Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Textos CS

    Uploaded by

    casadella
    9 views55 pages

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    9 views55 pages

    Textos CS

    Uploaded by

    casadella

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 55
    Coordinacié Primaria- Curs 11/12 Secundaria Recull de textos de CICLE SUPERIOR Coblegi Sant Miquel Escola Atfons Xill Escola Alzina Escola Castel Ciuré Escola Estel Escola La Sinia Escola Madorell Escola Pau Vila Escola Pont de la Cacena Ellladre d’ombres EL que li va outer al senyor Turll ao acostuma a pasar eada ia El, un home metus rimmirt com nih pes. que gairebé mui no rencava la eva ruta. PATAPA, hiv pert ‘of haven robat'ombra vs saber, ‘quell tarda ia un sol espateran,Tothom svava la canslads el senor Tut, despets de rene un bon bany¢'sgua feds. va decide sri esti les eames fin l port pes ree wa ‘mica de vent dl mri eresear-se una etna Sear ls teas d'un bar, sire Mure, demanara un reise i dsp, qa a ona ual ce com un foemage.atuara tx, cap 2 ots fta gen! e ania a ope Va lege alga novella daventrs. en aba a orm, que Vendems seria un ale dia. Dit eis que es va haver Banat sa posar el seu elegant vest itt sano-tano va regal seus passos Rambla aval ls cers eran pens degen que passa smunt aval o qu #atravapercomprars un geladat de quate bos o pr bear's un ranisat de Hinane menrecostemlaven sna cola gue feien un mere deci. El varia l moll va estar ua bella eto examina sgua da po. que ms que on ros ‘demarsemblava una basa db Les avinessisclavenesvaloias i alguns et capbusaven per veue si arapaven algun pis espa que rages ef moe de Paigua. ‘Quan va comengara nota cansament. va escllicun bar tranquil hi a ase iva ara mada ‘evan vate que liscava lente jest pr damunt de ands de arta. Laseva ombr 'weompanyava com sempre. imitae os els sue movimens coms fs un ons ques que bo copien ot El eambreremblava que no tenia pres no es deidiaa srt dl ba per size qué voia el senyor Tel El, quan s a acaba a pacino ja feen mal els its de er allt que fem arb ells quan volem ergar tenco d'un cambrer- es va sinecar de la ears, ban deci va ncaminars capa ull de! tr, ‘Amb un pl iron aa Sino 1 sap peu, Seayer camber. veld un refs. agra poem? ture abun de itn ino an de eur ls nll el pose vie? El eanbre, que no extava por pares orgs va dir queen aque vida tot arrbava jue es ‘omuguesvvien mols anys perqué anaven apo aoe i even moka pciene. Elsenyor Tuell que sampre ha ea un home dep va pee cia nn v na ep a en Just quan anava 2 eure i mene eis el mocaor de In bitxaca per eign a soe que repainava pr enr el pcs dl cll. x va adonar qu o portavaa sobre a sve oma, Onda va exelamay, iva fr el pest intni de posure es mans aes butsages dels panalons de americana com sags pera is cater, ‘Vacomengara mica or ea, per tot Se nil, Noi via obra de a ev obra, Jaume Cala, £1 aire'omdres. (El vaxell de Vapor) Després 'haver Het treat, espn les preguntessegsens, trian opto adoquads. Només cua ope a correct, 1B text que aebes de legiraparczen uns prsonatges Quins sn? 2 Segons el tu parr, Pexpressié estirar lex cames de cami al port” va dr: 1+ Ferstrament de cumtal por + Canine nt es passes mol lagu + Sones caminar 5 "No estava per garesorgues una fase ave podiem ‘+ No.9p tocar cp instrament musi 4+ No.sar de bon humor + Note gare ems 44 Flaenyor Tuell na eats gre content amb a serve di camber per ‘+ SThaequivoat en a begs + st tnt + Ha sevita uns cients bans