NURIA BASTONS CATALA MARTA MAS ALBERT VILAGRASA GEMMA VERDES / M. HELENA VERGESSalutacié Que uns materials didactics per @ l'oprenentoige d’una lengua es!rangera mantinguin la seva vigéncia durant una década podria ser considera! un fet d'excepcié en Ia indostria editorial, si oquesta lengua fos l'anglés, el francés, I'slemany, Fitalid o l'espanyol, per esmentar les que en el nostre entorn sin les que gaudeixen de consideracié priotitéria com a llengues objecte d’aprenen- totge. Que aquesta vigencia s'estengués a més de dues décades, ja comencaria a moréixar ol qualificatiu de sfnomen digne d'estudis. | potser d/alguna valaraci6. no necessoriament positiva respecte a l'estat de salut del sector implicat en l'ensenyament d’aquesta lengua. Aquest fenomen sthe esdevingut, pel que fo 0 ixd que aro se’n div ensenyament/aprenentalge del eatalé com segena Ilengua o com a llenguo estrangera, amb el curs Digui, digui... Des de l’ony 1984, en qué va ser publicat, ha continuat constituint, any rere any, una opeid a considerar, per part det professo- rat i les institucions dedicades a |'ensenyament del catala, o I'hora d’escollir materials didactics per © Gprenents no cotalsnoperlants, tot i que els més de vint anys d’edat del curs ja mostren, de manera massa inclement, les marques i les xacres del pas del temps. Els materials que feniv a les mans, i que hon estat batejats amb el nom genéric de ews, son, per ini dir-ho, el descendent natural del Digui, digu.... Iho sn perqué, igual que ol seu predecessor, sén fruit d’una experiencia consolideda en la feina diaria a les aules da Escola Oficial d'Idiomes, on Vansanyament del catalé es plantaja, de la mateixa manera que al d’altres llengies estrange- res, cam un procés gradual per aprendre a usar el catala com a instrument de comunicacié valid eficag i ofl, en qualsevel situacié de la vide quotidiana dels centenars de persones que, cada curs, i procedents de qualsevel punt del planeta, s‘hi ceosten per matricular.s'hi, amb 'esperanca de fer-se seva aquesta llengua, dex dels primers dies de classe. En aquests més de vint onys que separen l'oparicié del Digui, digui.. i la de Veus, hon passot, peré, moltes coses, que s‘hon de veure forgosament recollides en aquests nous materials. En primer lloc, s'he produit -s'esté produint- un canvi radical en el mopa saciolingiistic de! pais. efecte d’allé ¢ cnomenem «globalitzaciés, amb els fluxes migratoris de procedéncies -geogrétiques, culturals inguistiques- tan variodes i diverses, dibuixa un panorama de potencials apronents qua na té res 4 veure amb la situacié de principis dels vwuitanta i que, per tont, modifica el retrat robot (les seves motivacions i els seus habits d’aprenentatge, les seves necessitots d’us de la lengua, les seves referéncies culturals...) del possible destinatari d'un curs de catolé per o no catelanoparlants En un altre ordre de coses, el mén de la metodologio de l'ensenyament de lenges també ha onat evolucionant | portant nous plantejaments i nowes estratagios d‘oprenentaige. Entre elfes, una de les més destocades en aquests anys, dins el que es manté com a enfocament comunicotiv, ha estat Vorgonitzacié de les unitats didactiques a partir de tosques significatives (el que es coneix com o senfocament per tasquese], amb tot ol que oixe comporta: facalitzacié en el procés, porticipacié més octiva de l'aprenent en aquest proces, flexibilitat i possibilitat d’adaptacié de les propostes didact ques a les necessitats i I'entorn dels aprenents, ete Tant el nou perfil de l'aprenent o qui van destinats aquests materials com Io incorporacié de noves aportacions en el camp de la meiedolegia sén, probablement, els dos aspectes fonamentals que confereixen a Veus aquest valor de renovacid, dins una tradicié ben consolidada en el comp de la metodologia de llangies estrangeres. Uno tradicia que es vincula Uengies Modames, endegat des del Cansall d’Europa a principis dels anys setanta, i que ha tingut com a darrera gran oportacié la publicacié del Mare Europeu Comd de Referéneia per a les llen- ges, un document que, entre altres coses, estableix una escalo referenciol de nivells de damini de © la