Eufrates

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Per a altres significats, vegeu «Eufrates (filòsof)».
Infotaula de geografia físicaEufrates
(tr) Fırat
(ar) ‫ الفرات‬Modifica el valor a Wikidata
Boat on Euphrates.jpg
Una parella remuntant l'Eufrates a Bàssora, Iraq
Tipus Riu i conca hidrogràfica Modifica el valor a Wikidata
Inici
Continent Àsia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial Llac Van 1.719
Localització Turquia
Final
Localització Golf Pèrsic
Desembocadura Xatt al-Arab Modifica el valor a Wikidata
Wikimedia | © OpenStreetMap
A 39° 43′ 42″ N, 40° 15′ 25″ ECoord.: 39° 43′ 42″ N, 40° 15′ 25″ E (mapa)
B 31° 00′ 15″ N, 47° 26′ 31″ E
Afluent
20
Dades i xifres
Dimensions 2.780 default (Llargada)
Travessa Turquia,
Síria i Iraq
Superfície 673.000 km²
Superfície de conca hidrogràfica 673.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal 753 m³/seg
L'Eufrates (en àrab: ‫الفرات‬, al-Furāt; en turc i en en kurd: Fırat; en persa ‫فرات‬,
Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic
Ufratu; en siríac ‫ܦܪܘܬ‬, Frot o ‫ܦܪܬ‬, Prât; grec antic: Ευφράτης, Eufrates) és un riu
que en gran part discorre per l'Iraq. Juntament amb el Tigris, defineixen la regió
coneguda com a Mesopotàmia.[1]

Neix en dos braços, el Kara Su (Eufrates occidental) i el Murad Su (Eufrates

oriental), a Turquia, i baixa cap al sud-oest per les muntanyes del Taure o Taurus,
passant per Síria i Iraq, i desaigua al golf Pèrsic, després de 2.780 km. Com a
afluents més importants, hi ha els rius Kuruk, Tohma, Gok i Birecik (Turquia);
Balikh i Khabur (Síria).

A Mesopotàmia, regió que es troba entre l'Eufrates i el Tigris, s'hi van establir
els primers assentaments neolítics del món, en la zona que més endavant va ser la
terra de la civilització sumèria. No hi ha dubte que la presència d'aquests dos
rius va ser importantíssima per a l'establiment de les primeres ciutats amb
legislació.

El seu cabal no és abundant en relació a la grandària de la seva conca, ja que

discorre per zones àrides i desèrtiques on es dóna un important aprofitament
hídric, amb multitud de preses en el seu curs, sobretot a Turquia, i la irrigació a
Mesopotàmia, que té més de 5.000 anys d'història. Aquesta escassetat d'aigua a
l'Orient Mitjà deixa l'Iraq amb el temor permanent que Síria i Turquia utilitzen la
major part de l'aigua abans que els arribi a ells. El cabal mitjà n'és de 830 m³/s
quan entra a Síria, però oscil·la entre els 300 m³/s del període d'estiatge i els
5.200 m³/s en els seus màxims fluvials, que causen inundacions.

Contingut
1 Etimologia
2 Història
3 Geografia
4 Flora i fauna
5 Vegeu també
6 Referències
7 Bibliografia
8 Enllaços externs
Etimologia
El noms actuals del riu Eufrates poden haver derivat per etimologia popular dels
seus noms sumeri i accadi, Buranuna i Pu-rat-tu respectivament. El primer d'aquests
noms apareix en una inscripció del segle xxii aC associat amb el rei Gudea.

