Pablo Cortés Avilés METODE ' ) W\icoto diniciacio al VIOLI (x 0BTAL DE ory en S' pomEAU BOILEAUINTRODUCCIO El material que forma el Métode Nicolo d’iniciacié al violt és fruit d’una evolucié iniciada en la primera edicié en catala l’any 1995. Posteriorment, per tal @oferir més qualitat i més serveis als nens i nenes que s'inicien en l’estudi del violf, sthi ha perfeccionat el llibre de Yalumne i s*ha incorporat el libre de Vacompanyament del piano, a més del CD amb les cangons enregistrades en dues versions, Ara, en aquesta reedici6 en catala, com també en la versié en castella de I’ any 2002, s‘incorpora una nova lamina extraible que es pot col‘locar en qualsevol paret, a l’aula de violf o a Vhabitacié de I’alumne, en un lloc ben visible i de facil accés. En aquesta lamina podem observar el Nicolo realitzant una série d’exercici tot seguint un ordre: és la taula d'exercicis. Segurament tots compartim uns objectius comuns per als nostres deixebles, objectius molt importants i a vegades dificils de portar a terme alhora i en harmonia: torial BOILEAU @) Oferir als alumnes una disciplina violinistica i musical adequada, una bona qualitat en Ia seva formacié tenica, b) Aconseguir que gaudeixin i siguin feligos amb |'instrument i la miisica a casa amb la famflia, a 1a classe amb el professor i els companys, als concerts amb el pablic ien tot moment amb ells mateixos. ©) Recontixer la necessitat de practicar i repetir correctament a casa, per adguirir més habilitat, seguretat i eutoestima. 4) Afevorir una atmosfera positiva a l'aula per a la seva correcta formaci6, ereixement i educacié en la socieiat com a individus. Aconseguir una bona implicacié per part dels pares dins de l'ambient familiar €) Desenvolupar cl creixement conjunt del cos i dels sentits del tacte, la vista i Poida. f) Former i compensar el seu cos amb exercicis de mobilitzaci6, estiraments, relaxacis i respiracis previs i posteriors a Pestudi diari ia les classes, per aconseguir més sensibilitat i menys tensions. 8) Eliminar pors, angoixes, ansietats, prejudicis negatius i potenciar actituds i estats antmaics positius, h) Potenciar I’autocritica per acribar a ser conscients en tot moment de lexpressi6 musi- cal que desenvolupen tant amb l'instrument com amb la veu, i assimilar aquests tltims a Vexpressi6 verbal, i) Proporcionar un sentiment estétic i una sensibilitat personal i creativa i) Crear un ésser investigador, amb habits i criteris personals, que analitzi i resolgui les gliestions que es plantegi amb I'instrument. vi Wicofo metode a iarereeie atAmb referencia anosaltres, els professors, existeixen també objectius que ens ajudaran a economitzar esforgos, facilitar les dificultats que cada alumne ens planteja a cada moment, uobar les claus que obren aquelles portes que impedeixen progressar correctament, Com també adquirir tactiques i recursos que ens permetin realitzar sequencies curtes, intenses, animades j rapides amb moviments divertits, creatius i canviants que ajudin a mantenir una concentracié en el treball i en el rendiment. Bl fet d’impartir classes més vives, actives i atractives crida |'atencié i motiva els nostres alumnes: juguem amb les seves imatges mentals per descriure'ls sensacions que volem que apliquin al violf o a I'arc; sorprenguem-los — sense que minvi cl nostre nivell d’exigéncia~ amb iniciatives imresistibles, amb activitats sense instrument que més tard les aplicarem al violt. ‘A més a més, recordem que In nostra matéria primera és molt delicada i sensible. Els envolten La infancia i la imaginaci6, els somnis i les fantasies, els problemes i els drames, V'admiracié <1 professor i l'amor als pares, etc. Entre nosaltres i els pares cdificarem una relacié que doni suport i bon esperit a Y'alumne i que estimuli el seu autoaprenentatge sense exigir grans progressos, des d'una actitud positiva, creient i tenint fe en ell i en les seves possibilitats. L’assistncia dels pares a les classes inicials i el contacte bidireccional ajuden a conéixer’nos, a conviure i a compartir en famflia el fet musical. Tots tres, alumne-pares- professor, muntarem el faristol que sosté tota bona partitura, qué seria la formacid i l’educacié musical del petit. La nostra responsebilitat ha de ser constant perqué no falli cap pota "aquest faristol. ‘Nicolo és e1 nom del petit protagonista, cl follet que sempre est’ present i que recorda iensenya en tot momental futur violinista. Es un personatge de companyia per a la infancia violinistica, que ajuda a superar cada pas sense dificultat. Ens serveix de fil conductor durant tot el libre: és ell qui parla i es dirigeix a I’alumne exigint-li un ordre i un compromis en Pestudi i el manteniment i 1a cura del violf, Yate i tot el material. Ell li suagereix i V'anima a organitzar concerts familiars com a fruit del seu esforg quan I’alumne domina algunes cangons, li reeorda les trampes que el faran caure i fallar en tocar, li expressa amb emnocions dotorminats missatges per atraure la seva atencié i aconseguir aixi un efecte més eficag... Sera un amic fidel i inseparable. En el Ilibre s'aprofita I'entorn fantasids del petit, s’utilitzen il-lustracions i exemples extrets de l’amplia i poderosa imaginacié infantil. Shan seleccionat algunes de les cangons populars més conegudes i que I'alumne ja té assimilades ritmicament i melddieament, fet que |i facilita la practica i la interpretacié amb instrument. A més, incorpora nombrosos duets perqué el deixeble tingui I'oportunitat de ser acompanyat pel seu professor o per un company de nivell superior. En el moment d’aquestes interpretucions, la modificaci6 