Anàlisi de l'esborrany de la llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans.

Maialen Almiñana Martínez, 1er de Filosofía, A1

Recompte de paraules: 1309

El passat mes de febrer, a l'àmbit Espanyol, es va presentar al Parlament l'esborrany d'una llei
estatal que manifesta la igualtat real i efectiva cap a les persones trans i la seva lliure determinació
de gènere.

La identitat de gènere i la qüestió que l'envolta és un assumpte de gran rellevància des de fa

un temps, ja no tan sols en l'àmbit jurídic i institucional també enmig dels entramats de la filosofia o
la psicologia per exemple. El transgenerisme sovint resulta tema de debat controvertit, la manca de
coneixement respecte a qüestions de gènere en la història i en la societat condueixen a la
reproducció de comentaris i actituds faltes de reflexió i plenes de clixés.
En aquest assaig per començar tractaré d'exposar el contingut més rellevant de la proposta de llei, la
valoració i les disputes que ha causat aquesta amb les diferents visions les enraonaré en segon lloc i
per finalitzar aportaré la meva valoració personal quant a la llei i les possibles conseqüències que
l'aplicació d'aquesta suposaria en societat.

La publicació de l'esborrany de la Llei trans, així anomenada informalment, ha suposat la

possible modificació de la Llei 3/2007 actualment vigent i que requereix que la persona siga
diagnosticada amb disfòria de gènere abans de la "reassignació" legal del seu gènere aportant un
informe mèdic o psicològic. A més del diagnòstic la llei també requereix que les persones que
desitgen "canviar" el seu gènere registrat han de "ser tratados médicamente durante al menos dos
años para acomodar sus características físicas a las correspondientes del sexo reclamado"1. Tot això
haurà de certificar-se mitjançant un informe mèdic.
En aquesta proposta de llei podem observar com aquestes i altres pràctiques canvien incloent entre
els seus principis el respecte a l'autodeterminació2 sobre el cos o la contemplació com a principis: la
igualtat de tracte i no discriminació, el respecte i la promoció dels drets humans independentment
de la seva identitat de gènere. I com a nucli d'aquesta llei es troba l'abandonament de laconsideració
de la transsexualitat com una patologia que ha de ser curada i per tant la possibilitat de
reconeixement de la identitat de gènere sense haver d'aportar cap diagnòstic. En l'àmbit educatiu

1Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres. Publicado
en: «BOE» núm. 71, de 23/03/2007. Entrada en vigor: 24/03/2007 Departamento: Jefatura del
Estado
2 Em sembla prudent puntualitzar que el concepte escollit d'autodeterminació de gènere a aquest
assaig tan sols és un intent de veracitat per la meua part amb el terme jurídic sense en cap moment
referir-me a aquesta com si fos una elecció.

 qualsevol alumne és propietari del seu dret a exterioritzar la seva identitat, encara que no ho haja fet
en la documentació nacional. Els menors d'edat han estat amb tot protagonistes en aquesta possible
normativa, ja que s'elimina el requisit de la majoria d'edat per sol·licitar la rectificació de la menció
registral de sexe de manera que les persones majors de setze anys ja podrien sol·licitar per si
mateixes la rectificació. Per últim, en allò respecte a la integració en l'àmbit laboral es fomentaran
mesures per impulsar la inserció de les persones trans amb bonificacions de la Seguretat Social per
aquells que contracten indefinidament a aquestes persones.

Al tractar-se d'una proposta polemitzada s'ha fet ús d'aquesta obeint a motivacions polítiques
i lluites de poder. En una bambolla política la presentació de l'esborrany de la llei trans va reobrir
molts debats que es trobaven ancorats al passat. Entesa per alguns col·lectius com necessària alhora
és considerada per altres, incloses diferents àrees del feminisme, com un desficaci i un repte.
Sectors feministes s'han vist violentats sobretot pel fragment de llei on es tracta el tema laboral,
alertades pels efectes negatius que podien viure els drets de les dones després de la qual cosa
anomenen intrusió en espais segurs. S'argüeix que el canvi de nom o gènere al registre es pot
utilitzar com a excusa per evitar condemnes legals o per beneficiar-se de certes ajudes.
Paral·lelament que la majoria d'edat ja no siga la franja per la rectificació registral és un altre punt
de l'argumentació contrària d'aquesta llei, ja que consideren que al cap de setze anys no posseeixen
la capacitat intel·lectual i volitiva per l'afirmació del seu gènere.

