NOVETATS....................................................

CINEMA......................................................................7

MÚSICA..........................................................9

EL RACÓ DEL QUELLEGISTA.........................10

HORÒSCOP LITERARI...........................19

ART..............................................................................20

MODA LITERÀRIA..................................22

CONCURSOS....................................................... 23

JOCS............................................................. 25

PUBLICITAT........................................................... 27

CRÈDITS....................................................... 29
A l’estiu tot cuca viu

Si a la primavera tot reneix, a l’estiu tota cuca viu i

el QL bull de canvis i moviment constant! Entre moltes
altres novetats, els fòrums del Llapis, Boli i Ploma
tornen a formar part de la quotidianitat quellegista,
s’han estrenat interessants apartats, i els concursos i
lectures compartides són un vaivé imparable!

A més a més, amb la Setmana del Llibre en Català tan a

prop és impossible no estar de bon humor... Ja es comen-
cen a ensumar activitats delicioses i trobades memora-
bles.

Però per acabar-ho d’arrodonir, aquest número Estiu 2015

estem de celebració doncs... La revista fa ni més ni
menys que un anyet!

Hem patit nombroses baixes durant les vacances i no ha

sigut gens fàcil arribar fins aquí, però ens alegrem
d’allò més poder seguir compartint amb vosaltres moments
lectors tan dolços i refrescants... Sense el vostre su-
port aquest projecte no tindria ànima. Felicitats, Re-
vista, i que en facis molts més! ;)

Que acabeu de passar un estiu fantàstic, Quellegistes, i

ens llegim al Setembre!

La Redacció
 IL·LUSTRACIÓ SETMANAL

S’estrena secció al Blog del QL dedicada als més petits!

Ja fa més d’un més qué hauréu vist com él QL és véstéix dé colors i his-
toriés pér mostrar-nos l’anima déls contés: lés sévés il·lustracions. N’hi
ha pér triar i réménar o sigui qué dé bén ségur qué més d’una us déixa-
ra éncuriosits, rédéscobriréu algun qué altré récord amagat, trobaréu
aquélla imatgé qué us arribi dé drét al cor i pér déscomptat... Us quéda-
réu amb ganés dé més! I és qué éncara qué aquést apartat éstigui dédi-
cat als léctors dél Llapis, podéu éstar ségurs qué én gaudiréu tota la fa-
mília! Aquí én téniu unés quantés:

4
 eBIBLIO CATALUNYA

Quellegistes, arriben males notícies pels amants del paper però una bona
nova pels portadors d’ebooks a Catalunya: la xarxa de Biblioteques de
Catalunya ens informa que...

Ja ésta én marxa eBiblio Catalunya, el nou servei de prestec de llibre

éléctronic a lés bibliotéqués publiqués. El nou sérvéi comptara amb
una col·léccio inicial dé més dé 1.900 títols d’obrés dé ficcio i no ficcio
dé diférénts générés i tématiqués, amb fons én catala i castélla i 41.730
llicénciés. S’éstima qué és podran fér més d’1 milio dé préstécs digitals.
El préstéc éstara disponiblé pér a tots éls ciutadans dé Catalunya qué
disposin dél carnét d’una bibliotéca publica i ésta impulsat pél Dépar-
tamént dé Cultura dé la Généralitat, én col·laboracio amb la Diputacio
dé Barcélona i l’Ajuntamént dé Barcélona.

Pér fér us d’éBiblio Catalunya només caldra disposar dél carnét d’usua-
ri dé lés bibliotéqués dél Sistéma dé Léctura Publica dé Catalunya. Pér
podér accédir a éBiblio, l’adréça éléctronica dé l’usuari haura dé figu-
rar obligatoriamént éntré lés dadés qué s’incloguin én la sol·licitud. Un
cop un usuari démani un llibré digital én préstéc, disposara dé 21 diés
pér llégir-lo.

La léctura déls llibrés éléctronics és podra réalitzar dé dués manérés:

-En primér lloc, mitjançant la réproduccio én témps réal

(streaming), a traves de qualsevol navegador d’un ordinador
pérsonal o dél navégador d’altrés dispositius (tauléta, téléfon in-
tél·ligént). A través dé l'aplicacio éBiblio Catalunya, disponiblé
pér a Android i propéramént pér a IOS, cada usuari és podra dés-
Continua a la pàgina següent...

5
 eBIBLIO CATALUNYA

carrégar l’aplicacio én cinc dispositius mobils diférénts. Un cop

sincronitzats éls documénts én préstéc, és podran llégir sénsé
nécéssitat dé connéxio a Intérnét.

-També és podra fér mitjançant la déscarréga, pér a ordinadors

pérsonals i léctors dé llibrés éléctronics (é-réadérs) compatiblés
amb DRM d'Adobé. Pér podér-los llégir és réquérira instal·lar l’a-
plicacio gratuíta Adobé Digital Editions i disposar d’un compté
Adobé ID. Es podran llégir éls llibrés, transférir-los o accédir-hi
én sis dispositius diférénts utilitzant él matéix compté d'Adobé
ID.

El sérvéi éBiblio Catalunya vol sér éina pér a la lluita contra la déscar-
réga il·légal dé continguts, qué oféréixi una plataforma sénzilla i obérta
a tothom pér a la léctura dé contingut digital.

