cussop 60 joudes sexmep [a wa USUITEULY THOS UOUT ansom jo uo 92 enb pausunucy soded Jp wo t someumd sworotmy s949s $9] up anuad as (nou fe SUD [9p) suanfas sjoxdes S19 spzy “sonb -gisadso suopuny 2496 so] au-mwanruyp pr iad soxeq S9{ was0 -prodord soydes srounsd anenb sy “sjeuosradroaur snanalgo sjep ares Pe [ecpos OF orDeoTUNNIOD ¥ ap TeATNN vf wane anb [ruopury oprunxosde eun ares eg “euros asonbe a1qos #9320 a4 vsuaixay ap unre “enb tad Ja 1 woo [a axqos suomeaydxa noreqon 14 “WetAe spur ss ‘SiuussarmUE SopsguEp siz “wuowo> nonbsso ty ou ‘oxre 1eIsqo ON “eEEIHoNb wpEa y| ua [qP4 ou pTRoTEMUIOD Hap HPUAsuduHO, F Tepod yap persuAs gisia van seuorszodord s9 azqqy asoabyp ausgdosd [oy ‘gpesqunuio> 9p senda asanbe v sad sojsqypa wos gquna 1aur=U] F oIstAay= ¥] UCD suvhmur sonpy Seat & exe SBOPOEINIUT $9] ¥ TAIKUT §9 [Os UI Ow ‘sour Y “s[eqzoa suomoesaINT so] ap sino Jp U9 101 t say ‘ned jofeur un TUS) Jos [eqs OU OPeOTUNMOD vf SMUT T SIUDS aid ‘sywssed-— sapr say y stustaruasapse sia ‘saroalqo sja ‘sou -osiad so] azqos worpsadse opwunoyurp ossmusuen wv rad ap -1yaa soxopod un 59 ‘sfienfuay] ap wumoy uo ‘Teqza orovorRUT 09 vj anb 1 10], sone spp qure mowoDypss sua wen’ sonbiseq sqmussoou sop Hynes rod suvbna gp vuomsodosd oman -09 FT “Sopla sonsou s9] ap Bre] Te Siaysnes sou-MUDS 19d 1 9yg cepnyes soamedajosuosap vn v sod oiseq eaeatasodas ensow “RY EU GEN wos sonpe FS Ge saonues spy ses Sree -eeiaos ‘STAGED SSAPE Sab peasy Tea AAS Shy yeqiaa ou ofovoTUNUIOD ey op iseqe,] I esopemmzeu ey 110qavo eatin sl btPSesiexe go zzaesiov0 ‘NOTE 30 ABKSIN 1 YO x ora (o102) wrx yoy 7 24 » Teq39,A ON OPEOTUNUTOD LY ap Japog [FL safneseg anb sayy‘volups, a partic del material anterior, un mate conceptual per comprendte el subtil estir-i-arronsa del vessant ao verbal de les interaccions. On es parla de lenguatge corporal? amb el d'eocelb, encarta que sovint es trobin molt 2 prop un de Valtre. En canvi, quin dirieu que és el significat dun somriure especific? Fs obvi que significa alguna cosa per al receptor, perd, qué exactament? Pot ser que la persona estigui contents, perd també pot estar-nos indicant que vol cooperar o, senzi- Tament, que slesta divertint mentre veu com passem vei davant dels al 4 una conducta no ver! {conclactes no veibals Js especifiques. ~~~ Encara que Ta Conduct no ver cat, el seu missatge implica intencions interpersonals. La meva conducta, per exemple, pot indicar que estic content de veure't, perd no serveix per indicar que estic content de veure alga perqué he estat malalt a casa durant dues setmanes. No obstant aixd, el enguatge va molt més enlla de Ja semintica, En el lle hi ba una sintaxi que determina com es combinen let paraules en tmansmetie UA missatge. No podem deizar anar les paraules en quals. ‘obre en Tom». Si no, preguntew-i al Tom. _ pathdes o eserites, suilitzen ef tn Ordreso] anb anvayy “exams » 9p JuuUEpuedepur ‘sepra sensou sa] ap sonoadse sjp S101 m>9ye saxpesooy susanbep goede Sou y -«sopnemd pur onb sour [ea oBrur vor “Bepe joa |p tip Woy ‘wonpuoD HY siUaTITUIS sy ‘sUDMESUad E> aIgGOs saioaye sosorapod vaxtenpoud sua emus someyayged sonbuc, so] © 0 Saistaas saq v ‘step spe urazaa anb saqesdo10} s9] | suOTD “raisny.yf S9[ “ep may ‘sdaiay sppnbep sya soy worsoundoo anh snsta suomruasesder vor sonue sfap samyn2s 9] 0 sreava spp ‘soxman sq ‘seurapout saiSojousar soy qure seSuDur -o9 vy OU pensia aiheun yj ap apeduny anb swapras qian sapoadse sjap StuDE9p Suorp emis cb pp p aepaye umniind spfuas anb qwadieyy -sosted 59] F gjpvuoay “eugnbayy B for Je “UMA [> ue wOD wre Ty ap sotsadse soszaarp © voUSTOFar UE] SEOOA speeds s[g HEIL -09 naiq Un xTarsUr sptooa sds spe eUgIZAI vEATD TasInbY ‘opeapmuos ap sndy ysonby quoureysssoou voydumr [e904 TF Tensta opeuZoFU prodwos onb grsroruTUIOD ap wis joaaspenb Sany Tegra ou OMMaID Us aque) oUTAIUT 19d 1 OISIAa|R sad wamuas anb snaa so] 01 F sug Fup anb sasheun sory SIDS “ard quoemvotsy UOS sone S[> YO SUODEMIS Sa] F ITAUIEARSNIDS ‘an s9 8 JUqH9A OU ODEDTENUIOD UF IHMISGO OU OXI sanyo sfop spesu9e s[p “reps wuLIO} ap ‘unigayy anb ws -oupe uayjoato sao onb sie speduas ueraua waise SusunEEsIOD anyey ap mionpuOD v[ 9p EMUD9] vIOUT MIMp “IwiAE sgut ‘ouIS soordo sasiaayp Sof 23qos upem>e QSYo1 vuRAP IANs—x TP $9 ou ionpuos exisou y ‘suorseo saisonby uy aarye sessed va onb Jp vo JuwsuEd Ys eMZSUD © yedndoad naa Jag WYP aonb vara} un masen rod rmpery un vo sure un & SOTA gad quatow 0] fp sp uenb usoIea semyesou 2p wOlet Py ayduio Btu» erodsop ves wun ua ywa:9s Un uATTODsS wen’ 0 tuod sun sod woseed gnb ua arpr0j «arapofam uenb essed sry “sIpqne sjeqros. ou stateoionm voydast ‘sonye so qure sz “gunna s9}2eu09 sansou sp ua essed anb jap amd weID Teqzoa ou orovorumunod wf ap vos ISTIwWOT “opragop tun sHa#8ns our-nanauned “Of puri Un s9 OU GoD fap afhenBaaTp F Adu sgt opvoret ‘eausoy sodoxd sg s1syp uxoqus ansou p ‘epenatpp 93 \p 0 mppurimodsay 9p aronpord més of “sojqesoaey suorssasdan rox ap pea zed syeznypIn Jos wp -od 9qure} woqua ansou Jap sitowe[> sisanbe anb ‘Sap TED sos -sorovur { epuguiadxa ‘sprigse sansou saj axqos urooponb wos -aayjos que; soxsedsap 1 sre Sansou s9] ¥ SI¥90I-JO9 593201G0 sone { sypaures spp ‘sayeaSo10} sor] sopour sy 99z749 un ednoo duro tmp jeqan ap sedso jnosnurus je 2q 0 nBNDax UM soxny 1 due sqedsop je ze1so anu suopovar swuomFp 69] V9 nosuag “luasasd 14-398 9p ty sjos ey YU adtessraN [BP “epurd ENTE 19g SrenSuayj an s9 anb mp wrapod on ce) og PRE & OW YeqIPA OW LUIS op sx [> UO “enuaq] aIqE1 “ipa vun wo> epesspKv0D 195 yod voRoHoae souks ap unuaql y anb anuaw uaveur enpep uc THOdIo9 amu [Pf [ea -osrodranm epewstp YH TERY day “eperur ty wOD sjEqion ou sqeduas sjap siuasapp o1ed ‘oroung F] UD sTmTCHTS Ups Saudis ap wnuar of eed oj Yum seq “snsMBuy wast un Sp aque ‘oped ry ue sed ou y S1020ur SIVOUTAOUE sf Ua tseq so S7UHIS ap wniiuay mf anb exeoua ‘Pery "asa9 Pap 22sp HAYS! v HON Suoo $9 sfequaa ou speiues sop orodaoaz ¥ r uauieiage, ap ed soleus vy Tau ug yzed ef uaoose uenb ‘gquaea ‘y sausis ap nfiuay of 2p opeEMOyEr y Uaqor souosrad sat wenb wy oy anb ‘yma qh ap ware ¥ uz09 eprifouos ‘ene eum ‘C yoAso 0 wed juaf yj aenb tanses anb roorg 9p vary ¥ wo epnBeu0> euOZ ‘um vay 1 roysrony stone ysoMbe UY “pAue0 jap aszanbsa Hs “sian rod Guauipediouad ‘arorigas tos qequ9a aftenuay (9diverses llengiies poden fer de la comunicacié entre cultures (ja sigui verbal o escrita) una tasca complicada, no cal traduccié per a la major part dimatges. Un bon exemple s6n les imatges dels atemptats terrorisies de I11-S als Estats Units, Tany 2001, que van provocar dimmediat la compassié i el suport del mén sencet i un afany de solidaritat cap a les victimes i cap als Es- tats Units, en general. La primavera de 2004, en canvi, les foto- grafic dels abusos comesos pel personal civil i militar america contra cls presoners itaquians, van despertat una reaccié molt diferent tant als Estats Units com arreu del mén, ‘Les imatges del cinema, de la televisié i d'Imternet acos- tumen a ser més poderoses que les imatges fixes. La televisié és ‘un mitja fonamental, no només per a la difusid dinformacié i Tentretcaiment, sind també per a la publicitat. Els anuacis ptio~ titzen clarament l'aparenca sobre el contingut i la maajoria ens dona poca informacié sobre els productes propiament dits. Ea oe daixd, ens presenten gent guapa i felig gaudint de la vida mentre condueisen un Cadillac, beuen una cervesa fight o Tluei- xen modelets de Tommy Hilfiger. En altres ocasions, la publi- ccitat utiliza Testratégia contriia consistent en provocar amb imatges inquictants de possible rebuig, pérdua o dany. En altres parmules, sino comprem el producte o contractem el servei, fens pot passar alguna cosa dolenta a nosalires o a les nostres families. Encara que molts d'aquests anuncis ¢assemblen molt poc a la realitat, les empreses hi inverteixen una gran quantitat de diness ja que acaben cridant-nos Vatencié i influint en les nostres eleccions. ‘A més, els organismes pablies, les campanyes politi- ques, les institucions religioses i les organitzacions bendfiques, confien en el poder de les imatges per mobilitzar les seves au- diéncies potencials. I hi ha bones raons pet fer-ho. Noxmal- ment, no solem sospesar la qualitat dun missatge amb atencié iques a través de cap pro- cediment. Més aviat, estem molt més influits pel sentiment que ens provoca un producte o un missatge determinats i, aquest, & ficilment manipulat per les imatges. Cal afegir que aquestes imatges s6n molt més facils de processar que els missatges ver- bals i triguen molt poc temps en fer el seu efecte, En el cas de la publicitat televisiva, on el temps s6n diners, les imatges sén més efectives que la «informacié». Pet descomptat que Tafirmaci6 anterior pressuposa que la informacié sobre el pro- ducte es pot obtenis a partit dels que fanuncien. Els trets caracteristics de la comunicacié no verbal Bacara que la comunicacié no verbal estigui present en diversos formats de mitjans de comunicaci6, com la televisié o Intetnet, és especialment potent en les interaccions cara 2 cara. és en aquests contactes que el. contrast amb la comunicacié verbal é especialment evident. Fixem-nos detingudament ea algunes de les diferéncies entre aquestes dues modalitats de comunicacié. La comunicacié verbal é un esdeveaiment in- tetmitent repulat per unes regles. Diem que és intermitent per- qué, fins i tot enmig dianimades converses, el canal verbal de vegades esti tancat. Es a dir, que hi ha intervals en qué ning parla. A més, en el curs dlalgunes activitats socials, com ara els Apats o les estones de repds davant la televisié amb la familia, hi ba sovint largs perfodes sense pricticament cap conversa. Aixd vol dir que fins i tot durant les interaccions socials, hi ha molis moments de ben poca activitat al canal verbal. Dialtea banda, direm que la comunicacié verbal esti de jue funcionen de forma alternada entre els paslants. vat Walguaes excepcions, quan dues persones tactei-de avhar althateie temps, MOTMalment, el procés no acaba danar bé. En canvi, podem dir que una caracteristica fonamental de la communicaci6 no verbal és que el canal no verbal est sems- pre on durant els esdever lb | Gig, SACRA GUE Ho es piodueixin canvis en ina persona, roman obert ef la mesura que puguem percebre algun tipus d'informacié visual, auditiva, tictil o olfactiva. Aix, algd que romangui im- ‘mobil durant un periode de temps, segueix preseatant informa-juvtano eroyso ‘eansguiop wary wun I09y o []eqan ap 207] Te vse vom auvzzyar woIs9 anUOUT ‘TTY “aUDep sya seopednooasd sonpe v rexxpap uapod s9 snnzulos sosmoar sa TerNsar E WO) ‘monpuos ensou ry] TeuONSAM r spypnf 19y op ETON ¥ sTIESS90 -90 sfo 201 | su ‘sopeBaa op ‘T suessooauUT snBTUO> so530js> sp uA GuoweSUDS | «nnMZ09 SHAKY WHOS sonTEsOU ap vofeur vy anbsod os un 69 QxIY WWo!oye yUauTEantToa 59 syeqieA ov ororoTanEKoD ¥] 9p koNsHOHOETS EHENb eM xIIIIpoF ‘oxry 25103s9 deo uoxreronhor ou sonbsey soisonbe 1s suorsap axpuoid sod 0 tionpuos vf rwoonses sod sou-aessoysep mq anb 23q INUAS 91 OXTE TeUOPUNY wIsLA ap und UMP Soq] -yersqyap joxsuoo ap sndp des asuos quaujeurou ‘goxonpord so [eqz94 ou o1vsruntHOD yf ua oPdazar ¥] 1 2uauE -mauay ‘enUOD Fg TEqIDA INFUAUOD [a axpuazdut09 ap [er Jod ‘a{qerepsuos natados Srojs9 un mje aub ajqeqord s9 “ease your 398censs yu9o08 uN que nike waroose uenb © saxejdeuo> qu s9sxoauO9 9p Se9 [9 UY ToMDopaIY Fe09s9,p | UDP wa -s9 onb opjep asus 8 une uoxrazonhor sapexepar ajar deo uaxaronbor ow 1 soqquayiaa Y sieypactan v woo wHGes sp Susturusaapso sisonby auatuepider uou0y so suorssazdut so] F eionpuoo | msayueu so mMauie|dug “suO_oEIEIUT sonsou sa ap eqraa ou ed ef wo «uasuady ou ‘soseo spp erofeu Y] Uy “SiapSUED aU-F9s asuas T oTIEWHOME eUHIO} ap xTanpord s9 sa®iess sjap omdaoas t qwaurejauay ap wed weid onb 59 [eqra 0 o}EIFMMOD vf ap TONSHOIEID ero VI “rouonsed ap [Tp sour vues syauIpmse + srossayord anu pequoa aBren3 val] ap vmaauns orodaaar x] 1 susuIMANa| “exUCD IBq “IOP rasa spe sad woo sossajoad sje zad yum wD" JeqHeA OU OPN -sunwoo ¥ ap emNUuts g1odaoar e] FavaueANDy ‘sonbmgumse suoporrarur saisanbt ue 309 F sug ‘soUOP PAY ‘syu=Ie UeIse nb at “nea 39} Fs asanbe meyn2o sod syossrun9 ¥ MOD wIOBUUE CHI U9 asemuodwoo & wygo ep ox x sopra xpnias sTepRseP aihmuooid med un 9q UOC BSP eI ap soUTOW sy jora sp asonbe anb saqes pajean “eney v Gxoqpoug somIsodstp 9p 1 sEqoM suoyay>) 9p Suagboxy sou YpEAaa yprD ‘sy quvssoroam ajdwex Up) “wsNpUCD ¥ADs UY YORK vUN uey Aurisqo ou oxre “(ordso ose ‘swampy 0} soxdanay ya, “sop p Uo Tuswa|qramsord UoqON $9 SOMITE spp “TAUED WE IP anb jp toualus F suave Umse IWoUeT 1S xaqus gad ‘SrMpras spp svopovax 82] THORUOD YEON $9 anb vf srordazas 3e1s09 yp aidwos ue sua je gqure ‘wrereurayy, oxdasor jp ue onb ppseoTuMIOD +] 9p sOSsTUND JwISOD JP Uo TENUSD sum uM ‘nso ‘ojdaraxe aod ‘sossup soaout sap yemmcy “oy-sEnsny.yy od ars od suo wey e vseed anb [gq yuepoas wwoua|duns Use sanpe sp f vszeauoo yf ap ued sofeur ef ezmuo8eord mprsrpur ‘un uo ‘sonbpaguaise suor2oe13yaH $2] U9 101 F sug “eagp $9 1 SON “fp gp quae soioeit0s sansou sja seumpzoo sod nAdago ¥ Tem eq 59 49} aq] epedoa y] ¥ wanOPUNY | TeuOPUNY vapod g1>d99 or 1 ismerauap gpp.pered sossaoord sasaabe amb warrcy “ua} -joano su anb sppp yoaureyroduroo [pr eSuasede] ap ofvmUEOFHE wiopomsse squire ‘jeqioa ou TusuTEUOdwoD 1 vSuarede ensou yp suvsuviyas souosnd sonye opmauoyar warsua anb sduroy poqwur fe AeaurenEATMUNS arz090 spequaa ou sfeduas ap g1deoes Y qusurerauo] ‘Teqroa oMRarENULIOD y quIE IseAUOD WH “wroUTd yap yuouAtsomp ugudsop so “ues © URED SUO!DOEIAIHT $9] U9 [eqIA on OPEOFINEEOD ¥| ap wASH_DEI euOHs HI) sanpoapeor messed uapod sj> sprevocoyt PP awopuadap mn us ste vonpwoD ap saBe> Senuos sq -anyey ap wed sod opvacidesep o opraosdup sp qs specu se s3jqisuas ups “aD woud man UD © BURY ap TIA “ana ean uo ajquoaxy oxssaudanr wun smpoxd zed sopednaoazd souosrad so] 9[duraxe sag “nasaueq uswode su 1 Dasara SUD onb syaumuaaspso sjp waqaared spiiou y LANoopps $9 o1uaTe ensou #7 Epos worse ansom Te wssed nb jp 30> wosso901d ‘nb snp Joa ot oxte ‘uaqo azduras miinso peqaaa ou [eaE [9 onb ervous Swouetaqd “wamsod vf t vos eSuaredyy ap saun vOde manera eficient seayals subtils als que ens envolten alhora que també en rebem del nostre entozn. Por tant, Ia part no verbal de Ja interaccié segueix fun- cionant i no consumeix gaire energia de les nostres bateries cognitives. Encara que de tant en tant podem cometre algun cexror ocasional durant el procés i que ens esforcem el minim possible, som prou eficients en la gestié de Testira-i-arronsa no verbal en els entoras socials. De vegades, un major esforg cog- nitin és, en realitat, contraproduent per a la comunicacié no verbal. Al costat emissor, si augmentem Fesfore per gestionar el nostre comportament, ef resultat pot ser una actuacio que sem- bili falsa i que no flueixi tan bé com una altra de més esponta- nia, De manera similar, al costat receptor, el fet de pensar paas- sa en el significat de la conducta pot fer minvar la bona preci- si que tenim babitualment quan fem judicis automatics sobre els altres. Aixi, pensar mér no sol ser millor quan es tracta dlenviar i rebre informacié no verbal. ‘Una dartera carscteristica de la comunicacié no verbal slaplica especificament als contactes cara a cara amb els altres. Podem diz, amb poques excepcions, que la comusicacié no ‘verbal es basa en Tara i aqui. Un dels grans beneficis del Hen- guatge parlat o escrit, és que ens permet descriure i analitzar els esdeveniments passats i especular sobre el futur. En canvi, els patrons de conducta no verbal, generalment, donen informacié sobre una finestza molt petita de Tesperincia que va des del passat més recent fins lanticipacié del futur immediat. Per des- comptat que pedem somsiure quan pensem en una ocasié agradable de fa molt de temps o fer una ganyota com a conse- qiiéncia de la preocupacié per una trobada desageadable previs- ta per a la propera setmana, Aixd no obstant, la major part de la conducta no verbal indica alguna cosa sobre les experiéncies del present. Encara que el llenguatge ens proporcioni els mit- jans per a descriure i analitzar els esdeveniments del passat © del futur, no té la immediatesa, l'eficincia i el poder de la comunicacié no verbal pel que fa a la gestid dels nostres con- tactes socials de Yara i aqui _-En resum, els trets caractertsties de son: | L. Lacomunicacié no verbal, a diferencia de la verbal, sempre esti on en Tentorn social En segon Moc, els canals denviament i recepcié fancionen simultiniament. 3. En tercer lloc, gran part del que es comunica ocorre de forma automitica i no conscient. 4. En quart lloc, com a resultat d'aquest automatisme, Ja comunicacié no verbal és cognitivament eficient i, per tant, la nostra atencié pot dedicarse a una al- tra cosa, mentre Tenviament i la recepcié dlinfor- macié no verbal coordinen les interaccions amb els }altees. 5, Finalment, direm que aquesta mena de comunicacié se centra prineipalment en Ta gestié de Tara i aqui en els contactes socials. }2 J Aquest libre analitza la comunicacié 20 verbal des una perspectiva funcional. Veurem quina és la seva utilitat i com es manifesta en diferents funcions, També és important entendre els processos subjacents a la dinimica daquesta mena de co- municacié. Perd, com ho farem per descobrir la complexitat i Ja subtilesa del seu funcionament en el mén social? Com que Ja resposta daquesta pregunta condicionari no només alld que descobtim, sind també la seva validesa, es mereix que hi dedi- quem atencié, Per tant, en el segiient capitol veurem cunt arri- bem a entendre la comunicacié no verbal i els processos que la influeixen1uio0 >xpuaiua sad 18a!9gus 69 [Puosied vougTadya ensot ¥ 3p aro ‘orad ‘srwauaruoaapsep sndn sisanbe renuaumadss SloJ, eqs ov oprorEnaD y| 1d sopitor jasaid 9s va ¥ "IVD SUOHIEISIE S97] “ep TA 1s uy sqarede waxssaou ou 2odure ‘sum jeqrea ou oppeoruNMTOD EY pp seo p vHas ov asoaby “siquy sou aysonbe feuosiad wouguedso vas e] ap ynSuaaios your Tes ny skue ratrenborp vy e19 onb [9 59 ou wf sosiod esta wasn Uf ‘Sur v ‘F xteq Jou BID 9qUT soraAETED O ‘somnsnpur Sse ap wuapaoord eauoEqUse NT, ap [PAI [> ‘SO gureg 9p So1oye sfap sop wip uae sed ov anb ypo Jp zou amma spxp wa ‘oBemy> 9p sey mean v ‘Foxtpr9 Brea uO vp ap vu07 Xf & raed Fy anb oPEUTEAUES Hed y anb 39s wp soma Ugs IUSDS9IOpLP spz0s9x s[> Jasiod cua ypuop wasanbe v aequre aq gnbrod swodxo sad suo v1 ap 9} ag] Bndgosa TENSOM ap vENETS FOrDDT [P “BUNT “ox uri quire wpugmedso vasus yj tsusyop anb your zag “ssw nuenburs wy anb straws $94 uo vp mae gnbrad ‘po [ep 302 “aredesap wav weg seranso sof anb anSusattoo yuauvULsay 289 ‘pure 7 101 ‘onb grad wraouonse uD eMIge EOI90e wf ap UP [F psa ou anb r ydoosayea un zod yeu wean ay ow anb ‘spur v ‘nos vodng ‘siaanmy ap vsaqeRaves F] argos waHase sgniase ‘Teqzs roranuos 33qos SInHOsap 20] U2 anb nouBeway sc euerpnonb wpra vf ap «ese erdeo py ‘auqgq wsonbep es gfeqssa ou gTovoTUNUTOD Bl Worpryss WON zIOLAVOfunciona la comunicacié no verbal? La resposta és 20. Anem a veure per qué, tot comengant pel costat exissor. Hit ha petsones que podrien dir que es coneixen tant celles mateixes que saben perfectament com es comporten i que, pet aixd, son capaces de comprendre com el seu comporta~ ‘ment influeix en els altres. De fet, els individus que tenen pun- ‘tuacions elevades en la dimensié de personalitat d'automonito- racié tenen una bona percepcié de les seves accions i sén hi bils en la gestid de la propia conducta per tal diinfluir en els altres. Aisi mateix, tenen facilitat per canviar la seva conducta amb Tobjectin dladaptar se a les demandes dana situacié. Els bons politics, actors i venedors, sovint renen una gran capacitat dautomonitoracid pero aquest tipus de sensibilitat no significa facials, ai del temps qui manera com fan un gest i el moment concret en qué el fan, Al cap ia la fi, Ia majoria de nosaltres veiem poca cosa de la nostra conducts. 1 sind, penseu quan va ser la’ datrera vegada que, sense mitar-vos en un mirall o en una cinta de video, us vizeu veure somtient. "A vegades, la diferencia entre alld que pensem que e3- tem fent i el que zealment fem es fa evident quan tractem de dissimular les nostres reaccions vertaderes. Pet exemple, po- dem provar damagar una decepcié amb un somiure convin- cent, perd Ia gent que tealment ens coneix sol adonar-se que hi ‘ha alguna cosa que no acaba de quadrat i, malgrat que intentem fingir, és possible que ens preguatin qué ens passa. Com que, en el millor dels casos, només podem fer-nos una idea molt general dels senyals que enviem als altrs, la nostra experiéncia no pot proporcionar-nos els detalls especifics de la part emis- soza de la comunicacié no verbal. Refiar-se tinicament de lexperigncia personal per en- tendte el costat receptor també és inadequat. Tot i aix, creieu que una persona especialment sensible i perspicag seria capag de desctiute com clabora les impressions dels altres? Un bon exemple podtia ser el personatge de ficcié inventat per Acthu Conan Doyle, Sherlock Holmes, que resol els ctims més des- concettants gricies a la bona capacitat dobservacié i a la seva fina perspicacia. Nosaltres, cls lectors, igual que el personaige del Dr. Watson, ens sorprenem quan veiem com els detalls més, insignificants apunten directament al culpable, de forma logica i inevitable. En el mén real, perd, la majoria dels judicis sobre cls altres no s6n el resultat d'analisis massa deliberades ni refle- xxives com en el cas de Sherlock Holmes. De fet, a0 solem fi- xaf-fos en els petits detalls de la condueta i de lapatenga fisica dels altres, combinar els fragments d'informaci6, sospesar-ne la importincia telativa i, després, fer un judici acurat. Aquesta seria la ruta conscient de Telaboracié de judicis que en comuni- caci6 no verbal és molt menys habitual que la tuta no consci- ent. Per exemple, quan coneixem un now vei, no apliquem una escala mental dlavaluacié sobre les seves caracteristiques fisi- ques i conductuals i després combinem la informacié de forma lagica-per tal demetre un judici. Més aviat, la majoria dimpres- sions es formen ripidament sense, 0 amb molt poc, esforg. ‘Com que aixd passa de forma més 0 menys automatica i fora de la nostra consciéneia, no é accessible a una analisi logica. Ea altres paraules, si la comunicacié no verbal es produeix sense que en siguem conscients, com Them danalitzar? Aix{ dones, no podem refiar-nos tinicament de les ex- perincies personals per comprendze ni la part emissora ni Ta receptora. Aixd no obstant, el tractament del lenguatge corpo- ral als libres ia les revistes no especialitzats se sol basar més en i en Tevidéncia pro- cedent de ls recerea. Encara que els autors siguin professionals qualificats —psiquiatres, psicdlegs, especialistes o altres ex- petts— també estan influits pels mateixos processos automatics que tothom. Alguns experts podrien rebatre aquesta afirmacié que la seva experiéncia professional els permet tenir co- rent conscient daquests processos i que alld que fou Previament automitic es pot fer conscient i, aleshores, dispo--savauuy wjquaas ‘woyper waunsoen pp dar anb quai ap wolet ¥[ 1g ‘00 0 Guounasen Jop sgadsep sopus weqon wopod'sarsiua -ped s{qj ‘Swapraa uos sonbypgur suopuasraimrp wHotear y ap sopazo sje anb rmusumilze vupod so Surasqo ov osTy. san -vau soioaya waruay anb 401 F suzy ‘0 ayoay2 eto) ow onb yueN, yest uvy sorof joxuos que soured onb emsows Teams 2wEE Uey GuTUIEpa AwUTUITEP 9p sfayouRq sla arqos siejndod saauaer9 sounfip ‘sue saga ja 3uemp 325 2 ‘sent Jap FAUERbasuOD us sdnaZ sop spo axe soroBgTaHP saz anb amos suouwanepar seaso yod zopeaseauyy anb somwer -sumom soisenbv uo sjwow sq “suOPIpUOD sasonbe vo redo -nied aod quawnvastios nas Jp Teuop ap uvy F oqpaufd Un wD [eos quouorpaur jp axqer uapod aux anb sweasoyur FHSop Tey SuAUNJOA sp ‘Tprasa UA ITEP susqy “oqooeyd orsrpuoD Fy 3¢ 0 nnoe seurrEy o1oIpUoD vy ¥ MBs vf ‘semUY e SWwHMISsE UNS sureinjoa sj wAvassyp uaq yprase un us onb ajqesuadsppur se wor YOUSG UNE ampord sonseq sj Ivusey J> ab seo [> 402 r soy ‘saxd wrseyy ou onb dou [pp x anb sold exeoue 195 vupod ovum pp sazd traey onb dead psp vu SB] ‘808 our sunfiup spudsap ‘seo asonbe ur sumpunsos soingja sp IEuodns ¥ syesodstp | syeyea -apur spenbe ovussey [> azpuoad wea sguiou 21 ‘Uap “oyes wads wp UD eIOTHUE vu soy-ampord peiwownpyy *919949 sgnun om usu Tpaut Jo anb seo [> wa “04 F surg tpproxe z9y rod 1 vpesq! rp von amos rod spur urd “nooard s9 Sveurey [2 azpuard ap sgur & ‘eURNbesUOD & WO? T anpps Baas vf 390 syednooand spac 1 “pout > said wey anb snprasput sja and seo [> as-ruop wApOE -styasay sp u2 uaxingul and sio‘Y sosraup uo s1exP ps uenpod sdruf sop sp anbrog zou anb sad y -saud ueyy ou sonye qure sop-zeredi woop uey anb snprarpuyp dru unp yusurnio gWHOU JeUIY IwETUIAIp UrLP spypnizad 0 sporouaq sayqissod sf iap wapod ou ‘Id -unx9 spq “sopniauos sopUgNM sar uiwsoma “usTONUOD $2 0 vourmmpps gnb wa sommgstanasis wos “wazsu0D syquEES runp 919939] vaTUMEx9§ ‘SIpnr suorepar soy seurmaayop 7 20d spadso sje ‘—votsyy vo vonunl “agp sop try “sHuaaulgns sossaooxd sap aseqe Teunsaiep 20d enjesne> vy quit sopsaoroeppr soqunaxd axpuodsas zed wages qos Jos ow quad ‘euiay a1q0s yop wun we3 von vaoprodord wsomanow Tears gsafoinasumon soumb wy esq20id [p © yacaesops9] 917020 wougnbays vumb qury “waurouss jp orduasap BF POREU=ISIS gpearsqo vj voydar wos sed sound up) “stems seporgur Suocapuoua’ “tare oj “fequDA OW OPaTUNEIOD Hap AUIELOD any [p a1q0s 0 wiSsoua,p sitios soaow ap aourednjoauasop [9 ‘payeqear wonp yonuoD pp axqos mls wf ‘2yAUE! FPNISA,T vosaoas vy uo wpeseq ransedsiad eun, sapesgp 10esNp ‘ype{nuanoe toss002 ap wyEwENb wes von P seI[Nsor fo Gos “eu “sis asonbep wuoai anb syusmoxouoo spy “sajqeagnuape svueT “unmiep rod sopyppow uns onb 1 snpeidepe sfeuosradzaxen sanoa(qo sjop f2az2s fe wavopsuny anb soxonpuoo ap eieHea ey “uy eum noppUr | xajdon09 $9 yeqrA OU wUENSIS Ip “Ay Acq “SUES “soronar s@jopoguep 9196 wun anb spur wsoo vagy aoD eqz74 on opionmusco x men onb wf ‘srendod soxqgy SPP [PP 302 Ta ‘veumsts ysonbe in our ¥ w09 “IOSTOIDFO suo {uosed rpugaadsay ap Tuapsuoo TsyEUr HUN we uasEq 9 onb Sezmpepadss ou 2yqnd % sad peqiea ov oPeoTEmeTCD Bugos sansrany soy 0 SICH Sip ‘PSTY 'S[]2 209 sIWATOFTp 3OUr 19s cuapod sossaooxd ap st spp siawgnsas stipnl sp ‘S9ur Vy “qy-sou-rrumxorde + sometime sossa20xd s[p Tmnsuodes won -nd quejosuoo ssqwue vuN qure an sep ws ou ‘saered sone eq -sogeuome sossao0rd fap siwar2yIp sour Ups “waRsIO 1 epuroqyap Taos 2p uty so anb sturuffos sosseoord sjo anb imsour sua oprSasoaur x ord 4s Fmog ysIEN] F sed oTqREsari invertir temps, energia i diners per demostrar-ho. Perd, potser, é més necessari del que sembla, Vegem un exemple interessant d'un experiment sobte una técnica quinirgica que, “Obviament, ajudava als pacients. En conctet, aquest experiment tractava sobre Tefectivitat de la cirurgia artroscdpica com a tractament per a losteoartrtis de genoll, Després de sotmetre's a aquesta cirurgia, la majoria dels pacients van informar d'una rmillora en els simptomes. Per qué s'hauria de fet un experi- intervencid? Sembla obvi que quinixgica acompleis els seus object Ja causa de la millora? I encara més important, una millora comparada amb qué? Per abordar aquestes dues qiicstions, Moseley i un equip dinvestigadors médics van teclutar 180 is de genoll per participar en un expe- s. Préviament, els participants van claredat que existia un terg de probabili de rebre una intervencié placebo. Els individus que van tat de pasticipar en experiment van set assignats aleatdria- ment a una de les tres condicions: dos tipus dintervencié qui. rrirgica (tcnicament anomenats rentada o desbridament) i una intervencié placebo. Els pacients sota la condici6 placebo van ser preparats de la mateixa manera que els pacients de la condi- cid desbridament i, en cas que no tinguessin anestésia total durant Foperacid, també es van replicar els procediments i el so de la cirurgia de desbridament. Sels van fer trés petites incisions al genoll, perd sense inserir-los cap instrament. Els pacients van romande a la sala @operacions durant un petiode compa- sable al de la cirurgia zeal i van passar la nit a Thospital. El per- sonal dinfermeria no sabia la condicié del tractament dels pacients. En resum, totes les circumstincies que acompanya- ven les operacions van ser comparables entre les condicions de intervencié real iles de placebo. ‘Durant ua periode de 24 mesos es van ana recolliat de tots els pacients mesures dautoinforme i dactivitat o fanci6. 