Psicologia

fisiològica
Diego Redolar Ripoll
Pilar Aivar Rodríguez
Mar Ariza González
Susanna Carmona Cañabate
Leonel Gómez Sena
Judit Lachica Bravo
Alejandro Maiche Marini
Ana Moreno Alcázar
Noemí Robles Muñoz
Josep M. Serra Grabulosa
David Travieso García
Antoni Valero Cabré
Óscar Vilarroya Oliver
PID_00215668
© FUOC • PID_00215668 Psicologia fisiològica

Diego Redolar Ripoll Pilar Aivar Rodríguez Mar Ariza González Susanna Carmona Cañabate

Llicenciat en Psicologia, màster
en Neurociència i en Estadística i
doctor per la UAB. Actualment, és
professor dels Estudis de Psicolo-
gia de la UOC i de la UAB. La seva
activitat investigadora s’ha centrat
en l’estudi de les bases neurals de
l’aprenentatge i la memòria, i la
seva modulació i potenciació mit-
jançant els sistemes neurals del re-
forç; i en l’estudi de la recuperació
de dèficits cognitius. Actualment,
és codirector del programa de re-
cerca Cognitive Neuroscience and
Information Technology a l’IN3.
Llicenciada en Psicologia i doctora
per la Universitat d’Oviedo. Actu-
alment, és professora contractada
doctora a la Universitat Autònoma
de Madrid, on imparteix les assig-
natures d’Història de la psicologia
i Percepció i atenció. La seva ac-
tivitat investigadora se centra en
l’anàlisi experimental dels aspec-
tes actius de la percepció: com te-
nen lloc les coordinacions visuo-
manuals, el paper de la visió en el
control motor, etc. També està in-
teressada en l’estudi historicoteò-
ric de les teories de la percepció.
Llicenciada en Psicologia i doctora
per la Universitat de Barcelona pel
programa Neurobiologia. Profes-
sora lectora del Departament de
Psiquiatria i Psicobiologia Clínica
de la UB des de l’any 2007, ha im-
partit docència tant en grau com
en màster de Psicologia. La seva
activitat investigadora s’ha dut a
terme en el camp del dany cere-
bral adquirit, específicament en el
traumatisme cranioencefàlic, que
integra aspectes neuropsicològics,
genètics i de neuroimatge.
Llicenciada en Psicologia Clínica
i doctora en Neurociència Cogni-
tiva per la Universitat Autònoma
de Barcelona. En l’actualitat, coor-
dina el grup de recerca Unitat de
Recerca en Neurociència Cogniti-
va i treballa com a professora as-
sociada de Psicologia a la Univer-
sitat Pompeu Fabra. El seu interès
científic es basa en l’estudi del cer-
vell des d’una perspectiva holística
i integradora, conjugant els conei-
xements procedents de la neuro-
ciència cognitiva, la neurociència
afectiva i la neurociència social.

Leonel Gómez Sena Judit Lachica Bravo Alejandro Maiche Marini Ana Moreno Alcázar

Doctor en Medicina per la Univer-
sitat de la República Oriental de
l’Uruguai (UdelaR), màster i doc-
tor en Biologia amb especialitza-
ció en Neurociències pel PEDECI-
BA (Uruguai). Actualment, és pro-
fessor de Neurociències a la Fa-
cultat de Ciències de la UdelaR.
La seva activitat de recerca s’ha
centrat en l’estudi dels sistemes
sensorials, en particular el siste-
ma d’electrolocalització en els pei-
xos elèctrics de descàrrega feble
i, més recentment, en l’estudi de
fenòmens perceptivovisuals en hu-
mans. El seu interès principal és
combinar l’estudi experimental
amb models teòrics i computaci-
onals dels mecanismes neuronals
implicats en els fenòmens cogni-
tius.
Llicenciada en Psicologia i màster
en Neurociències per la Universi-
tat de Barcelona (UB). Experiència
investigadora en l’àrea de les neu-
rociències, concretament, en els
trastorns de l’aprenentatge esco-
lar.
Llicenciat en Psicologia per la
Universitat de la República de
l’Uruguai, màster en Comunicació,
Percepció i Temps per la Universi-
tat Autònoma de Barcelona (UAB)
i doctor en Psicologia per la UAB.
Actualment, és professor lector del
Departament de Bàsica, Evolutiva
i de l’Educació. La seva activitat in-
vestigadora se centra en l’estudi
del moviment visual mitjançant
tècniques psicofísiques. Ha publi-
cat recentment sobre la il·lusió de
flash-lag i sobre els mètodes de re-
cerca basats en l’anàlisi dels temps
de reacció.
Llicenciada en Psicologia per la
UAB. Màster en Neurociència
Cognitiva. Investigadora de la Uni-
tat d’Investigació en Neurocièn-
cia Cognitiva de l’Hospital del Mar
a Barcelona. La seva activitat se
centra en la recerca avançada en
neurociència cognitiva, amb líni-
es d’investigació en l’àmbit de la
neuroimatge dels trastorns men-
tals i neurològics, i també en la
població sana. Actualment és con-
sultora dels estudis de Psicologia
de la UOC.

