VAL M E S AQUÍ QUE A CA L APUTACARI

3 m t MARACA DE I.' ANY X S € 3 3 , n - U ' s n u i PER I \

l
XICOT Q I E HA ANAT Á LLOTJA, QIE 8 DIU «RABIEL NYAPIS V KNJilMVW EN CATALÀ MEL QUE ARA ' S PARL
P E R D . l'IOXANFIÚ, 11. PAI HlNU'.liAS, D. GEBONI TAFANEI.L, D. ROCII Tl I ELLA, D. SALVADOR RO-
MU'.OSA. II. SERU'Í l'li \RK\ \ ALTRES (jlK l 8 C U ! VN PER NO FERIR 9DSCKMHHLITAT9.

A D V E R T E 1 V C I A .
Si del Xanguet, agravia Ya ab '1 poagre tincli prou pena,
Algun vers ó algun ninot, Que no 'ni fallaria meu
Sapigan an'es iie lot, Sino que ara algú 'm tirés
Ahoiit la seva rabia 'Is guia; Un guant ó be una mites»,
«0 :n\ó no 'Is advertiria Axis m" hi jiro de esquena,
Si no fos vell com 's veu, Sens que re may pugadirme,
Pero un tantu á n' al temps meu Y dich antes desentirme
'M pot xafà la guitarra, 0M su un vif y un miserable,
Ab això, á n' aqui, En Pitarra Q.ie «qui sols es responsable
No mes respon de lo seu. cada hu, de lo que ell firma.
SERAFÍ PITABB».

•TJ t o m p ^ passa y la .Juana llalla.

JUDICI DEL ANY-

Si voleu sabé 'I judici se 'I fa passà portant capa.
que á fervos \aix d'aqueítany. Ab això res s- hi pot fi'
teniu de fe 'I sacrifici y val mes pendren per broma,
de no burlarvos del vici. perqué al últim, tot \>
que tinch, de feu tot estrany. que si ns jelem, pel carre
>M direu que so tu>sut hi hauran snrbttis d- homa.
de tornà sempre á n' ,. 'L Sol. si be ya es moll vell,
peroya bos he provingut, del niar, ab gran magesiat
perqüe yn sempre he sigut suriirà com un pagell,
me» eaUtft que '1 por.-o. pero inflat, rodo y vermell
No pot donchs haberhi engany, com un robell d' ou ferrat.
yaque axi avisats vos tiiuh, La lluna, com se sap ya,
v <i escoltas ab afany, anirà per dalt dant vols,
sahrVu be tot lo del any y si be moll bri;
mil vuit cents xexanta cinch. diu que "I cel. per estulbia.
Kncar que 'I d.t:s això bra: la farà de plaïa ftuolz.
rlil fret tal any no s' esca, i.s nin ois. poch del seu cau
pero no mes q'ue pel pobri, surtirán per fe freda!,
perqué "1 neb, ab lo que cobra y veureu sempre, si ho- plau,
un cel pur, que tindrà un blau
com de calsas de soldat.
Tantas y tant apinyadas
han de surti las estrellas,
que hos pensareu, de vegadas,
que son novas y estanyadas
deu mil milions" de paellas.
Mes de lluny son bnil confiïs
mourà en lo cel tal sargala,
que hos diria un poeta rus.
que sembla un jeei d' andalús
tolde botonéis de plata.
Mes yo, que per mes que fassi
no so jéns elevat poeta,
vos d'ré sens que m' enbra^si;
que semblará un mar que hi passi
un gran vol de sardineta.
Tempestats, pocas n' tu haura.
v si may se senten trons
iant poch vos espantará,
que á u' al cel, vos semblará
que descarregan taulons.
'S l·'m sols un gran aiguat,
pero si de cas un sol
cuand I' estiu haurà passat,
pero ya estará acabat
•I barco d'en Monturiol.
Mes si de cas no 'I teniam.
al Globo anant tots d' un cop,
las ampollas romperían),
> aixts 'ns ofegariam
bebent aigua ab axarop.
S' alsara. i' h'u un núvol gros.
igual que un teló de boca,
v surtirá enees y líennos
í' arco iris, de mes coló»
que un pagés ct'.and 's sofoca.
Mes veurán 'Is mes babaus,
perqué això ho veurà tothom,
que eixiran ab pluijas suaus,
de dins la pols galipaus,
y del fanch. homes de nom.
En cuant á lo deia terra,
ya que 'm parlat prou del cel,
diré que per lot la guerra
ab la tirela y ab la esquerra
farà una destrossa cruel.
Recordant la antigua Galia
y per ajudà ais jermans,
cantant un coro á Castalia,
pol ser desde la alta Italia
tindran de baxá'Js Cerdans.
La guerra encara encendrà
per temps, Is estats de America,
y mentre allí durará,
de retop 'D patirà
nostre pobre nació Ibérica.
Sens feina á causa de atxo.
se sentiran quexas mil
que à tols faran compassió,
1' un perqué no te cotó,
I' altre perqué no te fil.
A Paris, que lluny non som.
mentres s' armi tal soroll,
farà pastels per tothom,
un, que alií du M mateix nom
d' un que aquí talia ulls de poll
A Mégicb. que ara estan quiets
perqué ya hiá Emperado,
tambe tindran, si befreK
d' en tant en tant, pastelels
fels d' aquell mateix senyo.
Farà en Garibaldi broma,
fins a umpiírnos las butxaca*.
petqué ell pe» moll nies u homa,
y si al menos no va Roma,
anirà per las petacas.
Dintre l'apanya, mal per mal,
sera bonl i' e-tara milió,
y lluny de broma, es tant real
que per veure si es formal
sabreu perqué penso això.
Figuremos que estarem
tots nies tram pals qu' una d lina,
que seguint prosperaren,
> que mes partits tindrem
que colors te la sanfaina.
Tot sera una voluntat,
volenlho un va ho volen toK
perquè això va s' tia probat,
y 's podra se 'diputat
ño mes que ah vint vnou vots.
De Regido 'n podrà se
qui vulga, sense gran ciencia,
mentras siga home de be,
no mes lo que haurà de fe
es teñí forsa paciencia.
A Madrit 's darán creus,
y no pocas segons conto
a jent sense cap ni peus,
y hasta molts, que segons veus
ya tindran la de se tontos.
Y encar que tothom se 'n rigui,
atot poeta de la Cort,
si fa un drama, axis que 's digui
tindrà, per dolent que sigui,
una gran corona d' or.
à» de flauta y salleri
de las festas. dura 1' aura,
no s' entendran molts misteris.
y en cuant a n' als ministeris
M sentiran molts ; Va e.iura!
Tocant ara a Barcelona,
que es lo que 'ns convé á nosaltres,
aquesta il-luslre matrona
crech que gra<sa, sana y bona
's riurà de tots '|s altres.
No hi farà al hivern molt fret
ni à I' istiu molta caló,
> viurà tothom moll quiet,
¡legint i pobre I Xanguet,
y 'I ricatxo'l Tiburó.
Tindrem un gas mes baratu
dat per V enemich d' en Gil,
y com qui va en carromato,
anirà als Campos barato
desde la Rambla, un carril.
'Ls xavals tot sent un nap
va aniran de nova àcas-a,
per mes que no 'n trobin ftp.
y per Corpus ya se sap
que no exirà la mulata.
Sempre 'I Liceo anirà
tant malament com fins ara,
M una bufa hi vá à cantà,
'I públich ¡' eshotsarà
fentli xiulets ala cara.
Per mes que, ya altres pabanas
ho han probat ya tant, qu' empeMa,
a b l ' Eulària ysas jermanas,
'ls empleats f,'irán campanas
caila cop que faran festa.
Pero si á n' al mon 1' hi apreU
no fem quedà com panarra,
a mes de ridícul poeta
tindreu també per profeta
a D. SERAFÍ PITAKRA.
C a l e n d a n e n c a s t e l l à , a. f í d.© qxxe 1" e n t e n g u i n ' I s c a s t e l l a n s çfu
n o s a b e n català, y 'Is c a t a l a n s q u e s a b e n castellà..

