INFORMACIÓ IMPORTANT DEL PLA DE SUPORT INDIVIDUALITZAT

Es fa un PI (Pla de suport individualitzat)  quan un alumne/a....presenta un trastorn que

requereix una programació adaptada que faciliti els seus aprenentatges.

PI PER A ALUMNAT AMB TRASTORNS D’APRENENTATGE (TA).

Per a alumnes amb trastorns d'aprenentatge i TDAH identificats mitjançant una

avaluació psicopedagògica i per als quals les mesures generals d'atenció a la diversitat
no hagin estat suficients, es poden proposar plans individuals seguint les orientacions
establertes en la Resolucions de la Generalitat, corresponents. La Generalitat va
proposar utilitzar protocols “ La dislèxia: detecció i actuació en l’àmbit educatiu, i el
TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu” publicades pel Departament
d’Ensenyament.
El PI els cal, entre d’altes, als alumnes sobre els quals s'hagi pres la decisió d'avaluar-los
amb criteris d'avaluació inferiors o superiors als del nivell que els correspon.

COM S’INICIA UN PI?

La proposta d’elaborar un pla individualitzat pot sorgir d’un dictamen d’escolarització

de l’EAP, a demanda d’un tutor/a o de qualsevol altre mestre/a o professor/a de l’equip
docent quan identifiquen que, per al progrés d’un alumne/a, no són suficients les
mesures d’atenció a la diversitat planificades per al centre en general.

En algunes ocasions la iniciativa pot sorgir de la mateixa família, que s’adreça al centre
per demanar que s’elabori un PI. 

El PI es realitza habitualment per a un curs escolar,  al llarg del qual  es va adaptant i/o
modificant  segons el  progrés i  les  necessitats de l’alumne.

COM ES FA L’ELABORACIÓ DEL PLA DE SUPORT INDIVIDUALITZAT?

1. L'equip docent ha d'elaborar el PI en el termini màxim de dos mesos des del

moment en què se'n determini la necessitat.
2. El tutor de l'alumne és el responsable d'elaborar el PI i de fer-ne el
seguiment, amb la col·laboració de l'equip docent i, si escau, amb
l'assessorament dels serveis educatius i, o també, de l'orientador del centre
educatiu i prenent en consideració els informes que aportin altres professionals
de l'àmbit sanitari i sociosanitari, i ha d'actuar com a principal interlocutor amb
els pares, mares o tutors legals i l'alumne.
3. Correspon a la direcció dels centres, amb el vistiplau de la CAD (comissió
d’atenció a la diversitat), o l'òrgan equivalent, aprovar el pla, i vetllar per la
coordinació i col·laboració dels professionals que hi intervenen, i pel seu
compliment.
4. Els pares, mares o tutors legals i l'alumne han d'estar informats del procés i
han de col·laborar en l'elaboració dels acords del PI i en el seguiment
d'aquest.

1
 5. En el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials, l'elaboració del PI
es fonamenta en l'informe de l'EAP de reconeixement de necessitats específiques
de suport educatiu.

ELEMENTS DEL PLA DE SUPORT INDIVIDUALITZAT:

 Dades personals
 Dades escolars
 Breu justificació del PI
 Proposta educativa. El punt de partida per a la proposta educativa que ha de
quedar detallada al PI és la programació d’aula (formada per les unitats
didàctiques o projectes) del grup on es troba inclòs l’alumne. Segons aquesta
programació s’adaptaran els criteris d’avaluació dels àmbits o àrees que
pertoquin.
 Avaluació. Criteris d’avaluació
 Temporització
 Mesures i suports
 Conformitat del pla de suport individualitzat
 Seguiment del PI

AVALUACIÓ INICIAL:

Un cop s’ha fet la recollida d’informacions, que posteriorment s’arxivaran  a l’expedient

acadèmic  de l’alumne, es fa la primera reunió de l’equip per posar en comú les diverses
informacions i començar a concretar el PI de l’alumne tenint en compte les aportacions
dels diferents professionals.

Aquesta reunió té la finalitat de compartir  el coneixement de l’alumne/a i de les

seves necessitats.  Caldrà identificar  els punts forts, els interessos i potencialitats de
l’alumne per deixar constància de les competències més desenvolupades i  identificar
les capacitats, habilitats i competències que cal prioritzar.