quol tombé Veus #s remet. Saludem, dones, amb entusiasme indissimulat, leparieié d’aquests materials, amb l'esperanga que lo familia de germans, cosins, fills, nebots i d’altres parents furtius d'aquest curs es vagi ampliant i complementant d'ara endavant, pel bé i per la satisfaceié de I'esforgat i mai prou reconegut gremi del professorat de catalaPresentacié Veus és un métode d’apranentatge de catalé, com a segona llengua, elaborat d’acord amb les directrius del Mare Europeu Como de Referéncia per a les llengues: aprendre, ensenyar i avaluar del Consell d’Europa. Es un métode basal en I'ensenyoment per lasques. Les unitats estan seqienciades de manera que Ja sumo d'activitals possibilita la reolitzacié de la tasca final, com 9 activitat global comunicativa, S'hiireballen, de manera integrada, totes les habilitats lingUistiques, i la gramatica jel léxic necessaris per a coda objectiv propasat. Va adragat o persones adultes de procedéncies i cultures diverses, ja visquin als Paisos Catalans, ja estudiin catala des dels seus llocs d’origen, ia alumnes de secundaria (2n ciele d’ESO i nivells superiors) tombé de procedencies i cultures diverses Veus 1 Correspon a un nivell que al more europeu esmentat se situa entre I’A1 iI'A2. En podriem dir un AT plus. Es calcula que ladquisicio dels objectius i continguts aplegats Veus 1 ¢s pot fer en unes 120 hores, 20 hores pero code unitat: Consto de: Llibre de I'alumne, Libre d’exercicis, libre del professor i material dudio en CD. Uibre de Nalumne Conté & unitots de 18 pagines cadascuna, omb uno tasca final, que es resol amb una octuacié porlada o escrita 0 parlada i escrita, i activitats, de 160 19 perunitat, que possibiliten la resolucié de Ia tasca final. Les aciivitats tenen objectius diferents per tal que els alumnes interactuin, trebollin amb textos orals j escrits, practiquin estructures gramaticals i lexic, coneguin determinades realitats sociocultural... Les activitats s‘ocompanyen de tots els elements iFlustrativs, estructurals i laxics necessaris perqué els clumnes les puguin resoldre. Sovint al marge de lo pagina hi ha alguns ajuts addicionals elements de comunicacié real a |'aulo) per facilitor a interaccié en parelles @ en grup, afi que puguin resoldre Poet Llibre d'exercicis Exercicis Hi ha sis unitats corresponents a les sis unitats del Llibre de l’olumne, Cada unitat #é un nombre diferont d'exercicis, que oscilla entra 30 i 43, segons la complexitat de cadascuna. Hi ha exarcicis escrits i orals, en qué es trebolien hobilitats diverses, encara que es fo un émfasi especial en Fadquisicié de les estructures gromaticals i del léxic necessaris per assimilar els components ingiiistics que contenen les octivitats proposades al Llibre de l'alumne. Estan ordenats seguint Jes activitats del Libre de I'alumne. Solucions ‘Son darrere dels exercicis. A vegades es donen solucions orientatives. Gramatica Es tracto d’uno gramatica dds seqdenciado per unitats que conté explicacions sobre la forma i Mas dels elements gramaticals necessaris, només, per resoldre cada aciivitat del Llibre de Falumne. Al final hi ha un resum dels poradigmes dels. elements gromaticals apareguts al Llibre de I’alumne, presentats en quadres generals. Només s‘hi presenta la forma d'aquests element També hi ha un petit apartat corresponent a pranunciacié i ortografia, ‘Transcripeions ‘Conté la transcripeié de tots els elements orals enregistrats, tant del Liibre de lature com del Libre d'exercicis. Eston organitzats per unitats: primer hi ha les activitots del Liibre de l'alumne i després ols exercicis del Llibre d’exercicis.Libre del professor Conté una introduecié on s’explica lo metodologia, I'estructura i el maneig de tots els moterials que componen Veus 1, i fes explicacions, unitat per unitat i activitat per activitat, del Llibre de Folumne. En les explicacions per a cade activitat s'hi explica l'objectiv de I'oe algunes observacions relacionades amb frets importants o conflictius, lingQistics o socioculturals, i el desenvolupament o els passos a seguir per resoldre l'activitat. En algunes activitats, s'hi fan suggeriments d'octivitats complementaries i s'hi