El calendari de l’hort ,

conservació de llavors i la
realització de planter

Jordi Puig Roca

info@espigall.cat
 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre
Calendari de l’hort
Desembre
Faves, pèsol i estirabecs

Mongeta tendra

Mongeta seca

Alls secs
Sembra
Alls tendres

Ceba primerenca

Transplantament
Ceba de mig temps

Ceba tardana

Porros
Collita
Remolatxa

Pastanaga

Raves

Col

Bròquils i col-i-flor

Enciams de primavera

Enciams d'estiu

Enciams d'hivern
 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Bledes

Api

Espinacs

Carbassa, sindria i meló

Carbassó

Cogombre

Albergínia

Pebrot

Tomàquet primerenc

Tomàquet mig temps

Tomàquet tardà

Tomàquet de penjar

Patata

Calçots

Blat de moro

Carxofa

Maduixa

Espàrrecs
Producció i collita?
Maneig del cultiu
 Què és la biodiversitat?

DIVERSITAT BIOLÒGICA

BIODIVERSITAT

Per "diversitat biològica" s'entén la variabilitat d'organismes vius de qualsevol font,

inclosos, entre d'altres coses, els ecosistemes terrestres i marins i altres ecosistemes
aquàtics i els complexes ecològics dels que formen part; comprèn la diversitat dins de
cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes.

Conveni internacional sobre la diversitat biològica. Cimera de la Terra de Rio, any 1992.
 Què és la biodiversitat cultivada?

BIODIVERSITAT

BIODIVERSITAT NATURAL BIODIVERSITAT CULTIVADA

Selecció natural Selecció humana

 Les diferències

VARIETAT SILVESTRE VARIETAT CULTIVADA

Elevada variabilitat genètica Reduïda variabilitat

Germinació escalonada Germinació simultània

Resistència a condicions ambientals Condicions forçades

Màxim nombre de material genètic Màxim nombre de biomassa

 Evolució històrica

CRONOLOGIA HISTÒRICA BIODIVERSTIAT CULTIVADA

Neolític Domesticació de llavors

Edat antiga-Mitjana Selecció i millora

Renaixement Introducció varietats americanes

Revolució industrial Selecció i millorar (híbrids)

Actualitat Enginyeria genètica (OGM)

 Selecció i millora convencional

VARIETAT SILVESTRE

POBLACIÓ SELECCIONADA

SELECCIÓ MASSAL

LLAVORS

POBLACIÓ SELECCIONADA 2
Selecció positiva Selecció negativa

LLAVORS

Mutacions i recombinacions POBLACIÓ SELECCIONADA 3

LLAVORS

POBLACIÓ SELECCIONADA 3

VARIETAT CULTIVADA
 Hibridació

VARIETAT/ESPÈCIE 1 VARIETAT/ESPÈCIE 2

Hibridació

Selecció artificial

VARIETAT/ESPÈCIE 3

1865, Gregor Joham Mendel

 Transgènia

ESPÈCIE 1

ADN Virus / bactèria Gens altra espècie

ADN modificat

Tomàquet amb gens de peix

OGM
Blat de moro amb gens de bacteri
 Algunes dades dels transgènics

Espanya produeix el 68% dels transgènics d’Europa.

Catalunya és la comunitat amb major superfície,75.000ha de transgènics.
Els cultius transgènics necessiten un 26% més de plaguicides per hectàrea que les
varietats convencionals. “Departament d'Agricultura dels Estats Units”
L'ús de glifosat es va incrementar en un 80% entre 2000 i 2005, després de la
introducció de la soja transgènica. “Govern del Brasil”
La soja transgènica produeix un 4% menys que la convencional. “Departament d'Agricultura dels
Estats Units”

A l'Argentina, més de dues-centes mil hectàrees de bosc primari desapareixen cada

any, degut principalment a l'expansió del cultiu de soja transgènica.
Estudis amb ratolins alimentats amb transgènics detecten importants anomalies de
salut en aquest animals.

Norman Borlaug, premio Nobel de la Pau en 1970: defineix las noves tecnologies alimentàries com l’única forma
d’alimentar a un planeta que sembla desbordar-se de població en el proper segle. Las crítiques dels que denomina
“extremistes en el moviment ecologista”, només porten, a aturar el procés científic.
 Quins riscs tenen?

