Parlem de...

l'assetjament escolar

Sisena guia de recursos de salut del Consell de la Joventut

de Barcelona
PARLEM DE... L’ASSETJAMENT ESCOLAR

Grup de Treball de Salut del CJB. Han participat en l’elaboració d’aquesta guia: Associació de Casals
i Grups de Joves de Catalunya (ACJ), Creu Roja-Joventut (CRJ), Associació Social d’Educació de l’Emoció
i de la Raó (Ass. SEER). Associació Universitària Sin Vergüenza (SIN VERGÜENZA), Centre d’informació
i Serveis a l’Estudiant de Catalunya (CISEC).

INTRODUCCIÓ

“A classe hi ha un company que sempre està sol. Hi ha uns nois

que no deixen de molestar-lo... No només se’n burlen, sinó que contínuament li estan fent bromes
pesades i li han posat un malnom humiliant. Algunes vegades fins i tot he vist com l’empentaven
a la sortida de classe... I l’he vist plorar. Ho trobo injust, m’agradaria fer alguna cosa, però tinc
por que acabin fent el mateix amb mi”.

Aquest relat mostra algunes de les característiques sobre l’assetjament escolar, també conegut com a
'bullying'. És un fenomen nou o ha existit sempre? Si és el cas, què ha passat perquè actualment hi hagi
més treballs i més agents que hi intervinguin? Què vol dir 'assetjament escolar'? Qui intervé en aquest
fenomen? La violència és social o és genètica? Quines característiques té la víctima? I l’agressor? Quin
pes té l’entorn social? Tu com educador/a pots fer-hi alguna cosa? A l’agrupament/esplai/centre/casal
sospites d’algun cas? La televisió en té tota la culpa? O la responsabilitat, més aviat, és compartida?

El fenomen social de la violència és molt més ampli que el problema institucional a les aules dels centres
educatius. Sovint els mitjans de comunicació ens conviden a reflexionar sobre el “perill” de viure en
societat. La violència és un terme omnipresent: violència domèstica, crims violents, violència sexual,
violència juvenil. La violència està al carrer, a la televisió, a Internet, a la vida domèstica, a l’àmbit econòmic,
polític. Per tant, el que passa als centres educatius és el reflex del que està succeint a les esferes
públiques i privades del món social.

Els episodis de violència als centres educatius tenen la capacitat d’atraure a l’atenció pública i crear
“alarma social”, i és preocupant que les escoles apareguin més a les pàgines de successos que no a les
d’educació i cultura. N’és un exemple el tràgic succés protagonitzat per Jokin, alumne de secundària de
14 anys d’un poble de Guipúscoa, que es va suïcidar després de veure’s entre les cordes. El seu cas ha
posat en portada la necessitat de prevenir i evitar casos de violència escolar.

Amb la màxima: “Pensa globalment, actua localment” donem el toc d’inici d’aquest guia. Així, primer
de tot, i per comprendre millor el fenomen de l’assetjament escolar, cal que ens aturem i fem una reflexió
col·lectiva: saber quin és el macro context de vida en la que viuen les societats occidentals i,
en conseqüència, nosaltres.

Hem organitzat el contingut a través de sis preguntes, amb les que volem oferir-te una sèrie d’eines que
facilitin la teva tasca educativa, per a que puguis prevenir, detectar i actuar en casos d’assetjament escolar.
A l’última part hi trobaràs un recull de recursos per Internet i un resum esquemàtic.

1
 Parlem de... l'assetjament escolar

Context de l’assetjament escolar

Com a apunt històric volem destacar la primera conferència europea sobre el problema de la violència
escolar l’any 1982. Però no serà fins la dècada dels noranta que s’editarà un primer informe sobre les
polítiques de prevenció, on s’estrena el terme anglosaxó 'bullying', entès com els maltractaments escolars
entre iguals. L’assetjament escolar era considerat pels i les estudiants com un dels temes que més els
preocupava i en un dels majors causants d’absentisme escolar. A partir d’aquest informe s’han elaborat
investigacions i estudis que donen resposta a les qüestions que ens plantegem avui dia. Però... què és
l’assetjament escolar?