adjunten materials addicionals, que poden ser fotocopiats. Finalment s‘hi indica els numeros dels exercicis del Llibre d’exarcicis relacionats amb codoscuna de les activitets i els punts de la Gramatica als quals es pot acudir 0 es pot adrecor els lumnes. Siles activitats tenen una soluci6, aquesta es déne al final del deservvolupament de l‘activitet. Materiol auditiv, CD Hi he dos CD, ef primer conté els exercicis orals del Llibre de I’alumne i del Llibre d’exorcicis corresponents a les unitats 1, 2 (3, i el segon, els corresponents a les unitats 4, 516. Alo caratula dels CD hi he lindex de les pistes corresponents 0 cada exerciei, per unitots. Desitgem que les nostres veus us siguin utils en el vostre aprenentatge. Els outors \sProgramacié TASCA FINAL OBJECTIUS | CONTINGUTS: FAREM SERVIR Fer un informe del perfil d'alires persones + Preguntar la identirat caro persona i identificar-la + Infeccamviar informacié personal * Articles personals + Demestratius: aquest, aquesta, aquell, equello * Interregative: com, qui, quonts, quantes, don, quina, quines, que, de que + Numerals de "1 af 100 + Present d'indicoti: sr, di-se,te- ris, porto, Fr, ectudior, reballor, ogadar + Pronoms fables: em, et, es, li * Verbs que indiquen actnitots de levee Explicar quines perso: nes es troben a faltar i descrivre el lloc on vie * Prosentor terceres persones i rer- pondre a la presentacié * Identificar terceres persones pels vineles | per com sé + Denar informacié sobre: tercares Persones * Intercenviar infermacié sobre un Hoe + Adjactiva: genere i nombre * Connectors: a més (a més}, tam- be, perqui, pert + Demostrati + Exprossions locatives: Huny, @ prop, aqui, alla + Intezragativs: on + Numerals @ port de! 100 + Ponsa * Present iu: dir-se, ser, fenir, haver-hi, cries vivre, com einer, sober ronams febles: ot, el, In, els, les + Noms do parentese + Noms i adjective per deseriure Noes i persones ens, us, Fer un test per condi- er com ds una perso- na segons els seus habits quotidians ‘+ Demanar i dir qué es fa habitual- meat i puntuaiment = Demaner | dir "hore = Comporor horaris de diferonts Noes + Expressions de, havent dinat, avi ‘sempre, sovint, de tant en tent. + Noms coblectius: le gent, io mo- jorio + eritrosi: estor + gerund + Present dindicativ + Noms dels dies de fa sotmono, cdo les ports del dia, de les esio- cons de Vong. d’establiments + Verbs.que indiquen oesions quo- ‘idionesTASCA FINAL Negociar, decidir jus- Hifiear quines cases o quins pisos son mes odequats per fer-bi al- guna cosa | +» Dir on viv algo + Descrivre lhobitatge i Ventorn | Explicar quisén icom sn elseing + fale ui fo los fines domas- ‘+ For comporacions ‘+ Manifesto eng tri i justificar-lo rs + Expressions locatives: entrant, sortint, a la drete, al fons, @ sot. 0 la dreta hi ha..., el bony &.0. | * Numerals ordinals + Possessius: cosa mew | + Present d'ndicatiu: te estor-se, ser, haver-hi + Pronoms fobles: hi, en, ho + Adjectivs per descriure persones + Noms d'adreces i de ports d'un habitatge + Noms Ladjectivs per indicar corac- toristiques i entom d'un hobitoige + Vertis que indiquen accions de feines domestiques d’una persone que va | sobre fets possats canvier de pois. ciutat | + Ralacionar fets del passat amb Pexperitncia personal + Expressor sentiments i estats anim + Explicor com son les persons sogons el seu signe zodiacal Explicor Vexperiéncia. | © Intercarvior informocié personal | ‘+ Expressions temporats: quan, ol ap de, any, quant fo ave. + Impertot d'indicatia + Inlerrogatis: quan, quant, pee que + Passat perifrastic d'indicotio: » Pronoms febles: em, et, es, ens, ‘us (davant i darrere del verb) + Qvantificadors: melt, forge, bas- font, wna mica, gaire, gens 1 Adjoctius per indicar el cordcter de las persones + Noms dels mesos de l'ony + Moms dols signes del zodiac Elaboror un mend equi- | + Intercanviar informacié sobre librat, tenint en compte | meniers tipics i habits oltmentoris els. gustes del grup ‘+ Expressor gustos i preferoncies s0- bre menjors *# Entendre i dona consells sobre dietes + Entondre i produir ols intercanvis lingdistics per comprar aliments quantitat, quali... «= Entendre i prodvir els