ENERO. FEBRERO. MARZO ABRIL. MAYO. JUNIO.

t L.a Çircun s . Ignacio. ni 1 S. Rosead. Sta. Teodor 1 l S. F e l i p e . i l S. F o r t u n a t
2 S. Macario La Purific 1 i S. Simplici S. Francisc. n i 2 S. Atanasio V i S. M a r c e l o .
3 S. Daniel. s. Blas. V •i S. Emeleri S. Benito. n i :i [ n y . S t a . C . s 3 Sta. Clotil.
í S. T i t o . S. Remberl s i S. Casimiro S. Isidoro ] 1 Sta Mònica 1) i Pascua P.
8 S.lelesfor. Sta. Agued. 6 S. Nicolás. S. Vicente
Sta. Dorot. n S. Celestin. s
V B S. P i o p a p a 1 5 S. S a n c h o .
6 La Adorac i (i s. Olegario, S. J U A N .
t Itl (i S Norbert.
7 S. Raimun S. Ricardo. in 7 Sto. Tomàs S. Epifanio. U 1 S. E s t a n i s l . Itl 1 s Sabinian.
8 S. Luciano S. Juan 51. ni 8 S.Juan. S. Alberto. 1 8 A p . S . Mig j S. M e d a r d o
9 S.Marcelin Sta. Apolo. i 9 S. Paciano. Sta. Maria. in
1 S. G r e g o r i o V >
>9 S. P r i m o .
ION Nicanor S. Guiller. 1(1 S. Me|iton. S. Ezequiel m lli S . A n t o n i a . H
Los 7 sierv
V
S. León I. 1 1(1 S t a . M a r g a r .
14 S. Hígioio. 1 11 S. Eu logio, II S . P o n c i o . D 11 S S . Trinid.
12 S.Benito, Sta.Eulalia D 12 S. Gregori. S. Victor. 1
Sta.Catalin S. Hermea. s
V IS S t o . D o m i n 12 S . J u a n S .
13 S. Gumers. 1 13 S. Ram r o . 13 S. P e d r o R . m 13 S . A n t o n i o .
l i S. Hilario. S. Valentín i* Sta.Matilde S. Pedro G. D
8. Faustin.
ni
Sta. Basilis. I 11 S. B e n i f a c . ni l i S. B a s i l i o .
IS Sr Pablo.
S.Tirso.
ni 18 Sta. Madro
Pascua R. n i
IS S. I s i d r e . 1 15 SS.Corpus.
<6 s. Marcelo 1 IB S . B e r i b e r t In S. J u a n N. v 18 S t a . L u t g a r
Dul. N. Jes S. P. Tomà S. Patricio. M Ana.
S. E l e u t e r . m
1- S . P a s c u a l . B I " S. M a n u e l .
n La C. S. P e S. Simeón.
T
S
n
18 S Gabriel. 1 8 S. F é l i x . U 18 S . M a r c o s .
18 S. Canuto. S. Alvaro. S. J o s é . S. Vicente. iV
S. Nemes, n Vi Sta. I n é s . U S . P e d r o C. 1 19 S t a J u l i á n .
l'j S. Fabián.
s . Terulo 1 10 Sta. Eufem S. Anselmo D
s
2(1 S. B e r n a r d lil 2!) S. S i l y e r i o .
2.i s. Fructuo. m S. Benito.
La C. S. Pe li S. Deograc S. S o t e r o . 21 S . S e c u n d i ni 21 S. L u i s G.
•21 S. Vicente. ni I
22 S t a . R i t a . 22 S . P a u l i n o .
22 S. Udefon S t a . Marga
j m S. Victoria.
M S. Simón.
S. J o r g e . ni23 Ap. S a n t i a .
J
v 23 SS. C. J e s ú s
2.3 S. Timoteo S. Matías. S. Fidel.
Si S. Dimas. 2k A r . S .
21 La C. S. Ta S. Cesáreo V
S. Marcos. m 24 S. J u a n F . s Juan.
N. S.Cuad. s 25 S. B r a u l i o , S. Cleto. 25 Ase. del Sr
J D 2 5 S. G u i l l e r m .
