I. LÓPEZ, EDITOR,—Rambla del Mitg, 20.—Barcelona.

MES VAL AQUÍ QUE Á CAL APOTECARI.

 LO XANGUET,
Almanach per 1' any 1 8 7 2 .
ENLLUSTRAT AB MOLTA XISPA T ESCRIT PER D. PAÜ BUNYEGAS, ANTONET SERRA, PAU ROSELLA, SIMÓN DEL
ONCLE T ALTRES QUE^.TENEN TAN BONA PAMA EN
LA CIUTAT DELS COMPTES.
L' ANT VELL I L' ANT NOU.
Noy ¿ahont vas?
—A ocupa '1 meu lloch en lo
món.
—De allí vinch.
—Tínch de reinar. Me sembla
que estaré molt bè.
—Ets jove y vas carregat de
ilusions. Cuan sigas vell com
jo, estarás pié de desenganys.
Si 'm vols creure, no ' t treguis
massa aviat la gorra de cop,
perqué en la terra 's donan
unas caigudas mólt serias. Mi-
ra; aquet blau, me '1 varen fer
los prussians en Fransa. A-
quet xiribech del front, me '1
varen fer los francesos de la
Comune. Aquestos promon-
JDDICI DEL ANY 1872.
Anem á Uogá cadiras
qtte a r r i b a la professo,
professo que passarà
d u r a n t 1' any setanta dos.
Dividits los progressistas
en dos bandos, es cuestió
de veure quina bandera
ocupará '1 primé lloch.
Diuhen u n s : «la Sagastina;»
altres cridan: «no, no, no;
la ZorriUista es mes bona.»
«¡Com s' entén!» «¡Alsa minyons!'
Y ja tenim los dos bandos
desbandats, que es u n primor.
Per fi 'Is de 'n Sagasta guanyan,
no guanyant res la Nació.
La professo fa '1 seu c u r s .
y apenas gira... «¡Aquí tots!»
Y la delantera queda
pels de 'n Zorrilla. Ab això
la Nació tampoch hi guanya,
"pero paga y reb (y mólt).
Durant tot lo curs, aixis
disputan lo primer lloch
Sagastins y Zorrillistas,
las payellas y 'ls cassons,
si m ' embrutas V enmascaro,
si tu ets negre, sò carbó.
Vagin endebant las atxas,
que no es res; los espanyols
no 'ns detenim per tais cosas
ja hi estem fets a n ' això.
Ara van passant los gremis;
veyam si 'n coneixo mòlts.
Aquet, lo gremi dels diaris.
Es conegut, portan tots
á 1' esquena, la vergonya;
la dignitat, als talons;
y 1' opinió á la butxaca.
¡Son esclaus de 1' opinió!
Lo gremi dels empleats.
¡Aquet si que es números!
Mireu: se perdan de vista.
Y fan gràcia casi tots
portan orellas de burro
y 'ls dits Harchs, com u n s bastons.
Gremi de classes passivas.
¡Ay que están magres y grochs!
Mireu: cap porta butxacas.
No tenint ni mocadó
p e r posarhi, ¿què 'n t r a u r i a n ?
Gremi de mestres. ¡Jo 't toch,
toris de 1' esquena son efecte
dels tantos que he rebut en
Cuba. Axis fujo del mòn, calvo,
nafrat y xacròs.
—¿Y en Espanya no heu sufert
cap contra temps?
—Més que en cap altra part.
¡Com jo reinaba en tot lo món,
conta si seria Internaciona-
lista! Donchs 1'Espanya s'ha
posat contra l'Internacional,
y es la Nació que m' ha fet
venir més ganas de fujir!. ¡Una
• Nació que va contra la marxa
• del temps!
¿Quant temps heu manat?
—He manat 365 dias curn-
plerts.
—¡Si haquessiu manat un dia
més! ¡Qui sab! Jo vull probar
de manarne 366.
que flachs y que atrotinats!
Deuhen menjà pochs capons
ab lo que del Estat cobran,
ó no cobran, dit milió.
Lo gremi dels capellans.
¡Aquestos sí que están bons!
Com que fan còrners ab llana,
menjan molt bè y dormán tous.
Allá baix vé la custodia..
Mireu: la portan á coll
la gent del poble. ¡Es mòlt lluent*'
La varen fe á Italia. ¡Oh. oh!
¡Y cuanta tropa la guarda!
¡Tindrán pó deis segados!
Déixamen entorna al niu,
perqué aquesta professo
es pesada; casi bè es
com la del any anterior;
també ab las trampas comensa
y acaba ab soldats. Aixó,
ja ho hem vist tan en Espanya,
que no 'ns vindrà gens de nou.
Que s' arreclin; sò XANGUET,
y com que no só peix gros,
no puch pesca; sois que 'm pesq« i n
dech espera de la sort.
P A U BUNYEGAS
 ANY NOU, VIDA NOVA.
Com que I' any nou ja ha arribat portant genero estranjer uns euants com ell, 1' han nombrat
y habém de fer vida nova. que alaban com al primer Ministre g u e r r é ¡¡Saleru!!
fém de modo que la roba
mòlts dels que portan espasa
n ' a r r e g l i n los q u e h a n manat Tenint com tenim á casa
Fins ara ' n s han gobernat De modo que u n a bugada
género de mès valer.
uns euants sense tó, ni solta, passà á n ' aquí convindria,
y encara que algun volta puig la bugada seria
no 's fan obehí la lley nostra ditxa mès colmada
Han fet ministre á 'n Bum-bum...
perqué no hi h a mes remey, Nostra llibertat aymada
L' hom que per nostra desgracia
lo poble may se 'Is escolta. se 'n vá á pujar cap amunt;
guanyà 1' entorxat de Gracia
y si ara no 's troba ni un
sent 1' héroe tan sols del fum!
Hem tingut contribucions F i n s a r a h a aguantat lo llum que puga calmà aqueix mal,
y cédulas per mès pena, sols per pujà al candaleru, no hi fa mès: la Federal
y habém portat la cadena. y com que tan brau-guerreru— ja se ho emportarà tot junt!

Habém fet r i u r e á Nacions quedar no dèu eclipsat, PAU ROSELLA.

CALENDARI P E R L ' ANY 1872.

