FESTIVAL D’ARTS CONTEMPORÀNIES

I PENSAMENT

DEL 18 D’OCTUBRE AL 28
DE NOVEMBRE DE 2019, BARCELONA
CLÀSSICS 2019 ÍNDEX DE CONTINGUTS

02 PRESENTACIÓ DEL FESTIVAL

03 PROGRAMACIÓ
04 SÍLVIA PÉREZ CRUZ I ANDRÉS CORCHERO
05 LES IMPUXIBLES
06 LA BELLESA PLATÒNICA
08 LA BELLESA FORA DEL CÀNON
10 TANIT PLANA I ÀLEX RIGOLA
11 PAULA BONET
12 LA BELLESA OBLIGADA
14 ROGER MAS I MARIA CABRERA
15 JOSEP PEDRALS I DAVID SOLER
16 LA BELLESA FUGISSERA
18 LA BELLESA BORDA
20 ÀLEX GORINA
21 HISTÒRIA LITERÀRIA DE LA BELLESA
22 EL MEU CLÀSSIC
22 PASSEJOS PERIPATÈTICS
23 SEGONA EDICIÓ
23 AGRAÏMENTS I CRÈDITS
 PRESENTACIÓ DEL FESTIVAL 02 03 PROGRAMACIÓ

La Bellesa 2 i 3.11.19

Sílvia Pérez Cruz

¿Què és la bellesa? ¿Què fa que una persona sigui bella? ¿I
una cosa? ¿Les coses són belles o ens semblen belles? ¿Per i Andrés Corchero
què ens atrau, la bellesa? ¿Per què ens commou? ¿Per què la
busquem desesperadament? I si la trobem, ¿què ens passa- DEL 2 AL 10.11.19
rà? ¿Què li passarà, a aquell que obtingui coses belles?, es
pregunta Sòcrates.
Tanit Plana i Àlex Rigola
Enmig d’un present en suspens, d’un temps en què els 18 i 20.10.19
horitzons compartits es difuminen, arriba el Clàssics, un
festival que vol recordar-nos aquelles qüestions que sempre Les Impuxibles
ens han preocupat —allò que, tal vegada, ens fa humans— i
fer-nos-hi reflexionar. 27.10.19
El Clàssics posa textos que continuen vigents en mans
de pensadors, artistes i creadors de tot tipus de disciplines
Roger Mas i Maria Cabrera
perquè els portin al present amb les seves mirades. El festival 23 i 25.10.19

Josep Pedrals i David Soler

busca que les paraules dels clàssics els inspirin i els facin
crear obres que ens emocionin i ens acostin a l’essència d’allò
que és important.
En aquesta primera edició, el Clàssics neix per oferir- DEL 18.10 AL 8.11.19
nos un viatge i una exploració a l’entorn de la bellesa. Els Paula Bonet
nostres artistes, a través de la música, la poesia, la dansa i
el cinema, ens faran viure tot tipus d’experiències de bellesa: 22 i 30.10, 6, 11 i 20.11.19
fosca i lluminosa, subvertida i al·lucinada, grotesca i eterna,
inesperada i personal. Àlex Gorina
Us convidem a contemplar el que ens proposen. I no es
7, 14, 21 i 28.10, 4, 11, 18 i 25.11.19
tracta d’una invitació qualsevol: us cridem a apropiar-vos
del desig de la bellesa. El motiu s’ho val. Diotima, veu de Història literària de la Bellesa
la saviesa a El banquet de Plató, ho va resumir de la millor
manera possible: «Aquest és el moment de la vida en què, més 20 i 27.10, 3, 10, 17 i 24.11.19
que en cap altre, la vida de l’home val la pena de ser viscuda:
el moment en què contempla la bellesa mateixa.»
Passejos Peripatètics
10, 11.10, 14, 21, 26 i 28.11.19
Sira Abenoza
Directora de La Casa dels Clàssics El Meu Clàssic
 SÍLVIA PÉREZ CRUZ I ANDRÉS CORCHERO 04 05 LES IMPUXIBLES

LA RELATIVITAT COSA
DE LA BELLESA /COS
Música i Dansa La Bellesa Subvertida

MUSEU NACIONAL 2.11.19 (20:30H) CENTRE DE CULTURA 18.10.19 (19H i 21H*)

D’ART DE CATALUNYA 3.11.19 (20:30H) CONTEMPORÀNIA 20.10.19, (12H,* 18H i 20H)
DE BARCELONA (CCCB) El tiquet de l’obra inclou també l’entrada
35€ ENTRADA GENERAL gratuïta a l’exposició «Feminismes!».

15€ ENTRADA GENERAL * Aquestes sessions inclouen col·loqui

posterior amb les artistes.

