-

--- -- DUODA Revista d'Estudis Feministes núm 25-2003

ROSA TARROJA MARCO

Reflexions entorn el vell piano.'

¡Anem, bon clavecí centenari, parlalhi, a la mare del ahir; con-

teteuvos encara una volta, ella y tu, aquelles petites coses ignora-
des que s 'han fetes grans a forsa de perfurmar-li el cor!. Parleu,
canteu plegats I'ahir sense retorn y els seus bells somnis, aqueix
ahir sagrat que esta arrupit com tu, vell piano, y com el teu cor,
dona envellida, amorós y palpitant encara...2

Quantes histories de la musica s'han escrit sense tenir present el

paper de la dona? Quants manuals s'han publicat sense contemplar
en absolut la rellevancia de la dona com a interpret, com a composi-
tora i no només com a font d'inspiració? Ens hem plantejat alguna
vegada que potser I'estudi de la dona i la musica no s'ha abordar
Únicament i exclusivament des de la perspectiva de la qualitat de les
composicions?

És probable que el paper de la dona hagi de contemplar altres

perspectives, com ara el fet de musicar textos de figures rellevants
de I'ambit literari, de potenciar la participació femenina al món musi-
cal i, en resum, des de la riquesa de les interrelacions culturals i la
síntesi de les arts. Una riquesa que permetria valorar i reconeixer,
possiblement, la figura de nombroses dones més enlla dels límits de
I'esfera privada.

23
Rosa Tarroja Marco. Reflexions entorn el vell piano

Per que he triat com a punt de partida d'aquestes pagines un

fragment del relat El vell piano? Suposo que perque la seva autora,
Carme Karr, constitueix un exemple summament significatiu
d'aquestes perspectives que les histories oficials de la musica han
obviat, voluntariament o involutariament.

Carme Karr i Alfonsetti va néixer el 1865 a Barcelona, al si d'una

família burgesa: el seu pare era un prestigiós enginyer frances,
Eugene Karr, que exercí com a vice-consol a la Ciutat Comtal. El seu
oncle era el polemic escriptor i periodista Alphonse Karr, que es
relacionava amb personalitats tan rellevants de I'ambit cultural fran-
ces, com Lamartine o Georges Sand. Cal assenyalar, tanmateix, que
estaven emparentats amb Henri Karr, pianista de la casa Érard, de la
família Karr, mestres de capella alemanys. La mare, tal i com ho
indica el seu cognom, era italiana, i aixo provoca que de ben jove
Carme Karr domines perfectament el frances, I'italia, I'alemany i,
naturalment, el castella i el catala. Els seus orígens familiars són, en
conseqüencia, summament rellevants a I'hora d'afrontar I'estudi de
la seva obra. La seva educació fou esmeradissima en tots els
ambits, sobretot el literari i el musical, una educació que anava molt
mes enlla dels deficients plans d'estudis que en aquella epoca
imperaven a les escoles de senyoretes de classes benestants, els
quals atorgaven molta mes rellevancia a la formació en les tasques
domestiques amb vistes al matrimoni que no pas a I'estudi de la
literatura, la historia o les matematiques.

La vida i I'obra de Carme Karr constitueixen I'exemple perfecte

d'una persona de procedencia estrangera que s'integra plenament
en la vida d'un altre país3 amb una mentalitat oberta i cosmopolita.
El seu net, I'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, insisteix en
el paper que exerciren les interrelacions culturals en la futura forma-
ció de Carme Karr com a escriptora i compositora. Des de molt jove
es relaciona amb personalitats summament rellevants dels cercles
culturals catalans, com ara Apel.les Mestres, Joaquim Pena, Ramon
Casas, Joan Maragall o la família Granados.
 DUODA Revista d'Estudis Feministes num 25-2003

Aquestes relacions li proporcionaren els contactes necessaris per tal

d'introduir-se al món literari i musical del moment. A partir de 1902
col.labora a la revista Joventut com a crítica musical, signantamb el
pseudonim Una liceista, quelcom habitual per a les dones de I'epoca,
ja que la dedicació a tasques literaries no es considerava gaire
adient per la condició femenina (pensem, per exemple, en Caterina
publica Clixés i I'editorial Joventut Volves,
Albert ). Al 1906 L ' A v e n ~
dos volums de narracions breus. Els espectacles Graner arribaran a
recolzar I'estrena de I'obra El testament d'Amelia, de -Lluís Via, la
música de la qual fou composada pel mestre Espadaler i la propia
Carme Karr. L'espectacle es representa al teatre Principal de Barce-
lona durant la segona temporada de 1906-1907.