1 JANER. FEBRER. MARS. ABRIL. MAIG. JUNT.
diÜ. 1 La Ctrcunc. dij. 1 S- Ignasi. div. 1 S. Rosendo. dill 1 S. Venanci. dim 1 S. Pelip y J dis. 1 s. Itigo.
•tita 2 S. Macari ab. div. 2 La Purificac. dis. 2 S. Simplici. dim 2 S.Francisco. dij. i S. Anastasi. Diu I S. Marcelino.
dim 3 S. Daniel. dis. 3 S. Blav. Diu. 3 ¡11 Q. S. Cel dim 3 S Benet P . div. 3 Inv Sta. C. dill. 3 Sta. Clotilde.
ij. 4 S Tito. üiu. 4 S. Andreu C. dill. 4 S Casimiro. dij. 4 S Isidoro. dis. 4 Sta. Mònica. dim 4 S. Francisco.
div. 5 S. Telesforo din. 5 Sta. Águeda. dim 5 S. Nicolau. div. 5 S. Vicens F . Diu. 5 S. Pío V. dim 5 S. Sauxo.
Idis. b1 La adoració dim 6 Sta. Dorotea. dim B S. Olaguer. dis. b S. Celestino dill. 6 S JOAN A. dij. 6 S. Norbert.
Dia. 7 S. Raimundo dim 7 S. Romualdo dij. 7 Sto T o m . A. Diu. 7 S. Epifani. dim 7 S Es tan isla b div. 7 S. Pau
dill. 8 S. Lluciá. dij. 8 S. Joan Mata. div. 8 S . J u a n Dios. dill. 8 S Albert. iim 8 A. S. Mig. A. dis. 8 S. Salustii.
9 S- Marcelino 9 Sta. Apolon dis. 9 S. Paciá dim 9 Sia. María C. dij. 9 S Gregori N Diu. 9 s. P r i n o j F.
Un 11V. 10
dtm 10 S Nicanor. dis. Sta. Escolást. Diu. 10 ¡V. Q. S.M. dim 10 S Ezequiel div. I0 S Antonino dill. 10 Sta. Margar.
dis. 11 S. Pons S. Pio 1
di]. I! S Higlnio.
12 S. Arcadlo.
Diu. u S. Severí. dill.
Sta. Eulalia. dim
11
12
S. Eulogi.
S. Gregori.
dij.
div.
11
12
S. Lleó Mag.
S. Julio. Diu. 12 Sto. Doming. dim
dim 11
11 S. Joan Saha.
div. dill. 12
dis. 13 S. Gumersin dim Sta Catarina dim 13 S. Leandro. dis 13 S Hermen dill. 13 S. Pere Reg. dij. 13 S Antoni P
14 S. Hilari. 13 S. Valentí. di¡. Sta. Matilda. 14 S. PereGonz. dim 14 S Bonifaci. div. li S. Baslli
¡Diu. dim 14 14 Dlu.
lo S. Pau. S. Faustino div. 15 Sta Madron. dill. 15 Sta. Basilisa. dim 15 S Isidro Ll dis. 15 S. Modest.
lili. dij. 15 li.
dim d S. Fulgencio. div. S Julia. dis. Ib S. Hertbert. dim 10 St. Toriblo. dij. S Joan Nep Diu. 16 Sta Llntgard
17 S Anton ab 16 S Pere Tom. Diu. P. S Patrici. 17 S. Aniceto. div. 1 7 S. Pascual b dill. S. Manel.
dim dis. 17 17 dim 17
1. Q. S. Sim. dill. S Gabriel. dis. I S S.Félix Cant. dini S. March.
dij. 18 C a t . d e s . Fer Diu. 18 dij. IS S Eleuteri. IS
18 S. Alvaro C. dim S. Joseph. Diu. 1'.< Pasq. Pent. Sia. Julia P.
di?, 19 S C a n u t .
20 S. Fabiá.
dill. 19 S. Lleó
19
Sta. Eufem.
div. 19
20
S. Vicente
Sta. Ignés M. dill. M S. Bernard. dim 19
Sta. Floreot.
dis. dim 2u S. Félix.
dim 20
S. Benet.
dis.
dim 21 S. secundino dij. 20
S Lluls Gouz
Diu. 21 S t a . I g n é s . dim dij. 21 Diu. 21 S. Anselmo. 22 Sta. Rita Cas. div. 21
22 S. Vicens. 21 Cat. S Pere. div. S. Deograc. 22 S. Sotero. dim S. Paulino.
dill. dij. 22 22 dill. 2.1 Apar. S Jaun dis. 22
<ta. Agripin
dim 23 S Ildefonso. div. Sta. Margar. dis. 23 b . Joseph Or. dim 2.1 S. Jordi. dij. 24 S. Francisco Diu. 23
24 S. T i m o t e o . 23 S. Matías II. S Simón. 2t S. Fidel. div. dill. N.S.Joan
dim dis. 24 Diu. 24 dim 25 14
dij. 25 Conv. S. Pau. Diu. 25
17. <?. S Mat. dill. 25 Anunciació dij. 25 S March. dis. 2b Sta. Magda!. dim 25 S Guillem.
di? 16 S. Policarpo. dill. N. S. Guadal. dim S. Brauli. div. 26 S. Cleto Diu. >7 S Felip Neri. dim 2b S. J o a n s . P*
K 20 S J o a n papa. dij. S. Zoylo.
dis. 27 S. Joan Cris. dim S. Baldomero dim 27 S. Robert. dis. 27 S. Armengol dill. 27
28 S. J u l i a . 27 S Macari S Sixto III. 28 S Prudenci. S . J u s t . S. Lleó papa
Dio. dim 28 dij. 28 Diu. dim 28 div. 28
¡dill. 29 S F r a n c . s . dij. J9
S. Roma. div. 29 S. Eustaqui. dill. 29 S. Pere m r . dim 2'.. Sta Teodos dis. 29 S. P e r e i ». f
idim 30 Sta. Martina rtis. 80 Sta. Catarin» dij. 3,; SS. C. C. DiU. .lo Con. S. Pau.
3o S. Climach. dim
l'lila 31 S.Pi-re S o l . Diu. 31 P B Sta B. div. 11 Sta Petron.

JULIOL. AGOST. SETEMBRE. OCTUBRE. NOVEMBRE. DECEMBRE.