que all Breu Historia de la Dieta Mediterrania La dita mediterania es pot definir com una forma Falimeniacié que, des de fa mitlennis, mantenen els pobles / de la ribera del mar Medterrani (mar entre dues teres) Lalimentacié — mesiterrani des dels temps més remots, hha estat infuenciada per successives aportecions dels costums alimentaris dels diferents pobles des del nealtc, aa fa uns 7,000 ‘anys, amb la introducci6 de Fagricultra i el cenreu dels cereals. ‘A IEdat Antiga, els egipcis, grecs, romans | Caltres cultures van Contribuir de manera essencial a fa millora i erriquiment d'aquesta iota, Aquesta alimentacié adquireix la seva cenfiguracié defnitiva ‘amb el descobriment d’América a 'Edat Modems (s. XV) ‘A TAntic Egjpte, per exemple, ol pa era un aliment de primer ordre com to demostra la gran Varietat formes que sen feien. La le, ol | la cervesa susaven barrejats amb farina, La ceba, tal el poro, aixi com, els legums i daltres verdures eren de preparacié usual. La let era de consum diari, of mateix que els derivats lactis com ara el formalge. 2 Consumien pees de nu i de mar, crustacis, mo-luses 1 lagostes, Lsimentacié cami era de pore, ovella, cabra | de dferents aus. Per a ‘amanir els guisats tenion avers picants, com per exemple, mostassa i Com, Fruites com les pomes, peres, magranes, figues, raims | panses també formaven part aquecta dita |. Finalment, le beguda més preuad era la cervesa considerada com a beguda nacional. El vi era consumit princpalment per la classe social Privilogiada, Els egipcis van incorporar e's cereals com rord bla, eel mil, que es recolien en sit cada dia s'epartava la quentitat necesséria per a preparar el pa familiar i fabricar la cervesa considerada com la beguda popular, De les hortalisses, la de mejor consum era la ceba, a més ‘2 mes dtsposaven calls, cogombres, raves, porros, faves | alberginies, 'alinentacié egipcia va 1 ESCOLA ALFONS Xl COMPRENSIO LECTORA C SUPERIOR influr de manera substancial en la cultura grega | romana: els cuiners grecs. van aportar els, rostits de molt6, pore, vedella i cabra, La beguda preferida dels grecs era Vsigue mente els, romans preferien ev La caiguda de timperi Roma va contribuir a deteriorar_ rebost, la dita era basicament: a, hortalisses, legums, let, formaige, pore i {ruites completat amb productes com: canya do sucre, ands, taronges emargues, ete. que varen introduir els arabs. ‘A'Edat Mijana els bizantns inventaren ts de la forqulla, la pasta fulada i Tart de picar la carn | assaonarda, Aisi mateix, tenien debiliat per fenciam amani: amb oli €alva i vinagre, per los cals | els esparrecs silvestres que els preparaven emb oli llorer, Ie rebosteria a base de confitures, melmelades i gelees de multiples tutes. La configuracié definitiva de taimentacio actual, ens porta al descobriment d'América, atés que IP ca van serimpodas ls aliments com fa pata, els pebrots els tomaquets, el 4, LIN cecau, el bat de mero, les mongets etc, que completen ei rebost de Edat TPIT. Moderna que els estudiosos fa 25 anys van der com Dieta Mecterrria. FUND Pl ESAS pbans det acuradament les il-lustracions que 'acompanyen ja que t’ajudaran molt a sspondro ar millorar la teva comprensié, Encercla la resposta que creguls correcta, Només n’hi ha una de valida. 