AMB LA COL·LABORACIÓ DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA AMB LA COL·LABORACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA (CCCB)

Hi ha situacions úniques a la vida, i aquesta n’és una. Una
trobada entre Sílvia Pérez Cruz i el ballarí Andrés Corchero
en un lloc emblemàtic, la sala de la Cúpula del Museu Na-
cional, envoltats per algunes de les obres de la col·lecció del
museu que la Sílvia mateixa ha seleccionat. Una veu i un cos
que canten i es mouen en una improvisació estructurada,
inspirats en quadres i escultures de diferents èpoques. Un
apropament a la representació de la bellesa i de la vellesa, i
també a la seva relativitat. MÉS INFORMACIÓ A FESTIVALCLÀSSICS.CAT
A través d’un poemari en viu, d’una selecció personal de po-
emes de dones, Les Impuxibles visibilitzen el procés de des-
trucció del nostre propi cos per ser l’altra. Amb les seves
paraules qüestionen allò que s’ha establert culturalment com
a canònic. Posem els cossos en relació amb la matèria. Qües-
tionem el desig a través de la música. Ajuntem els cossos per
celebrar que tenen gana. Les Impuxibles ens mostren la seva
visió de la bellesa subvertida, en la qual explorarem, viurem i
pensarem de manera crítica la idea de la bellesa a través dels
clàssics. MÉS INFORMACIÓ A FESTIVALCLÀSSICS.CAT

