TRIKE RARER RARE Teseu i el laberint de Creta Dels tres fills que va tenir Europa, un va arribar a ser rei de Cre- ta. Es deia Minos i era un home ambiciés, perqué no es va limi- tar a governar Villa, sin que va fer embarcar sovint el seu exér- cit amb el proposit de conquerir territoris de la riba nord de la Mediterrania. Atenes i Mégara, entre d’altres ciutats gregues, van caure a les seves mans, la qual cosa va convertir Minos en un dels homes més respectats i temuts de la seva época. Minos havia tingut dues filles amb la seva dona, Pasifae. En- cara que les estimava de cor, el seu desig més gran era tenir un fill baré per nomenar-lo hereu del seu imperi. Aixi, el dia en que Minos va saber que Pasifae estava embarassada per tercera vega- da, un somriure li va il-luminar la cara. Va pressentir que la cria- tura que venia en cami era el baré que tant havia desitjat i es va prometre que li donaria una educacié magnifica perqué, quan arribés a ser rei, tots els homes i dones de Creta el tinguessin en gran estima. No obstant aixd, quan Pasifae va donar a Ilum, l’alegria de Mi- nos va quedat feta miques, perqué el nounat no tenia res a veure amb el nen que el rei havia somiat. Era un ésser monstruds, amb el cap de brau i el cos home, a qui aviat van comengar a ano- menar Minotaure. Quan Minos el va veure per primera vegada, es va posar tan furids que es va encarar amb la seva esposa.—Aquest monstre no pot ser fill meu! —vya cridar—, Res- pon, Pasifae: amb qui nvhas enganyat? Pasifae no va tenir més remei que confessar la veritat. Plorant desconsoladament, va explicar que havia tingut relacions amb un brau, un magnific brau blanc que havia vist pasturant en una de les valls més verdes de Creta. En sentir alld, Minos va callar, perqué va recordar la historia de la seva propia mare, que havia arribat a Creta a cavall d'un brau fals, i va sospitar que potser animal que havia enamorat Pasjfae era en realitat un déu. Per aixd mateix, va descartar la idea de matar el Minotaure, perquée temia provocar la ira dels déus si l’assassinava. Ja més seré, Mi- nos va dir a la seva esposa: —Aquest monstre és una vergonya per a la nostra familia; l'amagarem perqué ningt no el pugui veure. Aquell mateix dia, Minos va fer cridar un arquitecte de qui havia sentit parlar molt. Es deia Dédal, i era un inventor extraordinari. —Vull que construeixis un laberint —li va dir Minos. —Un laberint? —es va estranyar Dedal. —Si, un palau amb una distribucié tan complexa que qui hi entri no en trobi mai la sortida. Amb el seu enginy admirable, Dédal va construir a Cnossos' un palau tnic al mon. Estava format per milers de sales i passa- dissos comunicats entre ells, i es podia caminar durant dies per Pinterior @aquell edifici sense trobar-ne mai la sortida, perqué sempre s’acabava tornant a estances i corredors per on ja shavia passat. Només un déu, amb la seva intel-ligéncia il-limitada, po- 1 Cnossos va ser en Pantiguitat la capital de Creta, i el loc on residia el rei de Villa.dria haver descobert el cami de sortida. Va ser alla, en aquell edifici in- fernal, on Minos va tancar el Mi- notaure. Per tal que pogués ali- mentar-se, el rei feia que set noies i set nois entressin cada any al la- berint, on eren devorats pel monstre. Les victimes del Minotaure arribaven de les ciutats que Minos havia conquerit al nord, on tothom patia Phorror d’a- quell cruel impost de sang. Feia nou anys que el Minotaure vi- via al laberint quan va arribar a Creta un grup de joves procedent d’Atenes. Entre ells hi havia el princep de la ciutat, un noi molt ben plantat i amb fama d’home valent que es deia Teseu. Malgrat que el seu desti era morir devorat pel Minotaure, Teseu va fer el viatge fins a Creta amb una fermesa exemplar que va sorprendre els seus companys. Quan un d’ells li va preguntar com podia estar tan tranquil sabent que tenia la mort a tocar, Teseu li va respondre: —Perqué confio en mi mateix. > Sé que derrotaré el Minotau- S re i tornaré a Atenes.Semblava una fanfarronada, perd, per aconseguir el seu pro- posit, Teseu no només comptava amb el seu valor sense limits, sind també amb L’aliat imprevist de l’amor. El dia en qué Teseu va arribar a Creta hi havia una noia molt bella al port. Era Ariadna, la filla més gran del rei Minos. Tan bon punt va veure Teseu, Ariadna va notar que el seu cor s’acce- lerava i va tenir la sensacié que necessitava aquell noi per ser fe- lig a la vida. Mai abans no havia vist un home