Sistema Ibèric

(S'ha redirigit des de: Serralada Ibèrica)

Salta a la navegacióSalta a la cerca
Infotaula de geografia físicaSistema Ibèric
Spain-2008-29-11.png
Situació del Sistema Ibèric
Tipus serralada
Localitzat a l'entitat geogràfica península Ibèrica i Celtiberian Range (en)
Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativa Provincia de Terol (Aragó) Modifica el valor a
Wikidata
Wikimedia | © OpenStreetMap
41° 44′ 45″ N, 1° 46′ 53″ OCoord.: 41° 44′ 45″ N, 1° 46′ 53″ O (mapa)
Serra Serra de la Demanda, Serra d'Urbión, serra del Moncayo, Serra d'Albarrasí,
Monts Universals, serra de Gúdar, serra de Javalambre, serra Espina, Maestrat,
Ports de Beseit (entre altres)
Limita amb vall de l'Ebre
Meseta Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dades i xifres
Cims destacats Moncayo, San Lorenzo, Cebollera, Callahornos, la Mesa, Pico del
Rayo, Cerro de San Felipe, Sierra Alta (Albarrasí), Javalambre, Peñarroya, Mont
Caro,
Altitud 1447[1]
Dimensions 376 km default (Llargada)
Punt més alt Moncayo Modifica el valor a Wikidata (2.314 m Modifica el valor
a Wikidata)
Material Orogènesi alpina
Superfície 40.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
Període Terciari Modifica el valor a Wikidata
El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud
mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de
l'Ebre. Entre els cims més importants, cal destacar-ne el Moncayo (2.313 m),
Javalambre (2.020 m) i el Peñarroya (2.024 m). Hi naixen rius com el Duero, el
Tajo, el Túria, el Xúquer o el Cabriol.

Serra de Mayabona (Terol, Gúdar-Javalambre)

El Moncayo vist des d'Alcalá de Moncayo

El Cerro del Padrastro, a la vora d'Atienza, a la zona límit entre el Sistema

Ibèric i el Sistema Central
El Sistema Ibèric s'estén en direcció NO-S d'una forma de vegades no contínua entre
la depressió de l'Ebre i la Meseta, al llarg de més de 500 km, concretament des del
corredor de La Bureba, a Burgos, a poca distància de la serralada Cantàbrica, fins
al Mediterrani, al S d'Alacant, en l'extrem septentrional del Sistema Subbètic.

Per la seua situació geogràfica, el Sistema Ibèric actua de divisòria d'aigües

entre les conques dels rius del vessant mediterrani (Ebre, Túria i Xúquer) i els de
l'atlàntic (Tajo i Duero).

En el seu conjunt està constituït per una sèrie de serres, massissos i depressions
de composició litològica i d'estructura diverses, sovint aïllades, de manera que
interrompen la continuïtat del sistema, i que s'enllacen unes amb d'altres per
mitjà d'altiplans.
Contingut
1 Zona nord
2 Zona central
3 Zona oriental
4 Geologia
5 Llocs d'interès
6 Referències
7 Enllaços externs
Zona nord

La serra d'Urbión vista des del sud-est

A l'extrem nord-oest s'alcen abruptament les serres de la Demanda, que culminen en
la serra de San Lorenzo (2.262 m), continuant vers l'est amb la serra d'Urbión i el
pic de Urbión (2.228 m), alts cims en els quals va actuar la glaciació quaternària
per modelar crestes, circs i llacs, com la llacuna Negra. Les serres d'Urbión, amb
les de Neila, Cebollera (2.159 m), Urguilla, Resomo i Alba, formen la capçalera del
Duero. Continuen després, ara en direcció SE, les menudes serres d'Almuerzo i el
Madero, al NE de Sòria, i montes Claros, el Rodadero, la Bellanera, Préjano i
Alcarrama més al nord, que enllacen amb la serra del Moncayo, on es troba el màxim
cim de tot el Sistema Ibèric, amb 2.316 m.

Zona central

El poble de Villar del Cobo a la vora dels montes Universales

En la zona central, s'obre la denominada depressió Ibèrica, el sector de la qual
més definit correspon a la fossa Calataiud-Terol, regada longitudinalment pels rius
Túria i Jiloca, i transversalment pel Jalón.

Des del Jalón, el sistema es divideix en dues alineacions muntanyenques, una

paral·lela a la Meseta i l'altra paral·lela a l'Ebre. L'alineació interior, és a
dir, la paral·lela a la Meseta, s'inicia amb la serra de Solorio, segueix amb la de
Ministra, que enllaça amb el Sistema Central, i continua cap al S mitjançant les
Parameras de Molina, les serres de Caldereros, Alto de las Neveras, montes de
Picaza, la Serrezuela, Menera i d'Albarrasí, la serra de Molina i els monts
Universals. Aquesta alineació conclou en la serra de Javalambre (2.020 m), a Terol,
i la serres valencianes de Martés i Aledua. Dels monts Universals arranca la
serranía de Conca.

Zona oriental

Penyagolosa
Per la seua banda, l'alineació exterior, la de la depressió de l'Ebre, comença amb
les serres de la Virgen, Vicort i Algairén, a la província de Saragossa, i continua
per les de Sant Just, Cucalón i Gúdar (2.024 m, al pic Peñarroya), a Terol; a
Castelló s'alça el Maestrat.

Els últims contraforts en són Penyagolosa (1.813 m), Javalambre, Espina, Serra del
Toro, Espadà i Sabinar. Finalment, els Ports de Beseit constitueixen l'extrem més
oriental del Sistema Ibèric i la transició a la serralada Prelitoral Catalana.[2]

Geologia
Geològicament, el Sistema Ibèric està constituït per una cobertura de material
mesozoic, que va del Triàsic al cretaci, dipositats sobre el sòcol paleozoic i
estructurat pel plegament alpí.

En el seu tram meridional, hi ha petits afloraments de roques volcàniques, que

estan relacionats amb les falles que enfonsen progressivament la serralada al mar
Mediterrani. Un d'aquests afloraments és el pitó basàltic de la ciutat valenciana
de Cofrents, conegut com a turó del Castell; uns altres corresponen a les illes
Columbretes, situades a l'oest de Castelló de la Plana.

En aquest sistema, són freqüents els fenòmens kàrstics, tals com les Torcas de
Conca, la Celada de Cella, a la província de Terol, i la Ciutat Encantada de Conca.
El glacialisme quaternari tan sols va afectar els màxims cims (Demanda, Moncayo,
Pics d'Europa).

Llocs d'interès
Castell de Morella
Monestir de Piedra
Parc Natural de l'Alt Tajo
Referències
Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut
Cartogràfic de Catalunya
«Els Ports de Tortosa-Beseit». Arxivat de l'original el 2010-02-03. [Consulta: 10
desembre 2009].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema Ibèric
Rama aragonesa del Sistema Ibérico[Enllaç no actiu].
Spain - The Valley Of The Ebro, Aragon And Catalonia (anglès).
Enciclopedia Aragonesa (castellà).