© Alex Rademakers
 ANTONI BOSCH-VECIANA 06
La Bellesa
Platònica
D’ençà de l’antiguitat grega, i fins al període clàssic, la be-
llesa, sobretot entre els atenesos, s’entenia com allò que era
plaent als sentits, sobretot al gust i a l’oïda. Calia, però, que
les coses belles respectessin els cànons d’harmonia, mesura
i proporció que s’exigien en tota cosa que pretenia ser-ho. La
bellesa, entesa així, mobilitzava del tot la sensibilitat hu-
mana: només una cosa plaent als sentits era tinguda per
bella, si no, no mereixia aquesta consideració. Naturalment,
el món de la sensibilitat era un món eminentment subjectiu,
perquè allò que els sentits d’uns trobaven plaent, els dels al-
tres podien llegir-ho com a desplaent. La subjectivitat era el
criteri de bellesa (encara que a vegades es mirava de proposar
algun cànon, com ara el Dorífor de Policlet, del segle V aC).
En aquest entorn estètic, els artistes treballaven imitant els
models del món que els envoltava. I perquè una obra fos con-
siderada art calia reproduís amb exactitud el model original,
tret de l’entorn humà o de la naturalesa.
El pensament de Plató, que va viure a Atenes a cavall dels
segles V i IV aC, va capgirar aquest plantejament. En contra
de la concepció de la bellesa del seu temps, el filòsof sostenia
que no podia dependre dels gustos de cadascú. Calia que la
bellesa fos universal. Per això calia que no tan sols provingués
dels sentits, sinó que també emergís de la intel·ligència, com
la ciència, del tot més objectivable. Calia que l’artista elaborés
l’obra tenint present la bellesa en si mateixa. Això no signifi-
cava bandejar totalment els sentits, sinó que, prenent-los com
a punt de partida, calia ascendir amb raonaments dialèctics
07 LA BELLESA PLATÒNICA
cap a la idea de bellesa suprema, això és, cap a la bellesa en
si mateixa, la veritable bellesa. Aquesta bellesa havia de ser,
doncs, el model veritable d’on l’art mimètica de l’artista havia
de pouar si pretenia que l’obra fos realment bella.
En el camí d’ascensió vers la bellesa plena calia par-
tir de la contemplació d’un cos bell, de dos cossos bells, de
molts cossos bells: així s’ascendiria progressivament cap a
la contemplació d’una bellesa que també tingués presents
els bells comportaments i les belles ciències, fins a assolir la
contemplació de la bellesa en si mateixa. Tanmateix, Plató
s’adona, com explica en El convit, que el raonament dialèctic
topa amb un límit. La bellesa en si mateixa no prové d’un ra-
onament, sinó que de sobte es mostra gratuïtament al filòsof
que fa l’esforç d’ascendir-hi. El raonament situa el filòsof en
l’esfera de la bellesa, però no en la bellesa mateixa. Les coses
belles són difícils, dirà. El filòsof s’adonarà que la bellesa en
si mateixa és tota bondat. Això significa que, per a Plató,
al capdavall, l’ètica i l’estètica coincideixen, no hi pot haver
dissociació: el que és bell és bo, i el que és bo és bell.
Tot aquest moviment d’ascensió el guia l’Amor (Eros),
el desig amorós de bellesa. Desitgem allò que no posseïm.
Desitgem sempre eròticament i intensa la bellesa plena i eter-
na. Aquest desig eròtic l’experimentem en la voluntat d’en-
gendrar bellesa en la bellesa de l’altre, i hi volem engendrar
igualment bells discursos i belles virtuts. Voldríem, doncs,
posseir la bellesa per sempre, eternament. Però som mortals,
vivim en la temporalitat. Això ens produeix un dolor immens.
Voldríem fer eterns els instants de bellesa dins nostre, com
diria Joan Maragall. El desig de posseir la bellesa per sempre
ens fa emmalaltir (embogir, diu Plató). Nosaltres, mortals,
només podem contemplar temporalment la bellesa, no pas
eternament. La voldríem expressar amb paraules per rete-
nir-la en el record que ens forneixen els mots. Però la bellesa
només es contempla silenciosament. Les paraules no l’aca-
