AMFORA AMB INSCRIPCIO LLATINA I GRAFIT IBERIC ‘Marts ort ViLaR Vita CEIPAC Departament de Prehistoria, HistOria Antiga i Arqueologia. Universitat de Bavcetona P. sentem una Amfora que pertany des de fa molts anys @ la Colleccié Martinez, de Ia Guardia de Lloret de Mar, La Selva! Es desco- neix el Tloc exacte on va ser trobada, perd supo- sem que aparegué en aigides de la Costa Brava, no gaire lluny de! litoral de Lloret de Mar; no sabem si fou una troballa aillada o acompanyada daltees ‘materials. DESCRIPCIO Bs tracta d’una amfora sencera, tipus Laictana 1 (Comas 1983) (Comas 1985) 0 Tarraconense 1 (Nolla/Solias 1984-85) (Nola 1987) que té com a caracteristica singular portar a la vegacla una ins- cripci6 latina i un grafit iberic (ig. 1). La peca, de formes proporcionades, presenta Ja particularitat que les anscs, amb ranura central Tongitudinal, sn asimétriques, I'una és més petita que T'alira. Pasta 10R6/6 (ataronjada vermellosa mode- raga), fina, dura, amb particules de quars i mica. Sense engalba. Tota la superficie porta concrecions de corall, i restes de material ferrds a ta boca, la vora i ansa més petita, * Grup de Recerca de Qualia. Generalitat de Catalans SGR 954200, E-mail: esp ftworw.ub esICETPACIceipae bint 1 Aagaitn al Sr. Angel Mertinez dela Guana tes facile ‘ats que ons fa dont per poder publicar aquesta pecs. 2 Pera la caloracié de ta pasta hem utlivat The Rock Color Chart (The Geological Sociery of America}, oe 27 a 19h gg 295288 295 Enire les dues anses i en el centre del loc on comenga el cos presenta tina marca impresa abans de Ja coccié, amb un segell rectangular d” angles atrodonits de 3.20 em per 1.20 em, amb la inserip- ci6 latina MEVI de lletres molt regulars que mesu- ren 0,80 em d'altura, AValtre canté, també a Iinici del cos, entre les anses perd decantant-se cap a la dreta, porta set ccaracters ibérics incisos després de Is coceis, el més ‘gran a Pesquerra i, a continuaeis un espai,i les altres sis letres més petites i regulars (ta, thke.Les); La Tongitad total dels grafits és de 11,50 cm, i altura dels signes mesura entre 2,10 i 1,10.cm, ‘Dimensions de ’amfora: altura total: 92 cm; diam. boca: 14,60 cm; altura vora: 5 cm; altura lavi: 2,70 em; altura coll; 13 cm; Hargada anses: 18,60 cm; amplada anses a Ia part central: entre 4 em i$ om ; diam, maxim cos: 102,80 cm; aleura piu: 12 om; diam. piu: 430m, ESTUDI Les aumfores Laietana 1 o Tarraconense 1 ser- vien per contenir vi, i foren munufacturades en diverses terrisseries de la costa de} Maresme, en els jaciments de Cal Ros de les Cabres (El Masaou - Ocata) (Olesti 1995: 408), Can Notxa (Argentona) (Olesti 1995: 446), Can Majoral (Matard} (Olesti 1995: 459-460), Forn de ies Casetes (Matar) (Olesti 1995; 473), Sot del Camp (Sant Vicene de Montalt) (Olesti 1995: 481-482), Horta Nova (Arenys de Mar) (Olesti 1995: 491), El Roser - Majal (Calella de la Costa) (Lopez Mullor 1985: 179) (Olesti 1998: 502-503), aquestes formes s’e- Iaboren en jaciments que ja existien en baixa epoca ibérica. També es fabricaren a La villa de Ta Salut (Sabadell, Valles Occiental) (Casas i Selvas 1987: 20), a Fenals (Lloret de Mar, La Selva) (Casas iXK &yveny™ FIGURA 1 Genover et alii, 1990: 28) i a Llafrane (Palafrugell, Baix Emporda) (Casas i Genover et alii, 