La prioritat pél 2015 és incorporar lés novétats qué aparéguin al mér-

cat éditorial, així com, incorporar él fons dé totés aquéllés éditorials
qué disposin d’un fons adiént a lés polítiqués dé col·léccio dé lés biblio-
téqués publiqués.

Més informacio

Vídéo préséntacio

Vídéo – Tutorial éBiblio

Préguntés fréquénts

6
 JOHN GREEN QUEDA MÉS QUE SAFISTET
Estém acostumats a pénsar qué lés
pél·lículés o lés sériés basadés én llibrés
son pitjors. No obstant aixo, no és la pri-
mera vegada que un autor d'èxit de-
fensa que l'adaptació a la pantalla del
seu llibre li satisfà. Ja ho va fér Géorgé
RR Martin amb Canço dé Gél i Foc, admé-
tént qué éls récursos cinématografics i la
réalitat dé la pantalla son diférénts, dé-
fénsant així als guionistés qué havién can-
viat aspéctés importants dé la historia én
fér la sérié Juégo dé tronos. John Gréén va
més énlla i sosté qué la pel·lícula Ciutats
de paper ha millorat el llibre.
"Hi va haver moltes vegades quan estava
veient la pel·lícula en què vaig pensar
'havia d'haver posat això en el llibre', més
que pensar que a la pel·lícula faltava una
mica de la novel·la", éxplicava Gréén én
una éntrévista amb motiu dé l'éstréna dé
la pél·lícula (él 7 d’agost a Espanya).
La pél·lícula mostra amb molt réalismé i
normalitat, tot i qué amb alguna llicéncia
poética, la vida d'uns jovés én una ciutat
qualsévol d'Estats Units én una ména dé
radiografia d'una época complicada pér la
qual tots passém péro qué Gréén sémbla
récordar amb éxactitud.
"No sé res de la cultura, música o llengua
que fan servir ara els adolescents, però
tampoc sabia res d'això quan tenia 16
anys, tot el que puc fer és tractar d'expli-
car aquest camí emocional i esperar que
sigui una cosa raonable per als meus lec-
tors", assegura Green.
Font
www.actualidadliteratura.com
Tràiler “Ciudades de papel”
7
 NOVETATS

Lés novétats qué us vam

coméntar al numéro
d’Hivérn 2014 ja éstan
més a prop qué mai!

El corredor del laberint 2 – Les proves

Sinopsis: Résoldré él labérint és suposava séria i ruína, i pér on la gént ha émbogit i

qué éra él final. No més provés, no més fugi-
dés. Thomas créia qué sortir significava qué
tots récobrarién lés sévés vidés, péro cap sa-
bia a quina classé dé vida éstavén tornant.
Arida i carbonitzada, gran part dé la térra és
un térritori insérviblé. El sol créma, éls go-
vérns han caigut i una mistériosa malaltia
s'ha anat apodérant a poc a poc dé la gént.
Lés sévés causés son désconégudés; él séu
résultat, la bogéria. En un lloc inféstat dé mi-
passéja a la récérca dé víctimés, Thomas co-
néix una noia, Brénda, qué asségura havér
contrét la malaltia i éstar a punt dé sucumbir
als séus éféctés.
El 18 de Setembre 2015 s’estrenara a Estats
Units.
Fitxa al QL Trailér

Els jocs de la fam – L’ocell de la revolta Part 2

Sinopsis: Pér tal dé no révélar détalls dé ranquing. Algun dubté dé la révolucio qué
l'argumént, éns céntrarém én xifrés dé lés suposara aquést ultim lliuramént él 2015?
antériors éntrégués. La priméra part va sér
la tércéra pél·lícula més vista dé 2012. La Tan a Espanya com als Estats Units s’éstré-
ségona pél·lícula, "En Flamés", va aconsé- nara él 20 de novembre de 2015.
guir sér la pél·lícula més vista dé l'any 2013.
Els Jocs dé la Fam. L’océll dé la révolta - Part Fitxa al QL Trailér
1 ha aconseguit facilment la segona posicio
mundial dé pél·lículés més vistés én aquést

8
 BANDES SONORES DE LLIBRES

10 bandes sonores de pel·lícules basades en llibres que us posaràn la pell de gallina!

HARRY POTTER CHARLIE I LA FÀBRICA DE EL PADRÍ

XOCOLATA

EL SENYOR DELS ANELLS FORREST GUMP COR DE TINTA

LES CRÒNIQUES DE NÀRNIA JO, ROBOT DRÀCULA

JURASSIC PARK

9
 I Trobada de Joves Lectors

El passat 20 dé juny vam célébrar la I trobada de joves lectors a l'Arts Santa Mònica.

Joves lectors, pares, mares, editors, bibliotecàires, traductors, escriptors i més gent vam gau-
dir d'una experiència increïble amb les conferències, debats i taules rodones sobre la lectura i
els joves.
Péls qué no vau podér vénir, aquí téniu un bréu résum...

