EL MOVIMENT OBRER

En els primers temps, les condicions de treball van ser molt difícils, les jornades eren de 14-16
hores diàries, l’ambient laboral era molt dur, estaven sotmesos a una disciplina molt estricta, els
salaris permetien la supervivència i en el cas de malaltia no hi havia remuneració. Per sobreviure
treballaven les dones i els fills a salaris molt més baixos.

LUDDISME

La introducció de màquines enlloc de treballadors va fer que durant les primeres dècades es
produïssin protestes contra el sistema fabril i empenyia els assalariats a participar en revoltes
espontànies i violentes. Sovint anaven contra de les màquines, els amos i el govern.

EL SOCIALISME UTÒPIC

Els utòpics eren un grup de pensadors heures de la tradició il·lustrada i del corrent radical jacobí.
Criticaven la propietat privada, l’explotació de treballadors i la concentració de la riquesa. Es van
ocupar de buscar un nou model social, que es basava en la propietat col·lectiva, la igualtat de drets i
sistemes democràtics amb sufragi universal i sobirania popular.

➔ Alguns pensadors, com FRANÇOIS BABEUF, consideraven que la igualtat social

s’aconseguiria mitjançant una acció revolucionària i violenta d’una minoria.
➔ El socialista utòpic CHARLES FOURIER va defensar la creació de falansteris
(cooperatives).
➔ CABET, en una obra, va imaginar un país on es va fer realitat el somni de la societat
igualitària.
➔ OWEN, va defensar l’organització dels treballadors en cooperatives.

EL PENSAMENT MARXISTA

El marxisme fou una ideologia crítica amb el capitalisme i revolucionària, que defensava la
destrucció de l’ordre liberal. Va desenvolupar-se i va tenir una gran influència sobre el moviment
obrer i la ideologia política. Les principals propostes van ser publicades per Karl Marx i Friedrich
Engels a El Capital i El Manifest Comunista.

La teoria marxista es fomentava en tres eixos:

➔ Anàlisi del passat, entès com a lluita de classes (esclavisme, feudalisme i capitalisme).
➔ La crítica del present, del capitalisme, que és l’apropiació de la plusvàlua (riquesa creada
pels treballadors).
➔ La societat comunista, la destrucció de l’Estat burgès capitalista i substituir-lo per una
dictadura del proletariat i eliminar totes les desigualtats.

L’ANARQUISME

L’anarquisme es va enfrontar al liberalisme. Proudhon afirmava que la propietat era un robatori i

defensava un sistema social basat en el mutualisme i el cooperativisme. Posteriorment, BAKUNIN
va plantejar que la revolució i capitalisme seria el resultat de la de la destrucció de l’Estat.

➔ Oposició a l’existència de l’Estat

➔ Apoliticisme i rebuig dels partits polítics
➔ Espontaneïtat de les masses
➔ Acció directa
LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Un seguit d’innovacions van impulsar una segona fase de la industrialització. Les innovacions
principals van ser:

➔ L’ús de fonts d’energia noves, l’electricitat i el petroli. L’electricitat va tenir aplicacions en

la indústria (maquinària), en el telèfon, el telègraf, la ràdio, la bombeta,el fonògraf i el
cinematògraf.
➔ Els nous mitjans de transport van reduir el cost i la durada. Va renovar el transport urbà al
tramvia i metro. El petroli es va fer servir com a combustible del motor d’explosió.
➔ L’expansió de xarxes de telegrafia i telèfon.
➔ El desenvolupament de productes nous (vidre, fibres artificials, adobs i tints químics, cautxú
i explosius).
➔ La indústria siderúrgica va augmentar la producció d’alumini i d’acer en la construcció de
vaixells i la metal·lúrgia en la fabricació d’automòbils i aparells elèctrics.
➔ Les indústries química i farmacèutica van ser un gran avenç i les indústries alimentàries a
causa de la millora en conservació i refrigeració.

Aquestes innovacions van anar acompanyades del treball amb l’aplicació del taylorisme que va
activar un procés de concentració industrial.

EL LIBERALISME ECONÒMIC

Iniciativa privada

- En l’ideal del liberalisme, el motor de l’economia és la iniciativa privada.

- Les iniciatives privades es produeixen a la recerca del benefici, i això provoca la creació de la
riquesa.

Oferta i demanda

- El liberalisme afirma que el mercat és el lloc on es troben aquells que vénen (oferta) i aquells que
compren (demanda).
- Es creu que el mercat tendeix a equilibrar-se sol, oferta i demanda acaben sempre adaptant-se.