23 Sta. Faula. 2ri S. J u a n m .
•2o S. Juan Cr. S. Leandro It
x> sta Lidia. S. P e d r o A V M S. Felipe N 1
S. Roman. 1 27 S.Siaito lli S. P r u d e n c s 2/ S . J u a n P ta 27 S Z ó i l o .
27 S. Julián. m 28 S. Eustasio •28 S. J u s t o . ni 2* S. L e ó n I I .
28 S. F. de Sal S. Pedro M . D
ni 29 s. Clímico. Sta. CataliD • i i» Sta.Teodos 1 29 S. Pedro.
29 Sta. Martin 30 Sta. Balbin . m 30 S . F e r n a n c
30 S.Pedro N iV V 30 C . d e S . P a k
31 31 m 31 S t a . P e t r o n

JULIO. AGOSTO. SETIEMBRE. OCTUBRE. NOVIEMBRE. DICIEMBRE

1 1 Sta.Leonor S. P e d r o S, GU. S. Remigio. S. Eloy.
1» 1 S. Proceso N. S. Àngel S.Antolin. Sto. Àngel. Sta. Bibia
1 3 s. T r i f o n . ï n v . S. Est. S. Simeón, S.Cándido. S. F r a n c i s .
i) i S. Laurean Sto. Domin Sta. Càndid. Francisc, Sta. Barb.
11 5 S. Miguel. N. S. Nieve S.Lorenzo. Froilan. S. Sabas.
1 i! S. R ó m u l o . T. del Sen. Fausto. S. B r u n o . S.Nicolás.
V S. Fermin. S Cayetano Sta. Regina. S. Marcos. S Ambros
1 ;
s Sta. Isabe] S. Ciríaco. Sta. Palmira Sta.Brígida. Pur. Con.
1) S. z e n o n . S. Roman. S.Gorgonio. S. Dionisio _ Sta. Leoc.
1
'.
)
10 S.Cristóbal S. Lorenzo S. Nicolás. S. Francisc. lOiN.S. Loret
¡n M S. Pio I. Sta. Filom. S. P r o t ó - S. Nicasio. II SS. Dámaso
ni 12 s . Félix. Sta. Clara. S. L e o n c i o . N.S.Pilar. S.Diego. S. Sinesio.
13 S. Anaclet. S. Casiano S. Eulogio. S. E d u a r d o . Sta. Lucia.
i
V l i S. líuenav. S. E u s e b i o E.Sta. Cruz. S. Calixto. S. Espirid.
S. Nicomed-
s 16 S. Enrique La Jswic.
S. Cornelio
Sta. Teresa S.Eusebio.
p 16 N. S. C á n n
S. Alejo.
s Roque.
Sta. Clara. D.G.N.Sra
B. M. E n c . S. Valentín
i 17 Sta.Sinfor. Sta Eduvig S. Lázaro
18 S. Agapito. S. F e r r e o l . S.Lucas, N . S . l a O.
:n
S. Vicente. S. Magin. S. Genaro S . P e d r o Al S. Nemes.
m 19 S. Elias. S. Bernard S. Eustaq.
20 Sta. I r e n e . Sto. Dom.
i Sta.Praied Sta. J u a n a . S. Mateo. Sta l'rsula. Sto. Tom.
V 21 S.Mauricio
Sta. Maria. S. Timoteo Sta Maria S S. Zenon.
6 22 Sta. Tecla.
S. Liborio. S. Felipe fi S. Pedro P . S.Sérvulo.
it 23 N.S. M e r e
Sta.Cristin S. Bartol. S. Rafael, S. Delfln.
1 2 i S. Jaime. Sta. Maria.
S. Luis. S. Crispin. iV.N.S.J.
11 25 Sta. Ana. S. Ceferino S. Cipriano.
m ¡(i S. Pantaleo S. Evaristo. S. Esteban
S.José deC S. Cosme. S. J u a n a p .
J S. Vicente.
V
»- S. Nazario.
K) Sta. Marta
S. Agustín S. WencesI
D.S. Mig. S. Simón, L o s S . iu.
D. S. Juan. Sto. Tom.
s 29 S. Abdon. Sta. Rosa. S. J e r o n i m S. Narciso.
S. Claudio T. Santiag.
p «i S. Ignacio. S. Ramon. c. Silvestr.
1 31 S. Quintin-