41. Quan parien de dieta mediterrania ens referim a: 4) Un tipus dalimentacié que s'ha anat desenvolupant des del neoitc. ») Una manera d'alimentar-se dels pobles mediterranis graces al descobriment #Améica, ©) Una foxma dalimantacié qu sha dascobsert ara fa 25 anys. 2. La dieta mediterrania és propia de: 2) Alguns terttors d Europa, com ara, Espanya, Polénia Grécia alia. b) Tots els tertors banyats pel Mar Mediterreni tant siguin europeus o no. ©) Catalunya, Espanya, Islandia i Egipte. ESCOLA ALFONS Xi COMPRENSIO LECTORA C, SUPERIOR 3, DurantI'Edat Antiga 2) Nohi havia intercarwi cutural entre els ciferents pobles i tampoc hi havia comers. ») Els diferents pobles meciterranis no podien enrigur la seva dicta perqué nob havia mitjans de transport ni tampoe mitjans de comunicacs ©) Dife-ents pobles comerciaven | bescanviaven coneixements entre ells podent milorar aixi la seva dieta 4. El consum de pa 2) Era in aliment generaltzat en la dieta de a poblacé egipcta a abast de qualsevet fami. b) Noes va generalitzar fins Taribada dels romans, ¢) Eran tious dalimentreservat por ales classes privilegiadas a antic Egipte. 5, Eis antics egipcis consumien habitualment: 2) Aus formatge, verdures, legums i pasta, b) Carn de pore, verdures, formatge, legums i pebx ©) Pix, formatge, arts, crustacs i legums. 6. AV’Antic Egipte la beguda més popular era: 2) Ely ja que cade familia reservava una part del raim per fabricar. b) La corvesa que era considerada la beguda nacional ©} Laigua ja que els grecs havien exercit una gran infuéncia en ia ciiltzecié egipcia, 7.Els arabs van incorporar a la dieta dels pobles de la mediterrania: «@) Canya de sucre, pa taronges amargues. b) Carya de sure, vi, taronges amargues, ©) Carya de sucre,arrés,taronges amargues, 8. Durant Edat Moderna i gracies al descobriment del Nou Mén: 2) Els palsos auropaus van condixer productes com el cacau, la patata, el tomaquet i el biat e mow. ») Els parsos europaus ven poder importar enciams, cacau, or, patates i bet ©) Els pasos europeus van poder importar bat, ord, civada, cacau, patates i tomaquets, ESCOLA ALFONS Xill COMPRENSIO LECTORA C,SUPERIOR 8. Observant la pirdmide alimentaria es pot afirmar que: 8) No conté alguns productes basics de la dieta mediterrania. ») Conté a majoria c'aliments basics de la deta mediterrania. ©) Conté tots els aliments caracterisics de a dieta mediterrania, \ [ =,\ = [HEX 410, Tria el titolalternatiu més adient per a lectura que a 4) Levolucié de fa cieta meciterrania a través del temps. ) La dieta mediterrénia, Ia dieta més saludable. ¢) La dista mediterrania a Antic Egipte, ESCOLA ALFONS Xi COMPRENSIO LECTORA C SUPERIOR ie Superior Tole Alcina Nom: at: [En Roc es va despertar amb as gains de es eavines. Fela lor de sabe, Lolor de xocolata amibnuros que el seu pare preparava per esmorzar cada cap de setmana pujava 2 a seva habia. Era un dels avantatges de tens un bar. Un alte erenlespropnes quel denaven els lens quan ajudva els pares servirles tales. {En Roc va obir arma tuna revladavaagafar una pil de oa Ila va escarpar per terra Només bi havi samarretes. Va tar la menysarugade va tree un ale manyoc de pces de roba; era Ta seva manera organtzar els prestatges, fine que Ia mare paseava revista | Vobligave a endvesat-ho tot. Ped ordre no durava mal give Pocs minuts després es va presetar ala cna, a punt per devorar dues dotuenes de surros sucas en xocolata espssa | Iuent.E seu rbcorderen quatre éotzenes de xuros tres tasses e xoclata, Perb quell clumenge ft van haver de crdar ol metge I s va pasar la resta el cia prenent cava Bon dll, Qué thas mirtl miral?