Crisis cícliques

- El desenvolupament va demostrar que la competència portava a una excessiva oferta i

l’acumulació d’estocs, que portava a les crisis.
- Aquestes crisis es va veure que eren cícliques i provocaven tancament de les empreses i l’aparició
de l’atur.

El paper de la banca

- La necessitat de finançament a les empreses fou coberta per la banca.

- Els bancs aportaven els diners dels estalviadors a les empreses. PAPER D’INTERMEDIARIS.
- També van facilitar mitjans de pagament.
Societats anònimes

- La dimensió de les empreses va fer necessari noves fórmules per fer front a la competència.
- Van néixer les Societats Autònomes on la propietat es fragmentava en un gran nombre d’accions
que es vénen i es compren a la Borsa.
- Els propietaris d’accions es reparteixen els dividends de l’empresa.

Naixement del liberalisme

- Els orígens del liberalisme es troben als ideals de la il·lustració francesa.

- El pare del liberalisme fou Adam Smith que va exposar els seus ideals a La Riquesa de les
nacions.
- El liberalisme es va expandir per la Gran Bretanya i després a altres països d’Europa durant els
segle XIX.

L’IMPERIALISME

És el procés d’expansió colonitzada que van realitzar els estats europeus durant el 1870 – 1914.
Aquest procés tenia diferents parts:

- Exploració del territori

- Ocupació militar
- Dominació política
- Aculturació (religiosa, cultural...)
- Explotació econòmica

Antecedents: els podem trobar en la conquesta i dominació espanyola i portuguesa del continent
americà, o en les factories i colònies comercials, portugueses, holandeses o britàniques a la costa
africana o asiàtica entre els segles XVI i XVIII.

Potències imperialistes: Gran Bretanya, França, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Alemanya, Rússia,
Portugal i Espanya, i fora d’Europa, els Estats Units i Japó.

Causes econòmiques:

➔ Recerca de nous mercats

➔ Necessitat de proveir de matèries primeres en grans quantitats i a baix cost
➔ Creació de grans monocultius
➔ Noves oportunitats d’inversió

Causes demogràfiques: la població a Europa va tenir un alt creixement i va passar de 180 a l’any
1800 a 430 l’any 1900.

Causes polítiques i estratègiques:

➔ Prestigi polític dels governs europeus per dur a terme una política exterior agressiva.
➔ Competència entre els Estats colonialistes per aconseguir més colònies que els rivals.
➔ Interès dels aparells militars de les grans potències per les guerres colonials, com a ascens.
➔ Interès geoestratègic per dominar determinats punts per al control de les rutes marítimes.
Causes ideològiques i religioses

➔ Convicció en la superioritat moral, intel·lectual i cultural de la raça blanca (dret de

conquesta).
➔ Obligació moral d’evangelitzar i estendre el cristianisme sobre la resta de pobles i cultures.

PRINCIPALS EXPLORADORS DE L’IMPERIALISME

• Speke i Burton: es van unir per recórrer l’Àfrica. Speke va descobrir el llac Victòria, i
convençut, s’autoanomenà descobridor de les fonts del Nil.
• Montagu: va descobrir a Istanbul la virilització, un antecedent de la vacuna.
• Robert Scott: oficial i explorador de la reial armada britànica que va dirigir dues
expedicions, i al 1912 va arribar al Pol Sud.
• Percival Harrison: va ser un explorador que al 1908 va rastrejar la font del riu Guaporé i el
1910 va fer un viatge al riu Heath.
• James Cook: va ser explorador i cartògraf que va dedicar la seva vida a buscar noves illes i
arxipèlags.
• Eileen Collins: la primera dona pilot, va ser seleccionada per ser astronauta i va volar per
primera vegada amb una transbordador espacial al 1995.
• Roald Amundsen: explorador noruec de les regions polars. Va assolir el Pol Sud per
primera vegada el 1911.
• Alexander von Humboldt: va descobrir la cova del Guácharo i va recórrer l’Orinoco fins
arribar a les seves fonts i evidenciar que aquest es comunicava amb l’Amazones.
• Charles Darwin: fou naturalista, geòleg i biòleg anglès conegut per les seves contribucions
a la ciència de l’evolució.
• Amelia Earhart: fou una aviadora nord-americana.
• Stanley: fou un explorador britànic conegut per les seves expedicions a l’Àfrica i per trobar
al doctor Livingstone.
• French Shelon: la primera dona en organitzar una expedició. La va fer a Kilimanjaro i va
demostrar que les dones també podien viatjar.
• Alí Bey: erudit català que va mostrar una àmplia formació en coneixements molt diversos.
• Jane Goodall: etòloga anglesa considerada la major experta en ximpanzés pels seus estudis
durant 55 anys.
• Livingstone: explorador i missioner escocès que buscava les fonts del riu Nil i es va perdre
en una de les expedicions per l’Àfrica i el va anar a buscar Stanley.
REPARTIMENT D’ÀFRICA