“És l’assetjament psicològic, moral i/o físic, dut a terme en entorns educatius, on un o diversos
alumnes exerceixen poder sobre un altre. Es produeix de manera sistemàtica i amb la intenció de fer
mal, sense que la víctima tingui la possibilitat de defensar-se”.

Quant al context social, econòmic i cultural, el neoliberalisme econòmic i la globalització han originat
canvis als processos socials i les formes d’interactuar, i això ha influït a les societats, a les comunitats, a
les famílies i a les persones en general. Una de les conseqüències de la globalització és l’individualisme
i la homogeneïtzació de les persones. Altres punts propis del context són: v

1) Aliança entre els països rics basada en els negocis, la defensa del mercat “lliure” i la repressió i
control dels fluxos migratoris.
2) Un creixement de les desigualtats entre el nord i el sud.
3) La creació d’un pensament únic com a vincle ideològic entre ciutadans.
4) Una major incidència dels grans mitjans de comunicació.
5) La virtualització de la realitat.
6) La supeditació dels governs i estats al model econòmic liberal.

El paper de l’escola

Si abans hem descrit breument el context de vida a nivell macro, ara ho farem a nivell micro, és a dir,
el context escolar. Considerant l’escola com una institució social (estructura social més o menys estàtica,
que perdura en el temps i que determina la conducta de les persones) i com agent socialitzador (que
et dóna els significats per viure en societat), volem destacar que tot i que l’escola ha evolucionat, encara
té característiques que no contribueixen en reduir la violència. L’escola tradicional està basada en tres
principis bàsics: la negació de la diversitat, ja que l’educació està orientada a l’alumne mig; l’obediència
incondicional al professorat; i, finalment, l’existència del currículum ocult en funció del qual es defineix
el paper del professorat i de l’alumnat, però també algunes normes no explícites entre companys molt
útils a l’hora de donar resposta als conflictes entre iguals.

A més, existeixen tres característiques de l’escola tradicional que constitueixen factors de risc. Per una
banda, la tendència a minimitzar la gravetat de les agressions entre iguals, sovint considerades inevitables
o com a problemes que han de resoldre sense que els adults intervinguin. Una altra característica és la
resposta insuficient quan hi ha violència entre iguals. No es dóna ajuda a la víctima, provocant així un
suport implícit a l’agressor. I per últim, l’escola tradicional tracta la diversitat de manera tradicional, és
a dir, com si no existís.

La violència és genètica?

Dit això, volem destacar, a un nivell més conceptual que, segons el ‘Manifest de Sevilla Contra la Violència’
adoptat per la UNESCO l’any 1989, el principal enemic en la lluita contra qualsevol forma de violència
és creure que la violència és intrínseca a la naturalesa humana. Aquesta afirmació és igual de falsa com
la que, en el passat, trobava motius biològics a l’esclavitud i a la dominació racial o sexual. Des del Consell
de la Joventut de Barcelona creiem que la violència s’aprèn. El mateix passa amb la intolerància i el
sexisme. Ara bé, l’especificitat de l’esser humà rau en la seva capacitat de crear cultura,
reproduint o transformant les relacions socials d’una generació a l’altra gràcies a l’educació,
i no hi ha cap aspecte del nostre comportament que no pugui ser modificat amb l’aprenentatge. La

2
 Parlem de... l'assetjament escolar

cultura humana, entesa com la capacitat de transformar la nostra naturalesa d’una generació a una altra,
és un element clau per a superar la violència.

Defensar que la violència és un fet social i no “natural” vol dir també defensar que el concepte de
violència no significa el mateix que el concepte de conducta agressiva. Si aquest últim el considerem
com un factor genètic del comportament humà amb finalitat de conservació i dominació dels recursos
per sobreviure, la violència no pot ser assimilada a l’agressivitat, sinó com un comportament adquirit
en un context social determinat. L’assetjament, l’exclusió social i la prepotència que succeeix entre iguals
dins del context escolar, no és un comportament puntual ni una resposta esporàdica per sobreviure.
Més aviat és la seqüència d’accions repetides entre uns protagonistes, on la relació perdura en el temps
i es desenvolupa una determinada dinàmica. L’assetjament escolar no s’ha de considerar com una simple
baralla puntual sinó com un model de relació desigual entre aquells que s’espera tenir una relació
igualitària.

