LUIS A COSTA / AFP P 10-11

ED3.0
Acord europeu contra

TO L’E
EN

2
IC 0 h
TS DIC

IÓ
EL IÓ
el canvi climàtic

S DE
CO L
N ES
TI 0
N 0
GU .0
TS 0h
La UE supera el bloqueig de Polònia i desencalla el pacte per reduir un 55% les emissions d’aquí al 2030
P 14-15

PANDÈMIA

Europa ja preveu que

DIJOUS
22 D’ABRIL DEL 2021
NÚMERO 3763
els vacunats puguin
FINS A UN 30% D’ESTALVI
PER ALS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
1,50 EUROS

treure’s la mascareta
SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT
L’agència de malalties infeccioses El confinament comarcal s’aixecarà
defineix els casos en què no serà dilluns i la restauració podrà reobrir
necessari cobrir-se nas i boca als centres comercials
AVUI
P 26-27 P 30-32
EL SUPLEMENT
‘COMARQUES
GIRONINES’ ESPORTS
P 04-05

INFRAESTRUCTURES
El dia que
La demarcació de
Girona encara té Florentino
37 passos a nivell
comarques
gironines
Pérez es
DIJOUS
22 D’ABRIL DEL 2021
NÚMERO 275

va quedar
Figueres, Flaçà,
Campdevànol i Ripoll
són les cruïlles que
gairebé sol
suposen més risc

Als pobles encara

recorden quan al tren
Talgo l’anomenaven
el “mataiaies”

P 06 P 08
GERARD BAGUÉ
Només Laporta
TONI
SALA
02

escriptor

“Avui la capa de retòrica

El Sant Jordi
gironí busca
els parcs públics
L’esplanada de la Copa,
Per les escales
de la catedral de
Girona a l’Aneto
L’atleta Fran Lloveras puja 210
evita desmarcar-se
de la Superlliga
és espantosa. Sentim, a la Devesa de Girona, acollirà vegades seguides l’escalinata,
últimament, un pes feixuc les parades de llibres i roses l’equivalent a fer aquest cim
sobre l’esquena, una
GERARD BAGUÉ
dificultat per moure’ns”

I DEMÀ
SUPLEMENT
ESPECIAL DE
SANT JORDI PERE VIRGILI

Sant Jordi 2021

SUPLEMENT ESPECIAL

Ganes de Sant Jordi

t en

Malgrat la pluja matinal, ahir ja es van poder veure cues en algunes llibreries,
les primeres firmes d’autors i lectors comprant més exemplars que de costum
ccrrrriiitittaaa
ta
screitna
ccs

P 18 P 19
esssss
a em
aaaaleeee
qLueea le

El Tribunal Constitucional Els gimnasos DIR demanen

a cuin li
iiin
ua
uuua nnu
niu

alemany dona via lliure als un rescat de 25 milions

accrccr
aa
u

Menú
LLaaa

literari
PLLP

fons europeus antipandèmia d’euros a l’Estat

per a
q

amants
de la
gastronomia
PERE VIRGILI
02
les claus del dia
BONDIA
I d’aquí tres
mesos ja rebrà
l’SMS
QUAN JA T’HAN posat la vacu-
na et fan esperar un quart d’ho-
ra, no fos cas que no se’t posés bé.
A la sala dels acabats de vacunar
hi regna l’alleujament i aquell
punt de suficiència, tan humana,
dels veterans. Els mateixos que
uns minuts abans estaven callats
amb un silenci com el d’abans
dels exàmens i que feien cara de
tenir cita amb l’agulla que surt
per la tele a l’hora de sopar, ara
confraternitzen des del seu nou
estatus: “Ens ha posat l’AstraZe-
neca”, “Sí, no passa res...” Tot-
hom treu el mòbil per donar la
notícia a la família per Whats-
App. En el mateix ordre que hem
entrat, anem sortint. Una s’aixe-
ca i comenta amb alegria: “Ja te-
nim alguna cosa més per expli-
car”. Sí, que pertanyem a aquella
part de món que s’ha pogut pa-
gar la vacuna i rebre-la amb or-
dre, i que, un any
més tard, hem vis-
cut per explicar-
ho com si hagués
estat un dia qual-
sevol.
ANTONI BASSAS
dietarivv
VICENÇ VILLATORO LAMOLLA
22 D’ABRIL
Independència judicial
PENSANT SOBRETOT en els paï-
sos de l’est, a Europa li preocupa la
independència dels jutges. Li fa
por que els governs polititzin la
justícia a base de voler manar sobre
uns jutges imparcials. I és una pre-
ocupació molt lloable: Europa de-
fensa a peu i a cavall la indepen-
dència del poder judicial per evi-
tar-ho. Però, esclar, això serveix
per resoldre un determinat proble-
ma, que passa en alguns llocs. Pe-
rò hi ha a altres llocs on es plante-
ja un problema diferent. Llocs on,
amb plena independència dels go-
verns, alguns jutges actuen com un
actor polític, al servei de causes po-
lítiques. En aquest cas, el problema
no és la independència dels jutges.
Ho són del tot, d’independents. El
problema és la seva parcialitat po-
lítica. No és que els polititzi el go-
vern, és que es polititzen ells sols,
actuen –alguns– com una casta im-
permeable que es considera ungi-
da per salvar la pàtria. No és que el
govern mani sobre la justícia. És
que la justícia mana sobre tot, amb
criteris polítics. I, davant d’això,
Europa no fa res, potser perquè no
sap què fer. Aplica un remei equi-
vocat, sense entendre la veritable
malaltia. Per evitar la politització
de la justícia, protegeix els jutges
dels governs. Però no protegeix els
ciutadans dels jutges.
vistaltwitter
Antonio Agredano (@antonioagredano)
Escriptor
“La Superlliga té un problema de fons,
però sobretot de forma. No es diferencia
tant de la Champions en el seu concepte i
gestió econòmica, però s’ha presentat com
un campionat estiuenc de futbol 7
patrocinat per Cruzcampo al camp
de Los Mares”
Sílvia Bonàs Guarch (@sbguarch)
Investigadora al Centre
for Genomic Regulation
“Doncs uns macarres van guanyant:
continuem amb una Champions on els par-
tits més interessants comencen a 4ts de final
amb sort (no com a l’Eurolliga de bàsquet) i
deixem que un romanticisme mal entès vagi
portant el futbol a la decadència més absolu-
ta. Felicitats als guanyadors”
Fernando Palomo (@fernandopalomo)
Periodista
“En queden quatre. Ja poden jugar
semifinals”
Enrique Viaña Remis (@oikonomenos)
Doctor en economia a la Complutense
“@fernandopalomo Els que feu gracietes
amb la Superlliga hi posareu el doble quan
toqui rescatar els grans clubs, oi?”
Marta Ramon Gorina (@Marta_Ramon)
Periodista
“Costa molt d’entendre per què el Barça
no es desmarca de la Superlliga. Per què
aquesta fidelitat amb Florentino quan
tothom ja ha baixat del vaixell?”
Eduard Voltas (@eduardvoltas)
Editor
“El col·lapse en 48 h de la Superlliga conté
moltes lliçons també aplicables a la política
(en totes direccions). Sobrevaloració de la
pròpia força, creació de falses expectatives,
infravaloració de la força del sentiment
popular...”
NEIL HALL / EFE
Jordi Nieva-Fenoll (@jordinieva)
Catedràtic de dret processal a la UB
“Per fi en la direcció correcta [la possibilitat
d’aixecar el confinament comarcal]. Cal ana-
litzar ara horaris comercials i tocs de queda
que també acaben produint el contrari del
que pretenen: aglomeracions perilloses. I
treure expressament, d’una vegada per totes,
la ridícula mascareta en espais exteriors no
aglomerats”
Alba (@albadelvi)
Tuitaire
“Ja podrien haver tret el confinament
comarcal per Sant Jordi, que els autors
només firmen llibres a Barcelona!”
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
Atiant l’anticatalanisme
a partir de l’ERO de CaixaBank
ELS GRANS diaris que treballen fei-
xugament per la unió de l’españaen-
tera són, alhora, els mateixos que es-
campen la llavor de l’odi interterri-
torial a l’Estat que pretenen recosir.
Els 8.291 acomiadats futurs de Cai-
xaBank troben avui lloc a la porta-
da de la majoria de diaris. En són ex-
cepció El Periódico, l’Abc i La Razón.
Però d’entre els que sí que duen la
notícia sobre l’ERO més important
patit mai a la banca, destaca aquest
titular d’El Mundo: “CaixaBank:
l’ERO més gran del sector, amb el
doble de sortides a Madrid que a Ca-
talunya”. És el clàssic titular carre-
TOVALLONSNEGRES
4 adjectius o gairebé
empre són quatre de-
S finicions, d’una pa-
raula o dues, les que
posen. “Nuesa, llen-
guatge malsonant, les-
bianisme, violència”, per exem-
ple. O “estil culebró, optimista,
d’època, riquesa”. Són les quatre
definicions que sempre et tro-
bes a la coberta de les sèries i
pel·lícules anunciades a Netflix.
Amb el comandament tires
amunt i avall per veure què mi-
res i sempre, a dalt, hi ha aques-
tes paraules, com un adverti-
ment. I el cas és que hi ha d’ha-
ver algú, un encarregat o diver-
sos, que escriuen aquestes
paraules i cobren per fer-ho. Es
miren un capítol del que tenen
entre mans i a buscar adjectius.
“Violència, consum de drogues,
nus integrals, paisatges agres-
tos”, per exemple. Sempre qua-
tre. No pas tres, com Pla.
Vaig conèixer les persones,
del tot adultes, que escrivien la
secció Mi primera vez de la re-
vista Superpop, que em compra-
va de petita. Suposo que deuen
existir, també, els redactors
d’aquell fantàstic Qué hubiese si-
EMPAR MOLINER
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
gat voltaicament per fer saltar de la
cadira el lector del rotatiu: maleïts
catalans! En realitat, no té gaire se-
cret que a Madrid es perdin més
llocs de treball, perquè Bankia apor-
ta 15.000 persones a la fusió i és a la
capital espanyola on l’entitat té
l’epicentre. El que s’hauria de comp-
tar –espòiler: la caverna no ho farà–
és com queda l’equilibri de forces de
directius i serveis centrals. Des del
punt de vista d’estructura econòmi-
ca, aquesta és la dada rellevant.
● MITJONADES
Pobra UE. Intenta ser àrbitre, però
li prenen el pèl. El Mundo obre por-
tada amb una cita de Didier
Reynders, comissari de Justícia de
la UE. Diu: “Els jutges han d’escollir
el 50% del CGPJ, és l’estàndard eu-
ropeu”. A partir d’aquesta frase, La
Razón titula: “La Moncloa cedeix
davant la pressió de Brussel·les i re-
tirarà la reforma del CGPJ”. I l’Abc
va per camins similars: “Sánchez re-
nuncia a sotmetre el CGPJ, obligat
per Brussel·les”. És a dir, una em-
beinada en tota regla, oi? Doncs no
per a El País, que opta per: “El go-
vern es recolza en la UE per urgir el
PP a renovar el Poder Judicial”.
Alehop! Ni els bugaders més experi-
mentats poden capgirar un mitjó
amb tanta rapidesa i perícia.
do de mi vida si..., que em sembla
que sortia al Pronto, i que era ad-
dictiu. I, qui sap? També deu
existir el dibuixant dels ninots,
infantils, de les galetes Oceanix,
tot i que a l’anunci us demanin
a vosaltres, Pablo, Lara, Nico...,
nens consumidors de galetes,
que envieu els vostres dibuixos
(una caseta amb fum, un ninot
de neu...) que potser un dia quei-
xalareu.
Trobo que aquestes quatre
definicions de les sèries, tan re-
veladores, hauríem de posar-les
també a les solapes dels llibres.
El gran Gatsby: luxe, decadèn-
cia, orgies, homosexualitat. I
Madame Bovary? Consumisme,
deutes, suïcidi, extramatrimo-
nialitat. I La transformació?
Regne animal, dubtes, egoisme,
menjar en mal estat. La plaça del
Diamant: guerra, suïcidi, colum-
bofília, trastorns erèctils.
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 03
les claus del dia
LES CARES DEL DIA

L’EDITORIAL

Una victòria del moviment

pels drets civils als Estats Units Vladímir Putin
“Qui provoqui Rússia se’n pe-
a condemna al policia De- havia violat tots els protocols amb la és que aquest cas sigui un punt d’in- nedirà com fa temps que no es

L rek Chauvin per l’assassi- seva actuació.

nat de George Floyd és un
flexió que posi fi a la impunitat poli-
Per fer-se una idea del caràcter his- cial, però no només, perquè aquesta
fet tan inusual als Estats tòric de la sentència, només s’ha de te- impunitat només és possible perquè
Units que s’ha convertit nir en compte que, segons el recomp- el racisme s’estén a tot l’estament ju-
en una victòria del moviment pels te del criminòleg Philip Stinson, de la dicial, des dels fiscals fins als jutges.
drets civils. El mateix president del Bowling Green State University L’any 2008 va semblar que, amb l’ar-
país, Joe Biden, va admetre que era d’Ohio, un cas d’una persona morta a ribada de Barack Obama a la Casa
penedeix de res”. “La resposta serà
asimètrica, ràpida i dura”. Llenguat-
ge prebèl·lic del president rus en el
discurs de l’estat de la nació, i en el
context de les més de 1.200 deten-
cions per silenciar les protestes pro
Navalni i del desplegament de
un veredicte “rar”, ja que abans trets per la policia només té una opor- Blanca, les coses podien començar a 120.000 soldats prop d’Ucraïna. P. 12
d’aquest cas n’hi ha hagut molts en tunitat entre 2.000 d’acabar amb con- canviar de veritat. Però la realitat és
què la policia havia mort a trets afro- demna. De fet, des del 2005 només 140 que aquest problema ha continuat
americans desarmats i pràcticament casos han arribat a judici, i d’aquests enquistat perquè els canvis culturals
mai hi havia hagut una sen- són, malauradament, molt
tència condemnatòria. En més lents.
molts casos no s’arribava ni La condemna a un policia per Vist des d’Europa resulta
tan sols a celebrar un judici. disparar a ciutadans negres ha sigut incomprensible la facilitat
Ha calgut, doncs, que hi ha- amb què els policies nord-
gués un vídeo viral de nou fins ara l’excepció de l’excepció americans disparen a perso-
minuts on es veia com Floyd nes desarmades (es calcula
agonitzava amb el genoll de Chauvin només set han acabat amb un veredic- que cada any moren 1.000 persones
aixafant-li el coll i dient “I can’t bre- te de culpabilitat. No cal dir que la ma- als Estats Units per trets de les forces Irene Vallejo
athe” [No puc respirar] i una onada de joria de víctimes eren negres. Per ai- de l’ordre), però s’entén millor si sa-
disturbis i manifestacions per tot el xò ahir els Estats Units van respirar bem que fins ara les condemnes eren L’escriptora aragonesa farà
país sota el lema Black Lives Matter alleujats amb el veredicte del jurat, ja l’excepció de l’excepció. Si a partir avui un elogi del llibre, i més
[La vida dels negres importa] perquè que una absolució hauria provocat d’ara es prenen les mesures necessà- en concret de la lectura, del plaer de
finalment un jurat s’hagi atrevit a una explosió de ràbia de la comunitat ries perquè el sistema judicial no em- la lectura, en el pregó de Sant Jor-
condemnar un policia per assassinat. afroamericana. pari aquesta violència policial, que di. Ja coneix la festa del llibre a Bar-
En el cas de Floyd també va ser im- El cas Floyd, i també el seu judici, castiga especialment les minories, és celona, però com a lectora. Ara hi
portant el testimoni en el judici del ha servit per posar en relleu el racis- esperable que almenys es faci realitat debuta com a pregonera amb “sor-
cap de la policia de Minneapolis, el me estructural que nia en moltes ins- el que reclama el lema del moviment, presa, emoció i gratitud”, i com a es-
primer afroamericà a ocupar el càr- titucions dels Estats Units, i particu- que només és que la vida dels negres criptora amb el bagatge de 71 setma-
rec, que va deixar clar que Chauvin larment a la seva policia. L’esperança també és important. nes amb El infinito en un junco en els
primers llocs dels rànquigs. P. 27

