Deficit I Deute

Sessió 1
Generalitat de Catalunya
Departament de la Vicepresidència i
d’Economia i Hisenda
Curs bàsic sobre dèficit i

estabilitat pressupostària
Montse Bassols Santamaria
Esther Pallarols i Llinàs
Valèria Molina Pacheco
Direcció General de Pressupostos

EAPC 11 i 14 de juny de 2018
PROGRAMA
Sessió 11/06
1. L’estabilitat pressupostària
2. La normativa d’estabilitat pressupostària
Sessió 14/06
3. Evolució dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i el

procés de consolidació fiscal
2
 Concepte de dèficit i endeutament
 Perquè fan dèficit i s’endeuten els governs?
 Els efectes de la crisi sobre els comptes públics
 Els efectes negatius del dèficit. Perquè cal posar-hi límit?
 Regles fiscals. Teoria i resultats
3
El concepte de dèficit i d’endeutament del pressupost
Estat Estat
ingressos = despeses
Cap 1. Impostos Cap 1. Despeses de
directes
personal
Cap 2. Impostos
indirectes Cap 2. Compra de béns
i serveis
Cap 3. Taxes, venda de
Ingressos béns,... Despeses
Cap 3. Desp. fin.
no
Cap 4. Transf. corrents no
financers Cap 4. Transf. corrents
Cap 5. Ing. patrimonials financeres
Cap 6. Alien. inv. reals Cap 5. Fons conting.
Cap 7. Transf. capital Cap 6. Inversions
Cap 7. Transf. de capital

Ingressos Cap 9.
Endeutament brut Cap 8. Compra actius Despeses
financers
Cap 9. Amortit. deute financeres
4
Estat Estat
directes
personal
Cap 2. Impostos
i serveis
Cap 3. Desp. fin.
no
Cap 7. Transf. de capital Dèficit no financer

Ingressos Cap 9.
Endeutament brut Cap 8. Compra actius Despeses
financers
Cap 9. Amortit. deute financeres
d’Economia i Hisenda 5
Estat Estat
directes
personal
Cap 2. Impostos
i serveis
Cap 3. Desp. fin.
no
Endeutament Cap 7. Transf. de capital Dèficit no financer

net Ingressos
Cap 9.
Despeses
Endeutament brut Cap 8. Compra actius
financers Cap 9. Amortit. deute financeres
Ingressos no financers (cap 1 a 7 ingressos)

– Despeses no financeres (cap 1 a 7 despeses)
Resultat no financer pressupostari si (+) Superàvit no financer (capacitat de finançament)
si (-) Dèficit no financer (necessitat de finançament)
Endeutament brut (cap 9 ingressos)

– Amortització del deute (cap 9 despeses)
Variació d’endeutament si (+) Increment de deute o endeutament net
si (-) Reducció de l’endeutament
7
Sistema Europeu de Comptes (SEC)
És un marc comptable, comparable a escala internacional, que té la finalitat de
realitzar una descripció sistemàtica i detallada d’una economia en el seu conjunt,
dels seus components i les seves relacions amb altres economies. (SEC -95, SEC-
2010)
Sectors institucionals:
Divisió Administracions públiques*:
- Societats no financeres
- Administració central
- Institucions financeres - Comunitats autònomes
- Corporacions locals
- Administracions públiques
- Seguretat Social
- Llars
- Institucions sense ànim de lucre
- Resta del món
*Inclou totes aquelles unitats institucionals (que té autonomia de decisió)...
... de titularitat pública (segons criteri de control)
... que es consideren productors no de mercat (si té uns ingressos per vendes inferiors al 50% dels costos de producció
o el seu únic o principal client és l’Administració pública (novetat SEC-2010), independentment de quina sigui la seva
naturalesa jurídica).
8
Àmbit institucional dels pressupostos
Quines entitats en formen part?
Entitats dels Pressupostos de la GC per al 2017
Total entitats
Entitats sector Entitats
Subsector incloses en
públic GC AP-SEC GC*
pressupost GC
Generalitat 1 1 1
Entitats autònomes administratives i CatSalut 20 20 20
Total entitats del sector públic administratiu 21 21 21
Entitats autònomes comercials 2 -- 2
Entitats de dret públic 44 41 44
Societats mercantils 27 16 27
Consorcis 54 47 54
Fundacions 34 30 34
Total entitats participació majoritària 182 155 182
Entitat autònoma administrativa (Aj. BCN) 1 1
Societats mercantils -- --
Consorcis** 12 14
Fundacions 6 6
Total entitats participació no majoritària 19 21
Total entitats 174 203
Font: Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015
*Les universitats públiques presencials també es consideren sector APSEC de la GC, tot i no formar part del seu pressupost
** El total inclou els consorcis de participació no majoritària de la Generalitat no classificats dins el sector APSEC adscrits a la Generalitat.
 Àmbit sector públic (SP)

Generalitat + entitats en les quals la GC hi participa directa o indirectament, d’una
manera total o majoritària (182 inclosa la GC)
 És l’àmbit rellevant a efectes dels pressupostos i és l’àmbit on els requeriments d’informació pressupostària són
més grans (memòries de programa, annex d’inversions reals, annex de personal, etc)
 Àmbit sector administració pública de la Generalitat d’acord amb les

normes del Sistema Europeu de Comptes (AP-SEC)
Generalitat + entitats que han estat classificades dins del sector AP-SEC de la GC per
un grup de treball format per l’INE, el Banc d’Espanya i la IGAE, seguint criteris
d’EUROSTAT. (174 inclosa la GC -27 no tenen participació majoritària de la GC-)
 És l’àmbit rellevant per calcular el dèficit o superàvit a efectes de la verificació del compliment dels objectius
d’estabilitat pressupostària.
 Àmbit sector públic administratiu (SPA)

Generalitat + CatSalut + ICS + ICASS + entitats autònomes adminis. (21 inclosa la GC)
 Tenen pressupost limitatiu (crèdit màxim per gastar, fases de despesa “ADOP”)
 Àmbit estadístiques d’execució del pressupost que es publiquen al web
10
Diferències conceptuals
SP- sector públic
SPA - sector públic administratiu (subconjunt d’SP)
AP SEC 95 - sector administracions públiques SEC95 (inclou algunes minoritàries i les universistats)
SP
SPA
AP SEC
El dèficit en termes SEC
Capacitat/necessitat de finançament en termes SEC* =

*El que computa a efectes del compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària
Resultat no financer (pressupostari)
+ Ajustos per ampliar del perímetre GC o SPA al perímetre APSEC

El perímetre APSEC inclou totes les entitats que han estat classificades dins del sector administracions públiques
d’acord amb les normes del Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC) .
+ Ajustos per passar de la comptabilitat pressupostària a la comptabilitat

nacional
Exemples:
•Les aportacions de capital a empreses per compensar pèrdues en el pressupost són despeses financeres, en canvi
en termes SEC s’han de considerar com a despeses no financeres (aquest ajust farà augmentar el dèficit).
•La despesa de les col·laboracions público-privades classificades dins el perímetre APSEC (que no assumeixen el risc
de construcció ni, almenys, el risc de disponibilitat o de demanda) es considera despesa no financera de
l’administració.
•Aplicació del criteri de meritament (a interessos, a fons europeus, etc.)
12
El dèficit en termes SEC en el compte financer
COMPTE FINANCER*
2016
En milions 2017
liquidat
Ingressos corrents 22.189 23.591
Despeses corrents 22.997 23.314
...dels quals interessos (a) 583 799
Estalvi corrent (b) -808 277

Estalvi corrent primari (b+a) -226 1.076
Ingressos de capital 194 41
Despeses de capital 1.068 1.092
Nec. formació bruta capital (c) -874 -1.051
Fons de contingència (d) 0 330
Resultat no financer (b+c-d) -1.683 -1.104 http://aplicacions.economia.ge
ncat.cat/wpres/AppPHP/2017/p
Ajustos SEC -285 9 df/Infografia.pdf
Dèficit en termes SEC -1.968 -1.095
en % PIB 0,93% 0,50%
*A partir del consolidat sector públic administratiu més ICS, excloent la
participació dels ens locals en els ingresso de l’Estat i el FEAGA. L’objectiu
2017 s’ampliarà a 0,6% en execució.
Perquè fan dèficits i s’endeuten els governs?
Una de les funcions del sector públic és la d’estabilitzar l’economia per garantir el
creixement sostingut, controlar la inflació i assolir la plena ocupació
Instruments:
- Política monetària (actualment en mans del BCE i fora del marge de maniobra dels Governs)
- Política fiscal (vinculat als pressupostos públics)
Expansió/Boom
PIB
Economia en “expansió” → superàvits pressupostaris
(“refredar” l’economia)
Economia en “recessió” i “depressió” → dèficits

pressupostaris (“calentar” l’economia)
Superàvits i dèficits s’han de compensar en el període Recessió/crisi

que comprèn el cicle econòmic
temps
Estabilitzadors automàtics (dèficit / superàvit cíclic)
 Política fiscal discrecional (dèficit / superàvit estructural)
14
Perquè fan dèficits i s’endeuten els governs?
Quins són els seus beneficis? Quines són les alternatives?
Pay-as-you-go vs Pay-as-you-use
finançat amb estalvi corrent vs finançat amb dèficit i deute
Beneficis:
- Equitat intergeneracional
- Menor cost per càpita
15
La temptació del dèficit...
16
*Charles Wyplosz. Fiscal Rules: Theoretical Issues and historical expiriences WP 17884. NBER Working paper series. March 2012.
Efectes econòmics dels dèficits i de l’endeutament del
sector públic
Principals impactes positius:
1) Estabilitzen l’economia a curt termini (permeten fer polítiques

contracícliques)
 Estabilitzadors automàtics
 Polítiques d’estímul discrecionals
2) Promouen l’equitat intergeneracional
17
Efectes econòmics negatius dels dèficits i de l’endeutament
del sector públic
1) Efecte expulsió (crowding out):

“Les empreses obtenen menys crèdit i la inversió privada és inferior a la que seria desitjable”
2) Dèficit comercial
“Empitjora la balança comercial”
3) Tensions inflacionistes
“L’increment de despesa pública pot fer incrementar els preus”
4) Sostenibilitat financera i obtenció de recursos futurs del sector públic

“dificulta la capacitat de retorn del deute i l’increment d’interessos redueix el marge de maniobra
de l’administració”
5) Frena el creixement futur de l’economia