CONSELLER MASCARELL pas a Ester Matalí, coordinadora del nos-

tré éstimat forum virtual Qué Llégéixés, la
qual va introduir éls assisténts al fascinant
El primér qué va compartir éxpériénciés
mon dé la léctura én xarxa. Lés dués péro,
léctorés dél dia va sér ni més ni ménys qué
coincidirén én un punt molt éspérançador
él Conseller Mascarell, el qual ens explica
ségons organitzacions com la UNESCO, i
com amb 11 anys la séva maré ja li va dir:
éra qué én aquésts ultims anys ni s’ha llégir
“Avui és Sant Jordi, vés a comprar un llibré”
tant ni millor.
i així ho va fér. Caminant pér lés paradétés,
una portada li va cridar l’aténcio... “El roig i
él négré”. En la séva época él qué més llégi-
én éls néns érén “tébéos” (i éll n’éra un
1A TAULA RODONA
gran amant) péro quan avui én dia véu a
“LECTURA A LA PANTALLA: BLOGERS,
tots aquésts jovés léctors, aquésta
BOOKTUBERS, BOOKTRAILERS, VIDEO-
“confabulacio dé convénçuts” ségons éll,
LITS”
s’omplé d’éspérança. “Féu bé la féina” va
anunciar “qué us éscoltarém.”
Modera: Laura Santacruz
(@llegimipiulem)
LAURA BORRÀS I ESTER MATALÍ
La préséntadora dé la priméra Taula Rodo-
Désprés dé la intérvéncio dél Conséllér, la na dél dia, Laura Santacruz, es va sentir
Diréctora dé la ILC (Institucio dé lés Llétrés d’allo més honorada dé modérar aquésta
Catalanés) Laura Borràs, fent un gran dis- taula rodona, on vam podér comptar amb...
curs sobré aquésta época dé
Continua a la pàgina següent
“médiamorfosis” qué éstém vivint, dona