En la descripció de les fortaleses de l’estudiant, convé especificar, per exemple, les

següents informacions:

 Els estils i les maneres en que l’alumne aprèn millor (per exemple, el mètode
visual, auditiu, cinestèsic)

 Les habilitats d’aprenentatge ja adquirides (per exemple, les habilitats

d’organització; habilitats de gestió del temps)

Els punts forts en determinades àrees com el processament cognitiu i comunicació (per
exemple, el llenguatge expressiu – expressió oral), l’educació musical, física…

2
AVALUAR EL PROGRÉS DE L’ALUMNE:

El tutor/a coordinador/a del PI ha de vetllar perquè es faci un seguiment del PI tant a les
sessions d’avaluació amb tot l’equip docent, com en reunions específiques de l’equip de
seguiment del PI amb els altres agents implicats (logopeda, fisioterapeuta, orientador/a,
professional de l’EAP...)  i/o amb l’alumne i la mateixa família.  És important que quedi
constància dels temes tractats i dels acords o canvis que es plantegen al llarg del curs.

Igual que amb tots els estudiants, el docent ha de supervisar acuradament el procés
d’avaluació de l’aprenentatge de l’alumne amb PI, de manera que les estratègies
d’ensenyament ineficaces puguin ser interrompudes i substituïdes per altres de noves.

Quan un docent és responsable de l’ensenyament d’una matèria o curs en el qual té un

estudiant amb PI  pel que s’han modificat els objectius i els criteris d’avaluació,  haurà
incorporat estratègies diverses, com la instrucció en grup, la tutoria entre iguals, un
company d’aprenentatge o el cercle d’amics, que poden ajudar l’alumne a participar en
moltes activitats d’aula. Quan altres alumnes estan treballant en tasques individuals amb
autonomia, el docent  ha d’aprofitar aquesta oportunitat per proporcionar a l’alumne
instrucció directa i/o  tasques individualitzades dissenyades per ajudar-lo a adquirir els
coneixements i les habilitats descrites en el seu PI.  Els docents d’aula han de promoure
l’autonomia de l’alumnat estructurant els espais i planificant les tasques individuals, per
tal  que  puguin practicar les habilitats prioritzades i  executar les tasques amb el mínim
suport necessari docent. 

L’avaluació dels alumnes amb PI ha de ser sistemàtica i contínua, tal com, es fa amb
tot l’alumnat. 

L’avaluació proporciona informació que permet al professorat ajustar diàriament

l’ensenyament per mantenir òptimes condicions d’aprenentatge en l’alumnat. És
essencial per controlar l’eficàcia de les estratègies i de les adaptacions  didàctiques i per
comprendre com aprèn cada alumne objecte de PI. 

És necessari incloure múltiples estratègies d’avaluació, com l’observació directa, els

portafolis, les graelles, les proves, els projectes, les rúbriques i altres instruments
d’autoavaluació. Els alumnes han de ser encoratjats a fer-se responsables del seu
propi aprenentatge i, en la mesura del possible, han de ser conscients dels objectius de
les programacions, els objectius d’aprenentatge  i altres tipus d’adaptacions descrites en
el seu PI  per tal de col•laborar en l’avaluació del propi procés educatiu. Els alumnes
poden ajudar a identificar el seu propi nivell de preparació en les activitats d’avaluació i
col·laborar  aportant evidències del seu propi aprenentatge,  quan aquest no es fa visible
en les activitats d’avaluació  estàndards.

L’avaluació contínua pot indicar-nos que el PI necessita ser ajustat. Aquest ajustament o
actualització es pot fer de diverses maneres:

 Concretant nous objectius o revisant els objectius finals del PI del curs, si
l’aprenentatge avança a un ritme més ràpid del que s'ha previst en el pla.

3
  Dividint els objectius en passos més petits o ajustant els objectius finals del PI,
si l’aprenentatge s’està produint a un ritme més lent del que es preveu en el pla.
 Modificant  les estratègies d’ensenyament, l’equipament individual o el nivell de
suport humà.

Qualsevol canvi en els objectius d’aprenentatge del PI que impliqui un canvi en els
criteris d’avaluació, haurà de ser comunicat a l’alumne i a la família i ha de permetre la
seva concreció en les activitats d’avaluació. 