Noemí Robles Muñoz Josep M. Serra Grabulosa David Travieso García Antoni Valero Cabré

Llicenciada en Psicologia, màster
en Neurociència i doctora en Psi-
cologia per la Universitat Autò-
noma de Barcelona (UAB). Com-
bina la labor docent en diferents
departaments de psicobiologia
d’universitats espanyoles (UAB,
UNED i UOC) amb la investigado-
ra en el camp de les addiccions,
tant en investigació bàsica com
clínica.
Llicenciat i doctor en Psicologia
per la Universitat de Barcelona
(UB). Professor de la Facultat de
Psicologia de la UB des de l’any
1993, on imparteix classes de Psi-
cobiologia i de Neurociència en
el grau de Psicologia, i també en
diferents màsters de la Facultat
de Psicologia i de Medicina de la
UB. Àmplia experiència investiga-
dora en l’àrea de la Neuropsico-
logia i la Neurociència, específica-
ment en l’estudi dels trastorns de
l’aprenentatge escolar mitjançant
la imatge per ressonància magnè-
tica cerebral.
Doctor en Psicologia per la Univer-
sitat Autònoma de Madrid (UAM).
Actualment, és professor de Per-
cepció i atenció, i d’Ergonomia
en els Estudis de Psicologia de la
UAM. La seva activitat investiga-
dora se centra en l’estudi del sis-
tema hàptic o tacte actiu, i les se-
ves formes de coordinació sensori-
omotora, i també de la modelitza-
ció de processos d’aprenentatge
perceptiu per mitjà de la teoria de
sistemes dinàmics.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia
i màster i doctor en Neurociènci-
es per la Universitat Autònoma de
Barcelona. Actualment, és adjunct
professor de Neuroanatomia i Neu-
rociències de la Boston Univer-
sity School of Medicine, als Estats
Units, i professor d’investigació
en el CNRS a l’Hôpital de la Salpê-
trière-CRICM de París. La seva ac-
tivitat investigadora se centra en
l’estudi i la manipulació de la plas-
ticitat de xarxes cerebrals i les se-
ves aplicacions per a la rehabilita-
ció física i cognitiva després de le-
sions.

Óscar Vilarroya Oliver

Llicenciat en Medicina i doctor en

Segona edició: setembre 2014 Ciència Cognitiva, coordina un
© Pilar Aivar Rodríguez, Mar Ariza González, Susanna Carmona Cañabate, Leonel Gómez Sena, Judit grup de neuroimatge vinculat al
Lachica Bravo, Alejandro Maiche Marini, Ana Moreno Alcázar, Diego Redolar Ripoll, Noemí Robles Departament de Psiquiatria de la
Muñoz, Josep M. Serra Grabulosa, David Travieso García, Antoni Valero Cabré, Óscar Vilarroya Oliver Universitat Autònoma de Barcelo-
Tots els drets reservats na (UAB), i és director de la càte-
© d’aquesta edició, FUOC, 2014 dra "El Cervell Social" de la matei-
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona xa universitat. La seva investiga-
Disseny: Manel Andreu ció se centra en l’aplicació de tèc-
Realització editorial: Oberta UOC Publishing, SL niques de ressonància magnètica
Dipòsit legal: B-14.591-2014 estructural i funcional a l’estudi de
malalties psiquiàtriques, i també
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, a la formulació de models teòrics
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com neurocognitius.
químic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització
prèvia per escrit dels titulars del copyright.
© FUOC • PID_00215668 3 Psicologia fisiològica

Introducció

Formalment es pot definir la psicologia fisiològica com la subdisciplina de la

psicobiologia que s’encarrega d’abordar els mecanismes neurals de la conducta
duent a terme manipulacions del sistema nerviós en situacions generalment
controlades.