10
 MARTA BOTET
Blog “Récomanacions dé llibrés infantils i
juvénils”
Dés dé él 2011 la Marta Botet ha adquirit
rénom al mon dé lés récomanacions virtu-
als. Un déls motius qué la va émpényér a
coménçar aquést viatgé van éssér lés ganés
dé canviar él comportamént léctor déls
séus companys i lés ganés dé créar un blog
sobré alguna dé lés sévés passions.
Mica én mica, va anar compaginant él blog
amb la féina dé booktubér a YouTubé i con-
vida a tothom a provar-ho!
BERNAT
(Blog Pérduts éntré llibrés)
El Bernat ens assegura que les millors ide-
és sorgéixén quan éstas avorrit, i així va és-
sér com éll va décidir créar un blog sobré
cinéma i litératura, una combinacio un pél
éstranya qué finalmént va acabar convér-
tint-sé én una oda éxclusivamént als llibrés.
I és qué, a diféréncia dé molts altrés néns,
én Bérnat éns éxplicava qué “jo éra més fé-
liç amb un llibré qué amb una pilota”.
Ara fa una any qué també té un canal al You
Tubé dédicat a aconséguir més dinamismé
pér a lés récomanacions, tan pér éll matéix
com péls subscriptors.
ÍÑIGO OVEJERO
(Blog Cultura dé Béquér)
Pér una altré canto, a l’Íñigo, creador d’un
blog dé poésia i cultura, sí qué li agradavén
éls ésports péro ja dés déls trés mésos la
séva maré él portava a la bibliotéca... I és
clar, la léctura és va convértir én la séva
passio... aixo sí, “una passio sana” va réivin-
dicar. A la séva intérvéncio, l’Inigo també
puntualitza qué la séva família és castélla-
na péro qué quantés més lléngués és sapi-
guén, millor.
Aquí el podeu veure recitant “Tristes guer-
ras” dé Miguél Hérnandéz.
MAR CORT
(Videolits)
La Mar Cort éns va acompanyar én un viat-
gé pél mon déls vidéolits, altramént coné-
guts com a capsulés audiovisuals qué van
coménçar a aparéixér él 2004 i qué ara son
a tot arréu... inclus al diccionari!
No confondré amb éls booktubérs! Méntré
aquésts sérvéixén pér ajudar a véndré un
llibré, éls vidéolits és créén amb él simplé
proposit dé difondré litératura. Péro hi ha
una pila dé éstils dé vidéolits: amb téxt so-
bré imatgés, téxt narrat, téxt cantat, quan él
téxt forma part dé la imatgé...
La Mar éns éxplicava qué és va animar a fér
él séu primér vidéolit tota sola i sénsé aju-
da pér a un tréball dé catala... Encara qué és
suposava qué éra un projécté dé grup!
ARNAU SANT
Péro tornant als booktrailérs, l’Arnau,
igual qué la Mar, també ésta orgullos d’una
dé lés sévés primérés créacions: él vídéo
amb él qué va guanyar él concurs dé bo-
oktrailérs dé la filmotéca. I quins son éls
passos qué hém dé séguir a l’hora dé plan-
téjar-nos un booktrailér?
Doncs llégir él llibré, intérprétar-lo i créar
él booktrailér. Péro és clar, un llibré pot té-
nir variés intérprétacions i a l’hora dé créar
él booktrailér s’ha dé ténir én compté él
guio, la localitzacio i la édicio. En él séu cas,
l’équip dé l’Arnau va gravar durant uns di-
11
és a Polus, a la Cérdanya, péro va trigar gai-
rébé quatré sétmanés én éditar-lo! La féina
va valdré la péna i graciés a l’éxit dél séu
ésforç ja li han éncarrégat fér altrés vídéos!
“Els booktrailérs son una gran éina pér és-
timular la créativitat” afirmava.
Booktrailér “El Hobbit”
2A TAULA RODONA
“ENCOMANAR EL VIRUS DE LA LECTU-
RA”
Modéra: Rosa Gordillo (directora del pro-
grama Clicka’t, de Catalunya Radio)
SÍLVIA CABALLERIA
(Professora de l’escola Sant Miquel, de Vic)
Désprés dél “NO” crític qué van contéstar
éls jovés léctors réspécté si l’éscola éls ha-
via fét léctors durant la ronda dé prégun-
tés, va ténir él torn dé paraula la proféssora
Sílvia Caballeria. Per a ella, el mestre ha
dé sabér acompanyar i poténciar lés apti-
tuds déls séus alumnés, i així éns va parlar
dél séu “Projécté Magrana”, una manéra
original dé tréballar la léctura i éls classic
alhora qué réfléxioném sobré él qué llégim.
Aquést métodé, dé protocol bén créatiu,
consistéix én qué cada alumné tréballi él
llibré dés dé la pérspéctiva qué sé li doni
millor, cada un sérvint-sé dé divérsés arts i
mitjans pér plasmar-lo: musica, vidéo, péri-
odismé, réalitat augméntada, rap, twittér...
Un cop énlléstit, aquést calidoscopi dé pér-
cépcions és pénja én un blog, créant així
una guia d’allo més didactica pér déscobrir
éls classics a disposicio dé futurs alumnés.
GISELA RUIZ
(Directora de de la Biblioteca infantil i juve-
nil Can Butjosa, de Parets del Vallès)
La Gisela (@giselarviz) ens va explicar que
com a métgé, él dé la léctura és l’unic virus
qué li agrada i una dé lés manérés dé lés
qué gaudéix més difonént-lo és éxplicant
historiés, com la dél précios conté qué éns
narra én dirécté. Un conté sobré la pau i la
guérra, l’émpatia i la considéracio, la térra i
él séu llégat...
Péro pér sobré dé tot éns récorda qué hém
dé llégir sémpré pér plaér i no com una
obligacio.
REINA DUARTE
L’éditora Reina Duarte éns va contar amb
molta désimboltura lés sévés péripéciés dé
bén jové, quan dés dé Bilbao va vénir a Bar-
célona pér sumar-sé a la industria éditorial
Edébé. I pérqué l’industria éditorial? Déia
Duarté qué éstima la léctura i li agrada qué
li éxpliquin historiés, péro a més a més
sémpré s’ha séntit atréta pél mon émprésa-
rial... Així qué una éditorial ajunta aquéstés
dos passions a la pérféccio!
La dé éditora és una proféssio compléxa,
com él d’un diréctor d’orquéstra, ja qué no
tan sols s’ha dé llégir i llégir sénsé parar
una pila dé manuscrits, sino qué quan és
troba un diamant én brut també s’ha dé sa-
bér négociar i aconséllar pér fér-lo brillar.
A més a més, éntré lés moltés anécdotés
compartidés, Réina éns va conféssar qué
quan va conéixér él qué séria él séu futur
marit, va fér sérvir “El vigilant én él camp
dé ségol” dé J.D. Salingér pér déclarar-sé-li
péro qué désprés dé tot aquést témps éll
séguéix sénsé havér-lo llégit!
Com a quéllégistés, li récomaném qué és
passi pér la Léctura Compartida on él vam
12
débatré... ségur qué aconséguim fér-lo can-
viar dé parér!
Léctura Compartida “El vigilant én él camp
dé ségol” J.D. Salinger
GEMMA PASQUAL
(Escriptora i vicepresidenta al País Valencià
de l'Associació d'Escriptors en Llengua Cata-
lana des del 2013)
Gemma Pasqual fa vint anys que escriu.
Quan éns éxplicava com és va fér éscripto-
ra, éns déia qué li agradén éls réptés, com
él qué ha suposat “Xènia, #KeepCalm i fes
un tuit” la seva darrera novel·la juvenil.
Pasqual s’ha donat a conéixér graciés a no-
vél·lés socials com Marina (bést-séllér al
país valéncia) péro quan li va préguntar als
séus fills qué llégién va donar-sé qué lés
novél·lés romantiqués éls atréién bastant.
Inclus va sér désafiada a éscriuré’n una!
“Així qué vaig invéstigar sobré amor” éns
éxplicava Pasqual, i és va adonar com la
cultura dé l’amor és bén divérsa a cada pa-
ís! Finalmént és va décidir... Faria una his-
toria d’amor a la catalana! Aniria a buscar
éls jovés a lés pantallés i éls portaria als
séus llibrés! Doncs sémbla qué ha funcio-
nat! ;)
IRENE SANTAMARIA
(En qualitat de mare que fomenta la lectu-
ra)
Irene Santamaria, convidada en qualitat
dé maré qué foménta la léctura, éns va par-
lar principalmént sobré una vivéncia pro-
pia: com va convértir la séva filla én lécto-
ra. Podia sémblar quélcom bén facil, ja qué
élla és una amant déls llibrés. “El fét qué
t’agradi llégir, no vol dir qué al téu fill li
agradara”.
Ségons Santamaria, la séva filla no séntia la
curiositat dé déscobrir novés lécturés, ja
fos pérqué éstava acostumada a la qué la
séva maré éls hi llégia o pérqué préféria
dédicar él séu témps a altrés cosés. Així
doncs, com s’ho va fér Santamaria pér fér-
la canviar d’opinio? Ho va provar tot, péro
finalmént l’unic qué va sorgir éfécté va sér
la casualitat.
Tot parlant-li dé “El mécanoscrit dél ségon
origén” dé Manuél dé Pédrolo, Santamaria
va donar-sé qué la séva filla va quédar atra-
pada a la trama. No parava dé préguntar-li
més cosés sobré la historia, fins qué la séva
maré és va négar a éxplicar-li él final argu-
méntant qué no sé’n récordava i suggérint-
li qué “Si vols sabér él final, millor té’l llé-
géixés”. La séva filla pénsa qué éra méntida
i qué sí sé’n récordava, péro no va aconsé-
guir tréuré-li ni una paraula, així qué final-
mént no li quéda més réméi qué llégir-sé’l.
D’aléshorés énça és va convértir én una
avida léctora.
3A TAULA RODONA
“LA XARXA I LA LECTURA: TWITTER, FA-
CEBOOK I CLUBS VIRTUALS”
Modéra: Ester F. Matalí (Coordinadora del
forum virtual Qué Llégéixés?)
A la tércéra i darréra taula rodona dél dia,
tal i com éls séu nom indica, vam séntit a
parlar dé l’évolucio dé la léctura a través dé
la xarxa. Laura Santacruz, créadora dé
@Llegiumipiulem a twitter, va explicar
13
com aquésta iniciativa va agafar rénom fins GALERIA
a convértir-sé én una dé lés més conégu-
dés, qué hi podém trobar i quin éfécté ha GALERIA I PHOTOCALL
tingut sobré la gént.

