Scribd Logo
Upload

Welcome to Scribd!

  • Tema 1

    Uploaded by

    Pepperonipizza Cuerpoh Ehpardah
    5 views11 pages

    Original Title

    TEMA 1

    Copyright

    © © All Rights Reserved

    Available Formats

    PDF or read online from Scribd

    Did you find this document useful?

    Is this content inappropriate?

    Report this Document

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    5 views11 pages

    Tema 1

    Uploaded by

    Pepperonipizza Cuerpoh Ehpardah

    Copyright:

    © All Rights Reserved
    Download as PDF or read online from Scribd
    Flag for inappropriate content
    of 11
    Ara parlarem de... + Com es consirveix la nostra identi + Allo que és piblic alls que és privat + Excollir el que és correce:dtica i ret. + Valors i virtus per a la convivanci. Exploracié inicial 4) & Ordena els factors segients al teu quadern segons la importancia que els atribueix's en la formacié de la teva identitot personal Uherancio genatica + tombient familior + La in- fludncia de l'escola + La relacié amb els amics + Vambient del barri/poble + Els personaiges de les séries de TV b) Posau en com les respostes i anotau els resut tots. Quins factors predominen en les cespostes del grup? Presa de contacte ADOLESCENTES Un grup diedoles cen's amb proble- mes propis de Vedat roba en el teare una manero de superar els seus problemes i créixer com @ persones l documental es robe a lo secci6 "Lo miracles de Elsa", o wowwsiching,com/732426 Accivitats 1. &%@ Quins s6n els problemes mencionats pels joves que surten al video? 2. Fins o quin punt Videnifiques omb oquests blots i obotes? 3. Per qué creus que formar part d'una com: ponyia de teaire els ha ajudat a superar els seus problemes? 4, @ Quines alles adtvlals podrien ojudar-los ‘@ aconseguir aquest mateix objectiu? Re SO Les persones som éssers dotats d'un conjunt de caracteristiques fis ques, psiquiques i morals que ens distingeixen dels altres i que confor- men la nostra identitat. No hi ha dos éssers humans idéntics; tots som Unies. jentitat personal és la nostra manera particular de pensar, sentir i actuar, allo que ens fa éssers inics i diferents de tots els altres. ‘Ara bé, aquesta identitat no és una cosa innata que ens vengui impo- sada com el color dels ulls, el timbre de la veu el temperament. APREN-TE A CONEIXER 1. Mi Reflexiona un minut sobre qué és allo que fa que tu siguis com ets. ‘Anota la resposta al teu quadern de manera breu peré precisa ‘Ara respon el qiestionari sequent al teu quadern tan sincerament com puguis: Le Soe Pa NAS Es a eT Ae MR A | aSeT EIS Sea {thaguessis rit en un bari o zana ms ica © més pobra? 2. Un cop feta l'activitat anterior, et continua semblant encertada la res- posta que havies donat a la primera pregunta, 0 ara en canviaries al- ‘guna cosa? Contesta al teu quadern. Descobrir en qué consisted In iden- that personal és mes complex del {que sembla, La identitat personal es construeix dia a cia a partir dels nostres ac- tes. Som en bona mesura alld que hem escollit ser, encara que a vega- des no ens agradin les coses que veim quan miram el nostre interior. Dialtre banda, també és cert que les persones som éssers socials i que la nostra vida transcorre sempre en relacié amb altres persones: pares, germans, amics, mestres, companys de classe i molts altres. Tots ells ens acompanyen durant el nostre procés de creixement personal i ens influeixen en major 0 menor mesura. La nostra identitat es va construint cada dia a partir de la relacié que establim amb els altres, perd alld que arrioam a ser depén fonamen- talment de nosaltres mateixos. Els bessons tenen la mateba idencta ge- nétia, pero diferent identcat personal Ser persona i saber conviure »Tema-t~ UN PROJECTE ESCOLLIT LLIUREMENT Es possible que ara et plantegis si és cert que podem escollir la nos- tra identitat. De fet, no triam el nostre aspecte fisic, ni el nostre tempe- rament. Si som baixos o timids és perqué ens ve donat per naturalesa. Es tracta d'aspectes en bona mesura innats o heretats. Perd convé recordar que el temperament bioldgic és només una part de la nostra