En els últims anys, amb l’explosió de quantitats ingents d’informació proce-

dents de la biologia experimental, la biomedicina i la neurociència, la investi-
gació en la fisiologia de la conducta s’ha vist nodrida d’una contribució pro-
minent que li ha permès incloure nous tòpics i utilitzar eines molt diverses
per a abordar el seu objecte d’estudi.

La conjunció d’esforços per part de psicòlegs, biòlegs i altres neurocientífics

s’ha vist notablement potenciada a causa que la societat científica s’ha adonat
que l’última funció del sistema nerviós és la conducta (entesa aquesta en el
sentit més ampli i incloent-hi, per tant, la cognició i els processos mentals).

Al llarg del mòdul 1, s’analitzarà què és la psicologia fisiològica, quines són les
seves arrels dins del coneixement científic i quins són els principals mètodes
d’estudi d’aquesta disciplina.

El cervell controla i regula la majoria de les activitats de l’organisme. La infor-

mació del nostre entorn és captada per diferents tipus de receptors sensorials
distribuïts ordenadament pel nostre cos. Aquests recullen i envien la informa-
ció perquè sigui processada i sigui integrada pel nostre sistema nerviós. De la
mateixa manera, constantment s’estan posant en marxa els acurats plans mo-
tors que es desenvolupen en el nostre cervell i que finalment comporten la
coordinació de diversos grups musculars per a permetre un determinat movi-
ment. En el mòdul 2 s’explicaran els sistemes sensorials i motors i s’abordaran
els mecanismes de recollida i processament de la informació sensorial per a
acabar amb els processos cerebrals de control del moviment que permeten que
una acció determinada tingui èxit. És necessari tenir present que el sistema
motor ha de tenir informació constant sobre l’ambient i també sobre l’estat
del cos mateix. Aquesta informació permet adequar la planificació motriu a
l’estat present de l’organisme, anticipar les conseqüències d’una acció o cor-
regir-la en cas de necessitat. En aquest sentit, podem dir que determinar on
acaba la percepció en el cervell i on comença l’acció és molt complicat. El que
sí que podem destacar és que el còrtex motor està estretament connectat al
còrtex sensorial, la qual cosa permet el flux constant d’informació.
© FUOC • PID_00215668 4 Psicologia fisiològica

El cervell rep, integra i processa la informació i envia diferents senyals per

regular múltiples funcions en l’organisme, des de la posada en marxa de la
pròpia conducta fins a la regulació de diferents mecanismes de manteniment
del medi intern i de control hormonal. Al llarg del mòdul 3 es descriuran els
principals sistemes reguladors i emocionals del sistema nerviós.

Dins d’aquest context, podem distingir entre conductes que promouen la su-
pervivència de l’organisme (com la ingesta i la beguda, per exemple) i aquelles
que promouen la supervivència de l’espècie. Dins d’aquestes últimes hauríem
d’ubicar la conducta reproductora. Una de les activitats que fan els éssers vius
sense excepció és la d’ingerir aliments i líquids. Alguns ho fem diàriament i
múltiples vegades al dia, com és el cas dels humans, i d’altres en intervals més
espaiats en el temps, com és el cas de determinats animals. D’això en depèn
la nostra supervivència com a espècie. Per a funcionar de manera correcta, el
nostre organisme necessita determinades substàncies, com per exemple prote-
ïnes, ja que pràcticament tots els processos biològics depenen de la presència o
l’activitat d’aquest tipus de molècules; glucosa, imprescindible per a la síntesi
d’energia de les cèl·lules; lípids, implicats en la reserva energètica; vitamines,
l’absència de les quals comporta malalties importants i fins i tot la mort, etc.
L’única manera d’obtenir aquestes substàncies és per mitjà d’una dieta rica i
variada d’aliments. A banda de consumir tota aquesta varietat de substàncies,
és imprescindible també que els éssers vius ingereixin aigua, ja que el medi en
el qual viuen les nostres cèl·lules està compost principalment per aigua, i per
tant, per a un funcionament correcte de tot el sistema, és summament impor-
tant que hi hagi també una regulació i un equilibri del nostre medi intern.

