I. LÓPEZ, EDITOR.—Barcelona.

Carrer Ample, 26. ¡UN RAL! R a m b l a del Mitj, 20

VAL M E S AQUÍ QUE A CAL APOTECARI.

l
 LO XANGUET,
Almanach per 1' any x s e s ,
I l - l u s t r a t p e r T. PADRÓ,
ï PESCAT PER D PAU BÜNÏEGAS, AJUDANTLI Á TIRAR L* ART D. SERAFÍ PITARRA, D.
MÁRFAGAS, AVTONET SERRA, LLUISET, FRANCESCII POUS, F i a i P CASALS,
Y ALTRES QUE VAN EN BUSCA 1)* OC*S, NO MES QUE PER TENIR du
PLOMAS PER ESCRÍURER CLA T CATALÀ. Dio
dt
Jim
dir
di)

ESTACIONS. FESTAS.
La Primavera entra cuan S' en f.iráa á las c r i a
no lé de pagar. perqne riguin.
L'Estiu mira cuan nn paga. Los enamorats se V
La Ta'dor entra cnan nn té per passar lo temps.
Se 'n farán los casi!
de cobrar.
fer las pans.
L' Iïern entra cnan á nn Als canaris s' en farà:
S qniebra 'I doutor. que cantin, y als gossos
no lladrin.
ECLIPSES.
FIRAS.
R' iii h o r a de djntors, YI-
sib'es en los ponts ahont se tro- La dels bens tindrà)
lo saló de Llotia.
bin los acreedors.
La de galls-diodis I
N' tii hinri de liona, sem-
lloch en Tanas direccisD!
pre qne ' i trenqui nn mirall. cictats anónimas-

Noy; en aquet teLip3 qa« som —Nu IWá j» 'l disbarat

DO saps de que te las heus; de portar un pes així;
deixat d* tías en los peus ¡si apenas puch durme í mi!
y pósat los peus de plom. ¿no TCUS que estica tan tronat?
J U D I C I X ies
pe
D' aquest any porta las riendas de nom, Judici y dine r s; t o s catalans"que en América
Mercuri, deu del comer?, fora d* a tuestas fres cosas hagin passat algun temps,
president de mMtas eaixaa diguin qué se 'Is ofereix. vindran mes o menos richs
que se "n han anat al cel S' volen balls, hi haurà hal's parlant un castellà grech, fo
tant sols p»*r estir mes prop en lo Kom*--a y Lfeeo, pus sembla que alia hi ha mina
del séu d'gne president; y en alsriína.s altras casas de parlar pèssimament, nr
prestamista acredita*, bon' l i bailarán magrets; que darán mes que I is d* or ne
}<us sois cobra '1 cent prr deu; zarzuelas, n* M haurà un se^s fi en I* any que ara judiquem.
director ii' un gran carril entre marH* y nriiiers; Per lo quet'ica a política
que d' aquí, en mòlts pouhs moments, novelas se *.i escriuran, d* Espanya y del Estranjer,
y l i lluna de Valencia Parlant ah perdo, un femer, mes valdrá que bo deixem carrer
deixá á moltíssime gent; que lluiran en los ldosk«s per hont Tulga, y no *ns fiquem
propietari de una mmn los retuml'ants títols seus, en c a i m a s d' onze metros,
que treu or... dels ignoren's: y m Has sr-rán I egidas massa grans per un XangU€f. pu
y empressart d* un gran teatro Ous á son començament. Si l* Italia diu: «ja hi va g,» qw
ahont s' hi fan comedies bé Mes de cuaixe amf.s de casas si la Fra usa din; «¡he?, hey!» [o
Ji veuhen, J< nchs, que aquest any usaran la nova lley si la Prussià diu: e n ' agrada,»
«4 un any que mòlt promet, *'o desham i, per trotarse si Inglaterra diu; worrent.»
que encar que es setanta tuff, desliaucials de loguera si )• Austria diu; «¡mal Tinangre'-
será un setanta tant pié M-ilis passos, per cobrar comtes, si 1* Alemanya diu: «bè.»
de dlas, que vint y nou farà aquet, la altre y a t u e l l , lo Xanguet s l bo mirará,
Re tindrà '1 me* de febrer. perqué será, '1 no pagar, esclamattf tant sols uaKEK *
Vuit ell oo mas bo sera la moneda mci corrent.
 JANER.