“La menor inversió, la tensió inflacionista i la reducció de la capacitat de reacció de l’administració
davant el cicle, no afavoreixen el creixement a llarg termini de l’economia”
18
Efectes econòmics negatius dels dèficits i de l’endeutament
del sector públic
6) En el pitjor dels casos es restringeix l’accés als mercats financers
Tipus
d’interès
Restricció de quantitat
(inclosa la
prima de risc)
Oferta de crèdit
Restricció de preus
Crèdit
C concedit
*
19
Diferents magnituds de dèficit
 Dèficit corrent
 Dèficit no financer
 Dèficit corrent primari
 Dèficit no financer primari
 Dèficit no financer cíclic
 Dèficit no financer ajustat al cicle
 Dèficit no financer estructural
 Dèficit no financer estructural primari
20
Com es limita el dèficit i l’endeutament?
- autonomia +autonomia
Controls Regles Coordinació Disciplina

directes fiscals de mercat
Ex: prohibició als “voluntat “Fins que el
ajuntaments a política” mercat ho
endeutar-se permeti”
Eficàcia?
Què són les regles fiscals?
 Schick1: “Les regles fiscals són objectius numèrics que limiten els
principals elements pressupostaris. Les restriccions poden aplicar-se
sobre el dèficit o el deute, els ingressos o les despeses o sobre altres
variables”.
 Principal objectiu de les regles  promoure el creixement econòmic

estable a través del control de l’acumulació de deute
 Sostenibilitat fiscal a llarg termini
 Estabilització econòmica a curt termini
 Les regles fiscals normalment acostumen a definir-se i institucionalitzar-

se en un conjunt de normes de responsabilitat fiscal
A. (2010): Post-Crisis Fiscal Rules: Stabilizing Public Finance while Responding to Economic Aftershocks. OECD Journal on Budgeting
1Schick,
volume 2010/2.
22
Evolució dels països amb regles fiscals
Cotarelli, C. (2009): Fiscal Rules – Anchoring Expectations for Sustainable Public Finances. Fiscal Affairs Department. International Monetary Fund.
23
Evolució dels països amb regles fiscals
Departament de la Vicepresidència i https://www.imf.org/external/datamapper/FiscalRules/map/map.htm
24
Tipus de regles fiscals*
 Regles de dèficit: es poden definir (en termes nominals o com a % de PIB)

sobre el dèficit, sobre el dèficit primari, sobre el dèficit estructural o “al llarg del
cicle econòmic”
 Regles de deute: defineixen un límit o un objectiu en % del PIB
 Regles de despesa: estableixen límits permanents sobre la despesa total,

despesa primària, despesa corrent. Es poden fixar en termes absoluts, en %
d’increment o com a percentatge del PIB.
 Regles d’ingrés: estableixen límits mínims o màxims d’ingressos i/o poden

prevenir una excessiva pressió fiscal.
*Cotarelli, C. (2009): Fiscal Rules – Anchoring Expectations for Sustainable Public Finances. Fiscal Affairs Department. International Monetary Fund.
25
Tipus de regles fiscals (exemples)
 Regles sobre dèficit

 Dèficit 0% PIB
 -1% PIB l’any 2014, -0,7% PIB l’any 2015 i -0,1% PIB l’any 2016
 -2,000M€ l’any 2014, -1.500M€ l’any 2015 i -1.000M€ l’any 2016
 Dèficit anual màxim 3% PIB
 Dèficit estructural màxim 0,14% PIB
 Equilibri no financer al llarg del cicle econòmic
 …
 Regles de deute
 Deute màxim 60% PIB
 Sostre de deute 20,0% PIB l’any 2014, 20,5% PIB l’any 2015, 20,3% PIB l’any 2016
 Sostre de deute 60.000M€ l’any 2014, 65.000M€ l’any 2015, 70.000M€ l’any 2016
 ....
 Regles de despesa
 Sostres de despesa (exclou interessos y subsidis d’atur) XM€ l’any 2012, XM€ l’any 2013 i XM€ l’any 2014
 L’increment de la despesa (excloent interessos, subsidis d’atur i despesa finançada amb recursos d’altres administracions) no pot
superar l’increment de la taxa de referència de creixement de l’economia a mitjà termini o del PIB real.
 ...
 Regles d’ingressos
 La pressió fiscal no pot superar el 30% del PIB
 …
26
Les regles fiscals per tipus de països
Percentatge de països amb regles fiscals classificats
per tipus de regles i tipus de país
Regles de Regles Regles de Regles de

despesa d’ingrés dèficit deute
27
Pros i contres dels diferents tipus de regles fiscals
Regles
Pros Contres
fiscals
Deute  Vincle directe a la sostenibilitat del  Les mesures de política econòmica no tenen un impacte immediat en el
deute nivell de deute
 Fàcil de comunicar i de fer el seguiment  Pot ser pro-cíclica
 Es pot complir la regla per mitjà de mesures temporals (operacions que
s’escapen del control)
 El nivell de deute pot estar afectat per factors que s’escapen del control
del govern
Dèficit  Constitueix una guia clara per actuar  Pot ser pro-cíclica (excepte en el cas del dèficit estructural)
(superàvit)  Vincle estret a la sostenibilitat del deute  Es pot veure afectat per factors fora del control del govern (crisi severa)
 Fàcil de comunicar i de fer el seguiment  En el cas del dèficit estructural és difícil de calcular
(no és el cas del dèficit estructural)
Despesa  Constitueix una guia clara per actuar  No està directament vinculada a la sostenibilitat del deute
 Permet l’estabilització econòmica  Pot portar a canvis no desitjats en la distribució de la despesa si, per
complir amb el sostre de despesa, es desvia cap a categories que estan
fora de la regla
 Fàcil de comunicar i de fer el seguiment
 Control sobre la dimensió del govern
Ingressos  Control sobre la dimensió del govern  No està directament vinculada a la sostenibilitat del deute
 Pot millorar la política i l’administració  Pot ser pro-cíclica
dels ingressos
 Pot prevenir la despesa pro-cíclica (en  No està vinculada directament a la sostenibilitat del deute ja que no limita
el cas de regles que limiten o prohibeixen la despesa (excepte en el cas de regles que limiten o prohibeixen l’ús
l’ús d’ingressos sobrevinguts) d’ingressos sobrevinguts)
Font: Baños et al. (2014) Regles fiscals i estabilitat pressupostària: arguments i resultats . Núm. 68 Revista Econòmica de Catalunya
28
Resultats dels diferents tipus de regles
Propietats dels diferents tipus de regles *

Objectius
Sostenibilitat del Estabilitzar Mida del sector
Tipus de regles fiscals
deute l'economia públic
Equilibri ++ - 0
Equilibri primari + - 0
Equilibri ajustat al cicle ++ ++ 0
Equilibri al llarg del cicle ++ +++ 0
Rati deute/PIB +++ - -
Despesa + ++ ++
Ingressos
Sostre d'ingressos - - ++
Ingressos mínims + + -
Límit ingressos extraordinaris + ++ ++
* (+) contribueix positivament a l'objectiu, (-) contribueix negativament a l'objectiu , (0) impacte neutre
29
Els resultats de les regles fiscals
 Schick*: Els estudis conclueixen que les regles tenen un impacte positiu en el resultat,
particularment en països que han fet ajustos grans a través de polítiques d’ingressos i despeses.
Tanmateix es difícil discernir entre els efectes positius deguts als compromisos polítics expressats
durant l’adopció i el manteniment de les normes o per les restriccions imposades per les normes. En
qualsevol cas sempre és essencial la prudència financera en la gestió dels recursos públics. Si no hi
ha compromís polític, l’existència o no de normes no té gaire importància.
 Cotarelli**:
 Els estudis empírics suggereixen que les regles fiscals nacionals estan generalment associades a una millora
de resultat.
 Les regles fiscals també són un factor positiu per assolir la consolidació fiscal
 En diversos casos on l’ajust fiscal és gran, les regles fiscals tenen un paper de suport important
 Combinar regles sobre el dèficit amb regles de despesa sembla que és particularment efectiu
 A més a més l’existència de normes legals fa que el control del dèficit sigui més fort
A. (2010): Post-Crisis Fiscal Rules: Stabilizing Public Finance while Responding to Economic Aftershocks. OECD Journal on Budgeting
*Schick,
volume 2010/2.
**Cotarelli, C. (2009): Fiscal Rules – Anchoring Expectations for Sustainable Public Finances. Fiscal Affairs Department. International Monetary Fund.
30
A quin nivell de govern s’apliquen les regles fiscals?
Font: Schaechter, A. ,Kinda, T., Budina, N., i Webe A.: Fiscal Rules in Response to the Crisis—Toward the “Next-Generation” Rules. A New Dataset. IMF Working Paper
(WP/12/187). Fiscal Affairs Department
31
Altres mesures de reforç de les regles fiscals
 Entitats fiscals independents
 Tenen l’objectiu de reforçar el compliment de les regles fiscals
 La OCDE recomana un seguit de principis per garantir la seva

efectivitat i la seva independència del poder polític*
 En funció dels països tenen rols diferents i poden anar des de la

supervisió i control al càlcul directe de les principals variables i
regles.
*OECD Principles for Independent Fiscal Institutions, 12 de febrer de 2013
Base de dades de la Comissió Europea: http://ec.europa.eu/info/publications/fiscal-institutions-database_en

Base de dades del FMI: http://www.imf.org/external/np/fad/council/
32
Conclusions
 El dèficit té aspectes positius: afavoreix l'equitat intergeneracional si és el resultat del

finançament d’inversions productives i, en moments de crisi, pot ajudar a suavitzar la
recessió.
 Però nivells de dèficits elevats i consecutius són negatius perquè fan incrementar
ràpidament el deute total i posen en risc la sostenibilitat de les finances públiques
(augmenta el pagament d'interessos i dificulta la capacitat de retorn del deute)
 Les regles fiscals son instruments per limitar la capacitat de deute i de dèficit i garantir
l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera.
 Hi ha diferents tipus de regles fiscals, que es poden utilitzar simultàniament i es

poden reforçar mitjançant la creació d'autoritats fiscals independents.
 El resultat de les regles també depèn de la voluntat política
33
gencat.cat
Sessió 2
La normativa d’estabilitat
pressupostària: una visió econòmica
Curs bàsic sobre dèficit i estabilitat pressupostària

juny de 2018
Índex
1. Introducció: dades i conceptes

2. Normativa
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
8. Mecanismes extraordinaris de finançament
2
Índex

2. Normativa
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
3
Algunes dades prèvies
Evolució de l’economia: taxa de creixement del PIB

5,0
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
-1,0
-2,0
-3,0
-4,0
-5,0
EU - 28 Espanya Catalunya
Font: Eurostat, INE
4
Evolució del dèficit/superàvit de les administracions públiques

4,0
2,0
0,0
-2,0
% PIB
-4,0
-6,0
-8,0
-10,0
-12,0
Euro area (17 ) Espanya
Font: Eurostat, previsions primavera 2018 Comissió europea

5
Evolució del deute públic en % PIB

100
90
80
70
60
% PIB
50
40
30
20
10
Euro area (17 ) Espanya
d’Economia i Hisenda Font: Eurostat, previsions primavera 2018 Comissió europea
6
Conceptes
Quan és problemàtic el dèficit: criteris
 Estalvi corrent: Ingressos Despeses

quan els ingressos Impostos directes Personal
Op. corrents
corrents no
Impostos indirectes Béns i serveis
cobreixen les
despeses corrents Taxes i altres ingressos Interessos
 Quantia: pes del Transferències corrents Transferències corrents
dèficit respecte del
PIB Ingressos patrimonials -
Op. capital
 Dèficit Alienació inversions Inversions reals
estructural: quan Transferències de capital Transferències de capital
el dèficit no
s’origina per un Ingressos no financers Despeses no financeres
cicle econòmic
recessiu
Dèficit no financer
7
Conceptes
Dèficit estructural
 El dèficit estructural és aquella part del dèficit total que exclou l’efecte del cicle
econòmic. No és una magnitud observable directament dels comptes
públics.
 Càlcul del dèficit estructural

 De = Dt – Dc - mesures one-off
 Dc = output gap * semielasticitat
 Output gap: diferencial de creixement del PIB respecte tendència:
– Negatiu (-): PIB < tendència : Recessió
– Positiu (+): PIB > tendència : Expansió
 Semielasticitat: sensibilitat del pressupost al cicle econòmic
 Mesures one-off
8
Conceptes
Deute
 Finançament dels dèficits

