I. LÓPEZ, EDITOR. -Barcelona.

Carrer Ample, 26 Ramiza del Mitx, 20.

V A L MBS AQUÍ QUi2 Á CAL APOTECARI.

 ALMANACH PER L l
PER T. PADRÓ Y ESCRIT EN CATALÀ,
D. SERAFÍ PITARRA,
FESTAS MOVIBLES.
Los dias en que s' acaba
la feina.
Los de casament y bateig.
Los que s' está malalt.
Los de campana, pels estu-
diants.
MERCATS.
Cadiras de la Rambla.
Passeigs.
Cursos de professons.
JUDICI FRENOLÓGICH DEL ANY.
;Av pobre any sexanta set!
Ja déus surtirle de quici
s o l s v e y e n t l o teu judici
estampat en un «Xanguet.»
Pero no estiguias confús
y no t'ho prenguias á mal,
que '1 «Xanguet»es peix com cal:
no es «cranch.ï «llagosta» ni «llus.»
Ademés d' això: no 't cregas
que te '1 fassia un tros de pa;
en persona»'1 Temps te 'I fa,
sols que '1 dicta a n' en Bunyegas.
Cada vell té una mania;
lo Temps es vell y arrugat
y en la mania que ha dat
es, en la Frenología.
Y *n sab la ciencia cumplerta.
fins en lo menor detall;
si 1' arriba á senti en Gall
se queda ab la boca oberta.
Escolteu doncbs lo que diu
lo Temps, fundat en la ciencia,
que es mòlt digne de creencia.
Ja té i cap del any: sentiu.
•Aquet petit, ben mirat,
té per ara mòlt iguals
ANY 1 8 6 7 ,
DEL QUE ENTESEN LOS CATALANS, P E R D . PAU BUNYEGAS,
D . BLAY MÁRFAGAS, D. JOSEPH SERRA Y ALTRES DONS, QUE
MES S' ESTIMARÍAN TENIR
dos òrgans especials.
«Plujitat» y «Sequedat.»
De aquets dos òrgans se espera,
segons la ciencia empatolla,
que si un massa 's desarrolla,
1" altre quedará en derrera.
També hi trobo en lloch estem
altres dos à qual mes viu;
«Florevilat» p e r l ' Estiu,
«Desfulletat» per l ' I v e r n .
Aquí hi pplpo, tantsurtits,
que quasi semblan manías,
la «Claretat - per los dias,
la «Fosquetat» per las nits.
De las Modas, al cantó,
surt com la punta d' un bitxo,
un promontori; 1 oCapritxo»
vol significar això.
Tampoch se troba confós
entre 'Is òrgans del Amant
la «Carbassetat:» y en gran
la «Ossevitat» que es fer l ' ò s .
No falta com cosa nova
la «Travallitat» ¡no poch'
y deis Diumenges al lloch,
la «Festivitat» 's troba.
IL-LUSTRAT
DIN.
FIRAS. •
PELS JÓVENS COM CAL.
hem. Carrer de Fernando.
Plassa Reyal. Societats dra-
máticas particulars. Balls
de máscara.
Estin. Euterpe. Prado.
PER LAS CRIADAS.
Can Gibert. Patacada.
PER LAS NINYERAS.
Plassa Reyal. Jardí del gene-
ral. «
Indican las barras çrossas
«Ganavitat» en la gent,
y al derrera está creixent
la «Escassetat» per las bossas.
Yeig que mòlta «Obscuritat»
per la Medicina 's cria;
y al lloch de la Abogacía
hi ha gran «Butllofivitat.»
En las obras del port nou,
la «Estabilitat» s' hi veu,
perqué per mes que '1 toqueu,
es òrgan que may se mou.
En la part de Estrangeria
bi ha un bulto bastant surtit;
segons autors de profit
es ell la «Guerro-mania.»
Sobre tot, será persona
aquest any^ com no mes ell,
puig té plantat al clatell
í' òrgan de «Tant se me 'n dona.»
Així 1 Temps calcula avans
Jo que es 1' any sexanta set;
que me 'n rento ab lo «Xanguet;»
ell la cúa, y jo las mans.
PAU B I H I B O A S .
 dïm 1 La Circvncirió. J A I V E K
litn. 2 S. Macari abat. Barretina blanca
di). X S. Daniel.
dir* 4 S Tito.
se posa '1 Monseny.
dis. 5 S Telesfpro Tota Catalunya
diu. fi La Adoració.
Dill. 7 S. Ramon. se pela de fret;
dim. 8 S Llúcia.
dim. S- Marcelino. de panallóns s' omplen
di|. »
10 S Nicanor.
div. II S Higini. las mans y los peus;
dis. t-2 S. Victoria, se posan los nassos •
Diu. g Gumersindo
13 S.Hilari.
dill. li S- Pau. com pebrots vermells;
dim. i:;
dim. ni SS Antoni
Fulgenci.
ab. sense por, se tenen
dii. I7
div IS Cat de S. Pere grans tremolaments;
dis. 1'.l S Canut.
Diu. ïí) S. Fabiá. fuman, que es un gust,
dill. 21 Sia. lgnés.
dim. 2? S. Vicens. fins donas y nens,
dim. ü;i S Ildefonso
S. Timoteo. que quan gorra blanca
di¡.
div. n
Ï5 Conv.de S. Pau.
se posa '1 Monseny,
dis. 2(i S.
S-
Policarpo.
Joan Crísóst.
Diu. 27 S. Julià. lo qui abrich no porta
dill. ix S Franco, de S.
dim. M St«. Martina es, perqué no 'n tè.
dim. 3fl S. Pere No lasco. Lo vell Monseny.
dij. 3|

ASTRONOMIA.

La astronomia, no es pas una ciencia tant y tant esplanada ó al terrat de casa seva á aixecar un estel?
lifícil com alguns volen suposar. La major part ¿Qui no s' imagina un camí pié de póls, per falta
Iels astres, tothom los coneix desde la seva primera d' empedrats en lo antich, que havia de ser lo ca-
dat. mí de Sant Jaume?
¿Qui es que, habent anat á benehirla palma '1 ¿Qué mes fácil que ferse cárrech d' una estrella
lia dels Rams, no ha fet un sol per penja r!o en lo que cau, quan la criada tria la pasta per la sopa?
trill mes elevat? Y si 'n volguéssim dir mes, aquí tenim lo carro,
¿Qui es que no ha fet volar alguna volta una que no pocas vegadas nos amohina, sobre tol si es
rua ab forma d' es- de banys; la Aurora,
ella ab cúa? que es una vehina de
¿Qui no ha plantat casa , y que n' hi ha
ay en un pessebre un altra que té un
n pastoret ab las set carrer de casas en
bretas? Barcelona; la posta,
¿Qui no está tip de que cada dia fan en-
féurer trinxar man- tre altres jugadors,
donguillas ab la mitja los de tresillo; y al-
tíuna? tras y altras cosas que
I ¿Qui no ha menjat 'ns donan á compén-
toil vegadas per es- drer que la ciencia as-
judella pinyonets y. tronómica es mes sen-
f Urelletas?
¿Quínohaanatalde-
cilla qu' una pesseta
de quatre rals
rás de la torre, ó á la P A U BUNYEGAS.