intercarwis ling istics necessaris en uneestau rant truccions © = Perifrasi d‘obligacié en present diindicatiu: s'ho de... / has de... ++ Prasent d'indicativ: prefere, voler, poder, estimar-se més, egrodar = Pronoms febles: em, at, li, ens, us, el fa, als, les, en ‘+ Quantificadors: cop i gens + Adjactius que indiquen quolitats, colors i formes ‘+ Noms d’oliments, de plats, d'esio- blimerts clirentaris ‘dr mesuresBory td | / PM ieee tes eae eerie latte) omg) em ised ced Sa sled POE pn‘GEROGE JORGE JORJ GIORGIO. ‘GEORGES SIORS GORKA SEOIRSE JURGEN JORGEN JORIS nara49 806 AIKi LES LLETRES: VOCALS | CONSONANTS EXEMPLES AME ALFABET FONETIC ma [a], po (al, Hetea fol 8 be (altel | 56 [b], 6rab [p], omb IB], poble [bb] cel fi], farmacia [s], cove (kj, cua [k], accent fs], vise [sk], ascensor [s} MINUSCULES TILE Till MAJUSCULES ¢ ce frencado | place [x], felis fs), Felicos [s], 4rocut [s] dos{d], Madrid (+ E e cel [6], japones [e], fou cai [f] SG ge 94! [3], Girone [a], cat [a], cet fal, us [a], psicdles [k), orreglor (gal, mig (tf], suogeriment jag] aioues [yw vintge [43] hore [8 i latina) | nit fi, Marti fl, nota Gi, iaie fl, ere Gi Joan [3], viajar (ds), adjectiv (3) « ca urd [kK] hola [I] mM eme come [m], imrediat [men] now (al, innecent (nn, tine (ol, vine [a] o e home [ol errs [2], dos [a], estacs fol dine [a] pore [pl, psicéleg [p], temps [2] Q a quatre (kl. quotidia [], esti [kw], biter [ow] Ramon |], care [], fer (8), bor [e], prendre (Ol, anar-sa'n [r] entén [el, pare [a] $ esta sol [x], mes [5], co:0 [a], conse Is] ‘01 [], alt ID], setmana [mm] u v ty [¥], urd [u], boven [wl Valencia fb] w ve doble web [w], waterpolo [b} secolata [J J. pone [J J ton [ke], exerci [az] ¥ i grega Nove York {i zero [2], dotze [dz] ALGUNES COMBINATIONS " DE LLETRES guerra [g }, guitarra [ mig [tJ] well [f ], Sabadell [f J, llapis [J J, wull (j] porol-iel (1) coixa [f], peix [f] yep [p.], Cotelunyo [p], ony [] qué [k 1 qui fk] carrer (r] masse [ 5] te tee [Ff], cobe [1], despots [tf] 10JO $6€ AE [urine ALGUNS SIGNES ORTOGRAFICS ACCENT GREU (overt) ——> catald, wild, pers ACCENT AGUT ——> és, ptofessic, (tancet) filipi, wrde PUNT | COMA»; DOS PUNTS——>: DIERESi —— Llvisa, Ral APOSTROF ——= |’érab PUNTS SUSPEWS/US—_»>.. SIGNE D'INTERROGACIG——> ? GUIONET —s vin SIGNE DIEXCLAMACIG —>1 O D'ADMIRACIG coma, AMB MINUSCULA ——>angiés PUNT >. AMB MAJUSCULA ——*Albert En grup. Quines paraules enteneu i quines podeu dir en catala? Sabeu com s‘escriven? Estolliu-ne tres i demaneu als vostres companys que les Hetregin. Svue | 40 $66 Anat 1 Qui és qui HOLA, SOC LALAIA, | TU, COM ET DIUS? some on ft atid ¥ 'gileen ee Yano 0 fio) (tu) séc em dic to ——_ ets et dius | Lissa veo |e | sec troctament informal: TU fractament formal: VOSTE f 1240 $6€ Aixi Jo 1 i) Triaun nom de lo pissarra i pregunia als teus companys si-es diuen el nom que hus friat. Fes unc lista. amb tots als noms i cegnoms. si, G8e fo). Varden és la Sree Bocell? Hels, ets (Helena? segnary om (Saps) cam es div aquest ER fencer iiss Engrup, Velou comprovarsihau eserit bé als noms dels vostras companys? Prequnteu-vos com's'escriuen icom es pronuncion.uu | 40 806 Axi Els nomeros que marquen ELS NUMEROS zero -v (un/una) dos (dos/dves) tres dotze tretze catorze quinze setze disset divvit dinow vint vint-i-u vint-i-dos vint-i-tres vint-i-quatre vint-i-cine vint-i-sis vint-i-set vint-i-wuit vint-i-now 30 — trenta trenta-v — trenta-dos trenta-tres trenta-quatre trenta-cinc -— trenta-sis trenta-set qvaranta cinquanta seixanta setanta vitonta noranta cent40 S6€ ABCA [usirat (reveron) MOBIL cosuoms, waM reLeron (FO) 650.1919 44 972 46 1625 Fedders, Andriews Dr. Casanelles Ajuntament de Palafrugell 650__38 __ 9_2_ 3% __ Wamenadoo Olivia café 9_20 00 932 0 Quants anys tens?wns | 40 $66 AIX 1 Un pais, una llengua? det vocal 7h =a de + on= dion | mexicana joponesa wesc: | de Roma, aAt, 1 aAtenes, PHolan, del Brasiy ae 4¢ PEqvader, er de Par, ot de a ttdeh de Pargenting de + dels Estats Unity OF = de les Filipines Escriu el nom dels teus companys i del pais d’on son. Quanta gent i ha de cada continent? rico. “Amarica ‘Asia Europa ‘Geeania Africa [ America Asia Europa ‘Geeania