tan ben plantat com Teseu, i es va entristir molt quan va saber que el desti del jove era morir devorat per un monstre. Aquella nit Ariadna no va poder dormir, perqué no feia més que pensar en Teseu. De bon mati, quan tothom dormia, es va cobrir amb un mantell i va abandonar en secret el palau reial de Cnossos. Uns minuts després, Dédal va sentir que trucaven a la porta de casa seva i, quan va sortir al carrer, va quedar molt sor- prés: era Ariadna. —Que us passa, princesa? —va preguntar Dédal—. Com és que veniu a aquestes hores i tota sola? Passeu a dins, que la nit és freda. Ariadna va entrar a la casa de Dédal, i de seguida va confessar el motiu d’aquella estranya visita: shavia enamorat de Teseu i havia pres la determinacié de salvar-li la vida. —Mestre —va dir a Dédal—, vés sou l’tinica persona que em pot ajudar... Digueu-me qué he de fer per salvar Teseu i us ho agrairé fins a la fi dels meus dies. Penseu que si aquest noi mor, jo també moriré de tristesa... Dédal no va saber qué dir. El dolor i la ingenuitat d’Ariadna el van entendrir, perd era conscient que no la podia ajudar, per- qué si ho feia el seu pare no li ho perdonaria.—Si salvés Teseu —va explicar—, el vostre pare creuria que Phe trait... —Us ho prego —va suplicar Ariadna, i es va Hangar als peus de Dédal amb els ulls plens de llagrimes. El dolor de la jove era, realment, tan sincer i commovedor que Dédal va acabar cedint. Va explicar a Ariadna que D’tinic que ‘Teseu necessitava per salvar-se era un fil de seda i una espasa, i li va explicar pas a pas tot el que havia de fer per escapar amb vida del laberint. Una estona després, protegida encara per la foscor de la nit, Ariadna va visitar el calabés on retenien Teseu, a Pespera que els soldats de Minos el conduissin al laberint. Ariadna va donar-li un rodet de fil de seda i una espasa que tenia la fulla d’or, ili va explicar com havia de fer servir aquells dos objectes. —Digueu-me, princesa, com puc agrair-vos el que esteu fent per mi? —va preguntar Teseu, commogut. No va fer falta que Ariadna contestés. Les seves galtes van en- vermellir de tal manera que Teseu va comprendre la veritat a linstant: estava enamorada. Llavors, el princep li va estrényer les mans amb forga i li va dir amb veu dolca: —No patiu, princesa. Sortiré del laberint sa i estalvi, i després vindreu amb mia Atenes. A alba, els soldats de Minos van anar a buscar Teseu i el van acompanyar a través dels carrers de Cnossos fins a les portes del laberint. Teseu semblava content; els seus Ilavis dibuixaven un lleu somriure, i molts el van prendre per boig. —Com pot somriure si s’encamina cap a la mort? —es pre guntava tothom.Teseu va seguir escrupolosament les instruccions que li havia donat Ariadna. En primer lloc, va lligar el cap del fil de seda a les portes del laberint, ia continuacié, mentre avangava per l’in- terior del palau, va anar desenrotllant el rodet. D’aquesta mane- ra, quan volgués tornar al carrer, només hauria d’enrotllar no- vament la seda al rodet, i el fil li mostraria el cami de la llibertat. Tot va sortir tal com havien previst. Amb valentia exemplar, ‘Teseu es va enfrontar al Minotaure i el va matar. Lespasa d’or que li havia donat Ariadna va enlluernar el monstre, i d’un salt la hi va clavar al cor. Al capvespre, quan Teseu va sortir del labe- rint, Ariadna lestava esperant amb els ulls envermellits pel plor. Tots dos es van besar per primera vegada i, dues hores més tard, sota la Ilum de la Iluna, es van fer a la mar rumb a Atenes. 53TAKARA KARR El vol d’icar De vegades la fortuna d’uns homes implica la desgracia definiti- va d’uns altres. Aixi, la victoria de Teseu sobre el Minotaure va arruinar per sempre la vida de Dédal. I és que, quan Minos va saber que Teseu shavia escapat amb vida del laberint i que havia fugit de Creta en companyia d’Ariadna, es va enutjar tant que va anar a buscar Dédal i li va dir: —Que els déus et castiguin, maleit traidor! Que potser no et vaig demanar que construissis un edifici d’on ningti no pogués sortir? M’has fallat, Dédal, i ho pagaras car! Avui mateix et tan- caré al laberint, i faré que el teu fill thi acompanyi per multipli- car el teu sofriment! Suposo que saps com sortir-ne, perd ta- consello que no ho intentis, perqué deixaré un parell de guar- dies vigilant la porta d’entrada i tindran ordres de tallar-vos dl cap si us veuen aparéixer. EI fill de Dédal es deia Icar i estava a punt de fer catorze anys. Era un jove