En relació amb la conducta sexual humana, presenta una gran complexitat

que implica la presència i la influència de diferents factors biològics i socials,
i que l’experiència i l’aprenentatge, sobretot en determinats períodes crítics,
en poden afectar la configuració.

En aquest mòdul també es descriurà com el son és un fenomen global necessari

per a la supervivència, així com el substrat nerviós del reforç i l’addicció a les
drogues. L’addicció es caracteritza per ser un estat compulsiu d’ús i abús d’una
droga que, malgrat tots els intents i tractaments duts a terme per a controlar-ne
l’autoadministració, tendeix a mantenir-se. L’addicció a les drogues és tan per-
sistent perquè els mecanismes cerebrals subjacents a aquesta utilitzen els pro-
cessos neurals que estan implicats en situacions normals en l’aprenentatge re-
lacionat amb el reforç. Aquest tipus d’aprenentatge té una importància extra-
ordinària per a la supervivència i perpetuació de l’espècie.

Finalment, es descriuran les emocions com a estats amb una funció regulado-
ra que fomenten la supervivència de l’organisme. Les emocions constitueixen
un conjunt de respostes fisiològiques (autonòmiques i endocrines), tendèn-
© FUOC • PID_00215668 5 Psicologia fisiològica

cies de conducta i sentiments subjectius (en el cas de l’ésser humà) que por-
ten l’individu a reaccionar davant d’una situació amb importància biològica
o amb significació personal.

El sistema nerviós no solament estableix un pont d’unió entre la informació

provinent del medi i la resposta que l’organisme dóna per adequar-se a les de-
mandes canviants de l’entorn, sinó que ens converteix en el que som, subjeu
a la resolució de problemes, a la intel·ligència, al pensament, a capacitats tan
humanes com el llenguatge, l’atenció o els mecanismes d’aprenentatge i me-
mòria. En el mòdul 4, veurem quines són les bases de la cognició humana i
farem un èmfasi especial en la plasticitat cerebral.

La unitat estructural i funcional del cervell són les neurones i les cèl·lules gli-
als. Es calcula que hi ha entorn de 100 bilions de neurones en el sistema ner-
viós humà i unes 10 vegades més de cèl·lules glials. Les neurones són unes
cèl·lules especialitzades que reben, processen i transmeten la informació amb
gran especificitat i exactitud, cosa que permet la comunicació entre diferents
circuits i sistemes. Per a això, les cèl·lules nervioses han de tenir unes propie-
tats químiques i elèctriques determinades que puguin possibilitar els proces-
sos de transmissió de la informació. Es conjuguen, per tant, dos tipus de se-
nyals: d’una banda, els mecanismes de comunicació i senyalització elèctrics
que serveixen per a transmetre la informació d’una part a una altra dins de la
mateixa neurona, i de l’altra, els mecanismes químics que són utilitzats per a
transmetre la informació entre cèl·lules diferents.

En relació amb l’estructura interna, s’ha pogut comprovar que les neurones
tenen els mateixos elements i la mateixa informació genètica que la resta de
cèl·lules del nostre organisme, a més de dur a terme les funcions bàsiques
cel·lulars igual com succeeix en les cèl·lules hepàtiques o les musculars, per
exemple. No obstant això, es tracta de cèl·lules que tenen uns requisits ener-
gètics molt elevats: quantes vegades hem sentit que el cervell gasta més ener-
gia que qualsevol altra part del nostre cos? D’altra banda, les cèl·lules gli-
als s’encarreguen sobretot de regular l’ambient intern del sistema nerviós i
d’ajudar en els processos comunicació entre les neurones. Són cèl·lules que
constitueixen el principal suport estructural de les neurones, participen acti-
vament durant els processos de desenvolupament i formació del cervell, sem-
blen exercir un paper important en l’aportament nutricional de les neurones a
través de la circulació sanguínia, participen en els mecanismes de defensa im-
munològica i en els processos de reparació i regeneració nerviosa després d’una
lesió, participen en el manteniment de l’equilibri químic en l’interior del cer-
vell, separen i aïllen les cèl·lules nervioses, recobreixen parts d’aquestes per ac-
celerar els processos de comunicació neuronal, etcètera. Durant els processos
de formació i desenvolupament del cervell, es generen les cèl·lules que el com-
pondran i es formen les connexions i circuits adequats entre elles. Els circuits i
les connexions formades no són immutables, ja que els patrons d’activitat que
© FUOC • PID_00215668 6 Psicologia fisiològica