CABíSOPlIlEXASi

Deurán ser las simpatías
Noya estimada del cor;
Quan tu tocas lo piano
Jo també haig de tooá... '1 dos.
Diuhen que 'ts un tros de pá
Tas amigas tebas, noya;
Pero n' estás tant Baqueta
Que 'ts un pá com unas hostias.
¡Ayl Se 'n van en póls las cosas
Mes hermosas d' aquet món!
;La blancor de tas galletas
També se 'n va en póls d' arrósl
Pili BDKTEG.tS.
 div.
<lil.
l!S. Ignasi. W J E JT3 J R . JE: R . Serás Carnestoltas
S La Purificació.
Hm. i g, DUT-
¡III. 4 S Andreu Ciri. do fets y d e n o m s .
dini. ¡S S i a . A g u a d a ,
dlin. O^Sia. D o r u t e i .
Molts tindran mes anys
dl). 7 g. HnmuaMo q u e d i n é , al a n y n o u ,
dl«. I S. Jna.i di.' Mala.
dit. U S••<!. A i « ' i o n i « y nu h a b c n t h i m o m a ,
Diu. KliSn (Mollatlct.
dlll. 11 - V-i.-n un espereu humor.
llim. 12 S M . li.I.II».
dini. IJ gla Catarina. C o m lo q u e a r r c p l e g a n
d.i. It S Valentí.
dl.. ¡ ' S I- m s l l I U i
• bascan! pels netas
dii. In .«. J u l i » . los p o b r e s d r a p a y r e s ,
Diu. 17, S I V r e T o m a s .
dill. IS S s n i . e ó . a b lo sach al r o l l ,
dini. 19 S . A l v a r o d « C.
dini. 1 0 , S . I l e o lu serás tronat
di|. í l S. Kellx
div. ïi Gat. d e s . P e r e . y n o faràs t r ó .
dis. * ! S ' a . M a r p a r l d a . Serás Carnestoltas
D i u . Si- S a * . S- M a t í a s .
dill. ¿ ï ' S Cesurt. de p a l l e r , y p r o u ;
dini. Jíffl s. Gnadalape.
d i m . 57 S. B a l d u m e r o . q u e estar vuit de bossa
dii. 38 S Macari
fa e s t a r v u i t d ' humor.
Carnestoltas de paller.

LO DIA DELS MORTS.
Pe '1 camí del cementiri
SI n' hi ha iDéu meu:... de gent.
Uns que hi ha van, altres que 'n vénen v s" obran p;ts empenyent.
¿Mes se sap qui son aquells?
Dos senyors que dol ne portan
T portan glaasaal barret,
¿os senyors quo v n dfpressd.
¿No se sap qui poden ser?
Un de ells porta una corona
embolicada ab i>.iper;
II' altre no 'n du ni tal aca.
¿No so sap qui poden ser?
De coronas molts ne duhen;
mes tant grossa cap s 1 en veu;
¡y van depressa ¡¡Jepressa':...
¿no se sap qui poden ser?
Ja arriban al cementiri
Al tambor major s.'línian.
¿No se sap qui poden sor?
Arriban Trente dos ninxns.
—Deecan&au fn pan. mullera,
—Ja Is hem atrapat si n viudos.
J.I sabem qui podien ser.
Mes ¿pér qué en lloen de quedarse
s'en van depressa y tot rient?
;Cóm no deixan la corona:
«Saben això qué pót ser.'
En surtint del cementiri,
s'en van detrás la paret
y s" assenlan luego á Ierra.
( 5aben això qué pó: ser.'
— Celebrem' celebrem:—diuhen,
;la llibertad celebrem:
Y destapan la corona
.Saben això què pol ser?
;Qué Tan ara ab la corona!
-Per què la fan á tróssetfl
Es que no era cap corona. .
Es que 's nienjan un tortell.
SKRVFÍ PIT tant.

»r:j».TAwr.«.KA,ic:x.x. . » . « . L' ASTRÓLECH

I. Lo meu cor. nina, se crema

ab l' amor que etern te j u r o .
Després que lu 'n léns la culpa
Dius q u e tinch un cor petit encara t queixas si fumo
tu gran; no vull guanyarhi.
I
uiiardal y en tenint menuts
dòmal y ' t tornaré '1 cambi. VI.

II. Quant te moris en la tomba

no t' hi vuli posar desmays.
perquè després, si "s retornan,
Segons lo que tu m contestis no sé quins arbres serán.
m' aniré à fer fer la capa;
Si 'm dius que no, madrilenya.
Si 'm dius que si, catalana.
VII.

III. Lo xipré m ' i n d i c a '1 cel.

Lo sol naixent la e¿peransa,
Sempre 'm dius que si jo 't deixo I tu, nineta, m' indicas
ne tens mil y encar millors que d' allà hont no n' hi ha no 'n r«l>
Lo que es mil no m' ho fas créurer.
Nou cents... bé; no dicli q u e no.
vm.
IV. Per tu vaig perdent la vida.
puig per lu i' ar#or me mala.
Si tu 't morts p e r q u e ' s mor I' altre, Es una cosa ben nova ,0 '1 teu si ó la llet de burra
jo *m moro, nina d* amor. Aquesta qneestich veyent! j a no tinch mes esperansa.
Ara q u e de moris te parlo, Per n es que di,;a la gent
¿saps qui a' ha mort L Olavós Jo veig la lluna en un cova. Pili FBM.
«f. S. Rosendo. M A . R S .
'In. g. Simplici. C o m p e r la quaresma
Diu. Quinq. S- Celon
dlll. S CiMii.iro. p e i x .s' h a d e menjar,
itmi. S Nicolau.
S. Ol·iiucr. vingan arengadas,
dim.
dlj. S'u l o m a s lie A vingan bacallaos;
div. S S. Jo ui de l>eo.
.II!. 9 S. l'».-li llassoa j llagosta!
DIU. 10 /. dr Q. S. Hàlit.
d UI 11 S- Eulogi. passaran volant,
dini. 12 .--. Orttnri.
dim. I.t S. l.-andro. que 0 0 u l l d e la rara
dlj. U S » . Matilde.
d i v . IS S t a n i o n costa cada tall,
du. lli S. !!• tilii'rt. y en tornarse «borni»
Diu. 17 II. dr Ç).S i'»"-.
dill. 18 S G«t>rl·l a i c .
dini. 19 S. J u e > k .
un s' hi ha de mirar.
dim. 2<> S t - . B i i l e m U . En rada scmmana
dlj. 21 S li-ncl.
dir. 52 S. I X v i r a c I » . un peu te treur.ín.
dii. 21 i l h. l o v n h Or.
niu. H Ul.tl'Q.S S ... quan á peu coix vagis
dill. 25 Anunrincíli que un sol ne tindràs,
dim. 26 S Br»|iH.
dim. 27 S. R .1 c r l . cantarem victoria
í'i. 28 S S l i l o l l i .
dit. ¡99 S F.osiaqui. d' alió mes usalatí.»
dis. 3fl S Clímaco. Quaresma.
Na 31 / V.dc Q. S U B.