6 x 6. Preguntes i respostes sobre l’assetjament escolar

En una definició integral de l’educació, els agents socialitzadors d’importància van més enllà de l’escola,
com per exemple els caus o els esplais, creats per educadors/es, que esdevenen terreny fèrtil per plantar
la llavor de la no violència. És per això que a continuació explicarem les característiques de l’assetjament
escolar en format pregunta-resposta, per tal de dotar de recursos i coneixement als i les educador/es.

1. Què és l’assetjament escolar?

En la seva denominació anglesa, el terme 'bullying', prové de bull o toro, i agrupa un conjunt molt divers
de conductes. Cal diferenciar el 'bullying' o l’assetjament escolar d’altres actituds entre iguals que poden
donar-se a les aules o en llocs compartits. En general, una baralla o una broma pesada aïllada no pot
considerar-se assetjament escolar, doncs aquest és un fenomen complex i multicausal que pot ser fruït
de la interacció entre factors psicològics dels agressors o de les víctimes com també de la interacció dels
recursos econòmics i educatius personals i/o familiars.

Com hem dit més a dalt el 'bullying' és l’assetjament psicològic, moral i/o físic, dut a terme als centres
educatius, on un alumne o diversos exerceixen poder sobre un altre. Es produeix de manera sistemàtica
i amb la intenció de fer mal, sense que la víctima tingui la possibilitat de defensar-se.

2. Quins rols apareixen?

Un agressor/a: Utilitza estratègies negatives per mantenir el poder i el control, no només sobre la víctima
sinó també cap a la gran part dels seus companys. Té una conducta violenta basada en les burles, en els
insults, en els robatoris, les amenaces, els cops, els rumors, etc, per ridiculitzar o aïllar a la víctima. S’hi
suma una escassa empatia envers la víctima. El 'bully' es fixa bàsicament en algú més feble a nivell físic,
intel·lectual i/o social. De l’abús que exerceix, el bully n’extreu una sensació de superioritat que li és
gratificant i l’empeny a repetir-lo, creant així una relació clara de dominació-submissió. Diferents autors
han detallat algunes de les característiques dels agressors: sovint abusen de la seva força física, són
impulsius, amb poques habilitats socials, una baixa tolerància a la frustració i gran dificultat a l’hora de
seguir les normes establertes.

Una víctima (o diverses): És el cap de turc del grup. La majoria de les víctimes es troben en aquesta
situació per por i/o pànic al seu maltractador. La víctima acostuma a no dir res perquè se sent avergonyida
i culpable. En sentir-se humiliada, indefensa i aïllada, la seva autoestima queda afectada negativament.
És habitual que els adults no ho sàpiguen, pel temor de la víctima de preocupar-los, per no voler semblar
feble o un delator.

L’observador: Són la resta de companys/es que contemplen l’escena violenta entre l’agressor i la víctima.
Callen o bé perquè gaudeixen, o perquè tenen por d’estar ells en el punt de mira o bé perquè no tenen
habilitats socials per evitar-ho. Alhora, poden ser inconscients de fins a quin punt pot arribar l’escalada
d’agressivitat.

3
 Parlem de... l'assetjament escolar

3. Com es manifesta l’assetjament escolar?

L’assetjament escolar acostuma a donar-se més freqüentment entre els 11 i 14 anys, i especialment entre
nois més que noies. Hi ha alguns símptomes que ens poden fer pensar que una persona està patint
assetjament escolar, com per exemple: la disminució del rendiment acadèmic, el no voler anar a classe,
el no explicar les coses d’un mateix/a, el deteriorament dels llibres, de la roba o la presència de senyals
i cops (per les baralles i les bromes pesades). Tot i aquests símptomes, l’assetjament escolar pot disfressar-
se de moltes maneres però sempre provoca patiment i trastorns relacionats amb l’estrès en la persona
que el pateix. El 'bully' té dues conductes agressives: la directa o la indirecta; però també tres
tipus d’agressions: físiques, verbals i/o relacionals.