Podem deduir, en conseqüencia, que Carme Karr exercia un paper

més o menys rellevant en I'ambit cultural catala de la fi de segle.
Pero segurament la tasca més important fou la que realitza, entre
1907 i 1917, com a directora i periodista de la revista Feminal.
Seguint I'estil dels magazines francesos, Feminal apareixia men-
sualment amb La Il.lustració Catalana, dirigida per Francesc Matheu.
Carme Karr exercia com a redactora en cap, firmant, com ho havia
fet a Joventut, amb els pseudonims mes diversos: C.K., Joana
Romeu, Xenia.. . Durant deu anys -tot un record en el periodisme del
nostre país- aconseguí editar una revista que fomentava la partici-
pació de les dones a la vida cultural, potenciant la creació d:un espai
femení que va permetre la publicació de partitures de dones i escrits
diversos que no eren acceptats a d'altres revistes culturals, com els
articles de Maria Pi Sunyer o les composicions de Narcisa Freixa. La
dona catalana, relegada sistematicament a I'esfera privada domesti-
ca, va trobar la seva oportunitat a Feminal, que es convertí en una
mena de república femenina similar a la que Chistine de Pizan havia
creat a la seva obra La Cite des Dames.

Al 1913 Carme Karr funda una residencia per a noies, La Llar, així
com una associació feminista, Acció Femenina, en la qual havia
posat grans esperances, pero al 1936 la Guerra Civil se'n dugué
Rosa Tarroja Marco. Reflexions entorn el vell piano ..--

torrent avall aquests projectes. Sobre el conflicte bel.lic Ainaud de

Lasarte considera que la seva avia no adopta una postura política
compromesa envers aquest tema, malgrat el contacte amb persona-
litats tan rellevants com Francesc Cambó i les dones de la Lliga
Catalanista, com Teresa Claramunt, que comenGava la seva actua-
ció obrerista en aquella epoca, o Francesca Bonnemaison de Verda-
guer, la fundadora de I'lnstitut de la Dona. Respecte la participació
de Carme Karr als incipients moviments feministes, Lasarte ha as-
senyalat que aquesta adopta una "actitud digna" i que "es I l a n ~ aa
una ferma campanya feminista, sense estridencies pero continua-
da".4 La directora de Feminal seguia mes aviat els camins literaris,
musicals i artístics, contemplant com a objectiu prioritari elevar el
nivell cultural de la dona catalana. Aquest objectiu queda ben pales a
les conferencies que al 1910 presenta a I'Ateneu Barcelones, Cultu-
ra femenina. Estudis i orientacions, que foren aplegades en un volum
per I'editorial J o v e n t ~ t . ~

Pero I'estudi rigorós de la trajectoria de Carme Karr ha de contem-

plar, tanmateix, el seu interes per la música, interes que la conduí a
col-laboraramb figures tan destacades de I'ambit cultural catala com
Jacint Verdaguer o Apel.les Mestres.

De tots els aspectes musicals de I'epoca - la Societat Wagneriana,

I'escola franco-belga, I'antiitalianisme- el que més m'interessa tenir
present en relació a la figura de la directora de Feminal es el recurs
al material popular, considerat el camí mes segur per trobar un
model de composició d'obres de caire autocton. Aquest camí, que
estava fent pas al corrent musical conegut com a nacionalisme, tenia
en aquells moments I'encís de retrobar les essencies de la propia
tradició llegendaria. La dualitat música-poesia es convertí, segons
Xosé Aviñoa, "en una de les deries dels modernistes que apareix en
multitud d'escrits i plantejaments musicals (...); sota aquest prisma
eren analitzades les obres dels creadors per tal de valorar-ne el
merit (...). També era aquest el principi basic que feia que els
modernistes fossin tan amants de la música de cambra, que, si be
 DUODA Revista d'Estudis Feministes num 25-2003

podia esdevenir mes feixuga que la música simfonica i per tant mes
elitista, era, en canvi, un vehicle perfecte per la seva intimitat i el
preciosisme interpretatiu de la musica com a portadora de p ~ e s i a " . ~

Respecte a aquesta dualitat m'agradaria assenyalar dues qüestions.