LAS QUATRE ESTACIONS.

PRIMAVERA. ESTIU

Los a u c e l l s v o l a n ,
Votan y c a n t a n ;
• r i l l a n laa l a n d r a a ,
Las t e s d r a a p l a n t a s .
;
iQoé n' sa de macal
Kn lo rodn, I' li'inic
Tiirnlii' l.t ¡i
\ 1.1 fi"; aa
Ya té a c a b a d a .

Lo gol c a l e n t a ,

Frailas ne donan,
D ó n a n loa ¡"i
i -ti'Ma,
y ostenta cillas.
E n lo m ó n . I' h o m o
T a m b e lo p a s s a .
Los f r u i t s q ic d ó n a
S o n , la c a n a l l a .

IVERN.
TARDOR Las fullas g r o g a s ,
Grogas ne c a u h e n ;
Lo cel en p l u j a s ,
Pinjas esclata.
La /•••
M e n s a las g a l a s .
E n lo m ó n . I" h o m e
t a m b é la paaaa.
Lo sol va a p é n d r e r ,
Q u e poeta 1* e s c a l f a .

L o sol n e s e m b l a .
Sembla mol;
Q u e lo m ó n p o r t a ,
Porta p
L ' Irrrn n e q u e d a
S e n s sol q u e e s c a l í i a .
E n lo m ó n , 1' h o m e
T a m b é lo p a í
En brasers busca,
Lo q u e al sol m a n c a .
PAC Bi.Mtüts
dlU. S. Venanci. A B R I L . Com no costan caras
diro. S. Francisco.
dlra. S Benet de P.
d«. S Isidoro. las flors en Abril,
di». Si Vicens Ferr. los galans, obsequis
dis. S.Celestino
Diu. S. Eplfani podrán fer á mils
dill. S Albert.
dim. Sta. Maria Cleof. á las s( .'as nenas,
dim. S Ezequiel.
dij. S. Lleó cl Magn. y 'Is hi podrán dir:
diT. Los Dol. de N.S.
dis S Hermenegild. «Te faig un regalo
Diu. ftomj.S.PereG.
dill. Sia. Basilisa. com tu de bonich;
dim. Slo. Toribi. no 't dong res de plata,
dim. S. Aniceto.
dij. S Eleuteri de coral, ni or fi,
div. S. Vicens
dis. Sia. Ignés. perquè això no dona
Diu. Pasq de Aesur.
dill. S Sotero. aquet perfum rich
dim. S Jordi.
linn. S. Fidel. de las rosas bellas
S March.
dij.
S. Cleto com tu, mon desitj.»
4iY.
diu. S.Armengol. Y ellas, per resposta
Diu. de Quae. S Pru.
dill. S Pere mr. podrán fe un sonrís.
dim. Sta Catarina.
Rosas.

sense mi no 's feya res.

CARTA.
Senyors de Lo Xanguet:
Mòlt scnvors meus: Dèu los guardi.
Vostès que "fan Lo XANGUET,
me tindrian d' insertar
quatre mots de lletra en ell,
que 'Is ho estimaria una
servidora de vostès.
Vastes ja m' han de conèixer,
que tinch mòlt crit, mòlta veu,
y per totas las historias
ocupo un lloch preferent.
¡Jo sò la Fama!... sò aquella
tant ben tractada altre temps;
la que, si 'm dava la gana,
feya un héroe d' un ximplet.
Sò aquella dels set varons,
la que de tot feya déus;
sò la de la trompa... aquella
que aixordava 1' univers;
la que ab quatre trompetadas
espavilava á la gent.
Jo feya sortí una guerra,
d' una baralla de res,
jo d' un batalló de gats,
ne feya un munt de valents.
Alió del ¡desperta Ferro!...
¡Santiago!., y altras veus,
que encara pel mòn ressonan,
ha estat tot inventat meu ;
per mi... que n' han fet de décimas
los poetas de altres temps,
y 'Is mes bons... los que cantavan
los romansos mes ben fets,
m' ematllevaban la trompa,
per poder cantar mes bè.
¡Vaja!... jo era la mestressa,
¡Qui m' hagués dit allavonsas
que '1 qu.e ara 'm passa 'm passés!
¡Ja tè rahó, que en aquest mòn,
avuy hi som, demà també!...
Ja 'Is dich; no 's feya festeta
que per mi, senyors, no 's fés...
Si 's trobava un home cèlebre,
era que jo le 'n 'bia fet...
No hi habia home de guerra,
ni un cómich, ni un adroguer,
que no 'm vingués á trobar
perquè jo 'I trompetejés.
Me feyan quadros y estatuas,
capellas y monuments...
Si 's feyan fonts ó pilastras,
á sobre... '1 retrato meu,
Y ara... tot lo mes me posan
per fer goig los conflters,
per Pascua, al mitj d' una mona.
per Nadal, en ramillets.
Ja ningú de mi 's recorda,
ningú 'm ve á buscar per res...
Jo avans... això es lo que sento...
ab la trompa '1 mòn corrent,
m' hi feya alguna rendeta,
hi guanyava algun quartet...
y ara ja tot ¡vaya aur!...
¡mon porvenir fet malbé!...
Tothom ja rer ferse célebre,
ne tè prou ab ell mateix...
y entre qu' aixís, cadascú
se tè una trompa per ell,
y que 'Is altres per 1' enveja
que 'Is feya 1' oflssi meu
han plantat tsmbé per tot
de famas establiments,
m' he quedat, flllets, que tinch
mpenyats tots los cuberts.
tinguí de tréurer las noyas
del col-legi, ara fa un mes,
y sols pueh sortir de vespres
de tant tronada, á passeig.
¡Quina manera de ferme
la competencia, fillets!
dim S. Felip y Jaum M A I G
dij. S Anastasi Los poetas nostres,
di». lnv deSta.Creu
dis. Sia Mònica. de joch y baratías
Diu II. S. PÍO vpap. fan servir la hermosa
dill S JOAN.
di ni S Estanislau. llengua catalana.
d im Apar S. Mitr. A.
dij. S Gregori N. Uns escriurien cosas
diï. S AntoDiQo
dis. S Pons en estranya parla;
Diu. III. Sto. Domin.
dill. S Pere Regalat. ningú ho pot enténdrer,
dira S Bonifaci.
dim. , S Isidro Llaura. aquí está la gracia;
dij. , S Juan Nepom. y 'Is mantenidors
div. S Pascual Bayl.
dis. Fèlix de Cant. ¿no s' entenl? premiaria,
Diu. IV. S Pere Cel.
dill. SJ|S. Bernardino. com que si algun any
dim. 211S Secundi
dim. t i j S t a . R I U de Cas en llengua alemanya
dij. 2 i Apar, de 8. Jau.
div. S Í ¡ S . Francisco. hi envian versos,
dis. 2." Sia. Magdalena. de segur que guanyan
Diu. J6 • . S Felip Neri.
dill. 27 S Joan papa. * ¡Sortque 'sdiu Clemencia'
dim. S.Justo,
dim. 29iSra Teodosla. la Clemencia Isaura!
dij.
div.
30 ascens, del Sr.
34 |Sta. Petronila.
Jochs florals.