del tempo, les dindmiques i fins i tot el cardcter ajuden a proporcionar un sentiment estétic i desenvolupar la reativitat i una sensibilitat personal propia de cada alumne, D’aquesta manera, se l’introdueix en el mén de la interpretaci6 conjunta, alhora que I’ aprenentatge resulta més am®, agradable i divertit durant els primers mesos. Amb tot aixd, s’educa la percepci auditiva del nen i el seu sentit del ritme, sc T'anima a tocar en concerts i audicions i, en definitiva, comenga a viure la misica i el seu entorn amb l’instrument que ha triat. Se suggereixen exercicis de pizzicatos i harmdnics naturals deprimera i segona octaves amb els quatre dits de la ma esquerra per millorar i deseavolupar encara més l'articulaci6, la sensibilitat i l'assimilaci6 de la posicid correcta del brag, 1a ma i cls dits. Sanetaete at eT VII atonal BCHLERU‘Qualsevol exercici amb cordes oberies és beneficiés treballar-lo amb harmonies i amb pizzicatos per augmentar encara més la qualitat del so, la coordinacié i les possibi tats d'entretenir el nen i treure més rendiment del seu aprenentaige Caldria remarcar el eriteri que és bo que I’alumne adquireixi un ordre en el seu estudi tot seguint cls passos indicats per tal d'aconseguir el propésit final: fer la seva propia imerpretaci6, Aquests exereicis estan pensats per a aixd: es poden tocar en diferents tonalitats, practicant totes les cordes, amb agrupacions de tres 0 quatre instrumentistes. S'hi poden introduir variacions en el ritme o modificar arcades i melodia, En alguns moments, és necessari rTepassar i tocar melodies de mem®ria per aprofundir en la qualitat de la sonoritat i Pafinact6, com també per arribar a un grau més alt de confianga en les propies possibilitats, Aquest material és un instrument pedagdgic molt dtl, perd no ho és tot: el secret no esti exclusivament en el llibre o en el métode que seguim, siné en els recursos, en la manera ien la tecnica que utilitzem per extreure en tot moment el maxitn profit de qualsevol cang6 o exercici en una classe individual o en una classe de grup, Hom de considerar l"evolueié positiva de 1a qualitat de Ia nostra feina didtia. Per tant, 'experiéneia i els coneixements que anem assimilant ens fan canviar i assegurar la manera, l’ordire i els objectius que weballem a la classe amb cada alumne segons Pedat i el moment. Trobar en un sol Ilibre tot el que volem treballar és realment dificil; 6 per aquest motiu que s*ha considerat la possibilitat de deixar fulls en blanc perque el professor hi pugui afegir melodies, cangons exclusives que coneix el nen, exercicis, o ampliar els que existeixen, i sobretot perqu I'alumne hi pugui desonvolupar la seva creativitat i imaginaci6. En el Ilibre de l'acompanyament del piano s'ofereixen 53 cangons per a violf piano; la seva finalitat és enciquir la formaci6 dels alumnes en la misica de cambra i facilitar les seves actuacions en concerts i audicions. La relacié numérica entze les peces del piano i les del violf s'indica amb una il-ustracié especifica a cada exercici, Cada pega té una petita introduecis de dos o tres compassos del motiu de la cang6. Aquesta introdueeié permet que Valumne s'acostumi a escoltar el tema, el tempo, el caricter, i l'ajuda a comengar a tocar conjuntament amb el piano, Igualment, en el CD s'ofereixen 53 cangons enregistrades en dues versions: piano- violf i piano-sol. Aquest t¢ molts objectius importants per acomplir, Exposa els temes i les melodies a l'alumne per facilitar-ti el seu aprenentatge i la seva posterior interpretacid Fa de pianista acompanyant a casa i a la classe sempre que vulguin Ialumne o el professor. El disc compacte s’ha enregistrat de manera que s’hi puguin sentir les veus de les melodies del violf, perqué el nen les escoltii les canti amb notes, i en port la pulsacié amb la Lletra i, sens dubte, amb el ritme comectes. Després del duo de violfi piano, el disc incorpora la part sola enregistrada del piano, perqué I'alumne I’escolti i hi toqui a sobre com si fos un karaoke. Aquest piano sol \ un termpo més lent, per tal de facilitar l’estudi i la practica amb ell; aixf, dones, els nostres alurnnes tindran dues oportunitats amb diferents tempos per tocar amb el piano acesa, D’aquesta manera, donem més possibilitats de tocar i treballar l'agilitat i 'habilitat per fomentar autoestima i la seguretat dels petits violinistes. Sera un estimul més perqué obrin l’estoig, practiquin i repeteixin fins que soni com el CD.Eoitorlal BOILEAL, 4¥0 \y. Taula d’exercicis Métode N Pablo Cots Avis awe Fags En a taula d’exercicis, e1 Nicolo presenta els temes de la preparacis fisicocorporal, la coordinacié-psicomotricitat, la flexibilitat els estiraments. Aquestsestan resolts i adaptats perque siguin facilment seguits per I'alumme, Com ja hem dit, aquesta lamina extraible es pot collocar en qualsevol paret, a "aula de violf oa I’habitaci6 de I'alumne, en un Tloc ben visible i de facil accés; perd si des de les primeres classes es treballa cada dia, arribar& un moment en qué es memoritzara amb facilitat i no caldra visualitzar-la Es convenient que des del principi els alumnes prenguin conscincia de la importancia de condixer el cos, les articulacions i els seus moviments, la respiracié, la relaxacié, la concentraci6, la ment ila capacitat de superacié, Controlar les emocions i els processos mentals i coordinar els moviments cada dia millor i amb més scguretat és l'objectiu d’un bon perfeccionament en la disciplina autfstica, musical i violinfst Abans de tocar I'instrument, és recomanable realitzar tots els passos que s*indiquen a continuaci6, per preparar