2 de moviment vidéncia anecdética dels beneficis de la in- ca per Vosteoartritis del genoll era senzilla- poment en qué es va dur a terme aquest estudi, més de 300.000 americans eren sotmesos a aquesta ci- rurgia cada any. Amb un cost aproximat de 5000 ara fa den anys, aixd repres que és bene Aquest exemple, posa també de manifest el poder del métode experimental a Thora dabordar les qiiestions de causali- fat. Com la major part de la tecerca experimental en ciéncies naturals, cls estudis experimentals sobre la comunicacié 10 verbal es tealitzen notmalment en laboratotis on es poden ma- nipular les condicions amb precisié i també mesurar mimucio~ sament la conducta. Estudiar la conducta humana al laboratori é molt diferent estudiar-hi les reaccions bioquimiques 0 el tall ila unid de gens. Els compostos quimies i els gens no reac- cionea de manera diferent perqué alga els estigui observant, perd en canvi, aixd no passa amb els éssers humans. Com que les persones tenen la capacitat de pensar en la seva experitncia al laborator, poden modificar Ia seva conducta, de forma 20 revista per lexperimentador. A més, en la mesura que el labo- tatoti és diferent dels entorns habituals dels individus (la lar, Tescola o la feina), pot ser que la seva conducta no sigui tepre- sentativa dalld que passa en aquests entorns. Aixi, els resultats dun experiment de laboratoti controlat amb precisid, no sem- reies poden genetalitzar al mén real que tractem de compren- tke 1 De fet, aquesta tensié entre mantenir el contzol i esta blir-relacions causals (validesa interna), d'una banda Ja tepresentativitat dels resultats (validesa externa), d‘un srsue (ammuos ¥ ret o seMUr sguIOT ‘gpEITAS) suORNp. -209 san sof 9p wun wParaT (oyduros) ywepnle ound un ‘siT9G -nedso spp qwemcy “sinfouoosep qui uDuOREPY sua souos -rod so] woo wrouvur yf v1 [eds satEIOU SaNSOU Sof B ENSOUY, ‘eon uoigo sus xinva ord ‘suogas op Jared un wo SuaRUpEr -syy “vorODstUN syuaMTUDASpSD sISaHbY “wIOIOA UL ¥ SORT SP qua sun sj uonar9 $9 Y usumxosdes uenb sanouossop sours gj uaues onb spiqns suomover sof Terpyss prop Sea ‘ose sag “songnd s90]] sje siaBouossep qure srouye sanuoouo som “sou 99 BTOU] [eqz94 OM KINUOD ¥| HOD amaA $9 vssaTOTUEAT anb yg “siueumA anu sanUODUD Sfp d1qOs WUD29F Tegan aNsoU Jp 89 suopEansoamp assup vasonbep ajduroxs anye uA) “ups-reeure rod Se1q [> AIDS UST 9q O SHUT e euONbso] JUETOp $09 [> UaALTS *SoseD SYOUE UG “S9poMODTT JUEAOS UORUDS Os “~UEALP [ap JF 0 1eISO> {pp 209198 ye asnf) ‘saradord sour suormpuos sonp $9] & uiax9 anb SnpiaIpur sf> anb Tensour Uva srmAyseT spy “snnUT ap wus -ord vy © suoraovas soj zensiax y zeaxasqo aod ype sow s2jnea Son © sonp ERssys jupnie UoaS UE] “TUEAEP ap [e Oo Tus09 Je asn{ quaps tooral je 0 uolas ye ‘aud [e smEgos nsepprasoy ISP SHOR e wasses 1 sa[NEI Sal E KARISOIS siorpnfe sansou spp un ‘Saroysaty “ye wun ua sinBosse sjos S10} ua4mse anb snprpur sja ua somrexy wea SIUM -mso sood wise 14 uenb wusumsn! ‘sede sjpp woyy ap yweoa Je songioy sofluey soun ajoosa we, “unmsIBarEN vomONgEG von Uo qusustiods9 un ‘os F suy Sezer vA So ‘Se FONE [> Ua “spar SUIOIUD UP UO) HOMOGE] [E 1UH IeaANpeaX Wea so [epedse orseaut y] auqos sipms> sisnby “esdo:d your weap van B waacisore 5126 anb (s20qUtw9s) spniouossep seuosiad ap juestp ua yap opovar yf UaauIpmse suoDeBusaatt sazoused saaut s9[ ap saundiy ‘woerpnonb epta uy ue soopoerosmy sof uodnjoauasap $9 wo sear Sool sp “duo ap soxo3u> uD syudT -pedxo usaiifear siopeBasoaur sun “ojduraxa sag “wor ous [P ue ‘ume groeazasqo] ap sp que YoIoqu PP sofawurAT se maqumbop sur uaxirses Sumsqo ou oxy ‘qewourredso | worsoas vy # deo afqemme sous prynze wun vray mq wo “eBopoorsd op iwaunaredap yop wars v] Ua zeSnyox Brea waa anb usu “out ypubep anzed e 39s eA “stovasyanr wax syuoumadss spp anb quad quessorsrur #19 apap] anb aurnp wa teptoyPp esse 28 VA OU ODIWAT BAAS Uf KTIVETUT.E, ‘suaMIa ap opNad waa 4 reidoooe 1 op-aay| ap ayqeume nosd z9s wa exeou9 “| ‘RauaU -09 waspod ye 1s eynfiord Brea yr Sopays snows s[op Un rerAUD Brea y (WE quae ax2eIU09 wo aus-resod Brea r ofyez09 op mda ina wa ‘Geoqnd sed zadzooe apne soumad nour pp s1un Brea uenb + 1aa ¥{ epequae doo up, 79g eos of anb yprasop sunday P reayyar emnoured ure ou soundosp sensow sop anu ePUgr “an vp ‘grssraroo yf 9p ared eavtuaoy To 18 ‘onb sesuad rea Sou 0 arg ‘sm vy] ap IUSUIMMBas ap oFssTEIOD yj 9p wed spurToy anb qpreuemap ov appop Sia ‘sepos suowoesareT sap ua redsoy, augos vos900r vad vf v Zod quvadJox gs EA erOMBHOdKa wads ep anb 110], “Saissepo Uos “(rypee pruowup v7) uomuomacL WepPIEL AGL ¥ Gonwens SonSucyy pry) Aomtuer] surg ag) “Saxqyl S098 SPP Soc] “TrmsaMTpION Y ap IINDYZ ve TeOdro3u! va so “TuDedse ‘qonpuo> Wo varapoct ofesnsaaur vf ap stouotd sap Un TE “L, preapq Sojgdonue aSunsip jp tenb ‘urysomqpON ap WIA “w. ¥f 2 ‘MBojoossd uo [eIOID0p tSa1 | 1URY vAKISe “LOGE AUeT ssapesodo um ssanpodsied sanp saisonbe epuapra anb mop naire sn Ja11090 wa tp “eIOTIED vxour vf ap tdisuad Ty “saqqesuaFepIp BNP -soo ap suoned ze2enq soidsap rad yermueu vaxs0y 2p uszT00 anb suopsriairp omeansqo afduns x serdar v uexepuat Sepugghasuos ur] ‘Jonuod | ofspaud ap spa wo anb sisedsv sor rep asonbe uo spur 1wxsj us[os as sBajoioos sje ¥ sBoyqdonue sp Sane og “BoIoqe Je GuauDdss sezmvar v eDUgpU sy uum ‘ost sod ‘T sezuperusd uapod s sneynsar spp fs ou anb Sqnonpe-esnt> op svoREpE remUa}ep uauarad aenb orspard yf Jomuos pp sour ednooaid sia o1eaqunMCD vy] ap sosorpmuse se sfojoord sy “swuarayp Souydosp anus vaxoo7 ap sow -guenso soy ¢ ey anb [ad sopugiaytp s9] u2 auapiss vy so sapriton,vianant que s‘apropa tot sol. Aix ocosre quan el cdmplice i el subjecte es troben a una distincia aproximada d'uas tres metres fo tres metres i mig, que és uma distincia normal en qué una persona pot mirat 0 somriure a una altra que s'apropa. Un se- gon ajudant (observador), situat uns nou metres més enzere del paimer, controla les rexccions dels vianants a la zona dencteua- ment. En general, els resultats mostren el poder d'un somriure pet provocar una resposta en un desconegut —ja sigui una mi- ada, un altre somtiure o una salutacié amb el cap—, tot i que també posen de manifest algunes diferéncies calturals d'alld més sorprenents. Ja tuctaré aquesta qiiesti6, més detallada- ment, en el capitol sobre la regulaci6 de la interaccions. Fis evident que hi ha determinades qiiestions que n0- més es poden investigar al labotatori, com per exemple, les reaccions fisiologigues al coatacte corporal, ja que aquest tipus de recerca requetci« la col'locacié de diversos sensors als sub- jectes. Per enregistrar els canvis ripids que es producixen en Texpressié facial com a resposta a diverses presentacions visuals, també és imprescindible I'és d'un Laboratori. Les noves tecnologies com ara la neuroimatge i els esiudis de realitat vir- tual de comunicaci6 no verbal, aomés s6n possibles en labora- toris preparats per aixd, Tot i aixi, podem aprendre molt sens disposar dinsteuments massa cars. Part del repte i de la diversi6 daquesta recetca consisteix en desenvolupar noves formes de respondre preguntes. En aquest libre no només tractaré dalld ‘que sabem sobre Ja comunicacié no verbal sin, també, de com Testudiem —els fonaments de la recerca en aquest camp. 'F1 material sobre comunicacié no verbal en la literatura de masses no és . Tant els manuals com nombrosos atti- cles de revista aborden diverses qiiestions relacionades amb Tefectivitat del «llenguatge corporab. En Ja majoria dels casos aquestes publicacions estudien un canal o una condueta conese~ ta cada vegada. Per exemple, en un article de revista podriem trobar-hi preguntes com: «Que div la vost postura sobre vosal- tresi» Si esteu ajaguts i roncant, probablement vol dir que esteu adormits 0 «Creieu que la vostta expressi6 facial espanta a la gent? Si, sobretot si esteu rondinant. Aquests exemples bur- Teses assenyalen una limitacié important daquestes propostes. Més exactament, una conducta especifica poques vegades es produeix de forma aillada i la seva importincia resideix habitu- alment en la seva selacié amb un context conductual més am- pli. Aixi mateix, molts manuals sorganitzen al voltant d'una aptoximacié basada en els canals; sovint, desp capitols de material introductori, trobem un conducta espacial, despeés un sobre la conducta visual, un altre dedicat a les expressions facials, als gestos, després al contacte corporal i aixi successivament fins que s'exposa tora la infor mmacié relevant. Certament, aquesta és una mané ‘ictica i senzilla doiganitzar els diversos components d ema no verbal, pero, malauradament, no podem enviar aii rebre missatges no verbals en canals aillats, fent només una conducta cada vegada. Per aixd, hem de tenir en compte com es relacionen entre ells ‘ls elements que formen part d'aquest sistema per tal de formar patrons més amplis. No podem, per descomptat, identificar i analitzar totes les combinacions possibles entre diferents nivells de deu o dotze components de conducta, perd podem ser sen- sibles a Timpacte i al significat de patrons coordinats. La comprensié del sistema no verbal implica molt més 1i6 ila recepeié de missatges. le saber per gu? es produeixen aquests patrons. comunicacié no verbal pot semblae arbicrisia i, fins i tot, iblogica, perd no ho és. El meu enfocament general ‘en aquest libre és de carieter fancional, posant especial émfasi nla utiltat de la comunicacié no verbal en la vida quotidiana. En altres paraules, qué fa la comunicaci6 no verbal per a nosal- tues? —tane pel que fa a lespécie com pel que fa als individus, EL segient capitol estableix les bases daquesta aproximacié funcional i estudia els elements ies de la comunicacié no etbal, els senyals que la integren i les conductes que en consti-6 -oeiiuy S9q ap esuore-t-ensay ¥ sad sepuassa ugs anb sap soimpuoo $9] ua ‘Hp eS ‘SmmpP suauoduio> spp uD -exy sua ‘onenupucs y upYy oy anb ys sdurm jo que anh igs yod gzad ‘op2esaiuy vunp sano Ja uD UarAUED ow spedsap-un ws gprsodsip vaas 2 1 saqour ap aun{vos jp ‘ejduroxa oq “sda bp Su [¢ svopeoypour v so{gndansns 39s vapod ‘soiqes> jupumanept 01 ‘anb [eqI2A ou vauNsTS JP oxy sorb1 -suaiveana S9] 1 sqnauoduioo sip 207] zoumd uo wom, Tea 398 ow opeoTunuio> ap suoned sjap seoqTUs |p Uo vaxPNgUT aqua ofseans widerd yy ap sanbasuaoemv so 1 saprarpur spp anue opus y ‘spur y ‘qdume spur oned un v xtanqmuoo siaaur ap ssanbr stor ap gpemquios vt wos aduos ua su PO ‘Sue sag weunaow: jap 1 eaMsod vy ap “Dty so aub e wOULASIP Up op ‘Hiueduoaey anb yerary orsseudsay 9p adap iazou09 epesn vunp wograiis yp “opduraxe sg “siete siustodsto spp ue ou Tsuomed s[p ua 301av spun eqon $9 [eqH9A Ou OF¥DTEMMIOD YL OP yeomufis [9 1 ayoeduury “erouanbasuos ug -xojdusoo 1 year spar your varaysts unp ed usut0y anb vl “epeyre vay op u>yT9s -aud sa sopeoa sonbod sisanbe anb sepeduas wnqrodurr $9 ‘90 -sqo ou oxfe ‘stsuoduioa sjap wnosepeo uDtMerq UOZITENES F uonbynuaprs youdes ysonbe ug, “sajqveea wSz0j wos SonTEP anb anusur ‘err juno ¥ s9jquso vos syusuodaros sun “ye ‘souop rsty qemonpuos sadn ap vos on ‘sonae sun ¢ sojqewam yoweanepsx uos anb sun ey Ty, ymonva oyduy vun nopur [eqxes om YESS [3 Jeqsaa ou OFOBOTUNWIOS vy op suoned 1 syuau0duroD €TOLldvo ou opvorunmios wy v ayTEss uouop onb ‘spessUsH -ed swuss0y ap [a 3d wonpuo> vf F sTeERpEAIpUL -uro9 59 wr09 Uo quourfeDodso wx S9 2q RU) HUcions. Finalment, veurem com es combinen aquests elements pet donar lloc a patrons més amplis que determinen el signifi- cat i la influéncia de la comunicacié no verbal en els entoms: socials. Les caracteristiques fixes Eldisseny i ka disposi de Pepa ‘Tota interaccié cara a cara es produeix en un context articular, Les caracteristiqués Fisiques 1 Ia disposicis del mobi- fia les cares, ‘als Hocs de treball i en molts espais publics res- tringeixen, literalment, els patrons de comunicacié. Una cosa les cadires més aviat sepatades Tuna Jbligar’ a la gent a patlar més alt ia mantenit més contacte visual pet tal de compensar una major separacié fisica. Com que el disseny i la disposicié dels mobles poden facilitar o inhibir la