PROGRAMA D’ACOMPANYAMENT PER A

L’ÈXIT EDUCATIU
LLISTAT de dinàmiques classificades a
en funció de la finalitat

PER RELAXAR I CALMAR PER TANCAR L’ACTIVITAT

Respiració conscient El cercle de l’amistat
Visualització Roda d’agraïments
Mandales
Dibuixos imaginaris
La capsa de la calma PER TREBALLAR EMOCIONS
La dutxa Number and feeling
Carícies Com et sents?
La capsa de la calma
Emocionòmetre
PER CANVIAR D’ACTIVITAT
Zip-zap
Rialles
Les estàtues
El ball del dit
Imaginem!
Música entre actes

PER CONCENTRAR-NOS
Ballant a cegues
El mirall
Respiració conscient
Visualització
Mandales
Dibuixo imaginaris
Zip-zap
 Ens ajudarà a...
identificar emocions
cohesionar el grup
❖ Com et sents?

Breu activitat en un espai diferent de la zona de deures.

L’educador/a preguntarà als infants com se senten aquell
dia. Els convidarem, asseguts en rotllana, a identificar
l’emoció que senten i a posar-li nom.

És un espai idoni per promoure la cohesió de grup,

l’empatia i l’escolta a l’altre, intercanviant experiències,
problemes i anècdotes. Així, si algun infant exposa algun
problema resultarà molt enriquidor poder tractar-lo amb
l’ajuda del grup. Recordem que el grup educa.

L’equip educatiu també participarà en aquesta activitat

per actuar com a models i nodrir de més vocabulari al grup. És possible que els
infants no tinguin un vocabulari ric en emocions. La nostra tasca com educadors/es
serà, en un inici, la d’ajudar-los a identificar el que senten i a posar-li nom.

Aquest espai pretén que els infants acceptin el que senten sense jutjar-ho (ni ells/es
ni nosaltres), que ho identifiquin al cos i que siguin capaços de posar-li nom.

Aquesta activitat també pot ser desenvolupada al final de la tarda adaptant-la

de manera que els infants expressin com s’han sentit aquell dia a l’espai. Si ho hem
fet a l’inici i al final, els infants podran observar si s’han produït canvis durant la
tarda. És un moment clau per identificar si algun infant s’ha sentit incòmode durant
la tarda i que ho pugui expressar per estar més alerta en futures ocasions.

D’altra banda, aquest espai també pot servir per celebrar amb una abraçada de
grup, per exemple, que tothom hagi expressat paraules positives sobre la tarda
viscuda.

Recordem la importància de...

✓ No obligar a l’infant a participar si no vol, ni a explicar allò que no vulgui.
✓ Agrair cadascuna de les aportacions. “Moltes gràcies Laura, per compartir-ho
amb nosaltres...”
 Ens ajudarà a...
relaxar-nos
concentrar-nos
❖ Respiració conscient

Ens col·loquem en cercle, de peu dret, i despertarem el

cos donant copets des dels peus fins la cara. Després,
respirarem profundament 3 cops (inclús es pot
exagerar), convidarem als infants/adolescents a tancar
els ulls i, dempeus, prestarem atenció a la respiració.

L’educador/a farà de guia convidant a que prestin

atenció a com entra i surt l’aire pel nas. Després, els demanarem que respirin
profundament i facin arribar aquest aire a diferents parts del cos, fent un recorregut
per aquest ordre: els peus, turmells, seguirem amb les cames, els malucs, la columna
vertebral, les espatlles, baixarem pels braços, els canells, les mans, els dits. D’aquí
anirem a la panxa, el pit, el clatell, la coroneta i per totes les parts de la cara.
Després, els demanarem que imaginin com l’aire passa per tot el cos sense barreres,
des de la coroneta fins a la punta dels peus.

