Revista de l’Escola d’Adults de Salt · Curs 2020-2021 · Núm.

21
 Revista de l’Escola d’Adults de Salt · Curs 2020-2021 · Núm. 21
Sumari
EDITORIAL
3

LA NOSTRA ESCOLA
4-23

VALOR JOVE
24-29

COVID
30-36

FUTUR
37-49

LA COOPERATIVA CULTURA I
Revista de l’Escola d’Adults de Salt LITERATURA
Número 21 . Curs 2020-2021
50-58
EDICIÓ
CFA Les Bernardes
Escola d’Adults de Salt
Sant Dionís, 42
17190 Salt CUINA
Tel. 972241410
Fax. 972242038 59
a/e. b7005339@xtec.cat
http://agora.xtec.cat/cfa-lesbernardes-salt 2
He is a super
hero.
He fights the evil.
It is a cuddly and friendly creature.
He is the Law.
It is from China.
He is immortal.
It doesn’t eat after midnight.

EQUIP REDACTOR:
He is American.
It doesn’t like light.
He is under the name
It doesn’t like water. of Clark Kent.
With water, it reproduces.

Montse Pont, Toni Pulido, Lourdes Triadó i Ester Vall HORÒSCOP

With food after midnight, it turns 4 rheroine.
into a Gremlin. She is a supeding member of the
3 She is a foun
ice Leag ue. d Nati on
It is a sweet and mysterious Just Islan
eland, the
In her hom ial title is

60-61
character.
cira, her offic cira.
It comes from another planet. of Themys a of Themys 7
Its best friend is Elliot. Princess Dian It is fiction
appearing al character

DISSENY PORTADA i CONTRAPORTADA:

It always repeats:
«Phone home». 6 racter of
the the Galax in Guardian of
main cha the Future. y.
He is the Back to It is a Flora
She is the main famous film traveller. Planet X. colossus from

Montse Sánchez
chara
T B AIDE video cter of the He is a time ck Berry music. an car. It is the
last memb
game Chu ore
franchise. He likes e is a DeL kind. er of its
She is a very His time machin It is you
intelligent and nge
athletic Engl
ish years old r than 15
archaeologist. adventuress 8
character. It can con
.
She discovers She is a Star Wars Its most
trol the tree
from her true s.
dangerous ruins
ancient tomb
s and She was separated sentence
famous

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: world. around the parents. is “I’m Gro

a rebel agent. ot”.
She is a pricess an

Agnès Rubirola
ENTRETENIMENTS
MOGWAI
ET

IMPRESSIÓ:
62-67
MARTY MCFLY

Impremta Pagès - Anglès

WONDER WOMAN
LARA CROFT

Tel. 972420107

DIPÒSIT LEGAL: GI-513/2001

SUPERMAN

PRINCESS LEIA
GROOT
Aquest curs 2020-21 ha estat un curs marcat Vam començar amb el Pla d’obertura: cita
per la pandèmia de la COVID-19. Hem après a prèvia, entrada esglaonada, distància de se-
adaptar-nos a situacions difícils, a relacionar- guretat, ventilació i desinfecció, mascareta,
nos diferent, a resoldre situacions imprevistes rentat de mans, gel hidroalcohòlic, tempera-
d’un dia per l’altre. Malgrat tot, el curs ha tirat tura, declaració responsable; per continuar
endavant amb l’esforç de tota la comunitat amb el traçacovid, gestor Covid, PCRs, cribrat-
educativa que ha hagut d’aplicar noves ge del grup, grup confinat... Aquest ha estat el
modalitats d’aprenentatge, d’acceptar una nostre pa de cada dia, un nou vocabulari que
nova manera de treballar, d’acollir, d’orientar; hem hagut d’emprar i d’introduir en la nostra
en definitiva, una nova realitat. rutina diària, durant aquest curs intens, i a ve-
gades esgotador.
El futur és imprevisible, però res ens atura i un
any més us presentem amb il·lusió l’exemplar I no oblidem els nous aspectes d’organització
número 21 de la revista La Cooperativa. És una pedagògica, reducció de ràtio, reducció de
publicació contemplada en el nostre Projecte la presencialitat, connectivitat, ordinadors,
Educatiu de Centre i en la nostra Programació mòbils, xarxa Wifi, moodle, google Classroom,
General Anual per tal d’impulsar la participació zoom, meet, videoconferències, modalitat
de tots els membres de la comunitat escolar d’aprenentatge presencial o semipresencial
en la seva edició. online, modalitat sincrònica, modalitat
asincrònica... Tot això ho hem sabut aplicar
La revista pretén repassar la crònica dels
i reaccionar positiva-ment malgrat les
fets més significatius del centre, des de
dificultats i amb aquesta actitud ens veiem
l’edició de l´últim exemplar. En aquest hi
amb cor de fer front al futur, vingui el que
trobareu aportacions d’alumnes de diferents
vingui.
nivells: des de petits textos de persones que
s’estan alfabetitzant i aprenent la llengua,
fins a articles d’alumnes que estan cursant
ensenyaments de GES, CAM, proves d’accés,
cursos d’anglès i COMPETIC.
Els mestres i el personal de PAS
també hi han col·laborat.
Qui s’hagués imaginat el
que hem viscut aquest
últim any!
Tot i això, l’escola ha
estat oberta tot el
curs, amb classes
presencials en la
gran majoria dels
grups.
Ens hem habituat a
utilitzar paraules que
ens eren desconegudes
... la nostra escola > 4
El Centre de Formació d’Adults Les Bernardes/Escola d’adults
de Salt és un Centre Públic de formació de persones adultes,
dependent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya, amb més de 405 anys d’història i és l’escola d’adults
més antiga de les comarques gironines. L’oferta educativa
del Centre té com a finalitat donar resposta a les necessitats i
demandes formatives de l’entorn. Fa especial incidència en la
formació que permet el retorn al sistema educatiu, especialment
el GES, la preparació de proves d’accés als CFGS i Accés a la
Universitat i el curs específic d’accés a Grau Mitjà (CAM). També
potencia els ensenyaments en competències transprofessionals,
com la formació en llengua anglesa i les competències digitals
COMPETIC. Sense oblidar l’educació per a la cohesió social
en els ensenyaments inicials, en especial l’aprenentatge de la
llengua catalana i els cursos d’alfabetització adreçats a persones
nouvingudes.

No desaprofitis l’ocasió de formar-te i

d’augmentar les teves opcions
de benestar:
VINE A L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT!

OFERTA FORMATIVA a) Si tenen un contracte laboral que els impedeixi

El Centre ha d’organitzar l’oferta dels ensenyaments que
s’imparteixen d’acord amb la planificació autoritzada pel
Departament d’Ensenyament.
assistir als centres educatius en règim ordinari.
b) Si es troben en procés d’obtenció d’un permís de
treball.
c) Si són esportistes d’alt rendiment.
d) Si cursen un programa de Formació i Inserció.

2. Curs de formació específica per a l’accés als cicles

A) L’EDUCACIÓ GENERAL I L’ACCÉS AL SISTEMA
EDUCATIU.
1. Cicle d’educació secundària (GES)
Educació secundària per a les persones adultes.
Adreçat a persones que vulguin obtenir el títol de Graduat
en Educació Secundària, el qual permet accedir als
cicles formatius de Grau Mitjà. Aquests ensenyaments
s’organitzen de manera modular en tres àmbits i trenta-
quatre mòduls, que es distribueixen en dos nivells o
cursos. Si s’escau, alguns d’aquests mòduls es poden
convalidar si l’alumne té matèries aprovades de tercer o
quart d’ESO, primer Cicle d’FP, 2n de BUP o amb el títol
de GE. També els alumnes inscrits podran fer les proves
de nivell que permetran acreditar mòduls de primer nivell.
Per a la inscripció a aquests estudis cal tenir 18 anys, o
complir-los dintre de l’any natural de matriculació. També
hi poden accedir les persones que compleixin com a
mínim 16 anys l’any natural que inicien la formació, en
els següents supòsits:
formatius de Grau Mitjà (CAM).
Adreçat a aquelles persones que tinguin o compleixin
17 anys el 2021 i majors d’edat que, sense posseir una
titulació acadèmica, volen preparar-se per accedir als
cicles de formació professional inicial de grau mitjà, amb
la titulació de tècnic mig.
L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat del curs és
continuada i integrada en el procés d’aprenentatge. Es
realitzaran tres avaluacions al llarg del curs i una avaluació
final. Si les qualificacions són positives, 5 punts o més,
el centre podrà emetre un certificat de qualificacions que
permetrà a l’alumne la preinscripció als cicles formatius.
3. Preparació per a les proves d’accés
Per facilitar l’accés de les persones adultes sense ti-
tulació adient als diversos nivells del sistema educatiu.
 
1. Preparació a la prova d’accés als cicles formatius
de Grau Superior.
Adreçat a aquelles persones majors de 19 anys que
vulguin accedir a un cicle formatiu de grau superior, però
no disposin de la titulació acadèmica exigida.
Per accedir als cursos de formació per a l’accés a cicles
formatius de grau superior cal participar en el procés
d’informació i orientació del centre que es demana en
primera opció.
2. Preparació a la prova d’accés a la universitat per a
majors de 25 anys.
Adreçat a persones que vulguin accedir a estudis univer-

sitaris i que no tinguin la titulació requerida. A l’Escola
d’Adults es prepara la part comuna i algunes matèries
específiques: Història Contemporània, Geografia, Esta-
dística i Biologia. Aquestes permeten l’accés a Arts
i Humanitats, Ciències de la Salut i Ciències Socials i
Jurídiques.
B) L’EDUCACIÓ PER ADQUIRIR COMPETÈNCIES
TRANSPROFESSIONALS
Els ensenyaments per adquirir competències trans-
professionals inclouen la formació en llengua anglesa i
en competències digitals.
1. Ensenyaments de llengua estrangera
1.1. Llengua anglesa 1 (A1): adreçat a persones sense
coneixement de la llengua anglesa.
1.2. Llengua anglesa 2 (A2-1): Adreçat a persones
que han superat el nivell inicial i desitgen ampliar els
coneixements orals i escrits.
1.3. Llengua anglesa 3 (A2-2): Adreçat a persones que
han superat el bàsic 1. Els alumnes que superin aquest
curs es podran preinscriu-re al 3r curs d’Escola Oficial
d’Idiomes sense haver-se de presentar a les proves de
nivell.
2. Ensenyaments COMPETIC
2.1. Informàtica bàsica o Competic Inicial.
Adreçat a persones que volen aprofundir en les noves
tecnologies i preparar-se per obtenir l’acreditació de
COMPETIC Bàsic, equivalent a l’Actic bàsic. En aquest
curs es preparen tres competències que, juntament amb
les tres competències treballades en el curs de Competic
Inicial, permeten obtenir l’acreditació si es supera el
projecte final. Aquestes són les següents:
C1 Cultura, participació i civisme digital.
C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i
de la imatge en moviment.
C6 Tractament de la informació numèrica.
2.2. Informàtica nivell mitjà o Competic II
Adreçat a persones que volen aprofundir en les noves
tecnologies i preparar-se per obtenir l’acreditació de
COMPETIC Mitjà. En aquest curs es repassen i s’amplien
les sis competències del cursos Competic Inicial i
Competic I i es preparen dues noves competències.
C7 Tractament de les dades.
C8 Presentació de continguts.
2.3. Informàtica nivell avançat o Competic III
Adreçat a persones que volen aprofundir en tres de
les cinc competències estudiades en cursos anteriors
i preparar-se per obtenir l’acreditació COMPETIC
Avançat. L’alumne haurà de superar un mínim de
dues competències per tal d’obtenir l’acreditació
del COMPETIC nivell avançat. El centre ampliarà les
següents competències:
C4 Tractament de la informació escrita.
C6 Tractament de la informació numèrica.
C8 Tractament de dades
... la nostra escola > 5
Aquest curs 2020-21 hem obtingut l’autorització per
impartir els cursos de Competic 2 i Competic 3 en
modalitat semipresencial. L’objectiu és afavorir la
flexibilitat en l’oferta educativa per tal de donar una
resposta més ajustada i millor a la diversitat d’usuaris
amb perfils molt diferents, amb condicions personals i
laborals diverses.
C) L’EDUCACIÓ PER A LA COHESIÓ I LA
PARTICIPACIÓ SOCIAL:
ENSENYAMENTS INICIALS I BÀSICS.
Amb la finalitat que les persones adultes puguin assolir
coneixements inicials de cadascun dels programes i, si
s’escau, obtenir una certificació d’estudis. Cal tenir 16
anys o complir-los l’any de la inscripció. L’oferta és anual.
1. Llengua catalana
1.1. Cursos de Llengua Catalana 1 (A1): adreçat
a persones estrangeres que no coneixen la llengua
catalana, amb la finalitat d’adquirir les competències
orals i escrites mínimes.
1.2. Cursos de Llengua Catalana 2 (A2): adreçat a
persones que necessiten ampliar les competències en
llengua oral i escrita.
1.3. Cursos de Llengua Catalana 3 (B1): adreçat a
persones amb coneixement de la llengua oral i escrita
que necessitin desenvolupar-se satisfactòriament en
diferents situacions de la vida quotidiana.
2. Llengua castellana
2.1. Curs de Llengua Castellana 1 (A1): curs adreçat
a persones estrangeres alfabetitzades que no coneixen
la llengua castellana, amb la finalitat d’adquirir les
competències orals i escrites mínimes.
2.2. Curs de Llengua Castellana 2 (A2): curs adreçat
a persones alfabetitzades, que necessiten ampliar les
competències en llengua oral i escrita.
2.3. Curs de Llengua Castellana 3 (B1): curs adreçat a
persones alfabetitzades, que necessitin aprofundir en les
competències de llengua oral i escrita.
... la nostra escola > 6

3. Cicle de formació instrumental. b) Nivell 2: Certificat Mitjà. S’aprofundeixen les com-

Aquest cicle permet desenvolupar el nivell cultural i
obtenir el certificat de formació instrumental.
Nivell I: adreçat a persones que volen aprendre a llegir i
a escriure.
Nivell II: adreçat a persones que volen consolidar
l’expressió i comprensió de la lectura i l’escriptura,
avançar en l’estudi de les matemàtiques i de les ciències
socials i naturals.
Nivell III/Pregraduat: adreçat a persones joves que han
sortit del sistema educatiu o no han estat escolaritzats
en el nostre sistema educatiu o provinents d’un PFI
suspès i volen adquirir competències, habilitats i els
coneixements mínims que els permetin cursar amb èxit
el nivell 1 del cicle d’educació secundària o el CAM.
petències del certificat bàsic. S’inicien les competències
següents:
C7 Tractament de les dades.
C8 Presentació de continguts.
Actic Mitjà: per obtenir aquesta certificació cal haver
cursat el curs de Competic II, o bé, si ja es té el nivell,
la persona es pot presentar a la prova lliure. S’avaluen
els coneixements que s’han ampliat de la C1 a la C6 i
les dues competències noves, la C7 i la C8.
c) Nivell 3: Certificat avançat. Per obtenir aquesta
certificació cal haver cursat el curs de Competic III, o
bé, si ja es té el nivell, la persona es pot presentar a
la prova lliure i superar un mínim de dues de les cinc
competències.

El certificat d’aquest nivell acredita un domini avançat

ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES EN TECNOLOGIES
DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
E El Centre de Formació de Persones Adultes, Les
Bernardes, és un centre col·laborador del Departament
de Governació i Administracions Públiques per poder
realitzar les proves per obtenir l’acreditació ACTIC.
El centre obre l’aula d’informàtica l’últim dijous de
cada mes al matí i un divendres al trimestre a la tarda,
per facilitar a les persones adultes de Salt o rodalies
la possibilitat d’obtenir, a través d’una prova lliure,
l’acreditació de competències en tecnologies de la
informació i la comunicació (ACTIC).
de les tecnologies de la informació i la comunicació
respecte, com a mínim, a dues de les competències que
la persona interessada ha de triar entre un total de cinc.
C4 Tractament de la informació escrita.
C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la
imatge en moviment.
C6 Tractament de la informació numèrica.
C7 Tractament de les dades.
C8 Presentació de continguts.

La persona interessada ha de presentar la sol·licitud

per participar a la prova d’avaluació a través del portal
d’internet ACTIC (http://actic.gencat.cat). Un cop fet el
pagament de les taxes i complerts els tràmits previstos,
la persona interessada pot reservar el lloc, la data i l’hora
per realitzar la prova a través del portal d’internet ACTIC.

La prova d’avaluació es realitzarà sota la responsabilitat

directa d’una professora del centre, prèviament
acreditada. La persona interessada es pot examinar del
primer o segon nivell.

a) Nivell 1: Certificat Bàsic. S’avaluen les competèn- PREINSCRIPCIÓ:

cies següents, que es revisen cada dos anys:
C1 Cultura, participació i civisme digital.
del 21 al 29 de juny.
C2 Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema
operatiu.
C3 Navegació i comunicació en el món digital. MATRICULACIÓ:
C4 Tractament de la informació escrita.
C5 Tractament de la informació gràfica, sonora i de la
del 2 al 10 de setembre.
imatge en moviment.

HORARI:
C6 Tractament de la informació numèrica.

Actic Bàsic: per obtenir l’acreditació cal haver de 10 a 12h o de 19 a 21h.

cursat els dos primers cursos que ofertem al centre,
Competic Inicial i Competic I, o bé, si ja es té el nivell, - dia 23 juny només matí
la persona es pot presentar a la prova lliure. i dia 24 festa -
 ... la nostra escola > 7

ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER TORNS I GRUPS

CURS 2020-2021 (10-11-2020)
... la nostra escola > 8

ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER ÀMBITS, CURSOS I PER ORIGEN

CURS 2020-2021 (30-11-2020)
 ... la nostra escola > 9

Tenim alumnes de 32 nacionalitats diferents

(15 africanes, 9 americanes, 4 asiàtiques i 4 europees).
... la nostra escola > 10
 ... la nostra escola > 11

ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER ENSENYAMENT I ORIGEN

CURS 2020-2021

ALUMNES MATRICULATS DISTRIBUÏTS PER ENSENYAMENT

CURS 2020-2021
... la nostra escola > 12

ALUMNES DISTRIBUÏTS PER EDAT I SEXE - CURS 2020-2021

ALUMNES MENORS DISTRIBUÏTS PER ENSENYAMENT I SEXE - CURS 2020-2021


ALUMNES MATRICULATS ALS ÚLTIMS QUATRE CURSOS - DISTRIBUÏTS PER ORIGEN
EQUIP DE DOCENTS
Aquest curs, 2020/2021, el nostre centre compta amb
20 docents, 16 dels quals estan a jornada sencera, 2
mitges jornades, un 2/3 de jornada i un 1/3 de jornada.
Sis dels quals són professors de secundària i 14 són
mestres de primària. També comptem amb els serveis
d’una administrativa i un conserge a jornada completa.
Aquest curs s’ha jubilat Rogelio Tarroc professor de
l’àmbit de Ciències Socials. Li desitgem que gaudeixi en
plenitud d’aquesta nova etapa de la seva vida.
Hi ha professors/res que han estat destinats al centre
per primera vegada en aquest curs: Alexis González i
Aleix Pagès, professors de secundària, Laura Mont-Ros
i Mireia Van Leewen mestres de primària i els substituts/
tes Berta Sánchez, Jaume Grabuleda, Gemma Elias i
Aina Maximino. Agraïm a tots ells la seva col·laboració al
projecte educatiu del centre.
A més, una estudiant de Màster de professorat de
secundària especialitat de biologia, Anna Ponjoan, i
dues estudiants del Màster d’Ensenyament del català
i d’espanyol com a segones llengües de la Universitat
de Girona, la Hafsa Biyaala i la Maria Mateo, han fet les
pràctiques en el nostre centre.
I també, ha fet les pràctiques l’Ismael Jaber, alumne del
PTT de Salt d’Auxiliar de Vendes, Oficina i Atenció.
... la nostra escola > 13
ELS ESPAIS DEL CFA LES BERNARDES/
ESCOLA D’ADULTS DE SALT
Aquest curs, com els anteriors, el centre distribueix
l’oferta en torns de matí, tarda i vespre i ocupa 11 espais
externs a diferents llocs. Es fan servir, a més dels espais
del centre:
• Cinc aules a l’Escola La Farga, de 19 a 21.30h.
• Una part de la Sala d’Actes de l’Hotel d’Entitats
del mateix equipament de Les Bernardes, de 9 a 12h
i de 19 a 20.30h que no hem pogut utilitzar per les
mesures Covid.
• Tres aules a la Casa de Cultura Les Bernardes, de
9.30 a 12.30h.
• Dues aules a l’Institut Vallvera, de 16 a 20h.
Volem agrair les facilitats donades per part de
l’Ajuntament de Salt i la direcció de l’Escola la Farga per
poder ocupar les aules en la franja horària del vespre.
També al Consell Comarcal del Gironès i al director de la
Casa de Cultura Les Bernardes. I també a la direcció de
l’Institut Vallvera per facilitar-nos els espais necessaris
pel desenvolupament de la nostra activitat docent.
El nostre desig és respondre a les necessitats creixents
de formació de les persones adultes del municipi i
continuar treballant per ampliar la nostra oferta formativa
i adequar-la a les necessitats dels ciutadans del nostre
poble.
La Direcció del Centre
... la nostra escola > 14