L'expressió de gènere en societat és una tasca intrincada. En una societat binària on els rols i
l'expressió de gènere causen opressió, el transgenerisme no es considera subversiu, oscil·lar dins
d'estàndars per semblar "homes i dones reals" és rutina de seguretat.
Done llum a la indagació d'allò trans. en un context en el qual el gènere és un constructe i el
binarisme la fal·làcia. La fluctuació més enllà de l'expressió física, la identitat psicològica dins d'un
espectre sense binarismes ni estereotips és difícil imaginar. Discórrer la desaparició de
l'epistemologia binària resulta ardu, abolir el gènere suposaria una desencadenació de
conseqüències que en aquesta societat d'opressors i oprimits no tots estan dispostos a sofrir, perdre
estatus i espais destinats a un gènere amb els privilegis que aquests suposen. És ací on pense en
aquelles mares que defenen el seu sinònim front al de persona gestant o en els seients dels homes
blancs cis-hetero en les multinacionals.
Amelia Valcarcel a la conferència inaugural de l'escola feminista Rosario Acuña (2019) ja explicava
com aquest mecanisme dual es troba fixat en la ment humana amb una pesada impremta i per tant
com el binarisme es flexibilitza i s'emmotla però no desapareix.

Desprès d'aquesta digressió he d'esclarir també si la qüestió trans realment hauria de ser una
qüestió. Els drets humans no són qüestions i les realitats minoritzades i violentades tampoc, encara
així la reflexió política i filosòfica pense que és indispensable per la visibilització i el
reconeixement.

Tractar el tema del transgenerisme com a controvèrsia polaritza el debat, hem de tindre en compte
un espai de reflexió amb veus trans líders per construir una bona comprensió d'allò trans, no amb
una autoritat inqüestionable sobre la validesa de les seues argumentacions sinó per la importància
que poden suposar les seues aportacions. Aquells que pensen que cedir o compartir aquests espais és
subjectivar i monopolitzar la veritat no volen abandonar les seues posicions privilegiades.

En aquest punt de les meves meditacions m'agradaria sintetitzar la meva opinió, aquesta llei amb
una clara influencia internacional és necessària pel reconeixement dels drets i la igualtat de totes les
persones trans.
Eliminar prejudicis i discriminació és essencial pel debat de les qüestions que ens concerneixen hui
dia, d'igual forma que és necessària l'actualització de la semàntica que constitueix un element
opressiu i de pràctiques com la patologització de les persones trans.
La menció del no-binarisme en l'esborrany de llei és una gran petjada en el terreny dels drets, ja que
la seua consideració i la possibilitat d'eliminar la menció al gènere en els documents oficials
avancen cap a una societat menys estereotipada.
Alhora estime que la llei no proposa l'eliminació de la categoria de "mares" per "persones gestants"
sinó la introducció d'aquest concepte en un paradigma on es garantisca la seguretat en àmbits com
el de la salut de les persones trans.
El reconeixement de les realitats trans no invisibilitza o esborra d'altres realitats.

 Bibliografía

Esborrany de llei per la igualtat real i efectiva de les persones trans. 02-02-2021

Duval, E. (2021) Despues de lo trans: sexo y género entre la izquierda y lo identitario. España: La
caja books.

Celis Sierra, M. (2021). Pensar analíticamente sobre el transgenerismo, una tarea urgente. (Reseña
de una controversia y un caso clínico en el IJP de noviembre de 2020). Aperturas Psicoanalíticas
(66), Artículo e10.