Alumna: Salvador Ballester, Rosanna

Assignatura: Introducció al dret de la protecció social (33513)

COMENTARI DEL ARTICLE TITULAT “LOS INICIOS DEL REFORMISMO

SOCIAL EN ESPAÑA: LA PRIMERA LEGISLACIÓN SOCIAL Y LA
COMISIÓN DE REFORMAS SOCIALES

En l’article es planteja com sorgeix l’interés per part de l’Estat pels problemes
socials en el segle XIX, sobretot en l’últim quart del mateix. Aquesta preocupació es
tradueix en la elaboració de lleis relacionades en el món laboral i la creació de la Comissió
de Reformes Socials (més endavant, CRS).

El punt de partida d’aquesta sensibilitat social, és l’aprovació de la Llei de Benot

(1873) i el Real Decret de 11 de juny de 1886 que serà la base de la legislació laboral en
Espanya i en la formació del nostre Dret del Treball. Convé recordar que en eixe context
les queixes que apleguen als organismes de l’Estat, derivades de l'àmbit laboral, es
centren en la llibertat d’associació i la limitació de la jornada laboral. La qüestió social és
fruit del escenari Industrial que s’inicia en la Europa del segle XIX, i comporta unes
conseqüències de caire social. La resposta dels governs per a fer front a esta nova realitat
serà legislar per a dur a terme una millora de les condicions laborals dels obrers
(Reformisme Social).

Com ja s’ha esmentat al principi, la Llei de Benot, constitueix la primera norma

legislativa que regula la protecció dels treballadors/es i incideix en concret de la regulació
dels menors, és a dir, la prohibició de treball en fàbriques, tallers o mines als menors de
10 anys. Junt amb les lleis que prohibien i regulaven el treball industrial dels xiquets/es
d’acord amb la seua edat, l’estableixement de l'escolarització obligatòria fou l’exponent
més clar del canvi històric que va suposar convertir al “xiquet/a treballador/a” en
“xiquet/a escolar”. També cal dir que l’anterior norma, que estableix mecanismes de
control del compliment de la norma. Aquesta llei no es va aplicar, però va reflectir la
obligació de la intervenció estatal en les relacions del treball.

Respecte al Real Decret citat, fa referència a la “responsabilitat objectiva”, la qual

consisteix en que si tens algun accident de treball, baix aquest ordenament jurídic obliga
la indemnització a qualsevol dels operants.

El intervencionisme científic es va exposar amb la fundació de la CRS, què és el

primer intent d’institucionalització respecte als estudis socials, és a dir, permet als sectors
obrers la possibilitat de manifestar de manera pública la seua situació i per tant,
s’encarregava l’organisme d’informar, assessorar i consultar en matèria social.

En definitiva, es pot dir que el Dret Laboral es va configurant poc a poc fins que
és pren consciència de la necessària protecció als treballadors/es, fins que s’arriba al
nostre actual sistema de Seguretat Social.