C) Redacta un text descriptiu de 4000 a 4500 caràcters

Jacobo García de Rueda

El sol lluia amb força dalt del cel. Tot i que eren encara les deu del matí, la xafogor era ja intensa.
Aquesta humitat càlida i adhesiva impregnava el dormitori de la bella dorment.
Els vidres de la finestra eren traspassats pels raigs solars que lluitaven per despegar les seves
parpelles omplides de són. Els mobles del dormitori, i en particular el llit de mobila, suaven la seva
resina olorosa i inflaven les narius de la bella. Els llençols de cotó blanc estaven mullats per les
seves secrecions.
La transpiració del cuir cabellut li impregnava els llargs cabells negres i tacava el coixí amb
marques olioses. Uns fils prims de bava tendra lluien entre els seus llavis mig oberts. Els plecs
infinits de la carn abandonada sobre el llit degotaven els seus sucs interns. Les arruges dels ulls que
també somreien adormits... Els arriats encargolats de les orelles... Els solcs de la nuca... Els replecs
de les aixelles... L'embassament profund del melic... Les rugositats dels colzes, els canells, els
genolls i els turmells... Les dues mitjes llunes que enmarcaven el seu pandero... El tall silenciós del
sexe lubricat...
La bella adormida es va estirar amb plaentera mandra. Va separar la cama esquerra, el genoll dret es
va doblegar més encara i va deixar a la vista, entre les cuixes, l'arc de triomf que dona accès al seu
paradís.
La temperatura a l'interior de la cambra havia continuat pujant alhora que l'astre rei continuava la
seva carrera ascendent cap al mitgjorn. Els trenta sis graus i mig del cos relliscós, lluent, perfumat
de la bella es veien ampliament superats pels quasi quaranta graus que marcava el termómetre de
paret penjat al costat del seu taulell de nit.
Els radis solars que inundaven l'habitacle on la bella dormia el seu somni impossible eren cada cop
més verticals i calents. Els fotons grocs i vermells es passejaven amb goig i delit sobre les seves
curves i plecs. Les ones de calor llumínic ballaven sense vergonya sobre l'adormida criatura. Li
feien lleugeres carícies i suaus pessigolles.
A cegues la palvaven, sense dits la tocaven , sense llavis la besaven, sense llengua la llepaven, sense
ungles l'aranyaven, sense dents la mosegaven, sens nas l'oloraven, sense oida l'escoltaven, sense
paladar la gustaven, sens ulls l'admiraven i li susurraven mots càlids sense veu...
El rei sol era lliure i senyor per recòrrer, passejar, inspeccionar, descobrir, robar, investigar,
dominar, posseir i conquistar el bell cos allitat: sobre i sota, al costat, per fora i per dins, per davant i
per darrera, entre, al voltant, a les voreres, en mig, a esquerra i a dreta...
Suaument i amb violència extrema, tímid, esquiu, altaner, melanconiós i desganat, impacient,
afamat, tendre, generós, rianer, elegant i groser, suau, perillós, traicioner...
El sol penetrava tots els porus de la bella pell amb impudícia. Amb la calor dels seus raigs perforava
aquella nudesa somniada i la desfeia a poc a poc. La grasa dels pits es liquava, es tornava llet
derramada sobre els llençols. El ventre es feia mel i el sexe es tornava mar.
Lentament anava minvant la solidesa d'aquell cos que fluia i es derretia amb la calor i el plaer
extrem i repetit... el goig mai acabat deslleia a la bella en un flux d'extàsi arrebatat que es
transformava en vapor i pujava en volutes de fum blanc cap al sostre.
A les dotze del matí, quan semblava que les campanes de l'esglèsia veïna s'havien tornat
definitivament bojes, el sol arribava al seu vértix. Sobre el llit banyat per l'astre solar, allà on havia
estat estirada la bella dorment, només quedava ara un petit toll d'aigua salada.

En aquest punt, l'ull que havia observat la escena de la bella esfumada, va dirigir la seva mirada cap
al racó inferior dret de la pantalla de l'ordinador, on es podia llegir la descripció d'aquesta mateixa
escena, fil per randa, amb pels i senyals, fins als més ínfims detalls. L'ull de l'observador buscava la
petita finestra on trobaria la informació que necesitava: quants caràcters sumaven aquesta descripció
que la seva imaginació calenturienta li havia donat contemplar?
El professor que li havia encomanat aquesta tasca descriptiva exigia un mínim de 4000 caràcters.
L'ordinador informava que ja hi havia arribat. Així doncs, amb els deures complerts, el voyeur
imaginatiu podia deixar a la bella dorment i anar-se'n al llit on, escalfada per la lectura que n'havia
fet per damunt de les espatlles del seu home escriptor, la seva dòna, ben desperta, l'esperava...