1990; 26) (Nolla/AicartEsteva, 1990: 58) (Llinas/Sagrera, 1993: 110, fig. 12, 7), Possiblement aquesta aumfora, per ta seva colo- raci6 i les caracteristiques de la pasta, fou elabora- da.en el taller de Fenals de Lloret de Mar. Les Laietana 1 les trobem majoritariament a Ja costa catalana; al Cire roma de Tarragona, a Gava (Baix Liobregat), a la Plaga del Rei (Barcelona) (Mir6, 1988: 120), a diverses excavacions fetes en el 296 nucli urba de Badalona (Barcelonés) (Comas, 1983) (Comas, 1985) (Comas, 1987) (Puerta/Rodriguez, 1987); ala comarea del Maresme: a la Riera de Teia (El Masnou) (Olesti, 1995: 406), als Forns de Can Portell (Argentona) (Prevosti/ArxéiCaballé, 1995: 46-55), al jaciment de Can Balangé (Argentona) (Prevosti/Arxé/Caballé, 1995: 62-78), al Cami de Jes Cine Sinies (Matard) (Olesti, 1995: 455), al ‘Torrent de les Piques - Can Pompeu Serra (Matar6) (Olesti, 1995: 468), a l'exploracié submarina de Llavaneres i Mataré (Pascual, 1981: 240-241); a Can Canoves i a Can Roig (Pineda de Mar) (Olesti, 1995: 505-506); a la comarca de Ia Selva: Els Padrets (Blanes) (intdites); a la comarca dlel Baix Emporda: a I'exploracié submarina de les illes Formigues (Palamés) (Vida/Pascual, 1971: 120- 122) (Mir6, 1993; 36), a La Fosca de Palamés (Almagro, 1952: 209); a la comarea de 1’Alt Emporda: a Emptiries (Almagro, 1952: 209), a les exploracions submarines del Cap de Creus (Mird, 1988: 121), ia les terres de I'interior prop del lita- ral, a Olivet d’en Pujol (Vilademat) (Casas i Genover, 1989: 38, fig. 13.5, 101 12.i fig. 16, 13), als Tolegassos (Vilademat) (Casas i Genover, 1989: 120, fig. 77, 6). Al sud de Franca, es donen, per exemple, a Cap Bear | 13 (Portvendres, Vallespir) (Liou, 1987: 273, fig. 4), a Vieille-Toulouse (Haute Garonne), a Agen (Lot-et-Garonne), « Vienme/Saint- Romain-en Gal (Isére) (Mir6, 1988; 121-123), al derelicte de Drammont B (Saint Raphaél, Var), i també en jaciments d’Iralia (Nolla/Solias, 1986- 85: 133) La mamafacturacié de les amfores Laietana 10 Tarraconense 1 a la costa catalana, se situa quan comencen les produccions de vi laieti, una mica abans de la meitat del segle I a.B., aproxi- madament, i acaben a les darreries del mateix segle, perd la seva funcionalitat com a atuell de transport i d’emmagatzematge, fa que es seguel- xin utifitzant fins a comencaments del segle Tde Vera. La mateixa forma es produeix en pasta inas- saliota i s"ha trobat al jaciment de la Butte des Carmes (Equipements Publics et re des Grands Carmes) de Marsella (Bertucchi, 1992: 136 i 141, fig 75, mtims 1 i2, fig 77, mims 142, fig 103), data- ble a les darreries del segle I a.B, Aguest tipus d°amfora pot portar diverses mar- ques Ilatines, M. ANTO (M. Antonius), C.1YN. (Caius lunius), Q.MEVI (Quintus Mevius), CMVCT (Caites Mucins), SEXSTA w( Sextus Si} L.VENVLEI (Lucius Vonuleias), iL. VOLTELL (Lucius Volteias) (Nolla/Subias, 1984-85: 134-136) (Nolla, 1987; 219-222) (Comas, 1987: 164).La marca MEVI es coneguda des de temps (Almagro, 1952: 209) (Beltrén, 1970: 182, fig. 56, 227). Apareix Q.MEVI 0 MEVI (Pascual, 1991: 167-168, Lams. XV i XID), també en arnfores de la forma Pascual 1 per exemple a Badalona (Comas, 1987: 164), i a prop de Grand Bassin B (Aude) (Solier, 1981: 62, fig 20, 1) a la costa del sud de