En primer lloc, Aviñoa fa referencia a la "intimitat", un terme que
e n l l a ~ aperfectament amb la teoria de I'esfera privada, en la qual
podríem englobar a Carme Karr. En segon lloc, s'ha parlat de la
música com a "portadora de la poesia". La principal activitat de
Carme Karr en relació a la música consistí, precisament, en compon-
dre partitures per a diversos poemes i canGons populars de Jacint
Verdaguer i Apel.les Mestres. Ara be, per que la critica no ha
reconegut la figura d'una dona que col.laborava amb tanta freqüen-
cia amb figures tan rellevants com aquestes? Xose Aviñoa considera
que si no va haver mes abundor de creació musical en el Modernis-
me cal buscar la causa, "no en la capacitat dels homes mes aptes
per fer-ho, sinó en les circumstancies en que aquests homes es
t r ~ b a v e n "Aquesta
.~ teoria es perfectament aplicable a Carme Karr:
probablement sí que estava dotada pel conreu musical, pero la seva
condició de dona la relegava a I'esfera privada, a un plano1 totalment
secundari.

Una altra qüestió que hem de tenir present es I'afició dels modernis-
tes per la música de cambra, en part perque aquesta constitui'a
I'unica activitat musical estable. Aquesta vida, pero, presentava
sovint "el virtuosisme buit de contingut i I'anecdotisme propi de les
vesprades b u r g e s e ~ "-~no podem oblidar que la classe social a la
qual pertanyia Carme Karr era, certament, la burgesia. És important
assenyalar, tanmateix, el suport mercantil de les cases de pianos,
que afavorien la vida pianística de la llar catalana, un aspecte que
queda ben pales al relat El vell piano. I recordem, tanmateix, que la
directora de Feminal estava emparentada, precisament, amb una
d'aquestes cases de piano, els Érard.

Centrant-nos en la figura de Jacint Verdaguer cal assenyalar,

Rosa Tarroja Marco. Reflexions entorn el vell piano -
-

d'entrada, que el factor popular constitueix un dels elements mes

importants en I'obra del poeta catala:

"Potser ho farien les canqons anonimes i humils, servades encara en

els llogarrets arreconats de les comarques mes endarrerides, on la
poesia popular, amiga dels pobres, hi conserva ecos llunyans de les
veus de I'Edat Mitjana (...)".

A L 'Atlantida, I'enriquiment musical de la llengua que cultiva Verda-

guer s'ha arribat a contemplar com un punt de connexió entre el
poeta catala i el moviment romantic. Segons Maria Manent, el poeta
catala proclama obertament la seva fe romantica a uns versos "me-
ravellosament melodiosos i purs, d'afinada i savia música".10 El
binomi música-poesia queda ben pales, tanmateix, a I'obra ldilis i
Can~ons, on Verdaguer utilitza les formes del folklore i del ritme clar,
obtenint com a resultat "una poesia religiosa que es fa romanq,
canqó i balada, que reclama sovint un ritme de tamborí"." La musi-
calitat de la poesia de Verdaguer, així com els seus vincles amb el
romanticisme i el folklore, foren, probablement, les causes que im-
pulsaren a Carme Karr a musicar els seus versos, tal i com pot
apreciar-se a la partitura La Mort de la Verge, publicada al 1909 a
Feminal.

Respecte les canqons d'Apel.les Mestres que musica la directora de

Feminal, nomes dues, La can@ de la rosella i CangÓ trista, s'han
inclos a les obres que s'han publicat sobre Apel.les Mestres, tot i que
la relació entre ambdós, tant a nivell professional com personal, ha
quedat demostrada no nomes pel testimoni de Josep Maria Ainaud
de Lasarte, sinó també per les partitures que es conserven als arxius
de la Biblioteca de Catalunya. A Feminal aparegueren, tanmateix,
diversos textos sobre Apel.les Mestres, com la canqó Natura, al no 7
de 1907. Sobre la selecció de les obres d'Apel.les Mestres, Joaquim
Molas ha assenyalat que:

"He seleccionat, de la producció mestriana, aquells aspectes que

 DUODA Revista d'Estudis Feministes num 25-2003

m'han semblat mes rellevants i que, a la vegada, podien contribuir a

definir (...) I'evolució d'una obra. Per a I'ordre, m'atinc a la data de la
primera edició i no a la composició, que a partir de 1900, resulta molt
difícil d'establir (...)". l2