L' un, que vol publica una obra, ¡com avans anava bé!...
se fa el prospecte ell mateix, ¿Qué 'n faig ara de la trompa,
¿ 1' altre vol passar per sabi? qu' haigde teñí un quarto esprés,
ja se sab... al Ateneu... per teñirla berr guardada,
memorialistas, nuncis, ó si no se 'm fa malbé?
orgas, bombos, xicotets, ¡Y com me guanyo la vida!
fanals, y fins ara inventan Ja no 'm queda mes remey
pintar totas las parets... que ficarme en una copla
Societats per alabarse, o ana tocant pels carrers...
queja s'ho fan baratet... Ja ho veuhen, senyors... ja ho veuhen.
entrar de momium al teatros. . ¡si m' hivegessin los grechs!...
francesillas... regaléis... Vegin donchs vostès mateixos
Y després, home, aquest Brussi, que coneixen tanta gent,
aquest Brussim' aturdeix .. y per 'llí á última hora,
ell me pren tota la feyna... crech que se 'n van al café,
ell m' ha ensorrat lo primer. . si podrían trobar medis
Entre 'Is anuncis del mitj de que 'm refés un xiquet.
y los articles de 'n Feu Fassin una suscripció,
ho deixan tot, que no queda que 'm dongui alguns cents ralets,
per alabar casi res... lo mes precís per plantar
Ves en Raspaill, en La Chatre botiga de confiter
en Morisson y en Brandhet, en lo carrer de Fernando,
si me 'n haurian donat que ara veig que es lo gran qué,
de feyna, si no fos ell... o bè una tabaquería
Ja ho veig... com sòn una colla
que no troban res dolent .. que també segons jo veig
¿Qué farà la gent? anarhi... ni déu haber la vidassa
¿qué tè de fer pobre gent? perqué 'n posa mòlta gent.
Mentres tant jo estich en vaga... Dispénsinme la molestia,
¡la Fama te fam!... No sè... que 'Is he dat per un ratet.
no sè jo ab aquesta marxa No 'Is ofereixo la casa
fins ahónt arribarem. perqué no 'n tinch, francament,
¡AyL. no sab pas en Fradera que m' estich á fer las feynas,
lo mòlt agrahida que 'm tè a casa de un botiguer.
perquè al cantó de sa casa Ja ho saben; disposin d' una
no vol que hi posian cartells. servidora'de vostès...
Jo qu' ara la meva trompa La Fama. Es copia perfecta,
renovarm' habia fet... fidedigna y fehacient.
¿Qui me 1' abona aquest gasto, JOSEPH SERRA
qu' encara, senyors, 1' ho dech?
Jo que buscava botiga
en la Rambla!... ¡válgam Dèu!. .
Jo que tenia tres filias •Wr"N&i<»-*.=
y volia á totas tres
felshi seguir la carrera...
1
[|19. (S F.trtunat. JUNY. dill. Sta. Leonor. JULIOL.
Diu. 1 S. Marcelino. En fer festas sols dim. La Vis. de N. S. Se 'n va á la torreta
dill. 3 S u . Clotilde. dim. S. Trifó.
Jim. 4 S. Francisco Car «UM'VER^IPAD los estudiants pensan, lo senyor que 'n tè;
dij. S. Laureano.
dini. 5 S. Sííi'xo. div. S. Miquel
dij. S. Norheii. y fan mes campanas allí '1 sol lo torra
div. (,
7 S. rau que no hi ha en 1'iglesia.
dis.
Diu.
S. [lúuiulo
S Fermi. y ell no s' ho coneix.
•lis. 8 S. Salustiá dill. Sia. Isabel.
Blu. If.osq.de Pentvc. Fi de curs arriba, Si regant las plantas
dill. !>
10 Sta. HUretrid*.
dni.
dini.
S. Cenon.
S Cristòfol.
Jim. II S. tternafcè y las carbasseras dij. S. eio 1 papa. suha de valen!,
dini. 12 S. loan d Saha, div. S Félix
dij: 13 S Aiíiòiil <!e i' per donar 1' abast dis. S. Anacleto. se 'n va al surtidor,
du. S Bfl5UÍ
dis. u
15 s. M-d .o. ;si 'n tenen de feyna! Diu.
dill.
S üonavenlura.
S Enríen.
lo vestit se treu
Oiu. Ui Sta I.utzarda. Y 'Is que avans estavan dim. N S del Orinen y ab mòlta calxassa
Mn. 17 S.'^núel. dini. S. Aleix.
dlm. IS S. \lriirh. posats sempre en gresca, dij. Sta. Sulfurosa. pren un bany «de peix »
dini. SraTuliiina'.
dij. •>o ( olvidan! 1' estudi
div.
dis.
S. Vicens de P.
Sta Margarida. Lluny de conveniencias,
div. 31 S t.l·ii·íf;.lll7il- Diu. Sia l'i-axedcs
dis. 32 S. I';inlirií> y volguenl fer festas, dill. Sta M.Masdal. menja malament,
Diu. 53 *l* AíTlipin» dim. S Litiori.
.lili. ií S.lnon Kantista ara n' estant tristos, dim. 2t:Sta Cristina
pero á fora, engreixa
Jim. 2'i S r,tiiile<ti, tots plens de tristesa. dij. 2.i .S. Jaumeapii.it. vida de pagès,
dim. ". Jorn v S. Pan.
fe
'l'J. 27 -S. Zoylo
div.. 26¡Sta. Ana
dormir, menjar y béurer
¡Ay! de las riallas dis. 27¡S l'aiilaleó.
div. M S Lleó p'npn. Diu. 28: S JNaían.
dis. 29j S. Pere y s. Pau. las plorallas venen. dill. 29 Sta Marta sense cumplimenté.
Diu. 30 Con. de S, Pau. Garbassas á íi de curs. dim. 30 S Abdoo. Recreos de la TORRE.
dim. 31; S. iíinasi de'L.

D I S T R I B U C I Ó D E UIVAéGASA. EXSANXE,

Los baixos sou raotfbonichs,

ünlion ¿abinctetpels noys; TopariodeUcriadafs agradará, laxineneamlmfint; la seva carbonera, un cel-obert molt espayós; fins hi ha

lo número 100 is rajola los qiiartos de Herrera

de falencia. bastant magrets. Hi ha ¿rua; • y fins bon| y una ¿ran canonada això si.... hi ha xinxes.
•«i. i S- Pere ad-vfn. A G O S T .
div. 2 N . S de los Ang Dónanlas figueras
dis. 3 Inv. S Estebe.
Diu. 4 Sto Domingo. lo delicat fruit,
«11. R N S. delasNeu -. y á la matinada
dini. (i Stos. Just y Pr.
dini. 7 S Cayetá. ó quan lo sol fuig,
dij. 8 S Ciríach.
div. V SS Lloreus.
Romà. tothom qui sab víurer
dis. 10 : S^H.
Diu. H Filomena cap á fora surt,
diu. 11 SSta.Cassiá
Clara.
allí al Criadero
dim. IS S. Rusebio.
dim.
dij. uIS Amtmp. de N. S ó Font de Jesús,
diï. Ití S. Roch de las mes panxonas
dis. 17 S. Lliberal.
Diu. IS S- Joaquín. ne demana un munt,
dill. Id S. Magí.
dim. U) S. Bernat. y sol ó ab familia
dim. SI SS.t aTimoteo
. Juana.
dij. 22 S, Felip Benic menja que es un gust,
div. 33 IS. Bartomeu.
dis. 21 S. Lluís rey de F sens pensar en penas
Diu. ïfi S. Ceferino. d' ell ni de ningú;
dill.
dim. a« S. JosephdeCa,
27 S. Agustí. perquè menjar figas
dim. Sfl
f)eg. de S. Joan.
dií. 29 Sta. Rosa de Li. estant trist, fa ruch.
div.
dis.
SO S.RamonNonat Figas.
31

]—Aquí va '1 resto, penjada.