Franga, Es tracta del nomen MEVIUS que és molt fre- qiient entre els Volseii, i també es troba a la Campania, al Sarnni, al Laci, i entre els Frentani (Miré, 1988: 211) Es coneixen caracters ibérics en nombroses ceramiques d'¢poca romano-republicana i d’inicis de l’@poca imperial, tant en formes de tradicié ibe- a com en peces d'origen italic o en imitacions locals. Aquestes inscripcions, majoritariament, es. troben fetes després de la coceid, perd també es donen casos en qu? els signes ibarics estan impresos abans de coure Ia pega, dins dun cartutx i, fins i tot, algunes imiten la forma in planta pedis (Garcia Bellido, 1959: 164-166, fig 1). — Al carrer Don Juan, niimero 9 a Saragossa aparegué una imfore Laietana 1, amb una ins- cripci6 ibetica dintre dun carturx (Aguarod, 1992: 109, fig.t, 1). — Del jaciment de Jardi Park (Premia de Dalt, EJ Maresme) és un fragment de dolium que porta en un cartutx una inscripeié ibérica (Olesti, 1995: 422, fig, 3). Pel que fa a les Amfores ithliques 0 a les imi- tacions produiides al nord-est peninsular que por- ten grafits amb cardcters ibérics tenim, per exemple: — Al poblat ibéric de Burtiac (Cabrera de ‘Mar, El Maresme). dues amfores de la forma Dressel 1 presenten grafits ibéries incisos (Panosa, 1993a: 183-184, figs. 17-18 i 19-20), —A Els Prats de Rei (Ania) dos grafts inci- sos sobre Amfora Dressel 1 (Panosa, 1993a: 214, fig. 105-106). — En e] Museu Arqueoldgic i Etmografic ‘Municipal de Xabia esta dipositada una amfo- sa italica de procedéncia submarina, forma Dressel 2-4, que presenta quatre signes ibéries grafiats (Bolufer, 1987: 37-38). ‘També es coneixen monedes (Villaronga, 1979), Vapides (Llueca, 1983: 95-96, fig 8), i 297 algunes poques peces ceramiques que presenten conjuntament inscripeié Hatina i ibérica, per exemple: — Enel jaciment de La Closa, situat sota ls ‘muntanya del poblat iberic del Puig de Vinards (Baix Maestrat), un fragment de terra sigil-lata sudgil lica, Forma Ritterling 5, porta en el fons intern el segell del ceramista mal marcat, ia Ja superficie externa dues Iletres ibériques gra- fitades (Oliver, 1978: 286). — Prop del poblat del Tossa de Manises (Horta) es trob’ un fragment de terra sigillata sudgil-lica, forma Dragendortf 22/23, que té tres linies grafiades, la primera i la tercera amb carcters ibéries, ila segona amb Netres Tlati- nes (Lobregat/Rasser, 1993: 119-120), Pel que fa a la inscripci6 iberica d’aquesta amfora: — Els signes ta.r es troben a la vora d'un alathos dels Prats del Rei (Anoia), sense cro- nologia, i també a la base dana pixide de ver- nis negre de la Forma 3 de Lamboglia (1952) i Forma 7550 de Morel (1981), procedent del Castell d’ Amposta (Montsia), amb una cro- nologia de la segona meitat del segle II 0 pri- mers del segle Ta.E. Sembla que ta.r é un clement freqient entre els noms propis com ppostos i, aixf mateix, pot iniciar elements antro- ponimics (Panosa, 1993a: 211, figs 97 1 98: 217, figs 113 i114). — Per altra banda, s6n nombrosos els esgra- fiats que comencen amb el signe ta sobre tota classe d objectes tant dimpartacié com ela. borats pels indigenes, aixd fa pensar als lin- gilistes que podria ser un simbol arbitrari relacionat amb cl ILiurament d'un lot, sense que indiqui per forga una quantitat (numeral) ‘© una