SOPA DE LLETRES
 ... la nostra escola > 15

TOT VA Programa de salut

COMENÇAR
AQUÍ
En algun moment de la nostra vida ens posem a reflexio- Ja fa anys que es parla que els investigadors i teòrics
nar sobre què volem fer i què desitjaríem per al nostre afirmen que l’educació ha de ser més que l’aprenen-
futur. És aquí quan vaig reflexionar i em vaig preguntar tatge de continguts i per aquesta raó el CFA Les Ber-
què volia per a la resta de la meva vida. Va ser en aquest nardes ha volgut participar en un programa de salut,
instant, on em vaig adonar que no era feliç amb el que anomenat “Sigues tu”.
feia, que necessitava un canvi i que havia de fer el que
Aquest programa, creat per DIP salut de la Diputació
fos per a aconseguir el meu objectiu: realitzar-me com a
de Girona, té com a objectiu desenvolupar habilitats
persona treballant del que m’omplís.
psicosocials com ara la millora de la comunicació, el
Em trobava amb quaranta-dos anys, casat i amb fills, pensament crític, l’autoestima o la reflexió entre altres.
sense haver tingut la possibilitat d’un estudi qualificat en
Aquest curs, les responsables ens han ofert dues for-
la meva terra d’origen. Per la qual cosa, tocava començar
macions en dues sessions diferents. Una al mes de
des de zero i calia ser conscient que el camí era més
desembre i l’altra al març. Les formacions han estat
difícil a hores d’ara. Ara bé, res més lluny de la realitat.
“l’autoestima” i “el racisme”, adreçat als alumnes dels
Em vaig informar i vaig arribar fins al CFA Les Bernardes cursos de N3, CAM i GESO.
de Salt, l’Escola d’Adults del poble on havia de començar
La primera formació profunditzava en el coneixe-
el meu nou camí. Allí, vaig trobar nous companys, tots
ment i la capacitat d’estimar-se a un mateix per tal
amb somnis diferents, però amb les mateixes ganes de
de créixer com a persona i amb l’objectiu d’enfortir la
créixer. També, vaig conèixer professors que em van
salut mental i social de l’alumne/a.
brindar tot el suport, em van fer creure més en mi i van
donar ales als meus propòsits, tot acompanyat d’un gran Mentre que a la segona formació els alumnes van po-
amor. Sempre porto en el meu cor i mai oblidaré aquest der reflexionar sobre el racisme, conèixer la realitat
equip de professorat. del mateix, la dimensió real d’aquest tema. En defini-
tiva, un espai de debat i de reflexió entorn a un tema
Tot va començar aquí, a l’Escola d’Adults de Salt. Vaig
present a la nostra societat.
cursar el CAM per a accedir a un grau mitjà d’emergèn-
cies sanitàries. Després, em vaig presentar a les proves Els alumnes participants valoren molt positivament la
lliures de l’ESO. Immediatament, vaig començar a tre- formació del programa “Sigues tu”, trobant necessari
ballar com a tècnic sanitari en ambulàncies, treball que la creació d’aquests espais d’aprenentatge vitals. De
m’omplia com a persona, ja que era la feina que sempre fet, la implicació i participació ha estat molt activa en
em va agradar fer de vocació. Però no tot va acabar en les dues sessions
aquest punt ja que volia metes més altes.
Volia anar a la universitat i em vaig posar a la feina. Em
vaig apuntar a les proves d’accés i ho vaig aconseguir.
Avui estic cursant 3r any de carrera de psicologia a la
UdG i amb la motivació intacta per a continuar creixent
en l’àmbit personal i laboral.
No he dit que assolir els somnis que un ha tingut tota
la vida sigui fàcil per a res, sinó que desitjo emfatitzar
que mai és tard i que, si es vol, es pot. Les excuses són
moltes, però els motius per a realitzar-te són majors.
Quan aconsegueixes un objectiu marcat és mil vegades
més gratificant. No vull ser exemple de res ni de ningú,
només animar-vos amb la meva experiència al fet que
sigueu vosaltres mateixos artífexs del vostre futur. No
hem d’oblidar-nos de qui som, d’on venim ni de cap a on
anem, i, a més a més, cal estar eternament agraït a tots
els que ens han donat suport i han confiat en tu: tots els
que formeu part del CFA Les Bernardes de Salt, perquè
ha estat aquí on tot va començar.

Leonardo Ibarra Fuentes - Alumne CAM

... la nostra escola > 16
LA MEVA EXPERIÈNCIA A
L’ESCOLA D’ADULTS DE SALT
Enguany he descobert el Centre de Formació d’Adults
Les Bernardes, on estic fent les pràctiques del Màster en
Formació de Professorat de Secundària. Aquest màster
proporciona la formació i la titulació necessàries per a im-
partir classes a l’ESO, el batxillerat o als graus de forma-
ció professional. Per tant, soc nova no només en aquest
centre, sinó també en aquesta professió tan trepidant,
demandant i alhora engrescadora que és la docència.
Cap al setembre, vaig començar a buscar un centre on
fer les pràctiques i la veritat és que la pandèmia no m’ho
va posar gens fàcil. Davant de la incertesa d’aquell mo-
ment, i amb els pronòstics d’una nova onada a l’octubre,
alguns centres optaven per no incorporar personal en
pràctiques. No va ser el cas del CFA Les Bernardes, a
on des de la primera trucada vaig ser ben rebuda, tant
de la mà del meu mentor, en Christian Papió, com de
la directora, la Lourdes Triadó. Amb el temps, he entès
que aquella rebuda era fruit del tarannà del centre que té
l’acolliment incorporat en el seu ADN. En aquell moment,
va ser una immensa alegria per mi que m’acceptessin al
centre, ja que l’horari lectiu, principalment de tardes, em
permetia compaginar les pràctiques amb la meva feina
actual, la recerca en medicina.
Al novembre, vaig començar el meu periple per Les Ber-
nardes amb dues setmanes de pràctiques en què vaig
fer el meu primer contacte amb el centre, concretament
amb els grups de GES1 i GES2, tant de matí com de
vespre, d’N3, i també d’accés a grau superior. La varie-
tat de nivells educatius em va impressionar gratament,
ja que és una sort poder-los conèixer durant el meu pro-
cés formatiu. Tornant a la Covid-19, val a dir que des del
primer moment em van tranquil·litzar totes les mesures
que rigorosament s’aplicaven al centre, des de prendre
la temperatura a l’entrada, a dispensadors de gel hidroal-
cohòlic a cada classe, ventilació estricta i gairebé perma-
nent, mesures per a esponjar l’aforament, i una estreta
cooperació amb el CAP per a gestionar els casos. En
aquest sentit, crec que la feinada de tot l’equip directiu i
docent ha donat molt bons fruits.
Més endavant, al gener, em vaig tornar a incorporar,
aquesta vegada per impartir classes sobre la geosfera
al grup de GES1 del vespre. Durant 10 sessions hem
treballat l’estructura interna de la Terra, la tectònica de
plaques, la formació de les roques, els minerals, els tipus
de roques i els usos que cada dia en fem. A l’hora de
preparar les sessions em vaig trobar amb el repte d’ha-
ver d’afrontar diverses limitacions. D’una banda, l’horari
de les classes –entre 19 h i 22 h– impedia les sortides al
camp, que al meu entendre són una de les millors mane-
res d’aprendre biologia i geologia. De l’altra, la manca de
recursos del centre, que no disposa de laboratori, ni de
lupes binoculars o d’una col·lecció de roques i minerals,
feia més difícil l’aprenentatge a través de l’experimenta-
ció. Aquí podria explicar detalladament la necessitat d’in-
vertir més en l’educació pública per a construir una socie-
tat més inclusiva i equitativa, però procuraré no perdre el
fil... Per acabar-ho d’adobar la pandèmia ens obliga a no
compartir materials i a respectar la distància, la qual cosa
complica el treball en equip. Malgrat tot, hem assolit el
repte d’afrontar aquestes limitacions i hem trobat la ma-
nera d’oferir un aprenentatge vivencial i enriquidor.
El primer dia, vam simular els mètodes d’estudi de l’inte-
rior de la Terra amb un vas de cartró precintat, del qual no
se’n podia veure el contingut, però que sí que se’l podia
deduir. I això ho va fer l’alumnat: recordo l’Abdoulay que
enginyosament va fer servir una llanterna per a investigar
el contingut ocult del vas, o l’Ester que amb un imant va
poder confirmar que el contingut del seu vas era metàl·lic.
En la segona sessió vam treballar l’escala geològica del
temps per entendre que la formació dels continents, de
les muntanyes o de les roques ocorre tan a poc a poc
que aparentment ens semblen immutables, malgrat can-
vien constantment. Vam estendre un fil de punta a punta
de la classe i hi vam anar estenent alguns dels fets que
aquest planeta ha viscut des de la seva formació ara ja fa
uns 4.600 milions d’anys: l’aparició de la vida, la creació
de la capa d’ozó, la formació de Pangea, la desaparició
dels dinosaures per l’impacte d’un meteorit i, més recent-
ment, l’aparició dels primers éssers humans, tot just fa
uns 350.000 anys. Recordo que la Maite al final de la
classe va dir “ui, m’ha passat volant!” i, francament, no
hi ha millor manera d’acabar una sessió sobre el temps
geològic. Després d’un confinament de tota la classe,
vam poder retrobar-nos per treballar la formació de les
roques a través de ceres de colors. La Ruth i la Bushra
van treballar fort i acuradament; primer van tallar les ce-
res a petits trossets per simular la formació del sediment;
després, pitjant fort amb la mà, van aconseguir fer una
bola compacta, talment com una roca sedimentària. Des-
prés hi vam aplicar calor escalfant la bola al bany maria,
i en Nouridine, tot engrescat, va completar el procés de
metamorfisme aplicant altes pressions, que a la pràctica
es va traduir en aixafar la bola calenta amb el peu. El
resultat va ser una roca metamòrfica, que després d’un
 ... la nostra escola > 17

altre bany maria va acabar esdevenint una roca ígnia. En
les últimes sessions vam parlar sobre la formació dels
sòls, l’estructura que tenen i com van canviant amb el
temps. La Najat ens va explicar com en el seu poble na-
tal la sorra ocupava una bona extensió de terreny, i com
l’acció del vent la va fer desaparèixer durant anys, fins
que recentment s’hi ha tornat a acumular. D’una sessió a
l’altra, hem anat fent exercicis per a repassar els concep-
tes treballats, i fomentar l’aprenentatge entre iguals, com
molt bé feien la Salimatu i la Josseline.
També hem treballat els usos de les roques i els mine-
rals: sabeu que un cotxe conté més de 20 materials fets
a partir de roques i minerals? L’alumnat de GES1 us ho
pot explicar a través del pòster que vam fer. L’Abdullah
identificava amb destresa les parts del cotxe i després
enganxàvem la foto del mineral del qual provenia la peça.
Si pugeu al primer pis doneu un cop d’ull a la cartellera
on hem penjat un dels pòsters... Val la pena! La Yesenia,
sempre atenta, em pregunta pel treball que s’ha de lliurar
que tractarà sobre l’ús de les roques i dels minerals en el
nostre dia a dia. No em deixa mai de sorprendre la varie-
tat i quantitat de roques i minerals que utilitzem cada dia.
Alguns com els materials de construcció són més evi-
dents; per exemple, les teulades fetes de pissarra, o bé
que moltes cuines tenen un pedrís de granit (a casa, el
sòcol de l’escala és de pedra de Girona, una roca sedi-
mentària plena de fòssils), o les totxanes i les teules fetes
a partir de lutites. D’altres materials els utilitzem sense ni
adonar-nos-en: la sal de cuinar (halita), les mascaretes
exfoliants (caolinita), la sorra pels gats domèstics (pu-
mita), el maquillatge (calcita), els fertilitzants (silvina), el
vidre (mirabilita), les llaunes (casiterita), el llapis (grafit),
la punta del bolígraf (wolframita), la crema solar (rútil) o,
fins i tot, alguns laxants fets a partir d’epsomita. Ara bé,
possiblement un dels usos més estesos i inadvertits són
els telèfons mòbils, la fabricació de cadascun dels quals
necessita almenys d’una dotzena de minerals i roques. El
coltan és un dels minerals indispensables per a fabricar
un mòbil i la seva extracció mundial es concentra a la Re-
pública Democràtica del Congo, i es dona en unes condi-
cions miserables d’explotació infantil i monopoli per part
de grups armats. Tots aquests minerals i roques triguen
milions d’anys a formar-se i actualment els estem explo-
tant a un ritme frenètic, i clarament insostenible que, a
vegades, com en el cas del coltan, implica una problemà-
tica social inadmissible.
Una de les oportunitats que la Covid-19 ens ha ofert
és aprendre que davant d’una urgència, la implicació i
col·laboració de totes permet trobar solucions a grans
problemàtiques –la comunitat científica ha donat un bon
exemple de treball col·laboratiu a gran escala. De cara
al futur, m’agradaria que aquesta mateixa lliçó la seguim
aplicant en altres urgències a escala global, com ara el
canvi climàtic i la sostenibilitat.
Anna Ponjoan

L’ANNA PONJOAN, una professora de futur

L’Anna Ponjoan, llicenciada en biologia, és la practi-
cum que està fent una estada al nostre centre durant
aquest curs. Va començar la seva estada a mitjans de
novembre i durant una setmana va assistir a totes les
classes que tinc, observant tant els grups i els temes
que tractàvem, com la manera com els impartia i com
em relaciono amb els alumnes que tinc. Un cop fi-
nalitzada aquesta fase d’observació i, d’acord amb la
seva disponibilitat, vam acordar que es reincorporaria
a partir de mitjans de gener amb els grups de GES
vespre i d’N3.
Vam quedar que la unitat didàctica que es prepara-
ria seria la de la geosfera. Així s’ha anat preparant
aquest tema, ampliant-lo sobretot amb recursos di-
dàctics diferents que ha anat utilitzant durant un mes i
mig fins a la finalització del mòdul de ciències naturals
de GES1, a mitjans de març. La intervenció de l’Anna inclou la proposta d’activitats, la preparació d’una tasca i
la participació en la prova d’avaluació al final del trimestre.
No sé com serà el futur (tema de la revista), el que sí que veig és que la col·laboració amb l’Anna permet con-
trastar la pròpia forma de tractar els temes a classe amb una forma diferent i que trobo que aquesta distinció
resulta útil i engresca a fer canvis que millorin l’aprenentatge de l’alumnat.
Els professors sempre podem aprendre coses...
Christian Papió
... la nostra escola > 18

Taller d’ECONOMIA FINANCERA

Un any més el centre CFA Les Bernardes s’ha inscrit als
tallers d’economia domèstica del programa d’Educació
Financera per a les Escoles de Catalunya (EFEC)
que imparteixen treballadors voluntaris dels sectors
econòmics i financers, aportant valor afegit als continguts
revisats pel Departament d’Educació. En aquests tallers
es tracta d’explicar, de manera pràctica, conceptes
bàsics de finances personals perquè els alumnes els
puguin dur a la pràctica ells mateixos. Conceptes bàsics
com el pressupost personal, el fons d’emergència,
l’endeutament i altres conceptes d’inversió.
Els dos tallers que s’han escollit aquest any han estat:
• Endeutar-te? amb seny!
• L’economia del teu dia a dia.
El passat març es van impartir els tallers d’aquesta setena edició i el Sr. Delfí Nierga en va ser el formador.
La formació es va ofertar als alumnes de GES 2 i així mateix als alumnes de CAM. Tant en l’un com en l’altre, van tenir
molt bona rebuda i l’alumnat i el centre n’han quedat molt satisfets de l’experiència.

AL COMPANY ROGELIO
Turandot, la Traviata, El Barbero de Sevilla... es notava
que les sent amb l’ànima. Originari de la Franja de Ponent,
suposo que per allò que “la terra tira”, és entusiasta de

(El Varó de la Romeva)
Vam coincidir a l’escola els darrers anys de la meva feina;
ell era el professor de socials.
De caràcter reservat i solitari, poc amant del bullici, amb
un humor sui generis, irreverent... M’atreviria a dir que
un xic maldestre socialment, però bona gent.
Apassionat per la història i l’art.
Amant de la lectura, fàcil de trobar-lo en algun racó de la
biblioteca.
I també de la música clàssica, sobretot de l’òpera i la
sarsuela. M’havia fet escoltar unes quantes àries:
les jotes i ens havia delectat fent el seu repertori en més
d’una celebració.
Bon coneixedor de la nostra geografia i gran caminador.
Ah, i també futbolero!
Negat per la tecnologia i atabalat amb la paperassa
ingent. És de les poques persones que conec que no s’ha
deixat seduir pel suposat encant de les xarxes socials i,
en un món cada vegada més abocat a internet, resistir té
el seu mèrit.
Tots dos, amics de la tertúlia, havíem compartit moltes
estones a la sala de profes, filosofant sobre la nostra
feina, la pèrdua de valors de la societat actual, l’educació
dels joves, la vida, la mort... sempre a punt per deixar-
te anar una llatinada i sorprendre’t amb els seus vastos
coneixements.
Un home peculiar, no sempre ben entès, que aprofitant el
trasbals de la pandèmia ha decidit jubilar-se.
Una bona pensada, a aquestes alçades el cos ens
demana calma i tranquil·litat. Els experts (o no, perquè ja
no se sap a qui hem d’escoltar) ens diuen que ja estem
en edat de risc. Doncs fem-los cas i cuidem-nos!
Rogelio, et desitjo, de tot cor, el millor per aquesta nova
etapa que has iniciat i molta salut per gaudir-ne.
Ha estat un plaer haver-te conegut i com a tu t’agrada
dir: “Ala... a cascarla!” (amb tot el meu respecte i afecte).
Piti
 ... la nostra escola > 19

No estem sols
L’espectacle Les Veus de Salt vol apropar-nos els uns als altres, tot compartint poesia i música amb el reconeixement
mutu de les diferents llengües parlades en el nostre poble.
Enguany, arrel de les mesures de prevenció, l’acte es va gravar en petits grups i es va elaborar un documental amb el
suport d’en Pau de l’ERAM, que es va penjar a Youtube el dijous 17 de desembre. Aquesta edició de Les Veus de Salt
la tindrem per sempre enregistrada. Han estat unes veus telemàtiques, com tantes altres coses que hem hagut de fer
a distància aquest any.
L’Agnès Busquets, actriu membre del programa Polònia, ha estat qui ha fet la presentació virtual de l’edició 2020.
D’entre els músics, destaquem l’actuació del grup Germà Negre. Un dels seus membres, l’Aleix Pagès, és professor
de l’àmbit de ciències socials a la nostra escola. L’Edmond, ex-alumne de l’escola, també hi va col·laborar amb la seva
actuació musical, un any més.
Els lectors, amb totes les mesures de distanciament necessàries, es van trobar a la sala EL CANAL per fer la gravació
un a un. En aquesta edició hi ha participat des de l’Escola d’Adults: la Clàudia Gallego Muñoz, alumna de Llengua
catalana 3; l’Ouyssam Zeroual, alumne de llengua catalana 3; la Ma José Lorente Garcia, alumna d’anglès 1; la
Harpreet Kaur, alumna de llengua catalana 3; en Marcos Carrasco Notario, de GES2 matí; en Nouhoun Diarra, alumne
de català 2, i la Mireia Van Leewen, mestra de l’escola.
L’audiovisual Les Veus de Salt 2020 s’ha pogut dur a terme amb èxit gràcies a la implicació de lectors i cantants i
l’estreta col·laboració dels membres dels organismes implicats (Càritas, Consorci de Normalització Lingüística, Escola
d’Adults de Salt, ERAM, els col·laboradors voluntaris, com en Tavi (imatges de fons) i la direcció escènica de l’Anna
Burrassó.
Tot i les dificultats, l’equip de les veus ho ha tornat a fer possible.
El lema d’aquest any era: NO ESTEM SOLS. Malgrat les distàncies obligades, seguim apropant els nostres cors. Un
any més, les veus han aconseguit emocionar.
... la nostra escola > 20

1.- Els organitzadors

2.- Presentadora Agnès Busquets
3.- Grup musical Germà Negre
3
4.- Edmond
5.- Reunió de treball Les Veus de Salt

5
 ... la nostra escola > 21

‫اﻟﺴﺠﻮن اﻟﻄﺒﯿﻌﯿﺔ‬
LES PRESONS NATURALS ‫اﻟﺴﺠﻮن اﻟﻄﺒﯿﻌﯿﺔ‬
Quan he clavat els colzes a la taula
i m’he agafat les mans entreficant els dits ‫ﻋﻨﺪﻣﺎ ﺳﻤﺮت ﻣﺮاﻓﻘﻲ ﻋﻠﻰ اﻟﻄﺎوﻟﺔ‬
amb força, que m’he sentit els ossos,
he tingut por ‫وأﻣﺴﻜﺖ ﯾﺪي و ﺷﺒﻜﺖ أﺻﺎﺑﻌﻲ‬
de la meva platja, ‫ﻋﻨﺪﻣﺎ ﺳﻤﺮت ﻣﺮاﻓﻘﻲ ﻋﻠﻰ اﻟﻄﺎوﻟﺔ‬
he pujat a una barca,
m’he posat a remar, ‫ ﻓﻠﻘﺪ ﺷﻌﺮت ﺑﻌﻈﺎﻣﻲ‬،‫ﺑﻘﻮة‬
he fugit, ‫وأﻣﺴﻜﺖ ﯾﺪي و ﺷﺒﻜﺖ أﺻﺎﺑﻌﻲ‬
cap a mar. ‫ﺧﻔﺖ‬
Autor: Enric Casasses ‫ﻓﻠﻘﺪ ﺷﻌﺮت ﺑﻌﻈﺎﻣﻲ‬ ،‫ﺑﻘﻮة‬
‫ﺷﺎﻃﺌﻲ‬ ‫ﻣﻦ‬
Lectora en català: Mireia van Leewen
Lector en àrab: Ouyssam Zeroual
‫ﺧﻔﺖ ﻗﺎرب‬
‫رﻛﺒﺖ‬
‫ﺑﺎﻟﺘﺠﺪﯾﻒ‬
‫ﺑﺪأت ﺷﺎﻃﺌﻲ‬
‫ﻣﻦ‬
‫ﻫﺮﺑﺖ‬
‫رﻛﺒﺖ ﻗﺎرب‬
‫داﺧﻞ اﻟﺒﺤﺮ‬
‫ﺑﺪأت ﺑﺎﻟﺘﺠﺪﯾﻒ‬
Cançó final tots junts

‫ﻫﺮﺑﺖ‬
‫داﺧﻞ اﻟﺒﺤﺮ‬
... la nostra escola > 22

I, SOBRETOT,
NO OBLIDIS QUE EL TEU TEMPS
I, sobretot, no oblidis que el teu temps
és aquest temps que t’ha tocat de viure:
no un altre, i no en desertis,
orgullós o covard, quan et sentis cridat
a prendre part, com tothom, en la lluita,
car el teu lloc només tu pots omplir-lo.