mostrin les neurones els podran modificar. Per a què modificar els circuits?,
què ens aporta? La resposta a aquestes qüestions la podem fonamentar en la
relació que hem d’establir amb un medi contínuament canviant.

Resulta que per poder adaptar-nos al nostre entorn hem de ser enormement
flexibles i hem de ser capaços de modificar les nostres pautes en funció del
que ens anem trobant. L’experiència és crítica. Per aquest motiu, l’activitat de
les neurones induïda per les interaccions que portem a terme amb un medi
variable pot modificar l’estructura i la funció del nostre cervell en canviar i
reorganitzar els circuits i les connexions presents en aquest. En una paraula,
els circuits cerebrals es poden veure modificats com a resultat de l’experiència.
Aquesta capacitat de modificar el cervell és més notable i important durant
unes finestres temporals denominades períodes crítics. A mesura que avancem
en el procés maduratiu, la connectivitat entre les neurones no resulta tan sus-
ceptible al canvi com ocorre en els períodes crítics del desenvolupament.

Podem dir que les experiències ens canvien; interaccionar amb l’entorn en el
qual vivim canvia la nostra conducta i la nostra manera de pensar, en modi-
ficar el nostre cervell. Per tant, és indubtable que el sistema nerviós presen-
ta una capacitat de canvi. Aquesta capacitat no solament es dóna durant el
seu desenvolupament, sinó que també és possible una vegada està completa-
ment format. Aquesta capacitat de canvi l’anomenem neuroplasticitat. Neuro
perquè estem tractant amb el sistema nerviós i plasticitat en tant que resul-
ta mal·leable. Recordem quan érem petits i jugàvem amb un tros de plastili-
na. Aquesta substància mal·leable de colors que utilitzàvem per a fer figures
i formes, que s’adaptava amb bastant facilitat quan la utilitzàvem al comen-
çament, i que amb el pas del temps, s’anava endurint i resultava més difícil
de donar-hi forma. Amb el cervell passa una cosa semblant: durant els estadis
inicials del desenvolupament resulta molt mal·leable i susceptible a la reorga-
nització estructural i funcional, però a mesura que avancem en el seu desen-
volupament ens costa més modificar-lo. No obstant això, un cervell adult és
capaç d’aprendre coses noves tots els dies. Així mateix, quan experimenta una
lesió, també es pot reorganitzar per a minimitzar-ne els efectes. Els canvis que
trobem en un cervell adult semblen dependre fonamentalment de modificaci-
ons en les connexions que estableixen les neurones entre elles (denominades
connexions sinàptiques).

El nostre cervell és més complex que una galàxia plena d’estrelles: s’estima
que un cervell humà adult conté entre 100 i 500 trilions de connexions. Fem
atenció, per un moment, a aquesta quantificació descomunal i vasta. El 1998,
l’astrònom Paul S. Butterworth va estimar en 100 bilions les estrelles de la
nostra galàxia. Amb trilions de connexions sinàptiques entre les cèl·lules del
cervell, les possibilitats són ingents. Podem dir que el sistema nerviós presenta
plasticitat en tant que pot canviar, pot canviar en resposta a la informació ge-
nètica de les cèl·lules que el componen i en resposta a l’experiència, vista com
el conjunt d’interaccions que té amb un medi variable. En definitiva, podem
afirmar que la neuroplasticitat pot exercir els seus efectes tant en el desen-
© FUOC • PID_00215668 7 Psicologia fisiològica

