Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Les Estructures Elementals de La Narrativa

    Uploaded by

    Joan Serrat
    275 views7 pages

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    275 views7 pages

    Les Estructures Elementals de La Narrativa

    Uploaded by

    Joan Serrat

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 7
    consisteix a interrompre el son, fa fer-ho en els mo- nents cites, quan el cervell dorm profundament isom- tia, Tara tornem a Azafa: sila narrativa ens fa, sense rarrativa ens desfem, Es terible, Per és cet. El que proposem a Les extructures elementals de la narratioa és posar ordre i sentit al fet creat, Com es fauna bona historia? Com hem dexplicar un eat per ‘qu’ arsbiatenir la consideracié de tal? Qué és de fet, sun relat? Ho he dital princpi hi torno: aquest libre no trac: tade com seseriu un libre; aquest libre tracta de com eseriuen tots els libres, totes les pel-culs, totes les Series que ens acompanyen, Tots els reats que fan aquest mon, abismalment horrorés, un loc suports- ble. Almenys una mica, 2 Per que ha gent que té ides i gent que no? Per® comencem pel prineipi. Per eseriure un relat ne ‘cssitem un argument. Idees, Don surten les idees que generen arguments? {Qualsevol éser hum que sthagi proposatexplicar tuna histdria ha passat per un procés que inclow dues fases. La primera consistex a imaginar. 1a imaginar de la manera més lure possible, Un cop hem ideat una historia, entrem en la segona part del procés: exposar questa historia de tal manera que sigui comprensiblei atractiva pera lector o Tespectador. Ala primera fase Tanomenem «part racional» dél procés creatit, ila segons, cpa racional>.De ft, aquest Ibe se centra ten Ta segona fase, la part racional. Perd la segona és in- ‘omprensible sense la primera, aixt que us faré cine ‘catims del mén irracional dela creativtat Fa gal Wises Binilons sin mol importants. © sign, que {Qui va sere primer ésser hum que va narrar una his- tria de ficeié? Resposta: molt probablement, el pri mer ésser hum. ‘Son especulacions & clay, perd la grandaria del fet rnarratin ens fa suposar que vase aixi, Que 'Homo sc ‘pens ho é des del mateix moment en que el seu cet- tell va adquiri la faeutatsimbiliea, i que aquesta é indestriable del fet narratiu ‘eri centrem-nos en el que és cieneia segura. ls animals, a diferencia dels humans, no expliquen hristres de fiei6, Poden tenir recursos ficcionals, com Tasimulacis, perdaixd és tot. La diferéncia, la gran di- feréncia, é que els humans han desenvolupat una ‘capacitat nica: la facutate’eseapar de la propia reali- tat. Esa dir, que el sapiens sapiens podria definir-se com Vénie animal que fa una cosa tan extraordin’- ria comentrar en contacte amb altresrealitatsoaltres dimensions de la realitat, com vulgueu. ‘La pregunta, domes, seria: com es fa, aixi? Com contactem amb realitatsalienes a la simplement hu~ mana i terrenal? Per contestar-ho hauriem de reedrret ‘auna diseiplina aparentment allunyada dela narrati- va; Tantropologia social ‘Recordo que quan era estudiant,sovin,anava.acas- ses de fiologia com a simple espoctador. Em semblava Togte: si volia ser escriptor, ilologiaesdiria que era In banca del coneixement més propera ala narrativa. -MYequivoeava penosament. A filologiano Yensenyaven ‘aescriure, només a legit; a entendre els textos i els ators en el seu context Ia mi aixd, lamentablement, nno em servia de res. La gran paradoxa era que la disei- Perqué els antropalegs than plantejat una qiestié que esdevé central pera interessos de la psicologia de la narrativa. Aquesta:quins mecanismes han idea els humans per entrar en contacte amb altres realitats? ‘mes, (T només dos) Anem a pans. El primer, i més antic, és el xama> {Qui és exactament, el xamanis- ‘ne? Molt sen: un prooés que permet ‘alguns individus sortir del seu cos i entrar en contacte amb altres realitats Res més? Els primers