47 S Antoni ab.
4 La Ctrcuncitió. 4glr.al.de S. Pere
it S. Macari abat. ]M s Canut.
Itr- 3 S Daniel. 20,'S. FtM*.
io. 4 S Tilo. SI Sin. tgné».
dia 5 S Telesforo $2¡R. Vicens.
Din. tilí-fl Adoració. D | lld.fonso
ilim 7 S- Ramon. Si S.Timoteo.
«tú 8 S Lluclá. i5|Cnn» d e s . P a u .
dij. 9 S- Marcelino. id S. Policarno. '
dl?. 10:S Nicanor. Ï1 S. Joan Crisóst.
au. 14 S Higini. "28 S. Julia.
D i n , IS S. Viclorlá, 59 ¡S Franco, de S.
liül. 13 S Gumersindo 36 Sta. Martina
aira. t i S Hilari. 31 S P e r e Soleteo.
aira. | 4456 | SS. Pau.
Fulgenei.
au.
Aquets gats, per més que vull,
no 'm deixan aolucar 1' ull.

De la Rambla agafi 'lsjsloskis, y altras ccsxs; sumi y resti.

arbres, anuncis-fan als ¿Queia mòlt per passejar?

L i paciencia es lo La gravetat mes

lesespero de la e s - eonciensuda es la
neranza. del burro.

En lo temps que
torrem , la millor La il-lusió es com
virtud es la de la m o - ^ arrós: atipa , p e -
neda. ro no engreixa.

Lo talent es una ¿Qué era lo que

qual,lat que se s u - .-.blindaba mes en la
posa en mòlts, p e r - Exposició retrospec-
qué 's veu en mòlts tiva?
[ochs. —Los corchs.

Le noj 1363 erapeay al vell 18Ò7, que impávit com u casita malaya
s; 'rx va cap á la fossa comú.
 FEBRER.

dis. 1 S. Ignasi. Diu. lli S Julia.

Diu. 2 La Purificació. dill. 17 S. Pere TomíJ
dill. :Í S. Blav. dini. 1K S . Simeó.
dini.
dini.
4
5
S. andreo Cors.
Sta. Águeda.
dim.
dii.
ia S. Alvaro dej
2!) S. Lleó
di). tí Sta. Dorotea. div. 21 S. F è l i x
div. 7 S. Romualdo. dis. Cat. <fe s. Perl
29! Sta.
llis. S- Joan de Mata. Diu. Margariif
Diu.
s
9 S a . Apolonia dill. w
21 S. Matías
dill. HI Sta. Escolástica. dim. 2.'í S. Cesari.
dim. (1 S. Severí. dim. So N S. Goadali:
dim. 1-2 Sta. Eulalia. dij. 27 S. Baldomen j
dij. tu Sia Catarina. div. 2S S. Romà.
div. n15 S. Valentí.- dis. í ) S. Macari
«lis. S. Faustino.

—¿ Tens qué 'i diuhen ? ¡ Y no 'm fonch!

—¡ També fas cas d' un esbronch !

—Vo la vull.
LOS QUATRE COLLS. —Donchs jo també.
—¡De furor estich en brasas!
— Des que ab aquest amo estich, — ¡Sota '1 pont!
sembla que estich entre moros; — ¡No hi faltaré!
;i fulana un bon abrich, —¡Demà á las deu!
a sutana un gorro rich... — ¡Hi aniré!
Aquí, noy, trunfos sòn oros, Aquí, trunfos sòn espasas.

¡Vinga Xampany! -Necessitaba un vestit..-

—¡Rom ben fort! -|Encara vens ab mes gastos!
—Cuidado, mestre, que topas. -¡Pero, home!...
—¡Ja t' ho tinch dit!
— ¡Cariiiyena! iquína sort!
—;Vas de tort!
—¡Tu vas de tort!
Aquí, noy, trunfos sòn copas.
-¡No 'm peguis! ¡Marit! ¡Marit!
Aquí, noy, trunfos sòn bastos.
F E L I P CASALS
r

¿Cóm es que cada cuatre —Mes llarch era

anys ni ha un any ab un vostè 'm proposaba.
dia mes?
— Jo li diré. Lo sol, can-
sat de voltar lo -mòn tres
anys seguits, vol descansar, ¿Sap qué es bo pels c. ,1
y en lo cuart passa un dia de poll?
fent bacainas. - Prou: un calsat bei , s
tret que apenas lo deixi t
minar. "
Un gandul.—¡No sé per —¡Ca, si aixís cabala
qué han hagut de suprimir varen sortirme los que tii '
dias de festa! —Això, donchs, li n
XSn treballador.— Perquè bará lo que es bo per e\M
tu ' n pugis fer mes.