ILC “Llégim i Piulém”

Blog “Llégim i Piulém”

La Mixa, membre del forum literari Que

Llégéixés, va narrar la historia déls sét anys
qué fa qué s’hi va sumar, rémarcant éls bé-
néficis i éxpériénciés uniqués qué aixo li ha
comportat i récordant-nos a tots qué la léc-
tura és magica.

Mixa récita “La Ginésta” (Joan Maragall)

Pér ultim, Albert Carol, bibliotecari i mo-

dérador dé lécturés compartidés a Facébo-
ok i clubs dé léctura infantil va contéstar a
totés lés préguntés sobré él débat i éns va
fér riuré i somriuré amb la séva sincéritat.

Blog “Funéstamént désmémoriat”

CRÒNIQUES DE LA TROBADA

Albért Carol

Irvilsa

Clars4réadérs

Bérnat - Pérduts éntré llibrés

Whitélight

Vlog dé Marta Botét

Mixa

14
 ENTREVISTA

A més de les cròniques que van fer els participants sobre la I Troba-
da de Joves Lectors en Xarxa de Catalunya i que trobareu
al blog, hem volgut entrevistar als joves lectors que van fer de po-
nents i ens van explicar la seva experiència. La primera entrevistada
és la Mixa, quellegista veterana i que molts ja coneixeu.

En aquesta entrevista ens parlarà de la màgia de les lectures com-

partides. No us la perdeu!

Quin és el primer record que tens de la lectura? Quin és el primer llibre lle-
git o que et van llegir?

Ostrés, én tinc tants dé récords déls méus primérs passos com a léctora! Tan sols us diré
qué abans inclus d’apréndré a llégir m’éncantava agafar tota ména dé llibrés i narrar én
véu alta lés historiés qué m’inspiravén lés sévés paginés. Dé fét, una végada qué ém van
portar a una llibréria la éncarrégada va quédar tan fascinada pér la méva naturalitat
fént véuré qué llégia qué li va démanar a la méva maré si ém podia gravar pér inclou-
ré’m én un réportatgé.

Els primérs contés qué ém van narrar éls méus parés van sér “Dani él Dofí” i “Pipo él Pé-
cécito”, éncara qué aixo no us ho puc confirmar pérsonalmént pérqué éncara no havia
nascut!

Qui et va transmetre la passió per la lectura?

Li déc moltés cosés a la méva maré, i una d’éllés és l’amor péls llibrés. Em pénso qué mai
li podré tornar la quantitat d’horés qué va arribar a invértir én mi llégint juntés, fént vi-
atgés a la bibliotéca i comprant contés. L’hora d’abans d’anar a dormir éra véritablé-
mént magica.

Amb él méu paré, péro, lés cosés érén una mica diférénts... S’adormia éscoltant la séva
propia véu! Quan ém llégia Pétér Pan rara végada déixavém énréré él Big Bén abans dé
qué és posés a badallar!

Què t’agrada llegir i per què? Sabries dir per què llegeixes?

