Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Positora I Pedagoga

    Uploaded by

    Ester Vela
    20 views4 pages
    Rubio.Carme Serra.d.or. Narcisa.Freixas. Compositora.i.pedagoga

    Original Title

    Rubio.Carme.serra.d.or.Narcisa.Freixas.Compositora.i.pedagoga

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document
    Rubio.Carme Serra.d.or. Narcisa.Freixas. Compositora.i.pedagoga

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    20 views4 pages

    Positora I Pedagoga

    Uploaded by

    Ester Vela
    Rubio.Carme Serra.d.or. Narcisa.Freixas. Compositora.i.pedagoga

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 4
    NARCISA FREIXAS compositora i per Carme Rubio . pedagoga ‘cobalt Fan, e a compostra Nareiss Faas, ett a Botelon Fany 1918, Quan, 'any 2000, des dela Comissié de Lectura Piblica de Vic, es va voler celebrar el quart aniversari de la Biblioteca Joan ‘Tkiads, es va decidir fer el facsimil d'un dels llibres de la bi: blioteca. Com és logic, es va fer una recerca, una selecei6 i di verses propostes que van acabar concretant-se per unanimitat, enc libre Piano de Narcisa Freixas —Baitat pet Muntafiola, 2 Barcelona, any 1918—, magnfficament iHlustrat per Pere ‘Torné Esquius (1879-1936). Leleccié d'aquest libre va desper- tar Pinterés per contixer obra d'una compositora i pedagoga musical catalana que va ser molt significativa a la seva 2poca, perd que avui ha queda, sino oblidada del tot, almenys nota- blement poc tractada. biversos artistes amb un eal com Piano és una publicacié dedicada als nens, que fou contfeccio- nada amb la maxima cura, i per aixd ofereix unes pagines llu- 1minoses i belles. Narcisa Freixasi Tomé Esquius van coblaborar cn diverses ocasions, de tal manera que la miisica de la com- positora va quedar associada als ilustracions de artista. Els ibuixos de Torné Esquius sén aparentment senzils fets de f- ures delimitades per una linia de contorn j amb colors plans i suaus. Lhuny dels elements fantistics i extraordinaris que tant hhavien agradat als modernists, va aconseguir pintar uns nens que vesteixen com els de la seva dpoca i fan les activitats prd~ pies d'un infant en un entorn normal i quotidia, movent-se en ambients familias i naturals. Les escenes sn clare i les figu- res que bi apareixen —els animals domtstics les joguines, un gerro de lorsal mig @'una taula..—volen ser una idealitzacié ‘amable dela realitat. Engeni d’Ors va considerar Torné Esquius un auténtic noucentista, és a dir, un artista modlic per a una nova era, El seu estil de dibuix es va entendre com un exemple de la renovacié que havia de produir-se en la plastica i que ‘mostrava el cami que hauria de seguir 'art per apropar-se ala ‘matge de la Catalunya ideal proposada pels noucentistes. Com iu la historiadora de Part Montserrat Castillo, els nens de ‘Torné Esquius representen plenament la idea de la infuntesa ‘Tothom es pot sentir indentficat amb les criatures que dibuixa, jen contemplar-les és fil evocar el temps en qué hom va ser petit Al public del’epoca livan agradar molt quests dibuixos, i Tomé Esquius selva qualifcar de «poeta dels infants». A To- bra de la compositora Narcisa Freixas i del dibuixant Torné Es- quius cal afegir els poemes que va fer per aaquest libre el poeta Francesc Sitja i Pineda (1880-1940), autor conegut en el seu temps, que també va collaborar diverses vegades en les obres, dela compositore. Francesc SitjaiPineda havia format part del grup de poetes Caligenca de Josep Carer i havia publicat di- ‘vetsos libres, com Poemes, 'any 1911, L'anima oberta,de 1922, 4 Poemes diversos, de 1927. Va collaborar en diverses revistes i vvaexercit la critica art la revista eEmpori. A Piano, itjin- trodueix cada una de les composicions amb un text breu, ex- pressiu {amb sentit ritmic, amb la finaltat de faciitar als nens ‘Una de es pines ce ite, am parttura de Nacsa Fis, cbs de Taé Esqus poame de France Sit ais rgeesa dilute, tt | part, la comprensi6 de les peces musicals amb qué s*havien d'exer- citar quests tres autors van viure el pas del segle XIX al XX, en. ‘un moment de grans cats socials, ideold gic i esttcs, i sels hha considerat artistes noucentistes.s Pépocaen qué es va crear tuna xarea de biblioteques, afi que la cultura també fos acces- siblea les classes populars i pogués arribar a tothom. Bs el mo- ‘ment en qué es va donar gran importincia a Pensenyament per a totes les edats, ja que els noucentistes tenien molt clar que atendre els més petits era formar els ciutadans del futur. A par- tir daquesta sensbilita, es va potenclar Pedicis de libres per a l'ensenyament que fossin atraients per als nens i que tingues- sin una realitzacié acurada, Tant Narcisa Freixas com Pere ‘Torné Esquius i Francesc Sita i Pineda formen part d'aquest ‘moviment, i Piano é un exemple magnificd’una obra que es troba dintre d'un projecte ampli ‘Un ibe de pedagoga musical Piano apareix amb una combinacis rigorosa d'ltustracié, text i partitura, amb la voluntat d'oferr exercicis connectats ales arrels de la miisica popular, que tinguin una dificutat accessi- ble per als principiants i que siguin agradables de tocar per als nens. Es tres autors fan un treball de compenetracié maxima. En esllibres que Torné Esquius vaiblustrar pera Narcisa Frei- xas aconsegueix les imatges més lures, creatives i avancades dela seva producci6, Per altra banda, els poemes de Francesc Sitja que apareixen ala partbaixa de cada dibuix perintroduir Ja pagina musical estan pensats per a donar l'ambientaci6 ade. quada al conjunt, de vegades amb una voluntat manifesta de crear o de seguir un ritme, d'introduie la musicalitet amb a preludide la paraula. El conegut mtsic Felip Pedrel, en unes breus paraules d’encapcalament, hi manifesta el seu entu- siasme dient: «Per la teva satisfacci6, oh Naxcisa, te dec dir nada To libre es presenta cam wa eam aqu’ets la regina de les cansons d’infants y de Veducacié ele- mental de la misica.» Aisi mateix, el pintor i escriptor San- tiago Rusifol, autor del proleg es dirigeix als nens i fa un contrast entre el patiment que tradicionalment havien experi- rentat els que comengaven a aprendre a tocar el piano amb el metode Charpantier, que ell defineix com un «turment mo-

    You might also like