I TAMBÉ A L’ARA.CAT NO T’HO POTS PERDRE

01
El Govern explica avui (12 h) els
canvis en les restriccions i posa
al dia la situació epidemiològica

02
El Barça rep el Getafe (22 h)
en la primera de les 8 finals per
guanyar la Lliga. Seguiu el partit
al minut a minut blaugrana
La campanya madrilenya
i les falsedats de Vox
La campanya madrilenya va estar mar-
cada ahir pel debat entre els cinc candi-
dats i per les crítiques al cartell de Vox en
què es diuen falsedats sobre el que reben
els menors no acompanyats. P. 04-06
Comença l’ambient de
Sant Jordi a les llibreries
Ahir ja es va poder començar a respi-
rar ambient de Sant Jordi en moltes
llibreries amb les primeres signatures
per part dels autors. Avui és el torn del
pregó d’Irene Vallejo. P. 26
Florentino Pérez
De manera inesperada, amb
presses, improvisació, llacu-
nes, sense una presentació com cor-
respondria a un projecte teòrica-
ment de gran impacte i, sobretot,
sense tenir lligats tots els compromi-
sos. Aquest és el context en el qual el
president del Reial Madrid va decidir
presentar la Superlliga, i amb el qual
va començar a arruïnar-la. P. 32
06
política
enbreu
GUILLÉN / EFE
■ El TC regularà com es pot
jurar el càrrec de diputat
“Des del compromís republicà, com a pres polític i
per imperatiu legal, sí, prometo”, va dir Oriol
Junqueras des del seu escó del Congrés de
Diputats el 21 de maig del 2019, el dia que es
constituïen les Corts espanyoles. Després d’ell,
la resta de presos polítics van triar una fórmula
similar. Vox i el PP van recórrer al Tribunal
Constitucional aquells juraments –Cs no ho va fer
tot i que l’aleshores president, Albert Rivera, va
demanar a la presidenta del Congrés que actués
per evitar que “humiliessin els espanyols”– i ahir
l’alt tribunal va confirmar que admet a tràmit la
qüestió per unanimitat i revisarà quina és la
fórmula adequada per prometre o jurar el càrrec
de diputat. “El Tribunal considera que els recursos
presentats poden ser l’oportunitat per aclarir o
canviar la doctrina, com a conseqüència del
sorgiment de noves realitats socials”, expliquen
les providències del Constitucional. Des del 1989
s’admet la fórmula “per imperatiu legal”.
RAÚL CARO / EFE
■ Campo defensa el model
actual d’elecció del CGPJ
El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va
defensar ahir el sistema actual d’elecció dels
vocals del Consell General del Poder Judicial
(CGPJ), l’endemà que el comissari de Justícia de la
Unió Europea, Didier Reynders, instés les
formacions polítiques a comprometre’s per
elaborar una “reforma estructural” que porti els
jutges a escollir directament un mínim del 50%
dels vocals de cara a una pròxima reforma de
l’òrgan de govern dels jutges. En una conferència
organitzada per Foro SER Navarra, va qualificar de
“legítima” aquesta opció que ja van plantejar
dilluns tres associacions judicials espanyoles,
però va rebutjar que el model vigent “trenqui
l’estat de dret”. El president del PP, Pablo Casado,
per la seva banda, va instar el govern espanyol a
retirar els jutges José Ricardo de Prada i Victoria
Rosell com a candidats a vocals per garantir la
independència del nou CGPJ.
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
LA CAMPANYA DEL 4-M
Els ‘menes’ no gasten 4.700
euros al mes com diu Vox
Les dades oficials desmunten el relat xenòfob dels d’Abascal
MARTA RODRÍGUEZ CARRERA
BARCELONA
Vox ho ha tornat a fer: ha utilitzat
els immigrants per al seu discurs
populista i ha atret el focus medià-
tic en l’arrencada de la campanya
electoral a Madrid. En aquesta oca-
sió, el partit ultra ha perpetrat un
cartell en què contraposa una ado-
rable dona de cabells blancs a un su-
posat menor immigrant amb la cara
tapada, acompanyats amb el lema
“Un mena, 4.700 euros al mes. La
teva àvia, 426 euros de pensió al
mes”. Són dues frases simples però
que literalment són mentida.
Els menors no acompanyats
cobren 4.700 euros al mes?
No. Els menors estrangers que arri-
ben sols i són tutelats per l’adminis-
tració reben el mateix tracte que una
criatura autòctona en la mateixa situ-
ació. El sistema de protecció els atén
fins que fan 18 anys, ja sigui fent-se
càrrec de la seva manutenció i educa-
ció, en el cas dels que viuen en els cen-
tres especialitzats, o donant suport
econòmic a les famílies d’acollida
temporal. Segons la Comunitat de
Madrid, el 70% dels 3.709 menors tu-
telats tenen nacionalitat espanyola i,
dels estrangers, només un 7,2% són
menors sense cap adult de referència.
El sistema de protecció madrileny
disposa de 98 centres residencials
amb 1.903 places i rep 96,1 milions
d’euros del pressupost públic. Això
suposa que cadascuna de les places
disponibles per als menors costaria
4.208 euros mensuals si es dividís
entre els 12 mesos de l’any, una xifra
que s’acosta als 4.700 del cartell pro- Iván Espinosa de los Monteros (Vox) al Congrés. JUAN CARLOS HIDALGO / EFE
pagandístic dels ultres, però des de la
conselleria d’Afers Socials subratllen De fet, la Creu Roja calcula que un de 426 euros, però, sorprèn perquè
que “no es pot interpretar aquesta xi- 10% d’aquests joves viuen al carrer coincideix exactament amb la quan-
fra com la quantitat que la Comuni- i un 84% sobreviuen en la pobresa. titat de l’ajuda que reben les persones
tat destina cada mes” als menors es- de més de 55 anys que han esgotat la
trangers no acompanyats. Quina és la pensió per jubilació? prestació d’atur i compleixen una sè-
Segons l’Institut Nacional de Segure- rie de requisits addicionals.
Cobren quan arriben tat Social, la majoria de jubilats co-
a la majoria d’edat? bren una mica més de mil euros al Els immigrants aporten
El sistema de protecció estableix mes. De fet, la pensió mitjana de jubi- més del que gasten?
una prestació econòmica d’extutelat lació a Espanya es va situar en Sí, la immigració és un col·lectiu que
que varia segons la comunitat per 1.182,07 euros, però en el cas de les aporta més a les arques públiques
ajudar-los a emancipar-se. També dones la xifra baixa fins als 728,66. A dels diners que se’ls dedica. Un estu-
en aquests casos, no es fa cap dife- la Comunitat de Madrid, la mitjana és di de la UPF indica que les 600.000
rència pel passaport dels nois. Per encara més elevada i arriba als persones que el 2004 van poder re-
exemple, a Catalunya es va aprovar 1.380,90, la tercera xifra més alta des- gularitzar la seva situació van in-
una prestació de 664 euros mensu- prés de la d’Euskadi i Astúries. Però la gressar entre 4.000 i 5.000 euros a
als que es poden cobrar fins als 23 candidatura de Rocío Monasterio es Hisenda, que sumat va suposar una
anys, sempre que el beneficiari se- podria estar referint a les pensions injecció de 2.400 milions d’euros en
gueixi formació reglada no obligatò- mínimes o directament a les no con- total. Segons la Fundació d’Estudis
ria. El problema en què es troben els tributives. Les mínimes, sense cònju- d’Economia Aplicada (Fedea), al
nois estrangers és que gairebé la ge a càrrec, se situen en uns 650 euros deixar en situació irregular els
meitat surten del centre d’acollida i requereixen un mínim de quinze 600.000 estrangers es perden 1.750
sense el permís de residència en vi- anys cotitzats. Les dones que no hi milions d’euros anuals, però ara per
gor, de manera que se’ls veta accedir hagin arribat poden estar cobrant ara el govern espanyol de Pedro Sán-
a ajudes, com l’atur o l’ingrés mínim pensions no contributives per sota chez no té en agenda aquesta mesu-
vital, la mesura estrella que el go- d’aquesta xifra, per la qual cosa seria ra. Sense l’autorització legal de re-
vern espanyol ha posat en marxa per possible trobar un cas de 426 euros sidència, cap dels immigrants té ac-
mitigar els efectes de la pandèmia, i mensuals, si no la complementés cés a una prestació econòmica ofi-
tampoc poden treballar legalment. amb una pensió de viduetat. La xifra cial, ni a un lloguer social.e
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 07
PUBLICITAT
08
política
ERC i Junts aprofundeixen en la coordinació
Els dos partits mantenen reunions diàries des de dilluns i avui es tornaran a trobar
N. ORRIOLS / Q. BERTOMEU
BARCELONA
Les reunions sobre la investidura
continuen avançant, però encara
sense entrar en l’estructura de go-
vern ni el repartiment de conselle-
ries. Ahir Esquerra i Junts per Cata-
lunya van mantenir una reunió te-
lemàtica per continuar negociant
l’acord global de legislatura, que
passa per trobar una estratègia
compartida en l’àmbit del Procés,
un programa de govern comú i els
mecanismes de coordinació de la
coalició. Segons fonts coneixedores
de la trobada, en aquesta reunió es
va aprofundir en aquest últim capí-
tol, que, tal com va avançar l’ARA,
tracta de blindar el Govern a través
de diverses comissions de segui-
ment per evitar les crisis de la legis-
latura anterior. Junts va replicar a
la proposta d’ERC i ara els republi-
cans valoraran els canvis, però no es
preveuen dificultats a l’hora de tan-
car aquesta part de l’acord.
Els dos partits mantenen la vo-
luntat d’eludir les situacions de ten-
sió dels últims tres anys, en què els
mecanismes de coordinació no van
funcionar. Normalment se solien
trobar comitives de Junts i ERC els
dilluns en què s’abordaven les qües-
tions més candents. Ara la proposta
que hi ha sobre la taula és formalit-
zar-ho en diferents comissions i fins
i tot establir una trobada periòdica
entre tots els consellers cada sis me-
sos per posar nota a l’evolució del
pacte. En total tres comitès: un que
integrés membres del Parlament;
un altre amb representants de la
cambra i del Govern, i un tercer de
La mirada lila de
Carme Forcadell
Crònica
TONI VALL
BARCELONA
e après que les
“H presons
Colpeix aquesta contundent afir-
mació de Carme Forcadell escrita
no
haurien d’exis-
tir, perquè no
funcionen”.
quan ja enfila les pàgines finals del
seu llibre Escrivim el futur amb tin-
ta lila (Destino), presentat ahir al
Palau Robert de Barcelona. La pre-
sentació va anar a càrrec de la peri-
odista Natza Farré i dels cinc mem-
bres sobiranistes de la mesa del Par-
lament que Forcadell va presidir
entre el 2015 i el 2017: Lluís Coro-
minas, Anna Simó, Ramona Barru-
fet, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet.
LA NOVA LEGISLATURA
direcció que només es trobés de ma-
nera excepcional per resoldre situ-
acions de crisi.
Pel que fa a la resta de qüestions,
continuen en el mateix punt. Els re-
publicans encara no han respost a
les propostes del programa de go-
vern que els ha remès Junts –un cop
Al llibre, Forcadell planteja què
ha après dins les successives pre-
sons per on ha passat des de la pri-
mera entrada, el març del 2018, fins
al dia d’avui, quan ja fa dies que se
li ha revocat el tercer grau peniten-
ciari. És fonamental el color que
apareix al títol, el lila, el color que
tan lligat està avui amb la realitat fe-
minista, l’enfocament i la mirada
que l’autora prioritza i posa en valor
al llarg de les pàgines. “Un llibre
profundament feminista”, destaca
Farré abans de donar pas al vídeo en
què Forcadell s’adreça als assis-
tents, enregistrat davant unes por-
tes blaves de les cel·les de la presó de
Wad-Ras, on és ara. “He volgut do-
nar veu a les dones que sobreviuen
dins de presons pensades, dissenya-
des i construïdes per homes”, expli-
ca. I recalca un dels missatges fona-
mentals del llibre: “La majoria de
dones que són a la presó han delin-
quit, d’acord, però abans de delin-
fet això crearan grups de treball es-
pecífics de programa– i les diver-
gències es mantenen en l’àmbit del
Procés. En el document que ERC va
entregar a Junts es comprometia a
“descongelar” la seva presència en
el Consell per la República i a con-
tribuir en la seva reformulació, pe-
quir han sigut víctimes”. Cal, segons
ella, parar atenció a una pregunta
fonamental: ¿quan a les dones els
fallen dos pilars tan fonamentals
com l’educació i la família, se’ls do-
na la possibilitat de no delinquir?
“Vam ser i seguim sent l’equip de
la Carme”. Potser és aquesta frase de
Lluís Corominas la millor manera de
condensar els sentiments i les sensa-
cions que els qui van compartir me-
sa del Parlament amb Forcadell
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
rò proposava crear un espai de coor-
dinació estratègica transitori men-
tre això no arribés. JxCat ja ha dit
per activa i per passiva que l’òrgan
que coordini el Procés s’ha de situ-
ar en el CxR i no estan d’acord en
impulsar paral·lelament altres ens,
tampoc de manera provisional.
Un altre punt de fricció és què ha
d’estar a l’abast d’aquesta direcció
estratègica del Procés: els republi-
cans avalen la “unitat” al Congrés de
Diputats, al Parlament i a l’Euro-
cambra en allò que tingui a veure
amb l’eix nacional, però des de
Junts volen que es “concreti” què
significa això.
Trobada curta
La setmana ha sigut prolífica pel
que fa a les reunions entre els dos
equips negociadors. Hi ha hagut una
trobada cada dia i avui se’n preveu
una altra. Ahir la reunió va ser te-
lemàtica però alguns protagonistes
es van deixar veure pels passadissos
del Parlament. “Seguim avançant”,
assegurava un d’ells, però encara
sense acords tangibles a la vista.
Quan hi siguin, apunta un altre, és
quan s’entrarà a fons en l’estructu-
ra de govern i en el repartiment de
carteres. En tot cas, la trobada
d’ahir va ser “curta”, ja que alguns
dels negociadors havien d’assistir a
l’acte de presentació del llibre de
l’expresidenta del Parlament Car-
Marta Vilalta i me Forcadell. Durin més o menys
Elsa Artadi temps, els contactes seguiran en els
conversant als pròxims dies. ERC reclama una in-
passadissos del vestidura entre el 23 d’abril i l’1 de
Parlament en maig, però ara mateix l’única data
una imatge segura que hi ha sobre la taula és
d’arxiu. ACN que el 26 de maig és l’últim dia per
tancar un pacte.e
guarden més dins seu. Barrufet en
destaca que sempre té la voluntat de
millorar el seu entorn. Corominas
posa l’accent en la gran injustícia de
la seva condemna. “La van condem-
nar a presó perquè havia sigut la pre-
sidenta de l’ANC”, Anna Simó ho té
claríssim. “Malgrat defensar idees
diferents en molts àmbits vam for-
mar un equip molt sòlid i amb l’amis-
tat forjada com a valor per sempre”,
diu Nuet. I Guinó, després de glossar
la capacitat d’empatia de Forcadell,
conclou una reflexió de futur molt
important: “Tinc la intuïció que ai-
Imatge de la
presentació del
xò s’acaba i que en poc temps tin-
drem els indults sobre la taula”.
Farré es pregunta per què Forca-
dell ha decidit escriure un llibre
substancialment diferent de la res-
ta de presos polítics i exiliats, po-
sant el focus en la mirada feminis-
llibre de ta i les profundes mancances del sis-
Forcadell, ahir. tema penitenciari en comptes de re-
PERE VIRGILI latar la seva perspectiva dels fets del
Procés. Simó en té una explicació:
“La Carme vol mirar endavant, no
pas enrere. Vol sentir-se útil, amb
l’obligació d’intentar canviar coses,
empoderar les preses, mostrar-se
escèptica amb la possibilitat de la
reinserció”.e
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
ANNA MASCARÓ
BARCELONA
La mesa del Parlament va prendre
aquesta setmana la decisió gens ha-
bitual –segons van expressar diver-
ses fonts– de deixar sense tramitar
dues preguntes que el PSC formula-
va al Govern. El pretext que va do-
nar la majoria independentista per
posposar el debat d’aquests escrits i
demanar als socialistes que en re-
fessin el redactat va ser que consi-
derava que vulneraven els drets
d’un col·lectiu, en aquest cas el
trans, emparant-se en l’article 163
del reglament. Tot i que fonts del
partit de Salvador Illa van descartar
que fossin preguntes discriminatò-
ries i van criticar l’actitud “censora”
de la mesa, ahir el PSC es va obrir a
“reformular” els textos si és neces-
sari, “perquè ningú es pugui sentir
malament”.
Així ho va assegurar el portaveu
adjunt de la formació, Raúl Moreno,
que va recalcar que, tot i que consi-
deren les preguntes “ben redacta-
des”, no veuen inconvenient en mo-
dificar-ne la redacció “si cal”, ja que
no tenien “cap tipus de voluntat”
d’ofendre. “El PSC sempre ha de-
fensat els drets dels col·lectius vul-
nerables”, va dir el socialista. Més
enllà de les crítiques del PSC a la
mesa per haver vetat els seus escrits
en base al seu contingut –que els lle-
trats van validar a la reunió, encara
que no es van oposar a posposar el
El PSC s’obre a “reformular”
les preguntes sobre els trans
El redactat va generar crítiques internes
debat–, la publicació de les pregun-
tes als mitjans va generar malestar
en diverses entitats LGTBI, que di-
marts les van considerar “estigma-
titzadores”. També en el propi par-
tit hi va haver veus crítiques provi-
nents de les joventuts i de la secre-
taria i la sectorial LGTBI de la
formació, que es van fer arribar a la
cúpula socialista, tal com va saber
l’ARA.
PARLAMENT
El portaveu Fonts del grup parlamentari ex-
adjunt del PSC, pliquen que les diputades que sig-
Raúl Moreno, nen les preguntes, Gemma Lienas i
ahir en roda Rosa Maria Ibarra, les van consultar
de premsa amb el partit. Destaquen que exis-
al Parlament. teixen diferents “sensibilitats” so-
ACN bre la qüestió i rebutgen que hi ha-
gués “cap mala intenció” rere les
preguntes, que es refereixen al
col·lectiu trans. Expliquen, a més,
que van contactar amb les secreta-
09
política
ries del partit per informar-les del
posicionament del grup en favor
dels “col·lectius vulnerables”. El
partit espera ara que la mesa els en-
viï una comunicació “oficial” sobre
com s’haurien de reformular els dos
textos i, si ho consideren oportú, va-
loraran fer-ho.
Crida a contextualitzar
Moreno va instar en roda de prem-
sa a veure el capítol d’X, la sèrie, en
què apareixien les Tres Bessones
parlant de sexualitat i que va moti-
var una de les preguntes dels soci-
alistes, per entendre’n la motivació.
Concretament, la petició era la se-
güent: “Quina és la base científica
per presentar la sexualitat humana
dissociant els òrgans sexuals del se-
xe de les persones?”. TV3 va acabar
retirant el capítol després que la
creadora de les Tres Bessones, Ro-
ser Capdevila, denunciés l’ús dels
personatges sense permís, com va
avançar l’ARA. L’altra petició es re-
feria a la possibilitat que les perso-
nes trans empresonades puguin de-
manar un trasllat a una presó que es
correspongui amb el seu gènere. La
Generalitat autoritza a fer-ho des de
2019, mentre que a les presons de
l’Estat es permet des del 2006.
“S’han avaluat les conseqüències
que per a les dones han tingut els
trasllats de persones trans a les pre-
sons de dones?”, preguntava el PSC.
Segons algunes fonts, aquesta for-
mulació pot donar a entendre que
les dones trans no són dones.e
10
Acord europeu per ser el primer
continent lliure d’emissions
Polònia desbloqueja el pacte de la UE per reduir un 55% els gasos de cara al 2030 i alliberar-se’n el 2050
S. SÁNCHEZ / J. MANRESA
BARCELONA / BRUSSEL·LES
Acord de matinada. Els legisladors
europeus van pactar, passades les
cinc de la matinada d’ahir dimecres,
la llei del clima que posa negre sobre
blanc els compromisos per reduir
emissions “almenys” un 55% de cara
al 2030, en comparació amb el 1990,
i amb la gran fita de rerefons: que Eu-
ropa sigui el primer continent neu-
tre d’emissions d’aquí al 2050. El ca-
mí fins al moment actual ha sigut
complicat i encara no ha arribat al fi-
nal. El desembre passat, els líders de
la Unió Europea van aconseguir se-
gellar en una cimera l’acord polític
per encaminar-se a elaborar aquesta
llei després d’aconseguir convèncer
Polònia, però feia més d’un any que
s’intentava.
De fet, la llei climàtica europea
s’havia presentat ara fa dotze mesos
sense definir l’objectiu de retallada
d’emissions per falta de consens. Po-
lònia va decidir pujar al carro després
d’aconseguir garanties que rebria
fons europeus suficients per dur a
terme la transició climàtica. Es trac-
ta d’un primer acord per crear la llei,
però no és el definitiu.
Un altre fet que ha aconseguit su-
mar Polònia a l’acord és que els com-
promisos seran conjunts de tota la
Unió Europea, i per tant no s’obliga-
rà cada un dels estats a ser neutre
d’emissions el 2050 (ni tampoc a re-
tallar el 55% el 2030), sinó que se su-
maran les reduccions de tots els estats
per assolir les fites de forma conjun-
ta. Diversos països –no només Polò-
nia– s’oposaven a imposar objectius
estatals per al 2050, tal com reclama-
ven des del Parlament Europeu i des
d’alguns governs com l’espanyol, i
malgrat que aquest és un compromís
que tots ells van adquirir en signar
l’Acord de París. En el curt termini en-
cara és pitjor: cap dels governs euro-
peus, tampoc l’espanyol, volia que la
retallada del 55% el 2030 fos obliga-
tòria a nivell estatal. La llei climàtica
espanyola fixa, de fet, una reducció de
només el 23% per a aquella data.
Després de catorze hores de nego-
ciació es va poder pactar aquest 55%
de reducció “neta”, és a dir, que no se-
ran reduccions reals sinó el resultat de
restar a la reducció d’emissions el que
absorbeixen els embornals o els cap-
tadors de CO2, com els boscos. Això
vol dir que, si es compleix el compro-
mís, la reducció real de les emissions
de tota la UE en els pròxims nou anys
serà del 52,8%. “És una trampa i fa
Internacional
CRISI CLIMÀTICA
l’objectiu encara més insuficient, per-
què pot portar a falses solucions”, de-
nuncia Tatiana Nuño, de Greenpeace.
Les ONG, crítiques
Val a dir, de fet, que una de les parts
negociadores i les ONG demanaven
anar més enllà. El Parlament Euro-
peu exigia que la retallada d’emissi-
ons fins al 2030 fos d’un 60%, i les
ONG encara més, un 65%, per mos-
trar al món el lideratge europeu en la
lluita climàtica. Segons Nuño, tot i
que no ha entrat en la lletra de la llei,
la Comissió Europea s’hauria com-
promés a revisar l’objectiu del 55% i
a apujar-lo fins al 57% en un futur, co-
sa que considera encara “insuficient”.
“També creiem que la neutralitat
d’emissions de la UE hauria d’arribar
deu anys abans, el 2040, i veiem
aquesta llei climàtica com una opor-
tunitat perduda per haver eliminat
definitivament les subvencions als
combustibles fòssils, cosa que final-
ment no s’ha inclòs en el text”, afegeix
Nuño. Amb tot, l’eurodiputat francès
Pascal Canfin, que actuava com a po-
nent de la llei, destacava ahir que el
2050
destí
El pla de la UE, però,
passa per arribar al 2050 medi per al 2040, que s’haurà
amb una Europa con-
nou objectiu a 2030 supo- vertida en el primer
sa “accelerar” la reducció continent lliure
d’emissions “a un ritme de d’emissions
2,5 cops el que hi havia fins ara”
en els objectius de retallada a
2020. A més, va voler posar en valor
“la clàusula climàtica” que inclou la
llei, i que estableix que a partir d’ara
qualsevol nova llei o proposta de la
Comissió Europea haurà de demos-
trar abans que està alineada amb
aquests objectius climàtics.
Falta una última llum verda defi-
nitiva, però aquest acord de matina-
da vol ser un missatge global de cara a
la cimera climàtica de líders convoca-
da de forma virtual avui i demà pel
president dels Estats Units, Joe Bi-
den. “Aquest és un moment de refe-
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
2030
primer pas
El primer objectiu de la
UE és reduir, en deu
anys, com a mínim un
55% de les emissions
en comparació
amb el 1990
rència per a la UE i un fort senyal per
al món: el nostre compromís amb una
Europa neutra d’emissions guiarà les
nostres polítiques els pròxims 30
anys. I són notícies positives per com-
partir abans del Dia de la Terra. És un
bon dia per a les persones i per al pla-
neta”, piulava de matinada el vicepre-
sident a càrrec de l’emergència climà-
tica, Frans Timmermans.
Mesures immediates
Altres parts de l’acord europeu
impliquen que Brussel·les pro-
posi un objectiu climàtic inter-
d’aprovar el 2024. En aquest
sentit, inclou un “objectiu aspi-
racional” perquè la UE s’esfor-
ci a aconseguir emissions nega-
tives a partir del 2050.
“Esperem que en aquesta cimera
els compromisos no siguin tots a llarg
termini perquè cal passar a l’acció ja,
ara mateix”, diu l’activista de Green-
peace, que destaca precisament com
un hàndicap de l’acord europeu el fet
que aquest comitè científic només as-
sessorarà els països en els seus objec-
tius a llarg termini, és a dir, a 2050.
“Els científics ens diuen que aques-
ta dècada és fonamental i que la ur-
gència és essencial per poder assolir
la neutralitat climàtica a llarg termi-
ni, per això creiem que el que cal ac-
celerar és el curt termini, i fer molt
més en aquesta dècada”, afegeix.e
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
DESAPAREIX UN Les autoritats indonèsies busquen un submarí desaparegut
SUBMARÍ AL amb 53 persones a bord al nord de l’illa de Bali. S’ha localitzat
NORD DE BALI un vessament de petroli a la zona que podria indicar que la nau
ha naufragat però que també podria ser indici d’una fallada del
Tribus indígenes a la vora del riu Amazones, a l’Amèrica del Sud. GETTY
Biden reprèn la lluita climàtica
amb la cimera del Dia de la Terra
Els indígenes del Brasil li demanen que no pacti amb Bolsonaro
S.S.
BARCELONA
Amb Donald Trump fora del Des-
patx Oval, els governs negacionistes
com el de Jair Bolsonaro al Brasil es
queden sense aliats en les cimeres
climàtiques globals. En la passada
reunió de l’ONU, la COP25 de Ma-
drid, va ser el Brasil qui va impedir
l’acord en un dels punts clau, el dels
mercats de carboni, envalentit pels
EUA, que van fer pinça amb Rússia
i l’Aràbia Saudita durant la reunió.
Un any i escaig més tard, l’escenari
és ben diferent. Ara, el nou presi-
dent nord-americà, Joe Biden, vol
retornar al lideratge dels Estats
Units en la lluita global contra
l’emergència climàtica. És per això
que ha convocat per avui i demà una
cimera virtual de líders mundials
per arrencar-los compromisos més
ambiciosos en el camí cap a la
COP26 de Glasgow, a finals d’any.
I és amb aquesta idea que Biden ha
estat negociant amb el govern del re-
accionari Bolsonaro. Volia fer tornar
el Brasil a la taula de negociacions
per desencallar aquell punt bloque-
jat a Madrid, l’article 6 del reglament
d’aplicació de l’Acord de París. A quin
preu? Doncs, com a mínim, al de mil
milions de dòlars, que és el que li de-
mana el govern de Bolsonaro, a can-
vi d’aturar la desforestació de l’Ama-
zònia. Durant la campanya electoral,
de fet, Biden va arribar a prometre
20.000 milions per salvar l’Amazò-
nia. Però en les últimes setmanes la
reacció unànime de la societat civil
brasilera, les ONG del país i les tribus
indígenes han portat Biden a aturar-
se. En una carta signada per 200 en-
titats del país i una campanya impul-
sada a les xarxes, li han demanat que
no tanqui un “pacte secret” amb Bol-
sonaro, i l’adverteixen: “Senyor Bi-
den, no es refiï de Bolsonaro”.
“Bolsonaro menteix. Sobre el co-
vid-19, sobre la desforestació, dona
sempre dades falses, i el govern de
Biden podria deixar-se enganyar si
tanca un pacte amb ell sense escol-
tar altres veus”, explica a l’ARA Di-
namam Tuxá, coordinador executiu
de l’Organització de Pobles Indíge-
nes del Brasil (APIB, en portuguès).
Xantatge
El president brasiler demana a
Washington 100.000 milions
per no desforestar l’Amazònia
“Les polítiques mediambientals
i indigenistes de Bolsonaro estan
deixant un escenari desolador al
Brasil, amb retrocessos mediambi-
entals enormes en nom de l’econo-
mia de mercat, i la seva negociació
bilateral amb Biden podria tenir
efectes nefastos per a les vides de
moltes comunitats indígenes”. I la
crida dels indígenes s’ha fet escol-
tar: finalment en la cimera que ar-
renca avui no es presentarà cap
acord amb Bolsonaro. Seguiran tre-
ballant de cara a Glasgow, però in-
corporant al diàleg altres actors.
La directora de polítiques públi-
ques de l’Institut Socioambiental
motor o d’algun altre incident. Segons un analista militar,
caldrà esperar almenys tres dies per saber si l’aparell, que feia
un simulacre de llançament de torpedes, ha naufragat o només
ha tingut un problema amb els equips de comunicació.
del Brasil, Adriana Ramos, tam-
bé alerta d’un altre risc, en cas
que Biden accedeixi a donar di-
ners al govern brasiler: que vagin
a parar “a la militarització de les
policies estatals”, que el manda-
tari vol reconvertir en policies
medioambientals.
Alineació completa
Descartat el pacte amb Bolsona-
ro, en aquesta cimera climàtica
convocada per Biden amb motiu
del Dia de la Terra, el 22 d’abril,
hi haurà altres compromisos,
com els que han posat ja sobre la
taula el Regne Unit, que ha elevat
al 78% la seva reducció d’emissi-
ons per al 2035, o el de la Unió
Europea, que ha aconseguit final-
ment pactar un 55% menys
d’emissions per al 2030.
El mateix govern de Biden té
pendent presentar els seus com-
promisos millorats de cara a la ci-
mera de l’ONU de Glasgow. Una
carta signada per 1.500 científics
nord-americans li reclamava fa
uns dies que es comprometi al-
menys a retallar a la meitat les
emissions d’aquí al 2030, tal com
ha fet la UE. Una quarantena de
líders mundials, entre ells Bolso-
naro però també el xinès Xi Jin-
ping, l’alemanya Angela Merkel,
el francès Emmanuel Macron, el
rus Vladímir Putin, l’indi Naren-
dra Modi o l’espanyol Pedro Sán-
chez, intervindran virtualment
en la trobada. Caldrà veure si hi
haurà alguna cosa més que dis-
cursos.e
11
internacional
Una fuita d’oxigen en
un hospital indi mata
22 malalts de covid
MAR BERMÚDEZ I JIMÉNEZ
BARCELONA
Almenys 22 pacients de covid-19 de l’hospital Za-
kir Hussain, a Nashik (oest de l’Índia), van mo-
rir ahir després que una fuita en un tanc d’oxi-
gen els deixés sense subministrament d’aire. Els
fets van tenir lloc en una de les zones de l’Índia
més afectades per la pandèmia, mentre un camió
cisterna estava omplint un tanc d’emmagatze-
matge d’oxigen de l’hospital. “Els pacients que te-
nien respiradors a l’hospital de Nashik han mort”,
va anunciar Rajesh Tope, el ministre de Salut de
l’estat de Maharashtra. Fonts oficials van expli-
car que els pacients havien estat sense aire durant
uns 30 minuts. El primer ministre indi, Narendra
Modi, va qualificar els fets de tràgics i va dir en un
tuit que està “angoixat per la pèrdua de vides”.
L’Índia està sumida en el moment més crític
de la pandèmia, amb els contagis disparats: dime-
cres se’n van detectar 295.041, l’augment diari
més gran registrat al món fins ara, i es va arribar
a 2.023 morts, la xifra més alta al país des de l’ini-
ci de la pandèmia. El fort impacte d’aquesta sego-
na onada ha provocat que els hospitals s’estiguin
col·lapsant i que recursos essencials com l’oxigen,
els medicaments o els llits escassegin.
Per exemple, els hospitals de Nova Delhi, la ca-
pital, han advertit que les reserves d’oxigen mè-
dic que s’administra als pacients més greus de co-
vid-19 s’estan esgotant. Max Healthcare, el pro-
veïdor de serveis sanitaris més gran del sector
privat a Nova Delhi i els seus suburbis, ha dit que
a alguns dels seus hospitals els queden amb prou
feines algunes hores d’oxigen. La situació és tan
crítica que s’han vist imatges de persones amb
bombones buides demanant que es reomplissin
per salvar els seus familiars, i un camió que trans-
portava oxigen va patir un intent de saqueig.
L’error d’abaixar la guàrdia
Els experts en salut han criticat que l’Índia abai-
xés la guàrdia quan el virus semblava controlat,
a l’hivern, i que es permetés la celebració de casa-
ments, actes polítics massius per a les eleccions
locals i fins i tot una festa religiosa en què milions
de persones es banyen al riu Ganges en un ritu-
al considerat sagrat pels hindús.e
Treballadors inspeccionant la fuita d’oxigen a
l’hospital de Nashik, ahir. REUTERS
Suma’tal’
ARAa:
subscri
pcions.
ara.
cat
932751 110
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
ESTATS UNITS
El govern investigarà
la policia de Minneapolis
El departament de Justícia vol saber si
permet conductes com la que va matar Floyd
força en les seves intervencions o el
CARLOS PÉREZ CRUZ tracte a persones amb discapacitats
WASHINGTON físiques o mentals, així com el pro-
cés de formació i supervisió dels
De la justícia per a George Floyd a la agents. El cos està sent investigat
reforma integral de les pràctiques també pel departament de Drets
policials i del sistema judicial nord- Humans de Minnesota.
americà hi ha una distància enorme. Una investigació com la que ha
La primera es va aconseguir dimarts obert el fiscal general hauria sigut
quan el jurat va declarar culpable pràcticament impossible fa uns
l’expolicia Derek Chauvin de l’as- mesos. Donald Trump va posar im-
sassinat de Floyd el maig del 2020. pediments perquè el seu propi de- Derek Chauvin,
La segona no està assegurada i té al partament de Justícia pogués for- l’exagent de la
davant un camí incert, però ahir el çar les policies locals a modificar les policia de
departament de Justícia dels Estats seves conductes mitjançant els co- Minneapolis
Units va fer un pas en aquesta direc- neguts com a decrets de consenti- que va matar
ció. El fiscal general, Merrick Gar- ment, acords legals supervisats per George Floyd,
land, va anunciar que obre una in- un tribunal federal entre el govern conduït fora de
vestigació a la policia de Minneapo- de Washington i les policies locals. la sala dimarts
lis perquè el veredicte contra Chau- Abans de ser acomiadat per després de la
vin “no aborda problemes policials Trump, Jeff Sessions, que va ser el lectura del
potencialment sistèmics”. seu primer fiscal general, va signar veredicte.
La investigació examinarà si el 2018 un memoràndum que pràc- REUTERS
existeix un patró de conducta in- ticament va inhabilitar aquesta fi-
constitucional al departament poli- gura legal que permet al govern fe-
cial de la ciutat on va morir Floyd. deral prendre el control dels cossos
Es farà una revisió integral de les se- de policia locals. L’administració de
ves pràctiques i s’investigarà, entre Barack Obama en va aprovar 14, en
altres qüestions, l’ús excessiu de la un intent de millorar la relació en-
tre les policies i les comunitats més
afectades pels seus excessos.
Si la investigació de Garland con-
clou que la policia de Minneapolis
viola els drets dels seus ciutadans, el
fiscal general impulsarà un decret
de consentiment per garantir que es
compleixi la llei. Garland va adme-
tre que “la justícia a vegades és len-
ta, sovint esquiva i a vegades no ar-
riba mai”. Tot i que creu que “la ma-
joria d’agents fan la seva feina, tan
difícil, de manera honorable i legal”,
Garland va dir que “els bons agents
no volen treballar en sistemes que
permetin males pràctiques”.
Per la seva banda, el president
Joe Biden, va intentar fer compati-
13
internacional
ble la creença que la majoria de po-
licies “serveixen de manera honora-
ble les seves comunitats” amb l’ad-
missió del fet que la feina dels cos-
sos policials del país està tacada pel
“racisme sistèmic i les disparitats
racials”, segons va dir en un discurs
hores després del veredicte.
‘Llei Floyd’
Biden, doncs, s’abona a la teoria de
les pomes podrides que defensa la
dreta nord-americana alhora que
suggereix al Congrés que aprovi la
reforma legislativa sobre pràcti-
ques policials que porta el nom de
Floyd i que els conservadors veuen
com un atac a la policia. Al març va
ser aprovada per la Cambra de Re-
presentants sense cap vot republi-
cà, però difícilment superarà el trà-
mit del Senat, on calen 60 vots i els
demòcrates en tenen, comptant la
vicepresidenta Kamala Harris, 51.
Si tirés endavant, la llei limitaria
l’àmplia protecció legal de què gau-
deix la policia i restringiria l’ús de
la força letal per part dels agents.
“Ningú està per sobre de la llei, i
el veredicte d’avui envia aquest mis-
satge, però no n’hi ha prou, no ens po-
dem aturar aquí. Per dur a terme un
canvi i una reforma reals hem de fer
molt més per reduir les probabilitats
que això torni a passar”, va dir Biden,
que va prometre que la sentència del
cas Floyd “és només el principi” del
canvi radical que la població afroa-
mericana dels EUA fa anys, fins i tot
segles, que reclama.e
14 DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara

