Aslan Alíevitx Maskhàdov (en rus Аслан Алиевич Масхадов) (Xakai,

Kazakhstan, 21 de setembre de 1951 – vora Grozni, Txetxènia, 8 de març de

2005) va ser un militar i líder independentista txetxè, President de la
República Txetxena d'Itxkèria entre 1997 i 2005
Va néixer a l'exili del Kazakhstan, on fou traslladat tot el seu poble durant les
deportacions ordenades per Stalin.[1] El 1956 els permeteren tornar i es
traslladà amb la seva família a Zebir-Iurt, Nadterètxnaia, Txetxènia. Es
graduà a l'escola superior d'artilleria de Tbilissi el 1972 i completà els seus
estudis a l'acadèmia militar Kalinin de Leningrad (1981)
Com a membre de l'exèrcit soviètic,[1] fou coronel de la divisió d'artilleria de
Vílnius, a Lituània, participant el 1991 en algunes operacions de repressió
dels moviments independentistes de les repúbliques bàltiques. Seguint
l'exemple de Djokhar Dudàiev, abandonà l'exèrcit soviètic i tornà a Txetxènia
l'any 1991 i, des del 1992 ns al 1996, serví l'exèrcit txetxè, on se'l considerà
artífex de la victòria de les tropes txetxenes contra la primera invasió russa.
Fou primer ministre del govern de coalició txetxè després de la mort de
Dudàiev des de l'octubre del 1996 ns al gener del 1997, i un dels
responsables txetxens en les negociacions de pau amb els russos que
conduïren a l'Acord de Khasav'urt l'agost del 1996.[2]
Tingué greus di cultats per a reconstruir el país després de la guerra, en una
societat aliena a la noció d'estat i regulada pels clans, i va perdre el control
de bona part del país a mans de senyors de la guerra com Xamil Bassàiev i
d'altres veterans de la Guerra de l'Afganistan in uïts pel wahhabisme.
Tampoc no pogué disposar del suport de les elits del país, que havien fugit
arran de la guerra enmig d'un moviment de més de 200.000 refugiats,
agreujats per la repressió russa i l'extorsió dels mujahidins txetxens. En
aquest context de caos, a l'octubre del 1999 esclatà la segona guerra a
Txetxènia, que el Kremlin presentà com una acció antiterrorista. El líder
txetxè uní aleshores les seves forces amb els islamistes de Xamil Bassàiev
en contra de Moscou. Enmig d'un con icte obert, el govern rus negà la
legitimitat política d'Aslan Maskhàdov i de la resta d'autoritats txetxenes, tot
donant suport al prorús Akhmad Kadírov. Per aquest motiu, ell i el seu govern
passaren a la clandestinitat i organitzaren guerrilles a les muntanyes
El 8 de març del 2005 fou assasinat per un comando de les forces especials
russes a uns 15 kilòmetres al nord de Grozni.
Va fer estudis primaris i secundaris a l'Escola Graduada, al Seminari
Conciliar i a l'Institut Santa Maria d'Eivissa. Es va llicenciar en medicina
(1977) i especialista en psiquiatria (1982) per la Universitat de Barcelona, on
també va fer estudis de loso a i lletres. A més de la consulta privada, ha
exercit la seva especialitat a l'Hospital de la Creu Roja de Palma, l'Hospital
de Can Misses (Eivissa), l'Hospital de Son Dureta (com a coordinador del
Servei de Psiquiatria) i a la Policlínica Nuestra Señora del Rosario (Eivissa).
fi
fi
fi
fi
fi
fl
[

fl
.

Ha estat professor de ciències de la conducta i infermeria psiquiàtrica de

l'Escola Universitària d'Infermeria de la Universitat de les Illes Balears. Va ser
(2006) cap de Servei de Psiquiatria i Psicologia de la Policlínica Miramar
(Palma), professor de medicina legal psiquiàtrica de l'Escola de Pràctica
Jurídica de Palma i membre docent del Comitè per a la prevenció i el
tractament de les depressions.[1]