Per acabar, demanarem que fixin la seva atenció al so del seu cor per uns segons.
Per fer-ho poden posar la mà al cor o buscar el pols. Quan estiguem aquí, els
demanarem que pensin en algú o alguna cosa de la seva vida per la que se sentin
agraïts/des i deixarem que aquesta sensació i sentiment de gratitud navegui per tot
el cos (podem repetir les parts dels cos per facilitar la tasca).

Un cop fet, demanarem que tornin a notar els peus a terra, i es tornin a fixar en la
respiració. Per últim, els direm que cadascú vagi obrint els ulls al seu ritme, sense
pressa.

Tot seguit els podem demanar que ens expliquin com s’han sentit.

Recordem la importància de...

✓ No obligar a l’infant/adolescent a participar si no vol. Només els
demanarem que, si es volen quedar al mateix espai, mantinguin silenci
perquè la resta de companys ho puguin fer.
✓ L’educador que guia cal que faci també la pràctica amb el grup (al cercle i
amb els ulls tancats). D’aquesta manera el to i el ritme de la pràctica
ajudarà als participants.
✓ Agrair la participació i felicitar per l’atenció
 Ens ajudarà a...
calmar-nos
concentrar-nos
❖ Visualització

Aquesta activitat abans de la realització dels deures pot

ser útil per a que els infants/adolescents, utilitzant la
imaginació i/o el pensament, es traslladin a través de la
ment a un altre lloc que els sigui agradable i arribar així,
a la calma.

L’estructura d’una visualització és la següent:

- Tancar els ulls.
- Concentrar-se en la respiració.
- Sentir el cos des de dalt fins a baix i sentir que pesa i es calma. El recorregut
és el mateix que per a la pràctica de la respiració conscient.
- Al sentir que es calma, iniciar el viatge guiat:
o Utilitzar paraules clau: amor, confiança, seguretat, acceptació...
o Portar-los a un lloc segur on trobin calma i se sentin estimats/es.
o Un cop al destí, deixar-los una estona per a que descansin.
o Després iniciar el retorn, agafant tot l’amor que hagin sentit i
emportant-se’l.
o Retronar poc a poc al seu cos i a l’espai.
- Tornar a sentir el cos al terra/estora.
- Sentir la respiració.
- Amb calma, tornar a obrir els ulls.

Algunes idees que ajudaran a arribar a la calma poden ser:

- Els colors: de l’arc se Sant Martí, del mar, d’un camp de primavera.
- Imatges auditives: cant d’ocells, onades del mar, campanes d’església.
- Imatges tàctils: acariciar un animal, acariciar un peluix, abraçades i carícies
a persones estimades i de persones estimades.
- Imatges olfactives: olor a xocolata calenta, al mar, a la gespa.
- Imatges gustatives: caramel, bombó, fruita, gelat.
- Escenes: passejant per la platja, pel camp, acompanyats d’una persona
estimada o de la mascota, banyar-se al mar o al riu.

La visualització ha de ser estirats a terra sobre una estora. Amb poca llum i música
que inspiri calma de fons. La veu de l’educador/a ha de ser ferma però acollidora,
que convidi a la relaxació. És important que l’educador també faci la pràctica.
 Ens ajudarà a...
relaxar-nos
cohesionar el grup
❖ La dutxa

Els infants faran grups de 4 persones, cada equip ha de fer un cercle i un dels infants
ha de col·locar-se al centre d'aquest.

Els altres companys han de fer-li massatges amb les

puntes dels dits, fent un simulacre com si fos l'aigua
d'una dutxa caient.

Després, els altres infants aniran passant un a un per a

que així puguin arribar tots i totes a un estat més
calmat.

Seria idoni acompanyar l’activitat amb una música

de fons. Podria ser el so de l’aigua, que ajudaria a que
els infants s’imaginessin del tot l’escena. O bé, una
música suau i relaxant que convidi a la calma.

Recordem la importància de...