1 S t a . Leonor dij. i S. Pere ad-v. Diu. 1 S. Gil y S Ll. dim 1 S. Remigt. div. 1 Tots Sant*. Diu. 4 S Eloy.
2 La Vis. H. S div. 2 N'.S Angele.' dill. 2 S. Antolí. dim 2 Sto. Ang. G. dis. 2 Com. dels d. dill 2 Sta. Bibiana.
dim 3 S. Trifó. dil. 3 Inv. S Esteb. dim •3 S. Nonito. dij. 3 S Cándido. Diu. 3 S. Armengol. dim 3 S.Francisco
dij 4 S. Laureano. Diu. 4 Sto Domina dim 4 Sta. Càndia. div. 4 S. Francescb dill. 4 S. Carlos B dim 4 Sta. Bárbara
div. 5 S. Miquel. dill. 5 R. S . Neus. dij. 5 S. Llorens J dis. 5 S. Froylan dim 5 S Zacarías. dij. 5 S Sabas.
dim Stos. Just Pr. div. 6 S Petroni. Diu. 0 S. B r u n o . dim 6 S. Sever div. b S. Nicolau B
dis 6 S. Rómulo 6
Diu 7 S. F e r m í . dim 7 S Cayeta. dis. 7 Sta. Regina. dill. 7 S. March p . dij. 7 S. Florenci. dis. 7 S. Ambróa
Pll. 8 Sta. Isabel. dij. 8 S Ciriach. Diu. 8 Natívit N S. dim S Sta. Brígida. div. 8 P . N t r a . Sra Diu. S Ptirí*. Conc
Mía 9 S. Zenon. div. 9 S Roir.á. dill. 9 S Gorgoni dim 9 S.Dionisi A. dis. 9 S. Teodoro. dill. 9 Sta. Leocad.
lien 10 S Cristòfol. dis. 10 S. Llorens. dim 10 S. Nicolau T dij. 10 S. Francisco Diu. 10 S. Audreu A dim 10 N. S Loreto.
II S. Pío 1 papa. Diu. 11 S t a . Filom dim 11 Sts P r o t ó J div. II S- Nicasi. dill. 11 S. Martí. dim 11 S. Dámaso.
Bt: 12 S. Félix.
13 S. Anacleto.
dill.
dim
i!
13
Sta. Clara.
S Cassiá
dij. 12 S Leonci. dis. 12 N. g. Pilar
div. 13 Lo S. N. M. Diu. 13 S Eduardo dim 13
S. Ruseblo. dis. 14 E. de Sta C. dill. 14 S. Caliito.
dim 12 S Diego
S. Estanislao
dij. 44 S. Serapi.
dij. ¡1
div. 13 Sta. Llúcia.
dis. 14 S. Espiridió.
dis. 14 S Bonavent. dim U
Piu. 15 S Enrich. dij. 15 Auump.N£. Diu. 15 S Cereal dim 15 S t a . T e r e s a div. 15 S. Eugeni. Diu. 15 S. Eusebi.
dill. Ib H. S. C a r m e . div. 16 S. Roch. dill. Ib S Corneli. dim 10 S Galo dis. 16 S Rufino. dill. lt Sia. Adelayd
Mim 17 S. Aleix. dis. 17 s. Lliberat. dim 17 S. Pere Arb. dij. 17 Sta.Eduvigis, Dlu. 17 S. GrfgoriT. dim 17 S. Lázaro.
S- Agapito. dim 18 S Farriol S. Lluch ev, dill. 18 S Maximino. dim 18 N. S . d e l a O
1 dim 18 St». Sinfor. Diu. 18 div. 18 S. Pere Ale dim 19 Sta Isabel. dij. 19 S. Nemesi.
|«J. 19 S. Vicens P. dill. II S. Magí. dij. 19 S Genaro dis. 19 Sta. I r e n e .
dim S. Bernat. div. 20 S. Eustaqui. DiU. 20 dim 2,; S Félix Való. div. 2l S Domingo
div. M Sta. Margar. 20
S t a . Joana. dis. 21 S. Mateu. Sta. Úrsula. dij. 21 l'res. N. S. S. Tomás ap
dis. 21 Sta. Praxed. dim 21 dill.1 21 Sta. María S. div. 22 S'a. Cecilia. dis. 21 S Zenon.
dij. S. Timoteo Diu. 22 S. Maurici dim 52 S. Pere Pasq. dis. tí S Clemente Diu. 11 S Sérvulo.
Dlu. a Sta. M.Mag
div.
22
S Felip Ben dill. 23 Sta.Tecla dim -23 dill 23
dill. ti S. Llbori. 23
S.Bartomeu. dim •21 N S la Mercè dij. M S. Rafel a r c Diu. S. Joan la C. dim 2 i S Delti.
dim 2 i Sta Cristina
dis.
Diu.
24
S. Lluls rey F dim 2o Sta. María C. div. 2o S Crispí dill. Sia. u
Catarina diní 25 ¡Vot ¡V S. J.
dim K S. Jaume ap.
S t a . Ana. dill.
25
i> S. Ceferino. dij. 2' S Cipria. M S. Evaristo. dim tí Despos. N S- dij. 2b S. Esleve p .
di),
div.
2' S. Pantaleó. dim 27 »
S . J o s e p h C a div. S Cosme. dis.
27 S. Vicens. dim 26 S Facundo. div. 27 S.Joanapóst.
dis.
27 S . Nazari. dim 28 S. Agustí. dis. :.8 S. Wenceslao Diu. 2S S. S i m ó n . dij. 27 S Gregori dis. 28 Lo. Sts. ign.
Diu.
2S Sta. Marta. dij. 29 Deg. S . J o a n . Diu 29 Ded. S Mlg. aill. 29 S Narcís. div 28 S. S a d u r n í Diu. 29 S T o m a s e
29 S. Abdon. Sta. Rosa Li dill. 3C S. Geroni. dim 30 S Claudi dis. 29 S. Andreu. dill. 3C Tras. S. Sa»'
dill. div. 30 dim
30 S. l e n a s ! L . 31 S. Quinti.
dim M
dis. 31 S Ramon N.
|dij.
30 dim 31 S. Silvestre.
dim
 LA CIVILÍSIMO
del siglo XIX.
Cuant díutien que un sigle
es civilisat, es que deu do- N
nar probas de civilisaci4j._-
Pero desde '1 moment que's":.^'
fan y 's permeten fer ac-</
tes que mereixen la r e p r o - ^
bació general, crech que 'l<j:
sigle hauria de péndrer perCs
ironía cuant li diguessin ^ v x
civilisat. No vull* entrar $$s;\
en consideracions, perqué\^NN^
aquetno es llochá propòsit, v . '
sobre las guerras, la pena x
de mort y 'ls desafíos, t r e s o í x
elements bárbaros que san-'v^sj
cionan las lleys del sigle v
present; no vull fer mès que
recordar algunas cosas que
de pochs dias á aquesta
part he llegit en diferents-
periódichs.
En un diari belga, he lle-
git que 'n Bismarck diu que
si en los llochs que ocupan:
los prussians en Fransa, los'L
francesos matan á alguna
prussià, ell donará ordes^
perqué se prengui algun'
francés, en rehenes. De ma-
nera, que un iguoscent, que--
s' está mòlt tranquil en sa"-
casa, que cumpleix en tot
cuant se li mana, que no fá
cap mal á ningú, está ame-
nassat de véurerse privat
de la seva llibertat, y tal
vegada de la seva vida, per
una nació que 's diu de las
mes civilisadas.
En un periódich de la ve-
laría Fransa, he llegit que
un francés ha introduit una
modificació á certas armas
de foch. Per aquet sistema,
lo fusell podrá fer dos dispa-
ros mès cada cinch minuts.
De manera, que en una nova
guerra, la matansa será en- "
cara mès considerable de lo
que ho habia sigut fins ara.
En un periódich de Sevi-
lla, he llegit que en la plassa
de toros de un poble vehí de
aquella capital, un torero
ha sigut mortalment ferit, y - ^
aquet torero es germá de un ^?V
altre que va morí de una
banyada rebuda en la plassa
de toros de Saragossa.
En un diari de 1' Habana,
rebut per 1' últim correo,
he llegit dos anuncis de
venda. L' un de un negret
de 16 anys, de bona y blan-
ca dentadura, sense cap de-
fecte físich; y 1' altre, de
una negreta de 16 anys,
molt sana y robusta y filia
de una negra molt treballa-
dor i.
\ v tat va á presidirlas y remu-
H n e r a ais toreros; y que en
N conegudas y reprobadas per
vSSi;la generalitat, y passan en
' Ï^N 1- últim ters del sigle XIX,
^ - lo sigle de las llums, de (a
Com del any setenta dos
la Lluna es reina y senyora,
de segú que h a u r e m trobat
al fi, la Lluna en un eove.
L' ANY xoi:
Cada cual pot ferse las
consideracions á que donen
Uoch aquestas lecturas, te-
nint en compte, que Bis-
marck es lo primer ministre
del Emperador de Aleman-
ya; que en Fransa y altras
nacions, se premia al que
inventi un instrument de
matansa, mes perfeccionat
que 'ls usats fins al dia; que
en Espanya no sois se per-
metan las corridas de toros,
sino que fins lo gefe del Es-
las Antillas espanyolas, lo
tráfichde carn numana,está
protegit per las lleys.
¡Totas aquestas cosas sea
civilisació!
COSME LLAHCH..
LO Q U E P A S S A .
Aquest any torna á posar-
se la contribució de con-
sums.
La revolució del 68, acaba
de ser consumida.
«Desde que en los barcos
de guerra s' ni donan balls,
ja m' agrada mes.»
Aixó ho deya un, meu-
tras se menjaba un tall Se
cert pemil que habia fel
correr dé la Numancia.
Donya Isabel de Bor^ó,
voldria que D. Alfonso vin-
gués á reinar en Espanya.
Després dirán que totas
las mares cercan lo bé deis
seus fils.
M' estranya mòlt que'1
gobern permeti que en las
Bolsas se cotizen las accions
dels ferro-carrils que van
de una nació á un altra.
Aixis, fa sospitar que no
es tan contrari com diulien
de '1 Internacional.
Donya Isabel, Napoleón,
Francisco II, lo rey deBoma
y altres ex-monarcas vi-
vents, déuhen ser interna-
cionalistas. Ho diem 1per-
qué, segons sembla, s han
declarat en huelga.
' Si no 's vegés que es tan jov
nf 'ns contés cosas tan vellas
ra' agradaría mòlt mes Qui no vol la Monarquía,
la quincenal Renaxensa. quilla República ensalsa,
qui à ne 'Is de) gobern aixorda,
es La Campana de Gracia.