Avuy estem á 29 de Fe- ¿Cóm es que 'n aquest

brer. Si 'm vol deixar un
parell de mils duros, li fir-
maré un pagaré pel mateix
dia del any vinent.
—Si 'Is necessita, fírmim
lo pagaré pel mateix dia d'
aquí á cuatre anys y i s hi
deixo.
—No: trobo massa llarch
lo plasso.
lo Febrer tè 29 dias?
—¡Perquè es- mes atre
que en 1' any passat
— ¡ P e r q u è vol dir!
— Estáclar.home,pe r í i
¡Home,encaraque signin lasdugas, que aques- 1' any passat va pbnt» f
ta tarde tinch de surtir à I' Oieon rte comparsa! á 28.
—Es impossible, no podem treballar. Digneft-
mealiònt estén, y desseguida aniré à casa vos-
tra a afeitarvos.
 MARS.

i\I.de Q. S . R o s . S Patrici.
3 8- Simplici. S Gabriel a r c .
3;S- Celoni. S. Josepb.
4 S Casimiro. Sta.Eufemia.
5 S Nicolau. S Ren e t .
O S - Olaguer. IV.de Q.S. n s .
7 } S t o .T o m a s de-A El b . Joseph Or.
8 \II.de O S . J-I>. S Simón.
9 S. Paeià Anunciació.
lOlS.Melilo. S. Rrauli.
I S . Eulogi. 27 S. Robert.
12 S. firegort. 28 S Sixto 111.
ii S . L e a n d r o . 29 S Bustatpit.
U . S t a . Matilde. 30 S Cllinach.
15' lllde Q.S Ram. 31, Sta Balblno.
4 6 S. Heribert.

¡ Cuaresma , que passas

tant de dejuni ja cansa

E S C E N A DEL F A U S T . EPÍGRAMAS.
Faust, es un jove inespert.
Valent!, es espadatxí; Mòlt compra '1 senyor Pascual,
en la lluita ab Valentí, mes per ara tot ho déu.
es ben segur que Faust pert. —Sempre ha seguit peu per peu,
Mefistófeles s' amanya lo sistema decimal.
contra Valentí, en la lluita.
y aixís, se gira la truita;
lo Faust, sensa.fer res, guanya.
Me recordo bè que un dia Si per cas tinch que sortir,
lo Faust se representaba, me crema un dia de pluja.
y jo esta escena 'ra goitaba —¿Li crema?
y cavilósme tenia. —¡A no pogucr mes!
Per cert que, es dilshi á vostès, ¿ Y á vostè?
de Faust ne feya un roma; —A mi no; á mi m mulla
, era Valentí, italià; •
Mefistófeles francés. G I L MABCH.

Las monedas
sas y las d o - La dona ca-
M dolentas se pritxosa y hi-
mblan en que pócrita, se sub-
en bona cara jecta al matri-
dolents fets, moni per estar
que corran
no passan, en mes llibre; al
e pesan y no revés del scu
lo pes, en homeque essent
e la pegan al llibre, ah lo ca-
s pintat y en sament se troba
e 's despin-
H subjectat.

¡Sols va afeitat d' una galta!

—Ja ho sè. Es que hau tocat las dugas
y '1 perruquer me 'n fa anar
aixís, per por de la multa.
 ABRIL.

dini. 1 S. Venanci. «i Sto. Torlbi

dij. 2 S. Francisco. 47 S. Aniceto.
diT.
dis. :4< SS Benet de P.
Isidoro.
18 S Eleuteri
19 de (?uoj. S. ï
Diu. sfi S.fíamí.S.V.Ferr, 20 S u . Igneidi
(lili. Celestino. 2l|s Anselmo.
di;». 7 S. Kpifini 32 S S,.tero.
dim. X S Albert. 21 S Jordi.
dij- 9 Sia.María Cleof. Si S. H'lel.
div. 10 S Ezequiel 25 S Mtn-h.
di» M S. Meó el Mdin. StijS. Cielo
Diu. 11 Pasq de Reiur •27 S.Armengol
dill. í;i S Bermenegil'l. 28 S Prudenci.
dim. li S. Pere Gonzal. 29 S Peremr.
dim. IJ Sla. Baslliía. 30 Si a Catarini,

Tot sil flor?, aucells y brisas

y Abelardos y Eloisas.