✓ No obligar a l’infant a participar si no vol.
✓ Estar especialment atents a aquells nens que refusen el contacte.
✓ Agrair la participació.
✓ Valorar la idoneïtat d’aquesta dinàmica en el cas d’adolescents.
 Ens ajudarà a...
relaxar-nos
concentrar-nos
❖ Mandales

Pintant mandales els nostres hemisferis (dret i esquerre)

treballen junts i és una activitat que pot ajudar als
infants/adolescents a concentrar-se.

Per a això, podem posar música suau i relaxada i oferir

a cada infant/adolescent mandales i colors, indicant-los
que han d’intentar concentrar-se i pintar en silenci, per
portar-los a un estat de tranquil·litat i benestar.

És aconsellable que no parlin mentre estan pintant els mandales, es realitza durant
un temps prudent, al voltant de 15 minuts, i se'ls indica que no poden començar a
pintar un altre mandala fins que no acabin el primer.
 Ens ajudarà a...
relaxar-nos
concentrar-nos
❖ Carícies

És una activitat que pot ajudar als infants a aconseguir

un estat de calma i benestar que els permeti després una
major concentració.

Es pot triar una música suau i calmada que convidi a la

relaxació. Es col·locaran els infants en parelles i repartirem
un pinzell per parella, després un d'ells es tomba a l’estora.

Els infants que estan tombats han de tancar els ulls i sentir com es relaxen. El seu
company o companya, amb un pinzell, seguint la música, acariciarà al company/a
ajudant-lo a arribar a un estat de calma.

Més tard es canvia el torn i l'altre company/a realitza la mateixa activitat.

 Ens ajudarà a...
concentrar-nos
cohesionar el grup
El mirall

Un infant/adolescent ha de col·locar-se al davant de

l'altre amb l'objectiu que un/a d'ells/es sigui el que hagi de
mirar-se al mirall i l'altre sigui ser el seu reflex.

L’infant que està davant del mirall ha de realitzar alguns

gestos i accions per a que el/la company/a que estigui al
davant els recreï. D'aquesta manera podrà representar el
mirall.

És important que en aquest joc els infants realitzin gestos suaus per tal que es
puguin imitar amb facilitat.
 Ens ajudarà a...
relaxar-nos
concentrar-nos

❖ Dibuixos imaginaris

Es col·loquen els infants/adolescents per parelles, a un/a li

toca dibuixar i l’altre/a es relaxarà. Després es farà canvi. Es
pot utilitzar una música suau per convidar a la relaxació i la
calma.

Es tracta que l’infant/adolescent que dibuixa utilitzi el dit

com a llapis per dibuixar qualsevol cosa a l’esquena del
company/a. Quan hagi acabat el company/a pot intentar
endevinar-ho.

Si algú vol també pot escriure paraules.

 Ens ajudarà a...
canviar d’activitat
generar clima d’alegria
❖ Rialles

Es divideix el grup d’infants en dos grups.

El primer ha de fer tot el possible per estar seriós,
mentre que l'altre grup ha de fer accions o gestos per
ocasionar rialles.

Controlarem el temps de l’activitat per tal que cada

grup hagi experimentat els dos rols.

Es tracta d’una activitat de trencament per a que els

infants siguin conscients del canvi d’activitat que vindrà a continuació.
 Ens ajudarà a...
canviar d’activitat
concentrar-nos
❖ Zip Zap

Ens col·loquem en cercle i es tracta de passar el corrent de

diferents maneres:
- Diem “zip” i es passa el corrent fent una palmada
cap a la dreta.
- Diem “zap” i es passa el corrent fent una palmada
cap a l’esquerra.
- Diem “boing” i es passa el corrent a qualsevol
membre del cercle com si passéssim una pilota.
- Diem “tro” i tothom ha de moure’s i canviar-se de lloc al cercle.

Cadascú pot escollir la manera de com passar el corrent.

 Ens ajudarà a...
canviar d’activitat
cohesionar el grup

❖ Les estàtues

Els infants/adolescents es col·locaran per parelles.

Un d’ells farà una figura amb el cos i es mantindrà
estàtic/a.