Societat
PANDÈMIA

Europa ja preveu que els vacunats

puguin treure’s la mascareta
Un informe assenyala que no cal protecció entre les persones immunitzades i les que no són de risc

JORDI MUMBRÚ
BARCELONA

La protecció que les dues dosis de la

vacuna dona als ciutadans és “efec-
tiva”, segons demostra la gran cam-
panya de vacunació que s’està duent
a terme a tot el món. Amb aquesta
certesa sobre la taula, el Centre Eu-
ropeu de Prevenció i Control de Ma-
lalties (ECDC, per les seves sigles en
anglès) va publicar un informe que,
per primer cop, planteja començar
a prescindir de les mascaretes i la
distància física en alguns casos de-
terminats. El primer escenari en el
qual els europeus podrien tornar a
ensenyar la cara és en trobades en-
tre persones que ja hagin rebut les
dues dosis de la vacuna (o una sola
en el cas de Janssen). També es po-
dria prescindir de la mascareta en-
tre persones totalment vacunades
i d’altres que no formin part dels
col·lectius de risc, és a dir, gent jo-
ve i de mitjana edat que no tingui
problemes de salut que es puguin
complicar per culpa del covid-19. Es
considera que una persona deixa de
ser de mitjana edat quan supera la
franja dels 60 a 65 anys.
“Sembla que les mascaretes ha-
gin vingut per quedar-se, però no és
així. Les prevencions són molt im-
portants quan no hi ha alternatives
però, a mesura que hi ha vacunes,
les mesures no farmacològiques no Campanya de vacunació al CAP can Bou de Castelldefels. FERRAN FORNÉ
tenen per què ser tan restrictives”,
explica a l’ARA Josep Maria Jansà, Tot i així, “és el moment de, a poc a la vacuna és del 70%, mentre que les rias, va deixar clar ahir que la vacu-
director de l’àrea de resposta epide- poc, començar a relaxar les restric-Turisme que ja les porten totes dues repre- nació no es limitarà al 2021. “Tot
miològica de l’EDCD. cions”, argumenta Jansà. L’organisme senten el 47%. A Catalunya, el per- sembla indicar que vacunar aquest
Aquesta supressió de la distància eximeix els centatge de persones de més de 80 any és fonamental, però també con-
i de la mascareta també es podria Augmentar la vacunació anys amb una dosi és del 89% (+19) tinuar amb reforços en els propers
aplicar entre persones vacunades i L’estudi destaca que la mitjana eu- vacunats de fer i, amb dues dosis, del 40% (-7). Pel exercicis”, va dir Darias.
bombolles familiars que no hagin ropea de persones de més de 80 quarantenes que fa als treballadors sanitaris eu- En tot cas, l’acceleració de la va-
rebut la protecció però que no si- anys que han rebut una sola dosi de quan viatgin ropeus, el 65% han rebut la primera cunació aquests propers mesos po-
guin de risc. Les conclusions es ba- dosi (a Catalunya és del 84%) i el dria afavorir una ràpida recuperació
sen en l’experiència demostrada 50% totes dues (78% a Catalunya). econòmica gràcies al turisme. Així,
durant els últims cinc mesos a par- Arrenca la vacunació Aquesta agència europea avisa l’informe de l’EDCD dona via lliu-
tir de la vacunació dels diferents es-
tats i no ja en proves de les empre-
amb Janssen que cal un “desplegament ràpid i
eficaç” de la vacunació per perme-
re als estats per eximir de tests o
quarantena els vacunats que vul-
ses farmacèutiques. L’informe ve a tre “una relaxació més forta de les guin viatjar. “Les autoritats de salut
ser una guia de desescalada d’aques- Els centres d’atenció primària mesures” per als vacunats. “Confi- pública poden considerar l’exemp-
ta agència de prevenció creada per (CAP) començaran a injectar em que l’augment de la cobertura de ció de les persones completament
la Unió Europea i qualsevol estat de avui les 24.000 dosis de la vacu- la vacunació tindrà un impacte po- vacunades de les proves repetides
la Unió s’hi pot acollir per començar na de Janssen que van arribar sitiu i directe a l’hora de tornar a la en entorns laborals i altres comuni-
a flexibilitzar l’ús de la mascareta. ahir a Catalunya a les persones vida normal”, va defensar Andrea tats”. A Espanya, el secretari gene-
Però en espais públics i grans d’entre 70 i 79 anys. Un cop Ammon, directora de l’ECDC. Da- ral de Salut Digital, Alfredo Gonzá-
concentracions aquest relaxament l’Agència Europea de Medica- vant el pessimisme global per cul- lez, ja va avançar fa una setmana que
no s’hauria de permetre, segons ments (EMA) va donar-hi el vis- pa de la pandèmia, Jansà va recor- la voluntat és “facilitar” al màxim
puntualitza l’informe. A més, se- tiplau i es va superar així la po- dar que “les epidèmies comencen, l’arribada de viatgers, de manera
gons Jansà, “les conclusions es ba- lèmica sobre els raríssims casos davallen i fan pujades, però s’aca- que no està previst ni demanar qua-
sen en l’evidència disponible però de trombosi relacionats amb la ben”. I va pronosticar: “A finals rantenes ni fer PCRs a les persones
tenen un marge d’error. Si algunes vacuna, avui se’n reprendrà d’aquest any estarem vivint pràcti- que estiguin vacunades o a les que
d’aquestes persones volguessin se- l’administració. cament amb normalitat”. Tot i això, hagin passat la malaltia i tinguin els
guir utilitzant mascareta, està bé”. la ministra de Sanitat, Carolina Da- anticossos.e
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
ESPANYA El president del govern espanyol, Pedro
ENVIARÀ DOSIS A Sánchez, va anunciar ahir que, quan el 50%
LLATINOAMÈRICA de la població espanyola estigui vacunada
contra el covid-19, l’Estat posarà a
Grup de ciclistes a la carretera de les Aigües
de Collserola. MARC ROVIRA
El Govern anuncia
la flexibilització
de les restriccions
ARA
BARCELONA
El Govern comunicarà avui la flexibilització de
les restriccions del covid. Anunciarà que aixe-
ca el confinament comarcal i permetrà que hi
hagi mobilitat lliure per Catalunya a partir de
dilluns. Aquesta és la decisió per la qual es de-
cantava ahir l’executiu, segons van explicar
fonts del Govern a l’ARA. Tot i això, les reu-
nions del Procicat continuaven i l’acord no es
donava per tancat fins que acabessin les troba-
des. Ja fa temps que el Govern planteja relaxar
les restriccions i s’havia parlat de vegueries o
regions sanitàries com a possibles unitats per
limitar el confinament. Finalment, tot apun-
ta que s’optarà per permetre la mobilitat a tot
el territori i la mesura entrarà en vigor aquest
dilluns, 26 d’abril, després de 17 dies de con-
finament comarcal. A més, també reobrirà la
restauració dels centres comercials en el ma-
teix horari que la resta, fins a les 17 hores; uns
establiments que estan tancats des de Nadal.
El virus perd força amb les UCI al límit
Catalunya està detectant menys positius di-
aris –ahir es van registrar 1.932 nous conta-
gis–, però encara no s’ha aconseguit reduir
l’ocupació a les unitats de cures intensives
(UCI), estancades entorn del mig miler de ma-
lalts (497, segons l’última actualització). El
nombre d’hospitalitzats de covid-19 en planta
sí que va a la baixa: hi ha 1.650 ingressats, una
vintena menys que dimarts.
Deixant enrere Setmana Santa, i el temut
empitjorament en els indicadors sanitaris, el
virus va perdent força: la taxa de contagi (Rt),
que mesura la velocitat amb què es propaga el
covid, ha caigut dràsticament al 0,98 i es torna
a situar per sota de l’1, i la taxa de positivitat en
les proves de covid (el percentatge de perso-
nes que donen positiu a la prova) continua ca-
ient, ara mateix és del 6,22%. El risc de rebrot
també ha baixat notablement en els últims di-
es. Ahir se situava als 272 punts, 25 menys que
dimarts. Salut insisteix que les noves mesures
es prendran en funció dels indicadors.e
15
societat
disposició dels països d’Iberoamèrica entre aproximadament 7,5 milions de dosis.
un 5% i un 10% de les vacunes que arribin a L’anunci el va fer Sánchez durant la cimera
Espanya provinents de la compra comuna de caps d’estat dels països llatinoamericans
organitzada per la Comissió Europea, que se celebra a Andorra.
Tres de cada quatre metges han
hagut d’afrontar dilemes ètics
La pressió pel covid empitjora la salut emocional dels facultatius
MARTA RODRÍGUEZ CARRERA
BARCELONA
Tres de cada quatre metges espa-
nyols han hagut de fer front a un di-
lema ètic o deontològic en l’exerci-
ci de la professió durant la pandè-
mia. Els han patit sobretot les pro-
fessionals joves i dones, amb
contracte temporal i treballadores
del sistema públic, segons conclou
l’enquesta que la Fundació Galatea
ha elaborat per saber l’estat de sa-
lut emocional d’un col·lectiu que ja
abans de l’esclat del covid patia es-
très i allargava l’horari laboral.
“S’han viscut setmanes horribles”,
explica Tomás Cobo, president de
l’Organització Mèdica Col·legial
(OMC), per il·lustrar la frustració,
la por i el cansament dels faculta-
tius, que amb els hospitals i les UCI
desbordats van haver de “decidir
literalment a qui salvar”.
Tot i que la situació ha millorat
en relació amb la primera i amb la
segona onada i el procés de vacuna-
ció ha portat aire, encara ara els in-
dicadors de la salut dels professio-
nals se’n ressenten si es comparen
amb els registrats abans de la pan-
dèmia. Sis de cada deu manifesten
estar esgotats i estressats, el doble
que abans de l’aparició del covid, se-
gons l’enquesta feta a uns 5.000
metges de tot Espanya, que també
constata com s’han triplicat els pro-
fessionals que diuen que estan al lí-
mit de les capacitats. Haver de fer
front a una malaltia desconeguda,
sense material de protecció adequat
ni tractament, amb una acumulació
de pacients i una taxa de mortalitat
inèdita, ha portat un 20% dels més Un equip de sanitaris en un quiròfan de l’Hospital de la Vall d’Hebron
grans a pensar que ha arribat l’ho- de Barcelona. PERE TORDERA
ra d’avançar la jubilació, i un terç
s’han plantejat en algun moment l’altre”. Una amiga metge la va aler- blema i li va aportar tècniques per
deixar la professió, tot i que només tar que no podia continuar així i la aprendre a relaxar-se. “En aquella
un 4% hi continuen decidits. va adreçar al servei de teleassistèn- hora de consulta era el moment en
No és metge però la Núria encai- cia que la Fundació Galatea acabava què podia desfogar-me, vomitar tot
xa en aquest retrat de la fatiga pro- de posar en marxa per ajudar psico- el que tenia dins i no m’havia atrevit
fessional. Infermera d’una residèn- lògicament els professionals sanita- a explicar a ningú conegut”, admet.
cia de gent gran, es va notar sobre- ris. N’hi han passat uns 1.400 i la La mateixa sensació que va expe-
passada durant la primera onada majoria són dones com la Núria: rimentar Eva Córdoba, una auxiliar
veient com anaven emmalaltint els primer, perquè són el gruix de la d’infermeria d’un hospital comar-
residents, de qui coneixia la vida, els professió, però també perquè, mal- cal, que “plorava per tots: per mi,
gustos, les virtuts i els defectes i fins grat totes les reserves que se les as- pels pacients, pels meus fills, per
i tot els noms dels fills. “No podia sociï amb trastorns emocionals, són veure les companyes plorant”.
deixar-los morir sols i encara que més favorables a buscar suport. El Totes dues coincideixen en dir
fos amb cinc guants a sobre, els aga- 38% dels atesos durant aquest any que les famílies dels pacients es van
fava les mans”, diu. Recorda la tris- són metges i un 43% són infermeres comportar “de 10”, malgrat totes les
tor i la impotència d’haver d’infor- i auxiliars d’infermeria que, per re- circumstàncies adverses imposades
mar de la mort d’un resident, de dir gla general, s’estimen més buscar per les restriccions. Segons l’enques-
a un grup de germans que només un aquesta ajuda de manera anònima ta de la fundació, la majoria de met-
podia entrar-hi per acomiadar-se’n i fora del seu àmbit territorial. ges diuen haver-se sentit acompa-
i de com es morien sols. La Núria va fer set sessions de te- nyats pels seus companys, però un
“Em passava les nits sense dor- ràpia amb la psicòloga i admet que li terç dels enquestats assenyalen que
mir –afirma–. Sempre pendent de va anar “superbé” perquè la va fer la direcció i la gerència dels centres
qui tenia febre, de la tos de l’un i de adonar que realment tenia un pro- no han estat a l’altura.e
16
societat
HABITATGE
Primeres multes pels
lloguers que superen
el topall màxim
PAU ESPARCH
BARCELONA
Ja fa set mesos que la llei que regula el preu dels
lloguers a Catalunya, la 11/2020, està en vigor.
Aquesta llei fixa un índex de referència dels llo-
guers que no es pot superar en cap dels nous con-
tractes que es fan als 60 municipis on s’aplica.
Però aquest topall màxim s’incompleix, i per ai-
xò s’ha anunciat que es posaran les primeres
multes. El Govern ha explicat que està acabant
una primera fase de detecció de lloguers irregu-
lars i que ja s’han trobat 30 contractes sanciona-
bles. La majoria són per no fer constar l’índex de
referència, cosa que impedeix comprovar si el
preu sobrepassa el límit legal. Els contractes amb
infraccions s’han firmat a Manresa, Sant Boi de
Llobregat, Sabadell, Barcelona, Badalona, Ter-
rassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de
Besòs, Vic, Rubí, Sant Feliu de Guíxols, Lleida, el
Vendrell, Reus i Tarragona.
L’Agència de l’Habitatge, del departament de
Territori, ha avançat que enviarà cartes als ajun-
taments dels 15 municipis afectats perquè la com-
petència de sancionar quan s’incompleix la llei en
els contractes és dels consistoris. Però ha afegit
que si els ajuntaments comuniquen, abans de 10
dies, que no assumiran la gestió de les multes, el
Govern se’n farà càrrec. Les sancions van dels
3.000 als 90.000 euros. Tot i que el PP va presen-
tar un recurs al Tribunal Constitucional contra
aquesta llei, la normativa continua vigent.e
Vista panoràmica d’habitatges a Barcelona, un
dels municipis on s’aplica l’índex. MARC ROVIRA
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
DEMOGRAFIA
L'ESPERANÇA DE VIDA A ESPANYA DESPRÉS DE LA PANDÈMIA
Variació de l’esperança de vida en anys el 2020 respecte a la mitjana del període 2017-2019 separada per sexes
De -3,5 a -4,0 De -3,0 a -3,5
Dones
De -2,5 a -3,0 De -2,0 a -2,5 De -1,5 a -2,0 De -1,0 a -1,5 De -0,5 a -1,0
Homes
De 0 a -0,5 De 0 a +1,2
Font: Centre d’Estudis Demogràfics / Gràfic: Eduard Forroll
El covid fa perdre anys de vida
a les zones amb més contagis
L’esperança de vida cau més a les províncies més afectades
territoris d’Espanya. De fet, a les
d’explicar el descens de l’esperan-
LAIA VICENS Balears i a les Canàries, les pri-
ça de vida: “El que realment hi es-
BARCELONA meres zones on va començar la
tà correlacionat és la incidència del
desescalada, l’esperança de vida
virus. Les províncies on més cau
Des de la Guerra Civil no es veia una no només no ha disminuït sinó
l’esperança de vida són les que han
cosa igual: segons va revelar fa uns que ha augmentat: a Santa Cruz
patit més infeccions”.
dies l’Eurostat, la pandèmia ha re- de Tenerife, per exemple, ha
Una bona prova d’això és que la
duït 1,6 anys l’esperança de vida a crescut 1,1 anys en el cas dels ho-
pandèmia també ha passat factura a
Espanya, que s’ha convertit en el pa- mes i 0,6 anys en el cas de les do-
l’esperança de vida a les dues pro-
ís de la Unió Europea amb el des- nes. És el territori espanyol on
víncies més poblades (i no tan enve-
cens més pronunciat d’aquest indi- més puja aquest indicador. Se-
llides): a Madrid s’han detectat cai-
cador, que calcula la quantitat gons l’investigador, això es po-
gudes de 2,8 anys entre els homes i
d’anys que viu una determinada po- dria explicar perquè hi ha algu-
2,2 entre les dones, i a Barcelona
blació en un període de temps con- nes zones on l’estat d’alarma i el
l’esperança de vida ha caigut 1,9
cret. Ara un grup d’investigadors del confinament general de la po-
anys entre els homes i 2 entre les
Centre d’Estudis Demogràfics de la blació van arribar abans que
dones. A les altres tres províncies
UAB han creuat les dades d’afecta- l’explosió de casos de covid-19.
catalanes, en canvi, el descens no és
ció del coronavirus a l’Estat amb “La gent no sortia de casa i es
tan acusat. “A la província de Barce-
l’esperança de vida per províncies van reduir molt les causes de
lona hi ha la capital i l’àrea metropo-
espanyoles i han constatat diferèn- mort externes, com els acci-
litana, és a dir, les zones més denses
cies molt importants entre comuni- dents de trànsit, els laborals i els
i on hi ha hagut més afectació, així
tats: els territoris amb més infecció relacionats amb activitats de
com la conca d’Òdena i altres co-
acumulada de covid-19, com les risc”, diu Trias-Llimós.
marques, com Osona, que sempre
Castelles, han perdut més esperan- En tot cas, però, els investiga-
han estat per sobre de la mitjana”,
ça de vida, mentre que a les provín- dors han arribat gairebé a la ma-
argumenta Trias-Llimós.
cies on no hi ha hagut tanta afecta- teixa conclusió que l’Eurostat: la
ció, com a les Canàries, l’esperança A Tenerife creix prop d’un any pandèmia del covid-19 ha provo-
de vida s’ha vist menys ressentida. Les enormes diferències entre pro- cat una reducció de l’esperança
Així, a Segòvia, Salamanca, Ciu- víncies s’expliquen, per tant, per de vida d’1,5 anys respecte al
dad Real i Albacete tant els homes l’afectació desigual de la pandèmia 2019, o d’1,2 anys si es pren de re-
com les dones han perdut més de –sobretot de la primera onada– als ferència el període 2017-2019.
2,4 anys de vida a “Aquestes caigudes in-
causa de la pandè- teranuals d’un any per
mia. “Hi ha una cor- l’altre són un fenomen
relació entre l’espe- realment excepcional
rança de vida i els es- que no vèiem des dels
tudis de seropreva- anys de la guerra”, argu-
lença del covid”, menta l’investigador
confirma a l’ARA Trias-Llimós. Ara bé,
l’investigador del els demògrafs preveuen
Centre d’Estudis que gràcies a la vacuna
Demogràfics Sergi l’esperança de vida que
Trias-Llimós, coau- es registri el 2021 esti-
tor de l’estudi. Enca- gui més a prop de la xifra
ra que ho podria del 2019 que no pas de la
semblar, els investi- del 2020. “És probable
gadors creuen que que es recuperi relati-
l’envelliment de la vament ràpid”, con-
població no té un pa- Residents del geriàtric L’Alzina de Cunit sortint per clou en aquest sentit
per clau a l’hora primer cop al carrer en un any. XAVIER BERTRAL Trias-Llimós.e
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
TRIBUNALS
Els dos acusats del crim de
Baró de Viver, culpables
Tot el jurat considera que volien matar la víctima
Fiscalia i l’acusació particular –que
PAU ESPARCH representa la família del mort– vo- Veredicte
BARCELONA len que siguin condemnats a 27 anys No es creuen
de presó cadascun.
El jurat popular per l’assassinat El jurat havia de dir si els dos acu- la versió de la
d’Eduard Colmena, l’Edu, al barri sats havien sigut autors del crim i si parella i donen
de Baró de Viver de Barcelona, no ha havia sigut un assassinat o un homi- credibilitat
tingut dubtes. Els nou membres, sis cidi. En el judici van sentir la versió als testimonis
dones i tres homes, van arribar ahir dels acusats i la d’uns testimonis protegits
a un acord unànime un dia després protegits que van presenciar els
d’haver-se tancat per debatre les fets. Els membres del jurat no es van
preguntes que havien de respondre. creure la versió que van exposar el
El seu veredicte és clar: els acusats, Pedro i l’Olga, que van negar que ella
el Pedro i l’Olga, són culpables per portés l’arma. La parella va relatar
assassinat del crim que va atemorir que la nit del 22 de desembre del
el barri. Consideren que tots dos vo- 2018 van anar a comprar i que abans
lien matar la víctima, que ho van fer d’arribar a la botiga la víctima va di-
sense que l’Edu es pogués defensar rigir-se cap a ells. Segons els acu-
i que ella portava la pistola amb la sats, l’Edu portava una pistola en
qual ell va disparar els trets. La jut- una mà i tres boles amb punxes lli-
ge que ha presidit el jurat haurà de gades amb una corda a l’altra. El Pe-
redactar la sentència i recollir dro va admetre que li havia disparat
aquest veredicte amb una pena. La “perquè marxés” i l’Olga va al·legar
L’Olga i el Pedro asseguts al banc dels acusats de l’Audiència de Barcelona durant el
judici de l’última setmana. ACN
que a les dones d’ètnia gitana “no
els deixen” agafar una pistola.
Els testimonis protegits van
contradir aquesta versió i el jurat
els va donar credibilitat. Dos
d’ells van assegurar que l’Olga va
passar l’arma al Pedro i va dir-li
que matés la víctima. Un altre,
que no va veure l’escena directa,
va explicar que l’acusat havia sor-
tit corrent amb la pistola i havia
reconegut que havia matat l’Edu.
Els testimonis que van presenci-
ar el crim van declarar en el judi-
ci des d’una altra sala, amb les
veus distorsionades i les cares pi-
xelades. Una situació poc habitu-
al que van justificar per la por de
parlar-ne a cara descoberta.
“Segurs de la impunitat”
Quan va començar el judici, la fis-
cal va valorar que els acusats ha-
vien comès els fets amb tants tes-
timonis perquè “estaven segurs
de la seva impunitat” en un barri
on “hi havia una por latent de ven-
jances”. La Fiscalia i l’acusació
demanen que la condemna de
l’Audiència de Barcelona sigui per
assassinat amb traïdoria i tinença
il·lícita d’armes.e
El judici de Vilanova,
pendent del jurat
El judici que continua pendent
és l’altre que es fa amb jurat po-
pular a l’Audiència de Barcelona:
el crim de la Laia, la nena de 13
anys morta el juny del 2018 a Vi-
lanova i la Geltrú. El jurat rebrà
avui les preguntes que ha de res-
pondre i es tancarà per debatre
el veredicte. Els cinc homes i les
quatre dones que el formen hau-
ran de dir si la condemna ha de
ser per assassinat o homicidi i si
inclou agressió sexual. Ahir, en
l’informe final del judici, la fiscal
va definir aquest cas com un “as-
sassinat truculent”. Va dir que és
fruit d’una “pràctica de perver-
sió sexual” de l’autor confés per
a la qual “no hi ha excusa”: “La
maldat existeix”.
17
societat
EDUCACIÓ
Calculen l’erosió
de la generositat en
avaluar un examen
LAIA VICENS
BARCELONA
Segurament molta gent s’ha enfron-
tat a un examen i ha pensat que la
seva nota no només depenia de les
seves respostes, sinó també de la
nota dels altres avaluats. I probable-
ment no s’equivocava. Fins ara, di-
versos estudis havien corroborat
que l’ordre a l’hora d’avaluar afec-
ta la probabilitat d’aprovar, i s’havi-
en donat dues explicacions a aquest
fenomen: l’efecte contrast –si cor-
regeixes un examen és gairebé ine-
vitable comparar-lo amb l’anterior–
i l’efecte expectativa –de manera
conscient o no, l’avaluador té al cap
quants haurien d’aprovar–. Ara bé,
aquestes dues explicacions no te-
nen en compte tot el que represen-
ta per a un candidat el simple fet
d’aprovar amb un 5 pelat, i això és el
que han analitzat un grup d’investi-
gadors catalans de la Universitat de
Barcelona, de Zuric i de Brown.
Amb l’objectiu d’estudiar com
afecta en la decisió dels comitès ava-
luadors el fet que un candidat ocupi
una posició determinada a la llista de
persones examinades, han analitzat
10.000 proves d’oposicions al cos de
docents de primària i ESO del 2019 i
han vist que la nota més repetida a la
primera prova era un 5 o un 5 i escaig.
“Molts d’aquests 5 eren actes de gene-
rositat. Era una manera de dir:
«T’aprovo i ja ho veurem»”, explica a
l’ARA Jordi J. Teixidó, investigador
de la UB i coautor de l’article, publicat
a Science Advances. Però aquest “ac-
te bondadós” de posar un 5 acaba ge-
nerant un efecte pervers, perquè els
avaluadors es tornen més estrictes
amb els següents. “És un nou biaix
cognitiu que hem anomenat erosió de
la generositat”, diu Teixidó. Les pro-
babilitats d’aprovar d’un candidat dis-
minueixen un 7,7% per cada persona
que prèviament hagi tret un 5.e
18 DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara

Economia
L’IMPACTE DE LA PANDÈMIA

Via lliure als fons europeus

La justícia alemanya valida els Next Generation i desbloqueja l’assignació dels ajuts antipandèmia

mica després d’aquesta pandèmia

JÚLIA MANRESA NOGUERAS
BRUSSEL·LES
Un obstacle menys. El Tribunal
Constitucional alemany va deses-
timar ahir la petició de mesures
cautelars contra la ratificació del
fons europeu antipandèmia per la
qual havia paralitzat el procés a fi-
nals de març. Perquè la Comissió
Europea pugui endeutar-se i obte-
nir els 800.000 milions d’euros
que conformen els ajuts europeus,
cal que els Vint-i-set ratifiquin
l’anomenada decisió dels recursos
propis, que el tribunal de Kar-
lsruhe havia deixat en l’aire quan
va impedir que el president ale-
many, Frank-Walter Steinmeier,
fes l’últim pas necessari i en signés
la ratificació. Alemanya no és l’úl-
tim país que falta per donar llum
verda a Brussel·les perquè s’en-
deuti, però la paralització sine die
del Constitucional alemany es pre-
sentava com un dels entrebancs
més difícils de superar.
L’aturada del procés va arribar
després d’una denúncia de catedrà-
tics, polítics i economistes, entre els
quals l’expresident del partit d’ex-
trema dreta AfD, contra els fons eu-
ropeus per considerar-los il·legals
perquè impliquen un endeutament
comú que força cada estat a assumir
responsabilitats en cas d’impaga-
ments. El tribunal explica en un co-
municat que ha posat a la balança
els pros i contres de tirar endavant
el procés judicial de la denúncia i
conclou que, si bé les al·legacions
dels demandants no són del tot in-
fundades, les conseqüències que
tindria dictar les mesures cautelars
si finalment no es considera incons-
titucional la mesura són més greus
que les que es produirien en cas
contrari. Per tant, Alemanya té via
lliure per acabar amb la ratificació.
Això vol dir que en realitat el cas
no ha acabat però que el tribunal de
Jutges del Tribunal Constitucional alemany, en una imatge d’arxiu. GETTY
Karlsruhe ha sigut “pragmàtic”, La paralització de la ratificació va
com va explicar a Twitter l’econo- disparar les alarmes a Brussel·les, tot
mista de l’Institut Delors de Berlín Avenç i que d’entrada no s’esperava aconse-
Lucas Guttenberg: “El tribunal no Alemanya ja guir la llum verda dels Vint-i-set fins
rebutja la queixa de manera direc- podrà ratificar al maig. Però la transcendència d’una
ta ni la considera inadmissible. Ar- decisió com aquesta a nivell europeu
gumenta que podria ser admissible els fons però –altres col·lectius podrien activar de-
i que podria conduir a anul·lar final- queden nou núncies similars arreu de la UE i com-
ment la ratificació. Per tant, hi hau- països per plicar l’aprovació del fons– explica la
rà un procediment complet i una re- fer-ho ràpida celebració entre les instituci-
solució posterior. El tribunal també ons europees de l’anunci del tribunal
deixa clar que en qualsevol cas ele- de Karlsruhe. “Dono la benvinguda
varà la qüestió a Luxemburg si creu a la decisió del Tribunal Constitucio-
que els fons antipandèmia són in- nal alemany. La UE continua enca-
constitucionals. Trigarà temps”. minada cap a la recuperació econò-
sense precedents”, va piular ràpida-
ment la presidenta de la Comissió
Europea, la també alemanya Ursula
von der Leyen.
Camí llarg
Però la UE encara no pot cantar vic-
tòria. A hores d’ara queden una de-
sena de governs per ratificar la deci-
sió de recursos propis: Alemanya,
Estònia, Polònia, Hongria, Àustria,
Finlàndia, Romania, els Països Bai-
xos, Irlanda i Lituània. Tot i això, la
Comissió Europea ja ho té tot a punt
per començar a emetre deute tan
aviat com l’últim país hagi acabat el
procés i posar així fil a l’agulla per
començar a repartir al juliol el 13%
de l’avançament. A Espanya li cor-
responen 140.000 milions d’euros
del total, però el gran gruix no arri-
barà fins al 2022. A banda, els go-
verns tenen fins al 30 d’abril (un lí-
mit lax que alguns no compliran)
per presentar els plans de reformes
que fa mesos que negocien amb la
Comissió Europea i que són la clau
que els ha de permetre obrir l’aixe-
ta dels fons. El govern de Pedro Sán-
chez assegura que entregarà els do-
cuments abans de la data però ad-
met que encara té detalls per tancar
tenint en compte que Brussel·les els
ha exigit més concreció en les fites a
assolir i ha collat en temes com les
reformes laboral i de les pensions.
Sigui com sigui, el camí dels fons
antipandèmia des de Brussel·les
fins a les empreses és llarg. Va co-
mençar fa un any amb l’acord polí-
tic per crear el fons i encara queden
passos en l’engranatge burocràtic
comunitari. Països com Espanya o
Grècia, per exemple, demanen a la
Comissió que no esgoti els dos me-
sos que té per aprovar els plans de
reformes tenint en compte que fa
mesos que negocien i que hi doni via
ràpidament. Brussel·les, però, repli-
ca que si volen celeritat presentin
plans de qualitat.e

Última empenta de l’Estat al pla de reformes per rebre el sí de Brussel·les

J.M.N.
BRUSSEL·LES
Última empenta del govern de Pe-
dro Sánchez per assegurar-se el vis-
tiplau de Brussel·les al pla de refor-
mes que li ha de permetre obrir l’ai-
xeta dels 140.000 milions d’euros
que li corresponen dels fons anti-
pandèmia europeus. Primer serà la
vicepresidenta tercera, Yolanda Dí-
az, qui avui es reunirà amb el vice-
president econòmic de la Comissió
Europea, Valdis Dombrovskis, per
parlar de les qüestions laborals del
pla. Després serà la vicepresidenta
segona, Nadia Calviño, qui man-
tindrà també demà una reunió
virtual amb Dombrovskis. “Que-
den només qüestions de detall,
però molt laborioses”, deia Calvi-
ño la setmana passada després de
tornar a assegurar que entregaria el
pla a Brussel·les abans del 30 d’abril.
Aquests últims detalls són els que
Díaz i Calviño volen acabar de tan-
car amb la Comissió, després de me-
sos de negociacions en què l’execu-
tiu comunitari no s’ha cansat de re-
clamar més concreció en les inver-
sions i en què hi ha hagut discrepàn-
cies en pensions i mercat de tre-
ball. Brussel·les no va rebre amb
bons ulls que es reincorporés
l’actualització de les pensions en
funció del cost de vida.
Brussel·les reclama concreció
L’altra gran reclamació endèmica
que es fa des de Brussel·les a Espa-
La nya és resoldre l’elevada temporali-
vicepresidenta tat del mercat laboral espanyol i
Nadia Calviño. l’elevat atur estructural, sobretot
EFE entre els més joves. Però el govern
encara està en reunions amb els
agents socials i probablement no
podrà presentar un pla prou embas-
tat. Per això ha mantingut conver-
ses des de l’octubre amb funciona-
ris i comissaris europeus. En les úl-
times setmanes, les exigències de la
Comissió s’han centrat en reclamar
més detalls de les inversions i del ca-
lendari de compliment. Una vegada
hi hagi llum verda, Espanya rebrà
un 13% dels diners que li correspo-
nen i després s’haurà de sotmetre a
l’avaluació constant de les fites i els
objectius que es fixin.e
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
LA VENDA Durant el mes de febrer es van vendre a Catalunya 1.183
DE PISOS NOUS habitatges de nova construcció, el nivell més alt des de
ES RECUPERA l’inici de la pandèmia i un 1,8% més que el febrer de l’any
passat. En canvi, la compravenda d’habitatges de segona mà
La Generalitat ha obligat els gimnasos a tancar durant mesos i actualment estan limitats al 30%. PERE TORDERA
Els gimnasos DIR demanen
un rescat de 25 M€ a l’Estat
El deute i la pandèmia empenyen la cadena a sol·licitar el suport de la SEPI
ÀLEX FONT MANTÉ
BARCELONA
Les dificultats del grup de gimnasos
DIR han empès la companyia a de-
manar un rescat a l’Estat a través de
la SEPI, l’empresa pública que ha
habilitat un fons especial per a em-
preses perjudicades pel covid, se-
gons ha pogut confirmar l’ARA. Ai-
xò se sumaria al crèdit de 2,6 mili-
ons que va rebre de la Generalitat
al desembre, com va avançar aquest
diari la setmana passada.
En concret, DIR ha demanat 25
milions a la SEPI, xifra equivalent
a tot el deute de l’empresa de fitness
i que és l’import mínim que es pot
demanar a aquest fons antipandè-
mia. La petició, presentada a princi-
pis de març, es va fer a través de la
societat Centres d’Activitats Físi-
ques SA, hòlding que agrupa les
nombroses companyies del grup,
que ocupa més de 900 persones.
La SEPI té sis mesos per acceptar
o rebutjar la petició. Transcorregut
aquest temps, si no s’hi ha donat
resposta, es dona per desestimada.
El problema és que, segons les fonts
consultades, els creditors han posat
com a límit el mes de juny perquè
DIR obtingui el suport de la SEPI.
Per als creditors, aquesta seria l’úni-
ca solució en una companyia molt
endeutada ja abans de la pandèmia
i que ara s’ha trobat amb una caigu-
da en picat dels ingressos per culpa
del covid. En canvi, DIR considera
que la reobertura total dels gimna-
sos permetria millorar la seva situ-
ació ràpidament. Accedir a la SEPI
no és senzill, i la prova és que a ho-
res d’ara les empreses que han rebut
l’ajuda del fons anticovid es poden
comptar amb els dits d’una mà: Air
Europa, Ávoris (divisió del grup
Barceló), Duro Felguera i Plus Ul-
tra. El rescat d’aquesta última com-
panyia, una aerolínia gairebé desco-
neguda, està sent investigat per la
justícia i segurament farà que la SE-
PI sigui “més restrictiva”, segons
fonts pròximes a aquesta empresa
pública.
De fet, un altre grup de gimnasos,
Holmes Place, ja va demanar el res-
cat a la SEPI i no se n’ha sortit, se-El tancament
gons va publicar El Confidencial.
Requisits
Per accedir als diners del fons anti-
covid de la SEPI (que està dotat de facturació
10.000 milions d’euros) s’han de dels gimnasos
complir un seguit de requisits. “Han
de ser empreses molt tocades, que
en cas contrari moriran”, diuen els
que coneixen el funcionament
d’aquest mecanisme. Entre les con-
dicions que s’han de complir, potser
la més subjectiva és que han de ser
“empreses estratègiques”. En cas
que hi accedeixi, la majoria dels di-
ners de la SEPI tenen forma de prés-
tec participatiu (com en el cas del
crèdit concedit per la Generalitat)
i l’Estat podria convertir-se en acci-
onista de la companyia. Si això pas-
sés, el govern espanyol passaria a
ser-ne l’accionista majoritari, ja que
DIR té un capital de poc més de tres
milions d’euros.
En el cas de DIR, el covid s’afe-
geix a les dificultats d’un grup que ja
va arribar a la pandèmia amb un
deute elevat, segons les fonts amb
qui ha parlat aquest diari. Aquestes
1.183 va disminuir un 10%, fins a les 5.177 operacions. Malgrat
habitatges nous que l’habitatge de nova construcció guanya pes en el
venuts al febrer mercat català, la compra d’habitatge continua caient, en
aquest cas un 6,7% respecte a fa un any.
veus expliquen que el deute fi-
nancer net suposava uns deu
Condicions cops el seu ebitda (beneficis
Per rebre els abans d’impostos, interessos i
amortitzacions) abans del covid,
diners la SEPI
ha de
una proporció que es considera
arriscada. Tot i així, el fundador
considerar de DIR, Ramon Canela, assegu-
“estratègica” ra a l’ARA que l’ebitda va ser de
l’empresa 6,3 milions el 2019, any del qual
la companyia encara no ha publi-
cat els resultats consolidats.
Tot i això, aquestes mateixes
Impacte veus admeten que els números
són complicats de fer perquè és
obligatori ha una empresa amb moltes socie-
fet caure a la tats i diferents tipologies de deu-
te. En concret, el grup està inte-
meitat la
grat per 42 empreses: cada gim-
nàs és una societat diferent i, a
banda, hi ha societats que agru-
pen algunes activitats, com Re-
cepcionistes DIR SA o DIR Siste-
mes d’Informació SL.
El grup, líder a Catalunya, ha
patit una dura competència en
els últims anys, amb l’auge del fit-
ness i l’arribada de noves cadenes
de gimnasos, especialment les
low cost. Però el covid ha afectat
tot el sector i, en el cas de DIR, ha
fet caure la facturació a la meitat.
El 2019 va ingressar més de 50
milions i la previsió és que el
2020 voregi els 25 milions.
Del deute que té DIR, aproxi-
madament la meitat està en
mans dels bancs i l’altra meitat
en mans d’inversors particulars,
que bàsicament són clients.
Aquest juny a DIR també li venç
una emissió d’un milió d’euros
que està en mans d’aquest tipus
de petits inversors.e
19
economia
enbreu
Fiscalitat
Incentius per a
la rehabilitació
La rehabilitació d’habitatges
comptarà amb una deducció de
fins al 60% en l’IRPF si amb les
obres es contribueix a la millo-
ra de l’eficiència energètica de
l’immoble, segons es desprèn
del Pla de Recuperació, Trans-
formació i Resiliència. Aquestes
deduccions tindran un impacte
d’uns 450 milions d’euros, que
es finançaran amb els 6.820 mi-
lions d’euros dels fons europeus
que el govern espanyol ha reser-
vat per fomentar la rehabilitació
dels habitatges i la regeneració
urbana.
MARC ROVIRA
Laboral
90.000 persones
surten de l’ERTO
Fins a 90.000 persones han sor-
tit aquest abril d’un expedient de
regulació temporal d’ocupació
(ERTO) i actualment en queden
unes 650.000. Les dades les va
donar ahir el ministre de Segure-
tat Social, José Luis Escrivá. “La
xifra està per sota del gener i
prop del mínim absolut assolit a
l’octubre”, va assegurar. El mi-
nistre també va avançar que les
dades d’afiliació a la Seguretat
Social són “favorables”.
Finances
Toc de Calviño als
sous de la banca
La vicepresidenta del govern es-
panyol, Nadia Calviño, va quali-
ficar ahir d’“inacceptables” els
“alts sous i primes pagats a direc-
tius” de la banca espanyola, “una
preocupació” que el govern esta-
tal ha traslladat tant a les matei-
xes entitats com al Banc d’Espa-
nya. “Es tracta d’unes remunera-
cions que no es corresponen en
absolut amb la situació econòmi-
ca del nostre país, i menys enca-
ra en entitats que estan anunci-
ant fortes retallades de personal
i tancament d’oficines”, va mani-
festar Calviño.
Mirades
Motocicleta de passatgers
A les zones rurals del Camerun és habitual tro-
bar motocicletes que han estat modificades per
poder transportar persones i mercaderies en-
tre localitats on les comunicacions són molt
precàries. En aquesta imatge, presa a la pobla-
ció de Bafoussam, el conductor demana als pas-
satgers que aixequin els peus abans d’arrencar.
22-04-2021 Foto: Daniel Beloumou / AFP
22
economia
LA BORSA ÍBEX-35
8.519,80 PUNTS
Sessió de dimecres,
21 d’abril del 2021 +0,71% VARIACIÓ
Una de les botigues de Misako amb la nova imatge. MISAKO
Misako: nova imatge i aposta
online per sortir de la crisi
ELISABET ESCRICHE RIVAS ❊ BARCELONA
L’arribada de la pandèmia va situar Misa-
ko, l’empresa catalana de bosses, comple-
ments i articles de viatge, en una dicoto-
mia: deixar-se endur pel context de pes-
simisme o agafar-se a la part bona de la si-
tuació. Les dues famílies propietàries, els
Torres i els García, van optar per la sego-
na opció i van aprofitar l’aturada econò-
mica imposada pel covid per donar una
nova imatge a l’empresa. Han trencant el
blanc que caracteritzava les seves boti-
gues i hi han introduït fusta i terres hi-
dràulics. A més, el logotip amb el nom de
la marca l’han tret del seu característic
estil japonès. “La pandèmia ens ha agafat
en un moment molt fort financerament,
sense endeutament, i això ens ha ajudat a
fer aquest canvi”, explica a l’ARA Eulàlia
Torres, directora general de Misako.
L’empresa ja ha començat a estendre la
nova imatge, que es presentarà al maig,
a les 215 botigues que té entre Espanya i
Portugal, a més del local a Andorra.
Un 8% de vendes van ser online
Torres i el director adjunt de Misako,
Cristian García, esperen que el canvi els
ajudi a sortir com més aviat millor de la
crisi derivada del covid. Les vendes van
ELS QUE PUGEN MÉS
PHARMA MAR
FLUIDRA
MELIÁ HOTELS
RADAR EMPRESARIAL
baixar un 40% el 2020 i es va tancar l’any
amb una facturació de poc més de 30 mi-
lions d’euros, bàsicament pels tanca-
ments i restriccions que van patir les bo-
tigues, moltes situades en centres comer-
cials. “Durant l’any passat ens vam cen-
trar en el canal online, que va concentrar
el 8% del total de vendes”, expliquen els
responsables de l’empresa. A banda de la
seva pàgina web, també van començar a
vendre a Amazon i ara negocien amb Za-
lando, un portal de comerç electrònic es-
pecialitzat en productes de moda.
Tot i la pandèmia, Misako, fundada
l’any 1998, va obrir set botigues noves a
Espanya l’any passat i la previsió per a
aquest 2021 és ampliar la llista amb una
dotzena més a l’Estat i Portugal, perquè
de moment descarta expandir-se a la res-
ta d’Europa. La directora general veu di-
fícil que de cara a aquest any es recuperin
les vendes precovid: “Les previsions són
que ens mourem en un 20% menys res-
pecte al 2019”. L’ objectiu, afegeix, és po-
tenciar el canal online i continuar apos-
tant per l’obertura de botigues. La com-
panyia té 590 treballadors entre els que
hi ha a la fàbrica d’Esparreguera i el per-
sonal de les botigues.e
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
% VAR. EUROS
ELS QUE BAIXEN MÉS
% VAR. EUROS
+4,52 95,260 MERLIN PROPERTIES -2,52 8,906
+3,34 26,300 SANTANDER -1,21 2,817
+3,25 6,670 COLONIAL -1,07 8,300
Telecomunicacions
Cellnex tanca l’ampliació de 7.000 M€
Cellnex Telecom ha cobert
íntegrament l’ampliació
de capital per valor de
7.000 milions d’euros que
va llançar el març passat i
que ha registrat una de-
manda que ha superat en
45,6 vegades aquest im-
port, i ha arribat als
319.000 milions, segons
un comunicat de l’empre-
sa de telecomunicacions.
Un 99,37% dels titulars de
JOSEP LOASO
drets de subscripció prefe-
rent d’accions de Cellnex han participat en l’ampliació que ha dut a ter-
me la companyia per finançar la seva expansió internacional.
El fet que la demanda dels inversors hagi superat amb tant de marge
el total de 192,6 milions d’accions noves de l’ampliació, les equivalents a
un 40% del capital abans de l’operació, ha provocat que els inversors que
van sol·licitar accions addicionals n’hagin rebut un 0,014% de les deman-
dades. Els nous títols començaran la seva negociació al mercat continu a
partir de dimarts vinent, 27 d’abril. La companyia dirigida per Tobías Mar-
tínez preveu finançar una cartera de projectes que podria aconseguir els
18.000 milions d’euros en un termini d’any i mig.
Telefónica estén el 5G fins al 80% de la població
Telefónica ha tancat el primer trimestre de l’any amb una cobertura 5G
que arriba al 80% de la població i a 1.253 municipis espanyols. La com-
panyia ha continuat el seu desplegament d’aquesta tecnologia a les ciu-
tats on havia començat a fer-ho l’any passat i en les de més de 20.000 ha-
bitants. En total, porta instal·lats més de 4.300 nodes 5G a Espanya, se-
gons va anunciar ahir l’empresa. Així mateix, ha reforçat la seguretat amb
un acord amb Juniper Networks per implantar la plataforma de segure-
tat d’aquesta companyia a les seves xarxes i fer front així a l’augment de
demanda de banda ampla que suposarà l’ús de xarxes 5G. El president
de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, va assegurar ahir que la po-
sada en marxa del 5G al setembre va representar “un salt de nivell cap a la
hiperconnectivitat”.
Indústria
Acord per a l’ERO de Bosch a Lliçà d’Amunt
El comitè d’empresa de Bosch a Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) i la di-
recció de la multinacional han assolit un preacord sobre el tancament
d’aquesta planta, que s’ha fixat per al 30 de juny de 2022. L’empresa ale-
manya va comunicar al febrer la seva intenció de tancar la planta, dedi-
cada a la producció de mecanismes de fre per a automòbils i on treballen
336 persones. L’acord se sotmetrà a votació avui.
Comissions Obreres va informar en un comunicat que les indemnit-
zacions seran de 50 dies per any treballat, sense topall, per a treballadors
de 55 anys o menys, mentre que els més grans rebran un 71% del sou brut
fins als 63 anys. A més, hi haurà altres compensacions i pagaments en fun-
ció de l’edat. El 30 de novembre també cessarà l’activitat la planta del grup
a Castellet i la Gornal, que dona feina a 300 persones més.
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 23
PUBLICITAT
24 DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara

DEBAT
DIRECTORA
ESTHER VERA

DIRECTOR ADJUNT
IGNASI ARAGAY

DIRECTORA
GERENT
GEORGINA FERRI

SUBDIRECTORS
✦ ✦
DAVID MIRÓ
CATALINA SERRA
JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ART
CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER
CONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT
ROSA RODON
EDICIÓ WEB
FRANCINA BOSCH

“Molt bé, noi! Aguanta!”

POLÍTICA
GERARD PRUNA
INTERNACIONAL
FRANCESC MILLAN
SOCIETAT

E
ELENA FREIXA
ECONOMIA
ALBERT MARTÍN l 13 de gener del 2021, quan vaig L’heroisme com a do, com una forma de
DEBAT saber que Aleksei Navalni tenia genialitat que no es pot falsificar ni imitar; ai-
TONI GÜELL
CULTURA
la intenció de tornar a Moscou, xò és el que provoca tanta admiració per part
LAURA SERRA vaig publicar el següent a la me- d’un segment de la població i tanta enveja per
ESTILS va pàgina de Facebook: “Una ve- part d’un altre (majoritàriament masculí). És
THAIS GUTIÉRREZ gada, al circ, vaig veure un número de funam- estrany envejar un do per a la política com
MÈDIA
ÀLEX GUTIÉRREZ bulisme. L’orquestra va callar i el públic tam- es pot envejar un do per a la música o la po-
ESPORTS bé. Molt per sobre dels nostres caps, un noi esia, però és molt natural envejar l’heroisme
XAVI HERNÁNDEZ adolescent avançava per una corda fluixa MAKSIM ÓSSIPOV personal: natural i vergonyós. Ara la gent, in-
DELEGADA MADRID
MARIONA FERRER
gairebé invisible. Patia tant per ell que em cloent-hi els que suposadament pertanyen
LLENGUA vaig marejar. I de sobte la veu d’un nen va es- a l’oposició política però no han detectat
ESCRIPTOR
MARIA RODRÍGUEZ quinçar el silenci: «Molt bé, noi! Aguanta!» aquesta enveja en si mateixos, escriuen ma-
FOTOGRAFIA
XAVIER BERTRAL
La notícia d’avui m’ha creat la mateixa sen- nifestos i expressen el seu desacord amb els
DISSENY WEB sació de mareig, i també les ganes de cridar desafortunat químic ha fet sorgir el mateix punts de vista de Navalni. No entenen que ai-
RICARD MARFÀ com aquell nen”. sentiment que vam tenir aleshores, fa tren- xò ja no és qüestió de punts de vista. “Surto!”,
ARA TV En aquells dies de gener, la nostra admi- ta-tres anys: la vida serà diferent, segur que van publicar a les xarxes socials una infini-
ALBA OM
ració per Navalni –que s’acabava de recupe- les barreres cauran, la finestra s’ha obert una tat de joves valents després del judici de Na-
EDICIÓ DE PREMSA rar miraculosament de l’enverinament– va mica i no es pot tancar de cop. Els totpodero- valni, i van envair immediatament els carrers
PERIÒDICA ARA, SL compensar la por que sentíem per ell. Aquell sos i terribles “òrgans de seguretat de l’estat” de les seves ciutats. Aquesta era l’única ma-
PRESIDENT home sabia el que feia. O ho semblava. El han mostrat una imatge còmica, ridícula. Ac- nera sana de reaccionar, tot i que podia com-
FERRAN RODÉS vam comparar amb Napoleó al pont d’Arco- tors d’enorme carisma masculí –això sem- portar-los problemes molt seriosos.
FINANCES le, amb Ivan, el ximplet afortunat dels con- blava– deixaran de fer el paper d’espies a les Ara l’alegria s’ha evaporat i ha donat pas
XAVIER LINARES
MÀRQUETING
tes de fades russos, fins i tot amb el preten- pel·lícules, i potser aquells nois plens de a una profunda desesperació. Navalni està
PABLO CASALS dent de Puixkin (“La providència vetlla per grans que fan fila per entrar a les acadèmi- empresonat i se’l tortura privant-lo del son
VENDES ell, sens dubte; / Per tant, amics meus, nos- es de l’FSB –antic KGB– també s’ho pensa- i negant-li l’atenció mèdica. Cada dia arri-
EVA MÁRQUEZ
COMERCIAL
altres tampoc ens desanimarem”). Ras i ran dues vegades. ben notícies més fosques i depriments. El
SERGI GERMÁN curt, el vam veure com un home escollit, una “Per què no es deixa veure, la jutge? Que món polític s’ha convertit en blanc i negre.
NOUS NEGOCIS persona dotada del sentit del destí. Aques- potser va despullada?”, pregunta Navalni al No té sentit raonar en termes de dreta ver-
ORIOL CANALS
TECNOLOGIA
ta sensació no va fer altra cosa que inten- tribunal. Imagineu-vos la presència d’ànim sus esquerra, república parlamentària ver-
MARC CAMPRODON sificar-se quan, a l’arribar a Xeremétievo, que cal tenir per fer broma en aquestes cir- sus república presidencial, estat nació ver-
Navalni va triar el teló de fons ideal (una fo- cumstàncies. I després la seva exclamació sus imperi. La naturalesa del conflicte és cla-
DIRECTOR FUNDADOR tografia gegant que representava les torres final: “Rússia serà feliç!”, una frase alegre en ra com l’aigua: vida versus absència de vida,
CARLES CAPDEVILA
i les cúpules del Kremlin) per a una entrevis- lloc de les consignes molt més fosques, per llum versus foscor. La societat s’ha vist im-
C/ DIPUTACIÓ, 119 ta: la seva última entrevista quan encara es- bé que precises, dels anys anteriors. mersa en un estat de catàstrofe moral, d’im-
08015 BARCELONA.
tava en llibertat. potència –un cop més, especialment
TELÈFON: 93 202 95 95.
Mirant fotografies d’Aleksei Navalni pronunciada entre els homes–. Abocar-
ATENCIÓ AL
SUBSCRIPTOR:
i la seva dona, la Iúlia, vam pensar: ¿viu- nos a la feina, retirar-nos a la nostra vi-
93 275 11 10 rem prou per veure arribar aquesta pa- da privada o emigrar no ens pot salvar.
subscripcions@ara.cat rella jove i guapa al cim del poder polític? Esclar, tens el teu petit cercle d’amics,
Per què no? Al cap i a la fi, havíem conver- Facebook (que ha substituït les institu-
TEXT LEGAL
Edició de premsa periòdica tit Puixkin en el nostre símbol nacional: cions socials reals i ens ha alimentat la
ARA es reserva tots els un geni alegre en una terra on abunden il·lusió que estem entre gent com nos-
drets sobre el contingut del
diari ARA, els suplements i els genis, tot i que en general són molt altres), però si t’ho mires amb atenció
qualsevol producte de
venda conjunta, sense que
més lúgubres. Els tirans (i no només els veus que la vida russa s’encongeix, es de-
es puguin reproduir ni russos) acostumen a ser baixos i poc bilita. Primer un, després l’altre, deci-
transmetre a altres mitjans atractius, a tenir uns ulls inflats, petits i dim marxar: però ¿com ajudarà això Na-
de comunicació, totalment
o parcialment, sense prèvia lluents, incrustats en una cara embotor- valni i centenars (per no dir milers) d’al-
autorització escrita. nada i malaltissa, a veure’s privats de les tres presos polítics? No, per molt que
Difusió controlada alegries de la vida familiar. Quin contrast marxis, per molt que et distanciïs de la
per l’OJD
que ens oferien l’Aleksei i la Iúlia! tragèdia, no deixaràs de veure-la. “Hem
La lleugeresa i l’enginy de Navalni, el de fer alguna cosa...” “Bé, vam sobreviu-
DL.: B-42598-2010 seu do per la improvisació, no tenien re a l’era soviètica...” “Què hi té a veure
ISSN: 2014-010X
precedents i van brillar amb molta in- l’era soviètica amb tot això? Si vols fer
tensitat en la seva famosa conversa amb comparacions, parlem de l’Alemanya de
EL DIARI D’AHIR un dels seus enverinadors, que va arri- mitjans dels anys trenta...” Aquestes són
WILLIAM MARLOW
Fe d’errades: L’ARA
bar a milions d’usuaris d’internet. Al- les converses que impregnen tota la vi-
agraeix als lectors que guns cineastes professionals (bastant famo- da russa.
ens facin arribar els sos) es van oposar que Navalni rebés un pre- M’agradaria acabar amb una nota recon-
errors que detectin en mi per aquesta producció, però es van equi- La vida russa s’encongeix, es fortant, per bé que no del tot optimista, pe-
el contingut dels
vocar: fa molt de temps que no veiem res tan debilita. Primer un, després rò on en puc trobar cap? L’únic que puc fer és
articles. Un cop
confirmat l’error, l’ARA
interessant ni de bon tros. l’altre, decidim marxar: però repetir les paraules amb què he començat,
publica la fe d’errades Molts de nosaltres encara recordem l’avi- ¿com ajudarà això Navalni i els però suaument, en veu baixa: molt bé, noi!
en aquesta mateixa ador alemany Mathias Rust, que el 28 de Aguanta! I pensar: potser se’n sortirà?
columna. Podeu fer- maig del 1987 al vespre va aterrar a prop de altres presos polítics?
nos arribar les vostres
la plaça Roja. La conversa de Navalni amb el Article escrit el 17 d’abril
esmenes a
opinio@ara.cat.
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
Vacunes: la Contrareforma al continent
l sarabastall amb les vacu-
E nes del covid ha donat
mostra fefaent que un fan-
tasma recorre el conti-
nent: el de la Contrarefor-
ma. Martí Luter publicà el 1517 les 95
tesis de Wittenberg, que van desfer-
mar la Reforma. Aquest combat con-
tra el monopoli de poder del papat tin-
gué efectes profunds en l’ordre soci-
al i econòmic. Enaltint la llibertat per-
sonal, el dret de propietat i, per tant, la
legitimitat de l’activitat lucrativa, sub-
vertia el monopoli econòmic dels in-
cipients estats absoluts que emergi-
en a Europa, i del papat. El 1545 el
Concili de Trento desferma la Contra-
reforma catòlica, reacció a la Reforma
tant en el pla religiós com en el social
i econòmic, i inaugura un segle de
guerres de religió que s’acaben el 1648,
al final de la Guerra dels Trenta Anys.
Max Weber, en L’ètica protestant
i l’esperit del capitalisme (1905), sug-
gereix que la Reforma fou clau per al
canvi d’ordre econòmic allí on triom-
fà, ja que va impulsar el treball remu-
nerat, el comerç i l’acumulació de ca-
pital. Per contra, allí on continuà do-
minant el catolicisme es preservà el
monopoli estatal o papal de la pro-
pietat i el comerç, i l’aversió a l’enri-
quiment privat obtingut amb comerç
i treball.
Ara bé, què té a veure això amb la
qüestió de les vacunes? Paul Krug-
man publicà el 18 de març una colum-
na al New York Times, que l’ARA re-
produïa l’endemà, on escrivia sobre el
procés de vacunació a la UE: “[Als po-
lítics de la UE] els preocupava molt la
possibilitat d’acabar pagant massa a
les farmacèutiques, o de descobrir
que havien desemborsat diners per
unes vacunes que s’havien revelat in-
eficaces o que tenien efectes secunda-
ris perillosos. Per tant, van voler mi-
nimitzar aquests riscos allargant el
procés de contractació, regatejant i
negant-se a acceptar les clàusules
d’exempció de responsabilitat”, quan
el risc més gran era la pèrdua de vides
i la devastació econòmica.
GERMÀ BEL
ECONOMISTA
I les coses han derivat en un pan-
demònium de superstició i ignoràn-
cia sobre els efectes secundaris de les
vacunes i llur dimensió, amb ridícu-
les retencions de vacunes que han
provocat moltes morts evitables si
s’hagués accelerat la vacunació. I di-
fonent por a la vacunació.
S’hi ha afegit una lletania sobre la
necessitat de farmacèutiques públi-
ques per evitar el negoci privat i per
alliberar patents (¡la russa Sputnik i
la xinesa de Sinopharm són públi-
ques!) Amb aquesta mena de creen-
ça màgica que diu que alliberar pa-
tents resoldrà per se el trinomi logís-
tic producció-distribució-entrega. I
com si no hi hagués mecanismes per
a l’exempció temporal de patents,
com explica Guillem López Casasno-
vas, si algú en té la voluntat política
i n’assumeix les conseqüències.
I en el cim de la paranoia, la vacu-
na d’AstraZeneca (AZ), amb ingredi-
ents inclosos de guerra industrial im-
pulsada des de la UE. Mentre passava
inadvertida la declaració de l’Orga-
nització Mundial de la Salut del 22 de
març de 2021: “Fins ara, AstraZeneca
és l’única companyia que s’ha com-
promès a no treure beneficis de la va-
cuna durant la pandèmia... Necessi-
tem més productors de vacuna anti-
covid-19 que segueixin l’exemple
d’AstraZeneca i llicenciïn la seva tec-
nologia a altres companyies”. Sí: la
xerrameca sobre l’alliberament de
patents és intranscendent.
Espera. ¿I allò dels 260 M€ pú-
blics a la Universitat d’Oxford com-
DE FIT A FIT
putats per aquell estudi... sí, aquell
estudi no avaluat que només perso-
nes alienes al finançament de recer-
ca (i al sentit comú) poden prendre’s
seriosament. Una xifra sembla cor-
recta, amb tot: des del 2020 els con-
tribuents britànics han donat 39 M€
a Oxford per la vacuna. Ja ho tenim!
Diners dels contribuents britànics
per a benefici privat.
Els contribuents britànics obser-
ven amb certa estupefacció la defe-
rència que se’ls professa ara a la UE.
Primer, perquè AZ costa 4 vegades
menys que Pfizer i 5 menys que Mo-
derna. Més important, perquè AZ ha
estat crucial en el programa de vacu-
nació britànic, que ja ha subminis-
trat la vacuna a més 33 milions de
persones (la meitat de la població),
dels quals quasi 11 milions han rebut
ja la segona dosi; i s’estima que ha es-
talviat 6.000 morts (per dimensio-
nar: entre els més de 20 milions de
vacunes d’AZ, s’han registrat set
morts per trombosi).
En el pla econòmic, el més relle-
vant de l’ús massiu d’AZ no ha estat
que el seu preu inferior hagi estalvi-
at molts calés al contribuent brità-
nic. Més important encara és que
gràcies a l’èxit de vacunació s’estima
una recuperació addicional del PIB
britànic de més d’1,5 punts percen-
tuals: això és, un PIB addicional de
34.000 M€, que generarà uns 13.000
M€ addicionals d’ingressos fiscals.
A canvi d’unes desenes de milions
per a Oxford! La inversió més rendi-
ble dels contribuents britànics des
de l’esforç de la II Guerra Mundial!
Mentrestant, al territori Contrare-
forma, el mantra: “Els diners públics
no han de generar beneficis privats;
només públics”.
Les relacions entre poder i negocis
al nostre entorn ens han deixat mago-
lats –i molt– per tanta concessió
d’obra pública feta a estricte benefici
privat. Però faríem bé de tenir present
que la Contrareforma ens empobreix.
Materialment i intel·lectual. Ens fa
més petits, i ja no ens sobra gaire.
25
debat
Puritans a la mesa
del Parlament
JOSEP MARTÍ BLANCH
PERIODISTA
Q
ue al Parlament no s’hi pot parlar
de tot ja ho sabíem. Només que do-
nàvem per fet que posar morrions
per fer emmudir els diputats era
només una afició del Tribunal
Constitucional. Ara acabem de descobrir, pe-
rò, que a la mesa de la cambra també es com-
parteix la pulsió prohibicionista i el gust per
actuar a la manera inquisitorial.
La mesa del Parlament ha vetat dues pre-
guntes del PSC perquè considera que són
transfòbiques i resulten ofensives per a les per-
sones del col·lectiu transgènere. La primera de
les qüestions feia referència a un capítol del
programa X, la sèrie, en què les Tres Bessones
parlaven de sexualitat sense establir relació en-
tre els òrgans sexuals i el sexe de les persones.
La formulació de la pregunta era aquesta: qui-
na és la base científica per presentar la sexua-
litat humana dissociant els òrgans sexuals del
sexe de les persones? L’altra qüestió censura-
da interpel·lava l’executiu sobre si s’havien
analitzat les conseqüències per a les internes
dels centres penitenciaris del trasllat de perso-
nes transgènere a les presons de dones.
Les bones intencions dels membres de la
mesa que han vetat aquestes preguntes són
les mateixes que gastaren en el seu dia gent
tan insigne i amant del pensament lliure com
Girolamo Savonarola, que al segle XV va con-
vidar els florentins a cremar tots els llibres
que ell considerava llicenciosos, o el gironí Ni-
colau Eimeric, que al segle XIV es va treure
del magí el Manual de l’Inquisidor, un fabu-
lós llumí per encendre les fogueres on acaba-
rien cremant tota classe de dissidents de les
opinions sancionades per l’Església.
La intransigència es vesteix de vegades a
l’armari de la tolerància. Fa temps que en el
debat públic que afecta el col·lectiu transgè-
nere –i, per tant, tota la societat, en tant que
s’exigeix que se’n modifiquin les normes de
convivència– es confon l’imprescindible res-
pecte per aquestes persones amb l’exigència
d’unanimitat amb plantejaments que poden
no compartir-se o l’obligació d’haver de com-
bregar amb veritats que se’ns vol fer passar
per científiques quan només són diferents
vernissos de la ideologia de gènere.
Ni qüestionar certes afirmacions ni menys
encara fer preguntes al Parlament com les
que han estat vetades és ofendre el col·lectiu
transgènere. Sempre que entenguem que
l’imprescindible respecte per les minories,
exigible sempre però amb més motiu quan
han estat i són encara objecte d’acarnissa-
ment per part de percentatges gens menys-
preables de la societat, no equival a donar-los
acríticament la raó en tot ni cedir sense debat
a les seves pretensions.
La mesa del Parlament ha interpretat les
preguntes que els socialistes volien plante-
jar al Govern com si es tractés d’una adapta-
ció de la popular manera valenciana d’insul-
tar: “Preguntar és ofendre? Vostè és puta?”
Ens han demostrat actuant així que la seva és
una pell tan fina com la del puritanisme més
tronat. Qui prohibeix preguntes nega la base
del parlamentarisme. I això sí que és un in-
sult. Ben gruixut, per cert.
26
Ganes de Sant Jordi i de carrer
Més afluència de gent a les llibreries i primeres signatures, tot i que la pluja aigualeix les paradetes
Crònica
NÚRIA JUANICO / LAURA SERRA
BARCELONA
alta un dia per Sant Jordi
F però, en realitat, la diada
ja ha començat. No ho
semblava ahir al matí a
Barcelona, quan la pluja
va tombar la intenció de les llibreri-
es de treure una taula amb llibres a
fora el carrer en la iniciativa pensa-
da per estirar la festa dos dies abans.
El pròleg santjordiesc es va animar a
partir del migdia, cosa que confirma
la infal·lible teoria que, si fa sol, els
lectors corren a buscar llibres. A la
Finestres, la Byron, la Documenta,
l’Ona, la Central del carrer Mallorca
i la Laie de Pau Claris pràcticament
no s’hi podia entrar a la tarda, i de
sobte s’hi van tornar a veure escenes
pròpies d’un Sant Jordi normal, amb
llibreters corrent amunt i avall i pes-
cant títols directament de les caixes
de cartró.
“Són dies de molt moviment, es
palpen les ganes de Sant Jordi en
l’ambient”, explica la llibretera de la
Byron, Mariana Sarrias. A la Laie, el
llibreter Lluís Gallardo constata que
“des del cap de setmana s’ha animat
molt”, i ho atribueix en part al fet que
“molta gent voldrà evitar fer cues de-
mà”. I a l’altra banda del carrer, la lli-
bretera de l’Ona, Montserrat Úbeda,
defineix el ritme dels últims dies com
“una muntanya russa” que els està en-
tusiasmant. “Espero que la festa ser-
veixi com un parèntesi de vida dins
d’aquesta realitat tan estranya”,
apunta. Entre les previsions de més
venuts, els llibreters auguren que el
pòdium l’ocuparan els llibres de Jau-
me Cabré, Xavier Bosch, Maria Bar-
bal, Eduardo Mendoza, Javier Cercas,
Víctor García Tur i Arcadi Oliveres.
Des d’ahir i fins demà, les llibreri-
es poden instal·lar una parada a l’ex-
terior de l’establiment per vendre
Maria Barbal: “Encara no he paït el Premi d’Honor”
Crònica
ANTONI RIBAS TUR
BARCELONA
A punt de complir-se un mes i mig
de fer-se públic, Maria Barbal en-
cara sent l’impacte d’haver rebut
el gran guardó literari que atorga
Òmnium Cultural i que el presi-
dent de l’entitat, Jordi Cuixart, l’hi
comuniqués abans de tornar a la
Cultura
llibres i perquè els escriptors firmin.
El primer dia va funcionar a mig gas.
“Tot el que es vagi fent per eixam-
plar la sortida de la gent al carrer es-
tà molt bé, però caldrà temps perquè
es consolidi més enllà de la pandè-
mia”, pronostica l’escriptor gironí
Rafel Nadal, que va signar Mar d’es-
tiu (Univers) a la Byron. Veterà de
les jornades maratonianes durant el
23 d’abril, aquest any Nadal farà una
excepció i passarà el matí a Barce-
lona, però la tarda a Girona. Les de-
presó després que li retiressin el
tercer grau. “Encara no he paït el
Premi d’Honor de les Lletres Cata-
lanes”, va dir l’autora ahir durant
una presentació de la seva última
novel·la, Tàndem (Destino), amb
Antoni Bassas a l’Antiga Fàbrica
Estrella Damm. Precisament
aquesta novel·la va guanyar el pre-
mi Josep Pla al gener, així que el co-
mençament del 2021 per a Barbal
ha sigut “extraordinari”, com va dir
Bassas. Malgrat tot, ella no abaixa el
LLIBRES
01
02
01. Una lectora butants Irene Pujadas i Laia Viñas
a la llibreria –guanyadores ex aequo de l’últim
Calders. Premi Documenta amb Els desper-
02. Rafel Nadal fectes i Les closques (L’Altra)–, en
signant un canvi, esperen amb fervor estrenar-
llibre davant la se en l’experiència de passar un dia
llibreria Byron. sencer dedicant llibres en directe.
PERE VIRGILI “Estem contentes i perplexes a la ve-
gada, tot i que teníem fe en poder ce-
lebrar Sant Jordi d’alguna manera
o altra. El gran misteri serà com ens
desplacem d’un lloc a un altre”, diu
Pujadas, que ha demanat trucs a una
llistó i considera que el Premi d’Ho-
Guardons nor pot no ser “definitiu” perquè els
lectors l’apreciïn, i aprofitarà les
L’inici de l’any setmanes fins que li donin el Premi
2021 està d’Honor el 10 de juny per continuar
sent assimilant-ho. I pel que fa a aquest
extraordinari Sant Jordi, té “bones expectatives”
per a Maria i moltes ganes de gaudir-ne.
De Tàndem, Maria Barbal va re-
Barbal cordar la fluïdesa poc habitual amb
què la va escriure abans de submer-
gir-se en dues altres novel·les molt
exigents perquè es va haver de do-
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
escriptora propera per sobreviure a
la jornada. “El més bonic és trobar-
nos gent desconeguda que se l’ha
comprat”, afegeix Viñas.
A la Calders han muntat una pro-
gramació digna de festa major, ja
que no podran celebrar el seu Sant
Jordi particular al pati de l’Antic
Teatre. Han convidat editors, peri-
odistes i autors a fer de llibreters,
que si traductors del rus, que si ex-
perts en clàssics. “Juguem a fidelit-
zar el nostre públic. No pretenem
competir amb grans llibreries ni
amb Amazon”, diu la llibretera Isa-
bel Sucunza. Ahir al matí els DJ con-
vidats eren els periodistes Anna
Guitart i Xavier Graset. El degoteig
permetia entretenir-s’hi. Graset re-
comana el No diguis res de Patrick
Radden Keefe i la Ruta d’escapada
de Philippe Sands. Ell s’ha comprat
la Brit Bennett. Sucunza afirma que
des del cap de setmana l’afluència
de gent és bona –“la gent compra de
3 en 3 o de 4 en 4, per regalar”–, tot
i que ha “trobat a faltar una campa-
nya institucional” per incentivar la
compra anticipada.
La primera gran festa popular
Les llibreries hauran de tenir una
persona controlant aforaments i el
confinament perimetral impedirà
que a la capital catalana s’hi traslla-
di gent de fora de la comarca. “Nor-
malment el 23 aquí no es pot caminar
i no serà així . No podrem repetir la
caixa de fa dos anys, és materialment
impossible”, diu Sucunza.
“Serà la primera gran festa popu-
lar que es fa a Catalunya des de la
pandèmia, i això fa molta il·lusió”,
subratlla el llibreter de la Documen-
ta, Èric del Arco. Amb l’eufòria de la
diada, però, hi conflueix la necessi-
tat que tot plegat surti bé. “Caldrà
fer cues per comprar llibres i per fir-
mar. Hem de demostrar que som ca-
paços de respectar les normes –diu
Del Arco–. Encara sembla mentida
que demà sortirem al carrer”.e
MANOLO GARCÍA
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
MOR El cineasta Monte Hellman va morir ahir als
EL CINEASTA 91 anys a l’Hospital Eisenhower Health de
MONTE HELLMAN Palm Desert, a Califòrnia. Hellman va ser un
dels grans directors de la millor generació del
cinema nord-americà, la del New Hollywood
de Coppola, Scorsese, De Palma i Spielberg.
No va tenir l’èxit dels seus col·legues i la seva
carrera es va moure sempre als marges de la
27
cultura
indústria, però es va convertir en tot un
referent del cinema independent nord-
americà gràcies a clàssics de culte com
Carretera asfaltada en dues direccions (1971).