indicis de xamanisme T shan permés avangar-nos la resposta: das mecanis- ‘Qué és exactament, cel xamanisme? Molt senzil: un procés que permet a alguns, individus sortir del ‘seu cos ientrar en ccontacte amb altres cls trobem a Sibéra, ara fa aproxima- realitats. mil anys. (Les dates varien a cada recerea arqueoldgiea.) Era patrimoni de petits grups de cagadors recol-lectors que es van ex- pant cap aest fins a colonitzar América per VEstet tke Bering. Per aixd, des de Siéria fins ala Patagonia, ls pobles indigenes sn xamdnics. dament tres-ce ‘amanisme é una invenei6 grandiosa, i que al smateix temps genera emocions ambivalents. Per una ‘panda es fa inevitable rendir-seala magnificéncia del fet: alg devia ser el primer huma que va evadir-se el seu cos. Ali va fer sortir la seva conscincia dell rmateix! I tot per busear el més ena, per busear Tine fable. Fl primer xaman va vatjar aalgun loc fantsti, Tri pls dene qu a mata parla ws cobb «Xe tern envaltat cu Rt esotsme, secret era, Com dsp comentaré, tots hem estat ee TT Salta aaa el nana, Petra tt pars hi bv alte mon Fe doe na fundacional i fastuds, acc Dadra and fi cers ten huni a sige xamnic, per qué és pos Stieal aman sorts del seucos? epee Derqué la nae attlénea tenes a cota meena queen. ibaa Perd el génere huma no en tenia ‘amb un invent tan sofisticat com ‘mn xamanic, i eneara va idear un Hexon mecanisme: la mediumnitat. Qué é la mediumnitat? En essin- ‘itn mecanisme invers al del xama. Home, ta dir, un proeés pel qual en. titatsdaltres dimensions entren en el 606 duns individus concrets, La mediumnitat és wn invent se- Inti, difcl de datar, perd sens dubte Posterior al xamanisme. Apareix a centren en el cos uns individus concrete, FOtient Mii iimpregna tot la cultura judeocristi. Bt Es fell de discern en cls textos fundachenn €fOssident, com el Vell Testament: el Jbvé va paras Yiu no és un vatger, sind un recepta. le, En el fons és la mar de senzilt en l samanisme la conscitneia surt del Rostre cos; en la mediumnitataltres ‘onseiénciesentren al nostre cos, Fixeu-vos que, histiricament, i gri- ies al crstianisme, el mén Occidental hha estat dominat per la mediumnitat, La religiécristiana és mediimnie En el fons és ta mar de senzl en e! xamanisme la Consciéncia surt del nostre cos; en ‘mediumnitataltres ‘consciéncies entren al nostre cos. els individus s6n Possets per lEsperit Santo pel dimoni, per entinre Dendfiques o maléfiques. La qiestis és que Occdent ‘doptar la mediumaitat, i com és ligie vaexportanin en la seva expansié nperial a América altres con- Ainents Aix, les societats xaminiques van entrar on aut tenen tates expresions que podriem acre Saat tim I iden que la religis és un simple paren ‘Taavests ds grandiosos instruments ania Per algun daquests dos mecanismes, xamesienn ediumnitat, ola seva combinacié. Mecaniones pratt (oi molt menys!t patrimoni dels poblee Primitias Us ho demostraé. Ara tornem una mica enrere, ea meteionbve ol pelote Ila inguasca cea a oie guint fteiltadores del trnsitxamani. Bé donee ‘tina imatge tenim de Vescriptorclissic? Tots hows lla de whisky. Vet-ho aqui: aixd és el xamanisme, 46 el coyant de Rimbaud sind un xaman passat feds de In modernitat? 1 qué és el primer que Jun actor sobre el sen ofc? Que no surt.aTesce- fins que se sent literalment... aposseit» pel seu itge. Mediumnitat en estat pur. Us aconselo la entrevista que el gran actor Forest Whitaker va jaramb moti del fl Lddtim rei ’Escocia, on en- java el sagnant dictador atic Idi Amin, Durant el iige Whitaker ho va passarfrancament malament, itque cada cop que tallaven Tacs havia de c6rrer I utsar-se, per desfer-se del personatge. En termes editimnics, aquella dutxa, aquella desinteccid, era Voquivalent a Texoreismecatalic. Potser els que tenen la feinada més gran siguin els tramaturgs: necessiten invocar la facultat xamani- ‘per crear arguments, isimultiniament la medim- hea, per desenvolupar els personatges de les seves ‘bres. Per pel que fa a mérits i difiultats eeatius, tot Gopinable, La font imaginativa de totes les arts narratives, ‘ones, s6n els mecanismes xamnies imediimnics, ‘Aqui rau la seva importaneia per a nosaltres. 