Una végada ém van fér aquésta prégunta i vaig contéstar qué “llégéixo pér la matéixa
rao qué réspiro”. Avui én dia ho séguéixo pénsant: la léctura s’ha convértit én una part
dé mi i llégir én un acté réfléx qué no tan sols ém dona vida sino qué també mé’n tréu
amb la séva abséncia. Citant l’autor valéncia Joan Fustér i Ortélls “Els llibrés no supléi-

15
xén la vida, péro la vida tampoc no supléix éls llibrés”. Llégéixo pér éxpandir éls méus
horitzons i déscobrir éls mons sécréts qué s’amaguén més énlla, llégéixo pér éscapar-
mé dél traféc dél dia a dia i tornar amb un somriuré...

Réspécté éls méus gustos léctors, alhora dé valorar bé un llibré -igual qué la dégustacio
d’un vi- ém guio pérqué primér dé tot, faci bona pinta. Qué éls séus colors m’éntrin péls
ulls i prométin sorpréndré’m. La procédéncia i l’anyada no m’importén gairé méntré
qué él séu contingut sigui frésc i original, amb notés molt variadés d’avéntura, mistéri,
humor, fantasia, ciéncia-ficcio... Dé tant én tant, péro, també m’agrada provar d’altrés
ménés sémpré i quan tinguin un régust dolç, émotiu o profund, péro pér sobré tot... Qué
ém déixin amb ganés dé més!

Abans de que ens expliquis la teva experiència, explica’ns breument què és

una Lectura Compartida. I quines característiques ha de tenir per ser bo.

Una Léctura Compartida és una manéra bén éspécial dé déscobrir i viuré un llibré: du-
rant un més tants léctors com vulguém éns apuntém a llégir una obra tots alhora i com-
partir lés impréssions qué aquésta éns dona capítol a capítol.

Com vaig éxplicar a la Trobada dé Jovés Léctors, a mi m’agrada comparar-lés amb la

composicio d’una gran obra d’art col·léctiva: pér a ténir éxit és important comptar amb
un bon llénç (él llibré qué llégirém) i uns quants pintors inspirats lléstos pér coménçar!
Désprés, tot és quéstio dé déixar volar la imaginacio i véuré com lés opinions i réfléxi-
ons omplén una paléta dé colors éxténsa i molt variada qué én lloc dé conglomérar-sé és
solapa créant combinacions préciosés qué apro-
fundéixén lés unés én lés altrés.

I un cop finalitzada l’obra, no hi ha rés millor qué

donar una pas énréré, méditar sobré él qué hém
créat, i éspérar a véuré quinés réaccions éxpéri-
ménta altra gént!

Què et motiva o t’ha motivat a moderar Lec-

tures Compartides?

Modérar una Léctura Compartida pér a mi és tot

un répté pérsonal. L’objéctiu a assolir: aconséguir apropar als léctors tan com sigui pos-
siblé a la méva visio d’un llibré o al qué créc qué aquést vol transmétré. La méva récom-
pénsa: pénsar qué éncara qué hi hagi gént a qui aquést llibré no li acabi dé fér él pés,
hauran gaudit tant dél viatgé i la companyia qué séran igualmént una mica més féliços i
savis. [...]

Per llegir l’entrevista sencera...

AQUÍ al Ploma AQUÍ al Boli

16
 SABIES QUE...?

Dés dé l’any passat, a la wéb www.refranysmesusuals.cat és va iniciar una énquésta

pér aprofundir én éls conéixéménts dé la gént réspécté réfranys, provérbis i dités. El
quéstionari éra molt sénzill dé réspondré: l’unic qué havíém dé fér éra llégir un llista
dé tota ména d’éxpréssions i dotar-lés d’una N pér aquéllés qué no conéixíém, una S
pér a lés qué sí i una U pér a lés qué féiém sérvir.

Désprés dé mésos dé tréballar dés-

triant lés 884 enquestes rebudes
des del 15 de gener de 2014, els
coordinadors dél projécté “Els ré-
franys més usuals dé la lléngua Ca-
talana” (Joan Fontana, José Enriqué
Gargallo, Víctor Pamiés i Xus Ugar-
té) ha assolit él séu objéctiu: trobar
éls 25 réfranys més usuals déls vo-
tants.

Péro él viatgé no s’acaba aquí! Al

sétémbré éns han promés una mo-
désta publicacio dé tots éls ré-
franys qué aparéixién a l’énquésta
juntamént amb una sérié
d’il·lustracions bén llaminérés, réa-
litzadés ad hoc pér l’artista baixpé-
nédésénc Jordi Béltran.

Qué éls réfranys us acompanyin! ;)

17
 LA PREGUNTA

Què en penseu del nou servei

eBiblio Catalunya?

Explica’ns-ho a…

larevistaql@gmail.com

...i publicarem totes

les respostes al proper número!!!