Un llibre que encara

no ha tocat sostre
La primera de les 34 traduccions
contractades de l’assaig de Vallejo
va ser la catalana, a Columna.
“Mentre el llegia tenia la certesa
que era un llibre només escrit per a
mi. Aquesta és una de les seves
claus, diria”, recorda l’editora, Glò-
ria Gasch. De la versió catalana se
n’han venut 10.000 exemplars.
L’original castellà, publicat a Siru-
ela, s’acosta als 250.000. “La Irene
és una narradora nata, algú capaç
d’involucrar-te a fons en el que lle-
geixes, i també quan l’escoltes –afe-
geix Ofelia Grande, de Siruela–.
Aquest assaig explica coses erudi-
tes amb una senzillesa que és un va-
lor afegit”. En els pròxims mesos
han d’arribar traduccions decisives
del llibre: la xinesa, la japonesa,
l’anglesa i l’alemanya.
Irene Vallejo (Saragossa, 1979), autora de l’assaig L’infinit dins d’un jonc. SANTIAGO BASALLO / COLUMNA

Irene Vallejo revela el secret

ment, la població que es declarava
lectora habitual va passar del 50% al
54% –també va créixer el temps que
es dedicava a llegir a la setmana, que

de la lectura: el plaer
L’autora del gran èxit ‘L’infinit dins d’un jonc’ és la pregonera de Sant Jordi
duït al català a Columna. Setanta-
JORDI NOPCA una setmanes després d’haver arri-
BARCELONA bat a les llibreries, l’assaig continua
ocupant les primeres posicions dels
“Els llibres han jugat un paper molt títols més venuts –al segon lloc en
important en la meva vida. Fins ara, castellà–, un fenomen només com-
sempre que havia visitat Barcelona parable a Sàpiens de Yuval Noah Ha-
per Sant Jordi havia sigut com a lec- rari (291 setmanes) i Canto jo i la
tora. És un dia meravellós”. Irene muntanya balla, d’Irene Solà, al top
Vallejo parla des de “la sorpresa, 10 des de fa cent una setmanes. L’as-
l’emoció i la gratitud” hores abans saig que ha fascinat centenars de mi-
de deixar Saragossa –la ciutat on va lers de lectors proposa un viatge a
néixer el 1979 i on encara viu– per l’origen del llibre, aturant-se sobre-
visitar la capital catalana i fer un tot en l’antiga Grècia i Roma que a
elogi de la lectura al pregó de Sant estones es llegeix com una novel·la
Jordi. L’acte serà avui al Saló de d’aventures, amb la diferència que,
Cent de l’Ajuntament, a les 18 h. en comptes de cavallers, princeses i
L’escriptora serà una de les grans mags, els protagonistes són els lli-
protagonistes d’aquest 23 d’abril bres, les biblioteques i els lectors.
gràcies al llibre que li ha donat tantes “Aquest és un Sant Jordi molt
alegries, El infinito en un junco, pu- enyorat i ple d’esperança –comen-
blicat per Siruela fa un any i mig i tra- ta Vallejo–. Durant aquest últim any
cumentar molt, En la pell de l’altre
i A l’amic escocès, i que els protago-
nistes, l’Armand i l’Elena, dos jubi-
lats que es coneixen en unes classes
de ioga, transmeten “molta energia
per continuar vivint una vida ple-
na”. “Quan parlo d’aquest llibre sen-
to que no soc la mateixa escriptora
d’abans”, va explicar Barbal, que va
quedar estorada quan va veure
l’obra de Didier Lourenço (que
il·lustra la portada) a casa d’una
amiga que viu a Palma perquè li va
recordar la història dels dos perso-
natges. “Havia fet la tercera versió
de la novel·la, i quan la vaig recupe-
rar vaig canviar molt poca cosa.
de pandèmia, el llibre ha reforçat el
Resistència seu paper a la societat. Les llibreries
“Cap trasbals han resistit de manera heroica
aquesta llarga tempesta. No només
ha aconseguit això: n’hi ha que han obert la porta
eliminar per primera vegada”. Només a Bar-
els llibres: celona, en els últims mesos s’han
són grans afegit al mapa de llibreries Ona, Fa-
supervivents” renheit 451, Byron, Finestres i La
Piccola. “Una altra bona notícia de
l’últim any ha sigut que hem llegit
més que mai –afegeix–. Els que ja
llegíem hi hem dedicat més estona.
Molts dels que no llegien s’han tor-
nat a aproximar als llibres després
d’un temps de distància. Els llibres
s’han convertit en el món exterior
que enyoràvem durant els mesos
més durs de la pandèmia. Ens han
permès escapar-nos de l’ansietat i
de l’angoixa de la realitat més imme-
diata”. Durant els mesos de confina-
Amb menys esforç Tàndem m’ha
Canvis donat molt”.
“Quan parlo Una de les qüestions de les
quals Bassas va parlar amb Barbal
de ‘Tàndem’ va ser el pes del passat en les vides
sento que no dels personatges: mentre que l’Ar-
soc la mateixa mand se’n sap desfer amb més fa-
escriptora”, cilitat, a l’Elena els objectes que
diu Barbal l’envolten li susciten mil i un re-
cords. “Al llarg de la història va
sorgint un fil que d’alguna forma
els obliga a replantejar-se la seva
vida i com volen viure el que els
queda, sobretot al personatge fe-
mení; i repensar o repescar el pas-
sat per pair-lo o per millorar-lo”,
va dir Barbal.e
va passar de 6 hores i 55 minuts el
2019 a 8 hores i 25 minuts–, i un dels
indicadors més positius va ser el
dels joves de 18 a 24 anys: si el 2019
eren un 58% els que llegien amb as-
siduïtat, el 2020 el percentatge es va
enfilar fins al 70%. “El relleu gene-
racional de lectors, que abans pre-
ocupava tant, ara el mirem amb uns
altres ulls”, admet.
El llibre, gran supervivent
Vallejo considera que aquest Sant
Jordi és ideal “per secundar i agrair la
feina de tots aquells que fan possible
que existeixin els refugis de munta-
nya i les catifes màgiques que són els
llibres”. Fa referència a la cadena
completa del sector: autors, editors,
llibreters, bibliotecaris, distribuïdors,
traductors, correctors i maquetadors.
“La cadena del llibre és fràgil però al-
hora té una resistència sorprenent
–assegura–. Els llibres són uns grans
supervivents: han superat conflictes,
saquejos i epidèmies. Cap trasbals ha
aconseguit eliminar-los. Estem units
per un cordó umbilical de paraules”.
Igual que defensa a L’infinit dins
d’un jonc, per a Vallejo el format de
lectura no és un problema: “Mai
m’he considerat contrària a les pan-
talles: són dues maneres de llegir
complementàries. Si podem compa-
ginar les pantalles amb la lectura en
paper no crec que hàgim d’escollir
una única forma. Tant el format pa-
per com l’electrònic tenen avantat-
ges i inconvenients”. Per a l’escrip-
tora, el secret de l’èxit de la lectura
no cal buscar-lo només en els aspec-
tes positius per al desenvolupament
personal. “Parlem sovint dels avan-
tatges i beneficis de llegir, com ara
que ens permet aprendre, ampliar el
vocabulari i augmentar l’empatia
pels altres, però no hem d’oblidar
que tot això es dona gràcies al plaer
que et dona la lectura”, diu.e
28
cultura
SECTOR MUSICAL
Sopa de Cabra en concert al Camp
Nou l’any passat. CRISTINA CALDERER
La facturació de
la música en viu a
Espanya va caure
un 63% el 2020
X.C.
BARCELONA
L’Associació de Promotors Musi-
cals espanyols (APM) ha posat nú-
meros al cataclisme. La facturació
de la música en viu per venda d’en-
trades a Espanya el 2020 va ser un
63,78% inferior a l’any anterior. Es
van facturar 138,58 milions d’euros,
una xifra similar a la dels anys 2004
(131,76 milions) i 2005 (144,21 mili-
ons), i molt i molt lluny dels 382,59
milions recaptats el 2019. Es tracta,
per tant, de la pitjor dada en quin-
ze anys. Si només es té en compte el
període març-desembre del 2020,
la davallada és del 76,26%. “Després
de sis anys de creixement continu-
at, la pandèmia ha sacsejat l’econo-
mia de la indústria del directe i l’ha
empès cap a xifres que no es regis-
traven des del 2004”, recorda el pre-
sident de l’APM, Albert Salmerón.
Sempre segons l’APM, gener i fe-
brer del 2020, just abans de l’esclat
de la pandèmia i del confinament,
havien sigut dos mesos molt bons,
amb dades de rècord en la línia crei-
xent experimentada el 2019. De fet,
el gener del 2020 la facturació neta
va ser de 23,59 milions d’euros (un
21,9% més que el gener del 2019); el
febrer, de 23,37 milions (un 59,55%
més que el febrer del 2019), i el març,
en les dues setmanes prèvies al con-
finament, de 22,46 milions, si fa no
fa la mateixa quantitat que durant
tot el mes de març del 2019 (23,89
milions). A partir d’aquí va venir la
davallada, amb dades catastròfi-
ques: l’agost del 2020 la facturació
de la música en viu a Espanya va ser
només de 3,69 milions d’euros, un
85,35% menys que l’agost del 2019.
En l’Anuari de la Música en Viu,
presentat ahir, l’APM recorda que
els 11.851 concerts del 2020 van te-
nir 2,53 milions d’assistents. La
comparació és demolidora: els
91.106 concerts del 2019 van tenir
21,66 milions d’espectadors, segons
dades recollides per la SGAE.e
LITERATURA
La novel·la més
terrorífica de Lars Kepler
‘Lazarus’ rescata el temible Jurek Walter
en una història plena de malsons
NÚRIA JUANICO LLUMÀ
BARCELONA
Fa més de dotze anys que el matri-
moni format per Alexandra Coelho
(Helsingborg, 1966) i Alexander
Ahndoril (Estocolm, 1967) va adop-
tar el pseudònim de Lars Kepler per
capbussar-se en els inferns més
obscurs de l’ànima humana. Des de
L’hipnotitzador –la primera novel·la
protagonitzada per l’inspector Joo-
na Lina–, els escriptors suecs s’han
enfrontat a assassins que canten
cançons de bressol, dones capaces
de comunicar-se amb les víctimes
mortals, criminals que pengen a in-
ternet les seves tortures i terroris-
tes amb set de venjança.
El ventall d’antagonistes de Lars
Kepler és divers i extens, però els
autors tenien una espina clavada
des de L’home de sorra (Amster-
dam, 2014). Volien passar comptes
amb Jurek Walter, l’assassí incan-
sable que tard o d’hora sempre aca-
bava reapareixent a la vida de Joo-
na Lina. I ho han fet amb Lazarus,
una història terrorífica de prop de
600 pàgines en què els pitjors mal-
sons prenen vida de la mà d’aquest
criminal de sang freda i ment recar-
golada. La novel·la es va publicar a
Suècia el 2018, i ara Reservoir
Books l’edita aquí amb traducció al
castellà de Frida i Pontus Sánchez
Giménez.
“És una història molt fosca, molt
negra. En Jurek Walter ha estat
El viatge cap a la vida (malgrat tot) de Carles Algué
ELENA FREIXA
BARCELONA
Una pandèmia abans de la pandèmia.
És el que va imaginar Carles Algué
(Manresa, 1986) quan va començar a
donar forma fa uns anys a Cap a la fi del
món, la seva primera novel·la, amb al-
guns ingredients que ara, inesperada-
ment, resulten familiars: un estat
d’alarma, un confinament de la pobla-
ció i mesures de seguretat per tallar els
contagis. Però al llibre l’amenaça no és
el covid-19, sinó un virus molt més le-
tal que duu el protagonista, el Pau, a
emprendre un darrer viatge després de
descobrir que s’ha infectat.
La novel·la d’Algué, que és actor,
dramaturg i periodista, arrenca en
una Barcelona apocalíptica en la
qual el Pau es veu forçat a sacrificar
el seu gos, el Trau, per ordre de les
autoritats sanitàries. A ell, amb no-
més 25 anys, només li resta esperar
el desenllaç fatal de la malaltia, pe-
rò decideix convertir aquest comp-
te enrere en un trajecte que el por-
ti fins a l’Argentina, a Ushuaia.
sempre una ombra immensa que
persegueix Joona Lina. Finalment,
aquesta relació arriba al clímax i la
lluita s’acaba”, explica Coelho. L’as-
sassí es comença a fer notar quan
apareixen criminals morts amb una
crueltat inusual, fins i tot per als es-
tàndards de la novel·la negra nòrdi-
ca. Les víctimes tenen totes un vin-
cle amb el protagonista, que, junta-
ment amb la seva companya Sara
Bauer, iniciarà una investigació per
esbrinar qui les està matant.
“Només en Joona sap fins a quin
punt pot arribar a ser perillós en Ju-
rek Walter. Això el col·loca en una
posició insòlita, perquè la seva reac-
ció a l’amenaça és molt diferent de
la de la resta de persones”, assenya-
la Ahndoril.
De la foscor a la llum
Les històries de Lars Kepler estan
poblades d’escenes sanguinàries i
espantoses, tot i que en aquesta úl-
tima el matrimoni reconeix que en-
cara ha anat més enllà. “Tenia mal-
sons cada nit, i encara hi ha parts del
llibre que no puc llegir sense posar-
me a plorar”, diu Coelho. Malgrat
tanta foscor, els escriptors defensen
que es tracta d’una novel·la optimis-
ta. “Comença amb fets espantosos,
però també tens herois que no es
rendeixen mai. Es passa del caos a
l’ordre, de la injustícia a la justícia.
Ens agrada pensar que al final tot
anirà bé”, destaca Ahndoril.
El fred implacable i les poques
hores de llum de l’hivern d’Esto-
Carles Algué, actor, dramaturg i periodista, publica
la novel·la Cap a la fi del món. GABRIEL CRUZ BLANCO / CARLES ALGUÉ
Els més de 12.500 km que el sepa-
ren de la destinació es converteixen
en una oportunitat inesperada per
redescobrir-se. Les cartes amb la
Neus, una amiga amb qui va recu-
perar el contacte poc abans
d’anar-se’n, i el record dels senti-
ments que li va despertar la Lau-
ra enmig del drama de la pandè-
mia, l’acompanyen en el viatge, on
curiosament també canvia la pers-
pectiva amb què recorda la família.
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
Alexandra Coelho i Alexander Ahndoril, àlies
Lars Kepler. EWA-MARIE RUNDQUIST / PENGUIN RANDOM HOUSE
colm marquen l’atmosfera de les
Esperança aventures de Joona Lina, a qui els
“La humanitat autors ja consideren “un mem-
bre més de la família”. Per a tots
ha fet coses dos, la literatura és un territori
horroroses, segur per abocar-hi les pors més
però també viscerals i profundes.
de bones”, diu “Ens preocupen els nostres
Ahndoril propis terrors, els intentem ges-
tionar a través de les històries i
així ens sentim una mica mi-
llor”, diu Coelho. I el seu com-
pany de viatge afegeix: “La hu-
manitat ha fet coses horroroses,
inimaginables, però també d’al-
tres de molt bones. I nosaltres hi
tenim fe”.e
“El Pau s’adona que per molt que
se’n vagi hi ha certes persones
que hi són i que hi seran, que l’es-
taran ajudant o acompanyant
fins i tot en la distància”, diu Al-
gué. D’alguna manera, en aquest
punt plasma la seva experiència
personal quan va recórrer l’Ar-
gentina durant quatre mesos tot
sol el 2012. El viatge de la ficció té
un rerefons dramàtic, però l’au-
tor defuig la tristesa: “La mort hi
és present, però el viatge parla so-
bretot de la vida”. La pandèmia
que ha sorprès el món fa més fa-
miliars alguns detalls del llibre,
reconeix Algué, i alhora permet
connectar molt més ràpidament
amb la realitat del protagonista i
Firmes el sentiment quan descobreix
que s’ha contagiat. Malgrat els
a l’ARA paral·lelismes, la novel·la no
Reserva lloc busca recrear-se en la pandè-
a d.ara.cat/ mia, sinó fugir de seguida “cap
signatures a una cosa molt més llumino-
i vine! sa”, i confia que el viatge del Pau
convidi el lector a un camí d’es-
perança i de pensar en tot el que
farem després.e
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021
Dolo Beltrán
MÚSICA. PUBLICA EL DISC ‘MOOLIGHT’
“Necessitava reinventar-me
una mica musicalment”
XAVIER CERVANTES
BARCELONA
Dolo Beltrán (Sant Boi de Llobregat,
1974) va debutar en solitari amb Co-
pilotos (2017), un disc frontissa en-
tre l’etapa amb Pastora i un futur que
no s’ha concretat fins que ha publi-
cat l’àlbum Moonlight (Escena Mu-
sic, 2021). Dolo, sense cognom a la
portada del disc, ha trobat en els pro-
ductors Flavio Rodríguez i DJ Muly
els còmplices ideals per actualitzar
la seva proposta musical.
Què ha passat perquè decidissis fer
aquest canvi musical?
Sincerament, ho necessitava. Copilo-
tos venia després de tota l’etapa amb
Pastora, i evidentment ni vull ni puc
fugir-ne, perquè la veu ja et porta cap
allà, però ara volia començar una eta-
pa, necessitava reinventar-me una
mica musicalment.
Això fa que optis per una música
electrònica diferent a la que havies
fet servir abans.
29
cultura
MÚSICA
Sí. Estava molt ficada en estils com
el trip-hop, una cosa molt de finals
dels 90 i principis dels 2000, i volia
agafar una altra estètica electròni-
ca, més actual. Per això vaig buscar
productors que estiguessin treba-
llant amb les músiques urbanes. Pe- «Vaig buscar
rò tampoc volia disfressar-me. No productors
volia posar-me un vestit que no em que
quedés bé.
treballessin
¿Ja coneixies els productors Flavio amb les
Rodríguez i DJ Muly? músiques
No, però va ser com si els conegués urbanes»
de tota la vida perquè vam connec-
ESCENA MUSIC
tar de seguida. Compartim genera-
ció i tenim referents molt sem- «El títol les, i el resultat era molt house. Cap havia molts sons que em recordaven
blants, no només musicals sinó del disc, al 1998 jo treballava en clubs com la sèrie Luz de luna, la de la Cybill
també televisius, de cinema... M’ho ‘Moonlight’, La Terrrazza i Octopussy, i el tema Shepherd i el Bruce Willis; per
he passat superbé amb ells. Si em era com un petit homenatge perquè exemple, sons com els de la cançó
preguntessin per tres moments de és un tots tres vam viure aquella època, Vistas aéreas, que és molt dels anys
felicitat de la meva vida, un seria la homenatge quan al passeig Marítim de Barcelo- 80. I al final vaig pensar que Luz de
feina a l’estudi amb ells. a la sèrie ‘Luz na hi havia bars que eren l’hòstia i luna seria un bon títol. El que pas-
de luna’» teníem la sensació que la ciutat era sa és que si no tens una edat i no co-
Tanques el disc amb Barna 98. Què nostra. Ara ha canviat molt. neixes la sèrie, Luz de luna et porta
va passar a Barcelona el 1998? al món dels encens, a la cosa més
Per una banda hi ha una lletra d’una Per què Moonlight com a títol del hippy. Aleshores el vaig posar en an-
cançó que jo havia compost. I ells te- disc? glès, Moonlight. És un homenatge a
nien una base. Vam decidir ajuntar- Quan estàvem gravant a l’estudi, hi la sèrie i al seu so.e
34
estils
Estils
Sant Jordi inspira plats de
conte als restaurants
Receptes amb roses i llibres que recreen la llegenda són algunes de les propostes per a la jornada
TRINITAT GILBERT MARTÍNEZ
BARCELONA
ant Jordi entrarà enguany
S als restaurants que s’han
inspirat en la llegenda per
crear menús especials per
a l’ocasió. Còctels i escu-
mosos vermells, ingredients cuinats
i tallats en forma de drac o de llibres
i aperitius de roses cruixents són al-
gunes de les propostes dels xefs de
casa nostra per al 23 d’abril.
A Bellvís, al restaurant La Bosca-
na, el cuiner Joel Castañé explica
que “l’ocasió es mereix un menú es-
pecial” que iniciarà amb els pètals
de rosa cruixents. Per fer comesti-
bles els pètals el més important és
que siguin de conreu ecològic, diu el
cuiner. A partir d’aquí, els pètals
s’enfarinen amb aigua i sal “i es dei-
xen fermentar”. I es fregeixen. “És
un aperitiu senzill que també es pot
fer a casa amb roses ecològiques”.
Un altre plat del menú de Sant
Jordi seran les ostres sobre un còc-
tel vermell fet amb aigua de roses i
amb textura de pols gelada. Al nas,
la primera olor que destaca és la de
la flor, però en boca el mol·lusc hi
domina. “La combinació d’ostres i
roses és bona”, diu Castañé.
Mentrestant, a Barcelona, al Xer-
ta Restaurant el cuiner Sebastián
Blanco assegura que el menú de de-
mà “és de conte”. “Hem fet un joc
amb els plats perquè els comensals
vagin reconeixent els personatges
protagonistes: el drac, el llibre, el ca-
valler i la princesa”, diu. I serà així
des dels aperitius. “Començarem
amb un còctel, un daiquiri de ma-
duixa”. “Un altre dels aperitius se-
ran les muscleres, amb què volem
recordar, per una banda, els orígens
del restaurant al delta de l’Ebre i,
per l’altra, la cua del drac, perquè les
muscleres imitaran aquesta forma”,
diu el xef del Xerta. Seguint el fil del
color vermell, el següent plat des-
prés dels aperitius serà la senyera.
“Serà una crema anglesa que prepa-
raré amb mango i maduixa i que tin-
drà també una terrina de foie”. El
cas és que la crema anglesa, de to
groguenc, tindrà al damunt les qua-
tre barres que el xef pintarà gràci-
es a les maduixes, que hi aportaran
el color vermell. “I si hi ha la senye-
ra, també hi ha l’escut”, comenta
Blanco. L’escut caldrà imaginar-lo
gràcies a la forma que adquirirà la
pizza del delta de l’Ebre, un plat fet
amb la massa de farina, aigua i sal,
amb anguila fumada i guacamole al
capdamunt.
Al Xerta han preparat una rosa dolça per a les postres de Sant Jordi. XERTA RESTAURANT
El menú del Xerta Restaurant
continua amb plats dedicats al drac
–llobarro amb escabetx de jalape-
ño i pell d’algues–, al llibre –garrí
en forma de llibre amb tinta de
menjar blanc– i al cavaller i la prin-
cesa, que són un arròs socarrat amb
llagosta i tripetes de bacallà. Per fer-
lo, el cuiner comença amb un sofre-
git de ceba i tomàquet, que no dei-
xa de remenar fins que s’ha tornat
ben marró, senyal que està ben ca-
ramel·litzat. Mentre l’hagi anat pre-
parant, amb el cap de la llagosta
haurà preparat un fumet, que tindrà
a punt per tirar-lo per sobre del so-
fregit i de l’arròs bomba del Delta,
que prèviament s’haurà barrejat bé
en sec amb el sofregit. “Quan hem
tirat al sofregit i a l’arròs el fumet, hi
ha dues coccions diferents: la pri-
mera consistirà a anar sacsejant la
paella i la segona a acabar l’arròs en
una planxa, perquè és així com li do-
nem el toc socarrat”, diu. Al capda-
munt hi col·loca la llagosta i les tri-
petes i hi dona el toc final: un allio-
li d’alls negres. El plat més tècnic del
receptari només podria estar desti-
nat a sant Jordi i la princesa.
A les postres, a menjar la rosa i
també el final del conte. “La rosa la
DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
recrearem amb vainilla, gerd i xoco-
lata blanca”, explica el cuiner, que
assegura que la forma i l’aparença
externa són les de la flor, però el tast
és ben dolç. Finalment el menú de
conte arribarà a la fi amb un pa de
pessic d’avellanes amb mousse i ge-
lat de xocolates. “¿Qui no s’ha ima-
ginat mai que els contes acaben amb
un bon pastís?”, pregunta el cuiner
del Xerta, que estrena per primera
vegada un menú dedicat al 23
d’abril.
Per continuar, a Tàrrega, el cui-
ner del restaurant La Cava, Albert
Marimon, diu que el menú de Sant
Jordi el protagonitzaran els millors
productes de temporada. “És el mi-
llor homenatge que podem fer al
dia, menjar just el que està en el seu
millor moment”, assenyala. I quins
són aquests ingredients? Per exem-
ple, les faves que reben el nom de
xiulet, que són tan petites i tendres
que es podrien menjar crues. “Les
escaldarem una mica en una olla
d’aigua bullent durant trenta se-
gons i després les saltejarem i arre-
bossarem amb formatge de cabra
d’Albió”, comenta Marimon, que
sosté que les faves són un dels ingre-
dients de temporada més difícils.
“Amb això vull dir que no acostu-
men a agradar, em penso que per la
textura que tenen, però les xiulet sé
que triomfaran i per això les posa-
SUPLEMENT ESPECIAL
ré divendres al menú”, diu el cuiner
Sant Jordi 2021 de La Cava, que afegeix que al plat hi
scritna en
dibuixarà les quatre barres: les ver-
melles, amb tomàquet deshidratat.
t
“En un costat les quatre barres i a
qLua e a crrriiittitataaa
l’altre les favetes arrebossades, que
cuinalieme
lliguen molt bé amb el tomàquet”,
cr
ccs
eesssss
assenyala.
aaaaleee
le
Un altre plat que l’Albert Mari-
nnu
mon diu que fa Sant Jordi són els
iiinniu
canelons, que ensonyereixen les
ua
uuua
e
taules en les dates assenyades del
accrccr
Menú
qu
calendari. “Els faré d’espinacs eco-
aa
literari
LLaaa
per a
PLLP
amants
de la lògics amb nous i panses, perquè
gastronomia
PERE VIRGILI
els tres ingredients són de proxi-
mitat”, afirma el cuiner, que ho diu
per explicar per què no posa pi-
Cuina per llegir, un suplement nyons en un plat que acostuma
especial per la diada de Sant Jordi portar-ne.
Per acabar, les postres. “Capgira-
Al llarg de la història, literatura i gastronomia han ré el tiramisú habitual, que acostu-
donat lloc a una barreja exquisida. Del Tirant lo ma a agradar tant, i faré un pa de
Blanc de Joanot Martorell a L’Escanyapobres de pessic esponjós, emborratxat amb
Narcís Oller o a les referències que feia Santiago un cigaló de ratafia i acabat amb
Rusiñol a tota mena de plats i receptes. La cuina és mató”, revela Marimon. És a dir,
una gran font de coneixement, i el món editorial una imitació de les mítiques pos-
l’aborda des de totes les perspectives. Aquest tres italianes, a les quals només
divendres publiquem un suplement especial de 72 s’assemblen per l’ús del cafè per
pàgines amb reportatges, entrevistes, receptes i amorosir el pa de pessic. Unes pos-
tota mena de curiositats culinàries ideals per llegir tres que enllacen més que mai amb
i devorar aquest Sant Jordi. la característica essencial de Sant
Jordi, la imaginació.e
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 35
PUBLICITAT
36 DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
mèdia