1 ara tevisem lesséneia d'aquests dos grans instruments: el umanisme és un vatge, la medinmnitat una vinguda. ‘Xamanisme: algi va. Mediumnitat: alg ve. Enel fons és cdmicament simple Amb un afegit molt important: que xamanisme i ‘mediumnitat s6n dos artefactes tan poderosos, que hhan acabat condicionant...finsi tot els arguments de laliteratura universal Sorprenent, oi? Per®aixi és. ee re Ve aria ‘que li origina Texeés de lectura de libres de cava Neria.(Mediumnitat: la bogeria posseex el perso- Aatge i el trastorna, Alguna cosa ve: la deméncia, ee la giea xamanisme- letots,absolutament tots els angumentsconeguts es basen oy | BONA cap historia que defugi | ‘mediumnitat, i Se totes arguments. cc c lector.) ind desencadena que el Qusotsurt a ‘ oh Principis «algo alguna cosa va / testablila justia al mn com un caaller medie~ aa aie ae : a 088 ven. No trobareu ni val. (Xamanisme: un viatge, en aquest cas just «alga o alguna ah nn, de esapi a aquest ler. Alguna cosa va el Quiot, la recerea de a brincipi per inereiblementreduceionis, {8 que sigui. Feu la prova. Podeu co. ‘mengar pels eats de la nostra infancis, 08a va / alga o ‘alguna cosa ver, Justicia) + King-Kong: en princip, és vamanic: un equip de ientfics, priodistes i eagadors viatja a una illa {nexplorada. Perd a mig relat Ia historia esdevé ‘meditimnica. El vaixell duu el monstre a Nova ‘York, on eausariestalls * La pell freda, Albert Sanchez Pifiol. (Si qui ex ri les Bstructures elemental dela narrativa soc Jo, per qué carai no m/hauria de poder citar a mi ‘mateix?): un personatge va a una miniscula lla (Kamanisme: algd va.) Un cop alla, pero, la pric ‘mera nit la seva pobra eabana és atacada per una hhorda de eriatures amfibies. (Mediumnitat: alg ve, els granotots que ataquen cada nit el protago- nista) * Asti: el 70 % dels seus 1 gions distants(xamanic), mentre que el 30%, re dint *Proximadament, parten de la vinguda de ‘iferentspersonatges malice, Es adn clone a inde Tales gala, tan ben defini pera paler, aque Fenvolta, 6 e ‘alt per una presencia ale. na (mediumnita), eats s6n vatges are Aquestasimplicitat,em consta, pot ser una mica de- febedora: sempre haviem eregut que la imaginacié era lun univers infnit,inabastable i incomprensible, jen ‘any Tantropologia ens fa veure que fins i tot la més ‘desaforada fantasia po ser reduida aun parell de cate- sorieslogiques. Prd aixi és, ara que sabem aixd, també sabem quin és el pri- mer pas que ens cal fer quan afrontem una lectura, © simplement quan anem al cinema: eada cop que co. Peer amb Jade buscar els homes.) ae * Algunsclissis universal Gn una barrejadexa- ‘maniamei mediumnitat. El Quitot, de Miguel de ma lectors 0 espectadors és: iu, com a eseriptors, molt itil ‘Sense xamanisme i mediumnita tno hi ha fabulacid, {sense fabulacié no hi hhauria obres de fice, Perd no ue es cases son d'une manera Hhomés una, i punt final, Eduear és imbuir un nen de i prohibicions, Tigie. All3 desolador é que per yar aun individu a viure en aquest mén, necessi- Amputar-l Taceés a tots els altres. Els nens, que ino han assumit les normes socials, son salvat- en el sentit més estricte del terme. Un xaman, per no és res més que un adult que ha conservat una acralitzar els conceptes, No sén tan dif. iar ide vure. Svint, a mateixa termino. ica tendeix a eosificar els fentomens culty. ircumseriurels fora del nostre Abast. Noho tolerem. Diem que el xamanisme quen fabulacis Hire. fs exact be. Hs adi, quan tu fabules ‘na modalitat dels dos mecan luna mica de practica, tothon més, alld segur & que tots, ida, hi hem tingut accés, iba un verb catala,sovint intraduib 4 deseriu molt bé la eapacitat xamanieas

    You might also like