ACCENTUACIÓ VALENCIÀ

Accent obert: a e o

à: germà, romànica, valencià

è: ciència, telèfon, cèl·lula

ò: això, colònia, rònec

Accent tancat: i u e o

é: encén, espés, església

ó: extensió, rosegó, fórmula

í: camí, líquid, llumí

ú: xampú, autobús, únic

Accentuació de la e

La e acostuma a portar accent obert.

E en paraula aguda

—Quan la e és una paraula aguda és oberta en la majoria dels casos:

cafè, comprèn, promès...

—Però també hi ha e que porten accent tancat:

Substantius acabats en -és: excés-excessos, congrés-congressos...

Els adverbis bé, també, després, només...

Terminacions de futur i imperfet de subjuntiu: vindré, portés, pensaré...

Formes de present dels verbs acabats en -tendre: pretén, estén...

E en paraula plana i esdrúixola

—Quan la e és en una paraula plana o esdrúixola és quasi sempre oberta:

fèrtil, aparèixer, pèsol, paciència...

—Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la e porta accent tancat:

els noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església.

alguns verbs:

infinitius: créixer, néixer, prémer, ésser...

terminacions imperfet de subjuntiu, perfet: portéssiu, férem...

Accentuació de la o

O en paraula aguda

—Quan la o és en una paraula aguda és tancada en la majoria dels casos:

perdó, camió, planificació, divisió...

—Hi ha alguna o en mots aguts que porta accent obert:

noms: arròs, espòs, ressò, repòs, talòs...

però, això, allò, de debò...

O en paraula plana i esdrúixola

—En aquest cas la o és quasi sempre oberta:

pròpia, fenòmens, pròleg...

—Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la o porta accent tancat:

els substantius i adjectius: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...

alguns verbs:

infinitius: córrer i derivats (recórrer...)

formes del verb ésser: fóssiu, fórem...

ESDRÚIXOLES: SEMPRE

Màquina, anècdota, música, fórmula, época, sandalia

Atenció!

- Les paraules acabades en -ia (-ies), aplec que s’ha de comptar com a dues síl.labes: fa
mí li a, vic tò ri es, es sèn ci a, es glé si es, de mo crà ci a, a nes tè si a, me mò ri es

PLANES: Quan NO acaben en vocal: a e i o u

 vocal+S: as, es, is, os, us

En, in

Màxim, místic, dòcil, espléndid, únic, ágil, símbol…

Atenció!

- Hem d’accentuar les paraules planes acabades en diftong decreixent i per tant en u
consonantitzada:
o A n’a veu, cré ieu, es ti gué reu
- NO hem de accentuar mots com: llibreria, Maria, espia, havia…. Perquè es tracta de
paraules planes acabades en vocal: tenia, Gan di a

AGUDES: Quan acaben en vocal: a e i o u

vocal+S: as, es, is, os, us

En, in

Demà, cantaré, jardí, algú, això, cabàs, procés, arròs, encén…

Atenció!

- NO s’accentuen les paraules agudes acabades en diftong decreixent i per tant en i u

consonantitzades
- Eu ro peu, es pai, fa reu, vir rei, en re nou, he roi

Monosil-làbiques: NO s’accentuen, llevat que hagen de portar accent diacrític.

Adverbis: - Acabats en -ment conserven l’accent

o Àgilment, contínuament, dòcilment

o Si no porten no tenen accent: bonament, feliçment

Mots compostos:

- Només el segon element conserva l’accent: fisicoquímic, políticoeconòmic

Errors habituals:

- No s’accetuen els mots aguts

o algun, alguns, Anton, Ferran, orangutan, pingüins, Ramon
- Tampoc mots plans:
o actua, actúes, envíen, envíes, fenomen, Maria, melodía, melodies
- Pero SI aquestos mots
 o Exàmens, fenòmens, òrgan, òrgans, polígon, polígons, telèfon, telèfons
- S’han d’accentuar els següents mots esdruíxols:
o Ci èn ci a, cò pi a, decadencia, desgracia, estàtua

DIÈRESI

- Pot recaure sobre la i/u

La i o la u que la porta no fa diftong, tenen la seua propia síl.laba:

o Països, aïllar, coïa, incloïen, Raül, diürn

En alguns casos la i amb dièresi pot formar diftong decreixent amb una u consonantitzada:

o Agraïu, arguïu

Indica que la u no és muda quan va darrere de g/q i davant de e/i

o Llengües, lingüística, pasqües, obliqüitat

Regles d’estalvi de la dièresi

- Quan cal posar accent segons les regles sobre la i/u

o Lluís, país, conduíem, produíeu…
- A l’infinitiu, gerundi futur i condicional
o Agrair, agraint, agrairà, agrairia
o Conduir, conduint, conduirà, conduiria
- Compostos amb sufixes: -ista, -isme, -us, -um
o Europeísta, egoista, altruisme, egoisme, Màrius, harmònium
o Excepció: lluïsme i proïsme perquè -isme NO es sufix.
- Composots amb prefixos intra-, re-, co-, pre-, auto- quan segueix lexema començat per
i/u:
o Intrauterí, reincidir, coincidencia, preinscripció, contraindicació, autoiducció
o Excepció: reüll i les formes de reeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen

Generalmen duen dièresi els derivats d’un mot que tina i/u tòniques precedides de vocal:

Agrair – agraïment

Atapeir – atapeïment

Trair – traïdor, traïdora

Veí – veïna, veïnat, veïnatge

País – països, apaïsat

Excepció: paisà, paisatge (pseudoderivats) NO duen dièresi

Els cultismes (pseudoderivats) formats per sufixos nominals o verbs s’escriuen amb dièresi,
encara que els seus primitius tinguen diftong:
 o Heroic – heroïcitat, laic – laïcitat, fluid- fluïdesa, espontani – espontaneïtat
o Laic – laical, helicoide- helicoïdal

El mot ió no porta dièresi encara que es plenamente vocálica

o Ió, ionitzar, ionosfera

o I altres paraules cultes: Hioide, hioglós, hioscina

Les majúscules també s’accentuen:

o Àngel, JÚLIA, MERCÉ, Úrsula