EL RADAR L’ARA RECOMANA

TV3 22.45 33 23.30

‘HITS’ ‘El documental’

L’actriu serà una de les protagonistes de la nova
sèrie de Disney+. MARIO ANZUONI / REUTERS
Emilia Clarke farà el salt
de ‘Joc de trons’ a Marvel
De l’univers de George R.R. Martin al de Marvel. Emilia Clar-
ke, la Daenerys Targaryen de Joc de trons, ha fitxat per la
nova sèrie de Marvel que prepara Disney+, segons ha avan-
HITS és l’acrònim d’Humor Intel·ligent Trepidant i Sorpre-
nent. Amb aquesta carta de presentació, l’obra reuneix dot-
ze esquetxos reduïts al mínim i un ampli resum, compost de
gags curtíssims, que tanca l’espectacle i deixa el públic a
punt del col·lapse respiratori de tant riure. Gairebé tots hi
apareixen tal com es van estrenar, perquè el pas del temps
no ha afectat gens ni mica el contingut d’aquestes peces
còmiques obra del Tricicle.
INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA
Llànties de foc és un documental que indaga en les idees i
l’obra del filòleg i traductor mallorquí Joan Mascaró (1897-
1987). En la seva recerca del sentit de l’existència, Masca-
ró va trobar resposta en els textos sagrats de l’Índia, que li
van revelar els camins de llum que hem de seguir per sen-
tir-nos complets, i mitjançant les seves traduccions, com ara
la del Bhagavad Gita, va aconseguir fer-los arribar a milions
de persones de tot el món.

çat Variety. L’actriu britànica serà una de les protagonistes TV3

de Secret invasion, una sèrie que segueix les aventures
d’un grup d’extraterrestres que poden canviar de forma i
que fa anys que viuen infiltrats a la Terra. Clarke s’uneix a 06.00 Notícies 3/24.
un repartiment format per Olivia Colman, que també debu- 07.30 TN matí. Presentadora:
Ariadna Oltra.
ta en l’univers Marvel, i Ben Mendelshon i Samuel L. Jackson,
08.30 Els matins (Magazín
que ja han participat en projectes del segell interpretant d’actualitat). El
Skrull Talos i Nick Fury, respectivament. programa entrevista
És el primer projecte televisiu de Clarke després del fi- Andreu Mas-Colell
nal de Joc de trons. L’actriu, que va estar nominada quatre i Guillem López
vegades als Emmy pel paper de Daenerys Targaryen, s’ha Casasnovas, dos dels
economistes que han 11.00 Planta baixa (Magazín
centrat aquests últims anys en el cinema, amb pel·lícules
assessorat el govern
com Last Christmas i Terminator Genisys. Clarke no és
català per als fons
l’única exprotagonista de Joc de trons que s’ha sumat a la fa-
europeus. A més,
mília de Marvel: Richard (Robb Stark) i Kit Harington (Jon es coneix el cas d’un
Neu) formaran part del repartiment d’una de les noves concessionari que ha
pel·lícules del segell, Eternals.e deixat un centenar
de persones sense 13.55
el cotxe que ja han
pagat. Més tard, el
divulgador científic 14.30
Dani Arbós repassa
el més destacat dels
últims estudis publicats
i també l’evolució de 15.40
les dades i les mesures 15.55
contra la COVID-19.
Posteriorment, dos
actors amb especta-
cles en cartell, Jaume
Madaula i Mar del
Hoyo, expliquen com
els afecten les restric-
cions de mobilitat i la
seva demanda perquè
l’entrada serveixi de
salconduit per tornar
després del toc de
queda.
d’actualitat). Magazín
d’actualitat social i
política, amb reporters
al carrer, moltes conne-
xions, sense tertúlies i
amb públic al plató.
Telenotícies comar-
ques. Presentadora:
Núria Solé.
Telenotícies migdia.
Presentadors: Xavi
Coral, Raquel Sans.
Esports: Marta Bosch.
Cuines (Gastronòmic).
Com si fos ahir 16.35 Tot es mou (Magazín).
(Sèrie). La Marta està
disposada a denun-
ciar l’Ignasi, però rep
un missatge seu i es
fa enrere per por. La
Gina, per part seva,
vol fer-se amiga de la
Marta, però aquesta la
ignora perquè pensa
que és una còmplice de
l’Ignasi. Paral·lelament,
l’Andreu i la Pili volen
demanar un crèdit per
pagar el tractament
de fertilitat, però el
banc els denega l’ope-
ració. Per aquesta raó,
l’Andreu es planteja
retornar la televisió
que van comprar.
No obstant això, el
Manel li fa veure que
és absurd i li dona
una idea. Finalment,
el Jordi descobreix
l’Hèctor faltant a la
feina i comencen els
problemes.
Presentadors: Helena
Garcia Melero, Lluís
Marquina. Magazín
d’entreteniment que
no perd de vista l’actua-
litat. Un programa fresc
i proper, en què els
presentadors s’acosten
d’una manera informal
i distesa als esdeveni-
ments del dia a dia.
20.15 Està passant (Humor).
21.00 Telenotícies vespre.
Presentador: Toni
Cruanyes.
22.05 Polònia (Humor).
22.45 Hits (Cultural). HITS
és l’acrònim d’Humor
Intel·ligent Trepidant i
Sorprenent.
00.30 El Tricicle, 40
anys punt i final
(Documental). Aquesta
és la història de tres
nois de Barcelona que
en els anys 80 van
pujar als escenaris i van
acabar revolucionant
la comèdia catalana.
La seva és una història
d’audàcia, d’èxit, de
perfeccionisme i
d’amistat, entre moltes
altres coses. I també de
milers i milers de gags.
TRICICLE40 és el retrat
vibrant i ple d’humor de
l’última gran companyia
de teatre gestual, a
punt de baixar el teló
per última vegada.
01.35 Més 324 (Debat).
Espai de debat on es
confronten diferents
punts de vista sobre
temes d’actualitat de
Catalunya i del món.

Mi hija és una de les telenovel·les turques que

més triomfen a l’estat espanyol. ATRESMEDIA SUPER 3 / 33 ESPORT3

Les sèries turques tindran la 07.15 Mike el magnífic.
seva pròpia plataforma 07.50 Pat, el gos.
08.25 Els mixets.
Des de fa anys, una de les principals exportacions cultu- 08.45 Elements MIC.
rals de Turquia són les seves telenovel·les i sèries. De- 08.55 La roca dels Frarets.
mimören Medya, el gran conglomerat de comunicació de 09.27 Wow! English Method.
Turquia, acaba d’anunciar el llançament de Dramax, una 09.39 BabyRiki.
plataforma de streaming disponible a tot el món i que do- 09.49 Zoobabu. Chick.
narà accés a 5.000 hores de sèries del país. Les ficcions 09.51 Wow! English Method.
es podran veure doblades al castellà, segons va avançar 10.00 Kikoriki.
la companyia en la presentació. “Serà la plataforma més 10.29 Comptem amb la
efectiva per promocionar la cultura de Turquia a tot el Paula.
10.50 Espies de veritat.
món. Les nostres sèries es podran veure en qualsevol lloc
11.12 La màgica Do-Re-Mi.
i quan la gent vulgui”, ha explicat Murat Saygi, directiu del
11.58 En Grizzy i els
grup de comunicació. L’èxit internacional de les ficcions lèmmings.
turques ha sigut especialment important a l’Amèrica Lla- 12.25 Jo, Elvis Riboldi.
tina, però també a l’estat espanyol, on sèries com Mujer i Mi 12.48 Les Sisters.
hija, totes dues emeses per Antena 3, figuren entre els 13.24 Un drama total
programes més vistos. També Telecinco hi ha apostat amb presenta: La cursa
ficcions com Love is in the air.e absurda.
14.07 La Pantera Rosa. 20.41 Robin Hood, el 08.20 Top gols La Lliga.
14.37 El xai Shaun. trapella de Sherwood. 09.15 Futbolint.
15.02 El detectiu Conan. 21.05 Avatar, la llegenda de 09.50 Roger Jiménez, una
15.48 Les tres bessones. la Korra. estrella cal·listènica.
16.37 Noddy, un detectiu al 21.30 La Pantera Rosa. 10.00 Viure als Pirineus. A
País de les Joguines. 21.55 El gran dictat. banda i banda.
17.00 Els mixets. 22.15 Quan arribin els 10.50 Xarxa natura.
17.15 Wow! English Method. marcians. Un Sant Jordi 10.55 Obrint plaça.
17.30 El Mic i els seus amics. marcià Aquest Sant Jordi
11.45 Karakia.
Contes i més contes! torna a ser estrany. Hi
12.25 Barcelona Open Banc
17.56 Una mà de contes. ha quatre autores que
Sabadell.
18.12 Leo, el guardabosc. no oblidaran aquest 23
18.35 Wow! English Method. d’abril, ja que hi irrompen 18.50 Sail GP.
Robin Hood, el havent signat un llibre 19.15 Monster Jam
18.47
trapella de Sherwood. avalat per algun premi Anaheim.
19.10 Pat, el gos. destacat: Anna Gas, Pol 20.00 Mitja Marató Fornells.
20.10 MTB SuperCup Massi.
19.38 Xavier Enigma i el Guasch, Irene Pujadas i
20.25 Temps d’aventura.
museu secret. Laia Viñas.
20.00 Info K. Especial Sant 22.45 Tot el temps del món. 20.55 Esport club.
Jordi. 23.30 El documental. 21.55 Minut a minut.
20.18 Dracs: Cap a nous 00.30 Quan arribin els 00.00 Gol a gol.
horitzons. marcians. 01.00 324 Esports.
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 37
mèdia

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

LA 2 20.00 LA SEXTA 22.30 PARAMOUNT NETWORK 22.20

‘Tesoros de la tele’ ✰✰✰ ✰✰✰

El tercer capítol de la segona temporada d’aquest programa
de revival de La 2 està dedicat a un programa musical que va
saber combinar les coses més convencionals amb les més al-
ternatives: Rockopop. Dirigit i presentat per Beatriz Pécker,
per aquest espai van desfilar els grups musicals i els solistes
més representatius de finals de la dècada dels 80 i principis
dels 90, tant estatals com internacionals. Tant és així que les
seves actuacions i entrevistes encara són recordades.
‘Constantine’
Director: Francis Lawrence / Actors: Keanu Reeves,
Rachel Weisz, Shia LaBeouf, Tilda Swinton, Pruitt Taylor
EUA, 2005. John Constantine ha estat a l’infern i n’ha tornat.
Nascut amb un do que no desitjava, la capacitat de reconèi-
xer els àngels i els dimonis, Constantine es va veure empès a
suïcidar-se per escapar-se de les visions turmentadores. No
obstant això, en contra de la seva voluntat va ressuscitar.
‘Shame’
Director: Steve McQueen / Actors: Michael Fassbender,
Carey Mulligan, James Badge Dale, Nicole Beharie
Regne Unit, 2011. El Brandon és un noi amb seriosos proble-
mes per controlar la vida sexual. Es passa el dia mirant revistes
porno, contractant prostitutes i mantenint relacions esporàdi-
ques. Un dia es presenta a casa seva la seva germana petita,
la Sissy, per quedar-s’hi un temps.

TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA BARÇATV

06.00 Noticias 24 horas.
06.30 Telediario matinal.
Inclou El tiempo.
08.00 La hora de La 1.
10.00 La hora de la actua-
lidad.
12.30 Las cosas claras.
14.00 L’informatiu.
14.15 Las cosas claras.
15.00 Telediario 1.
16.00 L’informatiu.
16.20 El tiempo.
16.35 Dos vidas.
17.25 Servir y proteger.
18.15 Acacias 38.
19.10 El cazador.
20.00 España directo.
20.30 Aquí la Tierra.
21.00 Telediario 2.
22.10 Cuéntame cómo pasó.
23.10 Obrim fil. El programa
debat sobre l’amor,
enamorar-se, com es
troba l’amor i com es
lliga. Durant l’espai,
Xavier Sardà entre-
vista el cantant David
Bustamente, el xef
Sergi Arola i l’empre-
sària, actriu i model
Teresa Gimpera.
01.10 Novéntame otra vez.
Crónica en negro: Els
crims als anys 90 són
més mediàtics que en
la dècada anterior.
06.00 Minutos musicales. 07.40 Mejor llama a Kiko. 06.30 ¡Toma salami! 07.30 Previo Aruser@s. 06.45 Camp Nou: un any de
06.15 Las noticias de la 08.10 ¡Toma salami! 07.00 Informativos 09.00 Aruser@s. silenci.
mañana. 08.45 El Bribón. Telecinco. 11.00 Al rojo vivo: previo. 07.45 Promeses.
08.55 Previo Espejo público. 09.40 Alerta Cobra (Sèrie). 08.55 El programa de Ana 12.30 Al rojo vivo. 08.15 Primera Divisió
09.00 Espejo público. Emissió de quatre Rosa. 14.00 La Sexta noticias 1ª Femenina.
13.20 Cocina abierta con episodis: El asesino de 13.30 Ya es mediodía. edición. 10.00 600’’. FC Barcelona-
Karlos Arguiñano. reyes (T22), Carrera 15.00 Informativos 14.55 Jugones. Getafe CF (10/11).
13.45 La ruleta de la suerte. contrarreloj (T15), En Telecinco. 15.30 La Sexta meteo. 10.15 Roda de premsa
15.00 Antena 3 Noticias 1. pleno corazón (T15) 15.40 Deportes. 15.45 Zapeando. Ronald Koeman.
15.45 Deportes. i Viaje por carretera 15.50 El tiempo. 17.15 Más vale tarde. 10.45 600’’.
16.00 Cocina abierta con (T23). 16.00 Sálvame limón. 20.00 La Sexta noticias 2ª 11.00 El partit infantil.
Karlos Arguiñano. 13.10 El concurso del año. 17.00 Sálvame naranja. edición. Infantil B-Cornellà.
16.02 El tiempo. 15.10 Noticias Deportes 20.00 El precio justo. 20.55 La Sexta Clave. 12.30 El 9.
16.30 Amar es para siempre. Cuatro. Programa en què 21.15 La Sexta meteo. 13.00 L’últim partit del
17.45 Ahora caigo. 15.25 Deportes Cuatro. Barça.
els concursants han 21.25 La Sexta deportes.
19.00 ¡Boom! 15.40 El tiempo. 15.00 Barça News Flaix.
d’aproximar-se tot el 21.30 El intermedio.
20.00 Pasapalabra. 15.45 Todo es mentira. 15.15 Lliga Asobal.
que puguin, sense 22.30 Pel·lícula:
21.00 Antena 3 Noticias 2. 17.00 Todo es mentira bis. 16.45 Barça Highlights.
passar-se, al preu d’un Constantine. EUA,
21.30 Deportes. 18.00 Cuatro al día. 17.00 Barça News Flaix.
o diversos articles per 2005. Dir.: Francis
21.35 El tiempo. 20.00 Cuatro al día a las 17.15 Tots els gols de...
21.45 El hormiguero 3.0. 20 h. anar acumulant premis Lawrence. Int.: Keanu Henrik Larsson.
L’espai rep el xef 20.45 Deportes Cuatro.
i anar superant etapes Reeves i Rachel Weisz. 17.30 Promeses.
Alberto Chicote, que ve 20.55 El tiempo. per intentar aconseguir John Constantine és un 18.00 600’’.
amb el seu nou llibre 21.05 First Dates. Programa el gran premi final. detectiu que, literal- 19.00 Històries.
sota el braç. Es tracta en què dos solters, 21.00 Informativos ment, ha estat a l’infern 19.30 Roda de premsa
de Cocina de resis- sense distinció d’edat, Telecinco. i ha tornat. El John va Ronald Koeman.
tencia. raça o condició sexual, 21.45 El tiempo. néixer amb un do que 20.00 Barça News Flaix.
22.45 La cocinera de estan disposats a 21.55 Deportes. ell no desitja: reco- 20.15 Barça Highlights. FC
Castamar. Credo ut gaudir i deixar-se 22.00 Supervivientes La nèixer entre la gent els Barcelona-Getafe CF
intelligam (T1). portar pel misteri, la salvació d’Alejandro àngels i els dimonis que (19/20).
00.05 Pel·lícula: La vida sorpresa i les emocions Albalá ha reduït a tres viuen a la Terra sota 20.30 Tots els gols de...
secreta de Marilyn d’una autèntica cita a la llista de nominats: una aparença humana. Rivaldo.
Monroe. EUA, 2015. cegues. Tom Brusse, Melyssa 01.00 Pel·lícula: Kaw, 21.30 Marcador pre-partit.
Dir.: Laurie Collyer. Int.: 22.50 Horizonte. Pinto i Antonio Canales. venganza animal. 22.00 El Barça en joc.
Susan Sarandon i Kelli 04.00 La tienda en casa. 01.50 Señoras del (h)AMPA. USA, Canadà, 2007. 23.45 Marcador post-partit.
Garner. 05.15 Puro Cuatro. 03.10 La tienda en casa. Dir.: Sheldon Wilson. 00.30 Tots els gols de...

