EI Partend, temple dedicat a la deessa Atena Ceramica amb la representacio d’Apol-lo i Dionts. La civilitzacié grega Fa uns 2,800 anys, en el territori on actualment es troba Grécia, es va desenvolupar la civilitzacié grega. Els antics grecs van difondre el seu pensament, les seves idees, la seva lengua i la seva forma de vida als indrets on van arribar. Vegem alguns trets d’aquesta civilitzacié © Els grecs adoraven molts déus i deesses com ara Zeus, Cronos, Atena, Dionis, Ares, Afrodita, Artemis i Apol-lo. © Van ser els primers a desenvolupar la filosofia (que en grec vol dir ‘amor al saber’), en tractar c'esbrinar les causes dels fend- mens naturals. Gracies a aquesta curiositat, feren grans avengos en medicina, astronomia, matematiques, geografia, etc. * Van crear obres d'art d'una gran perfecci6. Les escultures repre- sentaven la bellesa del cos huma. Els edificis pUblics eren ben proporcionats i eren pensats perque els ciutadans els utilitzessin. * Los ciutats greques eren independents les unes de les altres i rebien el nom de polis. Tenien espais d’esbarjo, zones per reunir-se, arees per comerciar, per discutir... © La base de l'economia de les ciutats era l'agricultura i ol comers. Els habitants de les polis eren bons artesans i treba- llaven la ceramica, el cuir, la llana i els metalls. © Com que el territori grec el formen multitud d’illes, esdevingue- ren grans navegants, que de seguida van entrar en contacte amb altres pobles mediterranis. Va ser aixi que van fundar noves ciutats, anomenades colonies, per esteblirs'hi o comerciar. Els grecs a Catalunya En el segle vi aC, en territori de I’actual Catalunya, els grees van fundar les colonies de Rhode (Roses) i Empoérion (Emptries), buscant bones terres de conreu per establir-s'hi, i per comerciar amb els pobles ibers Empuries va esdevenir aviat una ciutat prospera gracies al comerg amb els ibers. Els grecs oferien als ibers cera- | mica, armes, perfums, oli i vi a canvi de bronze, ferro, | sali cereals Els antics grecs, alla on anaven difonien el seu pensament, els avencos téc- nics j el seu art. Al segle vi aC, van arribar a Catalunya i van fundar-hi Empuries, la colonia més important de la peninsula Ibérica.Coneguem Empiries Cap el 875 aC, els grecs van fundar Emporion (Empuries). Era una ciutat emmurallada on, a banda de cases i tallers, hi havie espais c’tis public (temples, una amplia placa, el mercat, el port...). Va assolir la maxima prosperitat al segle v aC. Escullera Quin nom té en l'actualitat el territori on Observa el planol d’Empuries i respon: vainéixerla clviltizacl6 grega? a) Quina forma tenia la ciutat? Com gressos els grecs? b) A quina banda de la ciutat es trobaven Qua eren les polis? els temples? | el port? c) Com era la plaga publica? En quines ciéncies van fer grans pro- s‘ordenaven els carrers? | Quines eren les seves principals activitats econdmiques? EV Per parelles, feu un resum de la historia . " Uries. Hl Explica al teu quadern com és que els c'Empuries | grecs van arribar a Empuries. = Podeu consultar aquesta pagina HD aus eren les coldnies? www.e-cruilla.cat/empuriesmac | HUA COMEENT DEL MeOLarribada dels grecs a Catalunya © Descobreix les respostes ae en el text. * Qué van ser es colonies gregues? * Els antics grecs utilitzaven monedes? © Com es va fundar Empuries? Les ceramiques ‘que fabricaven cls terissaires grees fren considerades “Un objecte tuxés. N Asclepi era el déu grec guaridor dels mals fisies. Aquesta escultura <'Asclepi es va ‘trobar a Empi @ cistatgrege — @ ciutatromana ©) museu En Vactualitat Empires, @ prop de Escala {Alt Emporda), és un jaciment arqueotegic 122. LANOSTRA HISTORIA (1) . Els grecs van fundar Emputrie: Els grecs eren un poble de mercaders. Els grecs antics eren un poble d’agricultors i mercaders. Vinguts de Grécia per mar, van fundar