LAS CONSECUENCIAS ECONÓMICAS DEL 98

Al document representat es desenvolupen les conseqüències econòmiques del 98 a

Espanya. Es tracta d'una font primaria escrita al mateix moment al que s'agrega la
informació. Basada en un text polític on s'expressa contingut polític, és a dir, un
manifest on un grup de militars conlleva un pronunciament. Amb l'objectiu de
informar de manera crítica, satírica o elogiadora a tot el poble

Al document, conegut també com a manifest es situen diverses idees primcipals

com al 98 va tindre com a conseqüència la liquidació de les restes del nostre imperi
colonial ultramarí. Quant a les conseqüències econòmiques, les pèrdues materials,
si bé no van ser excessives en la metròpoli, excepte la forta pujada dels preus dels
aliments en 1898, sí que van ser greus a llarg termini. La derrota va suposar la
pèrdua dels ingressos procedents de les colònies, així com dels mercats privilegiats
que aquestes suposaven i de les mercaderies que, com el sucre, el cacau o el café,
haurien de comprar-se en el futur a preus internacionals. Per contra, la repatriació a
Espanya dels capitals situats a Amèrica va resultar positiva, perquè va permetre un
gran desenvolupament de la banca espanyola. En el pla demogràfic es calcula que
les guerres de 1895-1898 van costar en conjunt unes 230.000 morts. La majoria de
les baixes es van deure a malalties infeccioses. Si al principi els danys no
repercutien massa en una opinió pública adormida, a poc a poc van començar les
protestes i es va anar estenent l'amargor entre les famílies pobres els fills de les
quals havien sigut enviats a la guerra per no poder pagar les cinquenes (els joves
podien deslliurar-se del servei militar si pagaven una elevada quantitat de diners o
quota)

El desastre del 98 va tenir menys efectes econòmics dels que es podien esperar. Va
afectar sobretot a l'exportació de productes tèxtils i de cereals, i la petita indústria
manufacturera que exportava béns de consum a Cuba. També va fer encarir
productes procedents de antigues colònies, com el sucre i el tabac. Per a
compensar es van portar a terme una política de control de la despess pública i
modernització de l'estructura bancària. La repartició de capitals procedents de
Cuba va facilitar la creació de bancs i empreses modernes , que es troben en
l'origen dels primcipals bancs espanyols de hui dia. Des que l'any 1899, el Banc
d'Espanya va poder limitar la inflació i va aconseguir l'estabilització de la pesseta,
cosa que era capdal per a facilitar el comerç exterior.
 En la limitació de la lliure compètencia hi va tenir paper essencial i l'aliança entre
els cerealistes castellans i els industrials bascos i catalans, que van pressionar els
successius governs perquè adoptaren mesures proteccionistes. Van solicitar
l'augment de l'intervencionisme de l'Estat amb l'objectiu d'afavorir la inversió i
reduir el risc econòmic de les empreses privades. La limitació de la competència
s'aconseguia fixant impostos a la importació i regulant el mercat interior, i
mitjançant els acords entre les mateixes empreses per a establir els preus o per a
repartir-se el mercat nacional. Aquestes pràctiques reduiren la demanda de
productes i limitava les possibilitats d'expansió de l'economia espanyola. El
proteccionisme es va aplicar en sectors com la mineria del carbó, indústria
siderúrgia, contrucció naval, indústria aeronàutica i l'agricultura cerealista. El
carbó i la siderúrgia es beneficiaven de l'obligació que les indústries espanyoles
tenien de consumir per a poder aacollir-se a les ajudes públiques. Els agricultors
cerealistes van aconseguir que el govern aprovés, la prohibició d'importar blat i
farina llevat de casos excepcionals derivats de les males collites.
L'intervencionisme ez va dur a terme també mitjançant la concessió d'ajudes de tot
tipus a les empreses espanyoles. En 1907, La Llei de protecció a la indústria
nacional establia l'admisió quasi exclusiva de productes de fabricació espanyola en
en els contractes amb l'Estat.

Les mesures proteccionistes i l'intervencionisme de l'Estat van tenir alguns efectes

positius: afavorir l'avanç tecnològic, incrementar el mercat interior gràcies a la
millora de carreteres i altres infraesructures de transport i van promoure sectors
industrials que requerien una forta inversió i que necessitaven estra protegits per a
facilitar la seva posada de marxa i sostenibilitat.

*El proteccionisme: és una política comercial establida per un Govern que té com
a finalitat protegir la indústria nacional davant la competència de l'estranger amb
l'aplicació d'aranzels o qualsevol altre tipus de restricció a la importació.

*L'intervencionisme: es designa així la que exerceixen els governs d'alguns

països, a l'efecte de dirigir i regular l'activitat econòmica o una part d'ella, tant pel
que fa a les relacions comercials entre Estats quant en el que afecta la producció i
al comerç interiors.