Un vespre donch estantshi de visita

LO CESSANT, LO BISBE Y 'L LLORO.
Fábula.
Dn cessant ben plantat y currutaco
Tenia un lloro gros d alió mes maco,
T mentre un nou empleo pretenia,
Passava com podia
Lo temps en fer tornar la bestia sabia.
Un vespre en que agudesas li ensenyava
Volgué probar també si renegava,
Y n' hi ensenyà unas quatre ó cinchde aquellas
Que fins fan tornar rojas las orellas.
Passaren quinze dias.
Al fi l' agent que li' buscà ab urgencia
L' empleo qu' esperà ab tanta impaciencia,
—Ignaci,—li digué,—deix la canturía
Del llorito real y de la pala,
Que avuy la sort lè dóna rius de plata
Nombrante secretari d' una curia.
No feu de tot encara una semmana
Quant io cessant per fers passà la gana
Ja estava de la curia en l1 escriptori
Ab quatre dependents y un meritori.
Mes sent del senyor bisbe secretari,
Era per est mirat ab simpatia,
Comensà de primer sols per parlarhi,
Si duyan lo diari, li llegia,
Y aixís ensenyant gracias sens defecte
Logrà del bisbe '1 verdader afecte.
D' això estava content, quant lo temps muda,
Li ve un catarro fort, de caiguda,
Ha de fer llit al menys una mesada
Y es sa casa pe '1 bisbe visitada.
Ya feya duas horas
Ab lo bisbe una pila de senyoras,
Reparan lo llorito dins la gabia,
Li demanan la pata,
Quant tot d° una, mòlt clà y parlant en plata,
Digué un renech tant cargolat lo lloro,
Que tots Uansaren un xisclet à coro,
Y '1 bisbe al dependent per tota queixa,
Negantli 1' amistat, cessant me '1 deixa.
Això 't diu sens faltarhi punt ni coma,
Lector, lo que no dech aconsellarte,
Mes com que es pe '1 teu bè, dech recordarte j
Que lo dolent ni s' ha de fer per broma.
SERAFÍ PITARRA!
T.o aire dia, assentat en un padrís del Pa!
nou, me varen fer córrer tots los diners quet
taba deaunt.
Poca diferencia, avans me sucsehia '1 mati
mí, totas las semmanas.
—¿Cuan s' assentaba al passeig?
—Cuan m' assentaba á las rifas.
Diu '1 dilxo: San Joan, lo dia mes lliircfc j
any.
— Per això fan que no sigui dia de festa,
treballant, se passarà lo dia mes distret.
FABULETA.
Buscant en Pep á 1' Agna y á la Rosa,
ab un jove, de bras, veu á sa esposa.
Aquell que »' aficioni á ne 'i tresillo,
no estranyi que li donguin un codillo.
 MAIG.

S. Felip j Jaum. V. S. Paacual B.

S Anastasi s FéliadeCtnl.
i l l . l o v de Sta.C S Pere Cel.
Sta. Mònica. S. Bernaritino.
S. Pio V. La AS. de N.S. J.
S JOAN. sia. Rila de Caa
S Estanlsiau. Apar, de S Jau.
Apar.S Wiü.A. S. Francisco.
S Gregori N. Sta. Magdalena.
IV. S AntoniDo V. S Felip Neri.
S Pom S Joan papa.
12 sta. Domingo. ï8|S.Ju*t.
431S Pern Regalat. 29 Sta Teodoaia.
US BoDlfaci. 30 S. Fernando.
45 IS Isidro Llaura. ma.\M\P<uq.d» Pentec.
tu S Joan Nepom.