 Endeutament brut i endeutament net
 Ingressos de passius financers: ingressos d’operacions financeres
 Despeses de passius financers: amortitzacions de deute
 Saldos vius del deute
9
Índex

2. Normativa
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
10
Marc de la UE
 Crisi financera i desequilibris macroeconòmics

 Procediment de dèficit excessiu > 3%PIB
 Estableix un límit del dèficit, definint que un pressupost està equilibrat si el
balanç estructural a mig termini se situa com a límit en el -0,5% del PIB.
 Si el dèficit estructural es redueix 0,5 punts de PIB, s’està fent ajust
 En cas de circumstàncies excepcionals es pot superar el límit del -0,5% del
PIB
 El deute com element de control : deute públic > 60% PIB, reducció 1/20 part
cada any
 Si la ràtio de deute públic < 60% del PIB i no hi ha riscos de sostenibilitat de
les finances públiques a mig termini, l’objectiu de dèficit estructural es pot
situar fins al -1% del PIB.
 La regla de despesa
11
Normativa UE. Procés de dèficit excessiu (PDE)
 Programa nacional de reformes
– Exposició del compliment dels compromisos assumits amb la UE
– Estratègia per assolir els compromisos 2020
– Reformes estructurals
http://www.minhafp.gob.es/es-
ES/CDI/Paginas/EstrategiaPoliticaFiscal/ProgramaNacionalReformas.aspx
 Actualització del Programa d’estabilitat 2018-2021

– Perspectives macroeconòmiques
– Escenaris de dèficit i deute
– Mesures ingressos i despeses
ES/CDI/Paginas/EstrategiaPoliticaFiscal/Programasdeestabilidad.aspx
 Recomanacions Comissió Europea:

https://ec.europa.eu/info/sites/info/files/2018-european-semester-country-specific-
recommendation-commission-recommendation-spain-es.pdf
12
Normativa estatal
 Reforma de l’article 135 de la Constitució
 Llei orgànica 2/2012, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera
13
Elements bàsics de la normativa
 Objectius d’estabilitat i sostenibilitat financera per al 2020
 Dèficit estructural = 0
 Deute públic 60% PIB (Estat 44%, CA 13%, CL 3%)
 Regla de despesa
 Període mitjà de pagament a proveïdors
 Període transitori fins el 2020

 Mesures preventives, correctives i coercitives
 Mecanismes extraordinaris de liquiditat
14
Període transitori (2020): objectius de dèficit i de deute
Dèficit estructural del conjunt de les AP s’ha de reduir 0,8 punts del
PIB en mitjana anual.
Distribució entre l’Estat i les CA en proporció al dèficit estructural a 1 de
gener de 2012.
Total Cíclic Estructural %

Estat i Seguretat Social -5,2 -1,5 -3,7 60,6
Comunitats autònomes -3,3 -0,9 -2,4 39,4
Corporacions locals -0,5 0,0 -0,5 -
Total -9,0 -2,5 -6,5 100,0
Deute públic s’ha de reduir fins arribar als límits establerts.

•Les despeses no financeres no poden superar la taxa de creixement
real del PIB
•Si el creixement del PIB real > 2% o si es genera ocupació, la ràtio del
deute s’ha de reduir com a mínim en 2 punts percentuals de PIB
Revisió de la senda 2015 i 2018
15
Índex

2. Normativa
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
16
Procediment
 Determinació dels objectius de dèficit i deute a 3 anys

 Distribució per nivells de govern: estatal, autonòmic i local
 Distribució entre comunitats autònomes
 Determinació de la variable de referència per a avaluar la regla de
despesa
 Avaluació del compliment
 Mesures a adoptar en cas d’incompliment
17
Procés de fixació dels objectius per nivells de govern
Abans 1 d’abril En 15 dies En el I semestre
Proposta Aprovació
Informe Tramesa a
d’objectius en el • Aprovació • Publicació
del CPFF i les Corts • Rebuig de l’acord
al CPFF i Consell de
CNAL Generals • Retorn al
CNAL Ministres Govern
http://www.senado.es/legis12/publicaciones/pdf/senado/bocg/BOCG_D_12_123_1124.PDF
18
Procés de fixació dels objectius entre les CA
En el termini de 15 dies
Aprovació dels El Govern fixa

Informe de Informe del
objectius per dels objectius
l’AIReF CPFF
nivells per CA
http://www.airef.es/informe-sobre-el-establecimiento-de-los-objetivos-individuales-de-las-
comunidades-autonomas
19
Informes sobre el compliment dels objectius
Sobre els projectes

de pressupostos • Abans del 15 d’octubre el AIReF ha de fer públic
un informe sobre l’adequació als objectius de
de les AP de dèficit, deute i regla de despesa
l’exercici següent
http://www.airef.es/
Sobre els • Abans de l’1 d’abril la AIReF eleva un document

al govern un informe sobre el grau de
pressupostos compliment dels objectius de dèficit, deute i
inicials de les AP: regla de despesa
• Abans del 15 d’abril: primer informe del Ministeri

d’Hisenda sobre el grau de compliment dels Informe
objectius d’estabilitat
Sobre la liquidació al CPFF i
• Abans de l’15 d’octubre : segon informe del Ministeri
dels pressupostos d’Hisenda sobre el grau de compliment dels CNAL
objectius. Aquest informe inclourà una previsió
sobre el grau de compliment de l’exercici següent.
Departament de la Vicepresidència i ES/CDI/Paginas/EstabilidadPresupuestaria/InformacionAAPPs/Inform
edelarticulo173delaLOEP.aspx 20
Índex

2. Normativa
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
21
Dèficit
Dèficit total i estructural

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
0,0
-1,0
-1,3 -1,2
-2,0
-2,0 -2,0
-2,5 -2,3
-3,0
-3,1
-4,0
-4,3
% PIB
-5,0
-5,1
-6,0
-5,9 -5,9
-7,0 -6,7
-6,9 -6,8
-8,0
-9,0
-9,3
-10,0 -9,5
Dèficit total Dèficit estructural

22
Dèficit
Dèficit per nivells de govern
2,0
0,3 0,6 0,5 0,5 0,6 0,6

0,0
-1,9
-2,6 -2,5
-2,0 -3,6
-4,3 -4,5
-5,5 -5,4 -1,5
-1,2 -1,6 -0,3
% PIB
-4,0 -1,0
-1,0 -1,7 -0,8
-1,1
-0,2 -0,1 -1,8
-6,0 -1,9
-1,6
-3,2 -3,4
-8,0
-0,5 -0,4
-10,0
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Estat Seguretat Social Comunitats autònomes Corporacions locals
23
Dèficit
Dèficit estructural per nivells de govern

2,0
0,6 0,9 0,8

1,0 0,6 0,7 0,6
0,0
0,0
-1,0
-1,6
-1,9
-2,2 -2,2
-2,0
-0,4 -2,9
-0,8 -2,9
% PIB
-3,0 -3,4 -0,5

-0,1
-4,1 -0,3
-4,0
-5,0
-2,3
-6,0 -2,4
-0,2
-7,0 -0,4
-8,0
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
Estat i SS Comunitats autònomes Corporacions locals
24
Dèficit
Objectius de dèficit per nivells de govern

2018 2019 2020 2021
Estat -0,7 -0,3 0,0 0,0
Seguretat Social -1,1 -0,9 -0,5 0,0
Comunitats autònomes -0,4 -0,1 0,0 0,0
Corporacions locals 0,0 0,0 0,0 0,0
Total -2,2 -1,3 -0,5 0,0
Font: Actualització programa estabilitat 2018-2021
exercici 2017
% PIB objectiu resultat
Estat i SS -2,5 -3,3
Comunitats autònomes -0,6 -0,3
Corporacions locals 0,0 0,6
Total -3,1 -3,1
25
Dèficit
Compliment objectiu de dèficit per CA any 2017 (% s/PIB)
2,00
1,5
1,50
1,2
1,00
0,7
0,5
0,50
% PIB
0,00
-0,2 -0,2 Mitjana = -0,32%

-0,50 -0,4 -0,4 -0,3
-0,5 Objectiu= -0,6%
-0,6
-0,7 -0,7
-1,00
-0,9 -0,9 -0,9
-1,50
-1,5
-2,00
Múr C-L Ara Ext Val C-M Cat Mad Rio Cant Ast And Gal Bal Can Nav PB
26
Índex

2. Normativa
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
27
Deute
Deute per nivells de govern. % PIB

140,0
120,0
3,7 3,3 2,9 2,5
4,1
100,0 22,9 24,4 24,8 24,8
4,2 20,5
1,7 1,6 1,5 2,4
18,2 1,7
80,0
3,4 1,7
3,3 13,6
60,0 11,5 1,6
% PIB
1,6
40,0 82,9 87,0 87,1 86,7 86,9
73,3
58,3
51,0
20,0
0,0
-7,3 -7,4 -11,7 -13,7 -14,9 -17,0 -16,9 -18,3
-20,0
-40,0
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Estat Seguretat Social Comunitats autònomes Corporacions locals Consolidació
Font: Banc d’Espanya

28
Deute
Objectius de deute per nivells de govern: % PIB
% PIB 2018 2019 2020 Objectiu 2020

Estat i SS 70,8 69,5 67,6 Estat: 44%
Comunitats autònomes 24,1 23,3 22,4 CA: 13%
Corporacions locals 2,7 2,6 2,5 CL: 3%
Total: 60%
Total 97,7 95,4 92,5
29
Deute
Objectius de deute per CA (% s/PIB)

2018 2019 2020
Andalusia 22,0 21,3 20,6
Aragó 21,2 20,5 19,7
Astúries 18,6 18,0 17,4
Balears 29,1 28,1 27,0
Canàries 16,3 15,8 15,3
Cantàbria 22,7 22,0 21,3
Castella-La Manxa 35,3 34,1 32,8
Castella-Lleó 20,0 19,4 18,7
Catalunya 33,9 32,7 31,4
Extremadura 22,7 22,1 21,4
Galícia 18,4 17,9 17,3
La Rioja 18,2 17,7 17,1
Madrid 14,3 13,8 13,3
Múrcia 27,9 26,9 25,9
Navarra 17,7 17,1 16,4
País Basc 14,2 13,8 13,2
Generalitat de Catalunya València 40,2 38,7 37,3
Total 24,1 23,3 22,4 30
Deute
Compliment de l’objectiu de deute. Any 2017 (% s/PIB)
Deute
Objectiu 31/12/17 desviació
Administració central i SS 72,0% 71,1% 0,9%
Comunitats autònomes 24,9% 24,8% 0,1%
Corporacions locals 2,9% 2,5% 0,4%
45,0%
40,0%
35,0%
30,0%
25,0%
20,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
Val C-M Cat Bal Múr Ext Cant And Ara C-L Rio Ast Gal Nav Can Mad PB
31
Índex

2. Normativa
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
32
Regla de despesa
 Les despeses no financeres no poden créixer per sobre de la taxa de

referència de l’economia .
 Despeses: despeses no financeres de les administracions públiques excepte:
interessos, despeses finançades amb fons finalistes, prestacions atur (Estat),
transferències finançament territorial (Estat).
 Taxa de referència de l’economia
– Mitjana de 10 anys de creixement real del PIB (t-5, t, t+4)
– Deflactor del PIB: el menor entre 2% o el deflactor previst
 En cas de canvis normatius recurrents que augmentin o disminueixin els

ingressos, les despeses podran créixer o hauran disminuir en la mateixa
quantia.
Ordre Ministeri Economia sobre la metodologia de càlcul del dèficit cíclic i la taxa de referència
de l’economia:
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2014/03/29/pdfs/BOE-A-2014-3380-C.pdf
33
Regla de despesa
 Justificació regla de despesa:

 Aconseguir l’objectiu del deute: 60% PIB
 Que futurs augments d’ingressos derivats de la millora de l’economia no serveixen
per augmentar la despesa no financera.
 Importància de cara a la sostenibilitat del deute
Taxa de referència de l’economia espanyola

2018 2,4%
2019 2,7%
2020 2,8%
34
Regla de despesa
Que els augments d’ingressos derivats de la millora de

Objectiu l’economia no serveixin per augmentar despeses estructurals
Com?
Quines despeses? Determinació d’un creixement Quin creixement?

màxim de les despeses
Les despeses no financeres Taxa de

excepte els interessos i les referència de
finançades amb fons finalistes l’economia
d’altres administracions
Canvis normatius
permanents poden
finançar noves Mitjana
despeses (+-) creixement
PIB (10 anys)
35
Regla de despesa
Compliment de la regla de despesa. Any 2017
%
var.despesa
Administració central -3,8
Comunitats autònomes 2,9
País Basc 2,9
Catalunya 3,4
Increment total
Galícia 2,0
Andalusia 1,6
0,2%
Astúries 2,9
Cantàbria 0,0
La Rioja 3,2 Taxa de
Múrcia 3,4 referència 2,1%
Comunitat Valenciana 2,1
Aragó 3,4
Castella-la Manxa 3,2
Canàries 0,6
Navarra 5,8
Extremadura -0,6
Balears 0,7
Madrid 4,8
Castella i Lleó 5,6
Corporacions locals
0,6
36
Índex

2. Normativa UE
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
37
Mesures preventives, correctives i coercitives
Mesures preventives
Automàtiques Advertència risc incompliment

(per a CA i CL)
Les AP han de fer un seguiment de les Administració advertida té 1 mes de

dades d’execució pressupostària termini per adoptar mesures
necessàries
Si el volum de deute > 95% dels límits Si no s’adopten mesures o el ministre
operacions de deute només a curt d’Hisenda aprecia que són insuficients
termini s’han d’aplicar les mesures correctives
El Ministeri d’Hisenda farà un seguiment

del període mig de pagament a
proveïdors de les CA
38
Mesures correctives
Automàtiques (CA)
Totes les operacions de deute de la CA necessitaran l’autorització de l’Estat
Si hi ha un pla economicofinancer, les operacions de crèdit a curt termini no

exterior no necessiten autorització de l’Estat
Subvencions i convenis CA-AGE precisen informe del Ministeri
Si PMP> 30 dies, s’instrumenten una sèrie de mesures de límit a les

modificacions pressupostàries, autoritzacions d’endeutament
El Ministeri d’Hisenda pot retenir els imports del model de finançament per
pagar a proveïdors
39
Mesures correctives
Pla economicofinancer Pla de reequilibri
La CA ja d’elaborar un PEF quan es Per causes excepcionals
detecta incompliment l’administració ha de preparar un
(PR)
Informació que ha de contenir Informació que ha de contenir
Presentar en el termini d’un mes a que s’ha detectat l’incompliment, amb

l’informe previ de l’AIReF i s’han d’aprovar al CPFF
Ministeri elabora un informe trimestral dels PEF’s:
http://www.minhafp.gob.es/Documentacion/Publico/CDI/Estabilidad%20Presupuestaria/InformacionCCAAs/I
nforme_SeguimientoPEF_CCAA_2016T4.pdf
Si es verifica la persistència de l’incompliment en algun d’aquests informes s’han d’aplicar les

mesures coercitives
40
Mesures coercitives
Falta d’aprovació o incompliment del PEF o PR o PMP > 30 dies (2 mesos consecutius)
En 15 dies aprovar un acord de no disponibilitat de crèdits
Constituir un dipòsit amb interessos al Banc d’Espanya del 0,2% del PIB, que es cancel·larà quan
s’apliquin les mesures que garanteixin el compliment dels objectius
Si en 3 mesos no s’ha presentat o aprovat el pla o no s’han aplicat mesures, el dipòsit no merita
interessos
Si en 3 mesos persisteix l’incompliment, el dipòsit en converteix en multa
Si no s’adopten les mesures el Ministeri enviarà una comissió d’experts que presentarà una proposta de
mesures que seran de compliment obligatori
Si no s’adopta un acord de no disponibilitat, no es constitueix el dipòsit al Banc d’Espanya o no
s’implementin mesures proposades per la comissió d’experts, es requerirà al president de la CA que
porti a termes les mesures coercitives.
Si no s’adopta un acord de no disponibilitat, no es constitueix el dipòsit al Banc d’Espanya o no
s’implementin mesures proposades per la comissió d’experts, es requerirà al president de la CA que
porti a termes les mesures coercitives.
41
Mesures de compliment forçós
En cas de: Art. 155 CE,

requeriment Si no s'atén a
No acord de no
disponibilitat al President requeriment
de la CA
No constitució
dipòsit al BE
No implementació
mesures
Aprovació al Senat per adoptar
mesures per obligar a la CA a
l’execució forçosa. El govern de
l’Estat podrà donar las
instruccions a les autoritats de
les CA
42
Mesures: Pla economicofinancer
Informació que conté

 Valors tendencials del pressupost
 Anàlisi de sensibilitat
 Execució dels pressupostos dels tres darrers exercicis
 Evolució de l’endeutament: cartera del deute i cost financer
 Evolució de la tresoreria
 Mesures d’ingressos i despeses
 Escenaris pressupostaris
 Obligacions pendents d’aplicar al pressupost
 Previsió de l’endeutament i del cost financer
 Venciments del deute previstos
 Situació i previsió de tresoreria
http://www.minhafp.gob.es/es-ES/CDI/Paginas/EstabilidadPresupuestaria/InformacionCCAAs/PE
FCCAA2017.aspx
43
Índex

2. Normativa UE
3. Procediment
4. Dèficit
5. Deute
6. Regla de despesa
7. Mesures
44
Mecanismes extraordinaris de finançament
 FLA
 Adhesió al FLA comporta l’elaboració
d’un pla d’ajust
 Condicions fiscals i financeres
 Contingut del pla d’ajust
 Actualització mensual
 Facilitat financera
 Condicions menys estrictes
45
Pla d’ajust: informació que conté

 Escenari d’ingressos i despeses
 Detall de l’execució del pressupost
 Quantificació de les mesures d’ingressos i de despeses
 Deute viu
 Cartera de deute i venciments
 Pla de tresoreria
 Morositat en el pagament: període mitjà de pagament
 Despeses pendents de pagament
 Reordenació del sector públic instrumental
 Mesures estructurals
 Relació de compromisos assumits
http://www.minhafp.gob.es/es-ES/CDI/Paginas/EstabilidadPresupuestaria/InformacionCCAAs/PlanesAjus
teCCAA.aspx
46
Pla d’ajust: 55 compromisos

 Aplicació mesures dels diferents àmbits multilaterals (CPFF i altres)
 Punt d’entrada factures FACe
 Signatura del protocol de col·laboració subscrit entre l’Estat o Farmaindustria
 Adhesió a l’instrument de suport a la despesa farmacèutica i sanitària
 Signatura d’un conveni per a la prestació mútua de solucions bàsiques
d’administració electrònica
 No es poden aprovar modificacions pressupostàries que comportin augment
de despesa
 Informe mensual de l’Interventor/a sobre la valoració dels objectius
d’estabilitat, regla despesa i deute. Aquest informe s’haurà de publicar el dia
següent a la tramesa al Ministeri
 Informe de l’Interventor sobre el compliment dels objectius de l’avantprojecte
de pressupost
47
Pla d’ajust: 55 compromisos

 Les desviacions de dèficit del 2016 hauran de ser compensades parcialment
en els pressupostos dels exercicis següents, El FLA no finançarà la totalitat de
les desviacions
 Comunicació electrònica dels naixements en els centres sanitaris
 Acord de govern sobre l'adaptació al Pla General de Comptabilitat Pública
 Adhesió al conveni per extensió de l’accés a la banda ampla ultra rapida dels
centres docents
 Adhesió al conveni marc pel desenvolupament del programa de salut i
benestar social de l’Agenda digital per Espanya
 .......
http://www.minhafp.gob.es/Documentacion/Publico/CDI/Sist%20Financiacion%20y%20Deuda/Informaci
%C3%B3nCCAA/Programa_FLA_2017.pdf
48
Informació a trametre al Ministeri obligatòriament
 Addicionalment al pla economicofinancer i al pla d’ajust, totes les CA estan

obligades a subministrar la informació següent:
 Marcs pressupostaris
 Informació sobre personal (efectius, despeses, retribucions, etc...)
 Inventari d’ens del sector públic
 Previsions d’endeutament
 Límit de la despesa no financera
 Línies generals del pressupost, pressupostos inicials, pressupostos aprovats
 Execució mensual dels pressupostos
 Calendari de tresoreria mensual
 Detall de les operacions de deute viu
 Perfil de venciments
 .....
 Ordre Ministeri: http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2012/10/05/pdfs/BOE-A-2012-12423-C.pdf
49
M€ MPP FLA 2012 FLA 2013 FLA 2014 FLA 2015 FLA 2016 FLA 2017 TOTAL FLA %
Andalusia 4.955 2.793 4.544 4.097 3.660 4.290 4.618 24.002 15,1
Aragó 513 0 0 0 1.483 1.020 924 3.428 2,2
Astúries 243 262 521 0 1.329 0 337 2.449 1,5
Comunitat Valenciana 7.519 3.830 3.119 6.057 2.053 6.968 5.409 27.437 17,2
Canàries 315 907 842 817 11.689 1.183 573 16.010 10,0
Cantàbria 327 137 327 345 1.004 458 528 2.798 1,8
Castella i Lleó 1.052 0 0 0 767 0 612 1.379 0,9
Castella la Manxa 3.957 1.037 860 1.608 1.567 1.878 1.847 8.798 5,5
Catalunya 6.466 6.665 10.815 7.913 8.760 10.069 7.748 51.969 32,6
Extremadura 392 0 0 178 561 806 560 2.105 1,3
Balears 1.274 472 1.048 1.087 1.194 1.228 1.086 6.115 3,8
Madrid 1.347 0 0 0 436 0 0 436 0,3
Múrcia 1.789 537 845 1.113 1.846 1.465 1.240 7.046 4,4
La Rioja 71 0 0 0 1.157 0 0 1.157 0,7
Galicia 0 0 0 0 273 1.816 2.112 4.201 2,6
Navarra 0 0 0 0 0 0 0 0 0,0
País Basc 0 0 0 0 0 0 0 0 0,0
TOTAL 30.219 16.638 22.921 23.215 37.781 31.181 27.594 159.330 100,0
Font: Ministeri Hisenda
50
Deute viu de les comunitats autònomes

100,0 350.000
90,0
300.000
80,0
70,0 250.000
60,0
200.000
M€
50,0
%
150.000
40,0
30,0 100.000
20,0
50.000
10,0
0,0 0
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
valors FFCA resta prestecs total (eix dret)

51
Consideracions finals
 Important procés de consolidació fiscal amb un seguiment molt proper per part
del Ministeri d’Hisenda
 Variables de seguiment: dèficit, deute i regla de despesa
 Més rellevància de la regla de despesa
 Normativa estatal més estricte que la normativa UE
 Multiplicitat en la informació que es tramet al Ministeri i/o a l’AIReF
 Reptes de futur
52
gencat.cat
Sessió 3
Evolució dels pressupostos de la