baran d’expressar mai del tot, i això també s’esdevé en l’art.
Ens hi apropem, però se’ns escapa. La bellesa és irrepresen-
table i indicible. Només els artistes i els poetes, en la ceguesa
de les imatges i dels mots, poden assajar d’apropar-nos-la.
 DESIRÉE BELA 08
La Bellesa fora
del cànon
Tendim a creure que les coses ens agraden per una inclina-
ció natural o inconscient. Almenys és el que jo pensava fins
que vaig descobrir que no. El que ens agrada (i el que no)
ens ve imposat per aquesta societat patriarcal masclista,
binària i racista que, amb les seves imposicions, deixa fora
moltes persones.
De joveneta no vaig sentir mai que fos maca, que fos
bonica o que encaixés en aquell «patró d’harmonia» que pro-
dueix aquella «sensació de plaer físic» de què parla la definició
de bellesa. ¿Com podia sentir-me bella, bonica, atractiva i
desitjable si al meu voltant no veia persones que fossin com
jo, si els mitjans de comunicació no mostraven persones ne-
gres de forma habitual?
És difícil reconèixer la bellesa d’allò que s’amaga per sis-
tema i que només es mostra per oferir-ne una visió negativa.
Així és com construïm el desig i la predilecció per una bellesa
determinada, que se’ns mostra tothora: una bellesa eurocen-
trada, de cabells llargs i llisos i de pell blanca. ¿Com m’havia
de sentir bella, jo, amb els meus cabells rebels i cargolats, que
fins i tot es resisteixen a sotmetre’s a la llei de la gravetat
i creixen cap amunt? ¿Com m’havia de sentir bella, jo, amb
aquesta pell negra, objecte de les pitjors comparacions quan
algú volia fer-ne mofa?
Vaig renegar, inconscientment i durant molt de temps,
dels meus cabells, i els allisava amb productes químics per
encaixar una mica més dins la norma. No ho sabia, però en
aquest procés d’encaixar també renegava de la meva bellesa.
09 LA BELLESA FORA DEL CÀNON
No me n’adonava. Fins que, tot d’una, un peça del meu cap va
començar a moure l’engranatge en un altre sentit.
Em va caldre ser mare de dues nenes per rebel·lar-me
contra moltes imposicions. I en aquest procés de rebel·lió
vaig vendre la moto que havia comprat quan m’havia cregut
que amb els cabells llisos seria més acceptada. Vaig deci-
dir recuperar els meus rínxols petits i tancats fins a enamo-
rar-me’n del tot; dels meus, dels de les meves filles, dels de
les altres companyes negres. I quan vaig adonar-me que en
aquests cabells, que creixien cap amunt i es convertien en la
meva corona, hi havia no només bellesa, sinó també herència
i identitat, vaig entendre que havia de fer alguna cosa per
encoratjar altres dones negres a resignificar la nostra imatge
personal, a trobar el nostre propi cànon de bellesa i a allu-
nyar-nos d’una imposició estètica violenta i racista.
No ha estat fàcil arribar fins aquí, fins aquest punt en
què em miro de grat al mirall i crec que en mi també hi ha
bellesa. Ha estat —i encara és— un camí de desconstrucció
i descolonització de la imatge, i també del desig, que m’ha
permès veure aquesta bellesa en els cossos negres, uns cos-
sos que són poc visibilitzats, i que quan ho són és per re-
lacionar-los amb l’alarma social de les allaus migratòries,
la delinqüència, les morts al Mediterrani, les guerres, les
malalties… O per hipersexualitzar-los i desitjar-los amb l’úni-
ca intenció de satisfer una curiositat morbosa que confirmi
tots els tòpics relacionats amb la sexualitat atribuïda a les
persones negres.
Hi ha bellesa fora del cànon. Hi ha bellesa en els cos-
sos negres. Ens mereixem redefinir la nostre imatge i creure
d’una vegada que en aquests cossos, que han estat sistemà-
ticament i històrica agredits, hi ha una història, hi ha un
llegat i una bellesa que mereix ser celebrada. El lema «black
is beautiful» continua vigent i ple de significat.
LLEGEIX EL TEXT COMPLET A FESTIVALCLASSICS.CAT
 TANIT PLANA I ÀLEX RIGOLA 10 11 PAULA BONET