per tota la Mediterrania ciutats anomenades colonies, que eren autentics mercats. Els grecs volien vendre els productes que elaboraven 0 intercanviar-los per altres que necessitaven, per exemple metalls, cereals o bestiar. Les colinies gregues es fundaven 2 prop de poblats indigenes, els seus possibles clients. Els grees van mantenir relacions comercials amb els ibers. La influéncia grege en la poblacié ibérica va ser molt important. Els ibers van copiar alguns elements urbanistics dels pobles grecs i fins i tot van adoptar alguna de les seves divinitats. Tenir una pega de cerimica grega a casa era considerat pels ibers un signe de distincié social Els grecs van introduir I’ds de les monedes en el comerg, En contacte amb els grecs, els ibers van adoptar I’tis de la moneda per pagar mercaderies, Els grecs van ser els primers a gravar lefigie d'un dels seus mandataris politics en una de les cares de la moneda ‘Aquest costum es manté encara actualment. Cap a l'any 500 abans de Crist els grec van establir una coldnia a prop del cap de Creus, que van anomenar Empérion (Emptries). Des d’Empuries es comerciava amb els poblats ibers propers, per exemple el d'Ullastret Els grecs primer es van establir en un petit illot, a prop de Factual d'Empuiries, on van fundar la paleapolis o ciutat vella Més endavant la ciutat antiga se'ls va fer petita i van instal-lar-se en terra ferma, a la neapolis o ciutat nova. La ciutat estava emmurallada i tenia els mateixos espais urbans que les ciutats gregues: © Lacropoli, 0 area sagtada, on hi havia els temples, ora, 0 placa central destinada a les reunions politiques, el comerg, les festes, ete. © La zona de les cases, generalment senzilles, fetes amb parets de tova sobre una base de pedres, d’una o dues plantes. Els carrers eren sinuosos i sense pavimentar. A prop d'Empuries els grecs van fundar una altra colonia, que van anomenar Rhode (Roses, Alt Emporda).R VALBUM DE LA HISTORIA ay >) Mites, déus i herois lg mites eren narracions fabuloses inventades pels antics grecs, en les quals s’explicava la vida i les proeses dels déus + dels herois. La llar dels déus la situaven al mont Olimp, el cim més alt de Grécia Zeus era el déu principal de la mitologia grega. Tenia autoritat sobre la resta dels déus. Sell representava amb una larga barba blanca i amb un feix de lamps ala ma que llengava contra la Terra quan s'enfadava, Era el déu de [a llum i del cel. Atena era la deessa protectora de la ciutat grega d’Atenes, Se la considerava la deessa de la saviesa ila guerra, per aixd se la representava sovint pensant i vestida amb elm ila llanga d’un soldat grec. Hércules era un dels hercis grecs ‘més famosos. Els herois grecs solien ser fills d'un déu o una deessa i un ésser huma, Hércules era conegut per la seva forga i per la seva destresa en el tir arb arc i en {a lluita. fg eater NEE “| EF La convivencia en temps anties, Ja des de l'antiguitat, persones de diferents indrets i cultures han anat relacionant-se. Els grecs eren auténtics emigrants de ledat antiga. © Creieu que és interessant conéixer i intercanviar costums jidees amb persones d’altres: cultures diferents de la nostra? Per qué? D_ACTINITATS 1. Defineix aquests termes. © acropolis mite © agora © heroi 2. Respon les preguntes. » Com s'anomenaven les clutats fundades pels antics grecs per tota la Mediterranta? * Quines dues activitats economiques eren fonamentals en la societat grega antiga? * Quines ciutats van fundar els grecs a Catalunya? 3. Explica el tipus de relaci6 que hi va haver entre els ibers i els grecs de les colonies. 4, [E] Observa l'escena I respon les preguntes. © Quina activitat s'esta duent a terme? © Qué ofereixen els grecs? Qué els donen a canvi els ibers? 5. Pensa i explica. A més d’objectes i mercaderies, qué més devien jintercanviar grecs i ibers? 123