i tonificar el cos perqué rendeixi millor i realitzi els moviments amb més naturalitat a hora de tocar. Serd com I’escalfament de qualsevol atleta o esportista previ a l'activitat que fard a continuacié. Una vegada finalitzada aquesta activitat, es recomana realitzar els exercicis inclosos en el bloc d’estiraments, que serveixen per compenser i relaxar Ja musculatura sobrecarregeda a causa del treball repetitiu, Lataula d’exercicis segueix un ordre numéric, dividit en dos blocs: els exereicis deI'1 al 17 s6n de mobilitzacié, posicié del cos i coordinacié, i els exercicis del 18 al 26 s6n estiraments: @ Nicolo respira amb tranquil litat es balanceje per sentirel recolzament correcte en la planta dels peus. Els peus s6n com les arrels ben fermes al terra d’un arbre que & mogut pel vent. @® Comenga a moure els dits dels peus, i després els turmells,Wiedlo f:itorel @LEAU wetode OTe TeTeeTe aT TST as @ Mouwels genolls i marxa com un seldat coordinant el moviment alternatiu dels bragos. @ Mou els malucs ila cintura lateralment o en cercle sense perdre la verticalitat del cap. © Puja i baixa una o les dues espatlles i les fa girar cap enrere o cap endavant. @ Sense moure les espatlles, gira el cap a la dreta i a Pesquerra com si mirés abans de twavessar un carrer, i després l’inclina a la dreta i a Pesquerra. © Mou la mand{bula inferior amunt i avall, de dreta a esquerra, endavant i enrere, Mou tota la musculatura facial per relaxar-la realitzant gestos divertits. Realitza moviments amb els bragos, Els puja i ols baixa, Fa com si fos un avi ‘Superman o un ocell. També cls pot moure com si nedés en una piscina, © Mou els bracos i realitza aquestes posicions per pregarar els colzes peral gest violinistic Obre i tanca els colzes. Gira els avantbragos cap endins i cap enfora, com el moviment de les agulles d'un rellotge, 0 a’inrevés, També els pot moure tal com fem quan traiem les bombetes foses del sostre. @ Mou els canells. També els pot girar com ho fa una balladora gitana. @ Estira i doblega les falanges dels dits com si fos el bec d'un nee o les ungles de la gata Lafa, @ Fa pinces amb el polze i la resia dels dits de Ia ma. Pot coordinar fer pinces amb diferents dits de cada ma. @ S'acaricia suaument els bragos des de les espatlles fins a es mans com si fos esquena dela gata Lafa, Aquest gest serveig per preparar el moviment que ba de fer el brag en passar l’are per les cordes. @ Es déna cops petits i suaus als bragos des de les mans fins a les espatlles, @ Coordina dos moviments diferents a cada ma: mentre amb una déna copets sense parar al cap, amb l'altra ma fa cercles al voltant del melic, i viceversa. Es bo que aquests moviments tinguin unes velocitats ben contractades, ® Nicolo demostra com s'ha de seure correctament x una cadira tecolzant-se en els isquis (0s coxal), mantenint l'esquena i el cap verticals i cls peus ben ferms a terra. Nicolo s'estira cap amunt i compta sis segons respirant amb tranquil-litat, S'agafa cl colze dret i I’estira cap a I esquerra inelinant-se una mica. Fa el mateix amb V’alire colze. @ Es busca les mans per darrere l'esquena, fent passar un brag per sobre Pespatlla, i intenta que s’agafin l'una amb I’altra. Fa el mateix canviant el brag que va per sota. @ Apropa cl colze « I’espatlla oposada. @ Doblega els dits i el canell ajucant-se amb Maltra ma, @ S'agafa les mans per darrere i estira cap avall. @ Creua els dits per darrere i estira cap amunt, @ Nicolo busca amb aquest conjunt d’estiraments els oposats al gest de tocar el viol, Gira cl cap al costat oposat de quan tova, obre i estira el colze esquerre, doblega el canell cap enfora i mou el brag enrere estirant-lo al maxim. @ S'estira al terra amb aquesta postura per finalitzar tots els estiraments. Desitjo amb tota la meva anima que aquests materials en conjunt siguin de gran utilitat en el camp apassionant de la iniciacié al violf i voldria expressar el meu agraiment a tots els professors que han confiati han fet que aquest petit follet arribi més luny ia més nens i nenes, Bi Nivalo-estuteenrsre digosaat Ay | | |Sei = ajudar els seus petits amics Vasto Corser violinistes! Xt Nicolo metode a Talelaete at villHawi Em dic Nicolo. Si, si, Nicolo, te'n recordaras? Eh que si? D'acord, i aquesta és la meva estimada amiga, ies diu Lafa Séc aqui per ajudar-te a tocar el violi, ia partir d'avui seré el teu amic d'aventures. Junts coneixerem la historia i I'ambient que l'envolta. També podras pintar tots els dibuixos, i aixi ens divertirem més. Comengaré explicant-te quelcom sobre la seva historia, d'acord? Doncs seu i escolta,I ices ne Gemeee Wicofo istovia Sef viol a molt temps que vaig néixer, ara tinc molts més anys dels que et pots imagi- nar. He viatjat molt i tinc amics a tot arreu del mon. Vaig coneixer Vivaldi, Mozart, Stradivari... Saps qui s6n? Llegeix a poc a poc, que ara t'ho explico tot. instrument que tens a les teves mans, el violi, té una historia que comenca al segle XVI, on ja van aparéixer els primers constructors de violins, que reben el nom de luthiers, | treballaven a la regié italiana de la Lombardia, a Cremona, on van formar la primera escola de Lutheria: “L'escola de Cremona”. nas Hi va haver luthiers tan importants que encara avui, després de quatre segles, els seus violins sén considerats els de més qualitat.Com sabem que un violl €s bo? Doncs... per la sonoritat equilibrada, pel timbre agra- dable, per la poténcia del so i per la bona conservacié del vernis i de les fustes. Entre aquests luthiers no oblidis mai aquests noms: Amati, Stradivari, Guarneri, com uns dels més importants. — Ecitorial