volupament del cervell com en l’edat adulta. Fins fa uns anys, la comunitat
científica creia que la neuroplasticitat es restringia únicament al període de
desenvolupament del sistema nerviós, fora del qual el sistema era considerat
com a immutable i contrari a la reorganització. Aquesta idea es confirmava,
fonamentalment, pel fet que pacients que havien patit lesions cerebrals no re-
cuperaven les funcions perdudes després del trauma. A més a més, existia una
concepció mecanicista del sistema nerviós. Aquesta línia de pensament veia
el cervell com una màquina que tenia diferents parts, cada una de les quals
presentava una funció determinada i preestablerta ja durant el desenvolupa-
ment. La concepció preponderant i científicament acceptada veia, per tant, el
cervell com un òrgan amb un propòsit fix que no podia modificar ni canviar.
L’únic canvi admès era aquell que s’associava a la pèrdua neuronal originada
per l’envelliment o la malaltia.

Al llarg del mòdul 5, analitzarem com les lesions del sistema nerviós destruei-
xen les neurones i els axons que formen les xarxes i els circuits neurals i de-
tenen el flux d’impulsos entre regions i n’alteren les funcions i el comporta-
ment. També s’aprofundirà en les bases biològiques d’alguns trastorns mentals
i neurològics.

Així mateix, s’estudiarà la resposta d’estrès com un intent de l’organisme de

restablir l’equilibri homeostàtic i d’adaptar-se a unes situacions biològiques i/
o psicològiques i/o socials, que consisteix en un conjunt de canvis en l’àmbit
fisiològic (alteracions de diferents sistemes de l’organisme) i psicològic (alte-
racions en les percepcions i cognicions), on interactuen els sistemes nerviós,
endocrí i immunitari. Avui dia, sabem que els efectes de l’estrès en depenen de
la magnitud i de la durada. Certs nivells d’estrès en moments puntuals poden
facilitar els processos d’aprenentatge i memòria. No obstant això, si augmen-
tem la durada i la magnitud de l’estrès, aquest pot ocasionar modificacions en
els mecanismes de plasticitat sinàptica, canvis morfològics en el cervell i fins
i tot la mort cel·lular i la supressió del naixement de noves neurones.
© FUOC • PID_00215668 8 Psicologia fisiològica

Objectius

Els objectius bàsics que ha d’haver aconseguit l’estudiant una vegada treballats
els continguts d’aquest mòdul són els següents:

1. Definir l’emplaçament de la psicologia fisiològica amb relació a

l’explicació de la conducta i de la cognició en termes biològics.

2. Descriure el paper de la psicologia fisiològica en el procés d’obtenció del

coneixement com a ciència empírica.

3. Analitzar els principals aspectes relacionats amb les diferents metodolo-

gies científiques implementades en l’àmbit d’estudi de la psicobiologia.

4. Presentar les bases històriques de l’aparició de la psicologia fisiològica en

el camp de la psicobiologia i de la neurociència.

5. Familiaritzar-se amb els principals mètodes d’estudi utilitzats en el camp

de la psicologia fisiològica.

6. Saber valorar els avantatges i desavantatges de la recerca implementada

dintre de la psicologia fisiològica.

7. Conèixer els mètodes de registre de l’activitat neuronal –tant elèctrica

com química–, les tècniques d’estimulació del sistema nerviós –tant elèc-
trica com química–, els mètodes d’inducció de lesions cerebrals i les tèc-
niques farmacològiques.

8. Conèixer la cirurgia estereotàctica i els mètodes histològics, com a tèc-

niques auxiliars bàsiques de molts dels procediments experimentals que
s’estudiaran a continuació.

9. Conèixer altres tècniques utilitzades en psicobiologia que poden comple-

mentar els estudis comentats anteriorment: les tècniques de registre pseu-
dofisiològic, els estudis post mortem del sistema nerviós, les tècniques ge-
nètiques i les proves conductuals.

10. Conèixer algunes de les tècniques pròpies de la neurociència cognitiva,

de manera que l’estudiant conegui les principals característiques i aplica-
cions de les tècniques de registre de l’activitat cerebral electromagnètica
i que sigui capaç d’identificar la utilitat de les diferents tècniques de neu-
roimatge segons l’objectiu plantejat en l’estudi de la conducta.
© FUOC • PID_00215668 9 Psicologia fisiològica

11. Comprendre el paper de les xarxes cerebrals i els seus components en el

processament de la informació cerebral i l’emergència del comportament.