personalitat. Hi ha una altra part mott important que si que pot ser modificada per les nostres accions i decisions: parlam del earacter. Amb un exemple entendrem millor la diferéncia entre el tempera- ment i el caracter. Un nin pot ser hiperactiu. Aquest és un tret innat del seu temperament que no es pot canviar. Amb tot, aixd no significa que no pugui fer res per millorar el seu comportament, que pot ser modifi- cat amb l'adquisicié de bons habits que l'ajudin a controlar els seus im- pulsos a casa, a classe o amb els amics, per exemple. Gracies a aquests habits, aquest nin podra tenir amb el temps un cardcter tranquil. A més, j aixd és molt important, I'ésser huma és un ésser lliure dotat de voluntat per escollr.L'heréncia o I'ambient poden condicionar fins a un cert punt el nostre comportament, perd no anuklen mai la nostra li- bertat. En definitive, arribar a construir una bona personalitat depén de nos- altres mateixos. Per aconseguirho, hem de pensar quin model de per- sona volem seguir, quins valors han diinspirar la nostra manera de pen- sari actuar. Per poder construir la nostra personalitat hem de formar-nos un bon carécter. A més, hem de seguir un model basat en aquells valors que ens permetin relacionar-nos amb els altres de manera justa i res- pectuosa. Wack vure 1 oskar STOHR Fn Jack i Oskar eren dos bessons que varen ser separats quan tot just tenien sis mesos. En Jack es vva quedar amb son pare jueu i va acabar vivint a Israel, mentre que niOskar se'n va anar a viure amb sa mare a UAlemarya nazi. Vine anys despiés, en dack va vit: jara Alemarya per conéiner riOslar. a ser una trobada dificil Tenien ‘dees politiques totalment oposa- ds i parlaven idiomes diferents. Uns anys més tard, en Jack i Oskar es varen retrobar i es va ren témer que, malgrat les dife rancies que els separaven, tenien mmotts costums i habits en cond. ‘APLICA ALLO QUE HAS APRES 3. © Tra els quatre trets d'aquesta lista que, segons 6. Bi @ Llegeix aquest conte hindi explica'n breu- el teu punt de vista, defineixin millor com ets: ment el significat, Comparteixes e| punt de vista? se generositat —s egoisme —* pessimisme: me noes ' B Sanaa é indi estava parlant amb el seu nét iI inseguretat + amabilitat_ —_» entusiasme Mise coral tergues dos lee It + avaricia spaciencia ——* honestedat tant dins del cor. L'un és un llop enfurit, vio wagrasbitat eyerloitat «= sarguil Meo He Uni we ae ee tii = gelosia * tolerancia ese eo toleran El nét va demaner: “Padri, digue'm *prudéncia —* autoestima —» apatia quin dels dos llops guanyara la 4. Quines de les qualitats que no has escollit Iluita dins de! teu cor” Vagradaria tenir? El padri va contestar: "Aquell 5. Fi Quines de les que has tiattagradaria canviar? que jo alimenti* TO eas Quantes vegades hem sentit al de “no entris a la meva habitaci6" o no remenis les meves coses”, 0 fins i tot "alld que faig amb la meva vi- da és cosa meva"? Quan pariam aixi, el que feim és delimitar I'espai que consideram propi, al qual ningd té dret a accedir sense el nostre permis. Es tracta de ambit que es considera privat, que inclou tot alld que som lliures de pensar i fer sense que ningti ens ho pugul impedir. ambit de la vide privada és aquell dins del qual tenim Ilibertat per pensar i actuar com vulguem, sense interferancies. Malgrat aixd, la nostra vida no es desenvolupa només en aquest am- bit. De fet, cada dia ens relacionam amb una gran quantitat de perso- nes ja sigui al carrer, al parc, a l'escola, al gimnas 0 al supermercat, per exemple. En tots aquests llocs hen de seguir unes normes que limiten la nostra llibertat. A aquest espai compartit 'anomenam ambit public. Lambit de Is vida publica és aquell espai social on convivim amb di ferents persones seguint unes regles o normes comunes. a ee —— eh-e) eeee FIXA-THE U La nostra vide privada afecta principalment la nostra persona, rd també la nostra casa f la nostra famitia, En aquest ambit som lliures diactuar com vul- guem. © Pera, aind & sempre aixi? Que potser no tenim obtigacions en- vers els nostres pares? Podem fer a casa el que ens vengui de gust? Tenim dret a malgastar els nostres talents