• A principis del segle XIX els europeus només disposaven algunes colònies i factories
costaneres.
• Gran Bretanya va ser la primera potència en voler ocupar bona part del continent; el Cabo i
El Caire li permetien el control de les matèries primeres i el seu transport.
• Aquest projecte va topar amb l’oposició de França, que volia el domini del continent.
• Altres països a¡com Alemanya i Bèlgica reclamen llavors els seus «drets».
• Davant la situació, es va convocar la CONFERÈNCIA DE BERLÍN (1885), per Bismarck,
on s’acaben les condicions del repartiment.
• A la llarga, Gran Bretanya va aconseguir la major proporció (EST), mentre que França va
ocupar la zona del Nord Oest.

REPARTIMENT D’ÀSIA

• La colonització britànica es va centrar especialment en l’Índia i s’hi va establir una

administració directa i la reina Victòria va ser proclamada emperadriu de l’Índia.
• França va estendre la seva influència a l’Àsia del sud-est (INDOXINA).
• Gran Bretanya comprava te i venia opi als xinesos, que el van prohibir. Els britànics
declararen la guerra, en nom del lliure comerç (GUERRA DE L’OPI); d’aquesta guerra,
Gran Bretanya va obtenir Hong Kong i l’obertura de 12 ports xinesos.
• El 1911 esclatà una revolta contra aquesta ocupació; GUERRA DELS BÓXERS i el Japó va
intentar ocupar la Manxúria.
• Holanda va establir colònies a Indonèsia.

ORGANITZACIÓ IMPERIS COLONIALS

• Les colònies: no tenien govern propi i depenien de l’administració metropolitana.

• Els protectorats: substituïa el govern indígena, però la metròpoli creava una administració
paral·lela que controlava el país. EGIPTE i MARROC
• Els mandats: les colònies que pertanyen als països perdedors van ésser confiats a països
guanyadors. FRANÇA i ANGLATERRA
• Les colònies de poblament: asseguraven establiments amb població europea de forma
permanent, el dominis britànics. ALGÈRIA, CANADÀ, ÀFRICA SUD, AUSTRÀLIA i
NOVA ZELANDA.
• Les colònies d’explotació: s’hi estableixen grans empreses per explotació, els indígenes
treballaven com a semiesclaus en les mines i un governador militar i l’exèrcit mantenen
l’ordre. ÍNDIA, INDOXINA

IMPERIS COLONIALS ÀFRICA

• Colònies espanyoles: Riu d’Or, Fernando Poo Príncipe i Riu Muni.

• Colònies britàniques: Gàmbia, Sierra Leona, Costa d’Or, Nigèria, Unió Sud-Africana,
Kenya, Uganda, Somàlia britànica, Sudan (Fashoda) i Egipte
Fashoda: es van trobar els exèrcits anglès i francès però no es va produir cap guerra perquè
els francesos es van retirar.
• Colònies alemanyes: Togo, Camerun, Namíbia, Tanganyika
• Colònies portugueses: Guinea, Angola, Moçambic
• Colònies italianes: Líbia, Eritrea, Somàlia
• Colònies franceses: Marroc, Algèria Tunis, Sàhara, Gabon, Madagascar
• Colònies belgues: Congo
• Països independents: Libèria, Etiòpia
CONQUESTES DELS IMPERIS

• Imperi britànic: Àfrica (ciutat del Cap al Caire), Índia, Austràlia, Nova Zelanda i Canadà.
• Imperi francès: dominis a Àfrica, Àsia i al Pacífic (Indoxina, Vietnam, Laos i Cambodja).
• Altres imperis: Holanda (Indonèsia), Rússia (per Sibèria, Àsia Central fins a l’oceà Pacífic),
Espanya (Cuba, Filipines i Puerto Rico.
• Imperis no europeus: Estats Units (Alaska, Cuba i Filipines) i Japó (Corea i Xina).