12. Familiaritzar-se amb el concepte de xarxa neural, amb relació a la seva

estructura, tipologia, exploració i implicacions funcionals pel que fa a
l’organització del sistema nerviós.

13. Conèixer els mecanismes pels quals la imatge generada per l’òptica de l’ull
a la retina és transduïda en senyals neuroquímics.

14. Entendre que la funció primordial del sistema visual és garantir la super-
vivència de l’individu i, en aquest sentit, tot processament d’informació
està orientat cap a la consecució d’aquest objectiu.

15. Comprendre el concepte de modularitat al cervell i les seves aplicacions

en el sistema visual, i conèixer alhora les diferents estructures que fan
diferents tipus de processament d’informació en el sistema visual.

16. Conèixer les diferents estructures que componen la via visual des del punt
de vista fisiològic i anatòmic.

17. Aprendre l’organització que té l’escorça visual primària i la seva relació

amb els aspectes conscients de la percepció visual.

18. Estudiar les característiques més importants del processament cortical i

considerar-ne com a casos particulars la percepció de la brillantor, del co-
lor, de la forma i del moviment.

19. Entendre que la interacció entre la nostra biologia i el món on vivim es

relaciona amb alguns dels fenòmens particularment intrigants de la per-
cepció com, per exemple, les il·lusions visuals.

20. Comprendre que la percepció no és un procés passiu de recepció

d’informació sinó que, al contrari, es tracta d’un procés actiu de recerca
d’informació que també implica aspectes del sistema motor.

21. Saber què és el so i quines característiques té.

22. Conèixer l’anatomia tant externa com interna de l’òrgan auditiu.

23. Conèixer el procés pel qual l’energia sonora és transformada en energia

elèctrica perquè el nostre sistema nerviós la pugui processar.

24. Saber quines són les principals vies per les quals viatja la informació so-
nora des de l’orella fins a l’escorça auditiva primària.
© FUOC • PID_00215668 10 Psicologia fisiològica

25. Conèixer com es codifiquen les diferents propietats dels sons a escala ce-
rebral.

26. Saber què és el sistema vestibular, on es troba localitzat i quina és la seva

funció principal.

27. Conèixer quines són les principals vies per les quals viatja la informació
del sistema vestibular fins a l’escorça cerebral.

28. Saber què és el gust i on es troben localitzats els receptors d’aquest sentit.

29. Conèixer l’anatomia dels receptors gustatius.

30. Conèixer el procés pel qual la informació que prové dels estímuls gustatius
és transformada en energia elèctrica perquè el nostre sistema nerviós la
pugui processar.

31. Saber quines són les principals vies per les quals viatja la informació gus-
tativa des de la llengua fins a l’escorça gustativa primària.

32. Saber com es codifiquen els diferents sabors a escala neural.

33. Conèixer l’anatomia del sistema olfactiu.

34. Conèixer el procés pel qual la informació que prové dels estímuls olfactius
és transformada en energia elèctrica perquè el nostre sistema nerviós la
pugui processar.

35. Saber quines són les principals vies per les quals viatja la informació ol-
factiva des del nas fins a l’escorça olfactiva primària.

36. Saber com es codifiquen les diferents olors a escala neural.

37. Conèixer les bases del sistema somatosensorial, les estructures perifèriques
i centrals implicades en la percepció dels contactes amb l’exterior del cos
i de les relacions internes de les diferents parts del cos.

38. Conèixer alguns dels trastorns que afecten el sistema somatosensorial.

39. Conèixer les bases del sistema motor, les estructures perifèriques i centrals
implicades en el control dels nostres moviments.

40. Conèixer alguns dels trastorns que afecten el sistema motor.

41. Conèixer la participació de les hormones en la conducta.

42. Conèixer els diferents tipus d’hormones i els seus mecanismes d’acció.
© FUOC • PID_00215668 11 Psicologia fisiològica

43. Familiaritzar-se amb els principals eixos hormonals, anatòmicament i

funcionalment.

44. Conèixer algunes alteracions metabòliques que cursen amb símptomes

similars a psicopatologies.

45. Posar en evidència la relació entre les hormones i els processos superiors,
principalment en la memòria.

46. Conèixer els diferents tipus de fluids que componen el nostre organisme.

47. Saber que hi ha diferents tipus de set i en què consisteixen cadascuna

d’elles.