o a fer malbé la nostra vida? “& Sembla car que no. Fins i tot en ambit privat, la llibertat té b= mits, que vénen marcats pel res- pecte als que ens envotten i a la sta propia persona, La nostra prvacitac ha de ser compatible smb les normes familar bisiques REFLEXIONA I RESPON, 7. %4 Pensa en un dia qualsevol de la teva vida i anota al teu quadern ddeu accions que realitzis durant aquell dia. Després, reflexiona sobre uines accions t'afecten només a tu, i quines afecten també altres ppersones. Finalment, raona si en totes aquestes accions has estat to- talment livre 0 bé has hagut de sequir quaique norma que limitas la teva libertat Et donam un parell d'exemples com a mostra Beranar X | ugar iequet | | 4 a Ser persona i saber conviure »Tema-t~ ON ACABA LA MEVA LLIBERTAT? Aparentment tot és molt senzill. Amb la meva vida privada* puc fer, 3 d'uns limits, allo que vulgui, mentre que en l'ambit public he de complir certes normes si no me'n vull veure expulsat. Tot consisteix a sa- ber distingir entre una cosa i'atra VOCABULARI eS Privat: Alld que es realitza davant ide poca gent, de manera familiar i domestica. També es diu dalle que és intim i particular de cada El problema és que moltes vegades no és tan facil saber on acabe el que és privat i on comenca el que és public. Per exemple, hi ha gent a qui agrads conduir amb la miisica molt alte, Malgrat que pensen que te- nen dret a fer-ho perqué “és el seu cotxe", en realitat estan molestant la gent que tenen a prop i que es veuen obligats a suportar més decibels del compte. ‘exemple anterior ens mostra que els éssers humans no som illes, si- né que compartim espais i ens relacionam de miltiples maneres. Els nostres actes, encara que no vulguem, poden repercutir en altres perso- nes. Per aix6, hem de ser conscients que la nostra llibertat esta limitada per la livertat dels altres. persona, Entre alld que és privat i allo que és pablic no sempre hi ha una fron- tera clara, i sovint sorgeixen conflictes entre un i altre ambit. Per ai xd, la nostra libertat no és i-limitada i ha de tenir en compte la de les altres persones. Libera 0 abis ¢e libertac? APLICA ALLO QUE HAS APRES 8. % Quines de les accions seatients que pertanyen 2 ambit privat diries que no sén acceptables? Argumenta el motiu en cade cas. 2) Consumir drogues sabent que sén perjudicials pera la salut. 1) Quedar-te cada nit jugant amb lordinador fins a les tres de la matinada. © Escriure un diar intim secret al qual ningit no 1 accés «) Tancar la teva habitacié amb clau perqué nin- git no hi pugui entrar. ©) Deixar d'estudiar quan facs devuit anys enca ra que els teus pares no ho vulguin. 4) Donar el teu numero de teléfon mobil a tot- hom que te'l demani 9. Completa el quadre segiient al teu quadern Ssegons si 'acié correspon a l'dmbit privat o al public digues en quin criteri thas basat. Cantar al carer a les tres dela matinads, Tira a pati com les deixalles de cateva. Assit una manifesteci. Enviar una foto a un amie per core electronic Penjar fotos d'una amiga a Facebook sense el seu permis. ‘Treuce el slenciador del tub dlescapament de la teva moto, Tenirla tova habitacié bruta, COmplir el pati de Finstivut de papers illaunes. Dur pircings 0 tatuatges. x —= = — = — — —= = MCU ASC eae a A ambit del que és privat, és a dir, en aquelles accions que només afecten qui les realitza, cadasca és lliure d'actuar com vulgui, sempre que assumeixi la resporsabilitat derivada dels seus actes. Ser responsables significa, en primer lloc, ser capacos de justificar i donar sentit als nostres actes. |, també, assumir les conseqiiéncies que aquests actes puguin tenir per nosaltres mateixos i pels altres, reparant els possibles danys que haguem pogut causar. i 1 f \ ; + — 1 imaginat que comvices es aricsa 2 Els tous pares Fautrtzena eho 5 una festa aca teva gor cleror team a conde que desaes tot qed | aniversr net ordenat Fer un ds responsable de la nostra libertat implica conixer bé les conseqiiéncies dels nostres actes i escollir les opcions que ens semblin més correctes. Per aixd comptam amb lajut de \'etica. Lietica pot ajudarnos a trobar la millor manera