¿Qui 't deya que era,

qui 't deya qui,
Crit de la patria
«¡Qui-qui-ri-quich!»? ÜÇjyç^-
Ranci de ideas
lo mestre Titas, No pot alsarse
no mès recorre gaire La Bomba;
las sacristías. fum de cigarros
C t é poca forsa.

Lo qui veyeu aqui dalt,

es element de riquesa;
La gloria del Rector de Vallfogona, es la mina de 1' empresa
ainers y gloria á ne 'n Pitarra dona. del Teatro Principal.
 RECORTS M U N Y PASSAT.
LOS barcelonins nos recor-
dem de mòltas cosas del anv
1871.
Lo de las eleccions munici-
pals ja 'ns ha fugit de la me-
moria, porqué foren tantas
las ¡legalitats comesas, que
las unas fan olvidar las altras.
Per altra part, com totas las
eleccions que fan los progre-
sistas venen á ser idénticas,
no hi ha que fer menció de
aquestas ó de aquellas.
Una cosa que may se 'ns
olvidará, es la vinguda del
rey á la ciutat comptal. ¡Aixó
si que caracterisa la nostra
època.!
¿Qui s' olvidará ja-
may de un rey que
vestit ab bolet y ame-
ricana, agafa unallan-
xeta, se 'n va port
en fora y allí 's des-
pulla y comensa á fer
cap-bussons? Aquell
va ser un dia en lo
cual vaig tenir un
sentiment en no ser
de la situació. ¡Gom
m' hauria lluiti Segu-
rament que m' hau-
ria fet lloch al costat
del Tassó, de Camo-
ens, de Goethe y de
Milton. Comprenen
que 'Is progressistas
tot ho celebrin ab
banquetes, per p o -
guerse inspirar una
mica, quant allò no
logra inspirarlos.
¿Y la anada del
rey al Teatro Talia?
Aquell pas, per mi,
es prou pera solidar
una monarquía de-
mocrática. Jo no Iii
era, pero 'm sembla
que ais artistas deis
cuadros al viut se 'ls
hi debían perfeccio-
nar las formas á forsa
de entusiasme.
Tampoch s' apar-
tará may mes de la
memoria '1 ball de la
Numancia. Peralguns
fou alió '1 país de Jau-
ja, las bodas de Ca- „
macho, terreno con-
quistat. Aquellas sen-
yoras que s' alsaban
cada vegada que '1
rey passaba pel saló
passejantse y s' as-
sentaban desprès,
que feya 1' efecte de
aquells balls xines-
cos, en que quant van
ajupinse los de un
cantó, vant alsantse
los del altre. Aquellas casa-
cas, que en la Exposició re-
trospectiva haurian fet un
paper lluidíssim. Y tantas
altras cosas, que varen fer
que 1' heroisme de 1' antiga
Numancia, quedés empetitit
al costat del ball de la Nu-
mancia moderna, may mes
poden anársen de la memo-
ria dels barcelonins.
¿Y no 'ns recordarem de
las Aras y Festas populars?
¡Vaya! Sobre tot aquell hipó-
dromo que desprès de haber
sigut adjudicat en subasta
pública la seva confecció, per
art de birli-birloqui 's dona á
fer á un altre. Pochs dias mes
tart, com una cosa providen-
Resultat de las festas de la Mercé. cial, en lo mateix
hipódromo guanyà 1
primer premi '1 ca-
ball sech y nafrat de
un gitano de Reus.
¿Y no 'ns deben
recordar també de!
premi que 'ls habi-
tants del carrer nou
donaren á las criadas
que mes corregueren
ab un canti al cap y
un altre á cada ma?
Aquesta protecció al
art de anar á la font,
es en gran manera
plausible y al autor
de 1' idea, quant me-
nos, lo faria comen-
dador de Carlos III.
Y per últim los na-
turals de Barcelona,
tindrem sempre pre-
sent I" any 1871, per-
qué en ell se nombra
Ministre de Ultrannr
al Trobador de Mon-
serrat, célebre barce-
loní que pochs anys
enrera posaba plo-
mas á las gacelas)
escrigué una poesia
Las flors de patria, de fe
y de amor, totas plegadas, ab lo títol de «La creu
reja de Saboya.» Pre-
los Jochs Florals las mantenen
en un pot de aigua de malvas. cisamet un de la ca-
sa de la creu roja t
habia de tenir mès
tart per ministre.
Vamos que del BÜ¡
passat ne guardarem
bons recorts.
SIMÓN DEL ONCLE-
LO QUE PASSA.
Los carlins, també cor-
ren dividits per aquesto»
mons. Figúrense que >
célebre D. Carlos sete, «
un jovenet; pero té un.
nen, que encara mama.
que li diuhen D. Jaume
Donchs ni ha carlins, que
s' han declarat jaumistas-
De totas maneras se veu
que 'ls absololutistas 11-
de
Espanya, sou móltcria'
CONSUMS-RENAIXAMENT. rers.
LO SUFRAGI liïERSAL,
Avuy es lo que déu
ésser aquet dret con-
signat en la Constitució
de Espanya. Los muni-
cipals votan déu y dot-
se vegadas cada un, de
manera que exercitan
aquet dret de una ma-
nera que dona gust de
véurer. ¡Pobre gent!
Feya tans anys que no
podian anar á votar á
qui 'Is hi habia de ser Cosas que perteneixan á la Historia.
superior, que ara no
saben com férsen pas-
sar las ganas.
¡ Potser si que la
gent acomodada
's creya que des-
prés de la glorio-,
sa, que 'Is muni-l
cipals no 's des-
quitarían de no¡
haber pogut vo
tar may! No se
nyor; per cadal
vot que avuy dia'
dònan los an-
tichs electors,
los municipals
ne dònan una
dotsena; fins que
de aquí á uns
quants anys, la
cosa estigui ni-
vellada.
¿Y 'Is escom-
briaires del A-
juntament? ¿Qui
més interessat
que ells en las
eleccions, sobre
tot en las muni-
cipals? Ningú.
Ells se cuidan de la
netedat dels car- ¡Ja ho vehuen! ¡Manus limpias!
rers, en ells se veu ¡Aquí, 'Is que 's cuidan de la Uimpiesa!
la netedat del mu-
nicipi. Ab això ells
deuhen procurar
que surtin regidors
que 'Is donguin
lloch à netejar. Si
surtis un ajunta-
ment massa net, es
probable que 's
quedessen sense
feina; y per això ha
sigut precís que
cadi escombriaire
valgués també per
una dotsena dels
demés electors.
¿Y 'Is serenos? Si
surtis un ajunta-
ment que no 'Is fes
anar á la plassa de
toros, ni á las pro-
fessons ¿com Hui-
rían lo vestit de ga-
la? De aquí que s'ha
vistlanecessitatdequé
cada sereno multipli-
qués lo seu vot.
Ara estem en 1' épo-
ca dels desagravis y
aquestos petits em-
pleats, mòlt tenen que
desagraviarse; ara es-
tem en época de igual-
tat devant la lley, y
aquestos servidors fi-
dels del municipi, te-
nen de votar mòlt y
mòlt per igualar las ve-
gadas que votin á las
dels propietaris, co-
merciants é indus-
trials.
Totas aques-
tas considera-
cions, y algunas
altras de tant
pes, nos las fe-
yam en los cole-
gís electorals,
mentras tenian
lloch las últimas
eleccions de A-
i juntament.
Bernat Pescaire.
PENSAMENTS.
Aquell que de-
fensa la pena de
mort, proba que
la mort dels al-
bires no li dona
¿cap pena.
Tots los que de-
fensan la contri-
bució de sanch,
ELECCIONS MUNICIPALS. de segur que han
passat 1' edat de
entrar á la quinta y
no tenen fills que hi
hagin de entrar; si
no es aixïs, es que
tenen diners pera
comprar la llicencia
de ells ó dels seus
fills.
Los que van á vo-
tar, sent contraris
del sufragi univer-
sal, es perqué si no
existís aquet dret
universal, també
tindrian vot.
Lo qui 's desafia
es un home indigne,
perqué desafiantse
te de ser víctima ó
CONSUMS-REENTERRO. criminal.
C E L E B RITAT BARCELONA

