IMMUNOLOGIA

·Es considera la immunitat com la resistència

que presenten els organismes davant una
infecció. Capacitat que tenen els organismes
d e re b u t j a r q u a l s e v o l c o s e s t r a n y — >
PATÒGEN: bacteris, virus, fongs, protozous..

SISTEMA IMMUNE
• rgans—> Medul·la ssia, tim, ganglis...

• C l·lules—> Totes elles s n leuc cits, gl buls

blancs de diferents tipus: limf cits (T i B),

mast cits, fag cits o macr fags, c l·lules de

mem ria, c l·lules plasmàtiques, NK...

• Mol cules—>: ant gens, anticossos,

histamina, sistema del complement…

1.RESPOSTA IMMUNITARIA INNATA O ESPECÍFICA

·La resposta inespecí ca no depèn del tipus d’antigen contra el qual s’actua.

Les característiques de la resposta immunològica inespecí ca són:

- Actuació immediata, perquè no requereix adaptació.

- No té memòria immunològica.

- Si un agent infecciós aconsegueix superar les capes més externes de la pell (epidermis) actuen les
primeres cèl·lules defensives a la dermis: els macròfags, que exerceixen una defensa fagocitària, i els
mastòcits que estimulen el procés in amatori. 


1.2 DEFENSES EXTERNES. (primària)

· Un agent infecciós primer ha de superar els teixits que conformen els òrgans externs, és a dir, la pell i les
mucoses, secrecions….

1.2 DEFENSES INTERNES (barrera secundària)

Si s’aconsegueixen superar aquestes barreres el patògen es trobarà amb les defenses internes , constituïdes
per unes cèl·lules anomenades macròfags, mastòcits, natural killers o per molècules com les proteïnes del
sistema del complement o la histamina.

1.2.1 FAGOCITOSI
• La fagocitosi procés duta a terme per glòbuls blancs anomenats fagòcits (macròfags, granulòcits,
monòcits o neutrò ls), que es mengen patògens i partícules.

• Els fagòcits patrullen el cos a la recerca de patògens, surten dels vasos sanguinis per arribar al teixit
envaït, procés que s’anomena leucodiapedesi.

1.2.2 PROCÉS INFLAMATORI

· Objectiu: facilitar la fagocitosi mitjaçant la resposta in amatòria que consisteix en:

· La histamina (substància alliberada pels mastòcits ) :

- in a el vas sanguini per a que pugui passar més sang ( envermelliment)

Ò
è
è
ò
ò
fl
è
ò
fi
fi
ò
í
ó
ò
ò
ò
fl
è
ò
fl
fi
 - Es dilaten els vasos ( in amació)

- Augmenta la permeabilitat per a que els glòbuls blancs ( macròfags) puguin sortir a combatre la infecció
(diapedesi)

- Augmenta la temperatura

SISTEMA DEL COMPLEMENT

·El sistema del complement és un grup de proteïnes plasmàtiques, la funció de les quals és controlar la
in amació.

1.2.3 LLUITA CONTRA ELS TUMORS

· Cel·lules que actuen destruint cèl·lules pròpies del organisme que són cancerígenes o han estat infectades.

2.RESPOSTA IMMUNITARIA ADAPTATIVA O ESPECÍFICA

Si no s’ha superat la infecció, apareix la última resposta, la més e caç, la resposta immunitària adaptativa
o especí ca, on intervenen unes proteïnes (anticossos o immunoglobulines) i unes cèl·lules que
produeixen anticossos (limfòcits B) o que estimulen i regulen la resposta (limfòcits T).

Les característiques de la resposta immunològica especí ca són:


- Especi tat: actuació de forma exclusiva contra un determinat agent patogen. 

- Memòria: capacitat d'emmagatzemar informació sobre una determinada agressió, cosa que permet,
posteriorment, una segona resposta més ràpida i més intensa. 


Un ANTIGEN és una molècula (proteïna o polisacàrid) produïda per un patogen, que l'organisme reconeix
com a estranya i que és capaç de provocar una resposta immunitària especí ca (producció d’anticossos que
s’uneixen a una part reconeixible de l’antigen (determinant antigènic o epítop).

Els ANTICOSSOS són proteïnes ( IMMUNOGLOBULINES), produïts per els limfòcits-B com a resposta a un
antigen. Cada tipus de limfòcit produeix només un tipus d'anticòs.

- La seva relació: es ESPECÍFICA

2.1RESPOSTA CEL·LULAR

La resposta immunitària cel·lular es realitza mitjançant l'acció de cèl·lules especí ques pel tipus d'agent
patogen.