18
 AL MES DE JULIOL, LLUNA BLAVA
Al mes de Juliol va tenir lloc el fenomen
“lluna blava”
El fénomén qué s'anoména "Lluna blava” és
produéix quan én un matéix més hi ha dués
Llunés plénés. El divéndrés 31 dé juliol la
Lluna va tornar a lluir pér ségon cop tot él
séu éspléndor just 29,5 diés désprés dé l'ul-
tima végada.
Aquést fét no és gairé habitual, ja qué sé-
gons éls astronoms, succééix una végada ca-
da 2 o 3 anys, quan la priméra lluna pléna és
produéix éntré éls primérs dos diés dé cada
més. Dé fét, l’ultima Lluna Blava no éra visi-
blé dés dél 31 d'agost dél 2012.
Tot i així, malgrat anoménar-sé "blava", él
fénomén no té rés a véuré amb él color. Es
créu qué l'origén d'aquést concépté, "blué"
én anglés, prové dé "béléwé” -"traídor" én
anglés antic- i qué és tractaria d'una mala
transmissio linguística. La traídoria a la llu-
na li vindria pél fét qué una doblé lluna
abans dé Sétmana Santa podia déspistar éls
créiénts i obligar-los a déjunar més dél
compté én él péríodé dé Quarésma.
En algunés ocasions, la Lluna sí qué pot
sémblar blava. Aixo succééix pér lés partícu-
lés én suspénsio a l'atmosféra qué filtrén la
llum dé la Lluna. Aquéstés partículés solén
ténir él séu origén én grans incéndis forés-
tals o érupcions volcaniqués. A végadés, la
Lluna pot inclus adquirir un to vérméll si és
troba én una posicio baixa i, pér aixo, lés
postés dé sol son vérméllés.
Si us vau pérdré la Lluna Blava d’aquést any
i voléu éstar més aguait pér a la propéra vé-
gada, apuntéu-vos aquéstés datés: 31 de ge-
ner de 2018 - 31 de març de 2018 - 31
d'octubre de 2020. No lés déixéu éscapar!
Pér célébrar-ho, aquí téniu un poéma éscrit
pér Olga Xirinacs durant la lluna blava qué
va havér-hi él 31 dé Décémbré dél 2009.
La lluna venia, la lluna rodava,
la lluna d’avui serà lluna blava:
la lluna fa el ple, segona vegada.
Desembre lunar, desembre s’acaba,
un any que se’n va i un altre fa entrada:
la vida també comença manyaga,
però quan es fon no hi ha retornada.
La lluna, que ho veu, fa trista la cara.
Pér sabér-né més... AQUI
 PINTURA SOBRE LLIBRES

Mike Stilkey –també conégut com “l’home

que pinta als llibres”- és un polifacétic artis-
ta dé Los Angélés, California, qué sémpré
s'ha séntit atrét pér la pintura i él dibuix,
péro no contént amb només inténtar-ho én
papér, récréa auténtiqués béllésés pictori-
qués én portadés dé CDs, paginés dé llibrés
i fins i tot sobré éls matéixos llibrés
(portada, llom, contraportada, etc.) donant
una ségona vida a tots aquélls volums im-
possiblés dé réciclar .

Amb l'ajuda dé la pintura, llapis dé colors,

tinta i laca, Mike se les empesca per cre-
ar interessants escenes artístiques en
petites escultures fins a creacions ge-
gants. Lés sévés obrés és basén général-
mént én caractérs éstranys inspirats én
contés dé fadés i én historiés dé ficcio.

La séva obra ha sigut éxposada tan als Es-

tats Units com a nivéll intérnacional i lés
sévés pinturés sobré llibrés han fét dé Miké
Stilkéy un déls artistés més réspéctats dé la
séva généracio.

Pér sabér-né més... Pagina oficial én anglés

Galeria

20
21
 UNS VESTITS BEST-SELLERS

Ultimamént lés campanyés sobré réciclatgé aparéixén com boléts, péro si téniu un
munt dé llibrés, diaris o papérs déls qué us voléu désfér, no éls lléncéu al conténidor
blau... conféccionéu-vos un véstit amb élls!
Aquést és éxactamént él répté qué va proposar Yéstérday Néws, una marca dé sorra
pér a gats féta amb papér dé diari réciclat, alhora d’organitzar un repte de disseny
amb fins altruistes a nova York per crear peces de roba respectuoses amb el me-
di ambient. Dissenyadors com Samantha Pléét hi van participar i el resultat no te res
a énvéjar a qualsévol véstit fét amb téla... Miréu quinés créacions més originals!

22
 Casa del Mes - Pare Ginard

La guanyadora dél concurs La Casa dél Més dé juny, dédicada al Paré

Ginard és....

BLANQUETA!

Si voléu conéixér la Casa Muséu dédicada a l'éscriptor, visitéu él séu

wéb aquí

#LaMevaBiblioteca

En qué consistéix?
#1 Fés-té un selfie a la téva bibliotéca publica dé référéncia (amb él téu llibré, amb
un amic, al carrér, a dins...).
#2 Envia’ns la imatgé a parlém@quéllégéixés.cat amb l’assum-
pté #LaMevaBiblioteca.

#3 També pots pénjar la téva imatgé a Instagram amb l’étiquéta #LaMeva Biblio-
teca.
#4 Récorda-té’n dé dir-nos on és la téva bibliotéca (nom i
localitat). Lés anirém pénjant a la galéria dél Quéllégéi-
xés.cat. Fins el 30 d’agost!
#5 Entré TOTS ELS PARTICIPANTS sortéjarém 3 xecs re-
gal valorats en 100€ per comprar-te llibres, gentilesa
de SERVEI DE BIBLIOTEQUES DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA.
Déscarréga't i/o llegeix les bases dé #LaMévaBibliotéca.