SALAMANCA.
JteQAfllW-
 MAS ALEGRÍAS. y *m posi ab observació
de lo que habia observat.
¿Perqué 'm té de alegrà *1 cor
Lo c i n t y '1 plor atesoro lo que per mòlts no es alegre,
per parts iguals; y n r aguanto vaig dirme, y 'm dóna humor negi* c
igual si ploro y si canto; lo que als altres bon humor? d
plorant canto y cantant ploro. Això 'm portaba amohinat, b
Un dia vaig trobà á dos cuan agafo un ganibet, m
coneguts en lo carré, prim, groixut, ample y estret, d
y un va dirme: ¡hola, riallé! de un cantó ó altre mirat. r
y I1 altre: ¡bola, ploricós! ¡Eureka! vaig di al moment,
!fora las cavilacions! p
Cada un se quedà parat
las cosas tenen cantons á
mirant al altre y á mi.
y cada un es diferent, q
«¡Qué us admira, 'ls hi vaig di,
si tots dòs dieu veritat!» Tot tè amargor y dolsura, d
tot tè mal y tot tè bè, d
No déu pas causà estranyesa
tot tè gracia y lot no 'n tè, i
veure r i u r e y plorà à V hora
tot tè desgracia y ventura.
hi ha qui de alegria plora; Las víctimas|del 24^de Deeembre. Y per só rich y suspiro v
donchs bè, jo rich de tristesa.
Sí cosa difícil hi ha per tot cuant se ( m apareix; p
tot m' alegra y m' entristeix, a
en lo mon, es distingí
lo que tè de fè entristí; segons pel cantó que ho miro.
que -m'donaban bon humor, p
lo que tè de alegrà. Mès, casi sempre, à la vista
y un altre ho miraba trist. sols la part alegra esposo "
Quant mòlts ménos anys contaba Los vestits de I' ignossencia h
de lo que mostrà 'm proposo,
y poch lo mon coneixia, massa primets vaig trobà, y 's queda en mi la part trista.
lo que à ne mi m' entristia y comensime á posà s
á mòlts altres alegraba. los abrichs de 1' experiencia. PAU BUNYEGAS e
V al contrari; habia vist Un cop ja més abrigat, e
cosas de tan belí color vaig'reflexionà milió

d
EX-RBYS, E n a q u e t c o n c e p t e , n o e s t á m a l q u e f a s s e n ab
d i c a c i o n s e n favor d e l s s e u s fills, y a i x i s aquestos d
s e n t r e y s d o r m i r á n s i n o m é s , t a n t c o m lo g u i x .
Hi h a c o s a s q u e t e n e n d e fer c à u r e r l a c a r a d e
vergonya, per poca que se 'n tingui.
A f i g ú r i n s e q u e '1 v é u r e r p a s s a r al q u e e r a r e y E n S a g a s t a a s s e g u r a q u e n o e s conservador,
de Roma, ó e m p e r a d o r de Fransa, ó á la que era p e r o c o m l a s p a r a u l a s lo v e n t s e l a s e m p o r t a , de-I
reina de Espanya, tothom deu miràrsels y parlant de b e m B e s a r n o s e n l o s fets y p e r a q u e s t o s veyem
e l l s d e u d i r : ex-reina, ex-rey, ó ex-emperador, de q u e d e t o t s m o d o s vol conservar la c a r t e r a de
manera, q u e de tan sentirse xiular per las orellas ministre.
ex y m é s ex, n o p o d e n m é n o s d e p e n s a r q u e a r r i -
b a n á fer fástich à t o -
thom.! Y de això ni h a
En Barcelona
h a n f o r m a t d o s partís
B
p e r a sofocar á c u a l s e - de Carnestoltas; »
vol! d e l Born y a l t r e 4'
De a q u í v é . y e n Santa Caterina.
això obran mólt s a n - Lo p r i m e r e s catali|
tament, que tots y p o r t a p e r l e m a : í¡-
a q u e s t o s ex, e n c a r a ' s lantropía y diversió-
firman reina, rey y Lo s e g o n e s castellà!'
e m p e r a d o r , c o m si h o p o r t a e n l a seva tan-
f o s s i n in partibus infi- d e r a : Caridad y ami-
delium. sión.
E n c a r a ' l s hi q u e d a Lo X a n g u e t que es
un consol, y es q u e 'ls c a t a l à fins al moll dels
santis di guixis, v e n e n o s s o s , n o p o t lligar a*
l a s s e v a s f i g u r a s d e lo lo d e S a n t a Caterina.
que eran y en aixó q u e si b é s e m b l a q»e
justificar poden las c o m á m é s modern
sevas firmas. h a u r i a d e h a b e r cridat
De a q u i q u e al v é - m é s la a t e n c i ó públi-
rer que Napoleón á c a , a b t o t , e s mólt
Donya Isabel e n docu- n e r a l l a v e u deis b a f j
m e n t s firman 'í empe- c e l o n i n s q u e diu
rador ó la reina, s e m - •l mon y torna .ilv
p r e ' m vé á la b o c a 1' Born.
afegir derrera de
aquesta páraula, la
frase de guix.