Generalitat i el procés de consolidació fiscal
Els ingressos
Curs bàsic sobre dèficit i estabilitat pressupostària

Juny de 2018
Estructura de la presentació
1. El dèficit de la Generalitat
2. L’estructura dels ingressos de la Generalitat
3. Evolució dels ingressos entre el 2003 i 2017
4. La consolidació fiscal: mesures d’ingressos
2
3
Capacitat (+) / Necessitat (-) de finançament en % del PIB per nivells d’administració
2,0
0,0
-2,0
% PIB
-4,0
-6,0
-8,0
-10,0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Adm. Central Seguretat Social Comunitats autònomes Corporacions locals
4
Capacitat (+) / Necessitat (-) de finançament en % del PIB
0,0
-0,5
-1,0
-1,5
-2,0
% PIB
-2,5
-3,0
-3,5
-4,0
-4,5
-5,0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Catalunya Total CA
5
Ingressos i despeses no financeres del sector públic administratiu*
35.000 7.800.000
30.000 7.600.000
7.400.000
25.000
7.200.000
20.000
Habitants
7.000.000
15.000
M€
6.800.000
10.000
6.600.000
5.000 6.400.000
0 6.200.000
Ingressos no financers Despeses no financeres

població
Generalitat de Catalunya * Inclou l’ICS

6
Dèficit SEC (M€)
Resultat Ajustos
pressupostari SEC Dèficit SEC
2003 272 -1.350 -1.078
Ajustos SEC:
2004 -847 231 -616
2005 -623 -139 -762
• Perímetre SEC
2006 -107 -344 -451 • Despeses: Principi meritament
2007 -536 -690 -1.226 • Ingressos: Principi caixa
2008 -3.135 -2.137 -5.272 -2,6• Aportacions de capital
2009 -4.970 264 -4.706 • App’s
2010 -5.158 -3.942 -9.100
2011 -6.765 -1.454 -8.219
2012 -3.602 -835 -4.437
2013 -3.203 -941 -4.144
2014 -3.708 -1.525 -5.233
2015 -5.334 -545 -5.879
2016 -1.683 -285 -1.968
2017 -1.110 -133 -1.243
7
Dèficit en % s/PIB (SEC)
0,0 -0,10
0,00 0,00
-0,24 -0,40
-0,5
-0,60 -0,56
-1,0
-0,92
-1,5
-1,89
-2,0
-2,15 -2,52
% PIB
-2,5 -2,33 -2,27

-2,52 -2,6
-2,66
-3,0
-2,84
-3,5
-4,0 -4,22
-4,11
-4,5
-4,48
-5,0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018p 2019p 2020p 2021p
8
El dèficit està afectat pel cicle econòmic, que incideix negativament
Dèficit (crisi econòmica) o positivament (expansió econòmica) en els comptes
cíclic públics.
Dèficit
total
Dèficit El dèficit que s’obté un cop descomptat l’efecte del cicle
ajustat s’anomena.
al cicle
Mesures
one off
Les mesures amb caràcter excepcional
(temporals).
Dèficit
ajustat al
cicle
Dèficit Dèficit
Estructural Interessos estructural
primari
El pagament en concepte d’interessos dependrà de l’evolució dels tipus i del volum de deute.
9
 El dèficit estructural s’ha reduït 3,24 punts del PIB (del 3,46% el 2010 a l’0,22% el 2017)
 En els anys 2016 i 2017 hi ha un superàvit estructural primari
1,0
0,0
-1,0
% s/PIB
-2,0
-2,6
-3,0
-4,0
-5,0
2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Dèficit total -4,48 -4,11 -2,27 -2,15 -2,66 -2,84 -0,92 -0,56
Dèficit ajustat al cicle -3,72 -3,10 -0,87 -0,56 -1,29 -1,89 -0,38 -0,33
Dèficit estructural -3,46 -3,10 -1,86 -0,83 -1,20 -1,14 -0,29 -0,22
Dèficit estructural primari -2,95 -2,24 -0,95 0,32 -0,08 -0,67 0,23 0,32
10
Descomposició del dèficit de la Generalitat
4.000
2.000
0
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
-2.000
M€
-4.000
-6.000
-8.000
-10.000
Cíclic Medidas one off Interessos Estructural primari Total
Càlcul realitzat a partir de l’Output gap de l’economia espanyola
11
Capacitat (+) / necessitat (-) de finançament de les comunitats autònomes
2010 2017 Diferencial Variació Ajust Distribució
(% PIB) (% PIB) (% PIB) (%) (M€) ajust
Andalusia -3,15 -0,22 2,93 -93,15 4.266 14,0
Aragó -2,90 -0,92 1,98 -68,16 665 2,2
Astúries -2,69 -0,31 2,38 -88,39 545 1,8
Balears -4,39 0,48 4,87 -110,98 1.293 4,2
Canàries -2,40 0,67 3,07 -127,78 1.286 4,2
Cantàbria -3,90 -0,37 3,52 -90,39 451 1,5
Castella i Lleó -2,58 -0,72 1,86 -72,12 2.181 7,1
Castella-La Manxa -6,29 -0,95 5,35 -84,94 892 2,9
Catalunya -4,48 -0,56 3,92 -87,55 7.857 25,7
Extremadura -2,45 -0,88 1,57 -64,02 278 0,9
Galícia -2,31 -0,20 2,11 -91,17 1.193 3,9
Madrid -1,02 -0,47 0,55 -54,16 971 3,2
Múrcia -4,88 -1,51 3,37 -69,12 908 3,0
La Rioja -3,83 1,22 5,05 -131,73 933 3,1
C. Valenciana -4,59 -0,39 4,20 -91,43 275 0,9
Navarra -3,79 -0,73 3,06 -80,69 3.900 12,8
País Basc -2,44 1,50 3,93 -161,45 2.674 8,7
Total -3,17 -0,32 2,85 -89,97 30.568 100,0
12
Dèficit per comunitats autònomes 2010-2017
2,0
1,0
0,0
-1,0
-2,0
% PIB
-3,0
-4,0
-5,0
-6,0
-7,0
2010 2017
13
2. Estructura dels ingressos. 2017
14
Els recursos del model de finançament Resta d'ingressos
Bestretes Impostos propis

•Tributs compartits •Estades en establiments turístics
•IRPF •Grans establiments comercials
•IVA •Impost sobre risc mediambiental d’elements
•Impostos especials radiotòxics
•Tabac •Emissió de gasos a l’atmosfera
•Alcohols •Emissions contaminants aviació comercial
•Hidrocarburs •Habitatges buits
•Energia •Impost begudes ensucrades envasades
•Transferències: FSG/FGSPF
•Liquidació t-2: Inclou F Convergència
Tributs cedits Taxes, preus públics i altres ingressos

•Patrimoni
•Successions i donacions
•Transmissions patrimonials
•Actes jurídics documentats Transferències (inclou PIE i FEAGA)
•Operacions societàries
•Determinats mitjans de transport
•Vendes minoristes de determinats
hidrocarburs Ingressos patrimonials i alienació
•Taxa sobre el joc d’inversions reals
•Impost estatal sobre dipòsits en les entitats
de crèdit*
Ingressos financers
* Pendents dels canvis normatius per a la seva configuració com a tribut cedit a les CA.
Ingressos no financers
Ingressos totals 3,7% 1,1%
3,2%
12,3%
23,6%
79,8%
15,4% 61,0%
Model de finançament PIE local
Impostos propis i taxes Altres recursos no finan.
FEAGA
Ingressos no financers sense PIE ni FEAGA

Model de finançament Resta d'ingressos no financers
Ingressos financers 3,7% 4,2%
92,1%
d’Economia i Hisenda Model de finançament Impostos propis i taxes
Altres recursos no finan.
16
Els ingressos del model de finançament. 2017
M€ % %
IRPF 8.349 37,5% 49,3%
IVA 6.478 29,1% 38,3%
92,1 % Impost s/labors del tabac 797 3,6% 4,7%
dels Impost s/alcohols 120 0,5% 0,7%
Impost s/hidrocarburs 1.181 5,3% 7,0%
ingressos
Tributs cedits parcialment 16.925 76,1% 100,0%
no Impost s/successions i donacions 459 2,1% 9,6%
financers* Impost sobre patrimoni 511 2,3% 10,7%
Impost s/transm. patrim. i AJD 1.948 8,8% 40,7% Un 80% a
Tributs sobre el joc 232 1,0% 4,9% través de
Impost s/energia 268 1,2% 5,6% bestretes i
Impost s/determ. mitj. transport 95 0,4% 2,0% liquidacions
Tipus autonòmic Impost hidrocarb. 215 1,0% 4,5%
Impost estatal sobre dipòsits en les entita 57 0,3% 1,2%
Liquidacions impostos especials 1.006 4,5% 21,0%
Tributs cedits totalment 4.791 21,5% 100,0%
Fons de Suficiència Global 729 3,3%
Fons de Garantia -959 -4,3%
Fons de competitivitat (t-2) 873 3,9%
Total ingressos per transferència 643 2,9%
Liquidacions negatives 2008 i 2009 -125 -0,6%
TOTAL 22.235 100,0%
d’Economia i Hisenda * Sense PIE i FEAGA
17
Resultats model de finançament. 2015. índex per càpita
160,0
140,0
120,0
100,0
80,0
60,0
40,0
20,0
0,0
Capacitat fiscal +Fons garantia Total* mitjana
(*) Imports en termes homogenis

18
Resultats model de finançament*. 2015. Índex per càpita
140,0
120,0
100,0
80,0
60,0
40,0
20,0
0,0
(*) Imports en termes homogenis

19
Estructura dels ingressos del model de finançament per CA.
2015.
140
120
100
80
60
40
20
-20
-40
tributs transferències
20
Impostos propis, taxes i altres ingressos

M€ %
I. sobre els habitatges buits 18,4 2,1%
I. grans establiments comercials 14,8 1,7%
I.estades establiments turístics 52,5 5,9%
3,7% dels
I. prov. contin. prestadors de serveis de
ingressos
comunicacions electròniques -27,4 -3,1%
no
Impost sobre risc medioambiental
financers*
d'elements radiotòxics 7,4 0,8%
I. emissió gasos i partícules produïda per
la indústria 0,9 0,1%
I. emissió òxids nitrogen a l'atmosfera
produida per l'aviació civil 3,2 0,4%
I. sobre les begudes amb excés de sucre 22,7 2,6%
Gravamen protecció civil 3,4 0,4%
Resta de taxes i altres ingressos (cap III) 787,7 89,2%
Impostos propis, taxes i altres ing. 883,5 100,0%
21
Resta ingressos no financers
M€ %
Altres transferències corrents 841 82,2%
de l'Estat 791 77,3%
4,2% dels
ingressos de la UE 10 1,0%
no resta 39 3,8%
financers* Ingressos patrimonials 60 5,8%
Alienació inversions reals 9 0,9%
Transferències de capital 114 11,1%
Total altres recursos no financers 1.023 100,0%
* Sense PIE i FEAGA
22
2. L’estructura dels ingressos de la Generalitat l’any 2017
23
40.000
35.000
30.000
25.000
M€
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
ingressos no financers ingressos totals
24
Evolució dels ingressos no financers de les comunitats autònomes

150
145
140
135
130
125
120
115
110
105
100
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
total CA Catalunya
25
Evolució dels ingressos no financers