comunicacié, les decisions sobre com estructurem els nostres entoms sn importants. En el mon de lempresa, alimenys pel que fa a Occident, el citrec i el poder dins un organitzacié determinen, habitus ment, Ja grandisia i la ubicacié de lespai de treball. Nor ‘ment, els alts executius tenen els despatxos més grans i m¢ desitjables, amb finestrals amplis i amb vistes panorimiqu: Ea canvi, els treballadors de rang més baix solen tenir seni Hament una taula en un petit espai o bé estan ubieats en una ea de treball compartida. El tipus de mobiliari i la manera com esta col-locat també indica poder i estatus. Una taula gran i imponent mantindr’ als subordinats a una major distancia del cap, especialment si la cadira del visitant es troba just enfront a Taltre costat de la taula. Aquesta disposici6 cara a cara també és menys amistosa que una disposicié en diagonal en un del tats de la taula. De vegades, el cul de la cadira del visitant és ‘més baix de manera que el subordinat ha «d’alear la mixada» per parlar amb el cap. Aquesta bé poditia set una tictica deliberada, dissenyada especialment per donar una mica més dinfluéneia al cap alhora de tractar amb els subordinats. Fa molts anys, quan vaig comencar un periode com a cap del nostre departament, vaig decidir conscientment de can- ‘viar la disposicié dels mobles que hi havia fins aleshores al des- patx. Llanterior cap hi tenia una gran taula de fusta, situada molt a prop de la paret posterior del despats, paral-lela 2 les, parcts de davant i de dattere. La cadira de les visites estava just enfront de la del cap, a Taltre costat de la taula. Vaig decidir moure la taula per situar-la en un angle ente les parets laterals, de manera que quedés lloc per a una cadira per a les visites 2 un. costat de la taula, a més duna altra col-locada just davant de Ta meva. A més, vaig afegir una taula rodona, mitjana, amb quatre cadires a Talire extrem del despats. A la pagina segiient es mos- zen les disposicions del despatx, abans i després de fer-ne els ‘canvis. Amb la nova disposicié, si jo estava assegut a la meva taula el visitant podia triar si preferia asseuse's en una cadira en. diagonal a la meva o en una just al davant. I més important encara, també tenia lopcié de convidar als visitants a asseure's ala taula rodona. Aixd eta especialment practic quan hi havia més d'un visitant o quan haviem de compattit el material. La disposicid de les zones destar de les cases particulars també afecta a la comunicaci6. Dins de casa, es poden fer ser- vir diverses sales per a activitats socials i aquests tria influeix en la facilitat i en la formalitat de ln interncci6. Hi ha qui prefereis ‘un ambient informal al voltant de Ia taula de la cuina, mentre que altres s'estimen més un ambient més formal com el de la sala destar. A més, es poden utilitzar espais diferents segons el tipus de convidats; la sala d'estar i el menjador es fan servit més aviat-per rebre els visitants importants, mente que la cuina 0 altres habitacions més informals es poden reservar per a la fa- iia i els amics més propers. Fins i tot abans d’una trobada Giza a-cara, lentorn imposa limitacions fisiques i genera expec- tatives sobre el caricter de la interaccié imminent. 4“op suoprrde as-10y ‘eueqy epadss op wine 0. pais quay 301 vorsry eSuarede wags vy sexopM ap per aad wept ye ‘u9010}89§ anb sauosrad sa1 sirmoponse spur sop-13j 10d ‘surid s si 1 waquepuogy [> mnoeney nououifne sod searnn wopod s9 anb sosmaar u -reumjodwap 1 ansea ap wouver ey sone sp ua amgmp [ied \s9 oTpoU uapod sa gqutE & 1 souosied $9] wos woo uanbrpur sus anb ‘sya anb + 308 ‘sonoajsaduu saugis uaxtmmnsuos wuarede unsou yf ap sanbnser -a}oE9 So] “stucrTs anb spero9us spur res ¥ uaxroptIn anbred r snpeidepe gs anbrad sxpn{ ap sndp sisonby uy, ‘qUOZORIp IUIAE SPU o SONITESOU ¥ QUYquIDS TeaMIEANeES lugs sauossad somye so] 1s waxy suo 9quuta “fexouS spur EISTA 9p gund unp say ‘gpedmop sndn jo an | suy 4 oir wy ERA Squpos assep ef mnsayor yod aqura sasea ap wouvar ey “sun -oy ood vos 1s uowemadso “epesyey 1 npvpar sod [p wre wio> sonbisy sonbpsumoeres sone way tansifox aqui], WHT, vhuareds waas wy] ua sou-tueseq ‘wpe 1 eSex ‘oxas rod ssuosiod soy ausumepides cranbgissep 9} oC] “SANE spp [HN oeEETOPEY sumo wapod vf vuraixa vSuaredey quire asal 101 ‘301] wodos ‘ug{ “apal un 295 9p sou-mso quoUTE||ZuDs 1 orwURTOFUT tf MO a1 ap soSedea wos ou ‘nie waxtuos uenb ‘souop BAY “ou TS ‘09 epzafie suo 16 jue) uostonposd so sonvurogne sHxpnl spo “20[] sound ug suioyqord sop vuasoad naroo anuos [> uo reseq [pst09 ysonbe Suourspemeyeyy ‘sso sje zvzrrararar vmousd sua ‘oxme ‘f jpnl ansou Jop smios spur awsa aorpod “sda Pp Srey je uauodwos so woo s1a unssonBey ov onb suyy soe -osrod s9] uatssoinl ou 1g “vorsy wouarede vaas vy uo syWIOU SOU quvseq pam euosied yf s9 wioo 3Bqus Uopod wiouvur de> op anb 1 sproyduios vos souosrad say anb waqus vf "sane s[> sep suorssouden os-reur103 10d yuo9 3nUDS PUD SVG JPsTOD wo uN uns ysonby “wepenod vos x] sod axqyy un no8nl oN» wonif rhuswodo ry un 95-199 ry uapIsor -quaprso: jap sexsdso gnb ap vapr siemrsta pe youned ruosiod o1sy wrou9y ‘souDp |p qui opeoruntos yj aummp jonTo> ap omesuAs EUR HOD -zodoad vsour90ur vy xtonpas “ur0302] ¥ OF sad aepiauas pp anb 295 Jp ‘Smear Fxry “speuostad sossoroyuy spr spmanse sof ‘eouguadxay uasroiogor saioa{qo sane 1 samurd say ‘sour -oidhp sp ‘soytaBo10s $9] ‘o[duroso sag “tow Isonbe wo nese -so qod s9 anb r wos mb araysp & epnfe sredso sonsou sv vy Ty anb ome 495 aqq “sueusis spe sad wi09 sjuapisax spe zad 309 wan “eidepy 59 ‘sjwuosiad strouoy sap sors Stuaura|9 sfap sop dar so anb Faowsuen 9 anb eugusura|duso> omeuLiOsUr Py op vp “eiasp of ape] ¥ FsuegeP ODHOdE vy eosaNd 69 erFanbso om “SuoRseayIpoU #94 9u-195 9p spudsop ¥ surge quoumaredap op deo jep aedeap [pp oPIsodsip *] 2p suopensay TT venuscirargia plastica solia ser cosa exclusivament dels més rics, ara, cen canvi, és molt més habitual. Aixi mateix, es poden «plantar» Gracies al Botox iia les noves técniques de laser, podem elimi- har arrugues antiestétiques i fer que la gent sembli més jove. El temps, lesfore i els diners que sinverteixen actwalment per ‘millorar Taparenca fisica s6n una clara evidéncia de la impor- tancia que es dona a Tatractiu fisic. Pot ser que la bellesa només sigui superficial, pezd el preu d'aquesta capa externa és molt alt. Les conductes dindmiques Les caractesistiques fixes estableixen el context per a la interceié i generen expectatives sobre el cuts dels esdeveni- ments propers. La interaccié fluida que es produeix entte les persones en els ambients socials és, tanmatetx, el resultat d'una série de conductes més dinkmiques. Ja es tracti Guna larga conversa entre bons amics o dun viatge de pocs segons, silenci, dins dun ascensor amb ‘no verbal és fonamental. Llemi dit que els resulats concrets siguin sempre satisfactotis. Aixt com la precisid, en la comunicacié verbal, no garanteix que les persones sentenguin ni que es posin d'acord en els temes, la Claredat en la comunicacié no verbal, no garanteix que les p sones es caiguin bé entre elles i cooperin. El que esti clar que ordre, la predictibilitat i Teficiéneia en els nostres ambi socials necessiten la comunicacié no verbal La distancia i I'orientacié Les catacteristiques de disseny i de disposicié comenta- des anteriorment afecten, sens dubte, les distancies i la disposi- cié dels individus. Llespai disponible, el disseny d'un entom ila col locacié dels mobles, limiten les nostres opcions de situar- ‘nos en relacié als altres. No obstant aixd, també fem adaptacions mmomentinies pel que fa a les distincies i a la orientacié. Aquest & especialment el cas en les interaccions en qué estem dem- peus, on s6n habituals els canvis fluids de conducta. La distin cia i la otientacié tenen un efecte ditecte sobre altres conductes no verbals. Per exemple, si pretenem tocar a una altsa persona sense inclinat-nos ni estirar-nos, haurem destar a una distincia molt propera (menys d'un metre} o encata més (uns quinze centimetres) si tenim la intencié d’ escoltar un xiuxiueig. Per contta, com més augmenta la distincia entre dues persones que ppatleo, la parla va pujant de to, les orientacions s6n més cara a cara i li mirada també sincrementa, De fet aquests canvis con- ductuals es produeixen pet tal de compensar Nincrement de la distancia. El concepte d'espai personal és un terme que apareix amb freqiitncia quan es parla de comunicacié no verbal, sovint, sha comparat amb una bombolla protectora que ens manté a una distncia cmoda dels altres. En realitat, no hi ha ni espai per- sonal ni una bombolla protectora que ens separi dels altres. Més aviat, els nostres espais sén inferpersonals, cs negocien subtilment amb les altzes persones i varien entre els diferents interlocutors i situacions. També és important destacar que Testabilitat aparent que ens déna el fet de tenir un espai perso- nal, és simplement etrdnia. Quan interactuem amb els altres, ‘a0 tenim una tinica preferéncia espacial constant. Les distincies que preferim varien al llarg de la interaccié i de la sitaacié en. particular. A més, la distancia és només un component d'un sistema més ampli que reflecteix la implicacié interpersonal. Lrientaci6 del cos, la mitada, el contacte corporal i Texpres- Siritat es combinen amb la distincia per determinar el grau dimplicacié amb els que ens envolten. conducta visual La conducta visual afecta la comunicacié de diverses formes. En primer loc, com que la majoria dinformacié inter- al é de caricter visual, mirar els altzes és fonamental wen la diferéncia entre parlar amb algci cara a cara 0 perGuraos sossrmy & yongpaif wauoTsrodaxd worse mb’ ap § suoppovax sof ‘sda xpxear [Vy -epewonsanb 4s 10d jn [pp ZeMqpex9 Ff JeIOey o_owaT ap sndy isomby wap ou anb und [ey v suy Ser er u> 9quM eouapIaa.s yacafeniigr wseistqus HeUIOD un ‘sduaxa Bg “ses Pp IMsmues P wospeary-woZISetis Squia SPey-sossanhS Se yoRUEOUT Wogar 1 ursuORZOdord ayo aIqos INK ab IU for deo jo uo JaeAvpUD spur vurD) asonbe pxpuardayy ou onb suomusiur sugar t retaue qwer10d -ed sonye ug “erougararadns yy & z9d pena sof zeoremun09 gnbrad seropoNyos9 tA suOLIH punypi,y 2p wanpuo Fy 9p -adooo ap gmsodspad ug ‘wSeusuFEp rei § ssaudxo ‘sranoo [jar Ou axnMTWOs 9. yHaUeEESs99 ay n8e wy anb aqqegord su9 onb ‘up ¥ 89 ‘suopuDIUT p “ise 1 os ou sarsanbe anb esod rdxa saj ap vjomewoduir 5 -onpordas yj 1 visugataiadas yj v rad vammdepe wo speuono> daax ey ¥ gissruay anbrad sopvaredtord ap sino jp aueanp yeipnsas |p wos snissoxdso stoned sisonbe 109 snos spp 1 avuny [eq ied epEZIT d were SSAie SPP MORIN 55] 02 jemen ga9p9s 7 spre ~var ‘vozazeT vysenbe, “Sapreorpoosap-zad-+ suOSOUES SSWNBY Tessordso sod sO suonted sOxpIvar Sfp TaSoTUWET UayqUIDS SSHOsIEd % see _syeStomen Is Wapquiss on vsasdios Fe oe oS A WO 38 WOS sjeuopoUr suorssordxo soyuenb soon vy Wy Sur y Tuas y Sp sToTOU soy op 1 SSMS SP Gee Jopeoypa un TsuiPrEr SADT sitso Sapper [P Gusuqedpund ‘vos sasonby ssyersey SGI -sordss Sop Siqoe esoMPT Sfdeats ois Bun v deo zeunde | px OW OpeanoyuTp Thad & © upad von o vansene suosred von mits el 9 ap snda sanyt & oper Jo9 1 quowmnies asanbe ‘sane sp s{eP traxy sua symou ON feq io Wf Sp wae VT pring yssxadsen and sta nal Un deo gpoent § sarur yeduas yL.pdnd vf op oDeEEP % GuaUPEE “14 eipugranp 2] TePApe wopod ua snjesou ap yHOfeK y -nuoy sed T aus!9p Your sfeoug suopssosds> uanbydur :pop ypenur von y sowep vpemw wap) “umbrewr sop anb sper storssodxo sof 9p O(DUNY Ua SIUSIFP your suo|oeAT awIpUT uopod ajquedwos vpemp vunp sopenur ‘ojduisx 39q ua) infnd onb erouanboy x] © vpemp Y tugp pp sguOU ou ‘grad xy suowssardso sof uo youresopsn squsuodaros wos ane] ¥ des seperti ap qj vf SFY “souosrod soy snus sas00tH F suopoursior sof Uo ype yl ‘Oy aN Uy ‘enstA oPEUAOyTT 1 ap watiadop sociation soj ua eugp so anb nqpeaf 1 ued 2p S010} spp OPLUIPIOO FY “sasIaAUOD sof ap Ydozd esuose oumsoy xesqpoey wad yeroea9 59 ypemur Y] ‘9OT] 199191 UG “suayUr spurt -vous sp isonbe afressitu yp aed runoy woomp epeatar vj uenb + eq Ov JUTEMD[TuIOD Sp afesstus fe ‘sepetiaa ap Smaduossap_ sag “o|P"OAUNUIOD v ap J muse moanp vera von jourep sajesed ap noen sa vf ‘aBiesse Uap jrogrudis [p EOYTSuNUT epean ¥] ues Ig "waISojOIsy gDMDHOT nwuswZne cuosiod ene vn ¥ deo wpearur e wuss 18 9} aq ‘sfiessrar unp ruSis [> TeoyEpoU Uapod Epes Ur] UD STARTED 5p “3 vorUNUTOD vf UD wSaAqNs gy op aed uid vun prod so 41 yLap o mosrad enpey wadopy anb emysod ef ap spesSuas ru ‘S02 -so8 “spapony suowssozdxo vy yy OU ‘Seo up sonbe Ui "UO}R|thi ha prou amb un somriure i un gest dlaprovacié.amb-cleap, sense que calgui dit pasaula. A vegades, les reaccions facale. proporcionen una forma més’ diplomitica d'expressar alguna” cot “deliexdi que no una resposta verbal directa - espedalnent 3 © es tracta d'un missatge de desaptovacio. Per exemple, Tabséncia Wai souitiure “al suggeriment dun intetlo~ cutot, positia assenyalar decepcié o desacord, encara que no es ‘verbalitzi. La posture i el movingent Tgual que les expressions facials, la postura i el movi- ment de les petsones donen informacié sobre els seus senti- ments i intencions. Fins i tot pot tenir sentit la distincié entre = les intetaccions dempeus i Jes intezaccions asseguts. Pet exem- ple, en les interaccions més informals estem més disposats a seure que estar dempeus. A més, les interaccions asseguts ten- deixen a ser més lngues que la majoria de les intetaccions dempeus. Les postures poden indicar interés, respecte i obertu- #2 0 bé tot al contrari. Una postura tancada i rigida (els bragos ‘creuats sobre el pit i les cames juntes) é habitualment menys atractiva que una de més oberta i relaxada, Evidentment, la ‘gent també adopta una postura tensa i més tancada quan té fred. Aguest és un altre exemple de com un patré concret de conducta no verbal pot tenir significats molt diversos en situa- cions diverses. Les diferéncies dlestatus i de poder entre els individ també poden influis en seu posat. Els individus que gaudeixen dun major poder i reconeixement, solen tenir un posat més relaxat que els de menor poder i estatus. Com que els primers solea tenir un major control sobre el seu entorn immedint es- tan menys preocupats per Ia gestié de la seva conducts i ps mantenir-se alerta dlaquells que els envolten, Ein canvi, els que no tenen poder no estan tant relaxats perqué han de estar més pendents del seu entorn social. Una altia dimensié postural és el grau dinclinaci6 cap a faltre. Per exemple, en les interaccions asseguts, com més inclinem el cap en direccié a Tintetlocutor categories. Ea primer loc, els_ezbiemes, que son “nen. un significat verbal-especific, Als Estats Units, el senyal d — pines voldri dir que hi tenim un major interés. La forma com ens movem també és important: hi ha persones que es mouen més ripidament i daltres que s6n més lentes. Hi ha qui es mou de forma coordinada i amb gricia i hi ha qui no. Altres moviments poden reflectir Testat d'un individu en un moment determinat, entre daltres, lansietat o Vesteés. Per exemple, un treballador podtia fer repicar els dits sobre la taula o moure el peu mentre espera per parlar amb el cap, sobre el seu rendiment després © dian any de poques vendes. © Eile gestos Els gestos son area dt dle Legon i fins i tot, del cap que estan estretament selacionais anib-et con- igrat hi hagi gestox qué poden mnests estan ent vinew. sa la parla. David McNeill, un caper en geste langage, mianté que, en realtat, aquests formen part del sistema de co- municacié verbal. Els gestos es padea classifesr en tes geans «OK (fet un cercle amb els dits polze i index, mentre que els tres dits s‘aixequen rectes i el palmell de la mi es manté obert) el de afes-te fotren (aixecat el dit del mig i abaixar la resta), independentment de la parla, sovint acompanyen el nosire dis- urs i serveixen per emfasitzar-lo, Els emblemes, igual que el engnatge, poden variar entre les diferents cultures. Aix{ dones, uh gest inofensiu en una cultura pot significar una cosa molt diferent en una altra, Durant el sew mandat com a vicepresi- deat, Richard Nixon va realizar una visita a Venecuela i va simentar les conseqtigncies del mal tis d'un gest tipicament 0 un altre pais. Mentre baixava de lavid, Nixon mos- el signe america dK». Malauradament, a Veneguela, era lequivalent de fés-ie fotze. Aquest tipus de salutacié wvinguda no es reconianable si un té la intencié de gua- =s¢ la Simpatia del pais que Vacull. Segurament, la gent n0poxy toniun anb x98 10d © sow-raser wrayissaoau 1 03rd ‘sopedoa oc] “nnBoU WHEE WIS? UP NEWIPUT s9 So: sonpesou w deo vifimp 21281U0> [9 101 ON “Sexe su onb snptarpur sip sed ow anb “eqor ¥| as-aumise ¥ 0 [09 [9 “oy o os-renal « sediojar v sasundond syar ugs tou wes anb souosiad sa] ‘AT wiaysuE o sgns> Magar soximvar sonjesou staaus qWamp ayseyuoo Je SuaureOTy “raystioy un dad siesta wos anb smisrqu0o sp Susuypeadsa ‘exodros a12%y009 e wy aub ppd sra0y saurron sa] % salqisuas ras ap wapey siaBueNso 503 ied t users anb souostad sa] “Ouop pety “soanieBou mous suo -wsordeus v 20]] seuop y ys un 29s eHpod wenbopeur aie Uo un ‘emypo H suORAS HHTEA “oxsa8 spp que vssed aqui woD ‘eiamiuaa pp tay anb sny anb wo: ‘naxdsiuaur ap 0 Bmqax 2p yeduas rep un sp wionBou ny sua rs “irErITOD [e IO, “grEIedoos Fins ena Ingsep Dua: x uma onb mp zxpIoa Sox “uo ap waqese anb nfje x euaqo eu Hy MOURNS FS “STeMTENES © soqure snas sie amSaiqe wapa sp auaos SHodoree unp TA tus 0 uaquze srafima sp wend) ‘Suoureperutose sj2 U9 T STOR “tines s9] uo yweazodumr 9quma s9 pesodzos 1901609 -upared vun wos anb 3y 70d wauop JusuROREWOIE “cur YT 9p o Sexq Jap sopyeTe rowoFar -vo souosied sonp worea vend) ‘o1seps vy ap waruMord vy xR Dayar aqume ze003 ap eaOy ey] “aovdum nas fo Twos NOS | [P waxoaye snplarpur spp amu O1yar HY HDHD oP OTDeZETEOO| (fund op sdoo 1 siedoo ‘sapeseaqe ‘sororseo ‘apduaoxo 10d) 21 -riuoo ap snd “Sane sfop sweIEssas9u sa] ap tao AUN NUTS -exdoa anb pp 301 uo 4 josto9 t wodns ‘smpazv sensour sod 2ue0d war 9qquma 59 yexodi0> moviuo> Ty" -numso p aed rofear of euorz0dos ~roynooar ‘sop-mednrg ‘Sopra sonsou sep Emo Mua) ap 293 [gS | Sored anus vansaye 9D -wnou1a ¥| ap WMEUNIGuse] © UaxFaNnqmToD s2aTuOD ap EAP syjpara spp ‘spur y “saxpor sip a[qepnyes suauredafoauasep [> 1 ois sUIsouad sod [eUoUTEUOS $9 [NDEI O1DYIMUMSO, | “SUORDE>? © gab op stmuaaion sop sures |e Senor UIs? anb se 5 3p simanrajdusoo seropis40> wp ap sndn 20; wo aeesoqps your wougngar wun x079%9 anb 9 “foramutioo ap vorseq HusTOS wuN §9 TexOdIOD arDE2TI0 [sL raves 251400 ssmosip [ap ESOPMY vy VOUT] F epeaFoUraUt © opeanozur vw seednoar ¥ sropeio se wapnle 0) F Say ‘onb Cas sia310 sop stopoxas. sap no noRsmnFeL spon om Sea yp earssoudsou | epi voosied ean wo9 vL-omes. 2 Sempuat ‘eqronse8 Joourerer anb waosiod uA “uv we ‘sposd wouOTE pub Fai donde Sons Tas Wey B sTENEEIp sya EWOS Seb os sopsio s> THAEBIIH wanooje woe 9p ayand seped GIA W [euBUIMUDY waded GA UaUST SONSE ST -oppeeasoytny vf aruaqax y reaTazyeBeUTD ad pou sour vous) oy siuaIO sp ‘SIoUSUT sje UP OPE “royur vy UswuaKUBas sxOpyMBar soasaH spp anb wo> “epaduros -aayur gquare 1804 s9 smosip Jap esopmny H] anb s98 rod ‘sian “gor vonaa £9 SUPME Saf ap sKIoUTAOUT sisonbe UeND "AP ap we gab p svammio » uapred ax souosied sof v wapale siopyyniias soxss# spp 9} aq] “«"yund woes or ep en sypUNS asa UA soy sprdsop TevTund sound [ar tp awa esos EAE ITU qagrd onb “eur von avxmeqe vEpod youjsed wis onb eaosrod wun sry “sommdep ops mp opsesounaay ¥ 2q 0 used ase opefiea 50 aonb scioy xraveanr ye “f buy aonb rmmaydko ese evosrad ver 1 soxs08 sisanbe Gary “o10al “qo unp oosod ¥] v awameaioa xerox so Gonb sIopeNSoLT gp mans wy aqua wal vy qs wMEOY ap suopraqdso euop anuou worauai9p Joy] un v seu Tod prea UN TE] 2 eimqyp wuosied van anb 295 20d “oydhuroxe s9g uoMTEGIAA jeacmsap sos anb offe uansow ¥ eped ¥ ¥ sieiNDUIA wes ‘nb empaiing 7 sjp wos sovse8 ap vuodaeo euolas ea) spyjooey anb ery &] 29 -oadsox uoxryy ap ePueONEE Y] 9p ENSONT EuN ExD ‘seo ToAasTENb vo ‘ored yeuopuarur aasur Un Woo 3898 asonbe seioadsoray wa{ pleguem els bragos al voltant de la part superior del cos. Les persones que perden la concentracié, tendeixen a fer contactes dirigits envers ells mateixos com ara fer tirabuixons amb un floe de cabells o donar-se copets amb cls dits. Un atic mea tenia el costum fer tirabuixons amb els cabells, mentre era as- segut i legint a la seva taula. Quan sortia del despatx, després dun daquests incidents, tenia una ondulacié del cabell molt diferent de la resta a la part posterior del cap, pet cert sense gaires cabells Las conductes vocals La comunicacié verbal esti vinculada al contingut 0 al © significat del discuss, per® les vocalitzacions s6n molt més que comantica. Les conddetes vocals no es refereixen a allO que es | du sind a com es dit. Per tant, hi intervenen aspectes com el to, = snfasi i el tempo del discurs. Els errors iles pauses també sn catacteristiques vocals que poden indicar alguna cosa sobre els que parlen i els seus missatges. L’accent sovint ‘ens dona informacié sobre el lloc dorigen. La veu també pot teflectir sentiments i reaccions interpersonals. De vegades, un canvi en Ia veu, ens permet detectar algun conflicte entre dues persones, La part ofesa pot, fins i tot, contrarestar amb wn co- meatari com «no cm patlis en aquest to». Generalment, em- prem un to de veu molt més fort quan estem discutint que no si consolem algd, que parlem d'una forma molt més suau. De fet, tot just amb el to de veu i la inflexié en tenim prou pet identificar acuradament estat emocional déls qui parlen, Ea un ‘experiment que va realitzar Pell i els seus col-legues, un grup de parlants monolingties d'espanyol argentf van escoltar mos Ge discurs emocional en alemany, en anglés, en drab i també expressions cmocionals sense sentit en espanyol. La seva tasca consistia en identificat els estats emocionals dels que parlaven 4 partir de les diverses mostres de veu. Tot i que els subjectes foren millors identificant correctament les emocions (ira, por, tristesa i alegria) en ols fragments expressions sense tit en espanyol, el grau didentificacié de les mateixes emocions stig, | cen les altres Hengites també fou superior al que es podia esperar per atzar. El sarcasme és un altre exemple que demostra la impor- tincia de la condueta vocal. En aquest cas, si canviem la mane- ma de di la proposicid, el significat de Tenunciat sarcastic és just Foposat al que indica el contingut verbal. Finalment, cal asse- nyalar que la ven influeix en Tatraccié cap als altres, especial- ment en la formacié de les primeres impressions. Tots hem ‘esperimentat la importincia de la veu en les primeres impressi- ‘ons, quan el nostre primer contacte amb una persona és una conversa telefOnica, Més tard, quan ens trobem cara a cara é possible que ens sorprenguem quan veiem com és realment aquest individu, Aixd significa que, encara que la veu influeix ex les nostres impressions, Taparenca i la condueta s6n indica- dors més fiables de les caractetistiques vertaderes de la persona. tes pretenen substitu, solen ser considerades ofensives. Algu- ‘nes olors naturals procedents de les feromones, detectades sense ser-ne conscients, poden influir en Tatraccié sexual i pot- ser, fins i tot, en la por. Diferents tipus dolors poden influir en A nostze estat dlanim i també en els nostres judicis. Les fragin- Ges agradables com ara una Ileugera olor de Timona poden sjudar a millorar el rendiment en tasques mentals. _.Aquell que tingui un gat o un gos és conscient de la im- potlincia que té el sentit de Tolfacte per a la comprensié del not que els envolta, Els nosires ancestres Iunyans, abans de |. Séminat en posicid vertical sobre els dos peus, cren, indubta- -blement, molt més dependents del sentit del olfacte per a la Supezvivencia del que ho som avui en dia. Quan els individus la-nostra especie van passat a ser bipedes, el fet de despla- se/amb només dues extremitats els va permetre obtenitsesodns v wounssooe ‘ypugnbay your que 21 910 sopeanr uaxtaundwon sauosied sonp wenb ‘ajduroxs 39g, -v[p4 so] ap westuMREp nea [> mMpop Jad gpeaEOpD sa aya wopod ‘sauosiad sanp anrua aeuarxoad ap ne [> zed romnats eum suopsodosd oproqdun vy onb soy ‘QISDRIDIUP sunuodo say wus [e sinper F ypuEsIp solom v sop aurea wrodwioo ‘uapeafe sua ou anb souosiad so] op ranov oping vy] ussousedonqep Ssop pF sompe siad squowuyp eipey, eon oIpur oprondun ry ap o1onUNUsp von TAU Uy “ISH 919NIEo9 Texg upeme Suouedorde zwsosoxd 10d ‘oyoqu09 uN ee THO? fepesodo omens vf ‘Soprifoa acy “sinBauoosop que oF} F ‘ou anb sop-rema v 1 sorare sjep dosd v sugmas ¥ syesodsip sat masa ‘ajduroxs zag “opvaydur ensou vy $9 zoftur stoMs0R97UE sansou sp uo Wialse syessorajur sg Woo TerDUas Ug [E908 yenatssoadsa] 1 ryponse8 Gueanpus deo 9e-reurpor “won ST vurioy ap as-seUSHO ‘[et9~y serssordxe rofeus wun TeNSOUT sgemtn “w201 ‘dord v os-somaIs wre wro9 opeoyden solear BUN e uoxrongmiuics onb soonpuos sasroarp ey TY “sane spe deo as -saadxa anb esompoumurp o opeordum,p [pare [> s9 eaneorunes -o9 wianpuos vy ap auELOduN yusuTEDOdsS INGEN UL gone dias oT squaqas Puaraura anb srudoyor suoned spp wo wagon so onb someamd suosscaunp somp aruoun ‘warede ysonbe wy {eqIPA Ov O|DeOTENTIOD eT ap soxaduros suozed spap aredeayy Ttograies pp uayapour anb sunuro> sou sunqe eqon topod ‘ose jumsqo ON “TaxDUOD IWOTTUAS wn yuRAUDIp onb sso1Ny spp eperopuod 1 vpenbape omemquros van yworrodoxd sua anb epnuioy eun xoterso ou Suamepemupypy Z[eqz94 Ov EHITSIS Pp stuoura[a sjo wouquion so uloD eroUTUE yop oy wapod opeiadiour eum? “s[ja anus muquio> wapod s9 sir9v0duI0> sosraAtp s[p anb us sou sa[quiquouur sa] sOyUOP! ION T suy £0 seziqeue apqyssoduar s9 yuaureraqG “euaIsIs sonbep sid -oad suomed sp sezapysuoo sod sapere ssnompucs soy seuas spp vee sous zeae [eo ‘ronsTOY ruHOF op sjeqiea ou speduas "6 ‘maqar y usoraue anb wor “sued s2j 9p eums vf anb spur sp 104 pp anb ap spar afdarexa un s9 feqrea Ow oProrNLOD Wf IESG a oxtyy spepos suD|qEe Sp Uo HOURNJUT EAS vy IUEPLISD EHS wmoonred sugouroyp sasonbe TaDsep trys weede sOMIUe | USL ‘eaunfiguos yj ab sajanpuo> st suas spp audios wo mum ayquarurozey 59 yeqHDA Ow OPEOHUMEIOD H| TeIpMIss +24 sraaoduioo sp It? S211 | -aoeyjoy quae amnaa ¥ 91 ou anb z0r58j 2572 tenp seynsar fo gs sapuarayoxd somsou sj anb arasodns ‘suo; “avor sansout sa sooaoad anb year vena B] ap STSPSUOD IOS ow anb wos quad ‘spypnl sansou sp uo wox1ongur anb sioyo copeurnarap ty 14 SREY “Sarugnne suomngie s9j ¢ zed aenbape pyeur gn ua9r9 suaWIQHES Sisanbe GayNsT WoL “sepuRayAd c0U Sof ap Tsuiaxfaaes deo qa o des anus ou YUE "go9 Ff ap azeut [e eao1suny ‘savouTOTDy $9] 9p 3199} { WO wnoxg[o s[eAnas sypp wPugNGUT eWsonbe,p aed ab wor “endure spur fen0s credroiuy | papos reaynqysuas vump aed FearIO} vpod wanaey|O jenpysuas wf anb 30s vyquing “spe9ej seopOUA,P OPERA! BL ua sopemoe s9ua 8279 T SOE sfop SuO_OM S91 ap EIDTAIDSwOD © gofeas eam gqure warns ‘operqeyp soxueduno9 52} 2p S2q PATH | anb so] anue ‘sx0fo so] 9p ODESYHUEp! ¥ UH STOTREL GAS enb cordonred sof anb svorpur ues siemsor sy -openqeap soda ‘edouo5 9:9 00 anb sojou sad sopesn