LO FASSEIGDE BBACIA.
Si '1 passeig de Gra-
cia tingues llengua,
desde la gloriosa, s e m -
blaria un segon Jere-
mías. ¡Si se 'n ha vistas
de verdas y de m a d u -
ras!
Alió de cuidarse de
posarhi grava T ha passat
1' historia. Aixís es
que durant los mesos
de estiu, no pot anarshi
de pols, y en los dias de
ivern no pot anarshi
¡de fang. Apenas s ' hi
veuhen per allí g u a r d a -
passeigs. Naturalment:
aquestos han de cuidar
los passeigs y alió ha
perdut la seva n a t u r a -
lesa de passeig y no hi
¡ha quedat res para cui-
dar. Jo fora de parer,
¡salvo millor, q u e ' s
¡creés una altra classe de
empleo, en vista del es-
¡tat del ex-passeig q u e
'ns ocupa. Per compte
de guarda-passeigs, p o -
drían instituirse descui-
da-carreteras, q u e se 'ls
podria destinar á aquell
punt.
Gom si '1 descuit no
i)s prou e n c a r a , v é 1'
ilsament de las q u i n t a s ,
' l'Capità general, pren
lo passeig p e r c a m p de
batalla, y vingan canons
er aquí, balas per allí,
Í ombas per un costat
caballería per 1' ai-
re, deixant lo passeig
:om lo rey del carlins,
ue no m è s ho es de
om.
No bastaba
xó. L' e m p r e -
de las aygas
eDosrius.obra
'1 passeig en ca-
ai y '1 deixa
ant malt a r r e -
lat com va po-
uer. Si m è s
alamentnova
eixarlo,esper
ué no 'n va sa-
)guer mès; en
xó no h i t é cap
ulpa.
No n ' hi ha-
Ia
r _ Prou. S' hi
r
-|posan allí ' l s
oiwrails del t r a m -
»lyi'a un bon tros
mès alts que i
rovell del terre-
no, y veus aquí
Que 'ls cotxes
lúe fan aquell
n guin de enterrar lo Car-
-zaaJ =' •
Es di, que 'ls dias de festa,
no treballem poeta, ni mòlt
—Ca, ca; que treballi 1' amo,
si volen menja pá tou.
TOT ES HU.
Que no 's digui que en Espanya
ll un demana, y 1' altre no;
demana *1 poble, justicia
y *1 gobern, contribucions.
Si bè hi ha una diferencia...
¡mès qui repara en tant poch!
que '1 gobern té '1 que demana,
y '1 poble no té '1 que vol.
CANTARELLA.
Lo carií, somia sempre;
sempre menja 4 progressista;
lo moderat, sempre cobra;
y '1 federal, rep pallissas.
BARÓMETROS QUE MAY ENGANYAN.
camí sembla que vin-
nestoltas y q u e han a i -
xecat massa '1 colse.
Encara mès. li' Ayun-
tament per sufragi mi-
litar, no podia mirarse
lo desgraciat passeig
sense fernhi alguna de
crespa. Aixís es que,
com si no estigués prou
desarreclat, va pensar
en desarreciarlo mès,
fentho á cost de rey, y
vinga fer clots, aixecar
pedrissos. matar arbres
y derregularisar cami-
nals.
¡Ay passeig! ¡Totas
las desgracias se passe-
jan pel teu demunt!
ROSEGA SEBAS.
BARCELONA.
¡Ara si que estem ben
posats! Los uns posan à
Barcelona la corona de
Compte y 'ls altres la de
Marques. ¿En qué que-
dem? Fóra bó que '1 dupte
's decidís aviat, perqué
'ls que escribim pel pú-
blich hem de sapiguer à
qué atenirnos. No es tot
hú dir la ciutat comptal
ó la ciutat marquesat. Per
de prompte, si la ciutat tè
de ser marquesat, lo dis-
barat ja està fet y no tè
adòp. En Balaguer sobre
tot, que 'nmoltas poesías
usa de la Comptat, no tè
poca feina si tè de susti-
tuir aquesta paraula per
la de Marquesat, perqué
aquesta tè una sílaba de
més, y un vers no es com
una Uiga-cama que s' e s -
tira y s' arronsa com se
vol.
Després, si la
ciutat es Mar-
quesa, ja cal que
tirin a un racó
las coronas de
casa la Ciutat y
la de la estàtua
del Banch, que
que fins n'hi fal-
tan dos graus pe-
ra ser de comp-
te.
Per lo demés, y
fins això també,
tan nos fa que
la ciutat sigui
comptesa ó mar-
quesa . lo que sí
voldriam veurhi
en ella es major
llimpiesa, que ab
aquesta última
circustancia la
deixarianpassar
fins per baro-
nesa.
UN BARCELONÍ.
 J»'

Passatemps dels municipals, si hagués sortit regidor un tremendo ciutadà que anaba en candidatura.

P A R T I T S POLITICHS. CANTARELLAS.
Des que 'I partit progressista
s' ha partit de mitj á mitj, Diu que á Madrit no s' entenen
s' ha partit lo cap; y donchs, y tots parlan castellà;
podem dir que es cap partit. donchs aqui que no hi parlem
sabem que volan y ahont van.
Uns se 'n van ab en Sagasta,
los altres ab los Borbons, Per cobrar mès que no 's guanya,
y 'Is hi dihuen «unionistas.» per posar consums y quintas
¡Y quins exemples de unió! y per mantenir ganduls,
no hi ha com la monarquía.
Ja tè ben pochs partidaris
la idea de Carlos set, Mòlts, cuan volen mira '1 sol
però ell, de amichs personals, sense un vidre, s' enlluernan;
sempre 'n tindrà dos ó tres. si á mòlts parlem de República
está clar: no la comprenen.'
Diuhen si 's pensa ab 1' Alfonso,
fent Regent á 'n Montpensier;
jo faria á aquet, monarca Si parlem, tractant de Cuba,
y á D. Alfonso Regent, ab certa gent de cert gremi,
(això si tingués de ferho), us cridarán: ¡viva Espanya!
Dels dos, 1' Orleans es mes nen. Pro acabat dirán: ¡aueuhi!
FRANCESCH Pous. A, S.

Las obras del porí-tienir.