#0 LA 2 BETEVÉ 8 TV IB3 À PUNT

07.20 Curiosity. 08.00 Cafè d’idees. 10.55 Slow BTV. 06.30 Catalunya Blues. 07.15 Programació infantil. 09.30 Anàlisi i tertúlia de les
08.52 Mundos inexplorados 09.55 La aventura del saber. 11.40 Arxiu BTV. 06.59 El món a RAC1. 07.45 Agafa’m si pots! notícies del matí.
con Steve Backshall. 10.55 Aquí hay trabajo. 12.25 Àrtic. 09.54 Televenda. 08.40 Tothom en forma. 11.30 Bon dia, bonica (Sèrie).
09.49 Pel·lícula: Oblivion. 11.40 Maestros de la 13.05 Slow BTV. 13.00 Robin Food. 09.05 Al dia. 12.10 Les moreres (Sèrie).
11.50 Isabel II: Dios salve a ingeniería. 13.45 BTV Notícies 73. 14.07 Jet lag. 11.00 Els dematins. 13.00 Terra viva (Magazín).
la reina. 12.35 Cine: Dos cruces en 14.00 BTV Notícies migdia. 14.39 Nissaga de poder. 13.40 Téntol. 14.00 À Punt Notícies.
12.49 Cero en Historia. Danger Pass. 14.20 El temps. 15.57 Infidels (Sèrie). 13.50 Cuina amb Santi Migdia.
13.48 Late Motiv. 14.20 L’informatiu. 14.30 La porteria. 18.10 Pel·lícula: Buen Taura. 15.15 Atrapa’m si pots
14.51 La Resistencia. 14.40 La metro. 15.30 Punt de mira. funeral, amigos, paga 13.58 IB3 Notícies migdia. (Concurs).
16.01 Pel·lícula: 15.00 Desmarcats. 16.50 Arxiu BTV. Sartana. 15.25 El temps migdia. 16.15 Bona vesprada
Contrarreloj. 15.45 Saber y ganar. 18.25 Slow BTV. 19.58 Lo Cartanyà (Sèrie). 15.30 Cuina amb Santi (Magazín).
17.35 Pel·lícula: Fast & 16.30 Grandes documentales. 18.55 Oh my goig! Emissió de dos Taura. 20.30 NTC Comarques.
Furious V. 17.20 Grans documentals. 19.30 BTV Notícies vespre. episodis. 15.55 Agafa’m si pots! 21.00 À Punt Notícies. Nit.
19.38 Blue Bloods: familia 18.15 En línia. 20.10 El temps. 21.01 Plats bruts (Sèrie). 16.55 Cinc dies. 22.00 Tot À Punt (Zàping).
de policías (Sèrie). 19.15 Premis Sant Jordi. 20.15 BTV Notícies 73. Emissió de dos 20.28 IB3 Notícies vespre. 22.45 Pel·lícula: Executiva
21.09 Chernóbil, 35 años 20.00 El vespre. 20.30 Bàsics BTV. episodis. 21.30 El temps vespre. amb problemes. EUA,
después. 20.35 Atención obras. 21.30 Àrtic. 22.00 Pel·lícula: La loca de 21.35 Jo en sé + que tu. 2009. Dir.: Jonas Elmer.
22.00 Palomares, días de 21.00 Megaestructuras 22.15 La família Barris. Chaillot. 22.15 Uep! Com anam?. Int.: Renée Zellweger i
playa y plutonio. legendarias. 23.15 Va passar aquí. 00.09 Pel·lícula: Un delicado 01.25 IB3 Notícies vespre. Harry Connick Jr.
23.00 Late Motiv. 22.00 Tesoros de la tele. 23.45 Habitació 910. equilibrio. 02.05 El temps vespre. 00.15 Pel·lícula: El quart
00.05 La Resistencia. 23.55 La huella del crimen. 01.45 Àrtic. 02.31 Televenda. 02.10 Cinc dies. regne. Espanya, 2019.
38 DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 ara
passi-ho bé

ABANSD’ARA
PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

De la crònica de Pla (Palafrugell, 1897-1981) a La Publicitat (2-II-1926), on va entrar en el periodisme com a corresponsal viatger.
Demà farà 40 anys de la mort de Pla, el prosista més llegit a Catalunya en els anys centrals del segle XX. En edicions de
Cartes de lluny (1928 i 1954) va afegir a la crònica notes hedonistes incorporades aquí al final de la peça.

Lió de la tristesa... i de bona cuina (1926)

L
ió té una galta assolellada i
plena, que és la Provença, i
una galta més opaca i lívida:
la Borgonya. Entre aquestes dues
galtes hi ha com una berruga fosca i
trista; és la ciutat de Lió de la triste-
sa. Val la pena d’aturar-s’hi per do-
nar-se un bany de silenci espès i
provincià. A la nit, sobretot, el so-
roll llunyà d’un tramvia us dona la
sensació que passa un drac de fer-
ros, un drac de teatre. Només hi ha
dues ciutats franceses que tinguin
vida pròpia de nit: París i Perpinyà.
A Girona, al vespre, hi ha més soroll
que a Lió. És el triomf del centralis-
me, l’apoteosi de la França única i
indivisible. [...] És de recomanar, a
Lió, un passeig pels molls del Sao-
ne. El riu fa moltes corbes i moltes
entrades i sortides, i el panorama alitat pagesa i prudhoniana, tan tot el que Lió amaga per gust del se-
urbà que s’hi emmiralla és el Lió de dintre de la tradició francesa. En cret i de la qualitat –una cultura ra-
l’època de la gran prosperitat aquest punt, Stendhal fou també
aq ra, una flotant i mòrbida sensuali-
dels teixits i de les sedes. un innovador. De tota manera, tat. Un bon itinerari de Lió podria
Avui tot aquest barri ha estat aquest Lió ha passat ben bé a la
aq ésser aquest, per exemple: Matí,
desertat, però queda com a història, i la xefla d’avui –si n’hi
hi chez Léon, un litre de vi blanc sec.
l’època que el va veure i des- ha– és socialistoide i reformis-
ha Dinar, chez la Mère Fillioux, Avenue
criure Stendhal: cases enor- ta, i ignora la naturalesa
ta Duquesne. Menú: cors d’escarxofa;
mes, d’un gust italià, fred i pu-- d’aquells anys paradisíacs del
d Quenelles lyonnaise (croquetes de
rità. Stendhal tenia una gran n ccomençament del maquinisme. peix de riu), l’obra més fina i delica-
admiració pel Lió d’aquestaa Saone amunt, hom va veient la
S da, notòriament, del regionalisme
època, per la prosperitat de laa dispersió de la ciutat dins el
d francès; Poulet Mère Fillioux, el po-
ciutat i per les xefles que feienn ccamp, previ un panorama de llastre més reeixit de França. Amb
els fabricants a les vores dell ffàbriques i d’arbres escanyo- les quenelles, indispensable el Pou-
riu, sobre l’ombra de l’herbaa llits, dibuixats sobre un cel lly. Tarda i nit: llegir el Discurs so-
fresca. Stendhal, intel·lectual al opac. [...] Però –Déu meu!–
o bre la Història universal de Bossu-
pobre i tronat, tenia l’admira- a- ccom es menja a Lió! ¡Quina de- et. Sopar: una xucrut amb cervesa
ció de la vida regalada i del di- i licadesa, quina finor, quina elegàn-
licad alemanya.
ner, i sentia més la bomba comerci- cia de paladar! És impossible no en-
al i industrial que la grassa sensu- devinar, darrere d’aquesta cuina, Josep Pla 1926

Gaudeix online dels mots encreuats de l’ARA a

http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS
motsencreuats núm. 3758, elaborat per Senyor Ventura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1
Horitzontals 1. Depressió que afecta un 10% de les ma- Verticals 1. Faré anar avall. Discutida. 2. El seu marit és

res. Si ve així, és repugnant. 2. Poc agraciat. Arrenca de un ogre. Ens fa mal a l’orella. 3. La fi del cagaelàstics. Ma-
2

soca-rel. Veïnes de Balsareny, al Bages. 3. Ple d’ira. Tan- to. Huracà asiàtic. 4. Contenidor per a matèria vegetal.
3

cats entre quatre parets. 4. Un tacte desagradable. Feu Vagar sense rumb concret. 5. Peix sense entranyes. Fa
4

una acció reprovable. 5. Acabes mitja escala. Aprenent pujada. Pa sense llevat. 6. Guaiti des de certa altura. No és
5

d’un ofici. Esdevindrà. 6. Li feu ballar l’aigua als ulls. Està- obligatori. 7. Inicialment, fa referència al final. La terce-
6
tua d’home usada com a columna per a sostenir una cor- ra potència. Un article d’importació francesa. El quid del
7
nisa. 7. Consistien. Caixa plena de records. Predecessor pacte. 8. Marqui el rumb. Sospirar per l’Helena. Essència
8
taurí. 8. Est. Camús. Proveïda de llavis. 9. Creixement poc d’absenta. 9. Difondre la campanya a favor de satisfer els
9
sostenible. També ocasiona plaer. Un trago. 10. Àstat. deutes. Produeixen fàstic. 10. Ratllem, triturem. Catòdic
10
Remenen els ous. O puja el cotxe o és millor que no pugi i digestiu. Herbes de poc pes. 11. La segona de Beetho-
11
al cotxe. Al cel i a la terra. 11. Escriu la primera frase d’una ven. Desnuat. El nus del Papiol. 12. Pati de butaques. El
12
novel·la. Pertanyents a l’aorta. 12. Pràctica. Útil per parlar seu caràcter vagament volàtil el fa arrogant. 13. Anticipo
13
amb gent de categoria. 13. Que té dues fases. Agafi pel l’adveniment de Jesús. Espècia aromàtica. 14. El crac de
14
pom. 14. L’amor s’hi posa, però d’esquena. Eines. l’equip està esgotat. Enxampessis.
sudoku solucionsd’ahir
fàcil difícil E V A C U E N E N S A C A
N I E U S U C C E S S O R
C A R L A A L O T T N R
6 7 9 E R P E D R A L R A T I
B A D A R E P O P E R E
A E R I C I G R I P A U
6 3 8 2 7 9 3 1 R A F A E N R A O N A R
D E S O B E I V I S I O

5 8 9 5 2 8 A
P
U
L
C D
A F O
E S A
P L
F
O
E C T I
S I U
S
T
A T U R G E L L A R T E
1 6 2 1 7 3 R
E
E
S
E S
C A I
U R A
R A D
L
O
S
R A
A O
I
N
T
C A U T X U T A C R I S I
2 5 4 6 8 fàcil difícil
5 2 7 4 3 1 9 6 8 1 8 9 6 7 5 4 3 2
3 7 1 9 5 8 6 4 3 2 8 9 1 7 5 3 4 7 9 8 2 5 6 1
1 9 8 7 6 5 2 4 3 2 6 5 4 3 1 9 8 7

1 2 5 7 3 6 9 3 2 1 7 8 6 5 4
4 1 6 5 2 3 8 9 7
9 5 8 1 6 4 7 2 3
7 3 6 2 9 8 1 5 4

4 7 5 8 9 8 9 4 8 7 5 9 4 6 3 2 1
3 8 4 6 5 2 7 1 9
4 2 1 7 5 3 8 9 6
6 9 4 8 2 7 3 1 5
7 6 9 3 1 4 5 8 2 8 1 3 5 4 6 2 7 9
4 2 3 2 5 1 8 9 7 4 3 6 5 7 2 3 1 9 6 4 8
ara DIJOUS, 22 D’ABRIL DEL 2021 39
passi-ho bé

ELTEMPS CRÍTICATV
MIQUEL BERNIS MÒNICA PLANAS CALLOL - PERIODISTA

Avui plourà amb ganes a les Terres de l’Ebre, però

en general el temps serà variable i com a molt hi
haurà ruixats aïllats. La temperatura tocarà fons
just abans d’un Sant Jordi més clar i primaveral.
Fascinats per Txernòbil
D
imarts a la nit, per com- ta mena al voltant de Txernòbil i El més xocant d’aquest di-
Sol Mar plana
Dijous, 22 memorar el 35è aniver- n’ha ensenyat sovint imatges marts, però, va ser després del
Sol i núvols Arrissada sari de la tragèdia de d’arxiu esfereïdores. Sense ficció, en el programa dels
Poc sol i núvols Marejol Txernòbil, el Sense ficció oferia La ciutat fantasma de Prípiat, serveis informatius Món. Vam
Tapat Maror el documental Retorn a Txernò- l’inquietant parc d’atraccions i veure Lluís Caelles accedint
Plugim Forta maror
bil, en què ens presentaven algu- les ruïnes d’edificis i habitatges dins de la sala de control del re-
Pluja
nes de les persones que van ser els hem vist en múltiples progra- actor 4 de Txernòbil, on es va
Maregassa
testimonis de l’explosió de la mes. En el documental d’aquest desencadenar el desastre. Ens
Tempesta
central nuclear. dimarts era curiosa la manera van advertir que només s’hi po-
Boira
Txernòbil és un dels grans com volien presentar-nos els dia estar deu minuts per no pa-
Neu Divendres, 23 desastres mundials que amb els testimonis, col·locant-los en el tir els efectes nocius de la radi-
Calamarsa anys se’ns ha anat explicant des que gairebé semblaven uns de- ació. Internament, patíem la ur-
de diferents mirades a la televi- corats teatrals que reproduïen la gència perquè sortís d’allà. El
sió. Al 30 minuts, el 2016 compte enrere per sor-
vam veure l’excel·lent tir d’allà feia la seva crò-
reportatge Les iaies de nica més angoixant.
Txernòbil, sobre les do- Trobar un rostre famili-
nes que no van voler ar del Telenotícies en el
marxar del lloc on vivien context d’un escenari
malgrat els efectes de la que hem acabat associ-
radiació. I el 2019 el xo- ant al melodrama tele-
cant De vacances a visiu en qualsevol dels
Vent suau
Txernòbil, que ens parla- seus gèneres era el que
Vent moderat
va del turisme de catàs- proveïa aquella imatge
Vent fort
trofes i de com s’organit- d’una dosi extra de rea-
AVUI DEMÀ zen visites per compro- lisme, ansietat i impac-
15 h 21 h 08 h 15 h var l’abast de la tragèdia. te. Caelles ens va pre-
Barcelona 15º 13º 12º 17º Txernòbil també ha si- sentar també l’únic fo-
Lleida 13º 10º 6º 21º gut el punt de partida del docu- tògraf que ha pogut accedir a
Girona 16º 8º 5º 21º mental de David Attenborough A Angoixa l’interior del sarcòfag del reac-
Tarragona 13º 11º 11º 16º
life on our planet. El naturalista tor. El seu estudi era tan pecu-
València 17º 12º 12º 17º
britànic fa servir aquell paratge Vam veure Lluís Caelles liar estèticament que el perio-
Palma 17º 13º 10º 19º
destruït per exemplificar-nos accedint dins de la sala de dista va haver de precisar que
Olot 12º 7º 4º 18º
com acabarà el planeta si no atu- control del reactor 4 aquell testimoni era aficionat a
rem el canvi climàtic. I, per des- la fotografia artística per justifi-
LA SETMANA
comptat, hi ha la sèrie Chernobyl desfeta de la tragèdia en antics car un entorn un pèl estrambò-
Dissabte Diumenge Dilluns Dimarts de la HBO que recrea els esdeve- espais quotidians. Una dona ens tic. Txernòbil és un lloc ben re-
20º
18º niments de la catàstrofe. parlava des d’una habitació in- al i un focus inacabable d’histò-
16º No cal dir que a Cuarto mile- fantil terrorífica amb joguines ries, però els seus paisatges, els
14º nio, el presentador Iker Jimé- trencades i tirades per terra. Per personatges, els llocs i els fets
12º
nez, especialista en fets paranor- als espectadors, Txernòbil s’ha sempre tenen alguna cosa de
mals i informacions sensaciona- tornat un paisatge fàcilment malson, de ficció onírica, que re-
EL CONSELL listes, ha narrat històries de to- identificable i espantós. sulta entre hipnòtic i addictiu.
Tingueu en compte que demà al migdia la temperatu-
ra canviarà força, no sortiu a passejar molt abrigats.
QUE NO US SORPRENGUI
Des del Dilluns de Pasqua no hi ha hagut cap dia en
LESAUDIÈNCIES DICCIONARA
què la temperatura hagi sigut superior a la normal.
El ‘Sense ficció’ Supervivientes: tierra de nadie Dracdició
de Telecinco, que es va enfilar Llegenda anual que transforma
es recupera amb una
A
SC

la sang d’aquest animal en

A

A
ID

ID

fins als 303.000 fidels i un 12,1%

TA
A

FO
RT

RT

peça sobre Txernòbil

BA

ST

la rosa de Sant Jordi.

S
T

PO
SO

SO
PO
AL

NI

de share. TV3 va anotar, per @frandomenech

06.31 h 07.01 h 20.39 h 21.08 h 15.05 h 05.20 h
tant, un nou dia de lideratge en
EUROPA
Després d’unes setmanes d’ato- el conjunt de la jornada. SuperFiga
MÀX. MÍN.
nia, el Sense ficció va recuperar El hormiguero, que acostu- Fracàs de la Superlliga
Madrid 17º 9º
el tremp d’audiències amb el re- ma a fer bones audiències, ahir i de Florentino Pérez.
portatge Retorn a Txernòbil, que va punxar amb la visita de Da- @jrmoleroyll
Londres 14º 3º
es va imposar com a programa vid Summers, ja que amb
París 15º 5º
més vist de la franja nocturna 261.000 seguidors (un 10,4% CertIRPFicat
Berlín 12º 3º
Document que l’empresa remet
Roma 14º 9º amb 341.000 espectadors i una dels que a aquella hora miraven al treballador on consten les
Brussel·les 13º 1º quota de pantalla del 14,2%. Ai- la televisió) va quedar per sota percepcions i les retencions per
Estocolm 5º 1º xò sí, a poca distància hi tenia el dels registres habituals. fer la declaració de renda.
Amsterdam 11º 3º @banditcatbdn
Praga 11º 2º
Programes més vistos dimarts Canals més vistos dimarts COORDINA: FRAN DOMÈNECH
Lisboa 20º 12º
Envieu la vostra paraula al Twitter
Atenes 19º 13º @diccionara (hashtag #diccionara)
ESPECTADORS ‘SHARE’
16,8% o per e-mail a diccionara@ara.cat
01 Telenotícies vespre
QUALITAT DE L’AIRE TV3+3/24 21.00 744.000 28,5% 12,2%
Font: Dep. de Territori i Sostenibilitat

Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació,

NO2* Partícules Previsió 02 Telenotícies migdia Investigació, Cultura i Esport.
Dades en μg/m3 màxim d’ahir mitjana d’ahir per avui 11,4% Generalitat Valenciana
dades entre 14 h i 14 h dades entre 14 h i 14 h TV3+3/24 14.30 573.000 32,1%
Bona
Barcelona 62 20 03 Pasapalabra 7,8%
Moderada
ANTENA 3 20.01 518.000 24,2%
Regular Lleida 34 22 6,6%
04 Antena 3 noticias 2
Dolenta
Molt dolenta Girona 47 16 ANTENA 3 21.08 423.000 16,5%
4,7%
*Diòxid 05 Està passant
de nitrogen
Tarragona 37 19
TV3 20.15 376.000 17,5% 2,3%
22.4.2021
A LA CONTRA
HOLA BONA TARDA
La lliga
dels llibres
Aquesta és la setmana dels llibres però el
futbol ha ocupat totes les portades. La re-
alitat és així. Als llibres se’ls dedica un dia a
l’any, i al futbol (al masculí) tota la tempo-
rada. No cal que ens posem les mans al cap.
Llegir no ens fa més savis, ni millors, ni més
lliures. Hi ha una llista considerable d’im-
bècils que tenen una biblioteca amplíssima.
El que ens ha de preocupar són les priori-
tats econòmiques i socials. El que és lamen-
table és que tanta gent no es posi pública-
ment les mans al cap perquè el futbol es-
borri tota la resta i arribi a ser una qüestió
d’estat. El que s’ha dit aquests dies és tan
delirant com altres vegades. No és que sob-
NATZA ti perquè venim de casa sobtades. Però en-
FARRÉ cara no hem sortit d’una pandèmia que ha
deixat milions de morts i milers de seqüe-
les i el futbol passa per davant de tot com
la piconadora econòmica que és. Amb
aquells valors que pretenen tenir els clubs
de futbol, quan en realitat són essencial-
ment baluards del masclisme i l’homofòbia,
de la competitivitat com a estímul pel sacri-
fici i de l’exigència. No es tracta de criticar
un esport ni de com tria evadir-se cadascú.
Els camins de la fugida són inescrutables.
Es tracta de reflexionar i de pensar per què
té aquesta preferència i qui la sosté. Qui do-
mina el futbol, amb quins objectius, i que si
Florentino Pérez considera que ha de sal-
var el futbol perquè el 2024 no estigui mort,
potser no és tan mala idea deixar-lo morir.
PERE VIRGILI
Recordem que el seu projecte Castor no no-
més va causar terratrèmols a les Terres de
l’Ebre sinó que nosaltres els estem pagant.
Sempre m’he malfiat dels salvadors. Però
tornem als llibres, que és la setmana de
Sant Jordi. Un cop a l’any. Tot i que aquest
torni a ser un succedani i no aquella festa
que ens alegrava el dia i els carrers. Un dia
marxarà aquesta grisor.
FERRERES
DEMÀ Xavier Bosch
Llegim perquè ens agrada, perquè hi tro-
bem refugi i fins i tot esperança. Llegim
llibres que diuen que són bons i a nosal-
tres no ens ho semblen, llibres que es fan
curts i llibres que es fan llarguíssims. Lle-
gim i subratllem i llegim en diagonal.
Obrim llibres i hi deixem un punt ves a sa-
ber quants anys. Traginem títols amunt i
avall un cap de setmana sabent que ni tan
sols els traurem de la bossa però per si de
cas. Olorem les pàgines de paper perquè
ens portin lluny i fins i tot allà on hem es-
tat, a allò que coneixem. Per la companyia.
Per les veus. Per tot allò que hem pensat
mentre llegíem i després de llegir un lli-
bre. Per tot allò que ens tornaran a portar
només mirant-ne el llom. No són de con-
sum ràpid independentment de la veloci-
tat que hi posem en llegir-los. Els llibres
ens recorden com perdem la memòria i, al
mateix temps, ens transporten a les edats,
com la música, amb tots els seus records.
Acariciem els llibres il·lustrats com si ens
deixessin tocar un quadre en un museu.
Acumulem tresors encara que visquem en
pisos amb poc espai. Però els llibres no són
només emocionals. També són pràctics.
Les llibreries ajuden a esmorteir el xivar-
ri dels veïns, els volums grossos serveixen
per elevar l’ordinador portàtil i no acabar
de destrossar-te la poca esquena recta que
et queda. S’han vist llibres falcant una tau-
la i fent de suport per sostenir el mòbil
mentre algú fa un Instagram Life. Rellis-
ca i cau. El mòbil.
Els llibres no fan soroll. Aquest Sant Jor-
di també es preveu força silent. Encara
hem d’anar ordenats pel món. Una mica
menys que l’any passat, quan el vam plo-
rar tancats a casa i ens queia el sostre a so-
bre, per més que haguéssim pogut flairar
una rosa. L’any passat, durant uns dies, ni
tan sols es va parlar de futbol.