possible de compor- tar-nos, per la qual cosa és molt itil per orientar les nostres eleccions en la vida privada. Ara bé, quan entram en l’ambit del que és public, és més complicat. No 6s que en les relacions que mantenim amb els altres I'ética no siqui impor- tant, que ho és i molt. El que passa és que moltes vegades no és suficient per resoldre els confictes que es produeixen entre diferents persones. Ho exemplifiquen dues persones que es disputen Ia propietat d'un terreny que tots dos creuen que els pertany. En aquest cas entra en joc el dret, que 6 com a objectiu aconseguir que s'acompleixi la lll, entesa com la garantia dels nostres drets com a ciutadans, El dret t6 la funcié de resoldre els conflictes que poden sorgir en Vambit de la vide pablica, garantint la igualtati els drets de totes les persones ANALITZA LA IMATGE 10. B Dries que aquesta accié que observes al marge dela dreta pertany | ‘a ambit public o al privat? Per que? 3 Tuet responsabiltzes i haurds de donar explcacions davant ells siel ‘menjador queda fat un desastre, Ser persona i saber conviure »Tema-t~ QUAN LLEI | MORAL ENTREN EN CONFLICTE En principi tot sembla molt clar: l'ética regeix la nostra vida privada, i el dret, la piblica. Ara bé, pot succeir que les lleis vagin en contra de la moral particular daigunes persones. | ben al contrari, pot passer que, seguint les seves normes morals, un individu incompleixi la llei. Ve~ gem-ne un parell d'exemples. + Una persona es nega a pagar imposts perqué una part d'aquests do- blers es destina ¢ despeses milters i aix6 va en contra de la seva moral. + En determinats paisos, la pena de mort és legal malgrat que a moltes persones els sembla immoral ‘Qué hem de fer en aquests casos de conflicte entre moral illei? Hi ha dos punts de vista diferents i oposais. D'una banda, hi ha els que pensen que la lei és el més important i que ha d'estar per damunt de la moral. Aixi doncs, si una llei ha estat votada per la majotia, tots I'hem de complir, encara que vagi contra els principis morals d'algunes persones. Loe Dialtra banda, hi ha els que creuen que les leis shan de basar en els * Una cosa no és justa peraué si- valors morals i que, quan no és aixi, els ciutadans tenen dret a infrin- ui lei, sind que ha de ser lei girles, pperque és justa (Montesquieu) a 2) Exalice amb les teves parau- fs evident que les lleis existeixen perqué siguin complides. Altra- eee ment, la vida en societat es convertiria en un caos ingovernable. Perd el no és menys cert que les lleis han de comptar amb l'acceptacié majori- eee een tara de la ciutadania per mantenir la seva eficacia. | aixd només és pos- Ea ee a sible si es basen en valors morals com la libertat, la igueltat o la justicia. ‘TREBALL EN GRUP 11. 4 @ Dividiu [a classe en grups de tres persones. Cada grup hauré dlelaborar una presentacié sobre el que hem tractat en aquest apartat. Tots els treballs hauran d'incloure: a) La diferancia entre els ambits public i privat. b) La diferencia entre els conceptes d'ética i dret, i el paper que acompleixen l'un i laltra @ hora de regular la vida privada i plblica de les persones, eRe 9 Una conclusio que respongui raonadament qualcuna de les ua preguntes seguents: 12. Qué és i de quina manera es = Tenen els famiosos dret a la vida privada? Fins a quin punt? construeix la identitat de ca- = Té dret I'Estat a intervenir en la nostra vida privada en te- Amparonss mes com I'educacié dels fills o la salut? 13. M4 Quina diferencia hi ha en- Hu de iagar pat ceca cs, Noes pe es Ba tre ambit privat de la per- Xarxa, o la cultura ha de ser publica i gratuita per a tothom? sona i l'ambit public? Expli- Podeu trobar informacié util sobre els conceptes que heu d'in- SS ‘esr as ellagos segues 4a. a clins Fats et rr tiching.com732427 aquests dos Smbits el po oe bile t el privat els concep tes d'atica i dret? TALLER D'ETICA. (/ TREBALLA DILEMES MORALS 1.14 @ Miira el video que trobaras a lenllag sequent: wowrctiching,com/732429 En aquest video es planteja un dilema moral amb dues opcions possibles. Respon individualment al teu quadern, = Quines son aquestes opcions? a) Fer trampes en un examen o no fer-ne. ) Ajudar 0 no un company que té problemes. ©) Usilitzar 0 no el teléfon mabil mentre el professor explica. * Quins avantatges 1 desavantatges suposa triar una 0 altra opci6? Si tu fossis en Pedro, quina opcis escolliies? Per que? a) Maprofitaria d’en Juan per poder aprovar Vassignatura, b) No faria trampes i m'arriscaria a suspendre. 