-vapreguntr el seu pare. = Qué pasa? St avl me pertinat..varespondre en Roc air a la tea em val rentar les corals Les sabates ls itjons- al va interrompre el seu pare: No deus pensar Sota al earer En Roc es va mirar els peus. A Vesquere portava un mité blanc desport una sabata de codons marré;al det un mité blau marl una vambs. Alga Noho entonc, quan me's he post eren del mateixclor, i aquesta casas plenadefellets que carvin les coses- att rete seu pare No mtestranyaria gens nl mica, pare. Ma desaparegut la canya de pesca fa un munt de | Ales que no robo la brivoa nl els texans vel La balrg ventures Maria Manion Ponte 4. Qué creus que vo ir esgarips?Esri un snd 2, ub vo dren Rec quan du que “Fela olor 3) que fabora oor. b}que tha de fer ncaa lave fa olor socolts amb nro. 2. Segon el Roe, quns sn el avantatges de tei un bar? 2) despertar-c amb ls sgarip doles gait at ropes dl cans olor de la xocolat les peopines dels cents ») devorar auers amb xoclata| poder pasar el da prenent mama, Loe sugerior Taesle Alc 4. Roc és un nen, 2) desorgantaat percenar ce) metic 6. On creus que est el br de Roe? 2) prop de casa ava Db) asota de asa sve ala antonada 7. Per que iu en Roc que “aquell dlumenge” va sr"Ytiie"? 2) perqua va esmorarsutros amb xocolata 1) perqud nova poder esmorzar autos amb oeaat c)perqué e vaempatiar de murros amb xoedota 8 Digues sles sepuents rases sé verdaderes(V)ofases(F) s)tacatadennact pen deters C] Ea Rosh pout els mon del mateixedor. LI] «Roc no taba la anya de pesar nila bro. EDrae Santora Cicto super EL DRAC | SANT JORDI J Mihan ditque al vosta escola us agra sida eats. Per aquest ra vokia denanar-vos un favor. Necessito ‘que miaconsleu perué te de prendre una decisis malt important Us explco ol qubem passa, Vig cr fa mit nou-cents anys, pr tant es pot dir que 0, encara 6c un dra jove. Com ols als dela mevaespéci, quan ambem als mil chczents anys, hem de passar-ne heoonts més, tot sos, Es el noste costum, Li dem iniacis. Aix mane de casa com ajves | omer considera ja com adults. En, que fa prt ‘uate-conts anys vive so. | noms men fallen cent més por pdr tomar a casa forma: I ‘eva propa faa, Bé, dons en un prin txt anava perfectament per aquesteslares soles on et, por des de fa uns anys van comengar a aparéier uns animals que sanomenen a els maleins “porsones’. Esvan etabr an una clarana dal bos para pa sud. Com els mous adults om van ensenyar, jo vag ser malt respectuds amb aquests nous veins, tot i que veia com anaven destrognt el bose | embrunt-o tt per ald on passaven. Poc 2 poc, a més, ccupaven més terior. A mi no em molestven perg el bosc era inmens | jo em puc despagarfciment a distances enomes, ‘And no ho podien for ele cénls, els esquios, ols consi tants i tants snimalets que oviginsamentvven al bos:. Van ser os els que verien ami a quebarse, a dime que los "persones” els perseguen os cazaven, ins tol sels menaven! Toi que séc mo tlerant amb 2s costums dels ales, emcasta elendre que uns animals es mengin ls un als ales. Jo sc vegeta. Anidonesvaigceciir nar 2 pala amb les ‘persones” a aque lc tn estan on vive i quel deten ‘itt’. Cuan miapropavaa una de les enades aqua ‘cit vaigveure com les “persones"fugiencorent i xstant. Vaig acelerar el meu vo tot | que roralent camino per tera preterebo velar) perqud pensava que necesstaven aida. Perd quan més racostava a els, més fet crdaven | corien. No enfeia el que passava fins que vig ‘comprendre que figien de mi, em lenin gor. Vai fenar en sae Tent un atemage una mica

    You might also like