OLEAY Dany La familia la formen el violi, la viola, el vio- loncel i el contrabaix. El violi é e| més petit j agut, | el contrabaix és el més gran i greu. Pots arribar a imaginar-te que hi ha hagut per- sones que van tocar el viol molt bé? Dones ha estat aixi, Van ser grans violinistes: PAGANINI, CORELLI, VIOTTI, SARASATE, ctcTambé van existir compositors com: VIVALDI, BACH, MOZART, BEETHOVEN j altres que van escriure obres per a violi molt boniques. A poc a poc els aniras coneixent. sist ii ——_— 9. es parts Ara vull que recordis com es diu cadascuna de les parts del violl i de I'arc, que el professor/a t’ha explicat abans. Si vols, t'ajudaré a no oblidar-les, d'acord? Qua? Te'n recordes, de les parts de l'arc i del violi? __& PaveNiele reerereree —__&ef violae he Nicolo metods @ iniciacio al es cordes Segur que ja pensaves que m‘havia oblidat de les cor- des, dones no! Ara vull que ens imaginem, tu i jo junts, que cada corda sona com quelcom que coneixes. Fem una proval: ~ La corda SOL sona com una sirena d'un gran vaixell amarrat al port de Barcelona sood000000001 - Oi que s'assemblen? Molt bé. Ara la corda RE sona com un tren quan marxa de l'estacié RLLE, RELELLE... “cassatgers al treeeen” - La corda LA sona com una campana: La Laaa, La Laaa - | Hltima corda, que és la més prima i aguda, sona com un ocellet, o com un mosquiEcitorial BOLEAU Ara escolta amb atencid el so de cada cordaEditorial BOILEAU motods dinteiacie Estigues atent. Torna a agafar I'arc i, tal com t'ha explicat el professor, ajuda't amb l'altra ma. D’acord? Recordes que pots agafer d'igual 4 manera un llapis? Si? Molt bé! Notes tot el pes que aguanta el dit petit si puges i baixes I'arc com un camio- grua?Quan agafes I'arc pel mig, com vas fer a classe, oi que no pesa tant? Aprofitant que no pesa, doblega ara el canell com quan dius adéu amb un mocador. a : 8 ete Editorial BOWER Has de sentir en la teva ma quin dit aguanta el pes de l'arc i com canvia e] pes depenent d'on l'agafis. Recordes qué havies de fer per alliberar el petit esforg i acon- seguir descansar?ors} SOILEAU Bé, ara torna a agafar l'arc pel lloc correcte i veuras que sem- bla que no pesa tant com abans. Intenta mantenir els dits sem- pre al seu lloc, facis el que facis amb I’arc: punxar el sostre, escriure el teu nom a l'aire amb la punta o amb el talé sobre una taula, etc. Ara t'ajudaré a agafar el violt i a collocar-te'l correctament. Pri- mer farem uns exercicis, com si juguéssim, igual que hem fet a classe, per perdre la por a aga- far-lo; mentrestant, pots agafar un lapis 0 el mateix arc, i d'a- questa manera només mouras el violi amb una sola ma, agafant- lo per la caixa de ressonancia, igual com ho faig jo. Fixa-t’hi!ce nee Imagina’t que has d'ensenyar el violf 2 un public que t'aplaudeix immediatament i després l'amagues darrere l'esquena de manera que no el vegi ningu. | | Posa't el violi i treu-te'l diverses | vegades com si fos un barret. | Per finalitzar, posa-te'l a sobre l'espatlla, gira el cap a I'esquerra i deixa’l caure suaument sobre la barbada | d'aquesta manera aguantaras el violi amb el cap, fins | tot sense Vajut de la ma esquerra. | si no és aixi has de canviar el coixinet. ee42 pots fer sonar alguna corda amb la ma esquerra o la dreta, i fins i tot pots jugar a man- tenir una bala sobre les cordes SOL i RE i aixi acostumar-te a mantenir el violi ben paral-le| al terra, a Nicole ignes i abreviatuves Abans de comencar a tocar el violi, hauries de conéixer els signes que t'ajudaran a lle- gir millor la misica i tocar-la amb el violi. condom eS Corda LA 4 =—— ome = cei soe = a———— = ® oa Arc avall MS Meitat superior Vv Arcamunt ML Meitat inferior Pizz. Pizzicatos A Arc sencer Pizzicatos amb la ma, Pizzieatos amb la % : A esquerra utilitzant els ma creta YA its 4t, 3r, 2ni tr ( % Wolo a ieidicousny of-focacid of amcen ef viol} Ja estem preparats per agafar el viol i I'arc alhora: col-loca l'arc sobre la corda LA al cen- tre de larc... i canvia de corda sense fer soroll, mantenint-te 10 segons en cada corda. Fes aquest canvi utilitzant el brag dret com si fos Fala d'un ocelll = També farem la grua al centre de |'are, I'aixecarem uns 3 so, RE LAS SSS Mi centimetres j el tornarem un altre cop a la corda, i d'aquesta (one manera sentiras la relaxacié i el descans que suposa tenir aes Pare recolzat sobre la corda,8 eee po 1 Suposo que recordes que l'arc sha de col-locar just a la meitat de |'espai que hi ha entre el pont i el batedor; si no és aixi, a prop del pont el violf sona com una nau espacial i a sobre del batedor sona com un nen que plora. Ho podem provar, si aixi ho vols. wetede @ tate Avanga el peu esquerre una mica, com t'indico jo, i des- prés pots provar de fer un petit moviment com si fos- sis un balanci, per relaxar-te. D'aquesta manera quan facis arc avall, el teu cos anira cap enda- vant i quan facis arc amunt tornaras a la teva posi- cio inicial. Ro 9 ~ —___] osicid Sef COsAuan ens col-loquem davant del llibre, a hora de llegir, el cap del violi ha d'estar di git cap a la partitura, igual que el teu peu esquerre. Fixa't molt bé en el dibuix. a a (*) Basat en The Teaching of Action in String Playing, de Paul Rolland. MWicofo fh Editorial BOLEAU Tanca els ulls i imagina’t Fl una granota saltant. Cada salt és com una nota en el violi que tu faras ara mateix, primer amb piz- zicatos fent servir el 4t dit de la ma esquerra: Fes Pizz, rauc auc RAucRAUC rave RaUC auc Rae reuc atu neue neue rec REUC ReueREUCa | Aa granota A partir d'ara, el teu professor sempre tocara amb tu totes les cancons. Ell fara la melodia i tu l'acompanyament. A