9 Copiaria només alguna pregunta per no desvetlar les sospites del professor, + Siet trobassis en la mateixa situacié que en Juan, qué faries? Per que? a) Denunciaria en Pedro davant del professor per voler fer trampes. by Ajudaria en Pedro i de passada me'n beneficiaria, 9) Rebutjaria oferta d'en Pedro i faria V'examen pel mau compte. = Un cop contestades les preguntes anteriors, formau grups de cine perso nes i posau en coma les respostes. Anotau al vostre quadern aquells as- pectes en que tots hagueu coin: + Finalment, cada grup haura de respondre raonadament la pregunta se- gent: Per que no hauria de copiar en un examen encara que ferho em beneficiés? ‘TREBALL EN GRUP | DEBAT 2. @ Es divideis la classe en grups de quatre persones. Cada grup haura ¢'elaborar una breu presentacié sobre un aspecte del tema: UA PRIVACITAT A INTERNET eer Podeu trobar informacié atil a enllag sequent: wenentiching,com/732430 Un cop exposats els treballs, es formaran nous grups de sis persones per debatre sobre les qUestions segdents: « Estan preparats els allot de les xarxes socials? les al-lotes de la teva edat per fer un bon as ‘+ Com es pot mantenir la privacitat a les xarxes socials? *+ Quins rises per a la privacitat d'una persona comporta fer un mal ds d'In ternet? ANALISI DE CASOS 3..% Analitza les dues situacions segdents indicant en cada cas quin és el con- flicte que es planteja entre I'ambit privat i el public i com el resoldries. La lei antitabac impedeix tumar en tots els establiments publics, com bars, restaurants, cinemes, teatres, etc. Els amos d'aquests locals es quelxen que la lei els perjudica perqué foragita els clients furadors. Aquests també hi estan en contra perqué conside. En molts locals comercials i centres es- colars shan instabat cameres de vide- ovigilancia per evitar robatoris i detec- tar actes de violencia 0 assetjament, Hi ha persones que pensen que aquestes cameres atempten contra la {seve privacitat, perqué permeten sa ren que son discriminats i que es vulneren els seus ber allo que estas fent en qualsevol drets. ‘moment. PREN LA INICIATIVA: LA SETMANA DELS VALORS 4.4 @ @ Lobjectiu claquesta activitat és difondre els valors atics al teu cen: tre escolar. Per aconseguir-ho, dividirem la classe en cine grups diferents Cada grup haura de triar un dels valors de la lista seguent: “respecte, au responsabilitat solidaritat justicia compromis + Una vegada escollits els valors, cada grup elaborara diferents activitats per remarcar la importancia del valor que ha trat. ‘+ Aquestes activitats es poden realitzar al llarg d'una setmana (dedicant un dia a cada valor), | podrien incloure tallers, exposicions, jocs, debats, cineforums, recitals de poesia, de musica, etc + Una opcié alternativa seria realitzar una jornada de portes obertes dedi- «ada als valors per tal que també hi puguin participar les families. ‘En dissenyar les activitets, cada grup haura de tenir en compte: = A.quiva dirigida lactivitat? (Primer 0 Segon Cicle, tots.) ~ Quin material es necessita per realitzar-la? = Quan temps esta previst que duri? ~ En quin espai del centre es fara l'activitat? = Quin membre del grup la coordinara? ~ Quin membre de! grup contactara amb la direccié per sollicitar perm 505, cercar espais i altres questions logistiques? POBRESA FIXATHE 0 La importancia dels valors eties & tan gran que les Nacions Uni- es va crear la figura del Dia In- ternacional pergué tots ens conscienciem sobre aixd i llui- tem per fer-los realitat. Aixi, per exemple, tenim: ELDia Internacional de lz Pau (30 de gener). FL Dia Internacional de la Jus- icia Social (20 de Febrer). Lia Intemacional de la Soti- daritat (31 dagost) Dia Internacional de la Tole- rancia -0 del Respecte- (16 de novembre). EL Dia Internacional de la Ma- re Terra (22 dabril). 