Creix, això sí, en la llengua de la tribu,

mot a mot, fidelíssim,
i en l’esperit de revolta que alerta
la teva gent contra la defallença,
perquè en tu s’acompleixi, poc a poc, el futur
i mai no et trobis desvalgut i sol.

Autor:
Miquel Martí i Pol
Lector en català:
Marcos Carrasco. GES2 matí.
Lector en bambara:
Nouhoun Diarra. Català 2 matí.
 ... la nostra escola > 23

NO TE RINDAS PÒRTIC
No te rindas, aún estás a tiempo Jo porto dintre meu
de alcanzar y comenzar de nuevo, per fer-me companyia
aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
la solitud només.
liberar el lastre, retormar el vuelo.
La solitud immensa
No te rindas que la vida es eso, de l’estimar infinit
continuar el viaje, que voldria ésser terra,
perseguir tus sueños, aire i sol, mar i estrella,
destrabar el tiempo, perquè fossis més meu,
correr los escombros y destapar el cielo.
perquè jo fos més teva.
No te rindas, por favor no cedas,
aunque el frío queme, Autora:
aunque el miedo muerda, Rosa Leveroni
aunque el sol se esconda y se calle el viento, Lectora en català:
aún hay fuego en tu alma, Mar Lorente. Anglès 1.
aún hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo también el deseo,
Lectora en panjabi (Índia):
porque lo has querido y porque te quiero. Harpreet Kaur. Català 3.

Porque existe el vino y el amor, es cierto,

porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.

Vivir la vida y aceptar el reto, Cançó final tots junts

recuperar la risa, ensayar el canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,
celebrar a vida y retomar los cielos.

No te rindas por favor no cedas,

aunque el frío queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aún hay fuego en tu alma,
aún hay vida en tus sueños,
porque cada día es un comienzo,
porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estás sola,
porque yo te quiero
... valor jove > 24
Parlem amb:
DRISS RASEM
Driss Rasem és un alumne de l’Escola d’Adults de Salt
que està cursant el Curs d’Accés a Grau Mitjà. En Driss
assisteix a classes del GRUP1 de CAM, de manera que
molts/es de vosaltres el coneixeu perquè és company
vostre o perquè us heu trobat amb ell entre passadissos.
En Driss està implicat en molts projectes, però el que
avui destaquem és la seva col·laboració en la publicació
d’un llibre anomenat Tan Sols viure. A la classe de
llengua catalana de CAM, n’hem llegit el capítol «El
demà som nosaltres» i, com que ens hem quedat amb
ganes de saber més d’aquest projecte, li hem fet una
petita entrevista.
SOUKAINA: Per què vas escollir
venir a aquest país i no a un altre?
DRISS: Vaig decidir venir aquí perquè
tenia amics que ja hi havien vingut
perquè, geogràficament, és el que
està més a prop del Marroc i perquè
em van dir que hi havia facilitats a
l’hora de voler fer els papers.
GISELLE: Com et vas sentir el pri-
mer cop que vas posar els peus al
país d’acollida (Catalunya)?
DRISS: Vaig sentir molta felicitat i ale-
gria. Sentia que començava a asso-
lir el meu objectiu de buscar un futur
millor.
KATERIN i SILVIA: Quina o quines
persones et van proposar partici-
par en l’escriptura del llibre? Per
què vas voler participar en aquest
projecte?
DRISS: La Sara Montesinos va tru-
car a la Maria (la meva xicota) i li va
explicar el projecte que tenien entre
mans. Li va preguntar si li agradaria
parlar-ne un dia dinant. Vam par-
lar-ne junts i vam decidir que era
una bona forma d’explicar la meva
història i de trencar amb la visió que
molta gent té sobre nosaltres, els jo-
ves que hem migrat sols.
FABIÁN: Quin és l’objectiu d’aquest
llibre?
DRISS: L’objectiu del llibre és arribar
a les aules dels instituts per des-
muntar estigmes i perquè els pro-
fessors donin eines als alumnes per
entendre d’on i com venen els joves
que migren sols, en quina situació
es troben i, també, les semblances
que els uneixen. Al final, tots els jo-
ves el que fem és viure per tenir un
futur que valgui la pena, haguem mi-
grat o no.
YASSINE: Quantes històries hi
ha al llibre? Parlen de temes dife-
rents?
DRISS: Hi ha deu històries que ex-
pliquen les històries de les vides de
diferents nois i noies.
ILYASSE: Per què hi ha un capí-
tol dedicat a tu i a la teva xicota?
Creus que la vostra història farà
canviar el punt de vista dels altres
cap a les persones que han immi-
grat?
DRISS: Crec que pot ajudar a des-
estigmatitzar i a veure’ns com a hu-
mans. Nosaltres, tot i que en algun
moment no haguem tingut papers,
també som persones: plorem, riem,
ens enfadem i també ens enamo-
rem... només faltaria!
LARISSA:T’has llegit el libre sen-
cer? De les 10 històries que hi ha,
quina és la que t’agrada més? Es
podria comparar algún capítol
amb el teu?
DRISS: Sí, la història que més em

va agradar i impactar va ser la pri-
mera, perquè si migrar del Marroc
ja és complicat, no m’imagino com
ha d’arribar a ser-ho des d’altres
països d’Àfrica. Crec que no es pot
comparar cap història perquè totes
són força diferents i, a més, estan
redactades també amb diferents
formats.
JOANA, ZAKIYA: Quin consell ens
donaries a tots els emigrants que
hem vingut amb la il·lusió de te-
nir millors oportunitats i d’acon-
seguir una estabilitat laboral i
econòmica sense perdre’ns en el
camí?
DRISS: No soc ningú, però el que di-
ria a algú que ha vingut aquí buscant
millors oportunitats és “Aprofita,
aprofita, aprofita”. El més important
és aprofitar el temps. Si estàs sol,
has de trobar un motiu que et doni
forces per lluitar. Aquest motiu pot
ser la família, per exemple. Tam-
bé afegiria que cal envoltar-se de
persones amb ganes de fer coses
i no amb males companyies. I això,
aprofitar molt tot el que se’t presen-
ta al davant.
WAFAA: Driss, no creus que gran
part de la societat es perd l’opor-
tunitat d’escoltar històries com
aquesta que aporten coses molt
bones i positives per a altres me-
nors? Penses que molts no ho fan
per por a les etiquetes que ens
posen a uns i a altres?
DRISS: Sí, penso que els mitjans
contribueixen a la visió que té la so-
cietat sobre els joves migrants. Cos-
ta molt que la televisió parli de les
coses positives que fan els joves,
per exemple, i això fa que, en gene-
ral, es tingui una visió negativa i que
no tinguin ganes d’escoltar-nos.
WAFAA: L’acompanyament de
la xicota o altres persones que
t’escoltaven, que compartien
històries o secrets, comprensió i
atenció, creus que és una de les
coses, també, més importants a
part del menjar i d’un sostre?
DRISS: Sí, per mi era molt important
conèixer gent i fer xarxa. Si coneixes
gent es poden crear amistats i en
poden néixer projectes. Això m’ha
ajudat molt perquè vaig conèixer la
Maria, però, també, a altres perso-
nes que en els moments complicats
et poden donar un cop de mà i tu els
el pots donar també.
MOHSSINE: Aquest llibre creus
que pot ajudar a transformar la
mirada sobre joves que han im-
migrat sols sense referents fami-
liars?
DRISS: Sí, perquè la majoria de la
gent no ens coneix i no coneix els
nostres trajectes migratoris. El llibre
servirà per posar llum també sobre
el sistema de protecció. Crec que la
idea més important del llibre és pre-
cisament la transformació.
REBECA: Des del teu punt de vis-
ta, com creus que podem ajudar
nosaltres com a societat als joves
que es troben en la mateixa situa-
ció que tu?
DRISS: Per mi el més important és
que els joves no se sentin sols, sinó
acompanyats i, sobretot, el més im-
portant és que se’ls donin oportuni-
tats per poder-se desenvolupar com
a persones. Si tu arribes i no tens
cap oportunitat ni ningú que confiï
... valor jove> 25
en tu, és molt complicat poder tirar
endavant.
DRISS A: Nosaltres, com a es-
trangers que hem estat acollits en
aquest nou país, què podem oferir
a la nova societat?
DRISS: Nosaltres podem oferir el ma-
teix que ofereix qualsevol altre ciu-
tadà: treballem, paguem impostos,
aportem alguna cosa a la societat,
etc. També podem ajudar a crear
una societat més diversa, però és
una feina que hem de fer entre tots
i totes.
CARLOS: Finalment, i ja per aca-
bar, com valores tu aquesta expe-
riència, que malgrat ets tan jove,
t’ha tocat viure? Creus que, en un
futur, veuràs el teu present actual
de manera positiva?
DRISS: N’he après molt, m’ha tocat
ser responsable de coses que per
l’edat que tenia no em tocava. De
moment, estic intentant sortir-me’n
per tal de forjar-me un futur millor,
i no només per mi sinó també per
la família. D’ara a demà no sé què
passarà. A mi m’hagués agradat no
marxar mai de casa meva, però sí
que espero que en un futur pugui
mirar enrere i dir: “he aprofitat al
màxim i he après molt”.
Esperem que us hagueu quedat
amb moltes ganes de llegir i gaudir
d’aquest llibre. Trobareu la història
d’en Driss i de nou persones més a:
MONTESINOS, Sara; ALBESA, Mar-
tí: Tan sols viure. Pagès Editors.
GRUP1 I GRUP 2
CAM
... valor jove > 26
sobretot, per a millorar. També m’ha
ajudat a conèixer el càsting People
Parlem amb: Power al qual em vaig presentar i
gràcies a ella vaig participar en el

MALIKY SOUWARE
programa de TV3 “El Bolo” dedicat
a Sol Picó: Un espectacle de dansa
únic de Sol Picó. La Maka m’ha aju-
dat molt a voler seguir ballant, per a
Maliky Souware, jove de 19 anys i veí de Girona, va néixer mi és un exemple a seguir.
a Katy, a Mali. Jove migrat sol que va arribar a Catalunya
Com a jove migrant sol, què penses
l’any 2018. Estudia el curs de CAM al CFA Les Bernardes, de la situació dels joves com tu?
un curs que dona accés a un Grau Mitjà. Penso que els joves migrant s’han
Jove amb capacitat d’adaptació, amb ganes d’aprendre, d’esforçar per aprendre l’idioma
amb un somriure d’orella a orella i amb una afició molt moguda. perquè sense l’idioma no es pot fer
res. A més, crec que han de tenir
una bona actitud i aprofitar les opor
opor-
tunitats per tenir un bon futur (estu
(estu-
Maliky, quina és la teva afició?
diar, conèixer gent i noves cultures).
Tinc diverses aficions. Durant el meu
També penso que no s’han d’oblidar
temps lliure m’agrada fer esport. Fa
del que han passat i del motiu que
un any em vaig apuntar a l’equip de
els ha portat a venir aquí.
futbol de Vilablareix. També m’agra-
da practicar altres esports, com, per
Com veus les oportunitats de fu fu-
exemple, l’atletisme i exercicis va-
tur dels joves migrats sols?
riats (flexions, abdominals, etc.). He
Penso que les oportunitats de futur
participat en dues maratons en les
dels i les joves migrants sols són didi-
quals m’ho vaig passar molt bé.
fícils perquè estem sols i no tenim el
Una altra de les meves grans afi-
suport de la família aquí mateix. A
cions és el ball, concretament, l’estil
més, moltes vegades aquests joves
afrodance. El ball m’acompanya des
han imaginat una realitat fàcil, és a
de ben petit, recordo que m’esca-
dir, poder estudiar i treballar ràpida
ràpida-
pava de les meves obligacions per
ment. Però la realitat no és aquesta.
anar a ballar amb una professora del
La realitat amb què m’he trobat és
meu poble natal, a Katy (Mali).
que és molt difícil tenir la documen
documen-
tació en regla i tenir uns estudis que
Parla’ns una mica de la música
em permetin accedir al mercat labolabo-
que balles.
ral o continuar estudiant.
La música que ballo és arfobeat,, és
Encara que aquest camí sigui molt
a dir, és una combinació de dife-
difícil, en el meu cas, m’he trobat
rents ritmes i sons de diversos païpaï-
Ballar m’ajuda a sentir-me bé i a es- molta gent disposada a ajudar-me
sos d’Àfrica (Congo, Mali, Costa de
tar animat. El ball m’ha ensenyat a molt. M’acompanyen, m’orienten i
Marfil, Nigèria i altres). Aquesta mú-
ser com sóc, m’ha ajudat a veure la em donen suport en tot.
sica es balla en grups de persones o
sol. Té un ritme enèrgic, hi ha moltes vida amb uns altres ulls.
Per a mi ballar significa ser lliure. Com creus que els joves migrants
repeticions de ritmes i molta impro-
Encara que estigui molt lluny de podeu construir el vostre futur?
visació. Sobretot és una música que
casa el ritme em connecta amb la Per construir el nostre futur ens hem
quan l’escoltes tothom té ganes de
cultura africana, la meva cultura, i d’esforçar moltíssim. Primer de tot,
moure’s.
amb el meu país d’origen. També cal aprendre l’idioma per comuni-
m’ha ajudat a conèixer molta gent car-nos, per entendre i comprendre
Des de quan balles?
d’aquí i també que la gent em pugui el que ens diuen i per seguir estu-
No recordo quan vaig començar a
conèixer. M’agradaria ser ballarí, el diant. A més, cal treure’s alguna ti-
ballar. He crescut amb el ball. Ba-
ball et pot portar molt lluny. tulació que ens permeti seguir es-
llava a totes hores: quan sortia de
tudiant o accedir al mercat laboral
classe, al mínim ritme que escol-
Sabem que recentment has co- amb oportunitats reals. També cal
tava, al carrer quan caminava sol i
mençat a ballar amb la Makady tenir una bona actitud i ganes de
sentia música... Recordo que a casa
Jammeh, una de les referents ac- conèixer gent nova i noves formes
no els agradava que ballés, em tan-
tuals del ball a la península. Poder de viure.
cava a la meva habitació perquè no
ballar amb la Maka per a què t’ha Penso que és molt important que els
em veiessin. Així que ningú no ha
servit? i les joves que venim sols sapiguem
aconseguit que deixi de ballar.
Ballar amb la Maka m’ha servit per reconèixer que no podem construir
a moltes coses. M’ha servit per a el nostre futur sense acompanya-
Què representa per a tu ballar?
conèixer molts ballarins i ballarines, ment. Hem de deixar que ens ajudin
Quan ballo em sento molt content.
per a aprendre nous passos però, i ens orientin.
Parlem amb:
MOHAMED
BOUADAR
Mohamed Bouadar, jove de
18 anys i veí de Girona, va
néixer a Rabat, al Marroc.
Jove migrat sol que va arribar
a Catalunya al 2019.
Estudia un curs de català
i el curs d’N3, al CFA Les
Bernardes, a la tarda i també
estudia un curs de cuina als
matins.
Jove inquiet, molt treballador,
creatiu, artista i amb una
passió molt productiva.
Moha, quina és aquesta passió teva?
La meva passió és la música perquè em motiva, però
sobretot perquè la música posa el ritme a les passes de
la meva vida.
Defineix-nos una mica el teu estil musical.
Definir el meu estil és difícil. De moment el podem en-
caixar en un estil alternatiu que viatja entre el drill i el rap.
On es poden escoltar les teves cançons?
Ara estic de camí en el món de la música i gràcies al meu
equip podeu escoltar les meves cançons a les principals
plataformes digitals, com Youtube, Spotify, Apple Music,
Dezeer o Tiktok, entre d’altres. El meu nom artístic és
Simo Bouadar.
Qui crea les cançons que cantes?
Les escric jo mateix i intento explicar allò que em pre-
ocupa i em passa. De moment, les escric en àrab, que
és la meva llengua materna. També estic intentant crear
cançons en català i en castellà però haig d’anar “xuia-
xuia” (a poc a poc); encara em falta vocabulari per ex-
pressar tot el que vull dir, però tot arribarà.
Quantes cançons tens?
Penjades a les plataformes en tinc quatre: “A Bajo cero”,
“Sbert”, “Yemma” i “La vérite”, però la veritat és que
en tinc més i a poc a poc quan les anem produint les
vaig pujant a les plataformes. Però no només faig les
cançons, sinó també els meus propis videoclips.
De què parles a les teves cançons?
Parlo de qualsevol tema que em preocupi, que em des-
perti la curiositat o que estigui relacionat amb el meu dia
a dia. Aquí us deixo els temes de les meves cançons.
La cançó “A Bajo cero” és la més canyera i com a tal
tracta de la lluita diària per sortir-nos-en a la vida, dels
problemes de la vida, de seguir el camí sense enveges…
La cançó “Sbert” tracta de la paciència. Nosaltres som
persones migrades que fa poc que hem arribat i no po-
dem pretendre assolir els nostres objectius en un sol dia.
És un procés de vida que necessita temps.
La cançó “Yemma” és la meva cançó més emotiva. Parlo
de la meva mare, de com ella m’ajuda amb els seus con-
sells i les seves paraules, de com la mare m’orienta i em
guia per a escollir els camins correctes.
La cançó “La vérité” és l’entrada al món adult. Tot allò
que ens expliquen de la vida quan som petits no és tan
real. La vida a vegades no resulta tan fàcil com ens han
dit i si no treballem per assolir els nostres objectius no
hi arribem.
Per a què et serveix la música?
La música serveix per a moltes coses a la vida: per a
relaxar-nos, per activar-nos… però a mi la música em
serveix com a teràpia, per a desfogar-me, per a tenir un
lloc on deixar i abocar els meus problemes i així ho inten-
to plasmar a les meves lletres.
Com a jove migrat, com valores la situació dels joves
migrats?
Els joves migrats tenim un camí difícil, un camí amb for-
ma de zig-zag; no és un camí fàcil però no per això s’ha
de llençar la tovallola. Potser ens costa més arribar al
nostre objectiu però hem de lluitar i seguir intentant-ho.
Com construeixes el teu objectiu?
El meu objectiu és el mateix que el de molts joves, tenir un
futur millor. Des del primer dia vaig començar a estudiar
l’idioma, no un sinó els dos (català i castellà). També he
intentat conèixer a persones d’aquí per tal d’apropar-me
a la cultura i a la realitat de Catalunya. Tinc molt clar que
per aconseguir el meu objectiu haig de formar-me i ja he
fet molts cursos per tal de tenir més opcions per al futur.
... valor jove > 28
UNA FINESTRA A UN FUTUR PLE D’ESPERANÇA
Em dic Jordi. Qui soc o quina és la
meva història no té importància, ni és
del que vull parlar. Només diré que
vivia al carrer i dormia a les arcades
de la Universitat de Lletres i Turisme
de Girona. Allí, als vespres l’organit-
zació Som Sostre (creant vincles) em
va començar a portar menjar. I, allà,
vaig conèixer en Driss i en Pablo, en-
tre d’altres. Dia a dia, ens vam anar
fent amics fins que vaig conèixer una
història per explicar.
En Driss va néixer el dotze de febrer
de 1995, a Ait Mrau, en una famí-
lia petita, en una localitat petita, al
peu del Marroc. La seva infància
va ésser com la de qualsevol altre
nen. Va haver de deixar d’estudiar i
es va posar a treballar. La feina era
de set dies a la setmana, tot l’any.
Estava al servei d’una família amb
més recursos que la seva. Vivien al
camp. Ell treballava totes les hores
en qualsevol tasca de la casa, com
a criat o esclau, a canvi de només
aliments i una petita paga pels seus
pares. Passats quatre anys, en Driss
va decidir demanar per tornar a
casa i estudiar. No va ser fàcil.
Va viure uns anys d’estabilitat, però
no veia un futur més enllà i l’any
2018 va decidir anar a Europa. El
viatge era il·legal i la seva família no
ho volia perquè era perillós. Va in-
sistir fins que amb dos amics d’in-
fància viatjaren del Marroc a Tunísia
i, a través de Líbia fins a la ciutat de
Jmil.
Allà va estar quatre mesos tancat
com un gos en una gàbia, menjant,
amb sort, un cop al dia unes galetes
i una mica d’aigua. L’explicació que
els donaren era que, per seguretat,
esperessin el seu torn allà dins. Ell
i els seus dos amics estaven en
una habitació de 2x4 metres, sense
bany ni dutxa.
Amb l’esperança perduda, no sa-
bien com actuar, què fer, com o a
qui queixar-se, com fugir. L’única
resposta que rebien era: «No és el
moment adequat».
Un dia, va venir un substitut de la
persona que els portava el menjar
normalment. Va quedar sobtat de la
situació.
Una hora després, va tornar amb
el seu germà i un amic per a alli-
berar-los. Ells no volien acompan-
yar-los, tenien por; hi havia moltes
màfies, era perillós confiar en nin-
gú. Tot i així, no hi havia més opció
que seguir-los. Varen tenir sort. Eren
bona gent.
Al cap d’una setmana, en Driss i
els seus amics travessaven el Me-
diterrani, juntament amb cent tren-
ta-dues persones més, amb barca.
Mares, fills, adolescents, avis... tots
creuant el mar. Deu hores de “No nit, hay barrera,
puedas imponer a la libertad de mi mente”.era un
foscor, por i incertesa. Finalment,
Virginia
a les deu del matí, un vaixell militar
alemany els va rescatar. Als quatre
dies els va deixar a Itàlia. Va ser com
tornar a néixer de nou.
El 2019, en Driss va arribar a Giro-
na a un centre de menors. Després
de dos mesos d’estada, no el po-
dien ajudar més perquè ja era major
d’edat. En aquest punt, va decidir
allotjar-se amb uns nous amics a
una casa «ocupa». La treballadora
del centre, la Maite, ja s’havia fixat
amb en Driss perquè era un noi
trempat que coneixia tothom i aju-
dava a qui podia. La Maite fou una
llum, una persona que es va interes-
sar per a ell quan ningú no ho feia. El
sentia que estava sol.
La Maite el va trucar i van quedar per
fer un cafè, i el Driss li va confiar la
seva situació. Ella va ser una mare,
fins i tot li va proposar que s’allot-
gés amb ella i el seu marit, a casa
seva. Encara ara li diu que ho faci si
és necessari. Ell va preferir espavi-
lar-se sol per viure. La Maite insistí a
ajudar-lo, a pagar-li una habitació, el
menjar, o el que calgués, per poder
sortir endavant de mica en mica.
Un vell amic del centre el va trucar
quan en Driss estava un dia a «La
Sopa». Li va oferir una feina: fer
classes de la seva llengua materna:
l’amazigh.
D’aquesta manera, va conèixer en
Pablo, una persona interessada a
aprendre la llengua.
També, de cop, li van oferir dues fei-
nes més: una, a un Kebab i l’altra, a
una parada de roba al mercat. Com
que necessitava diners, les va aga-
far totes. L’horari complert de totes
dues juntes era esgotador.
El Pablo és una persona entusiasta,
i que, gràcies a la seva feina, co-
neixia el Marroc i l’estimava. Volia
aprendre amazigh per comunicar-se
en la llengua materna dels seus ha-
bitants, en els seus propers viatges.
En Driss no li podia cobrar diners
per estimar la seva terra i la seva
llengua. Ensenyar amazigh no podia
ser un negoci o un benefici econò-
mic. Encerradura
Pablo niinsistia en el tema
cerrojo que
monetari, però per en Driss
plaer Woolf
tenir un alumne com en Pablo
(1882-1941)
i no el volia sentir a parlar gens de
diners.