sjenb aj ap samp ‘Seta © “eas san ap mied v ooenquyp sedueduios 9408 $9] 9P 30]0 | geoynuap ue ensysuo> soanaeyjo sonbse say 2p run, THUOP “ous | HEATEGISUIS BP 1 STO[OP o!reagHUEprP sanbsea s9sz91P swamox 9p uarary anb ‘gpeiqeap safardwoo ‘ssmeuszosmm souop sopared 708 wea swurdonred soy [euopOU staNEeTSHES yf vandeyfo TeNTSUIS vy AUD ORKPH y swaqeUE NADeIGO T juno vrusy ua FROG, 29d oun) ¥ anp aessasauuT wauATTadKS ‘ip, “septa sonigou so] 9 yowodau Zoded un e8n{ vreoco onb toa peuosse shuour gnssysapso nseyyo zany EHRSOH v WO ‘ajqeiapssuos wUEISIp YER v UTOIWD] o1qos yEnsia oTORUHTOTEque s6n parella. Ex la majosia de les interaccions, s'aconsegueix tun nivell eGmode dimplicacié de forma automatica i sense ser- ne conscients. Generalment, no ens cal pensar a quina distincia ens hem de situar de laltea persona ni amb quina freqtigncia Them de mirar, Normalment, tot aixd es produeix sense ser-ne conscients, perd no sempre. L'apropament excessiu o Ia mirada fixa d'un desconegut, pot ser molt perceptible i fer que levitem. ‘Aixi, podsfem apartar-nos-en, deizar de mirarlo 0, fins i tot, marxat del loc, si ens sentim molt incdmodes. Dialtra banda, també és probable que detectem si un bon amic esti menys implicat del que és habitual. En aquest cas, mirarem de captar la seva atenci6 tot apropant-nos o donant-H un copet meatze Ii preguntem «qué et passat». Hacara que la implicacié és sovint el resultat espontani duna relacié interpersonal i de Fafecte cap als altzes, pot ser manejada deliberadament per tractar de crear una impress concteta o per influir en les persones. Tots ens adonem el nedor amable no ens apzecia tant com podsia suggerir la seva conducta. Aixd no obstant, aquesia major implicacié cap a | nosaltres, ens f més vulnerables 2 la seva influencia. Aixi com la conducta excessivament amistosa d'una persona ea uaa in- teraccid, suggereix que una relacié és més propera del que xe- alment és, Ia indiferéncia fingida entre dues persones es pot utilitzar per encobrir una relacié molt més intima, Per exer quan dues persones que treballen al mateix loc estan implica- des en una relacié amorosa, pot passar que, per tractar Gamagar-ho, no mostrin ni tan sols una condueta amistosa en preséncia dels altres. La disposicié Com a animals socials que som, interactuem amb una Amplia varietat de persones i en tota mena dambients. Tant si estem amb amics, familiars, desconeguts 0, fins i tot, amb ‘enemics, hem de donat sentit a la conducta dels ales i ells han de donar-ne també a la nostea. En gran part, aixd es veu reflee- tit en les reaccions expressives de la cara i del cos. Gran part de i In xecerca sobre conducta expressiva, sha emmare de les emocions o dels sentiments subjacents dels individus. Tot i que les emocions sén, sens dubte, importants en les nos- tres relacions socials, hi ha quelcom que és encara més essencial pel que fa als senyals expressius que ens enviem entre les per- sones. Les nostres reaccions facials i corporals, també reflectei- xen intencions o el curs probable de T'accié. Per tant, una cara eafadada no és important perqué sigui un senyal diira, sind perqué és, abans que res, una amenaga. Per descomptat que he estar enfadat pet posar aquesta cara, petd la funcié comunica- tiva més important daquesta expressié és fer saber a V'altra per- sona les meves intencions. Les expressions facials s6n espe- cialment importants en Temissié d'aqueste mena de missatges, perd hi ha també alttes conductes com ia distancia, la mizada, Ia postura, la tensié muscular i la velocitat de moviment que contribueixen a donar significat a un missatge. Per tant, un ppatré damenaga seriés podtia incloure no només la cara enfa- dada sind també una mirada fixa, tensié muscular clevada i moviments ripids. Si esteu en el costat receptor daquest patzd, é elmoment de defensar-vos o de comencat a cérrer en direc- cio contraria, ».. Em les converses, quan la major part de la nostra aten- cid se centra en el contingut verbal, Ja conducta expressiva també pot indicar les intencions als nostres interlocutors. Per exemple, si esteu completament involuctats en alld que esta dient el vostre interlocutor, és probable que el mitea més, pecialment quan esti parlant. També és probable que imiteu les seves expressions ce tal manern que complementin alld que dient. En canvi, si no us interessa gens el que diu Valtra ona 0 esteu ansiosos per marxar, tendireu a mirar-lo menys trat-vos més inquiets. En un cas com aquest, un interlo- itor sensible és probable que ho petcebi i aprofiti pet posar fi ‘ls conversa. L'emissié i la recepcid dinformaci6 sobre la dis- i6 es produeix, fins i tot, quan no estem involucrats en conversa, Per exemple, un individu solitari amb una ex-‘epugaxradns ensou yy v zad usueugy 59 souosrad sanpe que aiommoa Ja I sees seu wos anb wo: ‘sanesou anu sou -avsqUNWIOD op wrOTEUE {UA aquIE) OMS ‘senboo1q suOKUNF soxsou sof Ua T sanbrsy sonbnspraiseav> samsow $9] v9 sow0e on wurardara ta9s x] wsI9p ey OPNTOAR/| -gPeIOUDT awaNEos By ‘y upamsuen so eisenbe ‘goonposdar ap ¥ wiougararodns 9p yeiy agegoad vy ramuomine vonspaioests ypourunrayap wun anb wns our ef Teme osepps 19d wedjoatrsop qwHE BES omDeds9 ‘ensou yf ‘skuep suorren ap Srey ‘suvumgoad sonsoope sonsou se eiBojorg eT “qeqres ou opearunwoD vy }dord vsuomTe reansey Uo Woo -ngut —yeueuosiad v1 a29ug8 jp “eam vy eiBoqorq vy SorsEg suecrunoiap anwnb woo greazeus joudes asenbe ux “vz0ru9 Josasjenb ua wonode anb ge sod y wos mb sod sopra -s[qeappisuoa ueise sieqioa om saBhessrus axqax ¥ seAUep sout 40} $9] ‘vanogad ve IWE 19q “nPLAIpU epes ua T eM vpro v2 ‘opadsa epro ua a1 anb sepugubasuos saj sad vpympour was ‘asanbe anb arp joa Qxry ‘Teq¥S4 ou oTDvonENTIOD ey ap [eu uny esoqesmava v] ap x9gas uA s9 ws0D Tob yy ‘suOHUNAAS 59] 1 savosiad s9] ap yusunuapuadapur s9|qeis9 w5z0y wos suoned so ‘qerouad sou aiquaw un v9 “oxrt IUMISGO ON "TUTDS ef ap ¥II. [OO um qui way oy ueab anb mary yf ap suqarour un qure wom, -purmur uenb suarpp sauuoy wouard gpdansr 1 orsseenapp syert -aprooo sosss00ad sf ‘somapuonb suopoesarur sof uo awoureydie artes [equa ou opeoTUNWOD ap soHDedse suoned ste solseq syURUTUNIOIIP STA F TOLAVo | i as ‘queunm@op sone que juDuRRUN! ‘sem -jro sepugzamp sasonbep sounsje uorezyeae “usdos P Ug Teq:2a Ou ONDFUNKHOD F] Ua TUOUTEYD xongU eATyIND e ‘scorer soasonbe waSfepy ‘sofiue u9 awon[qnd varsoar 9p sndio> [e epmiodioaur ras op swwymgissod skusut 91 vora0ar sanbep qred wes Suaurpemepear aog ‘so[fue uped op sorarap vow sje saqgissoooe situa: usynsox ‘sgpSue wo wonbygnd s9 ou sjeawaprooo ou sosred sje wey s9 anb suomeSysoaor say uenb ‘ep “eq ene Jog ‘Termpmag vdome ¥ 1 PION Pp woERUTY ¥ sez year sqpmsop, 2a02d equoa ou orpeorunaTos argos vpeoyqnd vorsoor vf 9p eaofem wes yf ‘onb vf isqeuE eysonbe va adaroo uo sua v jueuodear qpHop un sp rxo1U0> op zoded Tay “sppos suop) “ay SUIIFP ap AI" Je vypEqan wenb jeqID4 ou oPEDTENWOD zy a anb wary yp womoa sondes sonep sp ug ‘staarrp sroqqudis um8uq suoperass Suaryp U9 sotostad sasioamp rod susoyset ‘stoned soxsqwer spp anb 9s 30d ‘uel 1Bq “s[eCFIOA ‘ou sofsessrur spp oppodse aeomrafis a a uaxtanyur euO_EADS yxoyuoo [p F MNPLAIpUT sp anuE ODEPL BL SPU y “euosiad UNE von andrea ap yeaqiyap TaIuE un sas 0 3snB y wagon sua anb mp2apax uspod jeciaa ou opeoqdu wep sonugpr suoned ‘opdaroxe Jog ‘sie=axpp your suopuny z9d stares uapod srepors suoned 925 9] 2IquIRanr y ajduns afresstur UN Uo spequeA OB sqeduas sap voomp QDonpen y xauuERS suo ou ydume sguz ged [P S9WOU FOXIQUOD ap 195 [P ‘OxTE IUVISqO ON “vUFARSIS ysonbe axpuaua sed sed soumd un sp ‘sydure spur suoned zeu03 od as-muiquios wapod ssonbu woo f jeqsaa ou opeoqunETO. vf ap used use anb soypsadse stuswap sip 19x00) reoyruidys fa 1 xANIO9 [| “aia -s9jous ow» 9p [Jo1e tn ae{uad unzod anb xquias anb syedno0 1a weiss ssuapUuadop sf wenb songnog sy v ‘SopeBa ap ‘essed oxny wwordun ae yquias ot rjusrtios ¥ise anb nde onb ayqys -soaoe sfuat sp vase] Fun uD TEAUDUED Yous F SOLS orssoidvun sistema coms dlntercanvi diinformacié ens ajuda a coor dinar les nostres accions amb els altres. Aix6 era especialment important a l'época en qué els nostres ancestres Hunyans encara no tenien la capacitat de parlar. Aixé no obstant, el desenvolu- pament del lenguatge no va substitu el sistema no verbal, per Jes raons ja esmentades al primer capitol. L'eficicia de la co- municacié no verbal és especialment important per a Tintercan- ‘vi d'informacié social basica. Suggetit que la seleccié natural té un paper en el desen- volupament de la comunicacié no verbal, no implica determi- nisme genétic. No tots reaccionem instintivament igual ni de forma programada envers els altres. Més aviat, per etmetre i rebre missatges no verbals necessitem un estadi de desenvolu- pament adient i un context que la posi en mana. A més, no hem de donar per fet que la predisposicié genética és exacta- ment la mateixa per a tothom. Aixi mateix, cal emfasitzar que aquests patrons universals es veuen sovint reforcats per les normes i els valoss. Per exemple, la majoria de persones te- accionen de forma positiva i protectora cap als infants. Tot i que aquesta conducta envers els infants indefensos té unes bases gendtiques evidents, la maajoria de societats també refor- con aquesta tendéncia pez mitja de normes socials i lleis que imposen atencié especial cap als més petits. Ta logica de la seleceié natural en levolucié és simple i directa. Vegem Texemple de Gronk i Org quatre-cents mil anys Suposem que Iatzar genétic no hagués afavorit Gronk seva sensibilitat no verbal fos tan limitada agit eatze un apropament hosti i una invita- cid per prendre el te. En cas que el seu company, Org, se li apropés amb intencions hostils, Gronk segurament tindria pro- blemes. Com a conseqiiéncia, hi hauria menys probabilitats que cls seus gens, inclosos aquells que limitaven la seva sensibilitat no verbal, passessin a la segiient generacié. Generalment, qual sevol caracteristica genética que sigui avantatjosa per a Ja su pervivéncia i la ceproduccié, seri representada més densament : t | i : : en les generacions posteriors. Aquest apartat dedicat a la biolo- gja, sha organitzat en funcié dels objectins o de les metes in- texpetsonals que s'assoleixen per mitja de patzons concrets, en. comaptes de fer-ho en funcié dels patrons i les conductes aillats. Aquesta aproximacié novament reflecteix una perspectiva fun- cional que aborda la utilitat de la comunicacié no verbal. La nostra biologia comuna és la base de la major part del sistema no verbal i, aquest apartat, només ofereix una andlisi imitada alguns dels exemples més significatius. Anem a veure uns quants d'aquests objectius i, també, com el nostte cablejat bio- logic facilita la supervivencia ila reproducci6. La seguretat i la comparacid social Els humans, igual que altres animals socials, estan habi- tualment en grup. Ja sigui a casa, a la feina, a Tescola 0 a les activitats de leure, solem buscar la companyin dels altres i tam- bé fixar-nos en com es compotten, Fl fet destar a prop daltres persones i de parat-los atencié visual proporciona un avantatge considerable pel que fa a la seguretat, tant per a individu com per al grup. Dlaquesta manera, la reaccié densurt d'una persona pot alertar tot un grup. La preséncia dels altres no només ens alerta del perill sind que, a més, ens proporciona més suport fisic i emocional per fer front als problemes. A més, el fet de fixar-nos molt en els altres facilita la ‘nostra comprensi6 del mén social. Aixi les reaccions no ver- als dels interlocutots expressions facials, postures i movi- ~ -ments— ens ajuden a interpretar esdeveniments ambigus. Atés ‘que habitualment parem molta atencié a les altres persones - quan estem en entoms socials, també és molt probable que es producixi contagi social. Dit en altres paraules, sovint imitem, de forma automatica, la conducta dels qui ens envolten, espe- Gialment les expressions facials i els moviments corporals. De fet, aquest mimetisme ens ajuda a integrar-nos en el grup i augmenta la simpatia entre la gent. otjp SuaunyarouoD “yINpE] ap Hand op 1 wSUEED ap saIINPUOD 53] aad awp woq peduas un euopsodord suoper spp axsadsvy ‘09 ope perodso um emo ap sndg ysonbe men¥ossrp aq 79 -oanias ap opesuas vunp Fours] ap ‘opynumsay ap Mpursard_ uepod ou yuaunypasoa as-rednjosuasep 19q “9808 UN F THOT “eI anb squ wosjanb myodwos opuars wsonby “soxmva sip aed 2s-t9ea uopod ou surge sie quenb sump Savy Te oT uae dauissod0t § sosuayopUr WOxIaU SwEMEI SIUKIET Sel sitefia sop eburges OT eqns ap swexdur r suopons -ody ‘snd sosrasip ap sanbused sa8ima— sapreBid uapod anb spanbr,p asequj v souonsa spur samsour vy anb sed -sop sq “[tuodro afreun ey Ugo anb sosmnaez ap sn 33y 0 as-rejpnbuar 0 roraax9 394 ‘Sa1>xp Jay va MSISUOD Wopod ‘axas anit] ap souosiod sor v aepesfep pa sod “o1sy nnoeney a5 [vos e aod saionpuoo sey app ofiear run onawsuen | sonape | suo} aejquuias vamooxd sowoy so “haus UZ ’S09 uo UAT us af aadse un aqua ypsaiie sja sauop sol & ‘BIW “ox9s ane] 2p sorotmrayaad sa] gure aque UapsosU0D ‘SOvOP S9I ap WIOD S9LHOY spp que ‘sperurqry opuasosdoinep somfaease so7 Uap -uoosap e] 2p 1 Hop v] 9p aIsINas vy wT TeIsoUDG Te UIETNG -voo + oponpordar ap aepqeqord yj uaweWEnE onb squoU -gyeavde waxisroavze sopeiuawaldeos sspugrayord soxsonbe ‘vannjoss vansadsrd wunp socy “saqquiusop spur ugs sosmoas que sowoy so anb wagon 1 eSuaredey ap aed t soso sonye u> veoxy $9 SKISIUW BAY “OOTT PP MOA PYOL UN quBE soTIOY s[> sour vastarayoud gquima sauop so] “sro129107d 1 sojqissso0e wos aqui srayoad