Forma directa: L’agressor dóna la cara i la víctima s’adona que algú li està fent mal.
- Agressions físiques: Pegar, donar empentes, amenaçar amb armes, intimidar.
- Agressions verbals: Insultar, burlar-se, posar sobrenoms, amenaçar, coaccionar, escridassar.
- Agressions relacionals: Exclusió deliberada de les activitats. Sovint se la veu allunyada a l’hora del
pati o queda sempre desaparellada.

Forma indirecta: En aquest cas l’agressió pot ser molt subtil. La víctima s’adona que hi ha alguna cosa
que no va bé però no acaba de saber què falla. El fet que l’agressor/a no s’identifiqui pot desestabilitzar-
la molt. En aquest cas la víctima dubta de les seves pròpies percepcions i això és una font d’estrès i
d’ansietat.
- Agressions físiques: Amagar, trencar, robar objectes o pertinences de la víctima.
- Agressions verbals: Parlar malament d’algú, fer que ho senti per “casualitat”, enviar-li notes
grolleres, cartes, pintades, difondre mals rumors.
- Agressions relacionals: Ignorar-lo, fer com si no hi fos, tractar-lo com un objecte.

Les agressions solen donar-se en llocs on els adults habitualment no hi són, com per exemple als lavabos,
al pati, als corredors, a l’autobús... A més a més podem distingir quatre tipus d’assetjament escolar
segons en qui recauen les agressions. Per exemple el 'bullying' racista és el que recau en un noi o noia
d’una altra ètnia i els comentaris fan referència als seus orígens amb connotacions racistes. El 'bullying'
sexual és aquell que inclou burles o gestos sobre el cos o parts del cos de la persona i fan sentir incomoditat
o humiliació. El 'bullying' homòfob fa referència a les burles/agressions entorn l’orientació sexual de la
víctima. Per acabar, si el mitjà utilitzat és el telèfon mòbil o l’ordinador (missatges de text, correus
electrònics) estaríem parlant de 'bullying' digital. Aquest últim pot ser més amenaçador perquè l’agressor/a
s’empara en l’anonimat i, per tant, la víctima pot desconfiar de tothom.

4. Què puc fer jo com a educador/a?

Com a educador/a tens l’objectiu, en primera instància, de prevenir la violència. I per això cal que tinguis
en compte les condicions necessàries per aconseguir-ho. Per començar, cal diagnosticar quin és el context
que dóna peu a la violència, per després repensar els rols a partir dels quals s’estructura l’interacció
educativa així com els esquemes de col·laboració entre iguals, per després donar un major protagonisme
als i les adolescents en la seva pròpia educació, dotant-los de recursos i coneixements de les noves
tecnologies.

Encara que el noi/a no digui res a casa, els pares i les mares són els primers en adonar-se que al seu fill/a
li passa alguna cosa. Com a educador/a que treballes quotidianament també pots detectar si està patint
maltractament. Tingues en compte que la víctima es pot sentir amenaçada o avergonyida i pot negar
les evidències. En aquest cas, no forcis, deixa que segueixi el seu procés, però ajuda-la a canviar. Per
exemple, si sospites que pateix assetjament escolar, pregunta-li directament, encoratja-la a parlar, digues-
li que estàs preocupat pel que li passa i que l’ajudaràs. Has de reaccionar amb calma, no li facis retrets
ni la culpabilitzis. Escolta-la. Pregunta-li si vol que parlis amb els seus pares i/o tutors o si prefereix fer-
ho ell/a mateixa.

Pots detectar l’assetjament escolar al grup a través de l’observació, realitzant dinàmiques de grup, jocs
per separat o de forma conjunta a través del cercle de qualitat o de la mediació, també són eines de
profit. Una altra possibilitat són els qüestionaris o tests, com el de coneixement, el sociograma, el test

4
 Parlem de... l'assetjament escolar

d’IACE (clima escolar) o el STAIC (ansietat).