Me 'n vaig al mea da Maria,

que allí hi veuré la Sofia,

Ab la Física, no sòn menos los punís de contacte

1/ HOME Y LAS CIENCIAS EXACTAS. que hi tè 1' home Aixís veyem que 1* home que no
mes busca lo positiu, es un home sólit; que '1 que
Mòlts punts de contacte lè 1' home ab las cien- mira las ganancias en los seus negocis , busca 'ls
cias exactas, que sòn fàcils de trobar sense haber productes líquits; y que "1 que lot vol poetisarho,
de líndrer grans coneixements respecte á cada es un home vaporós. Que 'ls que tenen bons m o -
una de las ciencias dals, sòn atractius ; y que 'ls de mala vida , sòn
Comensem per l4 Historia natural, que 's divi- repulsius.
deix en tres regnes: animal, vegetal y mineral. En Si mirem las Matemáticas, trovarem que 1' home
^ q u a u t al regne animal, teuim que V borne que no sap que fuig de las cuestions que no li convenen , s'
' res. es un burro; en quant al regne vegetal, tenim escapa per la tangent; que '1 que obra conforme
que '1 de difícil comprensió, es un suro; y en quant á sos convenciments, es recle; que '1 que sempre
al regne mine- está formal, es
ral, tenim que un home qua-
1' home incons- drat; que 1* h o -
tan es un argent- me digne, fre-
viu. cuenta 'ls bons
Si mes e x e m - circuís; y per
ples voíguessem acabar, desprès
posar, entre 'ls dels cataclismes
animals hi t r o - en que s' ha vist
bariam 1' home I' industria, no
avestrús, 1* h o - hi ha que dir
me gos, 1' home quins sòn los
gat, etc , entre homes quebráis.
'ls vegetals nos
J. BATILOSI.
vindrian promp-
te '1 que es un
pal, una roca , Avans me co-
etc., y entre 'ls braba 'I vuit per
minerals no dei- cent 1' any pel
xariam de t o - interés dels mil
parnos ab un duros que 'm té
bronze, un roch, Au, aixó, y cap ais toretes. deixats , ¿y ara
un plom , etc., 'm vol cobrar lo
—Pero ¿qué vols fer, home, que 'm despentinas? deu per cení?
pero bastan los -Avans UD po-
anomenats p e r - —Dona, estich tot vestit y no mes me falta la cúa. A tu no 't fa-
dia fer de mes y
qué 's compren- rà tanta falta com me faria á mi. de menos, pero
güilo nostre ob- —¡Ditxosos toretes! Ja 'n tinch lo cap pié. ara es precís sub
jecte. jectarse al siste-
ma decimal.
 Està bon xich malaltó
lo Teatro Català.
La seva dida, en PITARRA,
fa per ell tot lo que hi sap,
tot ho proba, fins li dóua
un giopet de castellà
per véurer si I nen, «las modas»
podrà seguir alguns anys;
diu en BUNYEGAS, que 'I. polsa,
que tè «la vida al encant;»
«Ital hi va que no s' ho creu!»
respon en EDÜART VIDAL,
y ofereix los seus serveys
d' hermano, per si decàs;
¡ja no pot dir «Setse jutjes!»
en ANGELÓN va esolamant:
si «las ametllas d' Arenys»
li agradan, crida en ARNAU,
rr hi porto una paperina
rrne són d' allí} que no hi ha;
»i« malvasia de Sitjes »
.•ontesta en PACO VIDAL,
è 4' ésser lo sèu remey,
•ma ampolla n' hi he portat;
ca, anyadeix en CAMPRODON,
Jinga caldo y vingan talls,
de la «Teta gallinaire»
las gallinas aqui van;
no, lo millor sòn joguinas,
diu en FERRES, y aquf hi ha
«Las reliquias d' una mare»
ab que '1 nen podrà jugar;
y mentres que oferiments
cada hu fa pel sèu costat,
trist, «La copa del dolor»
està apurant en CAPMANV.
 JUNY.

dlll. 4 S. l i l i " . Sta Iliitíard».

«lili). 1 S. Marcelino S. Manel.
dlm. 8 Sta. Clotilde. S. «aren.
dll. 4 S. Francisco Car Lo Sant.C. de J.
di». 5 S. SanXO Sta Florentina.
din. 6 S. Noruert. S LltiIsGouzag
Diu. 7 S. I*au S. Paulino
dill. R S. S.iluslia Sta Agripina
dlm. 9 1. Prln o j t. I.a N. de C.Joan
dim. 10 Sia. Maritarid». ,# S tiuillem.
d.|. 41 Corpus Christi. .11 s. Joan T s. Pau.
dir. l í j S . Joan dr Síha. Ï7 S. Zoilo
dll. 43 S. Antoni de P. 33 S Lleó napa.
Diu. 41 S Bulli 29 S. Pire, i. Pau.
dill. 15 S. Hodcst. 301Con. d a S . F a o .

Comensemnos á arreglar,
perqué aixó no pót tardar.

LA VELLA, Va y s' emmiralla

la vella un jorn;
veentse tant feya.
lo mirall romp,
N ' era una vella, y cau fet trossos
mòlt lletxa, mòlt, lo mirall gros,
y ésser volia ; Malaguanyada
de rostre hermós. la lluna fou!
¡mirciis vosaltres, Ara ja es morta,
esta aflció ¡Diu la perdó'!
si n ' hi daria
de sinsabors!
Ara ja es morta, Mira los trossos
¡Dèu la perdó'! la vella ab goig,
¡pero cuant va ésser
lo sèu horror
Tenia'en casa veent son llctx rostre
un mirall gros; en cada tres.
cuant se miraba que avans sols veya
mirall enfront en un sol lloch!
ella mateixa Ara ja es morta,
se feya horror ¡Dèu la perdó'!
vcentse sois d' ella
la pell y 1' os. ¿Guánt. aquesta col? PAO BUSTEGAS.
Ara ja et morta, —Vint y cineh milésims.
¡Diu la perdó-! —¡Aneu»l diable a robarl ¡L- altra vegada que m'
estaba en Bircelona me !• haurian donada per tres
rruartos, y ara me "n demaneu una borratxeria!

UN DUPTE. RESP3STAS DEL ECO.