Els dijous i els divendres eren els
millors dies de la setmana. En Pablo
era una persona especial que no
el jutjava, ni el tractava com a una
persona immigrant sense papers.
Per a en Driss, que una persona
d’aquí li demanés ajuda a ell, li
demanés de ser el seu mestre, i li
oferís companyia i, fins i tot, amistat,
era una gran recompensa. Els diners
no ho són tot i poder parlar amb algú
que et tracta com a una persona,
com a un igual, és un suport que no
té preu.
En Pablo no es va parar aquí. Va de-
manar a en Driss que deixés la feina
de la tarda per poder estudiar i li va
oferir d’ajudar-lo en tot. L’amistat
creixia. A en Driss li va costar molt
deixar una feina perquè era cons-
cient que sense papers no ho pots
fer, ja que les segones oportunitats
no existeixen. Finalment, va accep-
tar la proposta perquè, tal com diu
en Pablo: «Aprendre la llengua és la
clau de la comunicació» i el futur de
tots depèn d’això.
Així, en Driss estudiava, a les tar-
des, al CFA Les Bernardes, en un
curs específic per a gent en la seva
situació. La Cris, la dona d’en Pa-
blo, sense haver conegut encara en
Driss, li va buscar aquesta formació.
Un dia, en Pablo va portar en Driss
a sopar a casa seva i li va presentar
tota la seva família. La Cris, la seva
dona, i els seus fills, l’Adrià, l’An-
dreu, i els bessons, en Biel i l’Oriol.
Va ser un gran dia. En Driss no té
paraules per explicar-ho.
Els petits l’abraçaven amb molta
tendresa, com si fos un germà més.
La Cris, una dona meravellosa, mare
de quatre fills, el va acceptar com a
un membre més de la família i com a
una oportunitat per a enriquir la seva
llar i eixamplar horitzons tots junts.
No són homes o dones, sinó éssers
humans com en Pablo i la Cris, els
que fan que el que sembla molt di-
fícil sigui fluït i espectacular per la
seva senzillesa. L’acollida fou mà-
gica; tots estaven feliços. En Driss
va explicar-los tota la seva història
i es van quedar impressionats, però
sobretot meravellats amb en Driss.
Amb tot el que havia passat, era un
noi magnífic, un sol que els il·lumi-
nava. Li preguntaren si es volia que-
dar a dormir aquella nit, i ell no ho
acceptà.
A les dues setmanes, va tornar a
quedar amb en Pablo i la Cris per
prendre un cafè. Llavors, li explica-
ren que se n’anaven dos mesos a
Costa Rica per tema laboral i li ofe-
rien quedar-se, primer una setmana
vivint amb la família i, després, que
ell es quedés aquells mesos a viure
al pis per així poder estabilitzar la
seva situació i poder estalviar.
Sí, li oferiren viure una setmana tots
junts com gairebé una família, i con-
tinuar així si tot anava bé després
del viatge. Tal era la confiança que
despertava en Driss. Necessitava
pensar-s’ho un temps. La Maite,
que era un gran suport per a ell, una
persona a qui admirava molt, li va
recomanar que ho fes.
La Maite i en
Pablo ja es co-
neixien de quan
en Driss només
feia les classes.
Tenien els dos
molt clar que en
Driss es mereixia
tota l’ajuda ne-
cessària.
En Driss es va
decidir. Primer
passarien la
setmana junts i
després ho va-
loraria. Des del
començament,
en Driss no es va
sentir mai un es-
... valor jove > 29
trany. Els pares, els fills, ell, tot era
un sol tot. Un tot que funcionava.
Tampoc va tenir problemes els dos
mesos vivint sol. En tornar, la família
va tornar a la seva vida normal amb
un nou membre: en Driss. Tot estava
resolt.
Parlar català, castellà, poder estudiar,
conèixer el país... Tot això no és res
si ho comparem amb la família d’en
Pablo, la Cris i els seus fills. En Driss
ja n’és una part. No és cap persona
diferent, cap persona aliena, desco-
neguda, separada. Comparteixen
menjar, lloc on dormir... a vegades, hi
ha preocupacions, però, per damunt
de tot, sempre hi ha esperança, il·lu-
sió i amor. No és possible explicar els
sentiments d’en Driss.
La vida és misteriosa. Com pot as-
sumir en Driss el que li ha passat i
fer-se càrrec d’una vivència sem-
blant? Com ha pogut trobar gent tan
meravellosa al llarg del seu camí?
Tenir persones amb qui compartir i
amb qui créixer junts amb amor és
fantàstic. Com és possible que hi
hagi gent amb el cor tan gran que
puguin obrir les portes de casa seva
i de la seva família de bat a bat?
L’exemple són en Pablo i la Cris, pa-
res de quatre fills.
Som persones realment màgiques,
si ho volem. La història d’en Driss
ens ho demostra; però, també, la
història d’en Pablo i de la Cris, de
l’Adrià, de l’Andreu, de l’Oriol i d’en
Biel. Ells, una comunitat de mags,
n’han acollit a un altre. Res de tan
lògic, res de tan normal.
Conèixer un cas així és una finestra
a un futur ple d’esperança. Si més
gent prengués aquest exemple, si
més gent veiés les coses de mane-
ra més positiva, potser funcionaria
millor la integració de la persona
nouvinguda. Tots no som iguals, ni
aquí, ni arreu del món. Les situa-
cions obliguen, a vegades, a realit-
zar accions de les que no n’estem
particularment orgullosos. La meva
experiència al carrer em fa creure
que millorar les situacions és millo-
rar les persones.
El cas d’en Driss ens enlluerna.
Aprofitem-ho!
Jordi - Grau Superior- CAM
Un amic d’en Driss A.
... covid> 30
HAUREM APRÈS
ALGUNA COSA
DE LA PANDÈMIA?
El primer que hem descobert és que els éssers humans
som capaços d’adaptar-nos a situacions extremes.
Estem vivint els moments més difícils que mai ens hau-
ríem imaginat; han servit per fer aflorar la solidaritat de
molta gent, ajudant-nos els uns als altres. Però, en el
transcurs del temps, també anem veient com aquesta
eufòria inicial: “tot anirà bé”, “en sortirem millors persones”
, “valorarem més els petons i abraçades”...va deixant pas
a la desesperació i apareix la crua realitat.
Sota la mascareta, més o menys vistosa, amb la qual ens
toca protegir-nos, també s’hi amaga l’egoisme, l’incivis-
me i la negligència d’alguns. És sabut que les desgràcies
reflecteixen el millor i el pitjor de la condició humana.
Ens ha servit per valorar les petites coses, o no tan
petites, com la salut, la família, la feina, el benestar, el
consum responsable...Hem hagut de canviar les nostres
rutines i recloure’ns a casa, havent d’aprendre a connec-
tar amb les nostres emocions (escoltant-nos a nosaltres
mateixos i als altres) i per això no estàvem preparats.
S’ha visibilitzat la important tasca de les cures que sovint
la fan les dones i ha estat sempre poc reconeguda.
També ens ha ensenyat a treballar des de casa aprofi-
tant els avenços tecnològics i obrint noves possibilitats
laborals.
Amb la gran quantitat de tutorials que s’han publicat a
les xarxes, hem tingut l’oportunitat d’iniciar-nos en l’art
de la cuina, la costura, el dibuix, el maquillatge, el ioga,
el bricolatge... Hem pogut gaudir escoltant els concerts
que han penjat els nostres amics músics, compartit lli-
bres amb els amants de la lectura i fer àpats i brindis
virtuals.
Ha quedat palès que tenir una sanitat pública ben dotada
del material i personal necessari és de vital importància.
Els sanitaris no viuen d’aplaudiments al balcó; cal tenir
cura d’ells perquè ho han donat tot. Ara, més que mai,
s’han de fomentar projectes de recerca i d’investigació.
L’educació també és un dels pilars fonamentals de la
societat i s’hi haurien de destinar més recursos. No es
pot deixar exclusivament a mans de la bona voluntat i
la militància dels qui hi treballen i estimen la seva feina.
Ens hem adonat de l’impacte de les nostres accions so-
bre el planeta i ara és urgent canviar els nostres hàbits
per fer un món més sostenible i millor.
Hem d’atendre i protegir els nostres avis perquè són els
més vulnerables i no hem estat a l’alçada. Cal repensar i
resoldre l’administració de les residències. S’ha fet poc,
tard i malament.
Ens ha ensenyat a gestionar millor la mort, deixar d’ocul-
tar-la perquè ens incomoda i acceptar-la amb resignació
com el final inexorable de la vida.
També ha posat en evidència que manca molt talent i
sentit comú i sobren picabaralles. Com en el conte del
rei que anava nu, la pandèmia ha destapat la nuesa dels
nostres polítics, que sovint no estan prou preparats pel
càrrec que ocupen. Alguns, estan més interessats a
mantenir la poltrona i els privilegis que comporta que en
desenvolupar satisfactòriament la tasca que els ha estat
encomanada i per la qual cobren un suculent sou. Ens
calen fets i no paraules!
En definitiva, vivim pensant que som infal·libles, que ho
podem controlar tot i sempre estem planificant. Aca-
bem de rebre una bona lliçó d’humilitat. Hem d’acceptar
que, en realitat, som infinitament més fràgils del que ens
pensàvem.
Està clar que “NO tot anirà bé”, no pequem d’ingenus;
res tornarà a ser com abans, però alguna cosa n’haurem
après. Com diu el refrany: “No hi ha mal que per bé no
vingui”.
Ves a saber què ens depara el futur, però tot apunta que
anem cap a una nova era, la de les guerres bacteriolò-
giques. Preparem-nos, planifiquem i anticipem riscos si
no volem perdre la partida, que potser demà serà massa
tard.
Montse Garcia Peitiví (mestra jubilada)
 ... ... covid > 31

COSES POSITIVES QUE HEM EXTRET DE LA COVID 19

La COVID 19, més conegut com a
Coronavirus, es va originar en data
31 de desembre de 2019 on va co-
mençar colpejant la societat de la
Xina. Es va anar estenent per tot el
món, fins que el dia 11 de març de
2020, l’OMS va declarar la pandè-
mia mundial. Des de l’inici fins a la
data d’aquest informe s’han acon-
seguit més de 90 milions de casos
notificats a tot el món i més de 2 mi-
lions de casos a Espanya.
El confinament per la pandèmia de
COVID 19 a Espanya, va durar des
del 15 de març de 2020 fins al 21 de
juny de 2020. A causa d’aquest con-
finament la societat va patir moltes
conseqüències, com són l’augment
d’addiccions i d’hàbits tòxics, els
problemes d’insomni, els problemes 19, també n’hem extret una llista de cis més importants és que ens hem
per socialitzar, els problemes de coses positives que ens ha ensen- conscienciat que tots som un i que
dol, els problemes d’ansietat... La yat o que han ocorregut a partir de la formem part de la mateixa llar ano-
frustració provocada pel temps i les COVID 19. Alguns d’aquests benefi- menat planeta terra.
oportunitats perdudes amb el confi- cis són que l’aigua de canals, rius i
nament, la incertesa per la por que Silvia Jorquera Quintana
mars és molt més neta, els nivells de
no hi hagi una recuperació econò- Competic 2 Nit
contaminació de l’entorn han baixat
mica i el no saber si es paralitzarà notablement i que els treballadors
tot de nou, els canvis abruptes de del sector de la salut, alimentació
rutina, de modalitat de treball, el no i neteja ara són molt més valorats.
saber què fer amb els nens i amb els Hem donat molta més importància a
problemes de conciliació laboral i, cuidar la nostra alimentació i el nos-
en molts casos, tristesa i preocupa- tre cos, hem après a relacionar-nos
ció per estar separats de familiars, o de manera diferent, hem participat
per tenir els pares i familiars de risc i hem sigut testimonis de molts ac-
lluny, sense poder ajudar-los. tes de bondat i solidaritat. Ens hem
Malgrat totes les conseqüències sentit agraïts pel que tenim i, des
que hem patit a causa de la COVID de la meva opinió, un dels benefi-

L’ANY 2020
L’any 2020 es recordarà com l’any en què una pandèmia va afectar la
població i l’economia del món. Tot el planeta lluita contra la COVID-19.
L’OMS i tots els experts mundials defensen mesures de protecció que
impedeix la transmissió del virus.
Finalment, les lliçons per a la humanitat que podem aprendre de la crisi
del coronavirus són incalculables. De fet, la COVID-19 ens va recordar
que tots som iguals, sigui quina sigui la nostra cultura, la nostra religió,
la nostra professió o la nostra situació financera. També ens ha demos-
trat que tots estem connectats i que quelcom que pot afectar a una
persona pot afectar a qualsevol altra.

Hanane Kharkhach - Català 2 matí

... covid > 32

RELEXIONS SOBRE
LA COVID-19
La meva experiència amb l’epidèmia del virus corona i so-
bretot amb la quarentena, és que va ser per mi com una
nova oportunitat per celebrar i recordar la gent que ens
envolta.
Una de les claus davant aquesta nova situació serà des-
envolupar un sistema basat en la unió de la família per
preservar els valors clars i bàsics per tal d’enfortir la nos-
tra societat.
A continuació, vull fer algunes reflexions sobre les con-
seqüències que comporta aquesta pandèmia.
Aquesta epidèmia ens ha canviat moltes coses:
-Al principi, vaig pensar que tindria molt de temps i que
em costaria omplir aquest buit. Vaig aprofitar el temps
per caminar aproximadament mitja hora al dia, ja sigui
per casa o en un altre lloc tranquil, i mirar alguns dels
programes de la televisió que prefereixo. Tot això va tenir
un efecte positiu en mi, i sobre la meva família també.
Estem aprenent a controlar el temps, sabem cada minut
com invertir-lo i què fer.
Crec que molts de nosaltres ens replantejarem la nostra
forma de viure si els nostres pares treballen en una pla-
nificació i utilització adequada del temps. Ara les mares
tenen més temps per estar amb els seus fills, mentre que
abans es passaven la major part del temps en diversos
llocs, lluny d’ells.
Hi ha altres avantatges que la societat està aprenent
d’aquesta situació, com mantenir la higiene, rentar-se i
esterilitzar-se les mans, respectar les cues i mantenir una
distància segura, ja sigui en bancs, botigues i mercats.
Tothom va acceptant la debilitat de l’ésser humà i la
força d’aquest virus, que no es veu a simple vista i que
ha aturat la vida i entrat als països de tot el món sense
permís. Aquesta crisi està demostrant a tothom que el
grup de metges i científics formen una part essencial per
a la nostra supervivència.
Estem aprenent l’autocontrol, com domar-lo, controlar-lo
i posar-lo a la pràctica frenant els impulsos, les inclina-
cions i les accions negatives.
Estem aprenent a recordar els altres i a comunicar-nos
amb els amics de la infància. La comunicació entre les
persones va augmentant cada vegada més.
Veure el futur i el món:
Pel que fa a la situació mundial actual i la meva visió
de futur, veig que al que s’enfronta el món a la llum de
l’emergent crisi epidèmica del corona és només una part
d’un terrible malson que s’ha convertit en amenaçador
al llarg de dècades humanes. Cal que els principals paï-
sos s’afanyin a revisar les seves polítiques i construei-
xin les bases per a una solidaritat universal. Entre elles,
per construir un món millor, inevitablement s’enfrontaran
al perill de caure en una situació global governada pels
impulsos de la violència i la destrucció, i en la qual els
conceptes de veritat, justícia i democràcia han d’acabar
dominant.
Caldrà invertir molt en optimisme i energia positiva i es-
perem que tota la pandèmia acabi aviat i hi hagi un futur
brillant per a tots.
Habiba Belhachmi Ouazzani - Català 2 matí

EFECTOS DE LA PANDEMIA
Con todos los numerosos efectos de la pandemia covid19, han mejorado mis relacio-
nes familiares. Ahora tenemos tiempo para comer juntos, nos sentamos juntos para
comunicarnos más, lo que nos permite identificar los problemas que afectan a la fami-
lia y cómo solucionarlos.
Puedo aprender a cocinar la mayoría de los platos de mi país gracias al tiempo libre
que tengo.
La pandemia también cambió el estado de nuestra vida social, al mejorar los sistemas
de tecnología, crear y mejorar el uso de aplicaciones como “Tik Tok”,”IG” etc…que
nos ayudan a entretenernos aunque no salgamos.