25.000
20.000
15.000
10.000
5.000
0
2003 2006 2009 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Model de finançament ITP i AJD * Ingressos propis Transferències de l'Estat Resta transferències
* Formen part dels recursos del model de finançament
26
Evolució dels ingressos del model de finançament

25,0
20,0
15,0
10,0
% var.
5,0
0,0
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
-5,0
-10,0
-15,0
Bestretes PIB
27
Evolució de la recaptació ITPAJD

40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
% variació
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
-10,0
-20,0
-30,0
-40,0
-50,0
-60,0
Catalunya Total CA règim comú
28
Percentatge de la recaptació ITPAJD sobre els ingressos no financers. 2007
25,0
20,0
15,0
10,0
5,0
0,0
29
Percentatge de la recaptació ITPAJD 2017 respecte 2007

100,0
90,0
80,0
70,0
60,0
50,0
40,0
30,0
20,0
10,0
0,0
30
Evolució de la recaptació d’altres impostos cedits no subjectes a liquidació
Successions i donacions I s/mitjans de transport Tram autonòmic impost hidrocarburs

1.200 400 300
350
1.000 250
300
800 200
250
M€
M€
600 200
M€
150
150
400 100
100
200 50
50
0 0 0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Taxes joc I. patrimoni

400 600
350
500
300
400
250
M€
M€
200 300
150
200
100
100
50
0 0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
31
Evolució dels impostos propis*

140
120
100
80
60
M€
40
20
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
-20
-40
Impost sobre la prov. de conting. de prestad. serv Impost sobre la producció termonuclear d'energia elèctrica
Grans establiments comercials Estades en establiments turístics
Impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera Impost sobre els habitatges buits
Impost sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l'atmosfera Impost sobre les begudes ensucrades envasades
Impost sobre risc mediambiental de la producció
(*) S’exclou l’impost sobre dipòsits bancaris que l’any 2014 va generar uns
Departament de la Vicepresidència i drets liquidats de 688 M€
32
Evolució dels altres ingressos no financers

2.500
2.000
1.500
M€
1.000
500
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
transferències corrents transferències capital Ing. patrimonials i alienació inversions
33
Evolució dels passius financers

16.000
14.000
12.000
10.000
M€
8.000
6.000
4.000
2.000
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
passius financers endeutament net
34
Evolució dels saldos vius del deute

40
35
30
25
% PIB
20
15
10
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Catalunya Total CA
35
2. L’estructura dels ingressos de la Generalitat l’any 2017
36
Capacitat d’establiment d’impostos propis
 Els tributs creats per les CA no es poden subjectar a elements situats

fora del seu territori, ni poden obstaculitzar la lliure circulació de
persones, mercaderies i capitals.
 Els tributs creats per les CA no poden recaure sobre fets imposables
gravats per l’Estat ni pels ens locals.
 Les CA poden establir i gestionar tributs sobre matèries que la
legislació reservi als ens locals (Impost sobre vehicles).
 Establiment de compensacions.
37
Mínim personal i Deduccions

Tipus Gestió i
familiar/ mínim i/o Recaptació
impositiu inspecció
exempt bonificacions
IRPF
    
Patrimoni
    
ITPiAJD    
Succesions i donacions    
Tributs sobre el joc    
Determinats mitjans de
transport    
Impost sobre hidrocarburs
(tipus autonòmic) 1    
1
Les devolucions s'han assimilat a deduccions i bonificacions, atès que representen un benefici fiscal per al contribuent.
38
Ingressos tributaris del projecte de pressupost 2017
13,2%
42,8%
57,2%
86,8%
amb capacitat normativa amb capacitat de recaptació

sense capacitat normativa sense capacitat de recaptació
39
Quins són els impostos amb una capacitat tributària “rellevant”?
Model finançament 20.710
IRPF 8.349
Impost s/successions i donacions 459
Impost sobre patrimoni 511
Impost s/transm. patrim. i AJD 1.948
Tributs sobre el joc 232
Tipus autonòmic Impost hidrocarb. 215
IVA 6.478
Impost s/labors del tabac 797
Impost s/alcohols 120
Impost s/hidrocarburs 1.181 Sense capacitat normativa
Impost s/energia 268
Impost s/determ. mitj. transport 95
Impost estatal sobre dipòsits en les entitats de crèdit 57
Propis 120
I. sobre els habitatges buits 18
I. grans establiments comercials 15
I.estades establiments turístics 52
Impost sobre risc medioambiental d'elements radiotòxics 7
I. emissió gasos i partícules produïda per la indústria 1
I. emissió òxids nitrogen a l'atmosfera produida per l'aviació civil 3
I. sobre les begudes amb excés de sucre 23
Total ingressos impositius 20.830
40
Mesures d’ingressos. Modificació de tributs. 2012-2017
Impost sobre la renda de les Augment dels tipus
persones físiques
Impost de patrimoni Recuperació de l’impost, reducció del mínim exempt i
augment de tipus
Impost de successions Reducció de les bonificacions per als grups de parentiu I-II
(excepte cònjuge)
Impost de transmissions Augment dels tipus
patrimonials
Impost actes jurídics Augment dels tipus
documentats
Impost autonòmic sobre Augment dels tipus
hidrocarburs
Impost grans establiments Modificació definició de la base imposable (nombre de
comercials vehicles reals o potencials que accedeixen a l’establiment)
Taxes sobre el joc Increment quota màquines recreatives
41
Mesures d’ingressos. Creació de tributs. 2012-2017
Impost sobre estades en establiments Import per estada en funció de la categoria de

turístics l’establiment
Impost sobre la producció termonuclear Grava els riscos per l’impacte i el dany eventual en el
d’energia elèctrica medi ambient derivats de l’activitat de producció
d’energia elèctrica d’origen nuclear. Declarat
inconstitucional
Impost sobre les emissions Grava l’emissió d’òxids de nitrogen en les aeronaus en
contaminants de l’aviació comercial vols comercials de passatgers
Impost sobre les emissions de gasos i Grava les emissions canalitzades a l’atmosfera d’òxids
partícules a l’atmosfera de nitrogen, de diòxid de sofre, de partícules i de
carboni orgànic que es generen en instal·lacions
industrials i de combustió
42

Impost sobre els habitatges buits Grava els habitatges buits propietat de persones
jurídiques. S’estableixen exempcions que compleixin
determinades condicions. Recorregut
Impost sobre la prov. de continguts Grava la disponibilitat del servei d’accés a continguts
prestadors de serveis de comunicacions existents en xarxes de comunicacions electròniques. Fons
electròniques per al foment de la indústria audiovisual. Declarat
inconstitucional
Impost sobre dipòsits bancaris Creació impost estatal. Declarat inconstitucional
Taxa recepta farmacèutica Declarada inconstitucional
Taxes judicials Una part declarada inconstitucional
43
Impost sobre les begudes amb excés de Impost sobre els litres de begudes ensucrades segons la
sucre quantitat de sucre
Impost sobre el risc mediambiental de Impost que pretén l’assumpció del cost generat
la producció, manipulació i transport, d’aquestes activitats sobre el medi ambient i la salut de
custòdia i emissió d’elements les persones
radiotòxics
Impost sobre emissions CO2 vehicles Impost que grava les emissions de CO2 segons el tipus de
vehicle
Impost sobre actius no productius Impost que grava els actius no productius de les persones
jurídiques
44
Quantificació de les mesures d’ingressos. Milers d’€
Tributs nous 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Taxa d'expedició de recepta farmacèutica o producte sanitari 1 45.623 4.347 -1 -943 -2.288 0
Taxes judicials2 5.055 2.070 0 2.291 2.712 3.500
Impost sobre estades en establiments turístics 0 35.249 40.996 43.171 47.615 52.468
Impost autonòmic sobre dipòsits en les entitats de crèdit 1 0 0 688.288 0 0 0
Impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de 0 0 0 7.302 18.430 -27.421
serveis de comunicacions electròniques per al foment del sector
audiovisual i per a la difusió cultural digital 1
Impost sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear1 0 0 0 30.278 -32.284 -2
Impost sobre l'emissió de gasos i partícules a l'atmosfera 0 0 0 120 973 923
Impost sobre les emissions contaminants d’òxids de nitrogen a 0 0 0 0 2.999 3.191
l’atmosfera que produeix l’aviació comercial
Impost sobre els habitatges buits3 0 0 0 0 11.499 18
Impost sobre les begudes amb excés de sucre 0 0 0 0 0 22.677
Impost sobre risc medioambiental de la producció, manipulació i 0 0 0 0 0 7.405
transport, custòdia i emissió elements radiotòxics
Taxa per a l'accés a les infraestructures de sanejament en alta 0 0 0 0 0 666
Taxa per a la tramitació dels Plans de Gestió de Dejeccions ramaderes 0 0 0 0 0 99
Taxa pel servei de tramitació i notificació de l'autorizació d'emissions 0 0 0 0 0 7
Total general 50.678 41.666 729.282 82.220 49.658 63.532
1
Aquests tributs han estat declarat inconstitucionals.
1
Aquest tribut ha estat declarat parcialment inconstitucional.
3
Aquest tribut ha estat recorregut pel Govern central davant el Tribunal Constitucional.
45
Quantificació de les mesures d’ingressos. Milers d’€
Tributs modificats 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Impost sobre la renda de les persones físiques 57.800 0 0 0 0 0
Impost sobre el patrimoni 304.969 562.684 431.252 461.697 495.454 511.402
Impost sobre actes jurídics documentats 40.460 45.616 48.986 63.527 68.743 103.895
Tram autonòmic de l'impost sobre hidrocarburs 60.818 138.980 109.144 106.038 107.139 107.451
Impost sobre transmissions patrimonials 0 35.046 174.662 199.407 226.718 273.993
Impost de successions 0 0 45.167 130.513 119.785 114.589
Reforma del gravamen de protecció civil 0 0 0 0 217 196
Impost sobre establiments comercials 0 0 0 0 0 14.649
Tributació sobre el joc 0 0 0 0 0 12.619
Cànon residus municipals 0 0 0 0 0 16.088
Total general 464.047 782.326 809.210 961.181 1.018.056 1.154.882
46
Quantificació de les mesures d’ingressos
M€ 2012 2013 2014 Acumulat

Ingressos no recurents 1.361,0 197,0 330,7 1.888,7
Venda d'actius reals 18,0 197,0 330,7 545,7
Concessió d'actius reals 1.343,0 0,0 0,0 1.343,0
% sobre ingressos no financers* 7,5 1,0 1,8 --
Mesures no recurrents
Vendes d’edificis i altres construccions 35 edificis
Concessions d’actius ATLL, Tabasa
47
Quantificació de les mesures d’ingressos
M€ 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Mesures d'ingressos 1.875,7 1.021,0 1.869,2 1.043,4 1.067,7 1.218,4
Recurrents (permanents) 514,7 824,0 1.538,5 1.043,4 1.067,7 1.218,4
Tributs nous 51 42 729 82 50 64
Tributs modificats 464 782 809 961 1.018 1.155
No recurrents (puntuals) 1.361,0 197,0 330,7 0 0 0
48
Consideracions finals
 La crisi econòmica ha afectat els ingressos de la Generalitat:
 fort impacte en la recaptació de l’impost de transmissions patrimonials;
 la millora de recursos vinculats a la reforma del model de finançament va ser
absorbida per la crisis econòmica.
 Els ingressos de la Generalitat no recullen l’impacte del cicle per:
 La liquidació del model dos anys més tard;
 Les projeccions macroeconòmiques realitzades pel Ministeri d’Economia no es
revisen. L’any 2015 el creixement del PIB no es va reflectir en la corresponent
millora de les bestretes del model de finançament;
 La capacitat de modificar els impostos és limitada, tant en termes quantitatius com
qualitatius.
 La creació o modificació de tributs requereixen un mínim de temps per a la seva
aprovació i implementació.
 Els tributs creats per la Generalitat han estat objecte de recurs per part de l’Estat.
 La competència fiscal.
 Rellevància de les mesures no recurrents.
49
Annex
Capacitat normativa sobre els tributs cedits (I)
 Impost de successions i donacions:
 Les reduccions de la base imposable
 La tarifa de l'impost
 Les quanties i coeficients de patrimoni preexistent
 Les deduccions i bonificacions de la quota
 Impost sobre el patrimoni:
 El mínim exempt
 El tipus de gravamen
 Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics
documentats:
 Determinats tipus de gravamen
50
Annex
Capacitat normativa sobre els tributs cedits (II)
 Impost sobre determinats mitjans de transport:

 Increment dels tipus de gravamen en un 15% com a màxim.
 Tram autonòmic de l’impost sobre hidrocarburs:
 Tipus de gravamen autonòmic fins a uns determinats imports
 Taxa sobre el joc:
 Exempcions
 Base imposable
 Tipus de gravamen i quotes fixes
 Bonificacions
51
Annex
Capacitat normativa sobre els tributs cedits (III)
 Tram autonòmic de l’IRPF (50%)

 L'import del mínim personal i familiar aplicable per al càlcul del gravamen
autonòmic amb el límit del 10% -per sobre o per sota- per a cadascuna de les
quanties
 L'escala autonòmica aplicable a la base liquidable general. L'estructura
d'aquesta escala ha de ser progressiva
 Les deduccions en la quota íntegra autonòmica
 Els augments o disminucions en els percentatges de deducció per inversió en
habitatge habitual
52
gencat.cat
Sessió 4
Curs bàsic sobre dèficit i estabilitat

pressupostària: Evolució de les despeses
Esther Pallarols i Llinàs
Direcció General de Pressupostos
EAPC 11 i 14 de juny de 2018

PROGRAMA
Sessió 11/06
2. La normativa d’estabilitat pressupostària
Sessió 14/06
3. Evolució dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i el procés

de consolidació fiscal
 El dèficit
 Els ingressos
 Les despeses
2
LES DESPESES
1. L’estructura del pressupost de despeses de la Generalitat

l’any 2017
2. Evolució de les despeses
3
ÀMBITS PRESSUPOSTARIS
4
http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/2017/04_dades_interactives.htm
Qui gasta?
Pressupost consolidat sector públic Generalitat = 31.853,9 M€
Font: Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017 5

Qui gasta?
Pressupost consolidat sector públic = 31.853,9M€
Agrupacions departamentals
Font: Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017 6

En què es gasta?
Pressupost consolidat sector públic = 31.853,9M€
Classificació econòmica
Transf. de capital
521,5M€
496,4M€
financers
Variació
actius
7
Per a què es gasta?
En aquest gràfic s’exclouen les despeses de la participació dels ens locals ens els ingressos de l’Estat (3.268,6 M€) i els Fons
europeus de política agrària FEAGA (275 M€). 8
Dotacions de personal
227.578 (182 entitats del sector públic)

9
Dotacions de personal
227.578 (182 entitats del sector públic)

10
LES DESPESES
1. L’estructura del pressupost de despeses de la Generalitat

l’any 2017
2. Evolució de les despeses
11
Evolució del nombre d’entitats
Entitats del Sector Públic incloses i no incloses en els pressupostos
(a banda de la pròpia Generalitat)
350
287 283
300 268
272
259 21
245 13 28 233
No majoritàries AP-SEC 11 26
250 16
231 9 43 212 207
No incloses als pressupostos 15 206
4 70
209 26 206
201
200
Incloses als pressupostos 195
9
179 26 24 23 21
121
Total entitats 161 119
2 4 4 4
150 120
150 141
133 136 108 117
123 127 108
116 96
107 82 239
97 71 223 227
62 64
100 90 53 59 198
79 56 189 182 179 179 181
71 56
64 49
61 44
44 127
47 37
50 40 29 34 107 117
32 31 83 87 93 92
27 18 74 74 74 77 79 79
18 18 58 60 67
9 12 11 46 53
6 14 35 37 42
10 21 22 29 30
9 7 8 13
0 6 5
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008*
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
S’ha complert l’objectiu (mandat de l’EAC) d’incorporar en els pressupostos totes les entitats que formen part del SP de la GC i d’incloure informació
complementària de totes les entitats en les quals la GC hi participa de manera no majoritària, però que formen part del sector AP-SEC. L’increment
del nombre d’entitats en el pressupost dels darrers anys respon principalment a la incorporació als pressupostos d’entitats ja existents.
12
Els pressupostos inicials gairebé sempre s’han elaborat
amb dèficit no financer
Font: Lleis de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya
13
L’evolució de les despeses no sempre ha seguit els ingressos
Evolució dels ingressos i despeses no financeres.

Sector públic administratiu
35.000
30.000
25.000
20.000
M€
15.000
10.000
5.000
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Ingressos no financers (*)

Despesa no financera (obligacions reconegudes)*
Despesa no financera meritada
(*) No inclou la participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat ni les transferències del FEAGA. Inclou les obligacions reconegudes a cada exercici amb independència de l'any de 14
meritament de la despesa. Previsió liquidació 2015.
Variació dels ingressos i les despeses no financers. Sector públic
administratiu
2003-2006 2006-2010 2010-2014 2014-2017

8000
6.701
6.430
6.051 5.986
6000 5.693
4.056
4000
2000 1.454 1.444

M€
642
-1.222
-2000
-2.671
-4000 Ingressos no financers -3.507
Despeses no financeres
Despeses no financeres meritades
-6000
Font: Dades liquidades sector públic administratiu més l’Institut Català de la Salut
15
A partir de 2008 comença el dèficit corrent
Evolució saldo corrent (amb despeses meritades)
30.000
25.000
20.000
15.000
M€
10.000
5.000
1.657 1.999
765 967 1.103
0
-815 -229
-1.618 -1.394
-5.000 -3.150 -3.164 -3.259 -2.722
-4.838 -5.468
-10.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Saldo corrent (amb despeses meritades) Ingressos corrents

Despesa corrent meritada Despeses corrents (obligacions reconegudes)
16
Repunt del dèficit corrent primari l’any 2015
Evolució del saldo corrent primari (amb despeses meritades)
30.000
25.000
20.000
15.000
M€
10.000
5.000
2.138 2.504
1.216 1.370 1.677
598
0
-566 -25
-863 -1.356 -1.216 -1.331 -2.000
-5.000 -3.783 -3.696
-10.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Saldo corrent primari (amb despeses meritades)

Ingressos corrents
Despesa corrent primària meritada (exclosos interessos)*
17
La reducció de la inversió millora el saldo de capital
Evolució saldo d'operacions de capital (amb despeses meritades)
4.000
3.000
2.000
1.000
M€
-551
-1.000
-867 -920 -873 -969
-1.257 -1.127 -1.229
-1.569 -1.499
-2.000 -1.768 -1.713
-1.858
-2.035
-2.348
-3.000
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Saldo capital (despesa meritada) Ingressos capital (*)

Despesa de capital meritada* Despesa capital (obligacions reconegudes)
18
El dèficit de 2016 es situa per sota del nivell de 2008
Els ajustos SEC empitjoren el resultat pressupostari
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
0
-1.000 -616 -451

-762
-1.078 -1.226 -1.243
-2.000
-1.968
-3.000
-4.000
-4.144
-5.000 -4.437
-4.706
-5.272 -5.233
-6.000
-5.879
-7.000
-8.000
-8.219
-9.000
-9.100
-10.000
Resultat pressupostari Dèficit SEC
amb despesa meritada
Font: Dades liquidades i IGAE
19
Evolució de la despesa no financera SPA*
Evolució de la despesa no financera del SPA

35.000
30.000
25.000
20.000
M€
15.000
10.000
5.000
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Despesa no financera meritada Despesa no financera (obligacions reconegudes)
*Sector públic administratiu i ICS. Exclou la participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat i els Fons europeus de garantia agrària
20
Evolució de les despeses de personal
2003-2010: 2010: -5% 2012: Supressió paga extra, reducció 2015: Recuperació paga 2016: 1% increment 2017: 1% increment
augment de retribucions a 15% jornada interins, suspensió del extra, 44 dies paga 2012, retribucions, retorn 38 retribucions, retorn 63
retribucions i de partir d’1 de compl. product. i de l’aport. al pla de jornada interins, augment dies paga extra augment dies paga extra augment
personal juny pensions. Mesures sobre docents docents docents i personal de docents i personal de
(RDL14/2012) l’ICS l’ICS
9.000
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Despeses de personal (obligacions reconegudes)
21
Les mesures de personal també tenen impacte en altres
capítols de despesa
recuperació
paga extra 44 dies paga Total capítol de
jornada
2015 extra 2012 mesures despesa
interins
Capítol 1 SPA 376 86 52 514 1
Universitats públiques 46 8 0 53 4
Concerts educatius 45 11 0 55 4
Concerts sanitaris* 141 0 0 141 2
Total 607 105 52 764
Resta de sector públic 38 34 72 2,4,6,8
Total mesures personal 645 138 52 836
* Inclou també augment d’activitat
La recuperació de mesures de personal juntament amb la resta d’augments de

capítol 1 (bàsicament més personal docent) comporten un increment despesa
entre 2014 i 2015 de 920 M€.
22
Evolució de les despeses corrents en béns i serveis
2003-2008: 2009: la millora 2011: primer any de 2013: reducció de 2015: s’amplia el 2016: recurrència 2017: augment
augment de les del model de reducció de despesa. les tarifes de pressupost de Salut per de l’augment de les de les tarifes de
despeses de finançament Mesures: reducció tarifes concerts per comptabilitzar despesa tarifes de concerts i concerts i
funcionament permet dels concerts sanitaris traslladar l’impacte desplaçada. augment de la augment de la
de la comptabilitzar la (impacte de les mesures de la paga extra al S’augmenten les tarifes concertació de concertació de
Generalitat despesa 2010), mesures de sector concertat. de concerts sanitaris a serveis socials serveis socials.
desplaçada de racionalització de les partir 1 de maig. (abans subvencions
salut despeses de funcionament Impacte compra de capítol 4 )
com per exemple revisió medicaments contra
lloguers, subministres, l’Hepatitis C.
preus de contractes, etc.
Despeses corrents en béns i serveis (capítol 2)

10.000
9.000
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
obligacions reconegudes despesa meritada 23