entremaliat i atrevit, de cabells arrissats i somriure murri,' i tenia un caracter tan alegre que la gent de Cnossos Pa- dorava. Per aixd, tots els habitants de la ciutat es van afligir molt quan els va arribar la noticia que no tornarien a veure Icar mai més.EL VOL DICAR També Dédal es va deixar arrossegar per la tristesa, Va entrar al laberint capficat, i va passar les primeres hores de reclusié su- mit en un silenci profund. Com que no podia suportar la idea que el seu fill hagués de viure i morir alla dins, es va entestar a trobar com fos una manera de sortir d’aquell laberint infernal. La seva ment, fertil com un ametller en una primavera eterna, va comengar a donar-hi voltes i, al cap de poca estona, va exclamar: —Ja ho tine! Sortirem @’aqui volant com els ocells! —No diguis disbarats, pare —va replicar fear—. Des de quan els homes poden volar? —Que no tens confianga en mi, noi? Vinga, alegra Ja cara i ajuda’m, que tenim molta feina! Feia nou anys que havien construit el laberint, i com que du- rant aquest temps Pherba havia crescut en alguns corredors, la pluja havia format estanys en alguns racons, les abelles havien construit ruscs a les bigues i s’havien acumulat restes d’animals aci i alla, a Dédal no li va costar gaire trobar els materials que necessitava per tirar endavant el seu pla. Va treballar sense parar durant tot el dia, i ?endema al mati va ensenyar a [car dos pa- rells d’ales. Les havia fabricades unint canyes amb cera i folrant- les amb plomes. —Serem els ocells més estranys del mén. Dedal, entusiasmat. Amb Pajut dunes cordes, pare i fill es van lligar les ales a 'es- patlla. Després, van dedicar una bona estona a aprendre a fer-les ! —va exclamar servir, i finalment van aconseguir moure-les amb tanta desim- boltura que semblava que havien nascut amb les ales posades. Havia arribat hora d’escapar del laberint, i Dédal es va acostar al seu fill ili va dir: 55—Escolta’m bé, Icar, no volis gaire baix, perqué, quan ary, bem a mar obert, les onades et mullarien les ales i es tornarien tan pesades que cauries a Paigua. Icar va somriure. —No et preocupis, pare —va dir—, volaré tan alt com pugui, —No, fill, tampoc thas d’enlairar gaire... Si Vacostes molt al sol, la calor fondra la cera que manté unides les canyes i les ales es desfaran. Ho has entés bé? —Si, pare. —Som-hi, doncs, emprenguem el vol! I, sobretot, no tallu- nyis de mi passi el que passi. Icar va comengar a batre les ales amb rapidesa, de dalt a baix, tal com li havia ensenyat el seu pare, i el seu cos es va anar ele- vant, primer amb lentitud i després més de pressa. Quan va gi- rar el cap per primera vegada, el laberint ja es veia petit com una miniatura. Dédal, en veure que el seu fill s’allunyava, va aga- far impuls i va comengar a volar. Havia decidit que viatjarien lluny de Creta en direccié al nord, on hi havia moltes illes on podrien comengar una nova vida. Des de terra, els pagesos i els pescadors miraven perplexos aquells dos ocells grans i estranys. [car, que s’havia deixat transportar pel goig de la ingravitacié’ i Ja bellesa del cel, va comengar a riure, i la seva rialla va sonar cristal-lina com l’aigua d’un rierol. Se sentia tan felig que movia les ales cada vegada amb més forga, i volava més i més amunt: amunt, molt amunt, encara més amunt... Dédal, en canvi, va trigar a acostumar-se al miracle del vol. Durant una bona estona es va sentir incomode, perqué no dei- 2 Esa dir, que era com si no estigués sotmes a la forga de la gravetat.xava de pensar que els homes han nascut per tocar a terra amb cs Peus. No obstant aixd, es va acabar oblidant dels seus temors 1, mentre volava, va comengar a somiar en la nova vida que els esperava alla on el vent els portés. Va somriure i es va girar per mirar el seu fill, pero de sobte una ganyota de terror li va defor. mar la cara. Icar no era ni al darrere ni al davant, ni a dalt nia baix! Dédal el va buscar pertot arreu, perd no va aconseguir tro- bar-lo enlloc. A la fi, va fixar la mirada al mar i va descobrir que el noi surava sobre l’aigua, immobil com un cadaver, d’esquena al cel. Al seu voltant hi havia les canyes de les ales, disperses. Esquingat pel dolor, Dédal va comprendre la terrible veritat: el seu fill, inconscient i temerari? com tots els joves, havia con- fiat massa en la seva propia habilitat, havia volgut volar més amunt que els ocells i el sol havia castigat la seva supérbia‘ fo- nent-li les ales perqué s’ofegués al mar... ee”