Simposi 16

NOUS IMAGINARIS SOBRE ELS PROCESSOS

D’IDENTIFICACIÓ I OPRESSIÓ.
PROBLEMATITZACIONS I APROXIMACIONS
CRÍTIQUES AL GÈNERE, LA IDENTITAT I LA
DIVERSITAT
 

COORDINACIÓ:
OLGA JUBANY

olga.jubany@ub.edu

Universitat de Barcelona

Una de les principals contribucions de l’antropologia al saber i les formes d’entendre la realitat és la capacitat de
problematitzar i desuniversalitzar, tant a nivell empíric com conceptual, els postulats i categories que conformen
els universos sòcio-culturals de les societats occidentals. Tanmateix, en la nostra pràctica antropològica sovint
reproduïm de forma acrítica aquestes categories quan tractem d’entendre i d’analitzar el món que ens envolta.
Des del reconeixement d’aquesta contradicció, es proposa un panell on es problematitzin -i es repensin els límits
de- tres dels eixos conceptuals i metodològics de l’antropologia: el gènere, la identitat i la diversitat. Aquesta
tasca crítica es basarà en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional.

Aquest panell s’interessa per les aportacions teòriques i etnogràfiques que serveixin per mostrar els límits de les
categoritzacions hegemòniques sobre el gènere, la identitat i la diversitat, i també per aquelles reflexions
crítiques sobre com la pròpia disciplina antropològica pot arribar a (re)produir hegemonies i desigualtats.
D’entre les temàtiques que hi tenen cabuda, destaquen les crítiques a la producció acadèmica occidental,
qüestionant la forma en què el saber antropològic perpetua el sistema colonial eurocèntric de dominació política,
econòmica, epistèmica i social. Així mateix, interessa mostrar els límits de les categories i polítiques
hegemòniques relatives a les identitats i expressions sexo-genèriques no normatives. També les aproximacions
crítiques a les conceptualitzacions i dispositius sobre les mobilitats humanes i la gestió dels fenòmens
migratoris.

Simposi

Una de les principals contribucions de l’antropologia al saber i les formes d’entendre la realitat és la capacitat de
problematitzar i desuniversalitzar, tant a nivell empíric com conceptual, els postulats i categories que conformen
els universos socio-culturals de les societats occidentals. Tanmateix, en la nostra pràctica antropològica sovint
reproduïm de forma acrítica aquestes categories quan tractem d’entendre i d’analitzar el món que ens envolta.
Des del reconeixement d’aquesta contradicció, es proposa un panell on es problematitzin -i es repensin els límits
de- tres dels eixos conceptuals i metodològics de l’antropologia: el gènere, la identitat i la diversitat. Aquesta
tasca crítica es basarà en la tradició etnogràfica de l’antropologia i el paradigma interseccional.

En aquest panell s’entén que les persones estan culturalment adscrites a diversos, i a vegades contradictoris,
processos identitaris que coexisteixen, es superposen i s’entrecreuen. Aquests processos, que condicionen les
experiències i narratives individuals i col·lectives, són font de desigualtats, jerarquies i exclusions, però també de
resiliència, solidaritat i transgressions. Des d’aquesta perspectiva, les identitats s’entenen com a quelcom
cultural, processual i relacional. És adoptant aquesta concepció quan es visibilitza l’ambivalència inherent a les
categories identitàries: ens ofereixen significats i estabilitat, però a la vegada limiten i condicionen el nostre
camp experiencial. Així mateix, el gènere és vist com una categoria oberta i plural, atès que les expressions
corporals i identitàries que desborden la lògica binària hegemònica. S’està, en definitiva, davant múltiples
dimensions de la diversitat: de processos identitaris, de teixits normatius, d’opressions, d’eixos de desigualtat,
d’experiències, narratives i expressions. Des d’aquest panell es defensa l’etnografia com a mètode privilegiat per
a copsar i legitimar aquesta diversitat enfront posicionaments unívocs i homogeneïtzadors.

