Comerç

Internacional.
La Unió
europea.
 INDEX.

 Teories comerç internacional.

1. Adam Smith.
2. David Ricardo.
 Formes de relacions econòmiques entre països.
 Mercantilisme.
 Proteccionisme.
 Lliurecanvi.
 Bilateralisme.
 Cooperació Econòmica: Organismes de Cooperació Econòmica.
 Integració Econòmica.
 La Unió Europea. ( llibre).
 Dates Importants.
 Països Integrants.
 Institucions.
 Polítiques de la UE.
 TEORIES:
 Teoria del valor i el principi d´especialització. Teoria de les
Avantatges Absolutes:
 Quan un país ens ofereix una mercaderia més barata del que ens
costa a nosaltres produir-la es millor comprar-la que produir-la.
 ( la teoria es parcial ja que no es pot comparar un producte aïllat dels
altres si no que s´ha d´avaluar el conjunt ).Aquesta teoria pertany a
Adam Smith.
 Teoria de l´avantatge comparativa:
 Aquesta teoria afirma que el valor d´una mercaderia és el valor d
´hores de treball necessàries per produir-la.
 El comerç internacional serà sempre beneficiós fins i tot per un país
que produeix tots els béns a un cost més petit que els altres ja que li
convindrà més especialitzar-se amb els que tenen uns costos relatius
menors.
 Les dues teories recolzen la postura de llibertat econòmica, volen
que hi hagi poca participació de l´Estat, no hi hagi intervencionisme,
no monopolis estatals per afavorir els interessos individuals i la
producció
 FORMES DE RELACIONS
ECONÒMIQUES ENTRE
PAÏSOS.
 Mercantilisme.
 Proteccionisme.

 Lliure Canvi.

 Bilateralisme.

 Cooperació econòmica
Internacional.
 Integració econòmica.
 Mercantilisme:

 Corrent del pensament econòmic que es va desenvolupar els

Segles XVI, XVII i principis del XVIII.
 Aquest sistema ve a substituir el sistema econòmic agrícola, les
idees mercantilistes proposen fomentar l´agricultura i els productes
manufacturats. Aquest sistema vol aconseguir que els països
augmentin les exportacions i disminueixin les importacions.
 És pot resumir la teoria mercantilista en aquests punts:
 * Teoria del Superàvit Comercial: El valor total de les exportacions
ha de ser superior al valor total de les importacions.
 * Teoria política proteccionista: Implantació d´ instruments de
protecció exterior.
 * L´objectiu a l´època mercantilista era que els països acumulessin
la major part possible de reserves d´or.( Així es considerava que el
país era ric).
Proteccionisme:

 Alguns països a l´ època mercantilista proposen

una postura extremada de protecció dels seus
productes: Es basa en els següents punts:
 + Protegir la indústria que es considera
estratègica.
 + Fomentar la industrialització i en nivell d´
ocupació mitjançant el procés de substitució d´
importacions per productes fabricats en el mateix
país.
 + Afavorir indústries naixents (noves indústries
que sense protecció no podrien competir amb
països on aquestes indústries ja estan
desenvolupades.
 Quines són les principals
mesures proteccionistes:
 Aranzels: Són tarifes duaneres, on s´ exigeix que els productes
que venen de l´ exterior paguin uns imposts quan entren dins el
país per ser comercilitzats. Això encareix els productes exteriors
en front dels productes nacionals.
 Contingents i quotes a la importació: Es limita la quantitat de
productes que es poden comprar de l´ exterior .
 Subsidis a l´ exportació: Ajudes a fabricants nacionals que volen
comercialitzar els productes a l´ exterior . Aquestes ajudes fan
abaratir el preu final dels productes nacionals perquè siguin més
competitius.
 Una altra manera de posar traves a la
importació es establir tràmits administratius
dificultosos, inspeccions dels béns importats
molt difícils de passar, reglamentacions
excessives per evitar que hi hagi molta
importació.
 LLIURE CANVI :
 Finals del segle XVIII, i al llarg del segle XIX fa
agafant força la pràctica dels lliure canvi (teories de
A. Smith i D Ricardo).
 El lliure canvi és una situació econòmica on les
operacions comercials d´ àmbit internacional es fan
sense impediments proteccionistes.
 Això es possible gràcies a : millores tecnològiques,
millora dels transports i de les comunicacions,
excedents de recursos productius, augment de la
població...
 És basa en el principi del laisser faire ( deixar fer) i
imposa un mínim d´ intervenció estatal.
 Aquest sistema de relacions econòmiques es dóna
fins acabar la I Guerra mundial.
 BILATERALISME:
 Des de la gran depressió es retorna a un model hiper
proteccionista caracteritzat per l´ anomenat bilateralisme
econòmic.
 El Bilateralisme econòmic es caracteritza per:

+ Acords comercials: Es fan tractats entre dos països on es detallen

les condicions de les seves relacions comercials.
+ Acords contingents i quotes.
+ Acords Clearing: Son una forma internacional de pagament que
funciona amb la compensació de deutes i crèdits ocasionats pels
comerç internacional. Fa possible el comerç internacional sense
moviments de divises.
+ Acords Arancelaris: Es fan tractats on s´ especifiquen rebaixes
duaneres mútues.
COOPERACIÓ ECONÒMICA
INTERNACIONAL:
 Després de la segona guerra mundial es fa necessari
replantejar les relacions entre els països i s´ intenta
reconvertir l´ economia de guerra en una altra de pau
per elevar l´ ocupació i la producció.
 Per poder-se donar la cooperació apareixen
organismes econòmics internacionals. Els organismes
econòmics internacionals més importants són:
 Fons Monetari Internacional ( FMI ), Banc Mundial o
Banc Internacional de Reconstrucció i Comerç (BIRF),
Organització Europea de Cooperació Econòmica
(OECE), Organització de Cooperació i
Desenvolupament Econòmic (OCDE), Organització de
les Nacions Unides (ONU), GATT-Organització
Mundial del Comerç (OMC).
Fons Monetari Internacional
(FMI):
 Com a conseqüència de les negociacions que es
varen fer a la Conferència de BRETTON WOODS,
sorgeixen dues organitzacions molt importants: El FMI
i el BIRF.
 Els objectius del fons monetari internacional són :
 Promoure l´ estabilitat dels canvis internacionals.
 Regulació dels canvis de paritat.
 Evitar devaluacions d´ origen competitiu.
 Agilitar sistema internacional de pagaments.
 Per tal de fer això es va obligar a tots el països a
definir la paritat de la seva moneda respecte al dòlar, i
al mateix temps es va mesurar una unça d´or amb 35
dòlars.
Banc Mundial o Banc Internacional
de Reconstrucció i Foment (BIRF):
 És l´ altra institució que neix de Bretton Woods.
 Es dedica a operacions de llarg termini. En els seus
inicis atorga préstecs a les economies perjudicades
per la guerra i després es dedica a intentar ajudar als
països subdesenvolupats a canviar la seva situació.
 Els objectius són:
 Finançament de projectes de desenvolupament amb
interessos baixos.
 Funcions específiques:
 . Corporació financera internacional
 . Institut Desenvolupament econòmic (IDE).
 . Associació Internacional de Foment (AIF).
 . Organització Multilateral Garantia Inversions (MIGA).
Organització Europea de Cooperació
Econòmica (OECE):
 Objectiu principal és cooperar per la construcció de l´ Europa de
postguerra.
 Els països que la integren són: França, Gran Bretanya, Àustria,
Bèlgica, Grècia, Itàlia, Noruega, Holanda, Dinamarca, Irlanda,
Islàndia, Luxemburg, Suècia, Suïssa, Portugal i Turquia.
 Els inicis estan relacionats amb el Pla Marshall, es va decidir la
distribució dels fons. EEUU va exigir que l´ administració dels fons
fos organitzada per un organisme internacional.
 Objectiu:
 1. Desenvolupar un alt nivell d´ activitat econòmica.
 2. Instauració d´ un sistema de pagaments: Acord Monetari
Europeu.
 3. Moderar les restriccions en els intercanvis internacionals.
 4. Estabilitzar la moneda i el tipus de canvi.
Organització de Cooperació i
Desenvolupament Econòmic
(OCDE).
 El 1960 es dissol la OECE i es crea un
organisme europeu de caràcter
internacional: Hi ha tots els països de la
OECE i a més EEUU, Japó. Espanya,
Àustria i Nova Zelanda.
 Es diu que aquesta organització es “el club
dels rics” ja que està formada pels països
més rics del mon.
 Es solen presentar projectes i ponències
que defensen a altres organismes de caire
mundial.
 Organització de les Nacions
Unides (ONU):

 Representa la institució a escala

mundial de les relacions entre països.
 Té molts organismes relacionats:
Ecosoc, Unctad...

http://www.fao.org/es/ess/faostat/foodsecurity/FSMap/flash_map.htm

http://www.fao.org/index_es.htm
http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=29011&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html
 GATT- OMC (Organització
Mundial De Comerç).

 Creat el 1948 serveix per afavorir el comerç

internacional. Actua mitjançant la clàusula de la
nació més afavorida.
 Clàusula de la nació més afavorida estableix
que qualsevol reducció aranzelària acordada
entre qualsevol grup de països membres del
GATT s´ ha d´ estendre a tota la resta de
membres.
 Es dissol el GATT el 1994 i es crea la OMC; que
segueix amb la feina del GATT i a més disposa
de mecanismes per poder posar càstigs i
resolucions per castigar les infraccions.
 INTEGRACIÓ ECONÒMICA:

 Els objectius que vol obtenir la integració econòmica

són :
 Suprimir barreres en les transaccions internacionals,
fent que existeixi un únic mercat supranacional que
estigui format per diferents països.
 Hi ha diferents graus d´ integració:
 Àrees de Lliure comerç o d´ avantatges duaneres
 Unió Duanera
 Unió Econòmica
 Unió Política
Àrees de Lliure comerç o
d´ avantatges duaneres:

 Eliminen les barreres comercials. Entre ells

no existeixen aranzels o contingents però
cada país manté la pròpia política
aranzelària amb països que no formen part
de la zona de lliure canvi (amb tercers
països).
 Exemple EFTA Associació Europea de
Lliure Comerç formada actualment per
Noruega i Suïssa.
Unió Duanera:

 Un grau més en el procés d´

integració. S´ eliminen barreres
aranzelàries entre els països
membres i es fixa un aranzel de
duanes comú pels països tercers.
 Exemple: NAFTA entre els països
EEUU, Canadà i Mèxic i el
MERCOSUR entre Argentina, Uruguai
i Brasil.
Unió Econòmica:

 Funciona com un únic mercat. Unificació en

tots els àmbits. És fa una legislació
comercial que permet la lliure circulació de
béns, serveis, capital i ma d´ obra.
 Per que es dugui a terme de manera real fa
falta un harmonització de productes,
qualitat, moneda única, harmonització
fiscal, coordinació de les polítiques
econòmiques...
 Exemple UE.
Unió Política:

 És el grau màxim d´ integració econòmica.

Una vegada estan harmonitzats els països
en l´ àmbit econòmic es passa al polític.
 Polítiques comuns de defensa, d´ educació,
ambientals, drets dels ciutadans...
 És un grau molt difícil d´ assolir perquè
suposa una pèrdua d´ independència a
nivell nacional. La UE és un projecte de
unió política.