—Voldria que algú 'm digués, .
p u i í jo may ho hesapiguj, ¿Qué es a'uy la clau de amor? . . . . Or.
¿quant un home pateig mès: ¿Que f*-1 que 16 quant demana? . . . . Mana:
¿Qué 1è aquell que a tots'allana? . . . . Llana.
ab dinés sense salut, ¿Qu¿ es que fa anar al vapor? Por.
ó ab salut sense diués? Lunn, ¿De dona 'n conté ninguna? . . . . l'na.
¿Oiif fa aquell que no es esperiT . . . . Perl.
¿Es boig qui obra sens concert? Cert.
EPIGRAMA. ¿Qué fa 1 que tot lo bo engruna? lluna.
¿0»é es I' amor que tot ho abrasat. . . fírasa.
¿One fa '1 que al pobre consent? Sent.
En aquet racó hi fa sol ¿Y i que no calla un moment? Meni.
y i ningú la sombra apura. ¿Qué es qui no cuida sa casa* Ase.
—A rai la sembra m - hi pesa. -Oii'» alcansa '1 sabi millor? Llor.
¿(Jtté fer quant de mi un sonriu? Riu.
—;Tè sombra! ¿Oué es qui en tots paisns viu? Viu.
De feridura. ¿Y 1 que en lloch pót fer remor? . . . . Mor.
SILVESTRE MOLLNS.
m
JULIOL.

dlm. i \ St». Leonor. dir. 17IS. Alrlx.

la Vis. do N. dia. 18 Sia. Slnforoea
«J S Tritó. lliu. 19 S. Vicens de P
dir. S Laureano. dlll. Si) Sta Maraarlda
d». 8. Miquel llim. 21 Sia Práxedes,
Diu. S. Búinulo ilim. í i Sia M.Mífdal
dlll. S Ft-rnii. dij. -2 i S Llburl.
dlm- Sia. Isabel. •li». S't S'n Crisllna
dim. S. Zrnon. dia. 2 i S. Jaumeapàsí.
dij. \0 S Crlslolol. Diu. ÏG Si». Ana
diï. 41 S. rio I papa. dill. 27 S- l'antaleó.
d is. u : s Fiïn dlm. 28 S. Na#arl.
Diu. l.i S Anarleto. dim. 29 Sia. Marta.
dlll. H 5 Bonaventura. ilij. ;!0 S. Abilon
dim. 15 S Enricn. di». 131 S. Ignasi da L.
dim. ItijN S del Carme.
dl]

Si enguany va bè la cullita,
al rector donca feyna, Rita.

EPIGRAMAS. pero '1 dia, ¿quin será?

—Home, si mira tant prim...
—¿Donchs cóm se mira, D. Joan?
¿Donchs qué tè '1 leu oncle?
-Res. Noya: ¿l' estabas allí,
— ¡Cóm, res, si s' está morint! ab ell, prop del murri-tort,
— Li be mirat tots los calaixos, entre i s rosers..,?
y no tè un maravedís. —¿Cóm vol dí?
P — ¡Sembla que vingas del hort!
—No, pare; vinch del jardí.
D' avuy á dos anys y un dia,

t
PEBE ROIG.
las cosas cambiarán.
Bè: -Is dos anys es lo de menos,

L' home per la MÁQUINA PER RENTAR LO CAP.

paraula y '1 bou ( P e r r u q u e r i a d e 'n D u c h . ) ¡Si apenas sè
per btefteack. tocar gens!
—Home,toca al-
gun capritxo.
¿Qui es aquet — ¡ Capritxo!...
Chassepol? La teva dona po-
—Es un senyor drá compláuret,
vingut í n' aquet Francisco.
mon per enviar
gent al altre.
Home; estafant
d' aquet modo tu
¿Per que servei- no vas bè.
xan las targetas de
visita? —¡Bah! Ara he
—l'er fer visi- anat fins á París
tas de targeta. en primeras.

Bossa sensa di- ¿No t' en dònas

ners, dígali vuida. vergonya del de-
manar á tothom?
—Jo no 'm do-
Muller.— ¿Cuan no res, los que 'm
comenta 1' any dónan són los al-
económich? ¡Home, no tingui temor, tres. Jo sols de-
Marit. — Cuan que en un moment se despatxa! mano.
tu vulguis. —La meva mateixa fatxa
en lo mirall me fa por.
 AGOST.

dis. i S. Pere a d - v í a .
Diu. 17 ¡S. Lliberal.
1 N. S. de los Ang. 18 S. Agapito.
dill. 3 Inv. s Estebe.
dim. 191 S. Magí.
4 Sto Domingo. 20 S. Bernat.
dim. K X S. de las Neus.
91 S t a . J o a n a .
dij. (1 S'os. Just r Pr. 22 S. T t m o t e o
div. 7 S Cayetá.
23 S Felip Benic.
dis. D S Ciriach. 24 S. Bartomeu.
Sia. 9 S Romà. 25 S. Lluís rey de F
dill. «1 S Lloreus. 26!S. Ceferiao.
dim. (1 S t a . Filomena.
dim. 1? Sia. Clara. 27 S. J o s e p h d e C a .
dij. Cl S Cassiá. 28 S. Agustí.
29 Deg. de S. Joan.
div. 14 S. Kusebio. Diu. 30 Sta. Rosa de Li.
dis. in Assump. deN.S.
D i u . 16 S Roch
dill. 31 jS. Ramon Nonat

¿ Te probará Sant Hilari ?