Aquest fet pot ajudar-nos a comprendre per que no es menciona la

figura de Carme Karr quan es parla dSApel.les Mestres i la seva
trajectoria musical, ja que fou precisament el 1903 quan la directora
de Feminal publica un repertori de Cansons prenent com a punt de
partida diverses peces de Mestres. Ara be, qui era Apel.les Mestres?
Quin paper exercí als ambits culturals catalans? Molas considera
que, de fet, els seus poemes es convertiren, sobretot entre 1885 i
1895, en "el referent mes solid de modernitat amb que comptava la
gent del país".13 El Noucentisme, no obstant, deixa Mestres "fora de
combat", optant llavors per refugiar-se en els medis populars. De fet,
al llarg dels seus darrers vint anys fou, juntament amb ~ n g eGui- l
mera, la figura mes representativa dels grups que, marginats per la
literatura oficial, s'havien aplegat al voltant de Francesc Matheu -el
director de Il.lustraci6 Catalana-, Serafí "Pitarra" i tots aquells que
reivindicaven el "catala que ara es parla". Aquestes circumstancies
propiciaren, possiblement, el contacte d'Apel.les Mestres amb Car-
me Karr. De fet, tots dos eren, en certa manera, uns "marginats":
Mestres pel Noucentisme i Carme Karr per una societat burgesa que
no podia concebre que la dona s'incorpores a I'esfera publica mas-
culina. Sóc conscient que aquesta afirmació és subjectiva, pero
considero que es important reflexionar sobre aquestes qüestions,
sotmeses al silenci per la historiografia tradicional.

Malgrat les dificultats, Apel.les Mestres aconseguí combinar la tradi-

ció popular amb I'idealisme romantic i la filosofia de I'observació,
apropant-se al model d'artista pur. Mestres intenta portar a terme la
síntesi de totes les arts: fou col.leccionista, pianista i dibuixant. En
aquest darrer ambit conrea tota mena de generes: la caricatura,
I'apunt realista, la il.lustraciÓ llibresca, I'orla, el cul-de-llantia, I'acudit,
la historieta, el figuri teatral o el cromo publicitari. Com a escriptor,
Rosa Tarroja Marco. Reflexions entorn el vell piano - - - -- - -

no solament cultiva el lirisme mes pur i intimista, sinó tambe I'idil.li, la

balada, I'epigrama, la cangó, el poema filosofic o burlesc, el conte,
les memories, el folklore i la prosa satírica.14 Mes endavant, ja a
principis del segle XX, cultiva tanmateix diversos generes teatrals,
com I'opereta llegendaria, el quadre de costums, la farsa o la comedia.
Al final de la seva vida compongué un seguit de canCons combinant
poesia i musica, com C a n ~ ode taverna, els madrigals i diverses
cangons infantils. Sobre les cangons de Mestres, Francesc Lliurat ha
apuntat que (...) són filles, certament, de I'art popular i es confonen,
a vegades, amb I'art del poble. Tant es així, que el propi autor de
Tardanies ens mostra un dia un recull folkoric en el que hi havia
(talment com si fos popular ) una cangó seva (. ..)". l5

Aquesta afirmació es summament significativa. Si les cangons es

confonen amb "l'art del poble", no reben una adequada valoració
literaria i, de fet, durant un llarg període de temps tot alli, que estava
relacionat amb el folklore ha estat menyspreat. No crec que sigui
casualitat que I'obra de Carme Karr, que segueix, almenys en el
terreny musical, les directrius d'Apel.les Mestres en relació al caire
mes aviat popular de les seves composicions, no hagi estat recone-
guda. Com Mestres, la directora de Feminal tambe cultiva totes les
arts: la literatura, ja fos a nivell de contes o obres de teatre, el
periodisme a traves de la revista Feminal, les arts plastiques -la
revista es convertí en el mitja a traves del qual moltes dones artistes
tingueren I'oportunitat de donar a coneixer la seva obra- i la música.