RESOLUCIÓ HEROICA.
ROMANS.
Al peu de tosca finestra
oberta sota teulada,
un minyó com un sant Pau,
que de nou pams y mitj passa,
mès moreno que '1 pa mut,
mes resolut que un bon fallo,
mès plantat qu' un pallé nou,
y mès maco que '1 d' Andana;
á una pagesa pitera
per la Tita anomenada,
sol cantar bellas folias
després del toch de las ánimas.
Es la Tita una xicota
rodona com las patatas,
mès fresca qu' una llatuga,
aixerida com un raba,
bermella com un pebrot
y com un bitxo picanta.
Tres nits fa que canta 'lmaco
y tres nits que la callada
li dóna ella per resposta
á sas tendrás serenatas.
Es dissapte: mitja nit:
fa garbí y mes á mes glassa.
Lo trobaire enamorat
bufa de fret y de ràbia.
Sas mans no poden fer-1' ou,
ja han sallat de la guitarra
la prima t tersa y bordó
y no obstant rasca que rasca;
mès la Tita no 's belluga
y la finestra... Tancada.
Desesperat del silenci
ab veu capas de trencarne
tots los vidres, si per sort
vidres en la casa hi hagia,
canta ab brau tó, com dihentla:
| »Lo garbí bufa cremat;
»y jo rebufo. ¡Catxassa!
»si no m' obras tot seguit
»ja pots dí bona nit cuarta.
vTant y tant vol dí tanoca:
«tanoca es paría d' asa
»y I* asa ho podrás ser tú
»pero no '1 fill de ma mare.»
Esperà una altra estoneta
picant de peus, pel coratge;
y ab dol mirant la finestra
esclamá ab enuix—¡Tancada!
Era I* endemà un diumenje
que, com sabreu, al dissapte
sempre segueix. En lo poble
hi havia alegres bailadas.
Y sens dupte; era la Tita
lo milloret de la plassa.
Los müsichs sona que sona:
la Tita balla que balla;
mes no es pas lo ballador
lo galan de las vespradas.
De prompte sonà un murmull:
Lo cantado entra en la plassa
escamat com toro vell,
ab mirada atravessada,
coll en fora, boca oberta,
y las mans alas butxacas.
— ¡Ara ve '1 bo!—Tots se deyan.
- ¡Mireu '1 brau, ja s' atansa!
Y aixís fou: se 'n va á la Tita,
la mira: lo cap abaixa,
la torna ámirá de nou,
enrajola y al fi esclama:
¡Escarxofa: á Dèir per sempre!
Y 'fiu mosso de la esquadra.
¿Y la Tita?—Fiu cóm totas.
Se va casa, y santas pasquas.
BLAY MÁRFAGAS.
LA MONA Y ' L BOMBO.
FABDLA.
Un francés, fill de Bayona,
que pel mòn se la campava,
d' un punt á altre traginava
un òs, un bombo y una mona.
La mona, pel coll lligada,
pujava casas á munt,
y tenia á cada punt
gent ab la boca badada.
Si á voltas, fos pel que fos.
poch públichera '1 reunit,
lo francés donava un crit,
y tocava '1 bombo, 1' òs.
Al moment gent acudia,
y la mona, en tó cremat
deya: «¿Per ma habilitat,
aquesta gent, no venia?
¿Qué déu lo bombo tenir
que avans la gent era poca,
1' òs agafa '1 bombo, toca,
y tant públich fa venir?
Jo sabré la veritat
per qué es que aquest instrument
fa acudir aquí mes gent
que la meva habilitat.»
Aixins la nit va arribar,
y quan 1' amo, com un roch
roncava, ella, pocha poch,
lo bombo va á reventar.
Reventat, dintre ell se fica,
y surtí, dient poch després:
"«Fa soroll: no teres mes;
habilitat, no 'n tè mica.
Ara jo al lector me tombo
perquè 'm contestia al moment:
¿No coneix á mòlta gent,
que es igual igual al bombo?
PAP BUSYEGAS.
Diu. S Gil y s Llop S S T B M B J H E : .
dill. S A n tolí. ¡A véurer la Verge!.
dini. S. Nonito
ditn. Sta. Gandia. Ú°\ &/' '¡Cap á Montserrat!
dij. S. Llorens J. /IX ¿j/S Ne vé la diada
S retroni.
div.
dis.
Diu.
Sta. Regina.
Nattvtt deN.S.
S y n 'hi han mòlts que hi van
dill. S Gorgoni ab un sol que crema,
dini, S. Nicolau de T
dim. Sts Proto y Jac carregats de pans,
dij. S Leonci. viandas y criaturas
div. S.Felip
dis. E. de la Sta Creu d' ells y del vehinat.
Diu. S Cereal
dill. S Corneli Sens poguer dir: «faba
dim. lm. llag. S. Fra.
dim S Farriol arriban á dalt
S Genaro.
dij.
div. S-Eustaqui. y no van á jéurcr,
dis. S Mateu. á fer broma van.
Diu. S Mauricio
dill. Sta. Tecla ¡Després de dos dias
dim. N S de la Mercè.
dim. Sta. María de C ,morts]y rebentats,
,dij. S Cipria.
Idlv. S Cosme. jdiuhen que á fer bromaj
dis. S. Wenceslao.
Dia Dedic de S. Mig.
A Monserrat. van á Montserrat!
dill. S Geroni.

Un noy petit y entramaliat va arrencar los pri-

mers y últims fulls del sèu Fleuri. Lo mestre li pre- COSAS VIVAS, QUE NO N TENEN RES.
gunta:
—Quiquet: ¿qué es lo que no tè principi ni fi? Bora—viu.
—Nostre Senyor, contesta, y '1 meu Fleuri. Argent—viu.
Cordó de—viu.
Aygua—viva.
—Avuy, primer de Setembre vens lo pagaré. Me Compás—viu.
''l paga ó 1' ecsecuto. Tè de passar per aquí ó per
la porta.
COSAS QUE PICAN NO TENINT BECH NI PICH.
-Home, no m' ecsecuti. Jaque 'm dona a triar,
passaré per la porta. Lo sol.
Los panellons.
—Ola, D. Mateu, avuy es lo sèu Sant. Las bogaderas.
—No, senyor, ni avuy ni may soch lo meu sant. La mostassa.
Las multas.
Lo pebre.
Los bitxos.
REFRANS ADOBATS. Lo peix passat.
Las veritats.
Los picadors.
Gallina vella fa de mal mastegar. Y altras.
Any nou, vida mes veüa.
C1SAS QUE PELAN, SENS TRÉURER PEL NI PELL.