UN DIA DE NOVEMBRE
DEIXO RASTRES DE
UN OVILLO DE
BELLESA SOBRE BLANC VÍBORAS
La Teva Bellesa La Bellesa Fosca

MUSEU NACIONAL DEL 2 AL 10.11.19 GALERIA DELS ÀNGELS DEL 18.10 AL 8.11.19
D’ART DE CATALUNYA De dimarts a dissabte de 10 a 18h. Consulta els horaris al web.
Diumenges i festius, de 10 a 15h. ENTRADA LLIURE
ENTRADA LLIURE Dilluns tancat.

AMB LA COL·LABORACIÓ DEL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA GALERIA ÀNGELS

El cos com a representació. ¿Què és, per a tu, la bellesa?
¿Quin és el cànon que la defineix? ¿És en les coses o en la
teva mirada? Àlex Rigola, Tanit Plana, Max Glaenzel i Irene
Vicente ens proposen una instal·lació teatral participativa
que, a partir d’una petita història, trasllada als espectadors
(més actors que mai) reflexions sobre la bellesa, i els dema-
na que representin personalment allò bell mitjançant una
fotografia que cada un d’ells farà a un cos humà. ¿Què és
allò bell? Deixa’t endur, obre bé els ulls, para les orelles i viu
l’experiència de la bellesa, ja sigui participant-hi o simple-
ment observant la petjada deixada per altres participants.
MÉS INFORMACIÓ A FESTIVALCLÀSSICS.CAT
¡Ah!, ¿Por qué no parí un ovillo de víboras en lugar de dar vida
a semejante irrisión? ¡Oh, maldita la noche de placeres efíme-
ros en que pudo mi vientre concebir mi condena! Paula Bonet
Paula Bonet no ha il·lustrat les Flors del Mal de Baude-
laire, sinó que ha fet una exposició de pintura i gravat en què
espera que s’intueixi l’ombra d’aquesta obra. Per suposat,
la bellesa també. La seva intenció ha estat apropar-se als
poemes quinze anys després d’haver-los llegit per primera
vegada, ara des de la perspectiva de gènere i amb una mirada
crítica. MÉS INFORMACIÓ A FESTIVALCLÀSSICS.CAT
 JÚLIA BARCELÓ 12
La Bellesa
Obligada
La paraula bellesa, el concepte, el consens, l’abstracció, la
idea, el grup de sons que la formen em pesa com una roca
lligada a l’esquena. Sobretot si parlem de bellesa corporal.
És aquest consens, segurament, aquest posar-se-tot-
hom-d’acord en el que és bell i en el que no, el que em rebenta
per dins. Aquest consens, a més, sembla que ens dona carta
blanca per fer saber a tothom, coneguts o desconeguts, el
que pensem sobre la seva aparença. «Fas bona cara», «Que
guapa que estàs, avui!» o «T’has aprimat/engreixat» són
fletxes enverinades que et condemnen a esdevenir allò que
ens fa més fràgils: cossos aparadors que esperen aprovació.
Perquè si un «fas mala cara» ens pot enfonsar en la misèria,
la nostra relació amb l’aparença pot ser moltes coses, però
en cap cas saludable.
Perquè constantment hem d’alçar la bandera de la be-
llesa com si no fos el que sap tothom: pur atzar. Aquest en-
altiment totalitari de les coses atzaroses (la bellesa, la ri-
quesa, la intel·ligència, el talent…) em cou, m’irrita.
Passar dos mesos en una sala d’assaig, suant per justi-
ficar línies i línies de text, per dotar-les d’intencions, de vida,
d’emoció i segurament de moltíssims errors perquè, quan
baixis de l’escenari, et diguin «estaves molt guapa!». I ai de
tu que no t’ho prenguis bé! La propera vegada et diran que
estaves ben lletja, perquè la bellesa també és voluble i depèn
de l’estima momentània.
Així doncs si la bellesa és un caprici de qui la mira,
¿per què no la deixem descansar? La bellesa estètica és una
13 LA BELLESA OBLIGADA
presó, sobretot si ets una dona, una caixa rígida on s’enca-
beixen tots els gustos, les aficions i els valors, que quedaran
ocults un cop a dins. Una capa d’invisibilitat per a tot allò
que sí que treballem (o intentem treballar) cada dia: l’amabi-
litat, la generositat, l’empatia, la valentia, el coratge.
Ser bona persona et fa més guapa, diuen. I ja hem caigut
a la trampa altra vegada. L’objectiu final sempre serà ser i
fer bonic.
Sí, la bellesa és àmplia, diversa, i estimar-se a un mateix
és molt positiu. Però si l’estabilitat emocional és una balan-
ça, ¿per què posem tant de pes en l’aparença i en l’estima ex-
terna dels cossos? ¿No és una paradoxa que, pel fet de voler
trencar amb les normativitats estètiques, acabem posant el
focus una altra vegada en l’aparença? Una aparença, a més,
que canviarà i es modificarà de manera involuntària (emba-
ràs, envelliment, accidents…). ¿Per què invertim tantes hores
a forçar-nos per sentir-nos boniques en comptes de fer-ho per
sentir-nos vàlides, divertides, enèrgiques o lúcides? ¿Sabeu
qui no podrà entrar mai en aquesta tirania d’estimar-se a si
mateix? Les persones amb alteracions de la percepció corpo-
ral, que som moltes. Ja pots cridar ben fort que s’estimi, que
no et sentirà, se sentirà horrible i no voldrà sortir al carrer
de la vergonya que té. No voldrà sortir al carrer en un món
on fins i tot per comprar el pa t’han de valorar per l’aparença.
Perquè malauradament, avui dia estimar-se encara vol dir
veure’s bell.
Així doncs, potser, més que redefinir la bellesa, l’haurí-
em de guardar dins l’armari i només treure-la de tant en tant.
 ROGER MAS I MARIA CABRERA 14 15 JOSEP PEDRALS I DAVID SOLER