—Sí. (En Rosendo sol anari.)

Barcelona á la una de la nit.

Barcelona los dias

CANSONETAS. diuhen de la Marieta;

pero jo mes la voldria
mòlt noya de casa meva.
Del rossinyol, la passada; La Laya es un'gran partit,
de la rosa, '1 rich olor; sento que diu lo jovent,
de las llanas, la merina, mes jo dich, no fa por casa,
y de la minyona, '1 dot. que jo vull un bon senser.
La noya que 's casi ab mi, Lo poeta vol I* aurora;
déu tenir las circunstancias lo rabada, '1 trench del auba;
de ser rica, guapa, muda, lo llaurador, lo crepúscul;
sense sogra ni cunyadas. jo, 1' hora de seure á taula.
Es mòlt noya de sa casa, BLAT MÍHFAGAS
 SETEMBRE. 1
46 ! S Corneli
17 I * , llag. S. Fra.
dini. 1 S Gil y s Llop 18 S Farriol
liiiii. 1 S Antoli. 49 S Genaro
di). 3 S. lïonito. S. Eustaqul.
div. V Sta. Gaudia. 24 S. Mateu.
dis. !i S. Llorens J 22 S- Maurici
Diu. fi S l'elroni 23 St» Tecla
«lili. 7 Sta. Regina. 21 N S deia Mercè.
ditn. 8 Nattvit deN S. 25 Sta. María de C
dini. y S Gorgoni 2ó S Cipria.
di). S. Nicolau d e T
div. m Sts Protó y Jac
27 S Cosme.
dis. n
13 S Leonci.
28 S' Wenceslao.
29 Dedic deS Mig.
Diu. 13 I D S N de M. 30 .S Geroni.
dill. l i E.dcla Sta Creu
dini. 45 IS Cereal

La butxaca 'Is comediants,

la tenen plena de mans.

Anem cap al EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA treballs de ma-

segon pis de
Llotxa à véurer
1' Exposició re-
trospectiva.
Comprem un
catalech, avans
d'entrarhi.Com
es lo que mes
se necessita en
aquesta Exposi-
ció, lo cataleck
es lo mes retros-
pectiu. La ma-
joria delsobjec-
' tes están espli-
cats d' aques-
ta manera: una
taula, una espa-
sa, un bagul,
una llumanera,
un bano. Si "i
catalech digués,
, p e r exemple,
unaespasadelas
conegudas per
aquet nom, que
perteneix à principis ó à flns del si-
gle tal ó cual; una taula de tal any,
que era costum col-locar en aquets
ó aquells sitis; una arca de tal épo-
ca, feta per artistas de tal ó cual
nació, això no tindria aquell sabor
retrospectiu que 's desitxa. Los an-
tichs tenian aixó que no esplica-
ban res, d- aqui ve, sens dupte. que
! | 1 ' estil breu se diu estil alich, que
ab una lletra mes diria antich.
Entrem eu la Exposició, y com es
/ d i a de pago hi trobem mòlt poca
kgent. perqué aixó de pagar no té
res de retrospectiu, y en proba d'
I aixó que no consta en lloch algun
• que Adán y Eva paguessin un cen-
^ tim per res. Per altra part, la sole-
• tat dona un carácter propi á las ex-
• posicions retrospectivas, perqué an-
I tigament lo món era mòlt mes de-
sert que ara.
En la primera sala que 's troba de
pinturas t,i ha un subjecte que mòlt
I formalment diu que 'Is cuadros
aquells no li agradan perqué no te-
nen los colors vius. Mirensel bé àn'
aquet subjecte, pus es de lo mes re-
t iTOspectiu que hi haen la Exposició.
nyà, pero que
no podem asse-
gurar que ho
siguin perquè
las trenymasho
tapan; hi tro-
bem algun altar
emblanquinat,
per dissimular
que es de pedra
hi trobem la là-
pida d' algun
sepulcre pinta-
da denegre, per
eclipsar I' altar
emblanquinat;
hi trobem es-
culturas trenca-
das, en demos-
tració de que hi
ha qui trenca y
no hi ha qui ar-
recia; y en fí, hi
trobem uns es-
trangers que mi-
rantsho tot es-
Passajem per la sala ahont hi ha claman: icóm es possible que aixó
vestits y en trobarem alguns perte- estigui tan descuidat!
nexents á una época mes moderna Nosaltres mirem de reguli à aquets
que lo que exigeix lo programa de estrangers, y tornantnos rojos, no
I- Academia. Aixó es un engany, y sabem si d' ira ó d' algun altre
'Is enganys sòn tan retrospectius sentiment, baixem lo cap y sortim
que tots sabem que 'I dimoni en fi- del claustros lamentantnos interior-
gura de serpent enganyà à nostra ment de que algun individuo de la
primera mare. comissió de monuments no estigués
Deixant 1' engany , encara que allí per respóndrer lo que convenia.
continua en algunas alhajas, alguns
mobles y algunas armas, miremnos LLUCH M I R O S .
los objectes de vidre que n' hi ha
alguns de mòlt bruts, poguentse ne-
tejar fàcilment, pero que no s' ha
fet perquè la brutícia esmòltretrns-
pectiva, probantnos aixó fins à la EPIGRAMA.
evidencia alguna ciutat d' Àfrica
que es mòlt bruta, y 'Is africans
viuhen un bon xieh atrassats res-
pecte à certas nacions d- Europa. ¿Fa '1 sèu Agost, senyor Quim.
Surtim de la Exposició, y tot cal-
culant las vcutatxas que déu repor- Per Nadal venent turrons?
tar en la conservació de las anti- —¡Ca! Nadales en Decembre,
guitats artísticas, anémsen cap als
claustros de la Catedral. Aquí hi tro- ¿cóm vol que fassi l1 Agost?
bem una porció de retaules gótichs
que tenen un dit de pols; hi trobem
uns reixats que semblan preciosos