Lojoch.
POBLES CÉLEBRES. Lo fret.
La bolsa.
Y altras.
Calaf, pel mercat.
Reixach, per las campanas. COSAS QUE TALLAN SENS SANIBET.
Manresa, per falta de pantorrillas.
Olot, per 1' apotecari. Lo vent.
Sanahuja, perqué 's posan sota la pluja. Los nadadors.
Caldas, per 1' orga. Los sargentos quan quintan.
Falset, per la comedia. Y altras.
Cambrils, pel saynete.
 ¡dim, 4 S. Remi. O C T U B R E .
,dim. 1 SS'o.Cándido.
Ang.de G. Del sèu temple, n' obra
i
m.
«IIT. i S. Francesco. las portas la Ciencia,
di-. I S. Froylan. y en lo temple sèu,
Diu. d S. Briíu...
• II 1. 7 8 March papa. en gran tropell, entran
dini. s S i » . Brígida.
dini. '.1 S. Diiinisi Areo. planters d' almirants,
dl|. l l i S. Francisco.
div. I I S. Nicasi. bisbes y poetas,
Ut l i N. s . del Pilar.
Diu. 1.1 S K.ln.irdo pintors y llegistas,
dill. U S. C a l i x t o . astrólechs y mestres,
dim. l.i S u i . Teresa.
dim. i» S Galo grans apotecaris
dü. 17 S i a . E d u v l g i s .
div. 18 Lluch evang y famosos metjes;
dis. 19 S. Pere Alçant
Hiu. i.) Sta Irene pero mòlts planters,
dill. 21 Sia Úrsula
dim. ï i Sia Maria Sal. en planters se quedan,
dini. ï . l S. t'ere l'ascual.
no donant cap fulla
flü-
div.
to SS. Rafel arc.
Crispi
2.Ï
S. Evaristo.
ni menys cap poncella,
dis. 5. i
Diu. S. Vicens. que no lots arriban
dill. »
Ï8 S.SImon.
dim. •79 S Narcís. al punt hont se pensan
dim. 3(1 S. Claudi O b e r t u r a d' a u l a s .
iij. 31 S. Quinti.

de tanta pMs.
LA FESTA MAJOR. Ja regan, regan la plassa; ¡LA ¡ÏIEVA ESTRELLA!
guayteu quinllòt.
Las noyas, ballant, se posan,
¡Ala! á la festa del poble, \ posan garrons. Un que porta una viga,
anemhi tots; Han parat ja las bailadas, lo carrer tomba,
anem, anem á la festa, fins á ser fòsch. y en la pesada fusta,
festa major, Cansáis, en la plassa seuhen lo meu front topa.
que n' es la festa mes bona los balladors. Lo trench que 'in queda,
d' aquets contorns. Anem, que '1 dinir espera; de estrella lé figura.
dotze horas son. ¡La meva estrella!
Lo batlle porta la banda Per ser la fes'a del poble,
y 'Is regidors; han mort moltó; Jo estimava una nova
pórtan barret y gambeto, menjeune encara que siguia que era m.'.lt maca;
gambeto nou. salat ó dols. respongué á mos carinyos,
No 'Is arrendo la ganancia, No mes avuy moltó 's menja, una carbassa.
ni la suhor, cada any un cop; Estrella 's deya,
que fa una calor que ofega, per mes que mal cuit estiguia, y jo 1' anomenava,
¡som al Agost! tè de ésser bo. «¡la meva Estrella!»
La campana toca á missa, Ja venen las andadoras
missa major, ab plats de flors; A la rifa m ' assento
anem, anem á la iglesia, ¡vingan quartos! ¡vingan quartos! costia '1 que costia;
anemhi tots. ¡doneune tots! prou trech de las butxacas;
La missa n' es acabada, Ja hem dinat: porteu las cartas; may trech la grossa.
j a ' n surt tothom; alsémnos, noys. ¡Es que S la cuenta,
esperemnos á que surtia La barrotada ó manilla; per ser rich, me fa pobre
la professo, anem al joch. la meva estrella!
(iuayteu, guayteu las banderas Torna la copla á la plassa,
y gonfanons; anemhi tots. Tot me s u r t al contrari
guayteu sota '1 tabernacle, Lo rector no vol que 's toquian de lo que penso.
caps rigodons. De societats de crèdit,
nostre patró. ¡Ja fosqueja! ¡ja fosqueja!
Capellans n ' hi van derrera, ¡ay, que 'n jamego!
¡ja fuig lo sol! ¡Ab tanta pega,
donas y noys; Cap á sopar y fer nona,
las donas van ab caputxa, jo crech que fa sabatas,
que ja es rahó. la meva estrella!
y fa calor;
los homens van ab gambeto, ¡Dèu meu, qué cansat me trobo!
y crema '1 sol. Las estrellas caigueren,
¡sí que jech tou! I' última anyada;
La professo n' es entrada,
¡Deixeuvos d' aquesta festa, jo deya ab alegria:
la professo.
A la plassa va la copla, festa major! <.¡ay, quina ganga!»
PAU BUNYEGAS. Pero ella, ¡tiissa!
anemhi tots.
Si la còpia no n' es bona, ¡per res del mòn vnlcáurer,
n ' hi ha de pitjors. la meva estrella!
Bailan danzas y sardanas PAU BUNYEGAS.
y 'I tira bou;
guayteu, que casi no 's veuhen
 div. TolsSoníJ Cap al cementiri
di*. Com. dels difu.
Diu. S. Armengol. á véurer los morts,
dill. S. Carlos Bor
dim. S Zacarías. ó á que 'Is vius se vegin,
dim. S. Sever
dij. S Klorenci. que s' hi va per só.
drv. S a n t . m a r t . cor
tiis. S. Teodoro. Lo que cstí á la porta
i Ui u. S Auelrcu Avel
dill. S. Marti. del Camp Sant, negrot,
dini, S Diego.
dim. S. Kslanislao. alt com un Sant Pau,
dij. S. 8>»|>I. veu la professo
div. S. B i w n i
dis.
Din.
S l'.niino.
S. Gregori Tau.
dels que entran y surten
dill. S Máximo. sent murmuracions,
dim. Sta Isabel.
dim. S Féli* de Való. sent parlar de modas,
dij. t'rescnt. de Pi. S.
div. S'a. Cecilia. sent parlar de tot
dis. S Clemente.
niu. S-Joan ile la C. loque als vius pertany,
dil!. Sta.Catarina. pero gens dels morts.
dim. Urspos. de N. S.
dini. S Facundo.
S Gregori MI.
Per só de vegadas
dij.
div. S- S a d u r n í rient s' está del mòn.
dis.
S. Andreuap6st. Morts.

TURRQNERA D' AGRAMUNT. TURRONER DE JIJONA.

Ab mocador blanch al cap, Abcalnnyés. calsa curta,

Cara ne^re y gipó curi. T &ech de maneja estret*
Aquí tenia la- p.igesa, l.o ¡uiTouer de Jijona
Turronera d Agramunt. Guanya la primera pela.