L’altre/a company/a haurà d’observar-lo i pensar en una

posició que complementi a la figura que ha creat en un
inici el seu company/a. I successivament es van
encadenant i creant figures noves.

Per exemple, si una persona fa la figura d’un fotògraf

fent una foto amb una càmera, l’altre/a podrà
complementar-la fent de model i posant per a la fotografia. Després l’altre haurà
de complementar la figura del model.
 Ens ajudarà a...
canviar d’activitat
cohesionar el grup

❖ El ball del dit

Els infants es col·locaran per parelles i han de

mantenir-se units pel dit índex durant tota l’estona
que duri el ball.

L’educador/a posarà una música i les parelles

hauran de ballar al ritme de la música sense
separar el dit del company/a.

És un exercici d’atenció, coordinació i cohesió amb

l’altre.
 Ens ajudarà a...
concentrar-nos
cohesionar el grup
❖ Ballant a cegues

Els infants/adolescents es col·locaran per parelles. Un

de la parella tancarà els ulls i s’haurà de deixar guiar
pel company/a.

L’educador/a posarà una música calmada i la

persona que fa de guia haurà de ballar amb la
persona que té els ulls tancats, tenint cura d’ella
perquè no topi amb ningú ni es faci mal.

Quan passi una breu estona farem canvi i la persona que feia de guia ara ballarà
amb els ulls tancats.
 Ens ajudarà a...
canviar d’activitat
estimular la creativitat

❖ Imaginem!

Els infants/adolescents es col·locaran en cercle, i els

proposarem 3 paraules molt diferents, per exemple: maleta,
girafa i anell.

Els infants/adolescents hauran de crear una breu història

entre tots, a partir d’aquests tres elements.

L’educador/a pot començar la història. No posarà límits a

la imaginació, és a dir, la història no ha de ser coherent ni tenir sentit. Pot ser el més
absurda possible, d’això es tracta de deixar volar la imaginació. És important vetllar
perquè ningú faci judicis de les aportacions, totes són bones i tot s’hi val!

En funció de l’edat dels participants podem oferir alguna ajuda, però hem de
procurar que siguin ells els qui creïn la història per si mateixos.
 Ens ajudarà a...
identificar emocions
conèixer-nos millor

❖ Emocionòmetre

És una activitat de consciència emocional on

intentem que l'infant desenvolupi la capacitat
de reconèixer les seves pròpies emocions.

És una eina que es pot mantenir en ús al llarg

de tota la tarda. Des del moment d’entrar a
l’espai, fins al moment de sortida.

El recurs consisteix en un llistat de les emocions

bàsiques (millor en forma de dibuix o
emoticones i el nom) on es convida a l’infant a identificar quina emoció sent en
aquell moment.

La manera d’indicar-ho pot ser, per exemple, a través de pinces de fusta. Podem
escriure el nom de cada infant en cada pinça i així aquest/a podrà indicar quina
emoció sent en cada moment de la tarda.

Al principi els infants necessitaran de l’ajuda de l’educador, però a mesura que ho

vagin practicant, pot convertir-se en un recurs molt útil perquè l’utilitzin de manera
autònoma quan ho necessitin.
 Ens ajudarà a...
calmar-nos
regular les emocions

❖ La capsa de la calma

Es tracta de crear una capsa amb materials com

plomes, cotó fluix, sorra, un peluix, un perfum, un
triangle (instrument), fotografies, etc. És a dir,
elements que puguin portar als infants/adolescents a
la calma.

Aquesta capsa es mantindrà a l’espai en un lloc

accessible per als infants/adolescents.

La finalitat d’aquesta és que quan l’infant/adolescent se senti segrestat per una

emoció i pensi que no es capaç de gestionar-la, tingui la llibertat de dirigir-se a la
capsa de la calma i, a través dels 5 sentits, experimenti diferents sensacions que el
portin a calmar-se.

També es possible que l’educador/a suggereixi a un infant que visiti la capsa si el/la
nota massa neguitós/a, intranquil/a, enfadat/a, etc.