Una de les peces publicades a Feminal, La Canso de la R ~ s e l l a , ' ~

es, de fet, I'adaptacio que realitza el propi Apel.les Mestres de 1'idil.li
dramatic L'Espiga i la Rosella -que porta per subtítol Can@ de
Ninons-, adaptació que fou recollida, juntament amb d'altres peces,
al canGoner mestria.17 La col.laboraci6 de Carme Karr com a compo-
sitora no s'esmenta en cap moment a I'esmentat canGoner, tot i que
apareixen referencies a altres personatges que musicaren peces
d'Apel.les Mestres.
 DUODA Revista d'Estudis Feministes num 25-2003

L 'Espiga i la Rosella es una deliciosa descripció sobre la transitorie-

tat del temps, que reflecteix el pas de les estacions, de la nit i del dia,
on els protagonistes són els "ninons" (infants) i els segadors, així
com diversos elements de la natura: la rosella, les espigues, que
viuen el despertar de la primavera com un procés on el somni es
confon amb la realitat i el binomi amor / mort exerceix un paper
summament rellevant:

"¡Que dol$ es despertar! ique do@es viure

y a l ~ a r s eal Sol y doblegarse al vent,
sentint prop nostre una corola riure
y amarnos tendrament!
He sufert els rigors de I'invernada,
hem lluitat ab la terra ont arrelem;
itant se val! Nostra tasca es terminada.
Som al bon temps igosem!
Verdas y humils la Primavera ens troba (...),
himnes d'amor hem entonat ab ellas,
I'himne de mort ab ellas cantarem.
¡Visca I'amor! Flors bellas, las mes bellas!
¡Visca I'amor! Amemnos y cantem". l8

L'Espiga i la Rosella fou publicada al llibre 1dil.lis el 1908. Aquest

mateix any Carme Karr musica I'adaptació, aixo es, "La Canso de la
Rosella":

"I
Sembra Nostre Senyor
I'erma boi'ga,
del cor de la llavor
nasque I'Espiga.
L'Espiga guita entorn
al fer-se dia,
colltorta era a mig jorn
i anit moria.
Rosa Tarroja Marco. Reflexions entorn el vell piano

II
Al veure-la que es mor,
mentre s'ajeia,
Que et falta, Espiga d'or?
el bon Déu deia.
El bes del sol ixent
no m'aconsola,
m 'he mort d'enyorament!
m'he vist tan sola!.

III
Aixeca tan front d'or
hermosa Espiga
jo et donaré una flor,
sera ta amiga,
Nostre Senyor somriu,
neix la Rosella;
I'Espiga d'or reviu,
s'abra~aamb ella".

Al 1903 Carme Karr publica Cansons, prenent com a punt de partida

diverses peces d'Apel.les Mestres. Es tracta d'un compendi de
composicions breus, facils de tocar, recolzades en poemes que
destaquen per la seva rima faci1 i el seu caire popular, proper al
folklore, tot i que, com en el cas de Verdaguer, també poden apre-
ciar-se certes referencies, potser ingenues, al 'Romanticisme. Les
connexions amb un dels elements més característics d'aquest movi-
ment, la natura, queden paleses, tanmateix, a Preludi de Primavera,
una composició que es publica al no 117 de Feminal, tot i que en
aquest cas considero que Apel.les Mestres s'apropa més a la can@
popular:

"Com una mare al bressor

son fill adormit encara,
tendra el rossinyol
 DUODA Revista d'Estudis Feministes núm 25-2003

canta al bosch ab veu manyaga.

Li canta aquella non-non
ont palpita I'esperansa, que comenqa I'ammetller
y han d'acabar las cigalas.
Mitj- despert sentint-lo el bosch
s'estremeix a sas passadas
pressentint un sol d'estiu,
sasa nova y novas brancas.
Y's torna a quedB adormit
e immovils quedan els arbres
y el rossinyol va cantant
com, bressant, canta una mare".

La metafora mare I primavera -no dona I primavera, matitzem-

constitueix un dels aspectes mes interessants' d'aquesta canqó.
D'altra banda, les referencies a la canqo d'infants -la "non-non", en
termes del propi Apel.les Mestres- queden ben paleses a un altre
poema, La non-non dels Papellons. No podem oblidar que el tema de
la maternitat i de I'educació dels fills constituira un dels punts cab-
dals del debat feminista de principis de segle, especialment als
pai'sos nordics,lg i Carme Karr rebra aquestes influencies, molt
mitigades, aixo si, pel conservadurisme propi de la burgesia catala-
na. La directora de Feminal tria per musicar les poesies de Jacint
Verdaguer i Apel.les Mestres segurament a causa de la seva musi-
calitat i les seves relacions amb el folklore i la c a n ~ ópopular catala-
na, que en alguns aspectes s'apropa al Romanticisme, pero també
pels seus vincles amb la canqó d'infants:

"I
Dormiu, dormiu, papellons d'or;
ja s'ha adormit I'última flor
sobre són llit de molsa.
Papellons d'or, dormiu, dormiu;
Las nits son curtas al estiu
y la dormida es dolsa.
Rosa Tarroja Marco. Reflexions entorn el vell piano ---- --

II
Pareu lo vol que'l sol se pon,
lo grill vos canta la non-non
gronxantse en una espiga;
dormiu en pau que'l rossinyol
ja os cridara tantost lo sol
sobre las planas riga.