ESCALA MUSICAL.

—;Don Joan es pintor, d' allò!
—*VoI dir?
—¡Es celebritat!
—;T quin mestre V ha ensenyat?
No s' ensenya això, es un PÓ.
—Dm D. Pere que vostè
no sab de qué se las pesca.
—Sempre ve per armar gresca
¿I qui es I). Pere' Es un BE.
—Vaig tréurer la rifa ahí:
¡Dotze mil duros, Gregori:
—Senvor: lo dia que 's mori —Ja 1' he vlrt, D. Sebastià.
Ja caldrà que pensi en UI. ¿Aquella ab qui anava á fora.
Era ta seva senyora?
—Xo, senyor.
—;Ah! ja; era LA...
—En Gil es un tros de pa.
—Massa bo: tothom 1' enganya.
—ï per això es que no guanya
—Xo: per bolsista, no r». —¿Que no 'ns veurem demà?
—Aquí.
No hi faltis.
—Xo faltaré
—¡Anem á donar un vol' A las nou en punt.
Veurem á la Doloretas. —També.
—Ci: pera véurer noyetss .Me estimarás, sempre?
li' agrada mes anar sia. Si.
PAU BCNTKGIS.
 Dia. I S Eloy.
ilill.ï S t a . Bibiana. E» J3 £3 E : ivr B r=i 3E. Lo fi d ' any e s p e r a
Hm, S- Francisco X
dim. Sta. Bárbara. m ò l t a y mòlta gent,
dij. S Sabaa.
lllV. S. Nicolau de B Heteras, serenos,
itis. S. Ambrós
Diu. Purít. Concepc. mossos y carters;
Ull. Sia Leocadia.
q u e tothom voldria
dim N s de Loreto.
dini S Dámaso. t e n i r p r o u «de qué»
dij. S. Sioesi.
dlï. 13 Sta. Llúcia. p e r c o m p r a r u n gall
dis. II S. Kspiridio.
Diu. I.'i S Eusebi. ó c a p o n s al m e n y s ;
ilill. Sia. Adelaida.
iltin. S Llatíer. ¡Bè ha d e d e s p e d i r s e
dim. N. 8. de la O.
S.Nemesi. 1' a n y q u e va á p a s s e i g !
«l'j.
dir. Sto Domingo • Aixins, l o q u e passa,
rils. S'o. Tomás ap.
Diu. S Zenon. q u e '1 s e n y o r q u e t è ,
dí 11. S Sérvulo
dim. S D-lfí. c o m p r a gall, y d ó n a
dim. Nativ deN S.J.
dij. S. Ksleve prot. á en a q u e t y a q u e l l ,
dir. S- Joan apóstol.
dis. Los Sis. ignoc. y m ò l t m e s q u e '1 gall
Diu. Sto Tomas Can p u j a '1 « f a r s i m e n t . »
dill.
dini.
Tras de S. Jan.
S. Silrestre. Galls. PAU BDNYEGAS.

S»M»!t.S. quant no mes plou, lo ver;

no 'm dóna gens de mi
de cap.

¿En qué se sembla lo Ja-

ner al sisé que s presenta —Nova:ahí 't vares al-
4 un dinar per einch' sar lo vestit y 'm va sem-
—En que es un mes blar que duyas laspantor-
1 En qué se sembla lo rillas postissas
oriaturerá un traballador —.'.ixó sí que no , T per
gandul? qué f ho va semblar.'
—En que fa móltasfestas —Perquè 'm sembla que
¿En qué se sembla lo si fossen naturals serian
present any á un febrós' mes grossas.
—En que té set.

ün, que vol a desalabar

—¿Qué I amohina mes, á una nova, deya que'l ca-
senyor Batista, lo vent 6 la bell y I cc'.or que tenia tol
pluja' era postís,
—Res. — Pero ¿ y aquell peu
—lïjo.que'm creya que tant petit' li pregunta un
vostè era tant delicat! amich.
—Donchs, no, s e i y o r : — Es petit' Donchs tam-
quant fa vent solament, bé hi han postissos, que
no m' amohina la pluja, y ella no té res bonich.

Per fl d' any á las criaturas

Solen los grans enganyar
Ensenyántlosbi un. que té
Tants nassos com dias I' any.

I.as panxas los hi arrossegan

LOS PORQDETS DE SNT. ANTONI. T ells s' arrossegan per tot;
Ab la seva cansalada
Se n atipa un Tatalló
Tenen d- anar. perquè 'Is dongu..
Los porquels de sant Antoni Un xiquet d ayre y humor,
Van pels carrers fets uns porchs. llevant del sach dels gemechs,
A tres quartets lo bitllet! Del tamborino y fluviol,
;Qui vol un bitllet, qui 'I vol: Y al compás d' alegre danza
Se 'n ha de venir de mena Caminan i poch á pocti.
Per ser porch y ser senyor: ;Qu( no s' assenta á la rifa:
Y al véurer aquets, no 's duple ,Qui vol un bitllet: ;quí '1 vol!
Que de mena vénen porchs. SKBisTii l i o r n

Sol-lució al geroglífich del any passat.

FINÍS CORONAT OPUS.—LAS MILLORS FIGAS SE LAS MENJAN LOS DROPÜS.
 CAPS NOTABLES DE BARCELONA

Cap del Rey Moro

del carrer ¿ela Ciutat
Cap de la carassa
Cap desola Torga de la Seo.

'8 .
n
Cap de S Llorens
en la Tapinena
Cap del Moll.
 AWTJIVCIS.
GRAN COLECCIO DE OBRAS L' ultim Trenealós
Parodia de la ópera II Profeta...
BEL FESTIU ESCSITOR Parodia id. L' Africana
Parodia id. Faust
D SERAFÍ PITARRA. La Mort de la Paloma
Lo Xanguet de 18tlü
SINGLOTS POKTICHS. Lo id. de 180 ¡
Lo id. de 1861
Totas las ditas 25 obras que sois
Ien 25 rals contenen mes de 300 lámina
Comprinlos y los ni asegurem que 1
La esquella (le la torratxa passaran bons ratos.
Ous del di»
La Vaquera de la piga róssa..
Lo Cantador OBRAS DRAMÁTICAS DE ¿LTRES AUTORS
Lo Castell dels tres dragons..
La Venjansa de la Tana
Lo punt de las donas Un pollastre aixelat, de Arnau .'
Liceistas y cruzados La pubilla del VaHéB, id \
Las earbassas de Monroig Los Banys de Caldelas, id i
Un mercat de Calaf Las admeti tas de Arenys, id i
Si us plau per forsa Un embolica de Cordas, id 6
Un barret de riallas • Al altre món, id ¡
Lo boig de las campanillas.... La por guarda la vinya, de Fontova- -
En Joan doneta ¡Gai no riu. vatua 'l món! Una noya es per un Rey, Bunyegas. 1
La Butifarra de la llibertat.... ¡Qui no 's gasta '"' trisl ralet La vida al encant, id. 4
Las pildoras de Halloway Pera comprar un Xanguet, Antany y enguany, de dos gats 1
Cosas del Oncle Y un uilre peí Tttmronl Los Héroes y grandesas, de Pitarra. *2

EL MUNDO RIENDO. LO NOY DE LA MARE.