Aquest panell s’interessa, per tant, per les aportacions teòriques i etnogràfiques que serveixin per mostrar els
límits de les categoritzacions hegemòniques sobre el gènere, la identitat i la diversitat, i també per aquelles
reflexions crítiques que mostren com la pròpia disciplina antropològica pot arribar a (re)produir hegemonies i
desigualtats. D’entre les temàtiques que hi tenen cabuda, destaquen les crítiques a la producció acadèmica
occidental, qüestionant la forma en què el saber antropològic perpetua el sistema colonial eurocèntric de
dominació política, econòmica, epistèmica i social. Així mateix interessa mostrar els límits de les categories i
polítiques hegemòniques relatives a les identitats i expressions sexo-genèriques no normatives. També les
aproximacions crítiques a les conceptualitzacions i dispositius que envolten actualment les mobilitats humanes i
la gestió dels fenòmens migratoris.

Bibliografia

Bell, J. i Perry, B. (2015). “Outside Looking In: The Community Impacts of Anti-Lesbian, Gay, and Bisexual Hate
Crime”. Journal of Homosexuality, 62(1): 98-120.

Benson, M. i O'Reilly, K. (2009). “Migration and the search for a better way of life: a critical exploration of
lifestyle migration”. The sociological review, 57(4): 608-625.

Benson, M. i Osbaldiston, N. (coord.) (2014). Understanding Lifestyle Migration: Theoretical Approaches to

Migration and the Quest for a Better Life. Bassingstoke: Palgrave Macmillan.

Blásquez Graf, N., Flores Palacios, F. i Ríos Everardo, R. (coord.) (2012). Investigación feminista: epistemología,
metodología y representaciones sociales. México DF: UNAM.

Castro-Gómez, S. y Grosfoguel, R. (comp.) (2007). El giro decolonial: reflexiones para una diversidad epistémica
más allá del capitalismo global. Bogotá: Siglo del Hombre Editores, Universidad Central, Instituto de Estudios
Sociales Contemporáneos i Pontificia Universidad Javeriana.

Chauvin, S. i Garcés-Mascareñas, B. (2014). “Becoming Less Illegal: Deservingness Frames and Undocumented
Migrant Incorporation”. Sociology Compass, 8(4): 422–432

de Sousa Santos, B. (2003). Crítica de la razón indolente. Contra el desperdicio de la experiencia. Bilbao:
Editorial Desclée.

Guasch, O. (2000). La crisis de la heterosexualidad. Barcelona: Laertes.

Guasch, O. i Lizardo, E. (2007) Chaperos: precariado y prostitución homosexual. Barcelona: Edicions Bellaterra.

Jubany, O. (2017). Screening asylum in a culture of disbelief: Truths, Denials, and Skeptical Borders. Londres:
Palgrave MacMillan.

Luibhéid E. 2004. “Heteronormativity and immigration scholarship: A call for change”. GLQ: A Journal of
Lesbian and Gay Studies, 10(2): 227–235.
Luibhéid, E. i Cantu, L. (eds) (2005). Queer Migrations: Sexuality, U.S. Citizenship, and Border Crossings.
Minneapolis i Londres: University of Minnesota Press.

Puar, J. 2017. Ensamblajes Terroristas. El homonacionalismo en tiempos queer. Barcelona: Bellaterra.

Sales, R. (2002). “The deserving and the undeserving? Refugees, asylum seekers and welfare in Britain”. Critical
social policy, 22(3): 456-478.

Schilt, K. i Westbrook, L. (2009). “Doing Gender, Doing Heteronormativity. Gender Norms, Transgender People
and the Social Mantenance of Heterosexuality”. Gender and Society, 23(4): 440-464

Varea, S. i Zaragocin, S. (2017). Feminismo y buen vivir: utopías decoloniales. Cuenca, Ecuador: PYDLOS
Ediciones Universidad de Cuenca.