AVALUACIÓ, PROMOCIÓ I ACREDITACIÓ

 Els resultats de l'avaluació de l'alumne que consten en documents oficials

d'avaluació responen a l'aplicació dels criteris establerts en el PI.
 El PI s'avalua i actualitza d'acord amb el progrés personal de l'alumne.
 Es revisa de manera periòdica i, com a mínim, cada curs escolar.
 El PI pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps previst inicialment si
l'evolució de l'alumne així ho aconsella. Aquesta decisió, a proposta del tutor o
tutora de l'alumne, informada la família i amb l'acord de la CAD, l'ha de
prendre, degudament motivada, el director o directora del centre.  El PI ha de
constar en l'expedient acadèmic de l'alumne.
 Del contingut, l'avaluació i la finalització del PI, els pares, mares o tutors n'han
de ser degudament informats.

QUINA DURADA TÉ? QUAN S’ACABA?

El PI pot finalitzar en qualsevol moment i abans del temps previst inicialment si

l'evolució de l'alumne així ho aconsella. Aquesta decisió, a proposta del tutor o tutora de
l'alumne, informada la família i amb l'acord de la CAD, l'ha de prendre, degudament
motivada, el director o directora del centre.

Els alumnes amb PI poden ampliar un curs la permanència en l’etapa, sempre i quan
aquesta retenció afavoreixi la seva evolució personal i social i el progrés en els seus
aprenentatges. Excepcionalment, per a alumnes amb altes capacitats intel·lectuals es pot
portar a terme la reducció de la durada de l’etapa. En aquests dos casos, s’ha de
comunicar la decisió al director dels serveis territorials corresponents.

Del contingut, l'avaluació i la finalització del PI, els pares, mares o tutors n'han de ser
degudament informats en l’avaluació de trimestre o final de curs.

 El PI ha de constar en l'expedient acadèmic de l'alumne

4
INFORMACIÓ: ELS EAP, EQUIPS
D’ASSESORAMENT I ORIENTACIÓ
PSICOPEDAGÒGICS.
Els EAP són equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al
professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació
als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves
famílies.

FUNCIONS

Els serveis s’adrecen als centres educatius, els equips directius, el professorat i altres
professionals implicats en l’atenció a l’alumnat amb dificultats o amb necessitats
educatives especials, l’alumnat i les seves famílies, i el treball a la seva zona d’actuació.

Atenció a l’alumnat i les seves famílies

 Identificació i avaluació psicopedagògica i/o social de les necessitats educatives

especials de l’alumnat i proposta d’escolarització, en col·laboració amb els
serveis educatius específics quan s’escaigui.
 Elaboració de dictàmens i Informes diversos per a orientar l’escolarització.
 Realitzar la valoració motriu de l’alumnat amb necessitats educatives especials
per tal d’establir el seu grau d’afectació i les seves necessitats d’accessibilitat i
planificar i dur a terme programes d’intervenció amb aquest alumnat.
 Assessorament al professorat per a la planificació de la resposta educativa
(adaptacions d’aula, de materials, plans individualitzats...) que pugui necessitar
l’alumnat, en col·laboració amb els mestres i professors, especialistes i serveis
educatius específics.
 Assessorament a l’alumnat, famílies i equips docents sobre aspectes d’orientació
personal, educativa, professional i social.
 Seguiment de l’alumnat amb necessitats educatives especials al llarg de la seva
escolaritat i de manera especial en els moments de transició entre etapes
educatives, en col·laboració amb els altres professionals serveis educatius
implicats.
 Detecció, valoració i derivació -si s’escau- d’alumnat als serveis educatius
específics (CREDA, CREDV, SEEM, SEETDIC), als serveis socials, de salut o
de justícia (CSMIJ, CDIAP, EAIA, DGAIA...).
 Coordinació amb altres professionals, serveis o institucions de la zona per donar
una resposta coherent i adequada a les necessitats educatives de l’alumnat.

Atenció als centres educatius

 Assessorament als centres i al professorat en la identificació de necessitats

educatives de l’alumnat i col·laboració en la planificació d’actuacions de
resposta educativa en l’entorn escolar, familiar i social.
 Coordinació amb l’equip directiu i amb el professorat del centre que dona suport
a la diversitat de l’alumnat (mestres d’educació especial, psicopedagogs, mestres
de pedagogia terapèutica, educadors especialitzats...).

5
 Participació a les comissions d’atenció a la diversitat del centre i a les
comissions socials.
 Col·laborar en processos d’inclusió, en la prevenció i resolució de conflictes i en
la detecció i prevenció de conductes de risc.
 Assessorament en processos de tutoria i orientació de l’alumnat.
 Assessorament per a l’entesa, la col·laboració i la confiança mútua entre les
famílies de l’alumnat i el centre educatiu, especialment d’aquell que alumnat
més vulnerable o amb risc d’exclusió.