Lo qui '1 traball 1' encaparra Dirigit per en Robrrl; Sense gastar grans candáis
TJistreures barato pot Il·lustrat per en Podré, Se distraurán ¡una posta:
Per un / "' cada singlot No han pas deixat res per v e n , l.n n i/ i/i> la viare oOSía
De las obras de 'n Marra. Hey sent de gresca y sent bó. Cada tres mesos, sp ral».
Per poeh mes d* uwz* />.*.,. /<(>,
Ténen un xistós cuadern.
Gros, y abdott-eutas rtnvía*:
,Quí no riurà tot 1" ivern!
Ademes de tot lo anunciat, trobaran los que vinguian á casa á comprar Xanguet», un snrtit comí"'
de obras modernas de recreo é instrucció en tota classe tic edicions tan económicas, com il—lustradas'
mòlt IUXD. Una col-!ecrió tambe de obras morals ab (ncuadernacinns de totas classes, propias pera pr
mis v aguinaldos.
Tenim també per véndrer un surtit grandiós d e — \ ISTAS DE ESTEREÓSCOPO de tots géneros?—RETRATO-
de targeta á preus baratísims.—ESTEREÓSCOPOS.—.ALBI MS DE RETRATOS.—MARIS de retratos de targeta.
Vinguian donehs á comprar y 'Is assegurem que ni vostès ni nosaltres quedarem descontents.
Barcelona: Imprempta de Ramírez y Comp.' Passatge de Escudellers. núm. 4.—1866.
 NOVEMBRE.

P.IV 4 6 S Rufina.
Diu. Tots Santi.
.lili. 2 Com. delí difu. • tí* 17 S GrfjoriTau.
dim 3 S- Armengol. _ ^ j
18 S Maximino.
dlm 4 S. Carlos Bor. 19 St» l i s t e l
dif. 6 S Zacarías. 20 S Félil de Való
dlv. 6 S.Sívcr •21 I'reitnt.de N. S.
dis. 7 S Florenci. F
^M] 22 S'». Cecili».
Diu. N 1*. de Ntra. S r s . - 2 ! S Clemente.
S. Teodoro. 2'» S-J'ian de li C.
aní. y 25 Sia.Catarina.
dim. 40 S Audreu Avel
dim. (1 S. Marti. 2üjD"spos. de N. S.
S Diego 27IS Facundo.
dl). U •oüf 28: S Gregori III.
dir. 13 S. Estanislao.
dis, l i
Diu. (5
S. S-rapi.
S. Eugeni
1(1 2J S. Sidurnf
301S. Andreu apóst.

Per tots cantons, tres recors :

cadavres, difunts y morts.

Y aquell pobre feligrés

COSTUMS ESTRANJERAS. que 's tapa y mòlt se embolica
perquè no '1 vegin... ni mica,
es perquè tè algun ingléi.
Tothom, qui menos qui m>s,
per mes que li fassianosa, Per fi 'l'que fa la bestiesa
veureu que tè alguna cosa, de anarsen de las reunions
que pertany als estrangés. sense dir «estiguin bons,»
es que se 'n va á la francesa.
Aquell que mòlt mou lo bech
per parlar, y ningú '1 pót Tothom, qui menos qui mes,
enténdrer tan sols de un mot, per mes que li fassi nosa,
es perquè sol parlar grech. veureu que tè alguna cos»,
que pertany als estrangés.
Lo qui balla la Masurka,
perquè mòlt lo cap li volia, ANTONET SEBBA.
lo qui parla sense solia,
es perquè tè alguna turca.
Eliy, me n vaig cap à la meva terra.
—„ Per qué?
—l'erque ara aquf Barcelona, segons
porttbi '1 diari, no permetran ser pobre.

Nou sistema de banys hi iràulichs.—Servey gratis.

 ' DESEMBRE.

dini. ,! S Eloy.
«l'i. 17 S llàtzer.
dini. 2 S'a. Bibiana.
? div. 48 N. s. de l i 0 .
dij. 3.S- Francisco X.
3 dis. 19 S. Nemesi.
riiv. 4 Si-i. Darbara. Diu. 20 S Domingo
dis. IS S S.-ii.as.
dill 21 S. Tomás a p .
Diu. fi S. Nicolau deB dini. 22 S 7,enon.
dili. S. Amhrós
dini. : Purís, Concepc
dim. 23 S Sérvulo
dini.
g
y Si-' Leocadia.
di¡. Si S u-ifi
lÜV. So A'alit, rfeJV S.J
dij. 10 N S de Loreto. dis. 2fi S. Esleve p r o t .
div. ii S- Dámaso. Diu. 27 S. Jojin apóstol
diu. l i S. Smesi d HI. 28 Lo» Sis. 'gnoc.
Diu. 13 Sta. Ltucia. dini. 29 S Tomás Can
dill. 14 S. ü s p i r i d i ó . dim. 30 T r a s de S. Jau
dini. 18 Eusebi. 31 S. Silvestre.
dim. 4fi Sta. Adelayda. du.

Tenint aquest Lluny pintat,

ja está el pessebre arreglat.

HOTAS.—Dia 26 febrer.— Aquest dia, los divendres de Cuaresma, lo dimecres, dijous,|divéndres y dissapte Sant no espot menjar carn Dejuni tota la
Cuaresma.
Dia 30 de maig-, 27 juny, 14 agost y 24 desemb.e es dejuni sens poder menjar carn.
Dia 3, 5 y 6 juny; 16, 1 8 y 19 setembre; 16, 18 y 19 desembre dejuni.
Dia 24 juliol, 31 octubre, 4, 5, 11 y 12 desembre dejuni.

LLIBRERIA ESPANYOLA
DE I. LÓPEZ, EDITOR,
carrer Ampie, mira S6—Ramb'a fel Mil], M
BARCELONA.

En (iït;v Llibreria se trobaran totas las obras

en calila del popular y humorístich escriptor
D. S e r a f í P i t a r r a , l a s d e B u n y e g a s . A r n a u ,
Vidal, F e r r e r . C a p m a n y , B u s q u e t s , y altres.
I o t s los atmanachs publicats en Madrid y Bar-
relona; una gran c o |ecció de tolas las obras mo-
dernas de instrucció, de recreo y científicas.—-
ALBCH DE FOTOGRAFÍAS. —FOTOGRAFÍAS — O B J E C -
TE-S n ' E S C R I P T O R I . — D E V O C I O N A R I S v SEMWAÍÍAS
SANTAS.

Reeomenem al públich ¿33 |üents obras que

acabem de dar á llum
Cuentos de la bora'del foch, per D. Seraf¿ Pitarra, 1 t. 4 r s .
Cuentos del avi, per D. Serafí Pitarra, 1 t. 8." 4 rs.
Del amor y otros ceceaos. perD. Eusebi Blasco, l t . 8 . ° 4 r s .

Barcelona: Imprempta de Ramírez y C.\ passitje de Escu lellers, núm. 4. 1867