TERMÓMETRO. BARÓMETRO.
l
Si voleu ab pochs pinyons L milió que en lo mon hiá
tenirne un de molt ben fet, es un ull'de pol! terrible,
penseu que sols cuand fa fret perquè 'I dia que vos fible
surtan mans ab panalions. ya *s pot fü: I)emá plourà.
 I- Absolntlame • L Moderantlsme.

_gV

L^r^>

Será que son ya costums

ó que 'Is fá mal á la vista,
pero un bon absolutista
sempre busca apagà llums.
'li P r o g r e s s i s m e

Forsa apremis &'. tussut

y garrot si fem 'Is galls,
perqué ells per podé dá balls
volen dinés y quietut.

I;Ü llemocraein.

Es '1 partit que tenim Aquets bullen y están tristos

que partit está realment, de que ab ells tot no s1 escaldi;
puigya sab ben be la jent per ço sempre en Garibaldi
que 's mitxa figa, mitx reím. vá per las capsas de mistos
 OBSERVACIONS. A LO CARITATIU SIMOH, AB MOTIU DE

C
HABER DAT UN DINA À T O T S L S REDACTOBS DEL XAN6C

COSAS QUE S' HAN PEBDUT. SONETO

La bona fé.
Gibraltar.
Mata porch á casa.
'Ls orinad ors de las entra-
das.
La educació.
'Ls cabells ala romana.
Las trabas.
Afeitarse ab bola de sabó.
La pedra foguera.
COSAS QUE ESTAN EN US.
Menjá á la francesa.
Las centrals.
Afeitarse ab pinsell.
'L petróleo.
No paga -1 sastre.
Agrada '1 Fausto.
Menjá ous ferrats al çafé.
Sé demócrata.
Di mal d' en Verdi.
Moure escàndols pe 'ls
COSAS QUE 'S VAN PERDENT.
Las tartana-.
Las llumaneras.
Las candelas de seu.
Santo Domingo.
Ls bunyols de figa.
'L purró.
'Ls candelerosde terrissa.
Fe la mistat.
'Ls paraiguas vermells.
COSAS QUE MAÏ 'S PEBDRAN.
'Ls fatuos.
'Ls tontos.
'Ls pobres.
'Ls dines de qui no n tin-
gui-
L' ana bonicas las (lonas.
EPÍGRAMAS.
A Napoleón lo gran donaban gloria
Teñí mestre de ball. Perqué anabá mitx mon en sanch fonent,
'L minuet. Bellini la trobava óperas fent
Porta petxera. Ï en lo piano los dits pelantse en Goria.
L' unió Iliberal. Mes tant poca vergonya te la historia
'L ball de la Paloma. Y los poetas del mon tant poch talent,
'L Tivoli. Que de un home qu' atipa tanta jent,
La modestia, y altres que üexan que 's mori '1 nom cuaad ell 's moria.
's publicarán 1' any que Puig no '1 voleu cantar, dexaume á solas:
ve. ¡Una veu catalana '1 cantará!
Y coronat ab rabes y escarolas,
Únicas flors que hi vist en lo dina,
Grabat per tots 'Is taps de las cassolas
teatros. Lo nom del bon Simón 's llejirá.
Pendre café '1 demati. RQUAGOSA.
Di tu á »' al pare.
Uetirá tart.
Du bucle. CANTARS.
Abstenirse.
Apendre de gimnástica, y Yo vaix á canta cantáis
altres que 's publicarán sens toca per res la lira
1' any que ve. puix que'tincti tant sols guitaira
y aquesta encara es de fira.
Yo coneixia una noya
mes fresca que 1' aigua 'r. fresch,
'Ls veteranos. yo coneixia una noja
Fe bugada ácasa. mes guapa que mes de tres.
'Ls dines á la rifa. Eran de plata dorada
Fe sombras. sos bcrmosissims cabells
'Ls elastichs. y los seus ulls com de foch
Las casacas. ne brillaban com dos cuets.
'Ls cantis d'aram y altres Hermosas dents se li vejan
que 's publicarán l'any quand tenia'l llavi obert,
que ve. era son tracte molt dols,
era mes dols que la mél.
Yo coneixia una noya
Las nenias. mes fresca que 1' aigua 'n fresch,
'L du camisa. yo coneixia una noya
'Ls ous per veure. mes guapa que mes de tres.
Belüui. ¡Mes ay que la pobre noya
'L pá, y altres que 's pu- se n' es anat '1 canyet!
blicarán 1' auy que ve. perquè com diu 'n Pitarra
tothom estima á n 'Is seus.
SERAFÍ PITARRA. Yo vos hi narrat cantars
sens tocà per res la lira
puix que tinch tant sols guitarra
y aquesta encara es de fira.
TITELLA.