Què no s’ha de fer mai? Utilitzar la violència en contra dels agressors. Et poden acusar de
maltractar-los i assetjar-los a ells. Recorda que solen ser menors d’edat. No li diguis a la víctima que
intenti solucionar el problema per ella mateixa. Tampoc intentis ocupar-te’n tu sol/a, el treball en equip
i la socialització del coneixement et donarà millors resultats i més diversitats d’opinions a l’hora d’actuar.

5. Com ajudar a l’agressor/a?

El bully és un nen/a que té algun problema i la violència és la seva manera d’expressar el seu dolor. Sovint
els agressors/es primer han estat víctimes, mostren una tendència a dominar i recorren a la seva força.
Tot i que els actes de violència s’han de castigar en el moment, si el que volem és acabar amb la violència
es fa necessària una feina posterior de localitzar l’arrel del conflicte. Podem ajudar el 'bully' per tres
bandes: millorant les seves habilitats socials, solucionant els problemes i traient-lo de l’exclusió social.

Els joves violents solen tenir certes deficiències psicològiques que dificulten habilitats socials bàsiques
per una bona convivència. Com a educador/a podem contribuir a que el 'bully' treballi la seva capacitat
d’empatia (posant-se a la pell de l’altre) i a no culpar a la víctima de la seva pròpia violència. Podem
ajudar a fer-li comprendre quines són les conseqüències de la seva conducta violenta en els altres. O
també, a ensenyar-li habilitats per afrontar la tensió i resoldre els conflictes de forma no
agressiva.

Els/les nens/es agressors/es solen tenir dificultats per reflexionar i planificar les solucions. Per això és
important dotar-los d’una sèrie d’hàbits per a que puguin solucionar els problemes de forma metòdica,
seguint els passos següents:
a) Definir el conflicte, identificant-ne els seus components i integrant tota la informació necessària.
b) Establir uns objectius i ordenar-los segons la seva importància.
c) Dissenyar les possibles solucions al conflicte. Valorar cada una d’elles i les conseqüències (positives
i negatives) que poden tenir a les persones implicades.
d) Escollir la solució que consideri millor i elaborar un pla.
e) Dur a la pràctica la solució escollida.
f) Valorar els resultats obtinguts.

Sovint la resta de companys i educadors percep que l’agressor justifica la violència i l’utilitza amb
freqüència, que es porta malament amb els professors/es o educadors/es i que té conductes agressives.
És en aquest sentit que afirmem que els i les agressores pateixen un cert tipus d’exclusió social. Amb
fortes necessitats de protagonisme, són immadurs, tenen dificultats per a comprendre els altres i en
situacions de conflicte sovint utilitzen raonaments primitius per justificar la violència a través d’una visó
dels drets molt individualista i absolutista. Totes aquestes característiques afavoreixen l’exclusió social.

Si observes que algun infant o jove es pot estar comportant agressivament, reacciona amb calma. Intentar
ajudar-lo preguntant si sap per què ho fa, si se n’adona que està fent mal a un company. Deixa-li clar que
consideres que la seva conducta és del tot inacceptable i fes-li veure que la violència no és la manera
intel·ligent de resoldre els conflictes. Esbrina si hi ha alguna cosa que el preocupa. Recompensa’l quan
faci les coses bé i sobretot ajuda’l i dóna-li oportunitats per a que ho faci bé.

6. Tractament de l’assetjament escolar

L’assetjament escolar s’ha de tractar de forma transversal i multifactorial, pel fet que hi intervenen
diferents agents educatius (escola, família, lleure...), amb més d’un actor (víctima, espectadors, agressor)
i que les solucions són diverses. En aquesta guia us volem oferir un primer tastet d’algunes de les possibles
vies de solució.