Hayford Priscilla - GES 1 M

 ... covid > 33

FUERZA INTERIOR
Cuando tenemos esos momentos de
soledad o esas lloreras injustificadas
que nos hacen ver como nuestra luz in-
terior se apaga, esos momentos en que
no tienes ni fuerzas para levantarte de
la cama porque tu estado anímico no te
deja ver más allá... Cuando pasa todo
esto, tenemos que poner cartas en el
asunto, levantar la cabeza y buscar al-
guna motivación, alguna cosa que nos
haga ver lo realmente fuertes que llega-
mos a ser.

La clave de esta vida no está en cómo

te vea la gente ni cuánto dinero tengas.
Al fin y al cabo, todo eso no es impor-

HEMOS APRENDIDO tante. Lo importante es cómo te sientes

tú contigo mismo. La clave es hacer las
cosas incluso cuando no te sientes bien,
El COVID-19 vino a quedarse y todos le hemos hecho un espacio levantarte cuando no tienes ganas, ir a
importante en nuestras vidas, voluntariamente. Es un participan- entrenar cuando no te apetece, quedar
te más en nuestras vidas, invisible pero muy influyente en todas con tus amigos cuando no quieres... A
nuestras discusiones, conclusiones y decisiones. No solamente veces no es cuestión de motivación,
nuestro estilo de vida ha cambiado, sino que estamos listos para sino de compromiso con uno mismo.
seguir cambiando para estar a la altura de las circunstancias y No dejes que tus emociones dominen
poder defendernos de lo que nos toque enfrentar. tu inteligencia. Piensa que cuando tocas
fondo, la única manera de recuperarte
Creo que la cuarentena también nos dio la oportunidad de dar- es coger impulso para salir a flote.
nos cuenta de muchos de nuestros conflictos de puertas para
adentro, y nos dio el tiempo y el espacio para poner en práctica Un sabio me dijo un día: primero due-
comportamientos más orientados a solucionar los problemas. le, después te da rabia y al final ves que
Mientras tanto, hemos acomodado nuestras rutinas para mante- todo pasa por algo: esas son las etapas
nernos alejados del peligro. Por ejemplo, hemos reducido nues- de la vida.
tras actividades sociales; nos reunimos muy infrecuentemente
y preferimos hacerlo con quienes viven relativamente cerca (en
Miguel Hidalgo Lozano
este aspecto creo que también nos ha ayudado el toque de que-
Accés a la universitat
da).
Además, hemos aprendido a evitar todo tipo de aglomeración
cualquiera que sea el motivo, tratamos de salir solo para lo in-
dispensable y con medidas de protección.
Para mí todo esto ha sido muy fuerte, más que todo cuando tu-
vimos la cuarentena. Solo pensar lo que estamos pasando más
el encierro, es algo que no se puede controlar muy fácilmente.
Tuve días en los que me daban fuertes ataques de ansiedad.
Esta sola acción de protegernos y proteger a los demás, es una
clara manifestación de solidaridad y respeto comunitario, una
elevada demostración de civismo y la forma más eficaz de man-
tenernos sanos. Asimismo, hemos aprendido a ser pacientes,
a planificar nuestros pasos sin prisa, a desarrollar más control
sobre nuestras emociones (por ejemplo, somos más corteses en
el tráfico o más cooperadores al hacer una fila).
Creo que todo este gran cambio social, cultural y económico se
extenderá por varios meses, por lo que lo mejor es prepararse
con tiempo y tomar las cosas con calma.
Josselyn Espinales - GES 1 N
... covid > 34

LA NUEVA NORMALIDAD
El amanecer cada dia es una opor-
tunidad de vida, donde veremos
como crecemos y envejecemos.
Ver el mundo a nuestro alrededor,
con una gran crisis y una pandemia
que nos ha afectado a todos, don-
de mueren niños, jóvenes y ancia-
nos. Esta pandemia nos ha venido
a enseñar muchas cosas y a ver la
vida diferente. Nos hemos enfoca-
do tanto en los trabajos, buscando
cada día el pan para nuestros hoga-
res, que no nos damos cuenta que
también nuestras familias necesitan
atención, amor y tiempo.
Tuvo que venir una pandemia a en-
señarnos cómo vivir, saber cuánto
valor tiene la familia, valorar a las
personas que no conocemos, dar-
nos cuenta de cuánto valen esos
abrazos, besos y caricias, ese gran
gesto de amor. Nos ha venido a en-
señar cómo valorar la vida y a ser
positivos siempre.
Lo que nunca se terminará será el
amor. ¡Que perdure para siempre el
amor!

Yisela Aguilar - GES 1 M

LA PANDEMIA
Aquesta pandèmia ens ha afectat
a tots i totes, s’han produït moltes
morts. Jo en aquesta pandèmia em
trobava molt malament i he entès que
malgrat tot el que et passa només
trobaràs la família al teu costat.
La part bona en aquesta pandèmia
és que he après moltes coses noves
i també he tingut prou temps d’estar
amb mi mateixa.
I vaig fer un missatge a mi mateixa:
Estimada, jo estic bé, si avui les co-
ses no surten com hem planejat,
demà podem intentar-ho de nou.
Tanca els ulls i no tinguis por. Tot es-
tarà bé.

Nassima Nouali - GES 1 M

 ... ... covid > 35

LA PANDEMIA EN NUESTRO PLANETA

Hoy no podemos decir que vivimos como
antes, todo ha cambiado. Nuestros hábitos,
nuestras relaciones y nuestra comunicación.
Estamos expuestos a todo tipo de situacio-
nes riesgosas, sin pensar que solo e.l regre-
sar a casa sanos y salvos es una bendición.
El covid 19 nos tomó por sorpresa. Quién iba
a pensar que al amanecer del día después
todo iba a ser diferente. Todo tomó un giro de
repente; sin duda alguna para un bien. Ahora
vemos las cosas y a las personas de manera
diferente. Ahora sabemos lo que realmente
importa que es la familia y el estar bien en
la comunidad. Hoy en día dedicamos tiempo
a aquellas cosas que dejábamos para des-
pués, que quizás antes no lo hacíamos por estar “ocupados por nuestros asuntos en general”. Hoy en día sabemos
lo que realmente vale la pena.
Esta situación nos puso a prueba. Hoy en día vivimos con el miedo de pensar si despertaremos con una buena o
mala noticia y de manera realista sabemos que no hay mal que por bien no venga.
Darly Cruz - GES 1 M

TIEMPOS DIFÍCILES
La pandemia nos cambió casi todo. Pequeños planes
a nivel familiar, vacaciones y reuniones. Creo que hay
que empezar a reinventarnos de nuevo para seguir ade-
lante. La situación actual debida a la covid-19, también
tiene algunas ventajas en nuestras vidas. Hemos vuelto
a vivir la realidad de las relaciones con la gente mayor, y
sobre el consumo abusivo a todos los niveles. Además,
el medio ambiente, el entorno donde vivimos, tiene más
presencia en nuestras vidas.
A nivel de la ciencia, hay que dar más oportunidades a
la gente mayor para que aprendan y dominen bien las
nuevas herramientas de comunicación. A nivel artístico,
en un pueblo como Salt, con tanta diversidad, hay que
invertir tiempo en la gente, porque seguro que tienen
mucho que dar.
En lo tradicional, también se necesita trabajar y comuni-
carse con la gente. Esa es la gran base para todos los
proyectos del futuro.
Al final, seguro que hemos aprendido algo nuevo du-
rante el tiempo de confinamiento. Muchos de nosotros
hemos perdido algún ser querido, somos testigos de
una época muy dura y tenemos que contarlo a nuestros
nietos.
Nouridine Khalili - GES 1N
... covid > 36

LO REALMENTE
IMPORTANTE
Llevamos un año conviviendo con este virus y aún no sa-
bemos cuándo terminará. Desgraciadamente, no es igual
para todo el mundo. Cualquier desgracia golpea más fuerte
al pobre. Este proceso era necesario, por más duro que nos
parezca, para concienciar a la sociedad de lo que realmente
es importante.
Hoy en día las persones viven sometidas a un estrés pro-
fundo, apenas dedican tiempo a socializar. Las cosas más

ULTREIA
pequeñas y importantes de la vida han dejado de tener valor.
Tenemos de todo pero no disfrutamos de nada. Nos hemos
dejado llevar por un mundo artificial, sin valores, inmersos en
el consumo innecesario para satisfacer unas carencias que
se disfrazan de necesidad.
Somos muy poco considerados, sobretodo con las perso- Estamos en la nueva vida,
nas mayores. Mientras estas pueden cuidar de los nietos va un año después se ve la salida.
bien la cosa, pero en el momento que dejan de ser útiles
se les lleva a una residencia donde pasan sus últimos años
Vivimos una vuelta sin ida.
en un lugar desconocido con gente desconocida, un entorno Así se crea la autofilia.
que no les es familiar. Nadie podría imaginarse viviendo en
la habitación de un hospital…pues es donde viven ellos los
últimos años de su vida. ¿Triste, verdad?
Felices, que ingenuos,
no se dan cuenta, amordazados.
Por otra parte y no menos importante, está nuestro planeta.
Lo estamos destruyendo. Las consecuencias ya las estamos Amenazados con un virus.
sufriendo. Esta vez ha sido un virus, pero podía haber sido Supuestamente estamos acabados.
cualquier otra catástrofe.
Creo que la Tierra nos ha castigado. En un abrir y cerrar de Ni la cara mostramos.
ojos nos lo ha quitado todo para que tomemos conciencia en
un futuro de lo que realmente es importante y reflexionemos Familias hechas pedazos,
sobre ello. Todo lo que hagamos, bueno o malo, es lo que bajándoles los salarios.
heredarán nuestros hijos. Empresarios arraigados.

Laila Hsaina.
PPA, Cicles Formatius Grau Superior
“Patronos” enriqueciéndose,
a base de mascarillas y gel.
Diciéndote: “Es por tu propio bien”.
Esta es la vida, un simple vaivén.

La mañana florece,
las amapolas bailan.
El cálido viento que
por las noches te amanta.

Sentir la euforia
de un niño que amamanta.
Los insectos que por las noches cantan.
Eso es lo que falta.

Adam Baba - GES 1M


EL FUTUR
El futur és incert. Si t’atures a pensar en ell… uff, t’es-
pantes. El canvi climàtic el tenim aquí, ens va tocant el
crostó, però nosaltres a la nostra.
Distingits viròlegs auguren més pandèmies, el capitalis-
me més ferotge continua creixent, l’ultradreta treu pit,
les desigualtats, la precarietat, la injustícia, la fam…per
tirar-te pel primer balcó que trobis.
Què fem doncs? Nosaltres, simples mortals, ocupadís-
sims, experts en malabarismes quotidians per tirar en-
davant la vida.
Agafar consciència! La societat la construïm entre tots.
No cal ser uns herois. D’acord, no estem a les altes es-
feres per prendre decisions, però això no ens lliura de la
nostra responsabilitat.
Agafem-la! Deixem de queixar-nos i mirar-nos el melic.
Mirem-nos les entranyes, les nostres vergonyes, man-
cances, pors, inseguretats... posem-hi llum! Cultivem
l’empatia, el respecte, l’amor, la responsabilitat.
Pensem en el futur immediat; en tan sols demà. En
què podem fer o deixar de fer per posar el nostre granet
de sorra.
Molts grans de sorra fan un desert.
El món, a les nostres mans. El modelem?
Felisa Hernández - 2n GES, nit
... futur> 37
EL FUTUR
El futur és un conjunt de plans que dibuixen els pas-
sos que necessitem fer nosaltres mateixos per tal
d’obtenir els desitjos i els somnis que anhelem a la
nostra vida.
Per aconseguir aquest futur, necessitem ser sempre
optimistes sobre el bé i caminar cap endavant i no
pensar en el passat, perquè només són records.
Per això, l’optimisme és la llum que ens treu de la
foscor de la vida i ens fa esperar per poder assolir
tots els somnis que tenim a la ment, com la pros-
peritat i el bé.
Sempre cal ser optimistes sobre el futur, siguin
quins siguin els problemes i les crisis que ens porta
la vida.
La vida sempre cal que vagi lligada amb el present.
Si el present ve acompanyat d’un bon treball per-
sonal i una planificació seriosa, el futur tindrà un
resultat exitós.
Aziza Kaichouch - Català 2 matí
LA CASA DEL FUTUR
A la classe de català 1 nit, hem imaginat com serà
la casa del futur:
• La casa tindrà cinc o sis habitacions.
• La casa tindrà una cuina molt gran.
• La casa serà molt avançada (plena de màquines
per viure millor).
• La casa tindrà hort i serà sostenible.
• La casa serà al costat de la platja o de la muntanya.
Sempre, en plena natura.
• Al món, hi haurà gent nova, que haurà evolucionat
de nosaltres. També, es crearan nous negocis i
noves empreses.
• La gent tindrà més temps lliure per gaudir de la
família i la llar.
Català 1 Nit
... futur> 38
CLEPSIDRA y SÍSIFO
Yo soy tu creador y te pregunto, ¿Qué futuro quieres
para ti?, ¿Lo sabes? No, no creo, y te diré por qué.
Porque por la mañana te levantas y miras la imagen del
espejo de reojo para pasar desapercibido a ese extra-
ño que te mira fijo y desafiante cada vez que apareces
frente a él. Qué más da que pongas cara de bobo, si-
gue ahí callado, como un portero de discoteca, y te
conoce más que tú mismo. Espera que recuerdes.
¿Qué he de recordar? Dirás. Que eres y que existes.
Que más allá del espejo hay carne y sangre, y neu-
ronas que mueven tu mente y corazón en una pelea
perpetua. Pero, estás ciego y sordo, no mudo, eso no.
Ese, es el mal de todos; hablar demasiado y a deshora.
Vacío, sin sentido. El colmo del tonto es lo que eres, y
lo no ves. Porque se te escapa lo esencial en esta vida
que se te escurre sin tregua, por memo.
Y ahora, dime: ¿Cómo vas a imaginar un futuro si ni
siquiera sabes de tu ahora? Cuando entres en tu si-
lencio, callado, atento, paciente, humilde … ahí enten-
derás que el tiempo está en ti, como todo está en ti
mismo.
Insisto, ¿Qué futuro quieres? … ¿Te lo repito?
Y así, un día tras otro, porque no despiertas y el agua
de tu reloj sigue cayendo con generosidad y alevosía,
como tu piedra. Lo sabes Sísifo. Sigues siempre en el
mismo circuito, tu möebius.
Eso sucede cuando no nos preguntamos cómo quere-
mos que sea nuestro futuro. ¿Qué no nos gusta?, ¿Qué
cambiaríamos para ser realmente nosotros? Auténti-
cos, sin más voz que la del alma, que es la que vale, la
veraz. Recobrar la esencia que nos robaron.
¿Y si quien pregunta fuese tu corazón?, el verdadero,
el que mueve el universo y crea victorias y milagros. El
que con entusiasmo y voluntad da lo mejor. Entonces,
tendríamos la fuerza de titanes y nada sería obstáculo
para ser, sentir y gozar del aquí y el ahora. Por tanto,
no haría falta la palabra futuro, no mataría la palabra
pasado, no pesaría el agua que se derrama, ni aquello
que se fue.
En lugar de eso, tenemos la rabia justiciera del caído
que se resiste a morir por un flechazo mortal, por la
desidia vital, por el destierro perpetuo, por una piedra
que jamás llega a su cima …y elige morir de pie siem-
pre, como Napoleón que se niega a entregar la batalla,
aún ya sin suministros.
Moriré venciendo cada alba y cada ocaso, al feroz mar
y al cuervo que espera. Como el valiente y feroz vikin-
go, que rompe gritando su pecho y las filas enemigas
antes de perderse. Subiré a la cima.
Z=C.V.Sen(U/2)
Anglès 1 i Competic 1
 ... futur> 39

EL FUTUR I ELS JOVES

Imagino un futur proper protagonit-
zat pel joves i molt diversificat.
Per una banda, joves colonitzadors
de l’espai, desafiant tota classe de
perills i noves malalties, amb la força
i la fermesa de qui conquereix un
lloc millor per als seus; amb l’enginy
que cal per superar totes les dificul-
tats i la seguretat que dona el com-
partir tant èxits com frustracions.
Per l’altra, el pas del botox a la in-
tel·ligència artificial. Del culte al cos
al culte als resultats. De la memòria
a la investigació i de la velocitat a la
constància.
També aquells joves que saben que
la millor riquesa que es pot trobar,
ja la porten dins; músics, poetes i
tots els artistes. Llavors hauran sa-
but fer entendre als altres que ells
no necessiten cap motxilla, i transmetre el seu tresor és Perquè només els joves tenen en comú el més important:
la seva manera d’ajudar. que prioritzen l’amor i saben aprendre dels errors pas-
sats.
I els recicladors, que amb seny i humor no es confor-
maran amb cotxes, rius i muntanyes, sinó que seran ca-
paços de reciclar fins i tot somnis i persones. Rosa Molledo - Competic 2 Nit

EL FUTUR QUE JO VULL

• Veure un món d’igualtat amb seguretat i res-
pecte on puguem riure, sortir sense por al ca-
rrer, sense por a la vida.
• Veure més dones felices i que siguin elles ma-
teixes, sense por a parlar i a defensar els seus
drets.
• Veure com cau aquest mur d’homes masclis-
tes, perquè hi ha massa dones atrapades per
l’esclavitud sobre elles i per la ignorància dels
seus drets.
• Veure que no hi hagi explotació infantil i que
tots els nens del món tinguin dret a una llar i a
una educació.
• Veure un món d’igualtat on ens mirem com a
germans i que no hi hagi raça, color o religió
que ens divideixi.
• Veure un futur sense dolor ni fam, on tots i to-
tes construïm un camí amb amor i llibertat.

Reina Suyapa Suárez - Català 2 matí

... futur> 40 MOHAMED O.
Jo seré un jugador de

COM M’IMAGINO EL MEU FUTUR? futbol o treballaré en un

taller de mecànic perquè
m’agraden molt totes
dues feines. Des de
AHMED petit que m’interessa
un taller famós. molt la mecànica i
xes i motos i treballaré en
Jo seré un mecànic de cot dre tot el que saber com funcionen les
a mo lt mu nta r i de smuntar màquines i apren
M’ ag rad pastilles
a un cot xe pe l se u ma nte niment, com canviar l’oli, les coses, reparar màquines
necessit els amortidors
iques; també els discos, espatllades, canviar rodes,
de fre i les rodes pneumàt i canviar el tub canviar l’oli...Sé canviar les
s i el motor d’arrancada
i els filtres, les bombete rò n’hi ha
am ent . Alg une s d’a qu es tes coses ja les sé fer pe rodes, canviar bombetes,
d’escap els frens de tambor...Però
rendre.
moltes més que les vull ap n’he de saber més encara,
sobretot de l’electrònica
de vehicles que és el que té
més demanda avui en dia.

SMOUHSINE
ouh-
Hola, soc en M
tu r vull
sine. En un fu
i, si
ser pilot d’avió
ista
no, seré futbol
ti t que
que des de pe
Pe rò
m’agrada molt.
r pi-
el millor seria se
món
lot i viatjar pel
re nts
i conèixer dife
països.