poc a poc acabaras tocant tu també la melodia 1 Fes Pi idesprés amb are, MS moo mY moo my (*). cangé amb acompanyament de piano. Fditeria! BOILEAU Tatelaere Fos Pizz, i després amb Varc, MS mvymVvV myn y v < Pablo Cortés mossy n v A a la geno - ta fayn gran salt per-quaem sem- blaguegr> r= be tare,Has d'intentar treure sempre un so ben maco del violf, igual que el so que sents quan cantes les notes amb la teva veu. Le grasno- te fan gran salt per-quéen sem blaquear- fi - ba tard Editorial BOLEAU Wicofo - 1 Fes Piss. i després amb Vare, MS Vv mvVAV osPopular catalana Adap. Pablo Cortes Vv Plou i fesol, Is brul-aes es pen-ti- nen; plow 1 fa sol let brui-nespor-ten dol Recorda sempre que has de seguir un ordre per acabar tocant qualsevol cango amb el violl. Aquest ordre és el segiient: @ canta les notes portant la pulsacié amb les mans. @ Toxa les notes amb pizzicatos. © To«a les notes amb Mare, i repeteix-les tantes vegades com calgui fins que soni bé el viol. sonaingnsay metode @ interacie al visli Ck gall fa gallina Canta. Pizz, MS mov oom von A {> > 7?A partir d’ara pots acariciar les cordes amb la punta de cada dit j aixi trobaras els harmdnics. Aquests sortiran dels tres llocs del batedor, on el professor t'ha posat els adhesius. Popular catalana Adap. Pablo Cortes mv EL gall | ls garli-na ses-ta-vanal bakes, Inga li-na'a:dermise ist gall i fayn pet Recorda't de repetir cada dia els exercicis d'agafar el 4 er gegant Sef pi voilars Canta. Pizz, MS 9 OVA fPopular catalana mosy rf Adap. Pablo Cortés Elge= gent del pl ara ba-lla a-ra ba-lls,el ge- gant del pi ara. ba-llapelca-misl ge A Vv seen ee | Wiceo metede @ iniciaeis ai av[a gent de la ciuetat &+ ra oa- la acra acl, ol ge- gant dela ciu~ tat ara bella pel ver rat Abans d'ensenyar-te a col-locar els f) dits, vull que facis aquests exercicis /) 28 dia. Has de fer treballar e's WA teus dits com si fossin formiguetes (aes que sempre et fan cas. Avui mateix ja pots comengar.eS “| , : } ( } a —» Toca el dit gros amb la punta de cada dit diverses vegades. Fes unes boletes de plastilina petites com cigrons i agafa-les amb la punta de cada dit i el dit gros i fes-les rodar amb tranquil litat — > Ara agafa el violi com si fos una guitarra i col-loca el manec en les marques negres del polze i de I'index de la ma esquerra. col-locar els dits. ee © —> Tepitja les cordes amb la punta dels dits i, en la mateixa posicié de guitarra, I ‘toca amb pizzicatos aquestes notes que abans has cantat: | | Canta:metode @ iniciaeis al violl > Quan ef pave 110 te pa % Ja veuras que bé que t'ho passes fent aquests exercicis! Quan [ ja et surtin, el teu professor t'acompanyara amb el seu violl, Canta. Pi i my = Canta. Pi:i} Si § Popular catalan Canta. Pizz. MS ‘Adepy Pablo Cortes A A y + = Quan el parte no t8 ps, Ia.ca- na- iia Ia. ca- na: lla quan al. pa-re no té pa, 1b c@~ nal fa ba lor, dD ce Saps que necessites un faristol? Jo me'l vaig fer de l'arbre d'aqui al costat. Com que ja no hi vivia cap amic meu a dins i l'arbre era molt vellet, I'he aprofitat. Per qué no intentes que els teus pares te'n, facin un?Ara que ja tindras un faristol, recorda sempre la posicié que has de tenir davant d’ell. CS armoi Se corsa re 8 Canta. Piss. MS rf is Ara que ja et surten els canvis, per qué ‘po ll diusad Grsfaxcoraiue teed Acasa ergegant del pi i tu |'acompanyes tocant aquests dos tiltims pentagrames? Ah! Per cert! Saps on séc en aquesta pagina? Som-hil. Ara en altres tons. Canta, P n y . Canta, Pi n Mele RTE aT 4 enmaronenyYea BF 5 5 mn n 2 L yi ee oe ae a + Recarda de fer sempre |'exercici d'estar 10 segons a la meitat i 10 segons a la punta a cada corda, i canvia de corda sense fer soroll, 8 ee Canta, Pizs, MS A q non ——$—= Canta. Pizz. MS averse go MWicofo metode @ taleleere al viell Vés amb compte, en I’exercici seglient, quan canviis de corda a la punta. Ho has de fer igual que l'ala de l'ocellet.—a2_f,__ n Nosivers a Barcelona Canta. Pizz, MS 5 y on vony y Popular catalana Adap. Pablo Cortes eni- rem a ar-ce-lonna com: pra- rem un vito-lin, pet a fer bella les xi-ques lodit- men-gade mat 12 &, gat i fa gattina Popular eatatane Canta. Pizz. MS Adop. Pablo Cortés ———-— Eetoral BoLeAU La meitat inferior (MD) de {ave Ara has de practicar per saber utilitzar la “MI” comencant pel tald. Per col-locar- te al tal6 recorda el que vas fer a classe:—— M| ———___ ' Doblega els dits, com ho fa la Lafa en treure les ungles, i després torna arelaxar lama. Agafa bé I'arc. o—-o--o { 4 Intenta punxar el sostre amb la punta de I'arc. © — aQueda't 10 segons en el talé a cada corda, com ja has fet en el centre i en la punta. Recorda que els dits han d'estar una mica doblegats. ac sonsLD pt a ree Ja estas preparat per comencar al talé en totes les cordes i ara torna a tocar totes les cancons gue has fet fins ara, utilitzant nomes la MI. Recorda de pujar sempre al talé com si anessis a eixugar-te els mocs amb el canell, allo que la mare sempre tha dit que no has de fer. Abans pots reconéixer la MI comengant a tocar a poc a poc des del centre cap al talé. Exemple: BLa granota A, BiC y n Vv 2m Vv n MI MI 5 Quan el pare no té pa A, B, CiD n y A Canvis de corda: exercicis 6, 10, 11, etc. 28 ora BONAdespres amb piretcaler, oa eee ee poueay 2 ot fave (A) Estic pensant que sempre hem utilitzat la MS i la MI de l'arc per tocar les negres T'imagines com farem les blanques? Doncs molt facil, ajuntem la MS i la ML xe | | [ayEls exercicis seguents els pots fer amb I'acompanyament del teu professor. Fes-ho amb: La granota i Plou i fa sol r MS MS MI Ss ational BOLEAUMI MI A Ms MS ational BOLEAU Imagina’t que has de passar l'are tan lentament com camina un cargol.