1 20 de febrer colebram el POBRESA f Ce soca ne de Rs es ) — SA Wea Lary Una bona part de la nostra vida transcorre en allé que hem anomenat. Irambit public: convivim a classe i al pati al carrer ial parc, a la bibliote- ca, a la piscina 0 al centre cultural. | també, cada cop més, a les xarxes socials. En cada un d'aquests llocs hem d'observar unes normes de conducta que ens vénen imposades sense haver tengut possibiltat d'escolliles. Perd aquestes normes no sén arbitraries, sind que sén l'expressié duns valors @tics que tenen com a finalitat fer possible la convivéncia entre persones diferents. Entre aguests valors destaquen el respecte, la res- ponsabilitat, la justicia o la solidaritat. En les nostres relacions amb els altres sempre ha de prevaler el respec- te per aquells que pensen o actuen de manera diferent. Al mateix temps, hom d'assumir la responsabiltat pels nostres actes, comprometre'ns amb el que consideram justi ser solidaris emb aquells que ens necessiten. Dialtra bands, i per tal que aquests valors puguin fer-se realitat, és im- prescindible que cultivem certes capacitats o virtuts étiques com la sin- Coritat, ia prudéncia, la generositat o la lleialtat. Sense elles, ens resulta- ia impossible relacionar-nos satisfactoriament amb els ares. Els valors i les virtuts étiques ens permeten establir relacions posi ves amb els altres i aconseguir una bona convivencia, APLICA ALLO QUE HAS APRES 15.1% @ Redacta un breu text al teu quadern justficant la necesstat dels valors i les virtuts etiques. Hi han dapareixer com a minim dos valors dues virtuts. 16.1% En parelles, escolliu quins valors i virtuts de la Ilista segtent resultarien més adequats per a les situacions que es deseriuen: \VALORS | VIRTUTS solidaritat Heiatat prdencia ‘pacifisme justicia sinceritat SITUACIONS 2) Una amiga comenca 2 anar amb males companyies {aig veure, encara que li sapiga greu, +b) El professor est a punt de castigar un company per una cosa que he fet jo, i aixec la ma per explicar-licho, jo li ho @ La meva amiga em convida a pujar a la seva moto, perd no té asc per mi; li agraesc la invitaci6, peré li dic que no. 4) Sense voler, he espanyat la consola d'un amic. Li compr una consola nova. «) intetvenc per aturar una brega. FIXATHI Gg Les xarees socials ens ofereixen moltes oportunitats de posar en practica valors com la justcia, la cooperacié o la solidaritat, © Cada vegada hi ha més webs i blogs que ens animen a partici- par en piojectes solidaris amb ersones 0 comunitats que es troben en situacié de necessitat. W Algunes daquestes iniciatives de participacio online sén ta plataforma Avaaz o la Fundaci Hazloposible (hazloposible.org). El comerg just és un sistema alternatiy que promou una relacio comercial més Fista, solidivia | voluneivia entre produce tors i consumiors. Ser persona i saber conviure »Tema-t~ EL DEURE D'AJUDAR ELS ALTRES Els valors étics, a més de donar sentit a la nostra vide, ens imposen certs deures cap a la resta de persones amb qui convivim. Aixi, per exemple, del valor de la solidaritat es desprén el deure moral d'ajudar qualsevol persona que estigui en una situacié de perill o necessitat. Imagina que presencies un accident en el qusl un motorista queda e: t8s en terra inconscient. Que faries en un cas aixi? Passar de llarg per- qué no és assumpte teu | saps que ja se n’ocupara qualeu? Si estiguessis al seu lloc, no t'agradaria que els altres actuassin aixi El teu deure en un cas com aquest seria intentar socérrar aquesta persona demanant ajut. Un dels deures principals que tenim com a ciutadans és auxliar les persones que es troben en una situacié on la seva vida, la seva lliber- tat ola seva seguretat estan on rise Hi ha moltes maneres de concretar aquest deure d'auxili que tenim com a ciutadans: avisar els serveis d'emergéncia, oferir-se per realitzar tasques de voluntariat en associacions, i també realitzar cursos de pri- mers auxilis per saber qué fer si un dia ens trobam en una situacié que ho requereixi. APREN A LA XARXA 17. @ Sabries com actuar si et veiessis involucrat en un accident de

    You might also like