EPÍGRAMAS.
Un que estudia no se que
deya un dia á la xicota:
—Si aquest any trech bona nota Un honrat picapedré
¡Quin regalo que 't faré!— ab molta afi :io ha llegit
Ella conexent ben be {apesar d' estar prohibit)
'1 seu jenit d' andalús, un Almanach,quejo sé.
vá di:—|Bah! es prou avestrús Y tant á n' alli aprengué,
per donarme '1 seu retrato!— que cuand pica una pedra, ara,
'L peix anabá barato plorant tot sovint 's para,
y li vá regala un llus. y es que '1 pobre va pensant:
«¡qui sap si ara estich picant
SEBAFÍ PITABRA. »la anímela de la mara!»
ROCH BlNOBA.
—Va be?— Vaix di á un drapaire,
que casat era de nou, Si un reflexiona be
y ell va respondre: —No gaire; Y no vol equivocarse,
tinch la dona tant xarraire Lo dia bo per ca^ar-e
que 'm posa 'I cap com un bou.— Es '1 trenta de febre.
S E R A F Í PITAHRA. PAU SIGBONS.
 D l s r l de HnreHona.
Tots 'Is seus redactors son
un element neeesari.
perquè sens aquet diari,
|Deu meu! ¡¡que fora del mon!!
I » Corona.
Si 'Is voleu teni engrescáis
y que vos prenguin per sabi,
parleulos sempre del Avi,
y de jugá á fe 'Is soldats,
li» Vivor», '1 diable 7'! n n n e i .
1 que no 'u podrem dl may re
L un no fa mal á ningú,
1' altre voll mala al carril,
v I' alire, s ten com d' un fil
la butifarra que du.
A cal barbé 1' hi llegit
y no 'm desagrada gens
perqué sol trobà dolents
tots 'Is dramas de Madnt.
'li l.loj«1 y '1 Contéis.
\<±ï
Treuen ara 'I nas al mon
tot surtmt tle la e*clofttlla,
si segueixen fent forrolla
en seni galls direm que son.
La ( i i t r c í a j n l i c r « « l
Usí
D: aquesta sí pobre mos?a,
cuand sñbem que ya convé
en que ella esciiu cualquier cosa.
KOMAGOSA.
 CELEBRITATS CONTEMPORÁNEAS, (per Nyaptis.)
'L COMERS. L> JUSTICIA. LA ELEGANCIA. LA ORATORIA. LA TAOROMÁOOIA-

Rotscl·iild. Salomon. Saint Hemy. Cicerón. Montes.

LA INDUSTRIA. 'L JOCH. L' AyR- LA MOSICA. L* ARISTOCRACIA.

Huzzaeta. García. Crispino é la Comare. L' hereu y la pubilla.