Es pot fer un brainstorming amb el grup per decidir entre tots quins materials volem
que hi hagi a la capsa.
 Ens ajudarà a...
canviar d’activitat
ser més autònoms

❖ Música entre actes

Podem utilitzar la música per marcar el canvi

d’una activitat a l’altra, per exemple entre
l’activitat de deures i els Crealabs.

Es tracta d’introduir un element sonor agradable

que marqui els tempos, com a alternativa al
típic discurs de l’educador: “ vaaaa... recolliu si us
plau...”.
Els infants i adolescents associaran la música al
canvi d’activitat i s’aniran preparant alhora que
recullen.

Podem acordar que sonaran un número determinat de cançons (per exemple, 3).
D’aquesta manera els infants i adolescents podran organitzar-se aquest temps.

Es pot fer una selecció de músiques a proposta de tots (infants/adolescents i

educadors) i anar-les reproduint.
 Ens ajudarà a...
identificar emocions
cohesionar el grup

❖ Number and feeling

És una activitat semblant al “Com et sents?”,

però més adequada per a adolescents.

Breu activitat (5 min) a l’inici i al final de la

tarda.
L’educador/a convida als adolescents a fer una
ronda ràpida, en què han de dir com se senten
en aquell moment i en quin grau (escala de l’1
al 10). Els educadors també hi participen, i durant les primeres dinàmiques es
recomana que siguin els educadors els que comencin la ronda.

No cal que expliquin el perquè se senten així, però convidem a compartir-ho amb
total llibertat si algú ho vol fer. És un espai idoni per promoure la cohesió de grup,
l’empatia i l’escolta.

Aquest espai pretén que els adolescents prenguin consciència del què senten i ho
acceptin sense jutjar-ho (ni ells/es ni nosaltres.

Si s’ha fet aquesta activitat a l’inici, és molt recomanable fer-la també al final de
la tarda. D’aquesta manera els adolescents (i educadors) podran observar si s’han
produït canvis durant la tarda.

Recordem la importància de...

✓ No obligar a l’adolescent a participar si no vol, ni a explicar allò que no
vulgui.
✓ Agrair cadascuna de les aportacions.
 Ens ajudarà a...
tancar l’activitat
cohesionar el grup

❖ El cercle de l’amistat

És una dinàmica que es recomana fer-la al final

de les activitats del PAE, doncs ens ajudarà a
construir cohesió grupal.

Totes les persones del grup (infants/adolescents i

educadors) s’agafen de les mans formant un
cercle.
Es demana que es mirin als ulls, i que
comparteixin en veu alta el que vulguin en
relació a la sessió, sobre algú del grup, o bé pot
ser una sola paraula.

Després de la ronda, s’escull una paraula entre tots, es compta fins a tres, i a l’uníson
es diu la paraula alhora que s’aixequen les mans amunt.

Recordem la importància de...

✓ No obligar a intent/adolescent a explicar allò que no vulgui.
✓ No obligar a l’adolescent a participar si no vol, ni a explicar allò que no
vulgui.
✓ Agrair cadascuna de les aportacions.
 Ens ajudarà a...
tancar l’activitat
cohesionar el grup

❖ Roda d’agraïments

És una dinàmica que podem fer en qualsevol

moment de la tarda.

Si la fem al final de la sessió com a tancament,

proposarem que cada membre del grup expressi
el seu agraïment per allò que consideri.
Recordem que els educadors també partiipen!

Explicarem que l’agraïment pot ser molt divers:

per situacions de la tarda viscuda o de fora del
PAE, en relació a alguna persona, alguna fita
aconseguida, etc.

Per tal de connectar de manera més ràpida amb el sentiment de gratitud, els
podem ajudar convidant-los a tancar els ulls uns segons.

També podem proposar que entre els membres s’agraeixin per allò que cadascú
aporta al grup. A banda de contribuir a la cohesió grupal, reforçarem l’autoestima.