= eee Te Treu ee Popular catalana, Adgp. Pablo Cortes Canta. Pizz. 8 a n n o Cor gol treu bo- nya, pucjag Ia mun-ta-nya.car- gol treu vi, aus jagl mun- ta yiler eatafena eh Canta. Piss. A ¢,MSo MI J ane neon (i n Vv A vom sy a Quin-ze sén quin-ze, quin-ze, quin-2e, quin-2e, quin-ze sén quin-ze, quin-ze, quin-ze sén. SSS ES se 20LEY BY scat Wied 5 Canta. Pizz, A db onas oMI JFes aquests exercicis mentre el teu professor toca la cangé Quan el pare no té pa. Després, escriu tu mateix I'acompanyament a la corda LA. Se eee sir sonenD ® Bie, hope]_,_ 28 lod teran ina gh ome . y eo Recorda de canviar de corda al talé i ala punta, com |'ala d'un ocell i sense fer soroll, le.1 __ 33 ates a Barcelonaf\ — calderé dh NS Canta, Pizz. Are. @®n Popular catalana ‘Adop. Pablo Cortes oma yA V Q & gs = : Popular eatalana Adap. Pablo Corte: oO Edtodal BOWLEAUa Bir, born! . Canta, Piss. Are ‘com Palo Contes ®y m v les cam-|pa-nes de Sa - Editor SOILEAUCanta. 5 6 Saps tocar en altres cordes del teu violi tot el que veus ara en aquestes dues pagines? Prova-ho, a veure si pots. im, pam, repicam Popular catatana ‘Acomp. M. Garcia Morante 5 Canta, Pi Are, pi-ca |pe-dra, pi- ca pe-dra, pim, pam, re- pi -}cam, _pi-ca Jpe- dra nomen jam v ¥. CO anci se ant Micofan Canta, Piss. Arc. rn Popular alemanya Letra M, Martorell Acomp. M. Garcia Morante PP cordine) ¥ nm A v yom 2 1 0]1 por-ta pau. En iltenya-nes | ter- res, tots lamb fa-nalsel |re - ben. —_L* Quan sApigues la cancé, per qué no la toques de memoria i en altres cordes? Ah! Per cert, saps que el violi necessita que el cuidis molt bé? En primer lloc, has de netejar cada dia la resina que cau a la tapa superior en passar l'arc per les cordes. A més, no li has de donar cops, no |'has de mullar ni posar-lo prop d'una estufa o en un lloc on li togui el sol, perqué la cola es pot desfer. Sempre ha d'estar ben |luent i no ha de tenir ditades de xocolata o altres coses, com adhesius.Per una altra banda, I'arc ha d'estar destesat cada vegada que descansis d'estu- diar i cada vegada que guardis l'arc a la funda. També li has de netejar la resina, Les cerres sempre han d’estar blanques; si els falta resina, posa'ls-en. Aixd sf, no toquis mai les cerres amb els dits, d'acord? és que s'embruten molt i es fan malbé. A lestoig hi has de portar sempre un llapis, una g goma, dos draps (un per a la resina i l'altre per al viol), un joc de cordes complet i un diapas6 per saber si el violi esta afinat. ta-ho al professor de part meva. Recorda de rentar-te les mans abans de tocar el viol i no deixis mai que estigui brut. fi i ga $i) — — CONTRACTE — — NOM coGNoms woe & DATA Jo em comprometo a fer tot el que en Nicolo m‘ha dit. te Sigstura 7 SS) atonal BOILEAUan petit Canta. Pizz. Are. . Canta. Pizz. Are. Popular catelons S Adap. Pablo Cortes En Jan pe- tit quan ba ~ ll, ba Mla, be le, be = tla en Jan pest quan ba- la, ba-lia, balls amb of dit, amb cl éit, dit, dit aro ba-liggnJanpe- tit Per qué no proves de tocar I'acompanyament d'En Jan petit en altres cordes?: vpares : 5 —~ Ecorial BOHLEAY Ara, cada cop que posis el 2n dit, haura ye de sonar sempre igual. Si ho cantes pri- mer et sera molt més facil saber si esta afinat o no. __ 42 Canta, Pizs. Arc. A A El violi és un instrument que ha de sonar molt bé. No deixis que en surtin sorolls, de dintre. 44 Of, covolls Canta. Are. Vv Pablo Cortés 1 3 o 4 Jo vill a- vi - sar - te, que els so- rolls son Het - jos, treu del vi- o li sons ma - cos,se CLEA wcll Wit wetode S iniviwcie wl vie Recorda de preparar sempre la ma col-locant SS 3 els dits que faras servir en la cangé. Lafa gh, Canta. Piss. Arc. ‘Pebto Corte A z FA, “ma - ca”, vi--ne sem-pre amb mi.Wieeo ™ : S/S aC eee eT LTRsee Wicalo = Oiimiciacié al vill Ara, per qué no toques la Marxa militar fent servir les cordes més greus? Quan et surti, escriu les notes. Ah! també |'acompanyament del tambor. a B 5 A °oe pruiaatay or”Edtonal BOLEAU — fe wetede @ tnieisere at Abans de col-locar el 3r dit, m'agradaria que fessis encara aquells exercicis que ja et vaig, ensenyar. Te'n recordes? Si, si... toca la punta del dit gros amb la del 3r dit forca vegades. Has de saber que el 2n dit i el 3r sén amics i sempre van junts Canta. Pizz. Are. ‘SOLge ere metede @ inietecia al viet 52 53 wn ly Canta, Pizz, Are. . a Canta. Pizz. Are. A 5 nsstetateonsay —— 49 Meola 5 a] yt oc a fa natla Canta, Pizz. Are. n v v A n Popular catalana Acomp. Pablo Cortés 2 del | vell se-das- is Sree Tr + = Ae tS Ara et concentraras a escoltar cada nota que facis amb el 3r dit. Fixa't que totes estiguin ben afina- des. D'acord? Canta, Piz. Arc. 5 \, oo(*) Naila (naia): Porxo o galeria coberta de cases de pages. (*) Sedasser: Xafarder. Wieolo 5) Si fins ara nosaltres féiem servir tot l'arc per a les blan- ques, qué fariem si haguéssim de tocar una redona? g ‘ \Y Popular alomanya yA anecs ie Canta. Pizz. Are Acomp. Pablo Cortes mn A A n 1 ° MI 1 A Mi-reu els meus} a - fan_un cap- bus-|s6, jt — . ¥ Vv . “sinte 5 A fan un cap- bus -|s6, cap dins de |I'ai Eadieriot BOILEALno te- nen cap SS cat ken —~ = 5t 62 Canta, Pizz, Are. rf 5 rn mymyomy von “7 63 Dein, peixet Si rita Canta. Pizz. Arc. V —_ 5 mov a yA ca-nya, de la [ca - nya, — _|—-——. BP (soriina)de la | ca-nyaal sar- r a 2 anaes Popular catatana Acomp. Pablo Cortés As ra ve Na-{dal, ma-ta-rem el | gall, n'hida-rem un_ |Ttall. 