MEHDI
Des de petit que
m’agrada la pastisse-
ria. Em surten molt bé
les magdalenes. Vaig
fer una visita al Celler
de Can Roca i vaig al·lu-
cinar. M’agradaria ser
pastisser com el petit
dels tres germans i po-
der treballar amb ells.

dos YASSINE
e G h a na. Fa a
soc d mev Jo seré mecàn
SEIDU c 1 9 anys i g e r m ans. La . El ic de cotxes i
treballaré
t in 3 ze en una bona em
m d ic Seidu, talunya. Tinc à e n té dot bra. presa amb bons
Jo e a Ca u germ r a l’o Ser mecànic m equips.
n ys que visc anys i el me í va a treballa alment exemple, si algu
’agrada molt pe
rquè, per
a 5 t tu
a té 1 ada ma cat. Ac n dia se’t para el
german és paleta i c de supermer ’agrada. en un bosc o un
lloc apartat, po
teu cotxe
re ra im
meu pa are és caixe ia s o lidària molts problemes
si no saps com
ts tenir
a m conom
La mev Ecosol e ho. Penso que
és una feina m
arreglar-
ll o a
treba necessària. olt útil i
 ... futur> 41

SAID ses
g in o m oltes co n
ima ar e
De fet, tur. Vull treball ou.
f u s
pel meu a i tenir un bon os:
ric ïs
una fàb r a molts pa ré
v ia t ja m ca sa
Vull d res... E ull viure
L o n
Dubai, nys. V
t in g ui 37 a iscina i
qu a n
a n ca s a amb p
r
en una g dí.
a n ja r
un gr

MOUHSINE
Hola, soc en M
ouhsine. En
un futur vull ser
pilot d’avió
i, si no, seré futb
olista que
des de petit qu
e m’agrada
molt. Però el
millor seria
ser pilot i viatja
r pel món i
BAKARY a Salt amb la conèixer diferent
c 19 an ys . Sóc de Mali i visc s països.
Jo em dic Bakary Ko
ïta i tin el bàsquet.
el m ón de ls esports, sobretot
re ss a gar com
meva família. M’inte na t. En un fu tu r, m’agradaria molt ju
Entreno i jugo com
a afeccio presari esportiu
un eq uip im po rt an t i treballar com a em
a professional en
a Mali.

2021, UNA REALITAT INCÒMODA

Si fem una mirada a la Història de la Humanitat, po- Per tu, per mi, per tots nosaltres. Fem un Canvi Soste-
dríem definir-la en tres paraules: Egoisme, Poder i Co- nible, Fem Cultura Sostenible!
neixement.
La Cultura, el nostre present, el nostre futur.
L’egoisme i el poder lligats amb els Imperis i les Gue-
Abel Pérez Pozo - Grup: Competic 2 Nit
rres i el coneixement amb el progrés dels humans per
superar les adversitats.
Si ens aturem en el moment actual de les nostres vi-
des, potser vivim una època de coneixement gairebé
infinit a només 2 clics. No obstant, l’egoisme i el poder
actuals m’han portat a qüestionar-me la nostra existèn-
cia futura a curt i llarg termini:
Volem canviar els nostres comportaments per frenar la
crisi social i l’emergència climàtica?
Sabem com fer-ho?
Volem fer-ho?
Deixarem a una banda les aspiracions materialistes i
experiències més enllà de les nostres fronteres per de-
fensar el bé comú, per defensar el nostre planeta?
Són preguntes que ja us havíeu plantejat en el passat,
o us plantegeu ara, o que mai ens plantejarem?
... futur> 42

6 D’OCTUBRE, LA FI DE L´EURO…
El pròxim 6 d’octubre d’aquest any 2042, Tots els comptes bancaris, a partir
i després de més de 28 segles d’his- del 6 d’octubre d’aquest any, es
tòria, desapareix el diner físic, tant traspassaran automàticament
en paper com en moneda. al BDU i serà totalment digital
a través d’internet i la seva
El passat 27 de juliol es va signar mega banda ampla 9G.
el preacord amb el BDU (Banc
Digital Universal) i el BMC (Banc Totes les transaccions ban-
Mundial Central) i va ser oficial el càries s’hauran de fer de
passat 31 de juliol amb les signa- manera virtual, a través dels
tures dels 194 països que pertan- nostres ordinadors personals,
yen a l’ONU. tablets multi-sistema 9G, te-
lèfons mòbils o amb els nostres
El pròxim 6 d’octubre d’aquest any es anells personals d’última generació,
posa fi a l’Euro, després de més de 40 anys amb pantalla desplegable i multi-siste-
amb aquesta moneda a nivell europeu. L’Euro ma office de banda mega ampla de 9G.
està entre nosaltres des de l’any 2002, que va substituir
la pesseta a Espanya. Per fer pagaments de petites quantitats, ho farem com
fins ara, amb el Xip personal integrat.
La nova moneda s’anomena Kers. Serà únicament digi-
tal i la moneda única a tot el món; així que desapareix el Sergi Palma - GES 2n, matí
diner físic.
Tindrà un valor de: 1 Euro=1 Kers amb 12 Nunis. Els
Nunis són la fracció decimal del Kers, com ara mateix
els cèntims d´Euro.
La nova moneda, Kers, serà a partir del 6 d’octubre, i
serà, doncs, la moneda oficial a nivell universal, és a dir,
a tot el món.
Amb l’entrada del Kers, també desapareixen les sucur-
sals bancàries que queden, encara que aquest tanca-
ment no serà al 2042 sinó al 2043 i així es donarà temps,
com és evident, per poder bescanviar les monedes i bit-
llets d’Euro que encara tindrem. Només hi haurà un únic
banc, el BDU (Banc Mundial Universal) i aquest banc
serà l’únic banc a tot el món.

LA VIDA DESPRÉS DEL COVID

HÍBRID
Ethan va dir: per què no us esteu convertint en
un híbrid? Quant sap un híbrid? Encara no ho
sabeu. Hi ha prou temps per aprendre llegint lli-
bres? Converteix-te en un híbrid. Tot s’instal·larà
automàticament al cap. No cal amoïnar-se per
res. Aleshores podeu fer el que vulgueu.
Posant-se un xip al cap, ara qualsevol persona
podrà ser un híbrid. Una part seràs persona i una
altra part seràs robot. Una gran combinació dels
dos.
El somni dels humans abans era ser un híbrid.
Quant temps treballaràs si passes tota la vida

darrere dels estudis? Sense haver
d’estudiar es podrà aprendre el que
es necessita o es vol, sense gaire
temps ni esforç. El cervell estarà
connectat amb el núvol digital i tots
els híbrids estaran connectats entre
ells. Quin sistema tan bonic…!
Nafisa Anjum – N3
***
LA VIDA DESPRÉS DEL COVID
Jo penso que tot tornarà a la norma-
litat i viurem com sempre hem vis-
cut. Estarem allunyats de la masca-
reta i podrem respirar com sempre
ho fèiem abans que vingués aques-
ta pandèmia.
Estarem tots junts un altre cop, com
sempre hem estat. Viatjarem per
tot arreu del món, sense fer-nos les
PCR...
Ens abraçarem com sempre ens
hem abraçat i la vida tornarà a la
normalitat.
Fatoumata Diaraye barry bah – N3
***
CANVIS TECNOLÒGICS
DEL FUTUR
Jo penso que el futur serà millor
perquè no s’haurà de fer res; tot ho
faran els robots i així les persones
descansaran més.
Tampoc no contaminarem el planeta
perquè els cotxes seran elèctrics.
Serà molt més fàcil comunicar-nos
que ara i les persones aniran d’un
lloc a un altre amb un patinet elèc-
tric sense necessitat de caminar.
Assatou Barry Bah -N3
***
L’EVOLUCIÓ DEL
TELÈFON MÒBIL
Els primers telèfons mòbils eren
molt grans i tenien una antena. No
tenien càmera i no funcionaven si no
aixecaves l’antena. Eren analògics.
De mica en mica els mòbils van anar
evolucionant i, fins i tot, es van co-
mençar a incorporar càmeres que
feien fotografies molt primitives. Al-
guns models eren plegables, amb
tapa i tot, i d’altres tenien accesso-
ris. També hi havia alguns telèfons
que s’obrien lliscant la tapa.
Més endavant, van inventar els te-
lèfons tàctils, que són els actuals.
Tenen aplicacions com Facebook,
Whatsapp i moltes més. Els mòbi-
ls actuals tenen molt bona càmera,
també tenen molta memòria, i, fins i
tot, es pot pagar amb ells.
Ara la majoria dels mòbils són tàcti-
ls, però en el futur jo crec que seran
una mena de carcasses de vidre.
La tecnologia evolucionarà molt
més i tot serà hologràfic. El mòbil el
portarem dins dels nostres cossos.
Moussa Traore – N3
***
... futur> 43
LA VIDA DESPRÉS DEL COVID 19
La vida ha canviat molt amb el CO-
VID-19 però ara ja comencem a tor-
nar a la nostra normalitat. Crec que
aviat viatjarem a on vulguem i amb
qui vulguem i sense mascareta.
El COVID-19 ens ha posat en alerta
i ara ja ens hem acostumat a la vida
amb el COVID, però el més impor-
tant és que ja estem preparats per
quan vingui una altra malaltia.
El COVID ens ha fet un examen so-
bre la llibertat.
Oussama Fouad –N3
***
COM SERÀ LA VIDA DESPRÉS
DEL COVID19
La vida després del COVID19 serà
com la vida abans de la pandèmia.
Sortirem al carrer sense la masca-
reta, tocarem les coses sense po-
sar-nos gel a les mans, ens podrem
saludar sense por a contagiar-nos,
podrem emprovar-nos la roba abans
de comprar-la, podrem estar a clas-
se sense la mascareta i sense dis-
tància de seguretat i podrem anar-
nos-en de festa.
Oumar Kamara -N3
 ... futur> 44

ART ORGÀNIC
LES IMPRESSIONS DE LA PLACENTA
La placenta és un òrgan fonamental
per a la gestació. Si no hi ha placen-
ta no hi ha gestació. La placenta es
forma a partir de les mateixes cèl·lu-
les que l’embrió que més tard serà
un nadó. El volum de la placenta és
proporcional al volum i pes del bebè.
Pesa aproximadament el 15% del
pes del bebè.
La placenta sol ubicar-se a la part
superior de l’úter. La placenta és qui
s’encarrega de fer arribar tot el que
necessita l’embrió per formar-se.
Aquesta és el primer nexe d’unió en-
tre la mare i el nadó perquè el cordó
umbilical no està directament con-
nectat al sistema circulatori de la
mare, sinó que s’uneix a la placen-
ta, que transfereix els nutrients de la
mare al nadó sense que la sang de la
mare i el nadó es barregin.
En el moment del part és important
revisar-la per tal de veure si està
completa i no hi ha cap part que
s’hagi quedat dins de l’úter de la
dona.
La impressió de la placenta és una
forma d’art orgànic únic i significa-
tiu. És la impremta que deixa aquest
òrgan en un paper porós per tal de
captar tota la seva forma i essència.
S’hi veuen les seves parts, els coti-
ledons de la cara materna o la cara
fetal, les dues membranes (la bos-
sa de les aigües), el cordó i els seus
vasos. Té dos costats, el costat ma-
tern i el costat fetal. Per això es pot
dir que és l’únic òrgan que pertany a
dues persones.
En Carles Villacampa, professor de
la nostra escola, i la seva companya
han volgut conservar un record del
naixement de la seva filla, la Mestral,
fent la impressió de la seva placen-
ta i ens la comparteixen. La Mestral
Actualment, a part de revisar-la, hi
va néixer el 18 de febrer del 2021.
ha centres i equips d’acompanya-
Segur que aquesta mostra d’art tan
ment al part que permeten donar un
innovadora serà només una petita
lloc a aquest òrgan que ha estat no-
anècdota entre totes les innova-
drint el nadó en l’etapa intrauterina i
cions que conformaran la seva vida
honorar-lo pel servei que ha prestat
futura. Benvinguda i moltes felici-
fins al naixement de la manera en
tats, família!
què la família esculli.

MODA DESPRÈS DE LA PANDÈMIA

L’any 2021 és el moment en què el sector de la moda es reestructurarà. Després de mesos amb
botigues i comerços tancats a causa de la pandèmia, fem un crit d’esperança amb l’arribada de
les vacunes i la millora en els contagis, amb una nova “normalitat” tant en el dia a dia, com en
el consum. El brusc descens del comerç al 2020 per la impossibilitat de comprar en botigues
físiques o per la manca de vida social, s’espera que provoqui un fort rebot a l’exercici del 2021.
Les conseqüències immediates que han patit al món de la moda, en gran part és a causa del
temps que ens estem a casa, fent que la visió del producte que necessitem sigui molt diferent.
Ha sorgit la moda “comfy”, una tendència a l’alça ja que cada vegada necessitem peces més cò-
modes. Totes les marques amb més prestigi, s’estan adaptant a aquests moments amb aquesta
nova tendència. La moda post-pandèmica ens porta a uns estils versàtils i còmodes, o el que s’anomena “streetwear”,
és a dir, roba casual de carrer. Una moda que va sorgir entre els anys 80 i 90, on es prioritza la comoditat al carrer, con-
siderant que la roba pot ser utilitzada tant a l’interior com a l’exterior, ja que gran part de la població decideix treballar
des de casa, sense perdre el luxe i l’estil.
Per impulsar el comerç local i tornar a arribar al ciutadà, s’han de tornar a realitzar accions i activitats, per tornar a
engegar el comerç de proximitat, potenciant tot el que significa per a l’economia, la vida social i les relacions humanes.
Per quan acabi tot això –perquè acabarà– que el món s’empleni de primeres vegades, ja que la normalitat és un camí
pavimentat: és còmode per caminar, però no hi creixen flors.
Un cop acabada la crisi, ve l’apoderament i les celebracions. Desitjant recuperar la llibertat perduda i oblidar els pro-
blemes, la vida tornarà a ser com la d’abans: carrers plens, festes, trobades, vida social… i moda.
Lluis Rodriguez Zarco - Competic 3 nit

CANVIS TECNOLÒGICS
CANVIS TECNOLÒGICS DEL FUTUR
En el futur, hi haurà molts canvis; per exemple, els cotxes
seran molt diferents. Els cotxes necessitaran aigua per
funcionar, ja no funcionaran amb electricitat ni gasolina.
El cotxe del futur podrà creuar els mars.
En el futur, els mòbils també canviaran molt. Ara ja tenim
mòbils molt diferents dels que hi havia en el passat, però
en el futur els mòbils t’informaran del passat, del pre-
sent, però també del futur.
En el futur, els ordinadors seran molt diferents. Ara tenim
ordinadors que fem servir per a l’aprenentatge i el treball,
però en el futur els ordinadors es podran utilitzar per a
la construcció de cases, sense necessitat de paletes ni
d’arquitectes...i això serà fantàstic.
MIcky Kwarteng
... futur> 45
COTXES AUTOCONDUÏTS
Els cotxes elèctrics no són res de nou. Han estat a les
nostres carreteres des de fa molt de temps i només ne-
cessiten temps per millorar.
Potser en el futur hi haurà cotxes autònoms. També es
podran semblar als avions pel que fa als desplaçaments.
Tothom podrà tenir un cotxe autònom que es controlarà
a través d’un pilot automàtic o a través dels telèfons mò-
bils. Això ens permetrà tenir les mans completament lliu-
res durant el trajecte per fer altres coses.
Marylester Yeboaa
EL FUTUR AMB EL CORONAVIRUS
La vida al planeta ha donat un gir dràstic des que la pan-
dèmia del Coronavirus va ser detectada. Encara no se
sap quan durarà ni com se’n sortirà d’ella.
Jo penso que la vida després del Coronavirus serà molt
semblant a la normalitat d’abans, però una cosa que es
quedarà seran les mascaretes.
Rachid Kacimi
LA VIDA DESPRÉS DEL COVID
La situació amb el COVID-19 ha fet aparèixer molta an-
sietat a les persones i aquesta situació ja fa un perío-
de de temps que les persones ho pateixen, tot i que la
majoria ha intentat adaptar-se. Això tindrà un impacte
profund a la nostra vida social i en com interactuem físi-
cament amb les altres persones.
A més, tornar a la vida normal no és tan fàcil com sem-
bla; la crisi econòmica després del Corona seguirà es-
sent un obstacle que perseguirà moltes persones. Hi
ha persones que han teletreballat, n’hi ha que s’han vist
obligades a treballar ja que tenien feines imprescindibles
i moltes altres que han perdut la seva feina. La vida tri-
garà molt de temps a ser com abans.
Mohamed Harrak
Grup Català 1. Tarda
 ... futur> 46

ELEMENTS QUE SEMBLAVEN SER

CIÈNCIA FICCIÓ EN EL SEU MOMENT

EL COTXE EL MÒBIL
En el passat ens desplaçàvem amb El telèfon mòbil és un dispositiu portàtil que serveix per fer i rebre trucades.
carros arrossegats per cavalls o mu-
El primer telèfon mòbil va ser creat al Japó per l’empresa Motorola, l’any
les.
1973, gràcies a l’enginyer Martin Cooper. El primer mòbil es deia Dyna-Trac.
Actualment, hi ha cotxes que són
Des d’aquell moment, aquest aparell ha tingut una gran evolució. Avui en dia
més ràpids i còmodes.
incorpora internet i agilitza la comunicació a tota la humanitat.
Els cotxes estan formats per diver-
Edgar Zúñiga. Català 1
ses parts, entre elles: el motor, el vo-
lant, els seients, el canvi de marxes,
les portes, les finestres i les rodes.
Lahbib Houbban. Català 2

L’INTERNET
L’internet es considera un dels mi-
L’ORDINADOR llors invents de la humanitat. Serveix
L’alemany Konrad Zuse va tenir, per comunicar-se ràpidament, enviar
l’any 1941, una gran idea. Va inven- i rebre sons i imatges, conèixer les
tar l’ordinador. El va construir a la notícies del dia i difondre informació
sala d’estar dels seus pares a Berlín. de tot tipus.
Aquest ordinador podia guardar 64 També hi ha desavantatges. La gent
paraules. En aquell moment era una perd molt de temps mirant internet
cosa impensable d’aconseguir! i també hi ha molta informació poc
Què és un ordinador? Un ordinador fiable.
és una màquina electrònica capaç Es va crear l’any 1969 i des de lla-
d’emmagatzemar informació i pro- vors ha arribat a tot el món.
cessar dades.
Imane Ezaran. Català 1
Aquest aparell està constituït per
dues parts essencials: el hardware
i el software.
El hardware és la seva estructura fí-
sica, com ara: els cables, el teclat o
els circuits del disc dur.
El software el formen els programes
i les dades que conté l’aparell.
Elmy Rodríguez. Català 1
 ... futur> 47

PRENDRE EL RISC DE SER VALENTS

El grup de català 1 tarda hem estat pensant en com
voldríem que fos el futur.
Aquests són els nostres desitjos:

SOLUCIONS AL PASAPALABRA
QUESO Q INSTAGRAM I
PELOTA P HOSPITAL H
ZANAHORIA Z OJO O GALLINA G
YEMA Y NOVIO N FABRICAR F
VASO V MADERA M ESCUELA E
UÑA U LLORAR LL DEDO D
TÉ T LIMÓN L CINTURÓN C
SILLA S KARATE K BEBER B
RATÓN R JUGUETE J AULA A
... futur> 48

ELECTRODOMÈSTICS DEL FUTUR

PROPOSTA-ESQUEMA PER A LA REVISTA-ESCOMBRA

L’ESCOMBRA I EL FUTUR
Se sap que els esclaus romans ja utilitzaven les
escombres per a netejar les latrines.
Fins al segle XIX no es va inventar l’escombra plana.
A partir del segle XX ha evolucionat molt: escombra
elèctrica, robot...
Sembla ser que la casa Toyota està fent una escombra per anar per les ciutats i no portar patinet. La veurem?

Esquema-La cafetera i el futur

LA CAFETERA I EL FUTUR
El cafè va venir a Europa des de Turquia i Síria al
segle XVII.
Les primeres cafeteres són del segle XVIII.
La bona cafetera fa el cafè calent, amarg, fort i curt.
Les futures cafeteres a través d’una APP, de nous
dissenys o tàctils.

ALFA 2 NIT
 ... futur> 49
Esquema-La rentadora i el futur

LA RENTADORA I EL FUTUR
A finals del segle XVIII es fan les primers rentadores. Són de fusta i manuals.
A partir de 1960 apareixen les rentadores elèctriques amb temporitzador.
La rentadora del futur funcionarà sense aigua i amb llum ultra violeta.