III
Dormiu en pau, paseu la nit
demunt d'un calzer recullit
hont una flor somia
en las caricias y'ls petons,
en lo brunzit dels papellons
que I'han besada al dia.

Iv
Dormiu pensant que al pich del sol
igual que avuy pendreu lo vol
que tantas flors anyoran;
dormiu pensant que no hi ha hivern,
que'l cel es blau, I'estiu etern ...
y que las flors no moren!

v
Dormiu, dormiu, papellons d'or;
ja s'ha adormit I'ultima flor
sobre son llit de molsa.
Papellons d'or, dormiu, dormiu;
las nits son curtas a I'estiu
y la dormida es dolsa".

Per concloure aquestes reflexions entorn Carme Karr i la musica he

considerat adient reproduir un dels fragments del ja mencionat relat
El vell piano per tal d'il.lustrar I'opinio que la directora de Feminal
 -- DUODA Revista d'Estudis Feministes ndm 25-2003

tenia de les seves propies composicions:

"¡Oh, les cansons de la mare! ... Aquestes eren les grans, les verita-
bles amigues del piano vell, car pera expressarles, no'l castigaven,
ni necessitava ciencia, ni esfors tampoch. Sota'ls dits blanchs y
suaus, evocadors de somnis y d'esperances, eren exides un dia les
senzilles petites melodies de cayent popular, perfumades d'ingenua
poesia, fresques algunes com gotellada abrilenca, melangioses les
mes com capvespres tardorals, y pera son cor de dona, consolado-
res, santament intimes".

notes:

1. El present article es una revisió del text que es publica a la Revista Musical
Catalana sota el títol "Carme Karr. Ut musica et poesis.", No 207, (gener
2002), PP. 7-8.

2. KARR, Carme, "El vell piano". Feminal, No 63. Barcelona, (17 de juny de
1912), PP. 20-23.

3. AINAUD DE LASARTE, Josep Maria, "Carme Karr i Alfonsetti. Feminista i

escriptora", a Historia de Catalunya en Biografies. Barcelona: Plaza y Janes.
1988, p. 57.

4. AINAUD DE LASARTE, Josep Maria, op. cit.

5. KARR, Carme, Cultura femenina. Estudis i orientacions (Conferencies a

/'Ateneu Barcelones els dies 6, 13 i 20 d Xbril de 1910). L'Avenq, (1910).

6. AVINOA, Xose, La musica i el modernisme: Barcelona: Curial Edicions

Catalanes. Biblioteca de Cultura Popular (no 58), 1985, pp. 358-359.

7. AVINOA, Xose, op. cit., p. 365.

8. Ibid., p. 375.
Rosa Tarroja Marco. Reflexions entorn el vell piano -
. -- -

9. VERDAGUER, Jacint, Obres completes: Barcelona: Editorial Selecta (Bi-

blioteca Perenne), 1949, p. XIV.

10. VERDAGUER, op. cit., p. XX.

11. Ibid., XXIV.

12. MOLAS, Joaquim, Apel.les Mestres: Barcelona: Edicions Destino,

(Col.lecci6 Llibre de Lectura no9), 1984, pp. 12-13.

13. MOLAS, op. cit., p. 7 .

15. MESTRES, Apel.les, Totes les canCons. Proleg de Francesc Lliurat.

Barcelona: Editorial Selecta, 1948, p. 12.

16. KARR, Carme i MESTRES, Apel.les, "La Canso de la RosellafJ.Feminal,

No 19, (25 d'octubre de 1908).

17.MESTRES, op. cit., p. 115.

18. Ibid., p. 119.

19. Sobre aquest tema podeu consultar, per exemple, I'obra de BOCK, Gisela
i THANE, Pat, Maternity and Gender Policies. Women and the Rise of the
European Welfare States, 1880s-1950s.London: Routledge, 1991.