Evolució dels interessos del deute
2003-2010: augment del volum 2015: 2016: 2017:

total de deute i augment dels tipus Tipus 0% Tipus 0,8% Recurrència
d’interès deute amb el deute amb el augment tipus
FLA FLA d’interès FLA i
major deute
2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Interessos del deute (obligacions reconegudes) Interessos del deute (meritats)
Font: Dades liquidades Sector púbic administratiu més Institut Català de la Salut 24
Evolució de les transferències corrents
2003-2010: els principals 2011-2014: mesures de consolidació amb més impacte 2015-2016: trasllat de 2017: Augment despesa
increments son el pressupostari són sobre farmàcia, sobre els ajuts mesures de personal a farmàcia. Augment de
desplegament de prestacions universals a les famílies amb fills a càrrec, sobre concerts educatius i al concerts educatius i
socials, la despesa dependència, sobre treball i el trasllat de les mesures finançament des les transferències a les
farmacèutica (receptes retributives als concerts educatius i a les universitats universitats i altres entitats universitats per trasllat
mèdiques), l’augment dels juntament amb l’augment de taxes. Les mesures amb més del SP. Augment dels mesures de personal.
concerts educatius i l’augment impacte són les que regula l’Estat. Els programes de programes de treball de Augment beques menjador
dels programes de transport transport segueixen creixent per l’entrada en funcionament l’Estat. i bonificació de peatges.
públic i habitatge. de nous serveis augment transf. a l’ACH i
l’ICEC i entitats de TES.
Transferències corrents (capítol 4)

10.000
9.000
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
Obligacions reconegudes despesa meritada 25

Evolució de les inversions
A partir de 2004 i fins 2015 es finança

inversió amb mètodes de finançament
estructurats: drets de superfície,
mètodes alemanys, peatges a l’ombra,
etc.
26
Font: Dades liquidades sector públic de la Generalitat de Catalunya
Evolució de les aportacions de capital i dels préstecs
2004: 2007: 2005-2012: 2010: 2013 i 2015

aportació a les aportació a la CCMA Aportacions de Aportacions de Operacions de refinançament
universitats públiques capital a Ifercat capital a l’ICF del deute d’entitats del SP
Aportacions de capital i préstecs (capítol 8)

2.500
2.000
1.500
1.000
500
0
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
obligacions reconegudes
27
Evolució de la despesa no financera per càpita de les CA
Euros per càpita a preus constants de 2010

8.000
 Actualment, la despesa
Navarra per càpita de Catalunya
7.000
País Basc està un 4,4% per sobre la
Cantàbria mitjana de CA.
6.000 Extremadura
Rioja
 A diferència de la resta de
Aragó
5.000
Astúries
CA, Catalunya té
Catalunya competències en policia i
4.000 Balears presons.
Castella i Lleó
3.000 Galícia  Les dades de Navarra

Canàries
inclouen les
Múrcia
2.000 transferències a l’Estat en
Castella la Manxa
Andalusia
concepte de cupo del
1.000 València concert.
Madrid
Mitjana
0
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
*des de 2008 la despesa està ajustada per la variació de despesa desplaçada

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’article “Las finanzas atuonómicas en 2016 y entre 2003 y 2016. Ángel de la Fuente 2017 FEDEA –IAE (CSIC) 28
http://www.fedea.net/documentos-hacienda-autonomica/
Evolució de les despeses de personal de les CA
Euros per càpita
2.000  Actualment, Catalunya és la

CA amb una despesa de
1.800 Navarra
personal més baixa de totes les
Extremadura
1.600 País Basc CA.
Aragó
1.400 Cantàbria
 El personal dels concerts
Astúries
1.200 Cast. i Lleó
educatius i dels concerts
Múrcia sanitaris i de serveis socials es
1.000 Cast. La Manxa
pressuposten en altres capítols
Rioja
800 Galícia
de despesa.
Canàries
600 Mitjana
 A la majoria de CA, la despesa
Balears
400 Andalusia
incrementa de 2003 a 2009 i es
València redueix de 2009 a 2012 i
200 Madrid
incrementa a partir de 2013,
Catalunya
0 excepte a Catalunya.
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
*Ajustada per la variació de despesa desplaçada

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’article “Las finanzas atuonómicas en 2016 y entre 2003 y 2016. Ángel de la Fuente 2017 FEDEA –IAE (CSIC). 29
Evolució dels interessos del deute per CA
Euros per habitant a preus constants de 2010
 Fins 2014 Catalunya és la
300
CA amb més despesa en
Navarra
Aragó
interessos del deute per
250 Madrid habitant, entre 2004 i
Cast. i Lleó 2014 la despesa s’ha
Galícia
200
multiplicat per 3,7.
Balears
Cast. Manxa
País Basc  En el conjunt de CA la
150 Extremadura despesa en interessos
Mitjana
per habitant es va
Cantàbria
100 Catalunya multiplicar per 2,5 en 10
València anys
Múrcia
50 Rioja
Astúries
 A partir de 2015, la
Andalusia reducció d’interessos del
0 Canàries FLA redueix la despesa
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
de manera significativa
Evolució de la despesa corrents sense interessos per CA
 Entre 2004 i 2010 la despesa

6.000
Navarra
corrent primària (sense
5.000 País Vasco interessos) va augmentar un
Extremadura 37% i un 23% en el conjunt
Cantabria
Rioja
de CA.
4.000
Aragon
Asturias
 Entre 2010 i 2013 la despesa
Catalulña
3.000 total
de Catalunya es redueix un
Castilla y Leon 13,6% i la mitjana de CA un
Murcia
7,8%.
2.000 Galicia
Canarias
Baleares  Entre 2014 i 2016 la despesa
Casti. Mancha
1.000
Valencia
de Catalunya ha augmentat
Andalucia un 4,2% i un 6,3% en el
Madrid conjunt de CA
0
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
*Ajustada per la variació de la despesa desplaçada a partir de 2008.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’article “Las finanzas atuonómicas en 2016 y entre 2003 y 2016. Ángel de la Fuente 2017 FEDEA –IAE (CSIC).
http://www.fedea.net/documentos-hacienda-autonomica/ 31
Evolució dels operacions de capital per CA
1.800  Totes les CA han reduït

Balears
significativament les
1.600 Galícia
País Basc
despeses de capital, des
1.400 Rioja
de l’inici de la crisi.
Cantàbria
1.200
Cast. Lleó  Catalunya sempre se
1.000
Canàries situa per sota la mitjana
Navarra (finançaments diferits i
800
Aragó entitats)
Astúries
Mitjana
600
 2008 i 2009 tenen
Andalusia
400
màxims en les despeses
Extremadura
Catalunya
de capital.
200 Múrcia
València  Dificultat per recuperar la
0
Cast. Manxa despesa de capital
2006
2015
2003
2004
2005
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2016
Variació de la despesa no financera de les CA entre 2010 i 2017
% de variació dels usos no financers en CN 2010-2017
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’article “Las finanzas atuonómicas en 2016 y entre 2003 y 2017. Ángel de la Fuente 2018 FEDEA –IAE (CSIC).
33
Algunes conclusions sobre la despesa
 Les competències de la Generalitat fan que la seva despesa es concentri en la

prestació de serveis bàsics de l’estat del benestar i l’atenció a les persones
 El 30% del pressupost del sector públic són despeses de personal directe, el 33%
despesa en béns corrents i serveis i el 30% transferències corrents (que també inclouen
despeses de personal)
 Les inversions reals i les transferències de capital representen un 4%
 Els interessos del deute representen un 3%
 La despesa no financera de la Generalitat ha incrementat sempre des de 1980

fins l’any 2010
 Entre 2011 i 2014 la despesa de la Generalitat es redueix
 A partir de 2015 la despesa de la Generalitat comença a augmentar
 En termes comparatius la Generalitat de Catalunya està en el grup de les CA que

més han ajustat la seva despesa.
34
Transparència en les finances públiques a la GC
Web pressupostos Pressupostos interactius i Indicadors LOEPSF
infografies
http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/analisi_fin
ances_publiques/estabilitat-i-sostenibilitat-de-les-finances/
http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/pressup
ostos/ http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/2017/02_llei.htm
Informe mensual Dades d’execució Dades obertes

d’execució pressupost i execució
http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/ http://www.transparenciacatalunya.cat/ca/analisi-dades/gen
analisi_finances_publiques/execucio-del-pressupo http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/ eralitat_de_catalunya/pressupostos/despeses/
st/ seguiment-control-finances/
35
https://analisi.transparenciacatalunya.cat/Economia/Execuci-mensua
l-del-pressupost-de-la-Generalitat-d/42am-vra2/data 35
gencat.cat

Deficit I Deute

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Deficit I Deute

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Sessió 1

Curs bàsic sobre dèficit i

Direcció General de Pressupostos

3. Evolució dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i el

 Concepte de dèficit i endeutament

 Perquè fan dèficit i s’endeuten els governs?

 Els efectes de la crisi sobre els comptes públics

 Els efectes negatius del dèficit. Perquè cal posar-hi límit?

 Regles fiscals. Teoria i resultats

Cap 7. Transf. capital Cap 6. Inversions

Cap 7. Transf. de capital

Cap 7. Transf. capital Cap 6. Inversions

Cap 7. Transf. de capital Dèficit no financer

Cap 7. Transf. capital Cap 6. Inversions

Endeutament Cap 7. Transf. de capital Dèficit no financer

Ingressos no financers (cap 1 a 7 ingressos)

Endeutament brut (cap 9 ingressos)

 Àmbit sector públic (SP)

 Àmbit sector administració pública de la Generalitat d’acord amb les

 Àmbit sector públic administratiu (SPA)

Capacitat/necessitat de finançament en termes SEC* =

Resultat no financer (pressupostari)

+ Ajustos per ampliar del perímetre GC o SPA al perímetre APSEC

+ Ajustos per passar de la comptabilitat pressupostària a la comptabilitat

Estalvi corrent (b) -808 277

Economia en “recessió” i “depressió” → dèficits

Superàvits i dèficits s’han de compensar en el període Recessió/crisi

Quins són els seus beneficis? Quines són les alternatives?

finançat amb estalvi corrent vs finançat amb dèficit i deute

Principals impactes positius:

1) Estabilitzen l’economia a curt termini (permeten fer polítiques

 Polítiques d’estímul discrecionals

2) Promouen l’equitat intergeneracional

1) Efecte expulsió (crowding out):

4) Sostenibilitat financera i obtenció de recursos futurs del sector públic

5) Frena el creixement futur de l’economia

6) En el pitjor dels casos es restringeix l’accés als mercats financers

Controls Regles Coordinació Disciplina

 Principal objectiu de les regles  promoure el creixement econòmic

 Les regles fiscals normalment acostumen a definir-se i institucionalitzar-

 Regles de dèficit: es poden definir (en termes nominals o com a % de PIB)

 Regles de deute: defineixen un límit o un objectiu en % del PIB

 Regles de despesa: estableixen límits permanents sobre la despesa total,

 Regles d’ingrés: estableixen límits mínims o màxims d’ingressos i/o poden

 Regles sobre dèficit

Regles de Regles Regles de Regles de

Propietats dels diferents tipus de regles *

 Entitats fiscals independents

 Tenen l’objectiu de reforçar el compliment de les regles fiscals

 La OCDE recomana un seguit de principis per garantir la seva

 En funció dels països tenen rols diferents i poden anar des de la

*OECD Principles for Independent Fiscal Institutions, 12 de febrer de 2013

Base de dades de la Comissió Europea: http://ec.europa.eu/info/publications/fiscal-institutions-database_en

 El dèficit té aspectes positius: afavoreix l'equitat intergeneracional si és el resultat del

 Hi ha diferents tipus de regles fiscals, que es poden utilitzar simultàniament i es

 El resultat de les regles també depèn de la voluntat política

Curs bàsic sobre dèficit i estabilitat pressupostària

1. Introducció: dades i conceptes

1. Introducció: dades i conceptes

Evolució de l’economia: taxa de creixement del PIB

Font: Eurostat, INE

Evolució del dèficit/superàvit de les administracions públiques

Euro area (17 ) Espanya