LA HISTORIA DE LA CAMPANA EULÀRIA.
Després d' haberse esgarrat,
fa molt temps, una campana,
ve l1 ajuntament y mana
que sen fassi un altre abiat.
La fa luego '1 campané,
y cumplint tractes promesos,
vá una comissió d' entesos
á mira si está ben be.
La comissió reconeix
y diu parlant del seú só:
—¿Se sent fins á Soriaf—No.—
—Doñeas això no serveix.
Inútil va quedà axi,
puix si be te prendas bellas
may podrá umpli las aurellas
deis que la varen sentí.
Per ço ha mogut com 's veu
mes soroll ab menos fatxa
la Esquella de la lorratxa,
que la Eulària de la Seu.
W VJVXTAMEST.
Un consell com bons jermans
't dem fi be no 'I demanas
y es que per fe be campanas
ño hiá com 'Is estudiants.
Pío XANFRÁ.
EPÍGRAMA.
'S quexaba alii la nit.
donya Tecla, al senyó Taño,
de que un ximple deva nano
cada punt al seu maril.
Ell cuand ho \ a habé sentit
y volént remey pnsarhi,
va di:—¡Bilí! es un perdulari
que no sap com las etsiba.
Allá hont 'I seu senyó arriba
molts voldrian arribarhi!
SE»AH PITARÍA.
l a Taberna de la Salud.
'L llibret prou está be
pero 's queixa Portugal
de que 'I seu corresponsal
se li posiá labemé.
SÍMILS.
—¿En qué se sembla '1 eos de la guardia civil al
cel?
—Eo que 's necessita haber observat bona conduc-
ta per entrarhi.
— ¿En qué se semblan cualre elefants á la orquesta
Jel Liceo?
— En que tenen cualre Irompas.
CAUTA
QDE D. R O B E R T S A N A I L HA ESCRIT A D. S E R A F Í PITARRA
PER TROBÀ LA RIQUESA DE I A LLENGUA.
Amich Pitarra, per arribar á ser un home com cal,
es menester anar sempre ab peus de ploro, anar tocat
y posat, fer totas las cosas ab mónita, ab 'Is seus ets y
uts, ab 'Is seus punts y comas y ab totas las campani-
llas; perqué si tot ó fá á la babalà, sense am ni em,
sense tó ni só, sense cap ni peus, sense solta ni volta;
si ab las cuestions no hi loca pilota, si sempre surt ab
un ciri trencat ó ab una pata de gallu, si per fas ó per
nefas, per estu ó per 1* otru per dexonsas ó per da-
Uonsas, perqué son verdas ó perqué son maduras,
deixa de fer las cosas, dirán que es un larit tarot, un
baliga balaga, que no hi es tol, que non hiá mes que'I
que Deu hi ha posat, que Deu '1 vá fer y '1 vá deixá es-
tar, que es un pastanaga, un papa natas, un papa
moscas, un barret de riallas, que no fa '1 pos, que es
un tros de cóniam, un cap vert ó un sabatasas. Sent
així'* que lot ñau ñau y encara que sembli una mosca
balba, y que may hagi trencat cap plan ni cap olla, es un
málalas callandu, mes aixarit que un pésul, mes trem-
pat que una orga, mes viu que la tinya, mes llest que
un Hamp de Deu; que ara mateix sab mes que un ad-
vocat y com ya te 'I cul pelal de anar per las aulas y
te tanta palica y tauts Helia menuda, sap fer lots 'Is
papes del auca.
Com sé que ab lot troba un s;s ó un as, polsé dirá
que xerro mes que un saih de nous, pero cuaatachbo
de dirli no le e-pina ni os, y soposo que en faiá cabal
y que no haurà estat gasta póUora en salva.
Aixís ho espera son amich
. RrBEBT SANVIL.
 xr*o
PLAZA REAL O DE LAS DIDAS.
'L demati.
'LS A L M O G A V A B S
Veteranos del any vuit.
EPÍGRAMA.
Don Rafel tenia nn gos.
v un amich que '1 visitaba,
tot sovint 1' atormentaba
fins á posárseli furiós.
Veyenllo tant enfados,
ell que un dia li va di:
—No atormenti al gos axí
ni li dongm me* molestia,
perqué atormenta una bestia,
es atormentarme á mi.—
TITELLA.
La tarde.
MODERNS.
Vj^UÇ; -ix
Restos de la Satalia,
EPÍGRAMA.
Conexia yo un senyó,
que es mort ya molt temps ha.
que en no sent bo per menjà
no trobava may res bo.
A tal punt portaba aixó,
que a casa seba, un diumenja.
parlaba, fentse la clenxa,
d' una que es bastant honrada,
y 'm va d i : - Noy, no m' agrada.--
—¿Y perqué?—Perqué no 's menja.—
1'AC BCMEGAS.
 LA LLENGUA CATALANA. era que una '1 vá toca
y cuand li van pregunta
—Qué es lo que vusté va fé?—
Temps fá y no poch p e r c e r t , que bullia dins mi lo desitj de defen Va respondre:—Ay re, re—
sor ab ma pobre ploma, á la fins ara olvidada llengua catalana. —¡Home, re!—Men vaix ana.
l o s jochs florals, los certàmens literaris, las reunions que per resu-
citar á e s t a m o r t a viva, tenen poetas entusiastas, y tot cuand 's fá en PAD SISRONS.