sowoy sj anb eaeopur ¥soo penb ef TeMEqEEP T epueurop op sian ap vlosmq Yun ras eyquis [wey vue “vdey uo souop so] ap wougiayord wy TUUMMOp IwsURDENOT, apadse qum ¥ sopp anb sui spur von won sowoy Uoxtouoy -oad sovop 99] ‘TAD Uq “soMOY Sp WosTaraJard anb sanbns9} -9uav9 $9] YOS 1 SOUOP $9} UO sua sO ap sIOPEORPUT OS axBSTE tonpuos eun F sonbunguns sanbnsaaroeres “saeyaq yaqe> un Seep ppd ean Spier pay “SonpeAL SPP PP ved UR SP ENTE ap anousriod pp onb ap Joa oxtt “0L'0 AP WENO [EWI BN qe sou0p sof vostorayaud sousoy s[p PF ACT “seaRIMpordas sUOIP “goo SiOjffar YOIpUT Nie TuBUTEANLTPE FAT UH “IH Faq “TeUATT “nv v xiopuor YI “esmedousus 31 qare ‘enuo> 7q “NOD nyous-eamiur xopury xianutwssp 1 muauusine SOME SPP POMEL ‘9p eosvar vp euoqnd yL nNEp ‘Speer ¥ ‘SOUOP S9] Us INTHE ap aponied Srey un esor vavous anb eoxpur ymuonol FT “SIP ‘nb soso{ spur vorar van souop Uasparayand wwourTEIUES sactOy gp ‘2{duoxo zag “21218 upeo v sod syuszagp wos anb sanbys Sy sopugrayord sonyy sayoar eq Fy anb wadaI09s9p Pd "yeooa RESUME] quIE ypeTOPETDs WIS 9g TEAWTG VUES ey ‘sgar y ejased ap gpoaps vy ue raded un 9 anb + ronald apes | quae epruo‘epy ws KopsBRDEFED wisanbe anb wasod “oud s9OWY #[FMUTOY,, ‘souTOy spe zd wD souop s9] ¥ wdIue ‘jonas opsaunie] u> sunzodart sores un sp anb —S0> PPP HP spp wo [eee wmAMS vj— vonspesETE vom et FEL ‘uanbsnq anb sqexjenb say argos e800 vundje umbrpur anb sfemanpuo> seluas spp ¥ eSuanedsy ap os-neqiax op wet epored x ap THD “aiod nponpoxdar zoqea Pp auq08 toa o}eULIOFUE Wau OF souop s9] woo saunoy sp Yu! anb wor) csopougzajaud seasanbe quie peau ov opeonimuon wf amas ¥ 91 Hy gnb “orod “epuapuassep yeomfos ey muerte ap varmey sonba “sours soreamep soysonby sosmooy USUR | SAUEUTETOP 26K ceanvjar ups onb sppnbe * suouresradso spur ‘quod suo sv0q cquie sypugy souroy sp wastaroso1d souop sy ‘epard ETE CI “TES sjap efpugaisedns wy unqoroanye anb sua suoq y (ramets 2p ej] spat aportad un) soanonpordaz snoprpuo> srofe quTe SU: “op vaxiaayerd sowioy sp “eannqoso vanpadsred womp 89Cr “7 cased wun ua wanbsng anh ole a1sadsex ua8 wf area a[qeFap!s Suoo wSuryqaras ean vy yy anb vsodnssoxd vypeurd 2p PDS HL ap earnyoaa eanoadsind wep “smprarpur sp uouaxd anb aeizod “ant spur saorsiap so] ap wun sp wre KUN ORAL z yjeaed ap gxvayes 7 vass yf ap 1 PuOp wTtrets facials d'un nadé —front relativament gran, barbeta petita i artodonida i ulls grans— son estimuls poderosos que fomenten Tinterés i les conductes de crianga per part dels adults. Aquestes caracteristiques es poden observar a la fotografia del nadé que hi ha a la pigina segient. A més, els adults que presenten els ‘mateixos trets facials que els aadons, es perceben com a més indefensos i menys responsables de la propia c aguells que mostren un aspecte més madur. De fet, els acusats {que presenten un aspecte més infantil, tenea menys probabil tats de ser jutjats culpables de crims greus que no els individus aspecte més madur. La fotografia centeal ens mostra una per- sona adulta amb cara infantil, mentre que, la de la dreta mostra tuna cara adalta daspecte més madut. El contaete corporal és un component fonamental de la conducta de ctianga. Llatencié diiria que donem als infants i que inclou accions com alimentat-los, banyar-los, reconfortar Jos i jugar amb ells, requeteix un "implicacié del tacte. ‘A més de contribuir a la cura immediata de Vinfant, lestimula- ‘cid tactil també és fonamental per al seu desenvolupament social, emocional i cognitiu. Aisi doncs, la-cura didria que pro- porcionem als infants no només satis les seves mecessitats immediates, sind que també ajuda a propozcionar Testimulacié recescitia per a un desenvolupament normal. Bis infants tan- cats de lestimulaci6 tictil necessiria poden artibar 2 patit, fins i tot, daficits emocionals i cognitius a larg termini. Encara que als cls sembli que sén ells els que ini- cien el contacte i Yatencié cap als infants, la major part dels intercanvis infants-pares s6n substancialment controlats per Tinfant, Malgrat que una conducta inguicta i una expressié Aangoisa estimulen de ben segur la intervenci6 de Tadult, el plor és el senyal més pi t per demanar ajuda. Com que é un senyal molt aversiu i impetids per als pares els nadons solen obtenir Tatencié que necessiten pet satisfer les seves ne~ cessitats i, aleshores, deixen de plorar. En molts casos, el plor esti relacionat amb Fangoixa temporal a causa de la gana o dun L nly Ruder de Minear, ser Resend (2005). A litespan database ements, 2 Comptes, 6, 630-633, bolquer humit, aixé no obstant, els nadons aprenen aviat que cl plor atreu Tatencié de Tadult, fins i tot, quan Vinic que recla- men é3 atenci6, Aixi, no ens ha de sorprendse Ja impoztincia dels senyals no verbals dels infants dusant els primers anys de vida, en qué les habilitats lingitistiques sa taa limitades, Els cuidadors adults s6n també molt receprius eavers altres con- ductes, especialment les expressions facials, com a indicadors dangoixa o de satisfaccid. Encata que gran part del sistema no verbal és un producte preprogeamat de la biologia, existeixen alires factors, com la cultura, que també s6n importants. La cultura Per bé que la nostra biologia comuna ens predisposa cap a patrons comuns de comunicacié no verbal, els diversos enitomns fisics i socials limiten la manera com satisfem les nos- tres necessitats basiques. Podem entendre la cultua com el sistema de valors, notmes, actituds i conductes desenvolupades al larg del temps per un grup social, amb Tobjectiu dassegurar les necessitats basiques en un entozn particular. Les difeténcies cultutals pel que fa la comunicacié no verbal sén iateressants i, de vegades, desencadenen fets curiosos que ocasionen proble- ‘mes en les interaccions entre persones de diferents cultures, La 6s“opsuounp msanbe uo umBurazazur anb sioqo%3 sone aquana oq ry anb aqeqard sp guod ‘speanaqno sopuazogp soy seoydxo aad auessaraimT rasodoad vun sp wasonbe uoureye> ‘roms Up say ‘ eamaesoay ve] Srey we woD vps wf ap sajadse sony syour ue xpngur aqure anb ydur sour [eOsues yUoUTUsso0Id ap jus9 UNp vIQUenbasuoD Fy TaHAS syesodo suoned sisonbe Gury 29g ‘spensia sfeduas op spur waa fop s12eIuOD sTeq ap samy soy anb snus ‘sIOATIN Is [e ynuos renop aod snnoeyfo 1 sInoE sjaumse sjap sour vatedep 2 -281009 IEP somY|NO $9] JUDTIMArIUOD sayy "ETA ap SAE ¥ umusumedso souosied sop anb sperrosuas sosisarun Suss -3yIP §[2 wy NT speruonpuoD gzoyip seisanbep arozep * otis [Seopa open reponse 4. penser niin eae woo ‘somo sgUE SoDUBISI uD sap 22eUOD “SIMD sy SoDUEISIP U9 ieysayTTEME 9}oMUCO soleu: UaxFexajaxd ‘puoU Jap snadoma sip quit + ssmang spp que sevduioa ‘suxrouom “BUT SF etuesoNpayy ¥ 9p pas pp oF y ‘squre sp [EH quae psooe,cy “@1eH02 seq) oTroydump soxreq syjpars vaxteragazd. anb ywsodo mraxyx9y v woqon s9 anb sa] + e1>eu09 38) snpLalpaT anus opesqdcunp siessj9 sqparn uoxtexajord onb + anoodsay 2p wena uN Us vegan s> onb samy so] onuD wore asenuo9 un Us€ns EA ‘SEOs sTOBETPY s9q ap so[qndoosoduar squr somadse sp ua uospnyur suai sisonbe woo ama Ed nd Linen STEHEeY sa4as say 1 jevosred wpugnodxa: aos wl radar ea r nase 301 zd aehera va [ep] “o~oerany, suoned sp ua Suaureydure sur pepo ce uw aaa emma e] moD vazueuE (9961) womauap 1 : ‘Solu ps ogy segy, S08 op SOC IEEDED Ae op Speuy & seprUr ‘TELL L'a ap JPeAN FP ue usdyo nos pp 99 peqraa ou gpryunuos yy EMNpND ef sed suOsIeND sorTUT/] {pnp O-s20puD? peneuap PL “ear Ov orwaRMUOD Bf ty anb fad syemAMMD sofoUgY “HP s9[ ¥ GUDElqns suoSuaLENp sounsie exe wae, -«qemypnD pcoasro>» uf x93 FauauuaAapso] eosdIonwIsr wnBnd ‘par 9a ‘onb ajquqazd sod sp siuarasuao ou-z0s astis uray anb sfopnt sje sgooe uuruar ov anb won “wanpuo> exWsox YUP F siqpal $97) “sou Sp uo Tuttgar waxpanes uaPssdOD FUE} ap waNsIFar s3] ou 1 ssuonxa siuate umiis sopuazapp sop onb eavous ‘sgt VY ‘easonbe wy anbo mis onb ajqrqoad 69 erespouutat g;sovaz exsoU py 1nd ‘vansadsiad ey eugp sua anb esonbrr w| qure unsspzr om sun 18 a|qssod vos Oxy «cemyno ka9s Hye ary anb [> 298 NOP juouireaniias ‘sar vssed Ow» sesuod Poe s9 OU “ESSEC TaSODE Sues 1 soapenad: 1s 3daroxo z9q Temgyno x9}109 nos Jp wo OU | PuOSIad EAE] wD enuao 96 Q}oUaYE EHSOU ¥] “ODWTAIS Y BP wsareIPAUTAL e GUY -snpupur qu ouls samyjn> qure uomoe=zur on anb 295 fed saproydaios aqui cos sepecomuarar suomsrdeps sy ro nsoayuT soNSoM spe eRMETOdSS Susu SPIES BIINPUOD ‘exisou ey anb 105 vaxpod ‘spar v 7 vapraos wosasrsa soleus em roqdon npropor rua_suo9 spur gavel un aeaues ap 295 [AT osiad une Bump jemyyno suoFDIax fP UoniFauo9 anb EREOUD “er “ryjno enye von & sfoypal somsom se | BignpuoD ensou ¥f FepouE “oot ype §9 OU “toMEAIOINE FUHIO} 2p YOUNG [eqIPA OU OD -roqumtos vj anb wo) “epriazdsaiur peur 103 F SUG “F Ppow!OIOE ys v requat od omeoruNMOS H F saquompasd sfusar veto} co suOpoENUT say ‘Sipedwios swayTOss sf wastompos sem “yma SoppURIOyEp say weNg) “ofa oFEMMOD x] HHTHRS “ONE “soo “noo + 8193 SHtUNTEINap ap sHoydun swogHass sje woxoxredoTo> 59 eR epeulURaVAp wUNp suIC] vanEUIOIE eaLIOF op sku 6 spur euorouy anb sexyt sp que sov-ruopeas zd oned um euorsrodoxd jemyn9 suojaras ansou [5 Tey sp ou wsodsos YT esjemyjna sotsiou soaou Sop ¥ Sou-sepomoe rad ‘(rossrEa gmsos) vionpuos ensou vf 1 Goidaoar 3w1s09) sPypn{ sansou sp madepe gure nosd x my musuajdans “saugreyp seysonby sopnfauos doo un anh napar.y -sanpe sp u9 seperedsour suo “goar voosord wanpuioo waas ¥ wenb exrayno wae van somoU sa] srorqoosap aura0s syed nas yap tio} Your via onb avoIndividuaticme-ol ets ‘Amb Tobjectia destudiar els fonaments de les diferén- cies culturals, Hofstede va realitzar dues enquestes a gran escala a milers clempleats IBM de mols paisos diferents. Basant-se ‘en els scus resultats, va proposar cinc dimensions diferents de Ja cultura: (1) individualisme-col'lectivisme, (2) evitacié de la incertesa, (3) masculinitat-feminitat, (4) distincia del poder i (5) orientacié a llarg tetmini - otientaci6 a curt termini. Encara que totes aquestes dimensions tenen alguna rellevincia per a la co- ‘municacié no verbal, la dimensié individualisme-col lectivisme sembla especialment important. En les cultures individualistes cs fa émfasi en la persona diferenciant-la dels altres membres de la societat, mentre que en les cultures col-lectivistes es fa émfasi en la persona com a part dun grup social més ampli. “Aixi, la identitat d'un individu en una cultura individualista se centra en el sof, Yéxit personal i en Ia realitzacié, mentre que la identitat d'un individu en les cultures col-lectivistes se centra en Ja relacié amb un grup social més ampli com ara la familia, el poble o el loc de treball. Les persones de cultures individualistes semblen identi- ficar millor les expressions emocionals negatives i son més pfopenses a manifestar aquesta mena expressions en les situacions socials que no pas les persones procedents de cultu- res col-lectivistes. Una cxplicacié daquesta diferéacia és que els valors dassectivitat i dindependéncia, propis de les cultures individualistes, fomenten la disposicié per mostrar estats i in- i ius i negatius. Tot al conteati, en les cultures valots dintegracié en el grup i de guardat les aparences exigeixen una major reserva que es tindueix en a inhibicié destats i intencions negatius. Com cs desenvolupen aquestes diferents tendencies expressives? Segons Paul Ekman, un investigador pioner en cexpressivitat emocional, i el seu col-lega Wallace Friesen, les persones aprenen, des de la primera infiincia, les rgles a'expresi6 adequades a la seves cultures. Amb el temps, els nens aprenen com i quan administrar Texpressivitat en diferents entomns soci . Les regles d'expressié originen un curtcircuit en la seqiién- ‘ogramada entre els estats emocionals espe- ‘6 facial. Presumiblement, en una cultura ‘amagar les expressions negatives reducix otencial i minimitza els episodis dlatenci6 negativa envers Tindividu. En canvi, en una cultura individualista, Tabséncia de regles d'expressié permet unes reaccions més es- ontiinies en preséncia dultres persones. La distincia del poder ___Una segona dimensié proposada per Hofstede —Ia dis- tincia del poder és també important per a la comunicacié no verbal. Anderson descriu la distancia del poder en el seu libre dedicat a aquest tema, com el gra en qué el poder, el prestigi i Ja riquesa es distribueixen de forma desigual en una cultura, Per tant, les cultures amb alta distincia del poder s6n aquelles que tenen una clara jerarquia de poder i diinfluéncia en la societat. En canvi, les cultures amb baixa distancia del poder s6n més igualitities i ofereixen més oportunitats per millozar Testatus de Tindividu, al Harg del temps. En general, en les cultures amh alta distincia del poder, s'espera que els individus acceptin el seu Iloc en la societat i actuin en conseqiiéncia. La classificacié. de les cultures dHofstede de 1982, identifica alguns paisos propers a lequador com 2 relativament alts en distincia del poder. Per exemple: Méxic, Colombia, Venecuela o Mindia. Pet contra, molts dels paisos amb baixa distincia del poder com ara Gran Bretanya, Alemanya i els Paisos Escandinaus estaven siruats en latituds més allunyades de Tequador. Obviament, els canvis en el clima politic i econdmic daquests paisos al llarg del temps, podrien influir en la distancia del poder. Liimpacte de la distincia del poder en la comunicaci6 ‘no verbal es pot observar en les interaccions eatre individus de diferent poder o estatus. En les cultures amb alta distancia del poder és més probable que la persona amb poe poder mostri un major respecte i control quan interactua