Un gran mestre d'escacs ha de guanyar dues partides seguides si vol obtenir un premi.

En total només ha de jugar tres partides ,alternant entre un oponent difícil ,a qui
devegades guanya, i un altre de baixa qualificació, a qui sempre venç. Ha de jugar
difícil-dèbil-difícil o dèbil-difícil-dèbil?

El club Mensa prioritza el raonament lògic al càlcul.

Seguint aquest camí, podem raonar

Amb l’estratègia dèbil-difícil-dèbil el fet de guanyar el premi està lligat unívocament

a guanyar la segona partida. Guanyar contra l’oponent fort és condició necessària i
suficient per obtenir el premi

Amb l’estratègia difícil-dèbil-difícil ,si guanya la primera partida contra el fort ja

s’enduu el premi, però ,si perd, encara pot endur-se’n el premi guanyant la darrera
partida.

Per tant el millor per a ell és jugar difícil-dèbil-difícil