Per una banda, podem reforçar l’ajuda entre iguals, és a dir, aquelles activitats/programes que posen
l’accent en les persones observadores com a part activa per trobar solucions. Com hem esmentat abans,
podem utilitzar el “cercle de qualitat”, que consisteix en una sèrie d’entrevistes individuals, començant
pel cap dels agressors, passant per la resta d’agressors i finalment per la víctima. Les entrevistes del

5
 Parlem de... l'assetjament escolar

“cercle de qualitat” volen ser un espai per a que els i les afectades puguin verbalitzar la problemàtica
existent. Se’ls estimula perquè busquin solucions al respecte i les portin a terme. Després, es demana
permís a l’infant i als seus pares per exposar el cas al grup i, posteriorment, es demana ajut a voluntaris/àries
(amb un màxim de sis), que durant sis setmanes l’acompanyaran i l’aconsellaran per resoldre les diferents
qüestions. S’han de valorar les qualitats comunicatives dels nens i nenes que es presentin com a voluntaris,
si saben guardar secrets, tenen capacitat de lideratge, maduresa i respecte als altres.

També es pot posar l’accent en els líders naturals, que sovint proporcionen consells, suport emocional
i ajudes tangibles als i les altres. Els líders positius es caracteritzen per les seves actituds de respecte cap
els altres i per utilitzar un llenguatge no hostil. Són hàbils en desactivar situacions que previsiblement
poden desembocar en violència. Tenen seguretat en ells mateixos i sovint fan servir l’humor per relaxar
situacions tenses. S’adonen que el cost d’una baralla és més gran que els seus beneficis. Aprenen
estratègies de solució positiva de conflictes i tenen com a models els adults de la seva vida. Per acabar,
són capaços d’animar els companys a utilitzar mètodes afectius (i efectius!) per prevenir la violència.

Una altra opció són els tractaments individualitzats. Com ja s’ha dit anteriorment en relació a les
persones agressores, se’ls ha d’aplicar un càstig perquè s’adonin que la seva conducta els portarà més
problemes que beneficis. El càstig ha de ser significatiu, immediat, de retribució i reflexiu. Així, els
agressors han de ser ajudats després del càstig. Cal aprofundir en la problemàtica d’origen, ajudar-lo/a
a superar-la i a trobar nous camins. El reforç positiu és molt útil.

Per finalitzar, és bo estar atent a les actuacions a nivell més global, tant pel que fa als centres educatius
com a les polítiques de les administracions públiques. En relació als centres educatius amb assetjament
escolar, s’ha de recórrer a totes les eines del centre, mentalitzar i conscienciar a la direcció per afrontar
el problema i fer els canvis necessaris. S’ha de procurar que el clima sigui el més favorable per evitar
situacions de violència. Els adults han de ser els exemples vius de les conductes que volen potenciar
entre els i les alumnes, demostrant cohesió, cooperació i afecte. Les normes de conducta del centre
han de ser explícites.

Recursos

Generalitat de Catalunya- Secretaria de Joventut

www.jove.cat Conviure > Plantar cara a la violència > Violència entre joves
Síndic. El defensor de les persones
www.sindic.cat/ficheros/informes/48_INFCONVIVENCIAESCOLES.pdf
Ministeri d’educació i ciència
convivencia.mec.es
VISIONARY (projecte europeu)
www.bullying-in-school.info/es/content/home.html
Telèfon del menor ANAR
900 20 20 10 (gratuït i funciona 24 hores)
Associació Seer
www.associacioseer.org

6
Parlem de... l'assetjament escolar
 Parlem de... l'assetjament escolar

Preguntes i afirmacions per treballar amb infants i joves

VÍCTIMA

Hi ha un/a nen/a que “et té mania” i sembla que sempre vagi contra tu? Tens por d’anar al institut i
trobar-te’l? Està posant la classe en contra teva?

Portes setmanes, mesos o anys patint una o més d’aquestes coses?

q Et posen mots i sobrenoms ofensius
q Intenten ficar-te en problemes, pegar-te, pessigar-te, mossegar-te, tallar-te
q Et roben, t'espatllen o trenquen les teves pertinences
q Et treuen els diners que portes o t'amenacen si no els hi dones
q Fan que les teves amistats s'apartin de tu, o intenten que la gent no se t'apropi
q Fan córrer rumors sobre tu
q T'amenacen o busquen intimidar-te
q Et fan trucades i després es queden en silenci o comencen a insultar-te
q T'envien missatges de text ofensius
q Pengen a Internet missatges amenaçant-te o insultant-te
q Intenten espantar-te fins que no vols anar a l'escola, has de dir o sentir-te "malalt" per evitar
veure'ls.