LA BELLESA LES
AL·LUCINADA GALLCIGRALLES
Música i Poesia La Bellesa Grotesca

TEATRE ROMEA 27.10.19 (21:30H) BIBLIOTECA DE CATALUNYA 23.10.19 (20:30H)

25.10.19 (20:30H)
20€ ENTRADA GENERAL 12€ ENTRADA GENERAL

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA
AMB LA COL·LABORACIÓ DE FOCUS INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES I LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Distingir un món sencer en un gra d’arena / i un paradís en una
flor de prat, / estatjar l’Infinit a la mà plena / i en una hora
abastar l’Eternitat, diu Blake. Volau, mos somnis, volau, / au-
cells de ma aucelleria, / perdeu-vos en lo cel blau, / ja us vindré
a cercar algun dia, promet Verdaguer. L’un observa la menu-
desa, la quincalla, i hi veu centellejos de grandesa. L’altre ho fa
al revés: fita el cel que no s’acaba —ençà i enllà, amunt i avall—
i hi veu un rastre humà, una polsinera. Roger Mas, Xavier
Guitó i Maria Cabrera s’obren la clepsa i els diccionaris de din-
tre i busquen, entre clàssics i no, formes de dir, cantar i tocar
les belleses que sotgem, al·lucinats. MÉS INFORMACIÓ A FESTIVALCLÀSSICS.CAT
El moment impossible de les hipèrboles s’acosta a marxes
forçades: aviat serà la setmana dels tres dijous, les calendes
gregues i l’any d’en Quinze. Tot de cop! Cal, doncs, prepa-
rar-se per a la darrera decadència. Per això, Josep Pedrals
i David Soler han muntat un simulacre d’entropia parèmica,
un assaig de l’apocalipsi.
Molts clàssics són testimoni dels canvis, viatges i con-
flictes que el concepte de bellesa ha generat; el poeta i el
músic conversaran amb tots ells de la mà de Gargantua i
Pantagruel, de François Rabelais. MÉS INFORMACIÓ A FESTIVALCLÀSSICS.CAT
 JOAN MAGRANÉ 16
La Bellesa
Fugissera
Quan es tracta d’aquests grans mots —bellesa, sublim, sagrat,
número, art...— fàcilment se’ns ennuvola el magí amb una sort
de calidoscopi de tòpics preparats per ser disparats. A més, ja
ho sabem: tants caps, tants barrets. En tocar alguns d’aquests
temes, els gustos, la tradició, la cultura i els prejudicis, tots
en corrua, com si ballessin la conga, acudeixen a la cita per
ocupar el lloc que els pertoca. Parlar-ne fredament, sia des de
la innocència, sia des de la raó empírica, esdevé un impossible.
Jo conec més o menys bé allò que es diu «música clàs-
sica», i és d’aquest món —món de mons i, com tot, món de
mones— que en puc treure alguns exemples, per veure fins
a on arribem. La bellesa sonora... ¿Què redimonis deu ser,
la bellesa sonora? Tothora sentim dir «això és molt bonic»,
però no tant «això és molt bell». El concepte de bellesa se’ns
esmuny entre els dits com un peixot regalimós.
La bellesa ha de ser per força un absolut (embolica que fa
fort...). Deia Sant Agustí que va lligada a la bondat, que són,
bellesa i bondat, dos aspectes d’una mateixa realitat. ¿Allò
bondadós musicalment és allò plaent? La contemplació de
la bellesa, l’audició de quelcom de veritablement bell, ¿només
pot produir gaudi, i mai rebuig? ¿La bellesa és, doncs, ino-
fensiva per naturalesa? Presidida per la dignitat, sembla, ha
de ser incorrupta. I universal i sense fissures. ¿Segur?
La polifonia de Josquin Desprez, austera i seca, com
tallada en fusta, sense recargolaments ni farcits manieristes
ni tampoc gaire severitats inhumanes, ¿és bella? Entre els
melòmans és més comú dir que la polifonia de Palestrina,
17 LA BELLESA FUGISSERA
més neta, més cristal·lina, més blanca, més «renaixentista»,
mereix, ara sí, l’adjectiu de bella. Ja en un altre estil, molta de
la música de Mozart s’acostuma a considerar, per constata-
ció unànime i popular, bella: el gust per la forma, la perfecció
melòdica, la instrumentació equilibrada... Tot és gràcia i co-
moditat, i ens empeny cap al lloc comú de la bellesa. Però ja
hi som: si una cosa fa interessant i valuosa l’obra de Mozart
és el fet que, sent amo absolut de l’ofici, juga, va més enllà,
trenca la forma, deixa fluir la fantasia melòdica i la invenció
tímbrica i es deixa xuclar pel remolí de l’Sturm und Drang. Ja
hem arribat a Beethoven.
A la música de Beethoven costa més de col·locar-hi el
qualificatiu de bella. Més aviat s’associa al sublim. Una mú-
sica que, sobretot en les darreres peces que va compondre,
es troba al llindar entre el bell i el monstruós. Els últims
quartets de corda (aquella «Canzona di ringraziamento» de
l’opus 132) i les sonates (les ariette dels opus 110 i 111), la
hipertròfica Simfonia núm. 9 i, culminació i resum de tot ple-
gat, les Bagatel·les, op. 126: tot són exemples d’una bellesa
de l’extrem. D’un límit en destrucció.
¿Poden ser bells els lieder de Schubert si provenen de
la ferida oberta, l’abandó i la malaltia i van de pet cap a la
mort? La mort, llavors, ¿pot ser bella? Heus aquí el Roman-
ticisme. Des de la punxada de la rosa de bardissa fins al trau
d’Amfortas, el camí és ple d’una bellesa sinistra que remou
i corprèn. Una bellesa de l’emoció, una bellesa corrompuda
i humana, impura, allunyada d’aquella bellesa bondadosa i
celestial, immaculada, de l’absolut. La bellesa expressionis-
ta i monumental de Mahler i Strauss o la bellesa concentra-
da, essencialista, de Webern o Mompou. ¿Per on anem?
La bellesa sonora és un perill, com també ho era, temps
enrere, el cant bellíssim, seductor i terrible de les sirenes. El
so com a encís, com a delit, que escoltà Odisseu lligat de
peus i mans (no fos cas!). Esclarir-ne el què i el com és un
impossible. Parlar-ne... Deixem-ho estar, també. Tal com és,
només vibració en l’aire que ara hi és i ara ja no, la bellesa
sonora, la bellesa musical, per aurem, s’esmuny com el peix
entre els dits, fugissera.
 SEBASTIÀ PORTELL 18 19 LA BELLESA BORDA
món, tan boig, continuï. La bellesa és un text ple de citacions
que no té bibliografia. La bellesa s’assembla molt al ridícul
d’assajar-ne una definició que no sigui un joc o una pluja de
preguntes. La bellesa és, sens dubte, lluny de l’acadèmia. La
bellesa és fer d’un insult la bandera d’un combat. Dir queer,

La Bellesa
dir bord. Dir que la teva llengua és una i que en parles moltes
altres, i que te la vulguin tallar. Convertir en el pal d’un paller