4 S. Remigl.
2 S'o. Ang.de fl.
div.
dis. 3 S Cándidi.
4 S. Francesch.
Din.
di 1. 5 S. Froylan.
I) S. Bruno.
dini.
dim. 7 S March papa.
8 Sta. Brígida.
dij.
div. 9 S. Dinnisi Areo.
dis. 10 S. Francisco
M S. Nicníi.
Diu.
dill. H K. 6. del Pilar.
1;) S Eduardo
dim.
dim. H S.Calilto.
15 Sta. Tereaa
dij.
div. 46 S Galo
LA MORT MAY TÉ CULPA-
La gent escolteuvos
cuan un ha final;
la mort may té culpa,
no té culpa may.
Fa poch va morirse
la filla de 'n Pau.
Estaba malalta,
se va descotxar,
y això sols I' ha morta,
pus era '1 sèu mal
de cura senzilla,
de cap gravetat.
La mort may te culpa,
no té culpa may.
En Pep era tísich
alió... al últim grau.
Los metjes digueren
que anés á viatjar;
va anar á la Suissa
y '1 fret lo mata.
En clima més cálit
hauria allargat.
La mort may té culpa,
no té culpa may.
En Gil va ferirse;
11 van tréurer sanch,
pero massa poca,
y aixó "1 va matar.
No sé cóm un metje,
que es ben repulat,
no va saber véurer
lo que era tant clar.
La mort may té culpa,
no té culpa may.
I.a Rosa tenia
lo bras cangrenat,
lo metje li amputa
sens considerar
OCTUBRE.
Sta.Eduvigls.
S Lluch evang.
S. Pere Alçant
Sta Irene.
Sfa Úrsula
Sta María Sal.
S.Pere l'asquai.
S. Rafel arc.
S Crispi
S. Evaristo.
S. Vicens.
S. Simón.
S Narcís.
S Claudi
S. Quinti.
Lo fret oabalment m' atrapa
sensa paltó y sensa capa.
que no podria ella
sufrir tant gran mal;
aixís es que prompte,
pobreta, espira.
La mort may té culpa,
no té culpa may.
La dona de 'n Carlos
morí al fi d' un cranch,
va dirli lo metje,
tremey, no 'n té cap.»
¿üonchs sí? 'ls homeopátichs,
remeys probará.
¡L' haguessen cuidada
los metjes d' avans!
La mort may te cu'pa,
no té culpa may.
Morí D. Batista
d' atach cerebral,
¿De véurer l' Exposició pero 'ls de sa casa
de Parlí, tot jnst arriba? no 'I varen cuidar.
—¿Cóm no hi va anar don Badó?
—Aquf ja vaig véurer jo Fent tot lo que '1 metje
també la Retrospectiva. tenia manat,
encara hi-habia
senyor per molls anys.
La mort mcy té culpa,
no té culpa may.
D' un greu mal de pedra
morí en Sebastià.
Tants metjes y metjes
que habia proba),
¡no sé qué costaba
anar á buscar
á TI Pol, curandero,
y viu fora encar.
La mort may té culpa,
no té culpa may.
Per f;is ó per nefas,
per nefas ó fas,
la mort may té culpa,
no té culpa may,
Ar¡niment d' un Cdinalicli per convencer FRANCEÍCH Poc*.
i u'u individuo de la Maudataria que no
li vagi à péndrer 1* feyna.