QUÈ POTS FER SI PATEIXES BULLYING?

1. Recorda que MAI et mereixes que t'agredeixin!

Qui té el problema és el o la 'bully' que no coneix
una altra manera de destacar.

2. El o la 'bully' voldrà sobretot que les seves paraules i actes tinguin tres efectes sobre tu.
POR, RÀBIA, VERGONYA. No li donis aquesta satisfacció, PASSA D'ELL! Valora't i estima't, què
val l'opinió d'un 'bully'?

3. Recorda 3 coses:
No ets el que els altres diuen de tu només perquè ho diguin!
Tothom té defectes!
També tens moltes qualitats!

4. EXPLICA-LI A ALGÚ el que t'està passant no t'ho quedis per a tu.

Hi ha agressions de les quals no et pots defensar tot/a sol/a.
Pensa que hi ha molta gent que t'aprecia tal i com ets, demana'ls ajuda.

OBSERVADOR/A

HAS VIST ALGÚ QUE…

Està especialment callat/da a classe

No té gana i està perdent pes
Dorm malament, es queixa d'insomni
Està sempre sol/a. Ja no va amb les seves amistats
Les notes han empitjorat sobtadament
No juga amb els altres nens, es retreu
Falta a classe cada vegada més sovint
Està nerviós, ansiós, té nàusees, por
Està susceptible, agressiu
Se'l veu insegur, dubitatiu
Porta la roba o el material escolar trencats
Té morats i altres ferides amb assiduïtat

8
 Parlem de... l'assetjament escolar

QUÈ POTS FER? ACTUA

Si ets UN/A OBSERVADOR/A i has vist o coneixes persones que estan sent
víctimes de bullying o estan agredint,

LA TEVA AJUDA ÉS MOLT IMPORTANT !! NO ET QUEDIS QUIET/A!!

R NO LI SEGUEIXIS EL JOC AL 'BULLY'

No facis el què fa l’agressor/a
No li riguis les burles i els insults cap als i les altres
Critica el que li acaba de dir a la víctima
Simplement no li facis cap cas

R RECOLZA A LA VÍCTIMA
Que no es quedi sola, parla amb ella de qualsevol cosa
Anima-la a participar en algun joc
Digues-li que ella no té cap culpa del que li està passant
Anima-la a explicar-ho a algun adult de confiança

Si és un amic o una amiga teva i vols donar-li la confiança perquè

t'ho expliqui, cal que li diguis tres coses:

1) això li pot passar a qualsevol. No ets dèbil.

La culpa és de l'agressor no teva.
2) no ets un/a xivato/a per explicar-ho, estàs ajudant a que
no li faci a ningú més.
3) les agressions no pararan per si soles. Busca ajuda!

R COMUNICA-HO
Discretament, explica-li a algun professor o al tutor el que està passant.

AGRESSOR/A

TENS ALGÚN PROBLEMA A CASA?

NO T’AGRADA ANAR A L’ESCOLA?
SENTS QUE NECESSITES AGREDIR PER SER RESPECTAT ?
ÉS MÉS RÀPIDA LA TEVA MÀ QUE LA TEVA MENT?
CREUS QUE HAS DE SER EL MÉS FORT?
T’ENFADES AMB FACILITAT?

LA VIOLÈNCIA NO ÉS LA SOLUCIÓ… FORMA PART DEL PROBLEMA.

Realment vols amistats basades en la por?

Ningú que és feliç vol fer mal a una altra persona.

Si tens la necessitat de burlar-te d’altres, humiliar-los, amenaçar-los, pegar-los, robar-los, etc,

aleshores és que tu no ets feliç. Et volem ajudar.

19