AMBIENTAL CONTAMINACIÓ GÈNÈTICA, DESPLAÇAMENT POBLACIONS

SALUT HUMANA AL·LERGIES, INFERTILITAT, DEGENERACIONS

ECONÒMIC DEPENDÈNCIA, CONCENTRACIÓ DE CAPITAL, POBRESA

Els 5 gegants: AstraZeneca, DuPont, Monsanto, Novartis y Aventis:

•60% del mercat de pesticides

•23% del mercat de llavors
•100% del mercat de llavors transgèniques
 Què ha passat amb les llavors tradicionals?

•L’erosió genètica es reconeix com un problema greu cap a 1950

•L’any 1961 la FAO inicia esforços per preservar els recursos fitogenètics.
•1983 s’estableix un sistema mundial de conservació per garantir-ne la disponibilitat i
l’ús en el temps
•1992 Conveni de Rio sobre la biodiversitat
•2002 Cimera de Johannesburg que preveu reduir significativament la pèrdua de
biodiversitat abans del 2010
•UE addicionament es compromet amb el VI programa de medi ambient a frenar
completament la pèrdua de biodiversitat pel 2010.

Els darrers 200 anys els cultius s’han estandaritzat. A Catalunya, especialment, des de la revolució
30 cultius d’unes 12 de varietats són el 90% de verda, s’ha seguit aquesta tendència.
l’alimentació mundial
 Cap on anem?

ADMINISTRACIÓ

UE es compromet amb el VI programa de medi ambient a frenar completament la pèrdua de biodiversitat pel
2010.

A Catalunya:
Foment de les races autòctones en perill d’extinció
Ajuts agroambientals a la conservació
Condicionalitat i desconnexió dels ajuts directes de la PAC

SOCIETAT CIVIL
Maneig del cultiu per obtenir llavor

Distància mínima de 1000m

•Cols, col i, bròquil, nap,

•ceba, porro
•Carbasses, carbassó
•Meló, Síndria, Cogombre
•Blat de moro
•Bleda, remolatxa,
•rave
•julivert, api, pastanaga
 Èpoques de sembra
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Faves, pèsol i estirabecs

Mongeta tendra

Mongeta seca

Alls secs Sembra

Alls tendres

Ceba primerenca

Transplantament
Ceba de mig temps

Ceba tardana

Porros
Collita
Remolatxa

Pastanaga

Raves

Col

Bròquils i col-i-flor

Enciams de primavera

Enciams d'estiu

Enciams d'hivern
 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
Bledes

Api

Espinacs

Carbassa, sindria i meló

Carbassó

Cogombre

Albergínia

Pebrot

Tomàquet primerenc

Tomàquet mig temps

Tomàquet tardà

Tomàquet de penjar

Patata

Calçots

Blat de moro

Carxofa

Maduixa

Espàrrecs
 Extracció

Extraccions de llavors

Extracció en sec Extracció humida

Fermentació/decantació Neteja
Compostes

Solanàcies
Quenopodiàcies

Cucurbitàcies
Lleguminoses

Gramínies

Liliàcies

Crucíferes
 Conservació

Condicions de conservació no forçades Condicions de conservació forçades

Capacitat germinativa Anys Nevera Congelador

Compostes 3 Temperatura 4 ºC Temperatura -17ºC

Quenopodiàcies 4
Lleguminoses 3 Anys x 5 Anys x ??

Gramínies 2
Humitat <5%
Liliàcies 1
Crucíferes 4
Sílica gel Guix
Solanàcies 3-4
Llum solar nul·la o poca
Cucurbitàcies 5
Umbelíferes 3 Recipients porosos o pots de vidre
Conservació
 Desinfecció de llavor

Congelació Insectes

Vinagre Fungicida

Lleixiu Fongs i bactèries

Fosfat trisòdic
Virus

Fermentació àcida Fongs i bactèries

Sulfamat Fongs, bactèries i virus

Aigua calenta Fongs i bactèries

Com es feia el planter?
Com es fa el planter?
 Substrats

Compost de fems + compost de restes d’esporga de pi (Marfà et al., 2011).

50% fibra de coco + 40% vermicompost (o compost molt descompost) + 10% perlita
(Bueno, 2009).
75% compost ben madur + 25% sorra o perlita o vermiculita.
 Sembra i repicat

Sembra directa Transplantament

Sembra Repicat Transplantament