dit concepte, es loable si 's vol, perqué enclou en si una idea g r a n y r e -
j e n e r a d o r a : pero t o t això lluny de conduiraos al logro de nostras
aspiracions, ' u s en aparta, p r o m o u discordias, forma bandos y '1 r e -
sultat fora una disputa interminable, de la cual la verdadera victima 'LS TURRONS DE HADAL.
seria la preciosa llengua que *s tracta de resucitar.
¿A que vé? i que treu nas? ni quina s o l u c i ó ' n s pot dá, cuant la cues
tió es purament científica y r e q u e r e i x t r a c t a r i a ab la importancia de
que es digna? D' un tió, prop de la llar,
Yo, menos frívol, que tots 'Is que fins ara s* han acalorat defen- un infant busca 'I turró
santla y combatentla m* hi r e c o n c e n t r a t en mi mateix, hi estudiat de y de la massa al picar
nit y dia per espay de t r e n t a tres anys consecutius, y desprès d e a v e -
riguacions, comprobacions de datos, y tot lo que pertany á dit objecte, diu, regalant de suó:
'in trovo en lo cas de podé probar que la n o s t r e llengua es la mes Tió, tió,
rica, la mes finida, y la mes estensa de totas suposat que totas las dona turró.
altres son e x t r e t a s e n t e r a m e n t d e i a n o s t r e .
Crech que t o t h o m convindrà en que verdaderanient a q u e t es '1 ma-
j o r servey q u e 's podia fer á la llengua catalana, cuaod ab ell ' s pot També molts homens corcats,
dir á t o t s *ls que sen b u r l a b a n , «Si no fosim nosaltres no fóreu vo-
saltres, las vostras Ilenguas son filias de la n o s l r e , humilleuvos y
qu' baurian d' está en presó,
parleu català, que 's la llengua que Ilejüimament y per dret ha de ab lo bastó d' empleats
parlar t o t h o m p e r íorsa. van dient á la nació:
Això sentat poso aquí alguns exemples, n o t o t s ' l s q u e podria, pero Tió, tio,
si lo suficient pera p r o b a r que la n o s t r e es Ja mare de totas las lien
guas, conegudas hasta '1 dia. dona turró.
INGLES. ITALIA.
Infants órfans. -- Tinch son.— Mustaxoni.—Muxoni—Carquin- Diputats fills del bordell
Tarit tarot.—Estich ab sinch jer- yoli - -Picotí —Nyiguinyogui—-Es- queno diahen si ni no,
ui a "dats.—Descuits. capulari—Xitxaretlo.
ALEMANY. POLACH.
fent mes voltas qu' un panell
¿Saben si *s taca si *s mulla?— Qui li piqui que s 1 no rasqui. diuhen á la opinió:
Elastichs blaus.—Gutim bert.—Ocas Cent sachs xich —mira que no s' Tió, tió,
grassas.— Brasas grossas.
RUS.
osqui.--Ves que s' euvesqui.
GRECH.
dona turró.
1>* un buf vá qnedá pitof.--Men Uix.—Vols coeu Quico?--'L Hogá
ja a r r o p . pis m ' empalaga. Advocats plens de malicia
FRANCÉS. v i s e AÍ
Xaval—Calés.—Rulé. l n nyinyo guenyo.
que tenen lo cor felló,
ÁRABE. PORTUGUÉS. trapitjantue la justicia
A la Babalà.—Bufa no fa fi Son á sarau? van dient á la rahó:
C e c h que deixo enterament probat lo que proposat m4 habia, y que
and la academia n o m b r a d a al efecte adopti, '1 llenguatge universal,
cuan Tió, m,
p e»nHt»& l a llengua
n d r a la l l i i n f r u í catalana
. . n t o l i . * . . com
* » .*» á.', .única
. _ £ — _ aproposit,
. f i y_ se_ _'m
í dará
. i n _ ¿áÜmi
•>! dona turró.
una corona de cualsevol cosa, en p r e m i dels esforsos que y o hi fet
i favor de la literatura de ma p a t r i a .
ROCH BINOBA.
Mes de cuatre estrafalaris,
ab lo punyal al calsó,
tot resant salms y rosaris
diuhen á la Religió:
Tió, tió,
dona turró.
^£y£ír. Empresaris industrials,
ab conciencia de carbó,
tot escatimant jornals
diuhen al treballadó:
Tió, tió,
dona turró.
Dónas plenas d' hermosura,
f ; enfangant lo seu pudor,
ab cínica ven impura
diuhen al seu aymadó:
Tió, tió,
dona turró.
Y.ixi rodant la planeta
mostrant del cor la Ilustró,
ab 1' amistat per careta,
Bunyols ab rótul axis, vindrà ádirnos un traydó:
un fá aquí y no 'ls fá jens m;il Tió, tió,
pero 's diu que es sucursal dona turró.
d' un bunyole de Paris.
(Guant prompte aquella edat passa,
EPIGRAMA. en que creyém de debò,
Un jove molt vergonyós y á un boscall á cops de massa
deya un dia á donya Rita, dinem al peu d' un escó:
que estant un cop de visita Tió, tió,
va teñí un apuro grós. dona turró.
A Ja fi, aquell cas graciós UN D' AGRAMUNT.
 EPIGRAMA QÜE SEMPRE ES DE OCASIÓ VA CAURE