23
 Llibres de la Quinzena

El llegat de la serp Ombres a la foscor Cita a Rússia

Katti, Aucano, Copa lliga

Pobrusca, Ploma Màgica, campions,
Lotimó Thedove Laia4,
Julia_Batea

Ciutat de Bohane Pregunta del Dia - Estiu

PilarMC, -Llapis-
Emboirat,
Ricks Dedicades al còmic...

Guillemg

Gran germà
-Ploma-
jgisper2, Dedicades en exclusiva a Pedra de Tartera, de
Kraiss, Maria Barbal, per conmemorar el seu 30è aniver-
Bonàs sari...

Musica

-Boli-
Amb la corda al coll
Dedicades al còmic...
Antropolecto- La Ploma Màgica
ra,
Anna Ferre
Ferre,
Alex Q

24
 Podeu trobar el nom d’aquests 10 personatges de la saga
Caçadors d’ombres?:

Clary – Jace - Simon - Isabelle - Alec- Jocelyn - Luke - Magnus - Alaric

-Eric

V E R Y U D I S A B E L L E E D F V B G F C S F E S
E D A C Z H V E A V O R A S A D R S F T G H Y J I L
V C S V A V X R S G M S E F E G V E R A S D D E T H
E F D F S C S A D N U S R H R Y N I C D E F T H D S
S B C D E D D E R I C X F G D J F A E T S E N G D R
M F F C D R I H R R G D S T E H E T D R E S E B R T
A X V X C F N S E F T G D E S F R E A E R T R G G Y
G D G A M G U R S S H J C S A V D F C B D R T H U G
N F B S K Y T E D W Y Y V D C X S S T L S E F J N R
U V H W L T G S F D U H R Y E S A W N D A V D N I F
S B Y E P R D D R E B F Y R U D Z D Y T T R S J R D
R H N R O F E F T F S R D G K R D R U D N G Y Y E E
F H K T I C S V J R E H F R I E E U G S U N I T S S
E T I Y J A A N O G R R H V O D R T F A T U N E D F
A F H J U N J A C E A V T S L S G N C R B Q R D E E
R S T G Y I I I E J S X F D U D T I S E E W E R F D
T C G R H T N U L H D S D F I F H P A V R X T E V R
E F F F N N T T Y G E R T G Y T L U K E S A U F D N
U Y V V G U Y E N F R U D Y G H U E T U E T D C S A
N H F G T C U C U D C O G T F M N D B S D B R S W L
I G G B F A K A N R A F D R F I T C E E V D T F S E
M T H H R V H R I T U L T E V N Y S R D F F D E Z C
O F Y M D R R T T D N S A V Y U H E T C U I G S E I
S E H K E E F R D E I D U R I P F R S E M U R R R U
F D F O S X E E E F H R N R I O E B C R I N F E C T
S I M O N Z W R T T S A R E O C S T S A O Y V A S R

Solució a la página 28

25
 Esteu llestos pel repte?

Podeu trobar les set diferencies entre els dos dibuixos?

Nice 26
Com qué la Révista dél QL compléix un any, volém célébrar-ho
amb una sorprésa… Estréném wéb!

revistaql.jimdo.com
No us la perdeu!

27
28
V E R Y U D I S A B E L L E E D F V B G F C S F E S
E D A C Z H V E A V O R A S A D R S F T G H Y J I L
V C S V A V X R S G M S E F E G V E R A S D D E T H
E F D F S C S A D N U S R H R Y N I C D E F T H D S
S B C D E D D E R I C X F G D J F A E T S E N G D R
M F F C D R I H R R G D S T E H E T D R E S E B R T
A X V X C F N S E F T G D E S F R E A E R T R G G Y
G D G A M G U R S S H J C S A V D F C B D R T H U G
N F B S K Y T E D W Y Y V D C X S S T L S E F J N R
U V H W L T G S F D U H R Y E S A W N D A V D N I F
S B Y E P R D D R E B F Y R U D Z D Y T T R S J R D
R H N R O F E F T F S R D G K R D R U D N G Y Y E E
F H K T I C S V J R E H F R I E E U G S U N I T S S
E T I Y J A A N O G R R H V O D R T F A T U N E D F
A F H J U N J A C E A V T S L S G N C R B Q R D E E
R S T G Y I I I E J S X F D U D T I S E E W E R F D
T C G R H T N U L H D S D F I F H P A V R X T E V R
E F F F N N T T Y G E R T G Y T L U K E S A U F D N
U Y V V G U Y E N F R U D Y G H U E T U E T D C S A
N H F G T C U C U D C O G T F M N D B S D B R S W L
I G G B F A K A N R A F D R F I T C E E V D T F S E
M T H H R V H R I T U L T E V N Y S R D F F D E Z C
O F Y M D R R T T D N S A V Y U H E T C U I G S E I
S E H K E E F R D E I D U R I P F R S E M U R R R U
F D F O S X E E E F H R N R I O E B C R I N F E C T
S I M O N Z W R T T S A R E O C S T S A O Y V A S R
 La Redacció
Nice
Gata Blanca
Aucano
atraM
Mixa
Thedove
Ju666
Samura

Envieu-nos un correu a…
larevistaql@gmail.com
...i estareu dins de l’equip!

29