 Lo general Gáminde ha
Isigut poeta temps ministre
l i e la guerra, pero ha dei-
¡xat bèrt demostrat que en
poch temps se pot fer
mòlt. Y aixó que estaba
malalt. Per causa seva va
cáurer lo ministeri y va-
ren obtenir elevadas gra-
duacions, militars que
may s' ho podían esperar.
¿Qué hauria fet si hagués
estat bó?
Los Consums que 's va-
ren posar:—Flor de un
día.
L' arcalde Soler y Ma-
ltas:— Espinas de una Flor.
A véurer si sortirà un
altre Camprodon á escríu-
rer aquestos dos dramas.
iCUANTS DÉUS HI HA?
Cuanta llum ¡verge Maria!
™' enlluernan tantas hatxas.
¿Si será una professo
1° 1ue cap aqui s' atansa?
^o ui ha dubte, sentho música
5 veus robustas y claras
'[ue cantan à veu en coro
*n "engua que ningú parla.
»eig que portan sota pali
, e ' P é u d e l s hómens la imatxe..,
' - J a ei >tench; la professo
es un combregà dels q u ' a r a
«oi va usar la nostra iglesia
w » n t de algun rieatxo ' s tracta.
£\fcv%-
—¿Sabs que això del tram-via té de nierijá mòlt?
—Per qué.—Perqué 'Is rails están plens de queixals.
-L' Universitat vella.—D' APRÈS N A I U R E .
He sentit un soroll Sort
que de una campana 'm sembla.
si, ho es y al mateix temps
dos blandons cap aquí venen.
Los portan dos escolans
als que dos hómens segueixen
ficats sota d' un paraigua,
vermell, que sembla de seda.
Van depressa, tenen tart,
y 's coneix que van per feina.
No portan pas majestuós,
ni aquells capellans que resan,
ni música, llums, ni tàlam
ni fan tampoch tanta fressa
. com aquella professo
que poch fa acabo d' veure.
¡Ah¡ Ja entench, aquet parell
á la cuenta ' s dirigeixen
Bitihen sf ab la cuestió
del tram-via, hi ha hagut
trampas. No fóra estrany
perqué tram-via y tram-
pas tot comensa en tram.
= f CONSILLSÁÜNAMADÜEESTUIO
Deljsoldats j a may te n' Ses,
nena, si vols víurer bé;
perqué de amors ells cambian,
com cambian de cuartal.
Lo que crida mes, noyeta,
no es pas lo qui mès te vol,
que '1 que mès pulmons demostra
no demostra mès gran cor.
Si un empleat t' acaricia
no creguis may sas páranlas,
que fins vendrá la teva honra,
si ab aixó logra mès paga.
Uíl FEDERAL.
à combregà algun pobret
que '1 deu matar la miseria.
De modo que segons veig,
aixó está tant ben montat,
que segons de qui se tracta
deu habçrhi q combregar.
Sí deduim consecuencias
de un fet tan incidental,
pregunto jo: ¿ per ventura
en lo cel dos Déus hi ha,
ó bé 'Is hómens un pe'ls richs
f un pe 'Is pobres n ' han trobat.?
A. SERRA.
 REFLEXIONS.
L ' Ayuntament del any
passat, ho era per sufragi
del Capità general; la ma-
joria del Ayuntament de
aquest any ho es per su-
fragi dels serenos, munici-
pals yescombriaires. Al me-
nos ab lo de aquest any vol
haberhi una sombra de le-
galitat.
Com vàrem dir 1' any an-
terior, la cuestió de Cuba
continua no acabantse. Com
que allí no coneixen lo fret,
la cuestió es mòlt acalora-
da, y las cuestions acalora-
das acostuman á ser mòlt
llargas.
Mòlts francesos que no
mataren los prussians, des-
prés los han anat matant los
mateixos francesos. Això vol
dir que 'Is prussians se que-
daren curts en cuestió de
matansa.
Un subjecte que habia*
gastat tot cuant tenia du-¿
rant la epidemia del any 70,'
deya al acabarse 1' any 71:
—L' any passat no vaig te-'
nir la febra groga, pero en
cambi tot aquest any he es-
tat ab febra per-falta de
grogas.
Senyo regidor: ¿me sabria
dir perqué alguns munici-
pals varen anarà votar dèu
vegadas en un mateix dia.
—Si senyo: per introduir en
lo sufragi 'lsistemadecimal.
—Frentes de laTiiputació després de las 10 de la nit.
¡Després no diguin que may fan r e s !
YENTATJAS DE VIURE EN L' E N S A N X E .
—¿Quién vive? crida un
centinella á un que passaba
pel carrer.
—Espanya, contestà aquet.
—¿Qué gente? f
—¡Qué gente, qué gente!....
q
t
Jja que vostè vulgui, la
cuestió es que 'm deixi
passar.
Del mateix modo 'n Sa-
gasta será lo que 's vulga;
la cuestió es no deixar la
cartera de ministre.
EPIGRAMAS,
Fac-simil de un que tè un e n t o n a t de GRACIA.
A vans no 's feyan carrils
y ara se 'n fan, Mossèn Fan.
—Pero 'Is sants feyan miracles
Don Just, y ara may ne fan.
Los neos s
no sabent veure '1 perqné
lo diari «La Convicció»
es lo que ménos couvens.
GESTAS.
Aquest any, es lo vuitè de
la aparició de LO XANGUET,
que pié de graciosas carica-
turas y humoristichs escrits
se ven-per UN RALET.
Es lo desè de la publica-
ció de EL TIBURÓN, que ai
sas caricaturas y sos es-
crits, també per UN RAL, &
fer un panxó de riurer.
 PARALELÓ. y aquells ab qui paria
1' escoltan ab plaer.
Diu que es gran politich,
no comprench perqué;
Qwi modestia gasta, per filantrop passa,
^a móltpoch paper; tampoch ho comprench;
qui no tè vergonya altres ho comprenen
loí lo mon tè seu. tant com jo mateix,
però sas paraulas
creuhen, y i< c a s es
Don March, es u n sabí que ell vesteix ab luxo,
com no 'n sè cap més, está gras y fresch,
mès no sè cap altre Y gasta la plata
sabí mès modest. més que cap marqués,
en temps que 'Is marquesos
Passa tots los días la passaban bè;
y las nits també, v ara un bon empleo
tant si '1 caló ofega,
com si gela '1 fret, 1' ha dat lo gobern.
llibres y més llibres De que ell es un burro,
fullejant, á cents. n' estieh al corrent;
.Votas y mès notas que no usa vergonya
posa en cada text, pujéuhi de peus,
fullas y mès fullas no per estalviaria.
fa contínuament sino que no 'n tè.
de treballs científichs, Y es cosa sabuda,
de u n valor inmens. que en lo temps present,
Y don March, es home qui no tè vergonya,
que va pel carrè tot lo mon tè seu.
fet u n miserable, PERE FRESSEJA.
de miseria sech.
Sols vestint de déixas
de amichs y parents,
va en ivern de estiu
y en estiu de ivern.
No segueix cap moda; COSAS QUE MATS'ACABAN.
la moda '1 segueix,
cuan la moda torna
del seu barret vell. L' obra de la Seo.
Vuidas las butxacas, La cuestió de Cuba
ningú li diu r e s ; Lo dèficit de nostra Hisenda.
no mès algú que'altre La mania de ser empleat.
Los cambis de Ministeri.
li fa: apassiho bé,v
La cuestió de la plassa de Ca-
si de cara '1 topa talunya.
en un carrè estret.
Es u n pou de ciencia,
mès en aquet temps,
mòlt poca se 'n poua,
si se l n poua gens, COSAS QUE NO 'NS PODEM
Y com aquet sabi,