marca de fabricant (Panosa, 1993b: 57). BU fet que hi hagi una separacié entre aquest primer caracter i la resta de signes ibérics podria interpretar-se com dues paraules ben diferenciades que serien ta la primera, i nti.ke.Les la segona, — Els signes Le. al final de paraula, segons Almagro (1952: 76-77) formen part dels noms propis com Andobeles, Andobales, Indibilis dels textos Tatins, el mateix opinen Albertos (1966: 263), i Untermann (1979: 290-291), tal com es troba, per exemple en els noms indi genes del Bronze d’ Ascoli del segle T aE. (Maluquer de Motes, 1968: 156-157).— nfi,ke.Le.s es tractaria, per tant, d’un amtropanim indigena, segurament del sub- jecte que va adquitir ’amfora ila va mnarear amb el seu nom. Es molt freqiient trobar gra- vats un 0 dos signes ibérics © noms propis sobre tot tipus d’objectes, ceramics 0 no, que uiilitzaven de forma quotidiana. BIBLIOGRAFIA AGUAROD, M.C. (1992), “Un dnfora Tarraconense WLaietana 1 eon sello ibérico procedente de Sulduie”, Bolestn del Museo de Zaragoza, 11 pp. 109-116. ALBERTOS, L. (1966), La onumdstica personal primi- siva de Hispania Tarriconense y Bética, Salamanca. ALMAGRO BASCH, M. (1952,: Las inseripciones ‘ampuritanas griegas, ihéricas y latinas, Monogr ‘fas Ampuritanas 11. Barcelona BELTRAN LLORIS, M. (1970), Las dnforas romanas en Espafta, Zarag07s, BERTUCCHL G. (1992), “Les amplores et le vin de Marseille Vie §. avant JC. - Me s. aprés J.-C." Revue Archéologique de Narbormaise. Supp. 25 BOLUFER, J. (1987), "Un graft ibaric sobre amforaith- lica del Maseu de Xabia”, XAbiga, 3. pp. 37-40. CASAS i GENOVER, J. (1989), ’Oliver den Pujol i Els Tolegassus. Dos establiments agricoles d’tpoca romain Vilademar. {Campanyes de 1982 a 1988), Girona. ‘CASAS i GENOVER, J ali (1990), Ceramiques com nes i de produccid local d'época romana. 1 Materiats augustalsjalto-imperials a les comar- ques ortentals de Girona, Girona. CASAS i SELVAS, M-T- (1987), “Estudi preliminar; les Jumfores de la vibia de la Salut (Sabadell), Arranaa, 1. pp. 15-26. COMAS, M. (1983), “La Laigtania 1, un nou Gpus d'am- fora trobat a Badalona’, Rev, Carrer dels Arbres, 59. pp. 23-26. COMAS, M. (1985), Bacnulo. Les dinfores, Badalone, COMAS, M, (1987), “Importacis i exportacié de vi a Bactulo: Mestudi de les amfores”. A El vi a VAnniguitat, Actes 1 Col. d’Arqueolosia romana, Badalona, 1985. pp. 161-173. COMAS, M., CASAS, M.T. (1989), “Nuevas aportacio- re5 para el conocimiento del Anfora Laistania 1: 298 Encura que es tracti d’una amfora de pro- cedéncia desconeguda, i signi molt freqiient en 1 nostre litoral, ereiem que pot resultar inte- ressant aquesta peca sencera als estudiosos de les produccions de les terrisseties del nord-est peninsular durant la baixa 8poca romano-repu- blicana, cronologia,difusién y produccisn”. A Amphores romaines et histoire économique. Actes du Col de Sienne. Collection de VFcoke de Rome, 114, Rome. Pp. 580-585. GARCIA y BELLIDO, A. (1959), “Marcas de ferra sigi- Hara: en caracteres ibézicos. Proremys en Azails”, Archive Espafio! de Arqueologia, 99-100, vol XXXT, pp. 164-166. LAMBOGLIA, N, (1952), “Per una clasificazione prefi- aiinare della ceramica campana”, Ait 1 Cogresso Inier. di Studi Liguei. Boedighers, 1950, pp. 139-206. LLINAS, J., SAGRERA, J. (1993), “Una