ALFA 1 MATÍ

Esquema-La tele i el futur

LA TELE I EL FUTUR
L’any 1925 es fa la primera emissió de televisió a EEUU d’Amèrica.
Fins a l’any 1956 no arriba a Espanya.
Hi havia un sol canal i poques cases tenien tele.
En el futur hi haurà models verticals i models enrotllables i transparents.

ALFA 1 NIT
 ... cultura i literatura> 50
EL MÓN DELS LLIBRES
A mi m’agrada molt llegir. Un dels
meus escriptors preferits es l’Albert
Espinosa. El vaig descobrir quan
van fer la primera temporada de pol-
seres vermelles a TV3 i, és clar, quan
s’acabava cada capítol, sempre
feien un anunci del llibre de El món
groc. Segurament n’haureu sentit a
parlar d’aquest escriptor, que per mi
no és un escriptor qualsevol. Vaig
veure la primera temporada de la
sèrie i tenia ganes de llegir un dels
seus llibres. Per això, en vaig dema-
nar un a la biblioteca de Salt i, per
casualitat, em van deixar el llibre de
El món groc.
Molts escriptors escriuen històries
inventades, que també són molt
interessants com, per exemple, en
John Green, autor de Blue Jeans, de
la trilogia de Cançons per a la Paula
o Bon dia princesa, i del famós Bajo
la misma estrella.
D’altres, com L’Albert Espinosa, als
seus llibres tracten de situacions i
experiències que els han passat a
ell en algun moment de la seva vida.
Opino que té molt mèrit escriure so-
bre el passat que has viscut.
Us animo a començar a llegir el llibre
de El món groc de l’Albert Espinosa.
Si us va agradar la sèrie de polse-
res vermelles, us agradarà el llibre.
A mi em va agradar moltíssim. Em
feia molta pena tornar-lo a la biblio-
teca. Després vaig demanar el se-
gon llibre, i el tercer llibre, i em va
passar el mateix. No els volia tornar
a la biblioteca. Vaig pensar que no
podia ser que em passés això amb
tots els llibres d’aquest autor. Així
que, a partir del quart, ja me’ls vaig
començar a comprar a poc a poc.
Avui en dia ja els tinc tots.
Com ja sabeu amb el confinament
i les seves restriccions no podem
sortir tant i m’he llegit tres dels seus
llibres que tenia pendents de llegir,
que són: Finals que mereixen una
història, El millor d’anar és tornar i
Brúixoles que busquen somriures
perduts. D’aquest autor i aquest Na-
dal em van regalar l’últim llibre que
ha publicat que es diu Si ens ensen-
yessin a perdre guanyaríem sempre.
Quan em van regalar aquest llibre,
just havia començat un altre gran lli-
bre que es diu Wonder. Ara que l’es-
tic acabant, també em fa llàstima
perquè m’està agradant molt. Però
també tinc ganes d’acabar-lo per
saber què m’explicarà l’Espinosa
en el seu últim llibre.
Per cert, a la biblioteca de Salt els
tenen tots per si els voleu llegir. O
sigui que no teniu excusa que valgui
per no llegir-los...
Georgina Teixidor
 PERQUÈ PINTES...
ETS PINTOR
Quan vaig rebre l’encàrrec de la Maria, la meva professora
d’anglès, per fer un escrit a la revista de l’escola, em va sor-
prendre i, alhora, em va fer molta il·lusió perquè em va dir: “Oi
que ets pintor perquè pintes?”
No fa tants anys que pinto, tan sols quatre anys. No ha sigut el
meu ofici; la meva professió ha estat de comercial.
Quan era jove, vaig pintar d’una forma autodidacta per influèn-
cia del meu pare que també va pintar de gran, però jo ho vaig
deixar córrer. Ara bé, sempre m’ha fascinat la pintura.
Soc nascut al barri de Sant Andreu de Barcelona, però la ma-
joria de la meva vida he viscut al barri de Gràcia, bressol de
cultura i art. Sempre que passejava pels carrers de la Vila de
Gràcia, passava, sovint, per davant d’una vella acadèmia de
pintura a tocar de la plaça del diamant i em deia: “Quan deixis
de treballar, has de venir a aprendre a dibuixar i a pintar”. I així
ho vaig fer.
He tingut uns quants professors, però especialment en Mitus,
un mestre per a mi. Ell em va introduir en un món extraordinari.
Ell m’ensenyà que un full o una tela blanca es pot transformar
en alguna cosa meravellosa. M’ha fet veure espais i colors que
no apreciava i això em va motivar a aprofundir en el món ar-
tístic.
Ara, he vingut a viure a Salt i, clar, el primer que vaig fer va ser
anar a l’Escola de Belles Arts i, allà, he conegut una professo-
ra, la Delphine, que és una mestra, sobretot en l’aquarel·la i el
dibuix.
A tots dos, tant a en Mitus com a la Delphine, en algun moment
els he escoltat dir una mateixa frase. “Això és un ofici”. I encara
que estic d’aprenent, m’agradaria algun dia ser oficial. I si no,
gaudir de l’art tant com ho estic fent ara.
Jaume López Gudayol - English 3
OT EL BRUIXOT
Ha estat el personatge més conegut dibuixat per Lluís Martínez
Picañol, Picanyol.
Va protagonitzar dues tires còmiques a cada número de Ca-
vall Fort de manera ininterrompuda des del 1971 fins el 2014.
Van ser un total de 1.500 tires còmiques durant 44 anys. Ot el
bruixot representa una de les sèries més importants i de més
durada del còmic català.
Dibuixat en una tira còmica vertical, de traç net i humor en-
ginyós, és un bruixot baixet amb bigoti de quatre pèls, guarnit
amb un gorro que fa pensar en l’època medieval, sempre en
blanc i negre. Es mou per un espai atemporal, utilitza els seus
poders en situacions ben quotidianes, i algunes vegades con-
tra la seva dona que el persegueix incansable amb una escom-
bra, mentre un mussol d’ulls astorats l’observa. Representa un
humor net, afrontant situacions de les quals normalment no en
surt gaire ben parat. Amb un aire de solitud i desemparament
vital. La preocupació ecològica del seu autor s’hi nota.
El personatge va sorgir de la imaginació de Picanyol un dia
que passejava pels carrers de Barcelona. Encaixa amb els am-
bients medievals i mitològics, de bruixes, follets i trobadors,
que tant li agradava imaginar.
És un cas ben insòlit d’historieta catalana que es refugia en
una revista infantil quan la premsa diària catalana era escassa
i no massa amiga de vinyetes que no plasmessin l’actualitat
sociopolítica amb acudits més directes. El 2009, es va celebrar
el 40 aniversari de l’Ot i totes les seves tires còmiques s’han
recollit en tres volums.
El pare de l’Ot el bruixot, ha mort el 18 de març d’aquest 2021.
Tenia 73 anys i havia nascut a Vic. Els crítics el consideren un
“clàssic modern” de les històries gràfiques a Catalunya.
Segurament té la culpa que més de 5.000 nens catalans portin
des de finals dels anys noranta el nom d’OT.
... cultura i literatura> 52

SCIENCE FICTION FILMS

AN EDUCATION
This film tells the story of a
sixteen year old girl. The girl
is very attractive with a bri-
ght future. She is very smart,
pretty and has aspirations to
attend Oxford University. But,
one day, she meets a seducti-
ve thirty-five year old guy, who
woos her with fancy dinners,
clubs and trips with his funny
friends. So, she will be forced
to choose between continuing
with this person and his good
life or going to University.
This film offers all young wo-
men a wonderful message
about life and decisions to
make.
I recommend it to all teenage
girls.
OUMOU BAH - English3
FREQUENCY
Science fiction thriller drama (2000)
John lives obsessed with the death of his
father, a firefighter who perished 30 years
ago during a fire. One day, a strange meteo-
rological phenomenon allows him to speak
with him through an old radio with which he
communicates with the past. John informs
his father of the mistakes he made in that
fire and he avoids death. However, other
tragic events will follow on from this turn of fate.
This film talks of someone who can travel to the past. Although we can’t
travel through time, if we could, it would be very dangerous. If you chan-
ge the past, you change history and our present probably will never have
existed.
Jaume López - English 3
E.T.
A space ship from another planet is on an ex-
ploration mission. Accidentally, this ship aban-
dons one of its members when it has to flee
hastily. The little being is completely alone and
frightened, but a child finds him and takes him
home. Elliott will protect his new friend and find
a way for him to return to his planet. They will
live several adventures together, government
agents will try to capture, separate and analy-
se them.
The union of E.T. and Elliott becomes very intense. Elliott’s family su-
pports the little being to return to his planet. And, finally, E.T. comes
home.
The film is special for children, because it teaches us a lot about feelings.
Sometimes, it’s hard but it marked my childhood. ET is somewhere in
my heart because the values are there.
Amalia Chillarón - English 3

JURASSIC PARK
Jurassic Park is a science fiction and adventure film directed by Steven Spielberg.
It’s about the experiences of a group of people in an attraction Park with cloned
dinosaurs.
During the inauguration of the opening of the Park, the dinosaurs escape and everyone is in danger.
I recommend it because it’s a film to watch with the family and, especially, with children.
We enjoyed it a lot because it has a lot of action and suspense.
Karina Andrea Centurión - English 3
 ... cultura i literatura> 53

REPOMEN
This futuristic thriller directed by Miguel Saponi-
chinik was awarded in 2010.
In the film, Jude Law uses a metaphor with the
Schrödinger’s cat experiment, but the real ana-
logy is with our capitalist society that is taken to
the extreme.
THE THIRD TWIN
It represents a world in which there is a highly va-
lued product, which can be obtained on credit or One of my favourite science fiction films is “The
on the black market. If you don’t pay for it, you third twin” because it’s an old film that is based
have to give it back. on a novel written by Ken Follet.

Jude Law and Forests Whitaker, the main charac-
ters, are the ones who collect the product from
the defaulters. One of them will have his work tur-
ned against him and that will give him family, work
and social problems.
The film is well directed, with a fabulous soun-
dtrack and cinematography. The music makes
a perfect difference between the action and
non-action scenes.
The actors play a credible role and convince the
viewer, in particular, Jude Law in his double and
evolving role.
Ramona and Susana recommend it because it re-
presents a future that is already present.
Susana Alsina and Ramona Cano - English 3
The plot is about genetic experiments and the
main character (a young scientist) who investiga-
tes the behaviour of twins.
She discovers twins born from different mothers
and she becomes involved in dangerous situa-
tions with very important people and politicians.
It’s a really good science fiction film and the plot
isn’t too complicated. This movie talks about ge-
netic research very rigorously and it seems real.
It’s an exciting movie with a very good ending. I
can highly recommend it to you.
Marien Borràs - English 3

SOLUCIONS AL PICTOGRAMA SOBRE LA PANDÈMIA

Escola 45) Vint-i-dues hores 30) PCR 15)
Nenes 44) Toc de queda 29) Spray de neteja 14)
Nens 43) Nit 28) Cadires 13)
Netes 42) Feina 27) Taules 12)
Nets 41) Quarantena 26) Professors 11)
Àvies 40) Persona 25) Temperatura 10)
Sabatilles 54) Avis 39) Vacuna 24) Gel hidroalcohòlic 9)
Xandall 53) Països 38) Gent 23) Aula 8)
Casa 52) Viatjar 37) Rentem les mans 22) Població 7)
Roba 51) Infermeres 36) Estat d’alarma 21) Virus 6)
Telemàtica 50) Metges 35) Maig 20) Covid-19 5)
Germà 49) Tancats 34) Planeta 19) Confinament 4)
Teletreball 48) Restaurants 33) Coronavirus 18) Món 3)
Mama 47) Bars 32) Distanciament social 17) Mascareta 2)
Papa 46) Temps 31) Any 16) Classe 1)
... cultura i literatura> 54

POSSIBLEMENT L’ESPORTISTA MÉS COMPLET

DE TOTA LA HISTÒRIA DE SALT
Sense ser-ne conscients, teníem a la classe
d’anglès un dels saltencs més esportistes.
En Josep i la seva dona, la M. Carmen, no
faltaven mai a classe i sempre venien amb
els deures fets i amb ganes de treballar. I és
que tant un com l’altre són d’aquells alumnes
que en queden pocs, és a dir, persones en-
tregades amb ganes d’aprendre i motivades
pel que fan cada dia. De fet, aquesta manera
de ser ja deia molt del que hi havia al darrere
d’en Josep: una persona disciplinada i cons-
tant, que gaudeix amb el que li agrada fer:
l’esport.
Josep Colon i Horcajo va néixer a Salt, el
1953. Al llarg de la seva vida, en Josep no
ha deixat mai de practicar esport i ho ha fet
amb lletres majúscules, ja que ha aconseguit
innumerables trofeus i títols. En Josep és un
esportista molt complert. Ha estat obert a un
gran ventall d’esports i ha aconseguit grans
fites en tots ells. Malgrat haver destacat tant
en el món esportiu, en Josep ha passat força
desapercebut a nivell de la vila de Salt, si
bé, a nivell de Catalunya sí que se li ha re-
conegut tota la seva trajectòria. Així, doncs,
la Generalitat de Catalunya li ha concedit la
medalla al Mèrit Esportiu i això fa justícia a tot
aquest camí que en Josep ha anat traçant en
el món esportiu. Amb tot, l’acte de lliurament
d’aquesta condecoració que estava previst
pel dia 20 de novembre de l’any passat es va
haver de posposar a causa de la COVID 19.
Hoquei patins, lluita, judo, sambo, espeleo-
logia, atletisme, etc. i segur que encara ens
deixem algun esport dels que ha gaudit en
Josep. Com que estem convençuts que teniu
ganes de fer una ullada a la seva trajectòria,
la compartim amb vosaltres.

HISTORIAL ESPORTIU:

HOQUEI SOBRE PATINS

1965. Va començar a jugar a l’escola del club C.H.
Girona, a la pista de Vista Alegre.
1966 – 1967. Forma part de l’equip infantil, asso-
lint un campionat provincial.
1968 – 1969 – 1970. Forma part de l’equip juvenil, asso-
lint diversos campionats provincials. (Lamento no poder
ser més precís per manca de dades).
1971 – 1972. Forma part de l’equip sènior de 3a divisió.
1973. Fitxa pel Cassanenc de la 3a divisió i aconsegueix
l’ascens a la 2a divisió.
A més, aquest any va compaginar la lluita i l’hoquei.
1974. És escollit per la selecció provincial sènior per anar
al campionat d’Espanya per províncies.
1977. Deixa l’hoquei per dedicar-se només a la lluita.

LLUITA
1978
Campió de Catalunya de lluita lliure olímpica.
Subcampió d’Espanya de lluita lliure olímpica.
1979
Campió de Catalunya de lluita grecoromana.
Campió de Catalunya de lluita lliure olímpica.
Campió d’Espanya de lluita lliure olímpica.
1980
Campió de Catalunya de lluita lliure olímpica.
Campió de Catalunya de lluita grecoromana.
1981
Campió de Catalunya de lluita lliure olímpica.
Campió de Catalunya de lluita grecoromana.
Subcampió d’Espanya de lluita grecoromana.
1982
Campió de Catalunya de lluita grecoromana.
Subcampió de Catalunya de lluita lliure olímpica.
Subcampió d’Espanya de lluita grecoromana.
1983
Campió de Catalunya de lluita lliure olímpica.
Subcampió de Catalunya de lluita grecoromana.
Subcampió d’Espanya de lluita lliure olímpica.
Es retira als 30 anys amb 220 combats guanyats i 12
perduts.
El 1999 obté el cinturó negre de judo.
Com a entrenador, continua sumant victòries.
ATLETISME VETERÀ
CURSES POPULARS
Porqueres 2008 – 2on classificat
La Tosca 2009 – 1er classificat
Castellfollit 2010 – 1er classificat
Internacional d’Andorra 2010 – 1er classificat
Castell de Figueres 2011 – 2012 – 2on classificat
Comte Arnau 2013 – 1er classificat
ULTRA FONS
100 KM Villa de Madrid 2001 – 16 hores
100 KM de Banyoles 2002 – 13 hores
50 KM Spiridon Catalan Perpinyà – 6h. 19 m
6 hores de Calella 2007 – 54 Km.
6 hores de Calella 2017 – 46 Km
6 hores de Calella 2018 – 47 Km 500 m.
CURSES DE MUNTANYA
CTO Catalunya 2009 – 3er classificat
CTO Catalunya 2012 – 1er classificat
Campionat d’Espanya 2014 – 4t classificat
Campionat d’Espanya 2019 – 4t classificat
Campionat d’Europa 2010 – 22è classificat

PISTA COBERTA
Campionat de Catalunya 3000 metres – 2009 – 3er
Campionat de Catalunya 400 metres – 2019 – 1er
Campionat de Catalunya 800 metres – 2019 – 2on
Campionat de Catalunya 400 metres – 2020 – 2on
Campionat de Catalunya 800 metres – 2020 – 3er

Col·laborador de la revista El Brull de Montagut, amb ar-

ticles sobre avencs i coves descoberts a l’Alta Garrotxa i
sobre la vida antiga a pagès.

Ex-alumne de Competic i Llengua anglesa 1 i 2

(Font: TVSalt)

Per tot això i molt més, convergim absolutament amb les paraules de TVSalt que
qualifiquen en Josep com a «possiblement l’esportista més complert de la història de Salt».
A vegades, anem molt lluny a buscar models o persones a qui admirar, quan tenim
grans talents al costat de casa, a la nostra vila.
En Josep és, sense cap mena de dubte, un d’aquests gran talents.
... cultura i literatura> 56
CURI
Higiene i banys
La insalubritat era una de les causes
més freqüents de l’aparició i l’expan-
sió de les epidèmies durant l’Edat
Mitjana com la pesta, una de les
epidèmies més conegudes de tota
la història de la humanitat. En aquell
període, les persones normalment
es banyaven només un cop a l’any
i ho feien en grup. Tots els membres
de la família feien servir el mateix
gibrell d’aigua per banyar-se, co-
mençant pel pare. Tot seguit es ban-
yaven els nois de la família de més
gran a més petit i les dones eren les
últimes a fer-ho. Això es produïa es-
sencialment perquè una gran part
de la població no disposava de bany
a casa i , per tal de banyar-se, ha-
vien d’anar a un bany públic, tot i
que eren indrets estigmatitzats per
l’Església que els considerava caus
de prostitució i perversió.
Salvat gràcies a la campana
Es tracta d’una expressió que pro-
vé de l’Edat Mitjana, un període en
que diverses epidèmies van acabar
amb la vida de desenes de milers
d’individus i en què la mort va esde-
venir quelcom molt freqüent. Ara bé,
la medecina encara no estava gaire
avançada i sovint les diagnosis no
eren encertades. Ben aviat la gent
es va adonar que hi havia persones
que s’havien enterrat mentre encara
eren vives.
SITATS
Especialment entre els rics, es va
tornar força habitual enterrar els
morts amb un cordill lligat a la mà,
a l’extrem del qual hi havia una
campaneta. D’aquesta manera si el
difunt es despertava a l’interior del
taüt, podia moure al mà i fer sonar la
campana per avisar que l’havien de
desenterrar. D’aquí prové la conegu-
da expressió “salvat per la campana”.
Orígens dels banyuts
Actualment, quan es parla d’algú
que pateix una infidelitat es fa servir
ben sovint l’adjectiu “banyut”. So-
vint, aquesta expressió es fa servir
sense que siguem conscients que
els seus orígens són històrics. De
fet, una de les perspectives més es-
teses d’aquest terme data de l’edat
mitjana. Durant aquell període de la
història, els camperols patien molts
abusos que estaven contemplats
dins de la llei, com ara el “dret de
cuixa”, que establia que els senyors
podien copular amb la núvia aca-
bada de casar, durant la primera nit
de matrimoni. Cada vegada que els
senyors demanaven exercir aquest
dret que tenien, penjaven unes ban-
yes de cérvol a la porta de la casa
en qüestió.
Els orígens dels panys i les claus
Es creu que va sorgir de manera pa-
ral·lela a Mesopotàmia, Xina i Egip-
te. Sembla que el
giny s’hauria Inven-
tat per tancar els
temples, llocs
sagrats on també
hi guardaven els
excedents que
produïen els mem-
bres de la comunitat
i que generalment con-
trolava l’autoritat religiosa
i/o política. Una de les
primeres claus que es coneixen
data del 2000 abans de Crist.
En aquella època, tant el pany
com la clau eren de fusta i tenien
unes dimensions desmesurades.
Van ser els Romans els que van
incorporar-hi el metall. Inicialment
eren les famílies de classe alta les
que disposaven de panys metàl·lics
que ornamentaven amb decora-
cions metàl·liques. Amb la revolució
industrial i la immigració massiva del
camp a la ciutat cada vegada més
es va incorporar el giny a les portes
dels edificis, els pisos i les cases.
Ganivet cardenalici
El ganivet de taula de punta arrodo-
nida el va imposar el Cardenal Ri-
chelieu el 1669, en part perquè es-
tava fart de veure els seus convidats
netejar-se les dents amb la punta del