ja he dit que es modest, ACABAR MAY.
ningú de ell s, adona,
cas omís fan de ell.
Las celias cremantse, Que u n home sigui infalible.
estudiant de ferm, Que 'n Balaguer hagi sigut
lo pobre no pensa ministre.
I que en lo temps present, Que 's donguin per válidas
qui modestia gasta las últimas eleccions munici-
f" molt poch paper. pals.
Que 'Is carlins vagin á unas
Corts Constitucionals.
Que 's tornin á posar los con-
En Menció es u n ximple;
sums.
ximple dit y fet.
Que á la revolució del 68, s«
En sabé y vivesa,
le digui encara Gloriosa.
si vos l' escolteu,
es Que '1 rey dels carlins, sigui
lo nonplus ultra;
Carlos setè.
y 's fa mòlt cas de ell.
Que Mr. Thiers sigui repu-
Xerra, que sa boca blicà.
m
ès sembla u n torrent.
s
>llegeix u n diari,
e
s tot cuant llegeix.
Dóna cullarada,
4 tort y i Q r e t > ADAGIS ARRECLATS.
en deu mil asuntos
que jamay ha entès,
fels teatros se '1 troba, Qui no vol creure á la bona
pels balls, pels passeigs. mare, h a de creure á ne 'n Sa»
Pels cafés, per festas gasta.
Y per tot a r r e u .
PANTEÓN" DEL ÁNGEL DE LA PORTA DEL CEMENTIRI. Vésten Joan Prim, que '1 par-
A tothom detura, tit progressista que queda, 's
si no ho fan á n' ell, descompon.
 Obra» publicadas por I. LÓPEZ, EDITOR. Librería Española, Rambla del Centro, núm! 20, Barcelona
¡PARIS A SANGRE Y FUE- Un barret de riallas, 2 id. .
GO!—Jornadas de la Comuna, Lo boig de las campanillas,
obra escrita por Luis Carreras. 1 id
Reseña histórica de la revolu- En Joan doneta, 1 id. * . .
cioa comunalista de 1871. For- La butifarra d e la (libertad,
ma esta obra un tomo casi fóleo, 1 id i
á dos columnas de materia com- Las pildoras deHolloway,l id.
pacta, clara impresión y va Los Héroes y las grandessas,
adornada con doce retratos de 2 id. . .
los principals hombres de la Si us plau per forsa, 2 id. .
Comuna, y multitud de láminas ¡Cosas del oncle! 2 id.. . .
intercaladas ea el texto, y una Palots y ganxos, 1 id. . . .
preciosa cubierta al cromo — La sabateta al baleó, 2 id. .
La urbanitat, 3 id
PROCESOS,'DE L A GOMMUNE L' últim trencalós (llegenda).
DE PARÍS.—Relación completa Parodia de la ópera II Profeta
y detallada d e todas las causas Parodia id. L'. Airicana. 1
q u e se han seguido por el Con- Parodia id. Faust. . . . 1
sejo d e Guerra de Versalles, La mort de la paloma. . . . i
contra los jefjs d e la última-in- Gra y palla, 1 tomo 8." ab lá-
surreccion de París. Acusacio- minas. , . . . . . .jj
nes, defensas, interrogatorios y Cuentos de labora del foch, 1
sentencias dictadas contra los tomo en 8 ° . . . . . . .
miembros d e l a Gommune, del Cuentos del avi. 1 tomó en 8.°'
Comité Central, escritores públi- los c a r r e r s y plassas de Barcelona,
cos;-' las petroleras, los pupilos de Ensanxe y Barceloneta. Escrit per O b r a s de J . M a r í a Arnau.
la Commune, interesante proceso D. Pau Bunyegas. Ab profusió de Un pollastre aixelat, 1 acte. í
instruido contra quince rapaces grabats y multitud de chispeants La pubilla del Valles, en 2 id. i
d e 11 á 16 años de edad, y demás caricaturas, dibuixadas p e r Pa- Los banys de Caldetas, 1 id.
principales acusados con motivo dró.—Preu 4 rals per tot a r r e u . Al altre mon, 2 id
d e ' l a insurr-eceion- Comunalista. POESÍAS FESTIVAS Y SATIBI- Las fotografías, 1 id. . . . .
GAS DEL CELEBRE RECTOR DE Las ametllas de Arenys, 1 id.
Forma e s t a obra dos tomos casi VALLFOGONA.—Forma u n tomo
fóleo á dos c o l u m n a s , - materia casi fóleo á dos y tres columnas Un embolich de cordas, 2 H. I
c o m p a c t a , clara impresión y van de materia compacta; bona i m - O b r a s de P á u B u n y e g a s .
adornados con muchas láminas y presió, ab lo r e t r a t o de 1' autor y Una noya es per un rey, 1 id.
retratos intercalados en el texto. una cuberta elegórica dibuijada \ntany y Enguany. Revista.
El tomo primero encuadernado per Padró.—Preu 4 rals. 1 id "., .
ú la rústica, lo forma la primera Tenim en p r e m p s a del mateix La vida al encant, 2 id. . . .
Serie q u e c u e s t a 8 r e a l e s , y el RECTOR DE VALLFOGONA y do- Un pom de violas, 3 id. . . .
tomo segundo, la s e g u n d a Serie narem quant antes á llum las poe- L' ocasió fá.'l lladre, 1 id. . .
que cuesta 4 reales, ó sean ambos sías serias, y a d e m e s una colecció La comedia de Falset, 1 id. .
lomos 12 reales. de poesías festivas y serias q u e Un fi de festa, 1 id. . . . ,
FRANCIA DESPUÉS DE LA encara ho han vist la llum, pública
GUERRA.—Mapa d e la ocupación y q u e h e m adquirit a b molts e s - O b r a s de Lled Fontova.
Alemana d u r a n t e la g u e r r a Fran- forsos. La por guarda la vinya, í M-j
co-Prusiana de 1871, y d e s p u é s de O b r a s de E d u a r t Aulés,
firmados los preliminares de paz. GRAN C0LECCIO DE OBRAS CINCH MINUTS FoRA Dfl
Forma un pliego marca mayor co- VION—Joguina en un acte y
lorido. Vale d o s r e a l e s . del festiu escritor vers català, 1 ral.
VISTA PANORÁMICA DE LOS D. S E R A F Í P I T A R R A . LO DIARI HO PORTA.—JoguiM
INCENDIOS DE PARIS. —Forma en un acte y en, vers arreglada J
nn pliego marca mayor con una SimiOTS POÉTICAS. escena catalana, 2 rals.
estensa esplicacion al pié. A sim- tfll TRES BLANCHS Y UV ¡VE
ple Vista pueden apreciarse cla- La esquella de la torratxa en 2 GRE.—Joguina bufa en un acte y
r a m e n t e t o d o s los edificios q u e actes en vers. 2 rals.
fueron incendiados en la última Ous del dia, 2 id
insurrección comunalista. Precio La vaqHera de la piga rossa, 2 id Todo el que desee adquirir cuales*
Lo cantador, 2 id. . . . . quiera de l a s mencionadas obras, "**-'
LO FORASTER.—Almanach per Lo castell dels tres dragons, 2 id dando su importe en sellos de franq."!»11
1' any 1872. Passeigs satirichs per La venjansa de la tana, 2 id. ó libranza á su editor D. I . López. RaIB'
bla del Centro, SO, Barcelona, le "*-•
Barcelona.—Firas, exposicions y Lo punt de las donas, 2 actes
remitida por el correo inmediata©"11
festas populars.—Consells saluda- Liceístas y cruzados, 2 id. . franca de porte.
bles pels forasters.—Poesías, ar- LasCarbaassasde Monroig,2 id
ticles y anécdotas.—Guia de tots Un mercat de Calaf, 2 id. . Barcelona.—lmg. d e HanilreeV