construccié alt itmperial a Llarane, Fass, estraigrafia i materials", Cypsela, X. pp. 105-127 LLUECA, E. (1983), “La epigrafia ibgrica del Museo do Sagunto”, Homenaje al prof Martin Almagro Basch, vol I. Madrid, pp. 89-107. LOBREGAT, M., ROSSER, P, (1993), "Un iragmento cerdmico con grafitos bilinges, y la pervivencia de sustrato ibérico en la ciudad romana del Tossal de Manises(albufere, Alteawey". LONE. 1. pp. 119-135. LOPEZ MULLOR, A. (1985)," Excavaciones en la villa romana del’ Roser de Calella (E] Maresme, Barcelona), Campatias de 1981 y 1982", Empiries, 47. pp. 162-208. LIOU, B. (1987), “T Exportation du vin tarraconaise apres les Eaves”. A El via VAnciguitat, Actes 1 Cal, d’Arqueologia romana, Badslona, 1985 pp. 271-184, MALUQUER DE MOTES, J. (1968), Epigrafia prela tina de la Peninsula Ibérica, Barcelona. MIRO, 5. (1988), La producctn de dnforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino enla Tarraconense (sigios 14.C.-T2.C). BAR. 473. Oxford MIRG, J. (1993), “Arqueologia submarina en el ‘Mediterraneo: los pecios”, Cuadernos de Arquco- logta Maritima, 2. pp. 27-44.MOREL. LLP. (1981), Céramique campunienne: Les for- mes. 2 vols. Paris, NOLLA, TM, (1987), “Una nove Senfora catalan fa Tart onense I”, A Elvi a PAntiguitar Actes det I Col a Arqueviogia romana. Badalona, 1985. pp. 217-223. NOLLA.JM., AICART, F,, ESTEVA, L. (1990), “FE for ‘de ervissa de S’ Agar i Festabliment rom dels Finca ‘Alzina’”, Estudis del Baix Emporda, 9. pp. 37-62. NOLLA, IM. SOLIAS, J.M. (1984-85), “L'amfora “Tarrsconense 1. Caracteristiques, procedencia,arees de producei6, eronologia”, Butliett Arucologic, Bpoca V, mms. 67. pp. 107-144. OLEST, 0. (1995), El territori det Maresme en gpoci republicana (3. HPI .C.). Extedi @’Arguen~ Imorfotogia | Hisibria, Mata. OLIVER, A. (1978), “Epigrafia ibérica de la provincia. de Castellon”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueo- Togia Castellonense, 5. pp. 265-291. PANOSA, ML. (1993a), “Nuevas inscripeiones ibéricas de Catalutia”, Complutumt, 4. pp. 175-222. PANOSA, MI, (19930), Epigrafie ibérica al Valles Oriental, Resultats”, Limes, 3. p. 53-63, PASCUAL, R. (1981), “Exploracidn submarina entre Llavaneres y Matar (Barcelona)", Ampurias, 43. pp. 217-251, 299 PASCUAL, R, (1991),"Index d'estampilles sobre amfo- res catalanes”, Cuadernos dz Arqueviogia, 5. Barcelona, PREVOST, M., ARXE, §., CABALLE, A. (1995), “Auiopistes i Arqueoiogia. Memdria de le excava- tions en ta prolongacié de PAutopista A-19, Barcelona, PUERTA, C., RODRIGUEZ, M. (1987), “Una indstria urbana de produccié de via Baio (Badalona) ‘A El vi a VAntiguitat, Actes def I Cot. d'Ar- ‘queotogia romana. Badalona, 1985. pp. 183-188, RIBERA, A., RIPOLLES, P-P. (1977), “Anforus de ‘Benicarld y su zona costera”, Cuadernos de Pre- historia y Arquevtogia Castellomense, 4, pp. 159- 123. SOLIER, Y. (1981), “L's ‘Archaconautica, 3. pp. 39-85. UNTERMANN, J. (1979), “Bigennamen auf iberischen inschifteo", Actas 1 Cologuio sobre ienguas y culturas prerromanas de la P_ Ibérica, Tabingen, 1976. pp. 41-68, VIDAL, C., PASCUAL, R. (1971), “El pecio de Palamés”, Actas TT Congreso Inter. de Argueologia Submarina. Bordighera. pp. 117-126. VILLARONGA, L. (1979), Numismdtica antigua de ‘Hispania, Iniciacién a su estudio, Barcelona.