Borda
imperfecte i poderós la llança d’un estigma. La bellesa és
pintura d’ulls, en alguns cossos. Pèls que broten allà on els
han esperat durant anys. Bellesa és el guix d’una obra del re-
maleït Ismael Smith que no s’arribarà a fondre mai en bronze,
«El que és bonic és lleig i el que és lleig és bonic», fa dir però que explota en les mil potències del que algun dia podria
Shakespeare amb veu d’encanteri a les bruixes de Macbeth, ser i no serà. Bellesa és un mapa que s’esborra. Bellesa és
en la traducció de Salvador Oliva. I de sobte la paraula es- transgredir, és quedar dins d’una norma sempre que no t’hi
clata i delimita, amb guix de sentit, un espai tornassolat de venci l’estretor. Bellesa és deixar morir la norma. Bellesa és
contradiccions i ambivalències. Un lloc on tot pot ser i on tot dir «teu» a tot el que dones. Bellesa és no dir «meu» a cap
deixa d’existir en funció de qui ho diu, de si algú ho diu, de si cos que hagis desitjat. Bellesa és el primer cop que beses els
algú s’hi fixa. Paraula de bard. Paraula de bord. teus pares sense que t’ho hagin demanat ells. Bellesa és el
Però ¿què és, la bellesa? ¿La bellesa és? ¿La bellesa va primer cop que beses algú que desitges sense demanar-l’hi,
o ve, arriba o fuig? ¿Transita, roman, pampallugueja? ¿Què però sabent que sí, que sí, que la bellesa també pot caber en
és bell per a qui, què ho és per a què? ¿Té una fi, la bellesa? un monosíl·lab. Per molt que ho intentin, la bellesa no es pot
La bellesa, per a alguns, és que Biel Mesquida entafori capturar amb anàfores. La bellesa és als ulls que saben llegir
en l’abril fosquíssim de l’any 1974 el vers «el bell forat del meu entre les línies, a les orelles que es baden quan parla, quan
anus» al llibre clandestí El bell país on els homes desitgen els cantusseja, quan xiuxiueja secrets. Quan, al bell mig de la
homes. Fer existir, a través dels mots, el significat preciós revolució, a ple pulmó, amb tota la força, borda.
d’una topografia de la sordidesa. Treure robins de dins les
boques dels llops de la persecució. La bellesa és una cançó
de Rufus Wainwright a mig coure. La bellesa és la cruïlla
dissident des d’on escriu i pensa i escamoteja Paul Beatriz
Preciado. La bellesa és uranisme il·lustrat, és fer fisting a
la necropolítica. La bellesa és que a Maria Mercè Marçal li
agradi el teu cap i li agradi el teu cul, «dues meitats besso-
nes desparionades», en un dels sonets més suggeridors, dels
que s’enfilen com un caragol per qui sap quina esquena, del
big-bang lèsbic que és Sal oberta (1982). La bellesa és que
als anys cinquanta Jaume Vidal Alcover consideri el cos de
Salvatore Giuliano, independentista sicilià assassinat pels
carabinieri a Castelvetrano, «bell com les carreteres», i que el
 ÀLEX GORINA 20 21 ACTIVITAT NÚM. 1

CICLE HISTÒRIA
DE CINEMA LITERÀRIA DE
CAIXAFORUM
La Bellesa Eterna

EL GATOPARDO
LA BELLESA
22.10.19 (18:30H) LA CENTRAL DEL RAVAL 160€ EL CURS COMPLET
4€ ENTRADA
GENERAL RAN LES METAMORFOSIS RABELAIS I LA
30.10.19 (18:30H) D’OVIDI: LA BELLESA BELLESA GROTESCA
PERSEGUIDA PELS DÉUS Josep Pedrals
EL EVANGELIO SEGÚN SAN MATEO
Mònica Miró 4.11.19 (DE 18:30 A 20:30H)
6.11.19 (18:30H)
7.10.19 (DE 18:30 A 20:30H)
WILLIAM BLAKE: LA
SATIRICON
ILÍADA, LA BELLESA DE BELLESA VISIONÀRIA
11.11.19 (18:30H)
LA GUERRA I LA BELLESA Núria Perpinyà
ROMEO Y JULIETA DE LA PAU 11.11.19 (DE 18:30 A 20:30H)
20.11.19 (18:30H) Roger Aluja
14.10.19 (DE 18:30 A 20:30H) MARY SHELLEY,
FRANKENSTEIN: HI HA
AMB LA COL·LABORACIÓ DE CAIXAFORUM LA BELLESA EN BELLESA EN EL MONSTRE?
EL CONVIT DE PLATÓ Míriam Cano
Un cicle de cinc pel·lícules que no plantegen la bellesa, que
Pau Gilabert 18.11.19 (DE 18:30 A 20:30H)
no filmen la bellesa, que no es proposen ser belles, però que 21.10.19 (DE 18:30 A 20:30H)
la contenen i la desborden des d’un punt de vista emocional, BAUDELAIRE
RAMON LLULL, LLIBRE DE I LA BELLESA DEL MAL
humanista i cinematogràfic. MERAVELLES: LA BELLESA Víctor Escudero
TEOLÒGICA DEL MÓN 25.11.19 (DE 18:30 A 20:30H)
Joan Santanach
28.10.19 (DE 18:30 A 20:30H)

