1 De ll’antropologia

1. antropologia ecològica a
l’antropologia ambiental

3. Perspectiva sistèmica:
p
l’antropologia ecològica neofuncionalista
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista

Arguments
- contemplen ll’organització
organització social i la cultura com els
mecanismes adaptatius que permeten els grups humans
una explotació exitosa dels seus medis físics específics
sense excedir la seva capacitat de sosteniment
- expliquen els diferents aspectes dels complexos
socioculturals en termes de les funcions qque acompleixen
p i
la seva contribució en l’adaptació de les poblacions locals
als seus entorns particulars
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista

Arguments
- pretenen establir un enfocament ecològic unificat
incorporant els principis, els models i els conceptes que
deriven de l’estudi del comportament ambiental d’altres
espècies (adaptació,
(adaptació nínxol ecològic,
ecològic capacitat de
sosteniment // poblacions, comunitats i ecosistemes)
- l’objecte
j d’estudi considerat és sempre
p una p
població i no un
ordenament social o una cultura
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista
“L'atenció dels antropòlegs compromesos en estudis ecològics ha de
dirigir-se a les poblacions humanes, als ecosistemes i a les
comunitats biòtiques
q en les q
que les p
poblacions humanes estan
incloses.
El fet de tenir unitats que s'ajusten als marcs de referència dels
ecòlegs
g és un p procediment amb clars avantatges.
g Les p
poblacions
humanes com a unitats són commensurables amb d'altres unitats
amb les quals interactuen per formar cadenes alimentàries,
comunitats biòtiques i ecosistemes. La captació d'energia i els
intercanvis materials amb aquestes altres unitats pot ser mesurat i,
per tant, descrit en termes quantitatius. No es pot assolir aquest
mateix avantatge de commensurabilitat amb les cultures ja que, a
diferència de les poblacions humanes, aquestes no són alimentades
per predadors, no estan limitades pel proveïment d'aliments, ni es
debiliten per les malalties“
(Rappaport, 1968:494).
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista

Arguments
- la cultura com a mecanisme adaptatiu: no es nega el seu
caràcter únic però sí que les cultures gaudeixin d’autonomia
funcional en relació amb els sistemes naturals en els que es
troben inscrites
"Tot i que les preguntes es refereixen a fenòmens culturals, són
respostes tenint en compte els efectes de la conducta culturalment
informada sobre els sistemes biològics [...]. El punt de partida de
l'anàlisi ecològica en antropologia és la més simple i comuna de totes
les suposicions. Els homes són animals, i com tots els animals estan
i di
indissolublement
l bl lli
lligats a entorns composats d'
d'altres
l organismes
i i
substàncies inorgàniques dels quals han d'obtenir matèria i energia
per sustentar-se i als quals han d'adaptar-se per no morir”
Rappaport (1985 {1971b}:269)
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista
Arguments
- el concepte d’ecosistema (sistema ecològic) té un paper
central en aquesta perspectiva [es pot definir com el
conjunt d'organismes vius i substàncies no vives lligats
entre si per intercanvis materials, fonamentalment
energètics,
èti en l'i
l'interior
t i d' d'una porció
ió d
delimitada
li it d dde lla
biosfera]
- ofereix un marc integrat per analitzar la interacció entre els
diversos components presents en un espai determinat
- es p
pretén analitzar els trets i les p
pràctiques
q culturals en tant
que aquestes actuen com a parts d'un sistema en el qual
s’ha d'incloure també l'entorn; l'entorn deixa d'entendre's
com a una variable exògena al sistema que se tracta
d'analitzar
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista
Arguments
- implica tractar la causalitat d'una forma complexa i atendre
tant a l'adaptació
l adaptació com als mecanismes reguladors
(causalitat multivariada)
- concepte de sistema: conjunt de variables específiques en
el qual el canvi d'una d'elles o del seu estat produeix canvis
en com a mínim una de les altres variables
- es requereix un mecanisme de regulació per mantenir la
variació de les variables dins d'uns límits viables: processos
de feedback negatiu
g ((compensen
p o corregeixen
g els efectes
dels canvis)
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista

Rappaport (1968) Cerdos para los antepasados. El

ritual en la ecología de un pueblo de Nueva Guinea
[1987. Madrid, Siglo XXI]
"La funció reguladora
g del ritual entre els tsembagag i altres
maring ajuda a conservar un medi ambient no degradat,
limita els conflictes bèl·lics a freqüències que no ponen en
perill l'existència
l existència de la població de la regió, ajusta les relacions
home-terra, facilita el comerç, distribueix els excedents locals
de porcs en forma de carn entre tota la població i garanteix a
la població humana una proteïna d'altad alta qualitat quan més la
necessita" (1987:243)
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista

Aportacions
- rigor etnogràfic
- crítica d’explicacions clàssiques
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista

Crítica (problemes)
- concepte d'homeòstasi
d homeòstasi (estabilitat)
- poblacions locals homogènies
- falta
f lt de
d profunditat
f dit t temporal
t l
- falta d’atenció al paper dels individus com a actors socials
- obsessió
ó energètica
è
reduccionisme ecològic
3. Antropologia ecològica
neofuncionalista

C í i ((problemes
Crítica bl amb
b ell ffuncionalisme)
i li )
- circularitat de les explicacions (la funció d’una pràctica és el
manteniment
i i la
l continuïtat
i ï de
d lla societat;
i lla prova està
à en
l’existència de la pràctica i de la societat)
- s
s’ometen
ometen els casos de pràctiques maladaptatives
- exclou considerar les transformacions reals