^K
Prop de nóu meses hi haurà
que á una nova de servey
un artillé váflelxá,
en la revista que 's fá
pel natalici del Rey;
y avuy la débil criatura
diuhen que viu retirada;
ab lo cor pié... de amargura,
mentres lo barri murmura:
— |Tot li vé de una paradal...
V INGLÉS.

EPIGRAMA DE ACTUALITAT.

Bellas arto.
—Jaumet, si ets home de bé,
cásat ab mí, deya Isaura;
y éll replicà:- No pot sé,
perqué cuan surts al carré
'Is xicots cridan:—¡Vá cáural
L' INGLÉS.

EPÍGRAMA.
A UN IGNOCENT IMITADOR DE M0RAT1N,
A<¡TOB DK CERTS DIALECHS FAMILIARS, PUBLICATS EN
LO DIABI DEN BRUSI.

Los Dialechs magres llegí

de t' ingeni de rostoll
y al moment me hi jogní '1 COLL
que erats un manso YEHÍ.
¿Vols saber que m' has probat
ab tan rebregada obra?
Que tens la clepsa mes pobra
que la bossa de un soldat.
D. HERMÓGENES TREMENDO.

Per sabé lo bo qn' hi habia,

LA aoclettU del D i m o n i .
aquí, en arts y monuments,
mireiis be '1 m'itx Sant Llorens
que hiá á la Tapinería.
Y lo mes miraculós,
per mes que hos sembli una broma,
es que 's veu allí que unh orna
pot se sant, faltantni un tros.

I MÉTODO INFALIBLE PER NO PAGAR 'IS DEÜTES Y QUEDAR BE.

Suposem, ya que la cantitat es indiferent, que un

Uns cuants quedan miserables
perdent lo que van du allá,
;Massa fort! ves qui 'ls fá ana
á teñí tractes ab diables.
deu á un altre viDt mil duros. 'S busca un medi, ya
siguí pe 'ls criats, ya per la familia, ó ya per via de
diners,, de poderse ficá sota M Hit de 1'acreedor,'l
ue 'ls deu, un notari y un agusil. Torna I' acreedor
3 el teatro, per exemple, sopa, 's despulla y 's fica al
llit. Com es natural en tot bon cristià, diu un Pare
nostre á n' al moment de di: «Axi com nosaltres per-
donam á nostres deutors,» '1 notari 'n pren acia y es-
tá llest.
ROCH BINABA.
 LA ESCALA
BOSlANS.
Molts dels bucles sempre <s riuen
y yo de riurey m* alabo,
perqué un bucle es sempre un xavo
per tots 'Is qu' un xavo 'n diuen.
Com que per la fam que ' m xucla
tineh de treballà afanyat,
may 'I pensar m' ha vagat
si ha de dirse xavo ó bucla.
Pero ya las rahóns acabo
dient qae xavo 'm sembla á mi,
perqué axi no nos podrán di
que no dueu sobre ni un xavo.
Mes dexant apart aixó
de qUe 's digui 'I que volgueu,
atents la historia escolteu
que del. bucle bos faré yo-
'L primé que en aquel mon
'1 v¿ do, váse 'I gitano,
y 'ls gitanos d'aquell mano
ara'is imitadors son.
En porta m o d a (ant vella
vá segui un pinxo bagarro,
duenllo ab u n tros de cigarro
pos a t darrera I' aurella.
Tots 'ls pinxos ho van veura
y a^radantlos en exes,
entre ells 'I bucle ï ha estés
d' u n modo que no 's pot creurà.
Surt r endemà u» elegant
que buscaba moda nova,
vá á la Rambla, un pinxo (roba
Si perqué 'n parlin las famas
axi anunciant son tussuts
SOCIAL DELS BUCLES.
y 's posa buele al instant.
'Ls elegants de mes brillo
van seguí, y per no ana iguals,
á n' ais pobres menestrals,
ara van iguals á un pillo.
Un ministre enfarinat,
veycnt que aixó tant s' usaba,
á cada pulsera 's clava
un xavo com un pegat.
Y reparant la passió
ab que aquesta moda avansa,
estenentse fins á Fransa,
'1 dualfi I' Emperadó.
Aixis veureu, y es vrilat
que no hiá en la historia entera
re que hagi fet la carrera
que fer 'I bucle ha lograt.
Seguint donchs aquesta lley
que yo d' acata m' alabo,
portan ara bucle ó xavo
desde M gitano hasta '1 Rey.
¡Veyeu las cosas que son
en aquestos leraps ditxosus!
¡vácomensá esqudant gossus,
y ha acabat sent rey del mon!
De gitano, á pinxo avansa,'
de elegant, passa á ministre,
v arriba per quet registre
'fins á Emperadó de Fransa.
SERAFÍ PITARRA.
•* cendran 'ls atauts
ab xaranga y dant proclamas.
 GEROOLIFIÇH.
r£*d
r& &
,4:

ffï

x
L' any que ve 's dará la solució.
GEROGL1FICH.

L' any que ve s dará te solució.

EPÍGRAMA. EPÍGRAMA.

-Des que so casat, á solas L'n, per cosirseïm botó,

ïdeya ahí M pobre Aurelio. va di:—nova dom 'ifil—
"Si "n voldria di Cornelio y ella respon:—Senyo Gil
rolilria esta en B.inyolas. ño tinch pas mos que cotó.—
TITELLA
SEBAFÍ FITAIRA.
 oT POí
^ L en verí y
%
Co,ec
«ó d e t a l l HA ESCRï!

D. SERAFÍ PITARRA.
CADA SINGLOT UN RAL

S i n g l o t 1. LA ESQUELLA DE LA TORRATXA.—2 L'ULTIM TRENCA-

LOS.—3 LA BUTIFARRA DE LA LLIBERTAT.—i. LAS PILDORAS D'HOL-
LO\VAY.«-5. IL PROFETA.—6." FAUST.—7. ¡LA MORT DE LA PALOMA!
8. ¡OUS DEL DIA!—9. VEMAXSA DE LA TANA.—10 LA VAQV.F.RA DE
LA PIGA R Ó S S A . — l l ' L CANTADO.—12 'L XANGUET ( p e r VailOS
autors).—13 L PUNT DE LAS DONAS (en prensa.)

Barcelona, Imp. de Ramírez.—1864.