ganivet o nete-jar-se
les ungles i en part per
evitar assassinats
durant els àpats.
Cansat d’aquest
comportament, va
ordenar al seu major-
dom que llimés tots
els ganivets de la
coberteria. A partir
del segle XVII, es
va posar de moda i
totes les coberteries
franceses tenien ganivets
de punta rodona.
El Tipex
Bette Nesmith Graham, cap d’una
família sense recursos i amb un
menor al que alimentar, es va veure
obligada a començar a treballar com
a secretària al Texas Bank, mecano-
grafiant tot tipus de textos. D’aques-
ta feina en va sorgir una profunda
frustració al no poder corregir les
errades que cometia. La solució la
va trobar en una feina d’estiu. La van
contractar per pintar les finestres del
banc, tasca que no dominava del tot,
però en la que podia dissimular les
errades passant una simple capa de
pintura blanca.
A la tornada a la feina va començar
a utilitzar d’amagat una solució de
pintura blanca i aigua que va anar
millorant des de la cuina de casa
seva amb l’ajuda del professor de
química del seu fill. Cinc anys des-
prés, Nesmith havia aconseguit un
producte que es camuflava a la per-
fecció amb el paper, eliminava els
errors i s’assecava al moment. En
pocs anys, el producte es va conver-
tir en un element indispensable en
qualsevol oficina.
El Velcro
L’ enginyer d’origen suís Georges
de Mestral un matí de 1941, quan
tornava del camp amb el seu gos,
observà que li era molt difícil des-
enganxar les llavors de repalassa,
coneguda també com a gafets dels
seus pantalons i del pèl del seu gos.
Al microscopi va veure que les flors
tenien una gran quantitat de gan-
xos que actuaven com garfis quan
s’agafaven al pèl o a la roba.
Només un teixidor de Lyon el va
seguir i va aconseguir fer 2 tires de
cotó, una amb uns ganxos diminuts i
l’altra amb uns traus encara més pe-
tits que al pitjar una contra altra, s’ad-
herien sòlidament i que es podien se-
parar quan tiraven d’elles. Més tard
ho van perfeccionar amb niló.
Es va registrar amb el nom de Vel-
cro: velours (vellut) i crochet (ganxet)
Eleccions: El vot femení
La primera vegada que la dona va
tenir el dret a votar va ser durant
la Dictadura de Primo de Rivera, el
1924. El decret que ho autoritzava
excloïa d’aquest dret a la “mujer ca-
sada y la mujer prostituta”. El 1931,
ja a la Segona República, s’aprovà
el sufragi femení després d’un tens
debat parlamentari en el que van
destacar Clara Campoamor i Victo-
ria Kent. Les dones van poder votar
per primera vegada en les eleccions
democràtiques el 1933.
... cultura i literatura> 57
Coses de la II Guerra Mundial.
Durant la Segona Guerra Mundial,
els soviètics van entrenar gossos
militars per portar explosius amb
temporitzadors a sota els tancs ene-
mics. Però un cop enviats a la ba-
talla, els gossos es van trobar que
desconeixien els sons i les olors
dels tancs de gasolina alemanys i
preferien els tancs soviètics que els
hi eren familiars, amb sons coneguts
i l’olor a dièsel. Els soviètics havien
entrenat a gossos per sabotejar el
seu propi exèrcit.
Per Sant Esteve,
cada ovella a casa seva.
La festivitat de l’endemà de Nadal
responia a la necessitat funcional
de disposar de prou temps per tor-
nar a casa a peu, generalment, des
del mas pairal on s’havia celebrat
la festa fins al domicili de cadascun
dels diversos membres de la família.
L’extrema dificultat de viatjar de nit
obligava, sempre, a ajornar el viat-
ge de retorn fins l’endemà, i per tant
quedava com un dia no útil a afectes
laborals.
... cultura i literatura> 58
El passat 29 de setembre de 2020
es van complir 56 anys del debut
oficial de Mafalda i al cap de tres
dies va morir el seu creador, Joa-
quín Salvador Lavado Tejón, que
tenia 88 anys. Havia nascut a Men-
doza el 1932 en una família d’anda-
lusos que havien emigrat a Argen-
tina el 1919. Des de petit li deien
Quino per distingir-lo del seu oncle,
Joaquín Tejón, que era il·lustrador.
Va ser ell qui va despertar la vocació
de dibuixant al noi que des de petit
va tenir clar que seria un “obrer del
dibuix”. Tenia 22 anys quan va co-
mençar a publicar acudits a publi-
QUINO i MAFALDA
cacions setmanals. Als anys seixan-
ta, compaginava l’humor gràfic amb
els encàrrecs publicitaris. I va ser
preparant una campanya publici-
tària de rentadores Masfield, que
acabaria no fent-se, que va sorgir el
joc de paraules amb el nom d’una
de les icones de les historietes del
segle XX.
El personatge de la Mafalda, una
nena saberuda i incorregible, tra-
pella i contestatària, “Mirall de la
classe mitja i de la joventut progres-
sista”, que somia a treballar a l’ONU
per defensar els drets humans, es
va pensar en clau adulta però els
més jovenets van ser els seus lec-
tors més agraïts.
Van ser les 1.928 tires còmiques pu-
blicades entre 1964 i 1973 que van
alimentar més de mig segle d’humor
retorçat i enginyós, ple d’ironia. Vis-
ca els Beatles i mori la sopa (al·lego-
ria de la dictadura argentina)! Quino
només recuperava el seu personat-
ge estrella en comptades ocasions,
quan li demanaven organitzacions
no governamentals i entitats so-
cials. El pare de la Mafalda va di-
buixar fins el 2006 i el 2014, quan
va viatjar a Oviedo a recollir el premi
Príncep d’Astúries de Comunicació
i Humanitats, els problemes de salut
ja el feien desplaçar amb cadira de
rodes.
La Mafalda ha estat traduïda a més
de trenta idiomes, amb milions de
llibres venuts. Ha transcendit ba-
rreres geogràfiques, temporals i ge-
neracionals. Quan li preguntaven el
secret del seu èxit, Quino deia que
la Mafalda havia quedat al cor de la
gent perquè parlava de temes eter-
ns.
M.P.S.
 ... cuina> 59

LA CUINA I LA PANDEMIA
A mi m’agradaria explicar una mica la situació de les persones abans i durant la
pandèmia.
Abans, la gent menjava aperitius perquè la majoria estava ocupada amb els pro-
blemes laborals i de la vida. No tenien temps per a cuinar, però amb aquesta pan-
dèmia les condicions van canviar i van trencar aquestes tradicions i es va fer obligatori que les persones s’haguessin
de quedar a casa. Això ha fet que cuinem a casa i també la quarantena va ajudar a conèixer noves receptes de menjar
i això és molt positiu perquè el menjar de casa és més saludable.
Finalment, la pandèmia ens ha donat coses negatives i positives. Entre les positives, el fet d’estar a casa amb temps i,
entre les negatives, no poder estar relacionant-nos amb molta gent i haver d’estar a casa avorrides.
Bouchra Annour - GES 1 N

CONFITURA D’ALBERCOC PA DE FORMATGE

Sembla que l’Albercoquer és originari de l’Àsia i que ja INGREDIENTS:
es conreava el 3000 a. C.
- 500g de midó de yuca
A la Xina està molt lligat a la medicina tradicional i res (Polvilho doce de Mandioca)
fa pensar que no segueixi així en un futur per les seves - 3 ous
qualitats. - 125ml d’oli de gira-sol
El cert és que el meu albercoquer, que sempre té molts - 250ml de llet
fruits, l’estiu passat va estar a punt de fer-se malbé per- - 300g de formatge rallat
què ningú els collia. - 1 culleradeta de sal
A causa del confinament per la Covid 19, estava a casa
molta estona i vaig decidir fer la confitura que he pogut PREPARACIÓ:
compartir. Aquí teniu la recepta per si en voleu fer. • En un recipient, es tamisa i reserva el midó.
• En una cassola, es bull la llet, l’oli i la sal.
INGREDIENTS: • Quan comenci a bullir, s’hi afegeix el midó, barrejant-lo
bé amb una cullera de fusta.
1 quilo i mig d’albercocs nets - 750 gr de sucre • Després, es deixa refredar una mica i s’hi afegeixen
1 llimona - 1 clau d’olor els ous.
1 cullerada petita de gingebre • Finalment, s’hi aboca el formatge ratllat i es pasta tot
molt bé.
PREPARACIÓ: pas-
• Amb dues culleres, es dóna la forma de boles a la pas
ta. Aquestes boles pesen aproximadament 50 g ca-
1. Renteu el quilo i mig d’albercocs, partiu-los per la meitat i traieu els pinyols, fins que dascuna.
quedi un quilo net de fruita. • Les boles es col·loquen en una safata amb paper de
2. Talleu els albercocs a trossos petits. forn.
3. Macereu els albercocs coberts de sucre durant un mínim de 2 hores o preferentment • Per acabar, posem la safata amb les boles al forn a
durant tota la nit, comptant per cada quilo de fruita 500 gr. de sucre, 1 clau d’olor i 1 180ºC durant 45minuts.
cullerada petita de gingebre (els claus i el gingebre són opcionals).
4. Poseu al foc la cassola amb els albercocs que hauran tret tot el seu suc, remenant-ho Bon profit.
bé perquè el sucre quedi desfet. Cal coure-ho a foc baix, tapat uns 10/15 minuts, segons
la maduresa de la fruita. Els albercocs han de quedar tous i transparents. Sabores brasileños - MARTHITA 631 70 95 30
5. Traieu la fruita amb una aranya, deixeu espessir el suc i torneu-hi a tirar la fruita.
6. Afegiu-hi el suc d’una llimona i la seva pell sencera, per cada quilo de fruita.
7. Coeu-ho durant uns 10 minuts a foc viu, remenant perquè no s’enganxi, fins acon-
seguir el punt.
8. Apagueu el foc un cop aconseguit el punt de la confitura. Després, cal treure la pell
de la llimona i escumar.
9. Ompliu els pots fins a dalt de tot, tapeu-los i capgireu-los per fer el buit. Quan els ponts
s’han refredat, etiqueteu-los posant-hi el nom de la confitura i la data.
10. Guardats en un lloc sec i amb poca llum, es conserven un parell d’anys, però un cop
oberts s’han de posar a la nevera, un màxim de 4 o 5 setmanes. Després van perdent
part del seu sabor.
Irene Moner - Competic 2 Nit
Està clar que una de les coses que ens ha portat aquesta pandèmia és el fet de potenciar la
tecnologia a nivells mai pensats, classes online, teletreball, gimnàstica online... i sobretot
una consumició desmesurada de les plataformes digitals per visionar sèries i pel·lícules.
Però també aquesta situació ens ha tornat a despertar uns valors socials i individuals que
començaven a desaparèixer per culpa de l’individualisme tecnològic cada vegada més
marcat.
Ens ha fet més solidaris i més empàtics amb les persones més vulnerables del nostre entorn
i hem tornat a descobrir de nou que una mirada o un simple somriure pot dir moltes més
coses que una paraula, o el sentiment de protecció que et fa sentir una forta abraçada no
podrà arribar a fer-ho mai la tecnologia.
Pensem que aquests valors socials i individuals ens pertanyen i són els que ens fan ser
diferents i especials. Són valors potencials de les nostres emocions.
Aquest curs, l’horòscop de l’escola vol fer créixer més que mai aquesta energia emocional,
és per això, que cada signe del zodíac representarà un d’aquests valors socials i individuals
i intentarà recordar-nos que són un dels grans poders que posseïm.

ÀRIES (del 21/03 al 20/04)
EMPATIA: Tenir empatia vol dir escoltar,
observar, comprendre, acceptar i respectar
el que pensa i el que diu una altra persona
encara que no estiguem d’acord.
A través de l’empatia el que s’intenta es comprendre la
perspectiva d’altres persones arribant a conèixer com
pensen o com se senten i d’aquesta manera ens pot
arribar a ser més fàcil donar l’ajuda que necessiten.
“Quan perdem empatia,
perdem la nostra humanitat”
TAURE (del 21/04 al 20/05)
HONESTEDAT: La persona que posseeix
aquesta virtut és aquella que no enganya
i que fa el que s’ha de fer. Amb això s’aconsegueix
transparència i integritat i sobretot mantenir-se fidel a un
mateix.
Disposar d’aquesta qualitat és importantíssima per
afavorir que les relacions humanes creixin dins una
confiança mútua.
“Ser honest no et portarà molts amics però et
portarà els correctes”
BESSONS (del 21/05 al 21/06)
AFECTE: Posseir afecte és tenir un
sentiment d’estimació i lligam cap a altres.
L’afecte es pot donar cap a persones,
animals, vegetals, objectes, llocs...
Tota persona sempre necessitarà la seva dosi d’afecte
per poder percebre amor. No només amb paraules dolces
i tendres s’aconsegueix l’afecte sinó que amb actes com
una abraçada o una carícia també s’aconsegueix.
“Si fas un favor, no el recordis,
però si t’ajuden mai l’oblidis”
CRANC (del 22/06 al 22/07)
DEFERÈNCIA: Tenir deferència vol dir
tenir un comportament atent i amable cap
a altres persones.
Si es tracta als demés amb deferència sempre
s’aconseguirà en elles una expressió d’afecte i estima
cap a tu.
Una persona deferent és una persona que posseeix la
virtut de l’amabilitat.
“Per fer-te agradable, primer de tot,
has d’oblidar-te de tu mateix”
LLEÓ (del 23/07 al 23/08)
GRATITUD: És el sentiment que ens fa
aturar i valorar les coses bones de les
nostres vides i sentir-nos agraïts pel que
tenim.
És una de les emocions positives que es pot sentir i
és importantíssim adaptar-la al dia a dia per sentir-nos
positius i oberts a noves possibilitats a la vida.
Utilitzar la paraula gràcies cada moment que sigui
necessari ja ens hauria de donar una satisfacció
incalculable.
“Si l’única frase que vas dir en tota la teva vida
va ser –gràcies-,
amb això ja seria suficient”
 ... horòscop > 61

VERGE (del 24/08 al 23/09) CAPRICORN (del 22/12 al 20/01)

HUMILITAT: És l’actitud d’una persona RECIPROCITAT: És el valor que intenta
que treu importància a les seves virtuts i tornar, compensar o restituir una persona
als seus propis mèrits i reconeix els seus o cosa amb una altra.
defectes i errors.
La reciprocitat implica fer a l’altre el que aquest va fer
La humilitat ens fa savis perquè ens permet entendre i
per a tu.
actuar amb senzillesa.
La reciprocitat sempre va vinculada amb la solidaritat.
Si sempre actuéssim sense esperar elogis o recompenses
Actuant amb reciprocitat s’estableixen sempre tot una
pel nostre esforç, ens sentiríem sempre més lliures.
sèrie de relacions i interaccions socials i personals.
“No oblidis mai de ser humil,
“Espera de mi, el que rebo de tu”
no saps mai de qui pots necessitar ajuda”

BALANÇA (del 24/09 al 23/10) AQUARI (del 21/01 al 18/02)

CORDIALITAT: És la senzillesa i l’amabili-
tat d’una persona
Sempre que s’utilitza la cordialitat ens
referim a un tracte civilitzat entre dues persones.
Les persones que posseeixen la cordialitat compten a
més a més amb altres trets molt marcats com són el de
la franquesa i la sinceritat cap als demés.
“L’amabilitat és un idioma que el sord pot escoltar i
el cec pot veure”
RESPECTE: És el sentiment que reconeix
i considera la vàlua d’una persona.
Respectar implica acceptar i comprendre
maneres de pensar diferents de la pròpia, per això fa
que sigui un dels ingredients bàsics de qualsevol relació
interpersonal.
El respecte ha de ser un estímul per valorar més el bé
comú envers el bé individual.
“El respecte no es compra ni es ven,
el respecte es guanya”

ESCORPIÓ (del 24/10 al 22/11)

GENEROSITAT: És l’actitud humana que
experimenta gust i plaer en el fet de com-
partir idees, temps i sentiments amb els
altres
Una persona generosa és una persona voluntària i
solidària amb el demés.
Connectar en la freqüència de la generositat ens farà un
bé al nostre entorn i ens ajudarà a trobar la tranquil·litat.
“La generositat no necessita recompensa;
es paga a sí mateixa”
PEIXOS (del 19/02 al20/03)
BONDAT: És la qualitat que té tota per-
sona per fer el bé a una altra, és ser una
persona bona.
Amb la bondat es pot arribar allà on un es proposi.
La saviesa de la bondat no rau només en les accions en
sí, sinó en com i el perquè es realitza.
“La bondat no fa soroll
perquè camina amb el cor descalç”

SAGITARI (del 23/11 al 21/12)

LLEIALTAT: És la fermesa en els senti-
ments i en les idees que fa que una perso-
na no enganyi ni traeixi els altres.
Amb aquesta senya d’identitat una persona lleial mai
et podrà fallar, però em de ser prou conscients que la
lleialtat també ha de ser en un mateix.
La lleialtat sempre enforteix.
“No poden acusar-me de traïdor a una cosa
a la que mai no li he jurat lleialtat”

L’astròleg BERNARD
... entreteniments > 62

SCIENCE FICTION CHARACTERS GAME

Do you like science fiction films? If you do, sure you recognize most of these characters.
Match each description with its character.
English 1
 ... entreteniments > 63

SCIENCE FICTION COMPLETA LA CANCIÓN

Things that seemed science fiction in the past Aquí tienes una canción que se volvió viral durante
Aquí tienes una canción que sepuedes
la pandemia; volvióescucharla
viral durante
y, delapaso,
pandemia; puedes
escucharla y, de paso, completar las palabras que faltan.
completar las palabras que faltan.

Resistiré
Cuando pierda todas las……………………,
Cuando …………………….. con la soledad,
Cuando se me cierren las …………………,
Y la ……………….. no me deje en paz.
Cuando sienta ……………….. del silencio,
Cuando …………………. mantenerse en pie,
Cuando se rebelen los ……………………,
Y me ………………… contra la pared.

Resistiré, …………………… frente a todo,

Me volveré de ………………. para endurecer la piel,
Y aunque los ………………… de la vida soplen fuerte,
Soy como el ……………….. que se dobla, pero siempre sigue en pie.
Resistiré, para seguir …………………………
Soportaré los …………………… y jamás me rendiré,
Y aunque los ………………… se me rompan en pedazos,
CAR COMPUTER Resistiré, ………………………

DISHWASHER ELECTRICITY
INTERNET MOBILEPHONE Cuando el mundo pierda toda ………………………….
Cuando mi ……………………… sea yo,
PLANE PRINTER Cuando me ………………………. la nostalgia,
TELEVISION WASHINGMACHINE Y no reconozca ni mi ……………….
Cuando me amenace la …………………………,
Cuando en mi ………………………salga cruz,
English students of N3 1 and N3 2 Cuando el …………………… pase la factura,
O si alguna vez me faltas …………

Resistiré, erguido …………………… a todo.

Me volveré de hierro para ……………………… la piel,
y aunque los vientos de la vida ……………………. fuerte,
soy como el junco que se …………………., pero siempre sigue en pie.
……………………………….., para seguir viviendo,
Soportaré los golpes y ………………… me rendiré,
y ………………………… los sueños se me rompan en …………………………….,
Resistiré, resistiré…!!
... entreteniments > 64

PICTOGRAMA SOBRE LA PANDÈMIA

A la venim amb la ( foto2 ).

Tot el ha viscut un llarg

La és un que afecta tota la

Abans d’entrar a l‘ , ens posem el

Cada dia ens mesuren la a la porta d’entrada.

Els desinfecten les i les amb un

Ja m’he fet tres a la feina.

Portem tot un amb

El és una malaltia infecciosa que afecta tot el

Fins el mes de no s’acabarà l’

Ens moltes vegades al dia.

A hores d’ara, ja hi ha molta amb la posada.

Si una és positiva, ha de fer

 .... entreteniments > 65

Tothom vol que hi hagi

Cada hi ha des de les fins les sis del matí.

Durant molt de els i els han estat

Els i les han treballat molt per guarir-nos a tots.

Encara no podem cap a altres

Els nostres i les nostres no poden visitar els seus

ni les seves

Els i les no anaven a l’

De vegades, el i la fan des de casa.

El meu gran estudia a casa de forma

La per estar a era molt còmoda: un

i unes
... entreteniments > 66

PASAPALABRA