COMENTARI D’UN MAPA DEL TEMPS EN SUPERFICIE

El mapa del temps presenta l’estat de l’atmosfera en superfície. En ell podem distingir
els següents centres de acció:

- Centres d’acció anticiclònics: l’anticicló de les Açores, molt desplaçat cap al nord en
latitud, dos anticiclons a l’Atlàntic central, un anticicló al nord de les Illes Britàniques i
un altre sobre Sicília.

- Centres d’acció depressionaris: la depressió d’Islàndia, que porta dos fronts associats;
un front a l’ occident de França; un altre en la Península escandinava, procedent d’una
borrasca molt septentrional, i una depressió tèrmica al nord d’Àfrica.

La Península es troba sota el domini de les altes pressions: l’anticicló de les Açores,
molt desplaçat cap al nord (propi del temps d’estiu), exerceix una acció de bloqueig
que impedeix el pas o desvia cap al nord als fronts atlàntics, i aporta aire tropical
marítim càlid, humit i estable, que produeix temps estable, càlid i despejat.

A las Illes Canàries, la borrasca del nord d’África i la disposició de les isòbares mostra
l’arribada d’aire procedent de l’Est, saharià, càlid i sec, que dóna lloc a altes
temperatures (onada de calor) a les illes més orientals. L’arribada d’aquest aire
coincideix amb l’existència en les capes baixes de l’atmosfera d’un aire més fresc pel
seu continu contacte amb la corrent freda de Canàries, pel que, al principi, les
temperatures més altes es donen en els
punts amb certa altitud, produint-se una inversió tèrmica. Però si l’arribada d’aquests
vents dura diversos dies, la superfície d’inversió s’aprima cada cop més, de tal forma
que l’aire cànid pot arribar a les zones més baixes, donant lloc a temperatures
elevades

Muñoz-Delgado, Mª Concepción. Selectividad Geografía LOGSE. Pruebas 1999. Ed. ANaya, Madrid, 2000