amb un interlocutor-of| [wy sgus Jes v eumYsOde ‘ery “sawWoY sa anb soy sya -guas snas spp Tzun Ua[os SoUOp s9] ‘TerOUSS WE, poquaa ou segsuas 2 ryaussudrT ‘qeqraa ou oprannwiOD ¥ ua olstoand YY peNAIsSardsoy wor -vayjeu OPENED Y "WEP MavP [EUOUpA WOUE [> UE IusLINDAL yoRTTMUIOD wl UD zane ap SAUDI 9] IDB uo zejuios iad suopeuruosas 0 SopepE $9] aeioqput sad s[jasuo> umfis vf souop 1 sowoyp sida ope -nuio9 ap sips9 sp uaredwos ayqnd wes8 ye xed tastaos ap sop “PIE T SOIqH] SOPY “DeorMMIOD vy ua arated ap sorsu—IaFTp Sa] argos jemaivar ap xapuenb we xiosex9 anb mp 9 ON, 19028 1 ‘SEMIN souTIOU sa] UD AMUE Od samyND ana ajrnoo soleus ja ‘hase shea zed wert uy F aamAUy “OTA, -9[91 vy rad ypepaidord jeqo[# oprotunutos ap raoda was: “sojqumanar ups ow sfemyyn souoN Say ‘S7uK y “aaol J uea8 298 e annue t saueqa say ap s[P {s[eana souOZ So] ap sie “iqeq] sp anu saotgrarp msix9 uapod gqusRy, "wT wads B ap vidord ronsuaieaes vy 1u9urenyssa99u UINZUB snprAIpUt spp soi anb sesodns wapod ou simaros epeo ap sump sferomesqns SAUER vy I 9qUIN ‘S7eU Vy “SUIANXS sp UP Uaqon §9 ou sim -af08 ap wOlLUE ¥] F sNNELSI UOS suOISUSUNp saysanbe soqo1 oT. -ua sorsentos spp anb zepards ywrsodusr 59 uacapsuE ‘opowavM vpTuETAp sos -syapqeun zmpord umiind so ‘gysuaunp asonbe wy anb ped sta -ayje your ueyso snpzarpur sop 1s anb redemsap 59 oN 0g [od [e rasa v uoxpspuar sexstpenpLspUr sap anb awour Ip WANK, v nasa v sosuadord sgt Us sazstansof Joo samgno soj anb 398 &q unas aque, aesodo od [9 wo wagon sa vdosng,p piou [ap sos aed spr sup) seasg sp anb anuant ‘aompuas [op 6 wanxoy © siunays 2889 Ua[os [NOHO wy p sosed spp qexoUDH uy “seq 11009 ap $9] uo ou anb renpqusuodsar sofeu wun uawar ¥ sone sj> que 9M on nur unb [equa ou yearo fe Opuare wyjour uared ssoadanax [waqgoo ap seumupno sop vy “ef Famp nse anb oye 38 iqeissa [p sepande sad sora anu sifOpp 9p wy 1008 eT anb np [OA oxty ‘sfEIqns syeqoa om sa}npuED S9] I F OETAIS ‘apn soppue esa F aoydust sp rons pp IE asaqIOD ap sazMAyNI sof e quoarenenio} “ap joa anb ope f rep 798 w anb [p anu epuapmuros ey | Yue zag “SHADse o sexo Ins of ‘ssoftesstar spp wou pp uD waMsiqure wood vy ry ‘ere spU * aes “aay] PP saeN v wypoRdxo | eiveNp qWouTEAHypY VEY BUMP jouisaes §9 ofeanoymp wed rolvar w gab vo sojpanbe wos xq jx9]U09 9p saImypND Sa] ‘ToINe ysaNby suodag “seq aU ~ TE jxoqwoo queirodum pemayno orsuounp expe run (Pann? PF ap ele “ayy OLGD) amp puokig, axqyy 895 [2 4 vaveodoxd [PH Sg yt ap sang 89 Baul ap Fauna FT SueuRHOp wanayRD vf UA VOIALA anb sduoy sper vray anb emsous v nadome woop §9] 9p ste sour uaswemcordes rout wale serps sof 9p suored spo nb sensomop uea sonoad sauniyy ‘sour y “opedso2 [pp TOA Te pouop ‘epenmbren! sgur emionnse eon quie “~Raw WAP sonpeiyy Sop anb wowrarodus, soles y wENDOGs SAAD ssisonbe ob zao€Zns wea sroinw s[q “suoses spp anb sKuow voaeged ‘sioumd sp ‘sgur y “nadomno woBuop smoysurep si 50 ov anb ‘souvd snas so ywauqepodso ‘srouussiosd smas gjp soot uaaeamu gortour capo p suESHIUMP SIG sored enos Sfp que suoPoEIaTUT so UG Tedom waBUOD | HpU vofgop suropaue ano ofsuaaup wisonbe ta SemUgIaFP 5] ap a[daroxa um ruoprodord ‘san83j,10> sn2s spp ¥ playours zd gure) © Ip SteqHsyy suooeratUT sop 9xq08 IPMS? UL “epamstp exteq ap sf ua ou anb sapod [ap EPuESEP ne quire samyno say u9 souupponh suomariany s9 U9 s2Iq “ists spur ugs stueisap 1 sopod ap sweayeRsisop $9] ‘pry pod soar qiure sYOIN2OPIAIUE quse SuODOEIANOT so] UD SOAHATT SPO suorseaudso say zei1a9 ¥ UasTapu) sopod sod quie ssoma0po1u gio “spur Vy “woagsaad eas vf ua oe-zeooxte f amps] v soodsox yjoleas vOuEISIp sun suosuear vBesodns oxpy Japod spur quegir ha reaccié dluna dona que no la d'un home, tot i que, per descomptat, també hi ha excepcions. En moltes cultures, per exemple, é menys acceptable que les dones mostrin ira de manera explicita que no els homes. Quant a la part receptors, les dones també s6n millors en la lectura dels estats expressius. Jbilitat per a la interpretacié dels sentiments dels ae coneixem popularment com «intuicié femeni- dinterpretar com una habilitat extrasensorial que permet a les dones intuir els pensaments i els sentiments dels altees, ni tampoc com unes ones misterioses i immaterials fa les quals només tenen accés les dones siné que, més aviat, consisteix en Fenzegistrament dlinformacié sensozial diversa gue posa en marsa Telaboracié de judicis. Fn comparacié amb ‘ls homes, les dones tenen més facilitat en la fase de deteceié i s6n més precises en la fase de judici. Eis important destacat que aquesta supetioritar femenina fa referéncia a les diferéncies promig entre homes i dones i que, per tant, també podem tro- bar hones més sensibles que la majozia de dones. Eksestils d'intoracib “Aquesta major expzessivitat propia de les dones, forma part d'un patré més ampli de més implicacié conductual en les interaccions. Elles, en comparacié amb els homes, simpliquen més i aixd es concreta en una major proximitat fisica i una ma- jor teadéncia a somriure i a establir contacte coxporal i visual, molt especialment, en les interaccions entre persones del ma- teix sexe. En canvi, en les interaccions entre individus de dife- seat sexe aquest patt6 pot canviar com a resultat de Tatraccié i de linterés romantic i estan influits, fins i tot, per Tedat de les parelles, Un interessant estudi de camp rcalitzat pet Hall i Vec- cia va analitzar Ia freqiiéncia i el tipus de contacte corporal en diades de diferents grups dedat. Fn general, no bi va haver diferéncies entre homes i dones respecte a qui iniciava el con- tacte, en canvi, si que ’bi va haver entre els diferents grups dledat. En el cas de les parelles més joves, eren els homes els {que iniciaven el contacte amb més freqiiéncia, agafant les mans n © posant un brag al voltant de la parella, En canvi, en les pare lies de més edat, les dones eren més propenses a iniciar aquest contacte, posant els bragos al voltant dels seus companys, ___ Hiba molts estudis que indiquen que les dones somriuen més que cls homes i que reben més somriures que ells. Tots sabem que un somriute porta a um altre somriure. La perspectiva emocional de lexptessié facial o, dit daltra manera, el punt de vista que sosté que les expressions facials indiquen estats emo- cionals subjacents, fa una distincié entre els somriures sincers 1 els falsos. Els somriures sincers, coneguts també com somriu- res de Duchenne, porten cl nom d'un jove investigador que fou cl primer en identificar les diferéncies entre els tipus de someiu- res, En els somtiures de Duchenne hi intervenen, a més dels masculs que eleven les comissures dels lavis (zigomitics), els, misculs que envolten els uills (orbicularis osu) i que producixen tan sols hi interyenen els misculs del voltant de la Boca ao es produtx cap, ogaiebé cap, arroga al woltant dels Esti estudiat que les dones mostren més els dos tipus de somtiutes que no els homes. Petd qué impliquen aquestes diferéncies de génere en les interaccions? Podria ser que les dones fossin, en general, més alegres i menys sinceres que els, homes? No ho crec. Un somriure «sincem és molt més que un reflex dlalegria i un de «falg» é molt més que un intent poc reeixit de simular alegria. Ambdés tipus de somriutes s6n se~ nyals fonamentals per tenix bona relacié amb els altzes i, gene- ralment, les dones solen implicar-se més en les telacions soci- als. A més, les expressions facials formen part de la gestié impressions en entorns socials i aquestes diferéncies concor- den amb la idea que les dones s6n més sociables que els ho- mes. __ Elles també miren més els interlocutors, especialment en interaccions amb altres dones. Les diferéncies de génete en Ja mirada i en el somtiute s6n un bon exemple de la utilitat-apVUT sa] Uo TeNstA B79xITOD op STAM sosTeq Vaso! qerOUDT up gabiod usun[qissod ‘souosied saxpe s9| ap sepwanoe skusur svorsardun waroqys tonstiojsems wsonbe quse supuaput sj ‘sour y“xIOIwUE UN Uo SEU suAYTOU quDuTESUAd 1 YPLAD|S KO -Bopo1sy oPeAND® ‘saNTE spp OPEIEAeP soioNpLOD eDoa0xd [eD 08 IeIaTSUE,T “sasOISUE ou souosrad sa anb suoPotTaIM sa] Ua scssardsa s{uaur wos 1 sitaur vamun [9 SoynoopaI] ap wOUT “sip spur © vans 95 ‘smopoerayur suas WoISTH [eHpOS WaIsuTe quire souosrad so Quaumyarsuos spy TeqIeA Ov oPEDTENETOD ¥] uo osuounp wsanbyp so;9Jo sjo Uap sIpMso syoUT op Steynsar sja 1 [UIDs JwarsWEp sa[Eoso saaow Wz08 uvy ‘sku s[9 cry “uorag [9s onb sormoxd sq ¥ sound spur sosodsoz oaeuop | Fopeistaanuay 9p any] s9xu To!9s SMHIACTIEE 1 SOSOTS -uv auawpUDOS sas9kqns sf9 anb staqoosop SA “[wDOS IwTSUE aagos stpmco sxound sjap un 398 ea 169) LADKE Hf 925 DCT TEIDOS ‘woNpuCD vf Ud xIONGUr wsonbe woo wot eAPEMOSIOd y UD Fes -sorony 22389 9y orduros qeysIoaTuM yy x vaKUE onb so] pos guoraes- ppronapcaudep st PEHPA OU PrOFAMUTIOD BEE OD -vpps aos vf ¥ F eayeuosiod v ap suorstsump sounste v [Ap doo un 1} v UEY TAvEOSId ap sian spp qui ‘Sose> sO uD euoreps ‘feuorrsodsrp 1 uzavut wospenb uroo sauosrad soy ap saomoe s9q 9p sosnes sof 2mM94 ¥ UNPUDT ‘SILOWTEIDAIpSI stou qu wegen su en?) “sonqe sfop jwoureEoduIo> [9 sedonUe,p eIOY] # JoNUOD 9p OPYsUIs Eun LOOP suD sornbnD sosonby “ema ¥ONpUOD F[ 9p SHOTDONPard e wrod “gqure ‘ours sonbISEG sqeuosrd sonbasnaseres sop op umsor ¥ wo sguo Ou TENT -vuosrod vj op suopduosap so] Hares wi9,J ‘TEpOS wOIT aNsou [e anus reuop sod ouenodur sfusur ox sd om ord Srynd -od egrur un tuorsodord yenfeuoszed 9p s1ann18009 [3 aenqouosiad ey sronaisod wouguadxay 1 sqemyno soumow say zed ypvogrsuaur y epesroyar asta weys on ‘yeoribe ‘spun w ‘onb 1 jeqr9a ou opseaRMUOD UD SaLtOP S9] 9p 28 “pomadas auostye seq femire opoop eT ab aqzqoud your © vaso try “aerpede> soisanbe sednyoauosap ¥ rmaINUOD yod 9qune eanosd sofeur vun ‘pay “Ho9Fe F END ap ss}onpUo? for uo WO TeRFaA Ou GHEDBTPODKP vy UO ue} wo spur ust wpjos SOUOp Sof RITEHCE BEEP CI “HATE SP GUT OPER Sp suuppnonb svoned sj uo extant anb emmsoat YL U2 2109}9 nos [9 Uey s[eDOS SouOU soy SuaUNTEANIEN, “eSuEND ap sonbsta ore sopmooge spur ueise 7 sane se omUae s9ur waxed soy Sub uo monpen #9 oxtt “roused e| s9mF04 s[p anb SesonDaze P oyensane spe ues sovop so an wooo} saaneIad39 59] { sjemos souriou soy ‘Saag ap ured zofvum y wo “SRY “sonbnguaé soabn _saojeies soxsonbe anowsuen sgn8od 1 smpordar $9 ‘sgzmpew 89H EAN ap 325 [2 “HE ‘SAC ‘mynd yf “eFojoq eT sovad sa] ap atiequiasse 7 “ey ny onb > 99 uansour anb ope aonb sinffas spur seise mrapod f axpuaUp Spey SU UOS ‘geo “uowomne ¥xreq quae snpEMpUT spp “epaTg ENTE] wDUaAhASOD ‘uo tonpuo> tags oy radepy 1 speD0s suoRENHS $9] axpoardas0> sed sseupqy wows, anbiad sropouss 9p 1 sanod ap ‘stopp JOTRU ux} oPeIONTOUIOMN wpe GUE smprPpUT so “peous wa sonprp us Henwoo fo 303 woD ‘ose suse Uo “orwon|daM fea umssaudxo vi10j amonbes yod ye eso pen v| ‘suossoxdaat s3y so[pur svuonse$ op sodvde> vos ‘sossmns ys0o [ap woped IS ‘udpnred my anb wo 4] y serpos suopets sa] sop uarsudian -uy owsusunp visonbep ropodns wanx2y & StemEs supraIpuT sf anb vogrufts oxre ‘roxdaoas 123809 TY “S[eDOS suOIU SIEAEAP vosaedepe sod reypry zofeur vu OUNS eEqHAA OM ELOTENTIOD ap yazsu09 oxied un nypasd ou oPswOmUOWONE] ‘Sty “stave sopupsumony vos zqdepe eo uenb rpaeoyrpow zad siea|NP vauar ¥ ajgnag s{uous vonpuo> wun UaHsoU gpEFouTOMOTE ‘exmeg qUse SMPrAMUT s[> ‘TAU UG “SUODERS SEARED 53] 2p sopuvarop sept 26-reidepep [2 Zod tionpuoe eas wl ielauent uo suiodso “SuooTeuteo sjp woD UDg “saiqeliIsepur somoMpuOD NEPTTUL ad 1 soqgelisop soianpuos 39y 49d rages sgur vous ODTIOL Saowomep yaedes qure saisolqns sp ‘eydarexo, rq “smn9al -qo sosraarp sje ayossep pe rad wionpuco vf z8oyIpou Zod pm) “nde soleus yun sad 1 sjruomenns somo Soy uo SLAURD spe YATES “suns rofvar von zed ‘vpranou: opriuasardoyne, v duo oroisod 8 ‘yun od variasee9 sa orsuaump vysonby rwoydus0> yoerOyTTOTOMEp Tax |e gure varoued fa ‘Taw UA ‘qeqToa ou ODLoTNIIOD 1 soyfoadse sian aU samHP speuO_IoZ 4p svoporpasd 303 uayounod dures ap wpugpuadepur - yup -uadep | [epos omeras - opeurxoxde suoIsuSURp 57 pecucsnuownpeesCAPITOL 5 L'obtenciéd d'informacié Quan ens movem pels entorns socials, constantment estem transmetent informacié sobre nosaltres mateixos alhora que slobtenim dels altres. Tot i que ea moltes situacions la part verbal dlaquest procés és important, la no verbal encara ho é més quan es ttacta de gestionar les nostres relacions socials. A suavés de la nostra aparenca fisica eaviem scnyals basics sobre les nostres catactetistiques pasticulars com ara el génere, la raca i Tedat. Aixi mateix, hi ha casos en qué la forma de vestir, el pentinat, lempolainament i altres elements com els tatuatges 0 les joies, poden proporcionar informacié més especifica. Per altra banda, des del costat receptor percebem aquest tipus de senyals en els altres, fem judicis i desenvolupem expectatives. Els canvis dinimics en la conducta complementen els senyals estitics de l'aparenca fisica. Aix{ dones, la conducta dels emis- sors aporta informacié addicional sobre la personalitat, les acti- tuds, cls sentiments i els motius de Ia situacié. La integeacié daquesis senyals per part dels receptors permet fer judicis més precisos dels emissors i dels seus objectius, alhora que desen- cadena una tesposta conductual inicial. Anem a veure, prime- rament, per qué passa aixd. La utilitat dels judicis socials Fer judicis sobre el nostre entomn social i sobre la gent que hi trobem és adaptatin. En una primera fase, é important determinar si alg podria representar una amenaca o un benefici potencial per 2 nosaltres; ens interessa identificar les persones i els esdeveniments que influeixen en el nostre benestar. Som