2tao, Canta. Pizz. Are * - Vv wvA- 1a ve Na - dal, ma-ta-rem el gall, ia a iz la la ti- a Pe - pa hi da-rem un tall. 3 Coan e oques van =p camp Fradiclonal Canta. Pizz. Are. Acomp. Pablo Cortés | nn A ; y Quen les | o- ques van la me ra, quan les -|me-ra vaal da -|pres ve la terPato + ce- fa, quan les | o-quesvan al |camp, la pri-|me- ra va.al da -| vant. : hh saan & teu oo concert Ara que ja saps tocar algunes cancons i que et queden tan bé... --Per qué no organitzes el teu primer concert? Quan acabis el concert, saluda el public i agraeix-li l'atencié i Participacié, - vxquants “dinerets” al teu public, i amb el que recullis si tot, estalviar per a un violf nou, No et descuidis de demanar uns podras comprar-te més llibres i, fin esendaouend — 8 weer perry Mole scale de Ne major Canta, Piz. 23 0 ey 3 66 Canta, Pizz. Are,Evdteral BOILEAU A = y a5 Popular alemanya Adap. Maria Martorell 1 A v Mi-reu els meus a- necs.Sempre has de preparar la nota amb la qual comenga la cang6. Recorda-ho sempre! storia SOLEAU Popular catalana Acomp. m. Garcia Morante r tes les mu -[si - ques |sén al meu car -| rer. Aprofita aquests exercicis d'are per millorar la qualitat del so, Sempre que vulguis comencaree Saha nce nena Re SSE com un moli, Mek yatta Estat BouEAU 2B — 2 Wols tocar ta meva part ijo la teva? Pablo Cortés qn A A n 2 3Saps qué és una anacrusi? lel compas ¢ ? g La ffuna, fa peuna Je Se 123 Canta. Pizz. Are. yular catalana Pop ‘Acomp. M. Garcia Morante ©» a 8 Aa 76 ef gegant def Pi Sh i. oe ° Popular catalana iz comp Pao Corte cto Vasgant (dia eu] tae t t bas lapel ter | eat ene sotens — BL cee ile er aquest torrent avalt Popular catalana Canta. Pizz. Arc Acomp. M. Garcia Morante n moy ¥ mov vPer a-questtor | rent @ Exdtoria BOILEAU Ara comencaras a utilitzar les lligadures 6 fent servir sempre tot I'arc.82 Ug "Vigo "igo By ¥G SS sonata Fi tp his —e SS —_ atl ! Nyi- go nyi- go ryt = go. Edtonal BOILEAU AE fou i fa sof bo oa les | brui-xes es pen —— | ppp (sordinay Popular catalana Acomp. M. Garcia Morante A v 3 1 ° 2, tio = nen; Tates | brui-xes por- ten — Per qué no fas un repas i proves de tocar les cancons sense mirar el libre? Si, si, de memoria. A continuacié, apunta totes les que sapigues i aixi podras Preparar un segon concert, ~——~ Eelterial BOLEAU “bb pFPopular francesa 7 n n m Ger-md Jau-me, ger mb Jau-me, vine amb mi, viengambmi, sochan les cam-pa-nes, so-nen les cam-pa-nes, ding, deng, dong. ding. dang, dono. Quan et surti, per qué no la toques en canon amb el teu professor i amb un company de violi? sstoml 20LENY 65 Ara el teu arc és més rapid. Compas ; (J J ) Fes servir tot l'arc per a cada negra. s ° v A fp Qn88 Fes: Ir MI: 2n MS; 3r@); 4t©: 5®. Fes: Ir MI; 2n MS; 3r ©: 4t ©: 52® fn A Fes: Ir Ad ;2n.MI g;3rMS 4. Ediloral BOILEAUPopular catalana v Acomp. M. Garcia Morante na-lla te ca PP (sordina) na ls, quan el pa laca {mails fa ba -| lar _—— ial any oc 1 Wok metods @iwtetacie atv EE gL 1 : a Ef trineu Tradiclonal nord-americana ay ‘Adap. Artur Martorell ‘Acomp, Pablo Cortés = 2 nr Ding, dang, dong! Ding, dang, dong! rin gueu sens pa — rar, 4 f A ‘nh Pee en ae: teres en, kgDingdang.dora! = 3) oe FoF t vee? Coneixes |a cangé: Quan seré gran? Per qué no |a toques? Esta ala pagina 85. Ah! sense col-locar el 4t dit, que encara no te I'he presentat! (*) Originariament: Earl BOLEAU~— 93 Proven ninetes Popular catalana ‘Acomp. M. Garcia Morante EP gall if gallina a ©, 3 3 Y 3 @rv- 2 ie ves ae ay zy wi = % Quuinge son quinge Ze i rl ian 10- sarcpo-sa-hi | o = li, po- sani v bum, —po-sachi | o- ti en el | thom, y % J Torna a repassar les ltimes cancons. Aixi les podras tocar de meméria i en altres cordes Prova de treure un so més maco del violi fent harménics en els exercicis de cordes obertes: 77, 85 (A), 86, 87, 90 (A) 1 98 (A). (#) Lingdisticament: Escarabat. esis — — __Weolo - Coampaneta fa ning ening z Popular catalene > Acomp. Mt. Garcia Morante n n 5 2 é 1 v fq { Citi-tei-| te-~ te fe tana: | cleowo-bo.cam-pa -|ne- ta fa ning} ning, no a | tro-bo, no le 98 D\nivern a A madiona dr Mi: 2n MS a B TSE ST aT n tine torial BOILEAU é o Popular catalana Acomp. M. Garcia Morante 5 mi o 2 ee a) 2 gi = e " e- lo = na com- pre2 — fer ba-tier tes | xi- ques to div n Ara farem un joc: jo només tocaré dos compas- sos i tu has de continuar tocant. Has d'escriure les notes en aquest pentagrama, Edtodal EOLEAU a”Wo @iwieiocis al wv 14 Clfocacis Sef Lt Sif aR ‘\yEditorial BOLEAU Tihas fixat que encara et queda el dit petit per col-locar al batedor? Com que és el més petit, també és el més débil. No el cansis! Tampoc no estrenyis amb la resta de lama. Canta, Pizz. MS x 2 a || . Wecefo metode d@iniciacié al violf 100 Canta. 5 a101 Canta. Pies. Are a moo moo mov 102 103 Din, pam, vepicam Mentre toques aquesta cangé, relaxa el 1r dit iel 2n. wierseie ay ven % — SSS104 Fes aquestes blanques ben lentes i mantingudes. n n v v Eto BOLEAU. ————— Nicolo 106 Amb aquest exercici el teu professor tocara |a cancé El Llac Lomond de Pei eetes Aaes 109 Per qué no fas els mateixos exercicis anteriors en la corda RE? Estudia l'exercici segdent com has fet amb IA i el B de |’anterior. n v fn pera, thomas A Wicalo Miedo Bo ebsites NO il. AAra ja saps fer servir el 4t dit, Per qué no repasses cangons com: Escarbat bum-bum, Campaneta fa ning-ning, Ploreu ninetes, El gegant del pi, Anirem a Barcelona, utilitzant el 4t dit? —_I compas 2 (Jd) 4A Fes: Ly A; 2n MI; 3r MS. a v Yor v nm y —l2 Fes: lr A: 2n MI; 3r MS. n v 5 fn v v @n n meteode @iniciaeié al vieli —“a 1 Que fi Sonarem a fa pastoveta Popular catalan Acomp. M. Garcia Morante 1 4 A Qué i do-ne -}rem . 