Etimològicament, el nom Eufrates prové de la forma grega Euphrátēs (grec antic:

Εὐφράτης), que al seu torn és un préstec del persa antic Ufrātu,[2] que prové de
l'elamita ú-ip-ra-tu-iš. En accadi, el riu era anomenat Pu-rat-tu [3] i aquesta
arrel ha prevalgut en les llengües semítiques (en siríac P(ə)rāṯ i en àrab al-
Furrāt) i en altres llenguatges de la zona (en hurrita Puranti i en subartu
Uruttu). En elamita, accadi, i possiblement en sumeri, la forma prové d'un substrat
lingüístic no identificat.[4]

Les primeres referències a l'Eufrates provenen de texts en escriptura cuneïforme

trobats a Shuruppak i al Nippur presargònic, al sud de l'actual Iraq, i estan
datats de mitjan tercer mil·lenni aC. En aquests texts, escrits en sumeri,
l'Eufrates és anomenat Buranuna (logograma: UD.KIB.NUN). Aquest nom també es pot
escriure com KIB.NUN.(NA) o bé dKIB.NUN, amb el prefix "d" indicant que el riu era
una divinitat. En sumeri, el nom de la ciutat Sippar en l'actual Iraq també
s'escriu com UD.KIB.NUN, cosa que indica que hi havia una forta relació entre la
ciutat i el riu.

Història
L'Eufrates va proveir l'aigua que va donar lloc a la primera florida de la
civilització a Sumèria, que data del voltant del quart mil·lenni aC. Moltes
antigues ciutats importants es trobaven en, o prop de la riba del riu, inclosa
Mari, Sippar, Nippur, Shuruppak, Uruk, Ur i Èridu.

La vall del riu va ser el cor d'imperis posteriors, com el de Babilònia i

d'Assíria. Durant diversos segles, el riu va ser el límit oriental del control
efectiu que van realitzar tant els egipcis com els romans i que els separava de les
regions occidentals de l'Imperi persa.

També la Batalla de Karbala es va produir l'any 680 a la vora del riu Eufrates, on
l'imam al-Hussayn va ser assassinat juntament amb la seva família i amics.

Geografia
El riu Eufrates sorgeix de la confluència dels rius Murad Su (450 km) i Kara Su
(650 km). El Murat Su emergeix a uns 70 km al nord-est del llac Van, a mig camí
entre aquest llac i el mont Ararat, mentre que el Kara Su neix a uns 30 km al nord-
est d'Erzurum, a les muntanyes Kargapazari. Els cursos del Kara Su i el Murat Nehri
corren bastant paral·lels en direcció oest fins que s'uneixen prop de la ciutat de
Keban. Aquest punt de confluència dóna lloc formalment al naixement del riu
Eufrates.

La longitud de l'Eufrates des de la confluència d'ambdós rius fins a la

desembocadura al riu Xatt al-Arab s'estima en 2.289 km. El riu flueix a través de
tres països, Turquia, Síria i Iraq. La longitud de l'Eufrates turc és
d'aproximament 526 km, mentre que les parts siriana i iraquiana del riu s'estimen
en 604 i 1.159 km, respectivament.[5]

Flora i fauna
Rafetus euphraticus.
El curs de l'Eufrates transcorre entre diverses àrees de diferent vegetació. A
pesar que l'ocupació humana al llarg dels mil·lennis de la conca de l'Eufrates ha
degradat significativament l'ecosistema del riu, encara s'hi poden trobar illes de
vegetació original. La davallada constant de les precipitacions anuals de les fonts
de l'Eufrates cap al Golf Pèrsic és un factor determinant per a la vegetació de la
conca que pot ser sostinguda. En el seu curs superior, l'Eufrates flueix a través
de les muntanyes del sud-est de Turquia i, als seus contraforts meridionals, s'hi
poden trobar boscos xeròfils. Les espècies de plantes en les parts més humides
d'aquesta àrea inclouen diversos roures, arbres de festuc, i Rosaceae (família de
les roses/pruna). En les parts més seques de la zona de bosc xeròfil, s'hi troben
rouredes menys denses i rosàcies. En aquesta part, també s'hi troben les variants
silvestres de molts cereals, inclosos l'espelta petita, espelta, civada i sègol.[6]
Al sud d'aquesta zona, s'hi troba una zona de vegetació mixta que conté arbrat i
estepa. Entre Raqqa i la frontera sirianoiraquiana, l'Eufrates flueix a través
d'una estepa. Aquesta estepa es caracteritza per tenir les varietats vegetals
donzell blanc (Artemisia herba-alba) i Chenopodiaceae. Al llarg de la història,
aquesta zona ha estat fortament pasturada per ovelles i cabres, a causa del
pastoralisme dels seus habitants.[7] Al sud-est de la frontera entre Síria i l'Iraq
comença el desert. Aquesta zona no té vegetació, excepte les petites illes de
Chenopodiaceae o Poa sinaica. Tot i que actualment no n'hi ha cap constància de
presència humana a la zona, investigacions suggereixen que la vall de l'Eufrates
hauria tingut boscos riberencs. Espècies característiques d'aquest tipus de bosc
són els plàtans orientals, el pollancres, el tamarius, els freixes i diverses
plantes dels aiguamolls.[8]