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA CENTRAL

La bellesa és un concepte que associem intuïtivament als

clàssics, però que resulta molt difícil de definir. Al llarg de la
història ha estat objecte de discussions i replantejaments, i
en alguns casos fins i tot s’ha rebutjat del tot. De la bellesa
de la guerra i de la pau en la Ilíada a la bellesa visionària de
William Blake; de la bellesa lluminosa de Ramon Llull a la
bellesa fosca de Baudelaire, aquest curs resseguirà dos mil-
lennis i mig de mirades úniques sobre la bellesa i ens ajudarà
a desxifrar els textos que han inspirat els artistes del Clàssics
a l’hora de crear les seves obres. MÉS INFORMACIÓ A FESTIVALCLÀSSICS.CAT
 ACTIVITAT NÚM. 2 22 23 SEGONA EDICIÓ

PASSEJOS LA IRA
PERIPATÈTICS Vine al Centre de Cultura Contemporània (CCCB) a veure
Chantal Maillard impartint el manifest fundacional del Clàs-
sics 2020: un festival sobre la ira.
Mirall, mirallet... ¿Què és la bellesa?
La ira, canta, deessa, la ira funesta d’Aquil·les,
INICI A PASSEIG 20.10.19 (12H) 12€ ENTRADA
DE GRÀCIA, 87 27.10.19 (12H) GENERAL fill de Peleu, que als aqueus va portar dolors sense nombre,
3.11.19 (12H) moltes ànimes fortes d’herois va llançar de cap dins de l’Hades
10.11.19 (12H) i a ells, als herois, els va convertir en pastura de gossos
17.11.19 (12H)
i de tota mena d’ocells…
24.11.19 (12H)
Ilíada, Homer (Trad. Pau Sabaté)
Reflexionem plegats la bellesa tot passejant per la ciutat, en
un viatge que ens permetrà redescobrir-la.

ACTIVITAT NÚM. 3

EL MEU CLÀSSIC
AGRAÏMENTS
El Clàssics ha estat possible gràcies
a la complicitat de diverses institucions compromeses
Converses amb escriptors i escriptores amb la cultura i els clàssics:

BIBLOTECA DE ACTIVITAT GRATUÏTA

CATALUNYA

GIACOMO LEOPARDI GENJI DE MURASAKI SHIKIBU àngels barcelona

Narcís Comadira Núria Perpinyà
10.10.19 (19H) 21.11.19 (19H)
ALOMA DE MERCÈ RODOREDA POESIA DE CATUL CRÈDITS
Anna Punsoda Jordi Cornudella Un projecte de La Casa dels Clàssics:
11.10.19 (19H) 28.11.19 (19H)
Raül Garrigasait, Sira Abenoza, Xavier Mallafré,
LA ILÍADA, D’HOMER VÍCTOR CATALÀ Georgina Rodríguez i tot l’equip de La Casa
Jaume Pòrtulas Blanca Llum Vidal
14.11.19 (19H) 29.11.19 (19H)
dels Clàssics i el grup Som*. Comunicació i Premsa
a càrrec de Sem Pons i Barc Comunicació.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES I LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA D I R E C C I Ó C R E AT I VA I D I S S E N Y G R À F I C

MÉS INFORMACIÓ A FESTIVALCLÀSSICS.CAT RAIMON GUIRADO, JOSEP DOLS I SERGI VILÀ BORI
“Perquè la bellesa, Fedre, només la bellesa
és divina i visible alhora, i per això és
el camí del sensible; és, petit Fedre meu,
el camí de l’artista cap a l’esperit.

És un camí perillós i agradable alhora,

un mal camí, el camí del pecat, que ens
condueix per força a la perdició. Perquè has
de saber que tenim una tendència innata,
natural i incorregible a l’abisme.

Voldríem negar-lo i tornar-nos dignes,

però tant és que li donem l’esquena:
ens atreu igualment.

Renunciem al coneixement que ho dissol

tot, perquè el coneixement, Fedre, no té
dignitat ni rigor; sap, comprèn, perdona,
sense fermesa ni forma; té simpatia per
l’abisme, és l’abisme.

En endavant dedicarem els nostres

esforços únicament a la bellesa.”

*!Text basat en un passatge de Mort a Venècia de Thomas Mann,

on l’autor cita un diàleg entre Fedre i Sòcrates recollit per Plató
al volum Diàlegs IX de la Col·lecció Bernat Metge.
 2 i 3.11.19

Sílvia Pérez Cruz

i Andrés Corchero
DEL 2 AL 10.11.19

Tanit Plana i Àlex Rigola

18 i 20.10.19

Les Impuxibles
27.10.19

Roger Mas i Maria Cabrera

23 i 25.10.19

Josep Pedrals i David Soler

DEL 18.10 AL 8.11.19

Paula Bonet
22 i 30.10, 6, 11 i 20.11.19

Àlex Gorina
VENDA D’ENTRADES A
WWW.FESTIVALCLASSICS.CAT

UN PROJECTE DE

PAT R O C I N A AMB AMB EL SUPORT DE M E D I A PA R T N E R S

U N A I N I C I AT I VA D E