7 = tar | que ti do-na mf Jo li do-na|ri- a u-nal ca- put - a set2 -[nye-to nghi ne -| va pla-na tot et [vent ho ee ode @ inictacia© scala de Bog major — Eetioral BOILEAU(Elicia ary wh Mego Nn DP a ~~ ema es festa — oir + ° Popular catafana . cong. tsa ©: ‘ 8 ) 3 ‘om @V Sant Jo- sep le (sordina) A 5 loom v = y e tai sen | va > a, = 2 i 120 compas 3 (4 J ) Inventa't una melodia a partir del ritme 4 de I'exercici segdent, ©n y ms Yom oy omy n Le a Sansa ©vin (9) Originariament: et == pers : nwNicolo : $4 Wetede Gintelacta ai vie — Ecitorat BOUEAU uan seve gran Popular alemanya ‘Adap, Ramon Folch i Camarasa ‘Acomp. Pablo Cortes + 4 = re gran, lun 0 fivcibaudre de fer Yvia - a? tae og simile Pan-xaen lai - re | di- ai nit 5 simile Nom fael pes deu ser_molt can -| satere - § ereciiy {MMe comoie 3 (J J) a 123 124 Torna a fer melodies maques amb els ritmes dels dos ultims exercicis. Intenta fer servir tots els dits i totes les cordes. bee Er viott Sen Were Wesquitx Popular noruega Adap. M, Martorell Voas Y n to ween den Pe-re we tie a fu = air all va can-vi n v.¥ cera at a v ar-la per un vine = lil Molt més queu-na va-ea val un vino lk Tre le = 18a talacraslatra-la-re-la sla + rtCaio $6. _ torial BOILEAU 128 N els sota una pena vv a 3 v ploo3 mY onytims a Aquesta melodia pertany a la Novena simfonia de Beethoven. Per qué no busques informacié sobre aquest compositor? Bo L Ginme def alegvia (Fragment de la Novena simfonia) im. B Ludwig van Beethoven —_BI ———._ Som-hi! Toca ara L'himne de lalegria en altres tons, 123 40 Ludwig van Beethoven 5 4Sead goeay ep Wiceo 3 4 : + mov os . ” x ——— x AF SS SS — = ~~ -.Nadata Acomp, Pablo CortésEcitorial BOLEAU Popular escocess Acomp, LP. Fontes 4 vr (cordina) > = = se= Sivas 92 Eidtorial BOILEAU scata Se of major Abans d'acabar el llibre i arribar a I’Ultima cangé hauries de coneixer I'escala de SOL major. Aquesta és la més greu que es pot tocar en el teu violl. Som-hi! mov y Yor 5 = ae ia _ Arpegis éc. F . _ «sss_—sisiw. ametede ay Tear ve_ 4 can soem Per qué no fas aquests ultims exercicis amb altres arcades i amb la resta de les tonalitats que ja coneixes? 142 143Edtoral BOILEAU . 148 er cant defs adéus Popular Acomp. Pablo CortesEotonal BOLEAU - W index alfabétic de cancgons pig. pista del CD Alla sota una penya iMRcremannes gore hd Anirem a Bareelona 2.0.2.0... 26,37,72 . 8.41 AvaveNadal 3 swocccessws swe sa ott tee eel 8 25 Bim, bom! “ Campaneta fa ning-ning . Cangé de Sant Nicolau . Cangé popular francesa Cargol tren banya Dema és festa El cant dels adéus El gall ila gallina . El gegant del pi El llac Lomond El noi dela mare 38 72 Eltrinen ...... El violi d'en Pere . Els Anecs Els sorolls En Jan petit Esearbat bum-bum Foe ala nalla Germa Jaume La dansa Lafa .. La granota Tet Roa _Wied index tema La papallona-faristol Lateranyina .. La trampa, Les trampes . 13,14 Lhimne de Valegria . Marsa militar. igo, nyigo, nyigo . Peix, peixet Per aquest torrent aval Pim, pam, repicam Ploreu ninetes Plow i fa sol Quan el p! Quan les oques van aleamp .. Quan seré gran Qué li donarem a la pastoreta Quinze e6n quinze 2.2... 6.5 — 98 ——— tons sone Presentaci¢ wi Historia del viol os Les parts 4 Les cordes . 6 Exercieis per agafar Tare... 00... sees 8 Exereicis per agafar el violi oo. 6... 0.20.00. c eee 10 Signes i abreviatures ... 2 Col-locacié de lare en el violi 1B Posicié del cos... 66. eee eee ve eee ees “ Ritme (J) 5MS" 00... cece eee ee ee 15 Col-locacié del Ir dit iel 2n. 20 Canvis de corda . . La meitat inferior Tot l'arc “A” tA d= a “Contracte” . Col-locacié del 3r dit Elteu primer concert .Escala de Ne Major .... Elcompis © il'anacrusi wa sia HR Ritme (2-2) 0.20000, = aiianetion aa ROGOT tsa TEE Ligadures (dod) oo... cece cece eee eee 63 Rime (JJ-J) ....0.0.. so ROHS neveiGE Eleomps? (J J) ...cccceeee cece eee reo Col-locacié delat dit... .. seeps seen TS Rite (J_d~s)i(dddd )ocssccm Elcompas $# (Jd J)... cece cece ig aed Eseala de La Major... Rime (J J).. — 84 Ritme(d J) i( ddd). vee 86 Ritme (J-_ 2) 4 . 87 Eseala de Sol Major .. ei 2 93 Comiat 2.0... . we 7 Editorial BOLEAU =~ — Pistes del CD OD La geonota sea Ey Plouifosol...... Bl El gegann det pi BI Quan el pare no té pa B (Aid), 2c) 3(C) 41), 310). D.. TH Fl gegant del pi. 1a papallona-faristl TE] Anirems Barcelona... . EE EL gelila gallina sees epcceeee [] Congel trem hanya vse. ees ‘Amb equesta illus- (EY Quinas'sén quines Vil oni pac tracié a cada exerci B Lo teranyina ale ro cid'equestHibre Letrampa stoi iene i82r00 lean no stindica la relacid numérica entre les a a peces de! viol, les Pim, pam, repiean 8 ic) a Les trampes Bim, bom! pistes de! CD / es Cangé de Sant Nico peces de! piano. En Jan petit .....e.eece reece Els sorolls .. es ese e0 Mell pans sees sererer ens O:S7 Mave militar... 2... Matpane 101 By Foc ala nalla Ey Els aneos : TH Pex, paiet BX: 68sec staan x: 64 (A 1B). ...-eeoang Vol iane pane hoon vote pane et ose 49 rl sae BO FE] Quan les oquee van aleamp «2.0... Bx: 6. Matsa ine TE Fisanecs Sindee Bat cscs Mota pant GH Nyigo,uyigo. nyige 5. SER: Tovsessenenes Apia pest on oe og Sree eaeFL gegamt del pi Per aquest torre Plow fasol Geren Jaume Quan el pare no t€ pa avall Mio oanol sn + Molsionat ponosel Eltwineu . Vist panotpanecst Plorow ninetes so Wiipanossian93 El gall la gallina ‘wok pero panos Quinge sén quinze Escarbat bum-bum Campaneta fa ning-ning Anirem a Barcelona Gangs popular francesa . (Qué Ki donarenm a la pastoreta ostserot paras Vela iano el are aes “alepan iia t a cai) & @ & a a a & B 3 a a a a a Cangé popular francesa. eine panes Doma és festa. veto ane st Ladansa -wel-!ane| nest Quan ser gran Elviolid'en Pero IIA sota una penya, «+... L*himne de Valegria . Elnoidela mare... ++. 004 Elllae Lomond ...622-00 Eleant dele adéue Moti iano Editorar BOLEA