Entre les espècies de peixos a la conca del Tigris i l'Eufrates, la família dels
ciprínids són els més comuns, amb 34 espècies de les 52 que n'hi ha en total.[9] El
Rafetus euphraticus, una tortuga de closca tova endèmica del sistema dels rius
Tigris i Eufrates, està en perill d'extinció.[10][11]

En relleus de palaus neoassiris del primer mil·lenni aC, s'hi poden trobar
representats lleons i caceres de braus en paisatges fèrtils [12] Entre els segles
XVI i XIX, viatgers europeus que visitaven la conca siriana de l'Eufrates
informaren sobre la gran quantitat d'animals que vivien a la zona, molts dels quals
s'han convertit en rars i fins i tot s'han extingit. Espècies com la gasela,
l'onagre i l'ara extint estruç àrab haurien viscut a l'estepa que voreja la vall de
l'Eufrates, la vall és l'origen del senglar. Les espècies carnívores inclouen el
llop gris, el xacal daurat, la guineu vermella, el lleopard i el lleó. L'ós bru
sirià es pot trobar a les muntanyes del sud-est de Turquia. La presència del castor
europeu s'ha certificat en el conjunt ossi del jaciment prehistòric d'Abu Hureyra a
Síria, però mai no ha estat vist en temps històrics.[13]

Vegeu també
Llista de peixos del riu Eufrates
Maskana.
Tell Amarna.
Akarçay Tepe.
Al-Taff
Referències
«Eufrates». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Negev & Gibson 2001, p. 169
Woods 2005
Witzel, Michael. «Early Loan Words in Western Central Asia: Substrates, Migrations
and Trade Contact and Exchange in the Ancient World, ed. Victor H. Mair (Univ. of
Hawaii, 2006), 5;» (PDF).
«Volume I: Overview of present conditions and current usi of the water in the
marshlands àrea/Book 1: Water resources». New Eden Màster Pla for integrated water
resources management in the marshlands àrees. New Eden Group, 2006. Arxivat de
l'original el 27 de juliol 2011. [Consulta: 11 octubre 2009].
Moore, Hillman & Legge 2000, pàg. 52–58
Moore, Hillman & Legge 2000, pàg. 63–65
Moore, Hillman & Legge 2000, pàg. 69–71
Coad 1996
Gray 1864, pàg. 81–82
Naval Intelligence Division 1944, pàg. 203–205
Thomason 2001
Moore, Hillman & Legge 2000, pàg. 85-91
Bibliografia
Woods, Christopher «On the Euphrates». Zeitschrift für Assyriologie, 95, 2005, p.
7–45. DOI: 10.1515/zava.2005.95.1-2.7.
Negev, Avraham; Gibson, Shimon. Archaeological Encyclopedia of the Holy Land. Nova
York: Continuum, 2001. ISBN 0-8264-1316-1.
Moore, A.M.T.; Hillman, G.C.; Legge, A.J.. Village on the Euphrates. From Foraging
to Farming at Abu Hureyra. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 0-19-510807-
8.
Coad, B.W. «Zoogeography of the Fishes of the Tigris-Euphrates Basin». Zoology in
the Middle East, 13, 1996, p. 51–70. ISSN: 0939-7140.
Gray, J.E. «Revision of the species of Trionychidae found in Asia and Africa, with
descriptions of some new species». Proceedings of the General Meetings for
Scientific Business of the Zoological Society of London, 1864, p. 81–82.
Naval Intelligence Division. Iraq and the Persian Gulf, 1944. OCLC 1077604.