1. Celules presentadores d’antígens: Els macròfags on l'agent patogen ja ha penetrat, presenten l’antígen
als limò cts T helpers.(Els macròfags acaben formant part de la resposta especí ca perquè presenten a la
seva superfície molècules que reconeixen l’antigen)

2. Els limfòcits T helpers proliferen i activen els limfòcits B

fl
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fi
fi
fi
2.2 RESPOSTA HUMORAL

3. Els limfòcits-B que, una vegada activats, es transformen en cèl·lules plasmàtiques i produeixen
anticossos especí cs

4. La reacció que es produirà antigen-anticòs neutralitzarà el patogen i impedirà la seva proliferació

3.MEMORIA IMMUNOLÒGICA

Alguns limf cits B despr s del primer contacte amb l’

antigen es transformen en c l·lules de mem ria.
Aquestes c l·lules de mem ria es troben a la sang i als
ganglis limf tics i detecten r pidament la 2a entrada de
l’antígen, posant en marxa la producci d’anticossos.
( especialment IgG)

3.1RESPOSTA IMMUNITÀRIA PRIMÀRIA

- Primer contacte de de l’antigen amb els components

cel·lulars del sistema immunitari. Es tracta d’una

resposta lenta en la que, al cap d’us dies del contacte

comencen a apar ixer anticossos a la sang de la

persona infectada. La produci d’anticossos augmenta exponencialment ns arribar a la fase

estacion ria en la qual comencen a baixar ns després d’eliminar al infecció.

- Genera la memòria immunològica

3.2RESPOSTA IMMUNITÀRIA SECUNDÀRIA

En el segon contacte, la reacció és més ràpida i més contundent gràcies a les cèl·lules de memòria
produïdes després del primer contacte amb l’antígen, que venen dels limfòcits B.

- És molt més ràpida.


- Es produeix una major quantitat d’anticossos.

- La persistència dels anticossos a la sang és molt més superior ( ns a anys).

Indica que hi ha una memòria immunològica: capacitat del sistema imunitari de reconèixer a un antígen
amb el que ha estat en contacte prèviament, fet que permet desencadenar una resposta immunològica dels
limfòcits B i T.

4.MÈTODES

• La vacunació consisteix en injectar l’antigen amb l’objectiu que el cos fabriqui els anticossos i cèl·lules
de memòria, d’aquesta manera es trobarà preparat davant una infecció real i la resposta defensiva serà
ràpida i e caç.

- es fabriquen amb els mateixos patògens vius atenuats, amb patògens morts o amb fragments
cel·lulars del patogen

• La seroteràpia consisteix en injectar anticossos especí cs ja fabricats al laboratori, i s’utilitza quan hi ha

la sospita que una persona ja ha estat afectada pel patogen i, per tant, necessita una protecció ràpida.

à
fi
è
ò
à
è
fi
é
ò
à


ó
è
ó
fi
ò
fi
fi
fi
• Immunoter pia: s del propi sistema immunol gic per combatre el c ncer.

5.ALTERACIONS DEL SISTEMA

• Autoimmunitat :Per error (manca d’autotolerància), en aquest transtorn es dona una resposta immunitària
contra els teixits propis

• Hipersensibilitat :Resposta desproporcionada del sistema immunitari davant la presència d’antígens (en
aquest cas anomenats al·lergògens) de forma que pot provocar alteracions a l’organisme. Aquesta reacció
es pot tractar amb antihistamínics.

• Rebuig :Problema que sorgeix quan la reacció és contra un teixit no propi, empeltat o transfós.

• Immunode ciència: Una immunode ciéncia és la incapaçitat, per part del sistema immunitari, de produir
una resposta e cient contra agents infectius, a causa d’una disminució o malfuncionament de les cèl·Lules
immunitàries, dels anticossos o bé del sistema de proteïnes del complement

6.GRUPS SANGUINIS

fi
à
fi
ú
fi
ò
à
RESUM

IMMUNITAT INESPECÍFICA

FAGÒCITS (macròfags, granulòcits, acció fagocitària ( menjar patògens)

monòcits o neutrò ls)
CÈL·LULES MASTÒCITS procés in amatori (produïr histamina)

NATURAL KILLERS destruir cèl·lules cancerígenes o infectades

HISTAMINA substància alliberada pels mastòcits, produeix efectes

que faciliten la fagocitoci
MOL·LÈCULES
SIST COMPLEMENT (proteïnes controlar la in amació
plasmàtiques)

IMMUNITAT ESPECÍFICA

PRESENTADORES D’ANTÍGENS Macròfags que presenten l’antígen als limò cts T (RC)

LIMFÒCITS T proliferen i activen els limfòcits B (RC)

una vegada activats es transformen en cèl·lules

CÈL·LULES LIMFÒCITS B
plasmàtiques

limfòcits B madurs que produeixen anticossos

CÈL·LULES PLASMÀTIQUES
especí cs

CÈL·LULES MEMÒRIA IMMUNO limfòcits B després del contacte amb l’antigen

ANTIGEN molècula que l'organisme reconeix com a estranya

MOL·LÈCULES
proteïnes produïdes x cèl·lules plasmàtiques com a
ANTICÒS
resposta a un antigen
fi
fl
fl
fi
fi