48. Conèixer quines estructures cerebrals estan implicades en la regulació de

la ingesta de líquids.

49. Saber quins factors determinen l’inici i el final de la conducta de menjar.

50. Saber què són i en què consisteixen les fases del metabolisme energètic.

51. Conèixer quines estructures cerebrals estan implicades en la regulació de

la ingesta d’aliments.

52. Conèixer i diferenciar en què consisteixen tres dels trastorns més impor-
tants relacionats amb les conductes de la ingesta: l’obesitat, l’anorèxia i
la bulímia nerviosa.

53. Saber identificar les diferents etapes del son en humans a partir de les
característiques electrofisiològiques.

54. Saber identificar, en diferents edats, les característiques normals del patró
de son.

55. Entendre els mecanismes neuroquímics i fisiològics subjacents a la regu-

lació del cicle son/vigília.

56. Conèixer les particularitats dels ritmes circadiaris i dels principals meca-
nismes fisiològics i moleculars implicats en la seva regulació.

57. Conèixer les característiques dels principals trastorns del son.

58. Entendre els processos de plasticitat cerebral i la seva relació amb els me-
canismes de l’aprenentatge i la memòria.

59. Conèixer les característiques dels diferents tipus d’aprenentatge i de me-

mòria.
© FUOC • PID_00215668 12 Psicologia fisiològica

60. Aprendre quin és el substrat neural de l’aprenentatge i la memòria.

61. Ser capaços d’identificar en imatges de ressonància magnètica cere-

bral les principals estructures i àrees implicades en els diferents tipus
d’aprenentatge i de memòria.

62. Conèixer el paper de les emocions en els processos d’aprenentatge i de

memòria.

63. Conèixer el paper que tenen diferents neurotransmissors i hormones en

la memòria.

64. Conèixer els principals tests i les tècniques que es poden usar per a avaluar
l’aprenentatge i la memòria.

65. Conèixer les principals asimetries anatòmiques i funcionals entre els he-
misferis cerebrals.

66. Conèixer els principals mètodes d’investigació de l’especialització hemis-

fèrica.

67. Relacionar les asimetries anatòmiques amb les asimetries funcionals.

68. Conèixer els factors que afecten les asimetries cerebrals.

69. Conèixer quines són les principals regions implicades en el llenguatge

oral i escrit.

70. Conèixer les principals alteracions de la parla, la lectura i l’escriptura.

71. Conèixer el concepte de funcions executives, les seves bases anatòmiques

i els aspectes funcionals.

72. Estudiar les principals eines d’avaluació de les funcions executives.

73. Conèixer les principals disfuncions executives, i també quines alteracions

psiquiàtriques/neurològiques cursen amb simptomatologia executiva.

74. Entendre què és l’atenció i els principals models teòrics sobre l’atenció.

75. Conèixer els diferents tipus d’atenció.

76. Conèixer les bases anatòmiques i fisiològiques de l’atenció.

77. Entendre què és la cognició espacial.

78. Identificar el substrat neuroanatòmic de la cognició espacial.

© FUOC • PID_00215668 13 Psicologia fisiològica

79. Conèixer els principals trastorns relacionats amb l’atenció i la cognició

espacial.

80. Conèixer com s’accedeix al coneixement numèric i quins mecanismes s’hi

impliquen.

81. Conèixer els trets fonamentals dels principals models cognitius del pro-
cessament numèric.

82. Localitzar el substrat anatòmic del processament numèric i del càlcul.

83. Identificar les característiques que defineixen la discalcúlia.

84. Conèixer les bases neurobiològiques de la cognició i la conducta socials.

85. Presentar la disciplina que s’ocupa d’estudiar les bases neurals de la cog-
nició social: la neurociència social.

86. Introduir les quatre àrees de més desenvolupament en la neurociència

social: la percepció de senyals socials, la teoria de la ment, l’empatia i les
neurones mirall.

87. Resumir les troballes experimentals que proporcionen un model dels cir-
cuits cerebrals que subjauen a la percepció social, la teoria de la ment,
l’empatia i les neurones mirall.

88. Aportar informació científica i no científica rellevant que completi i en-

riqueixi el panorama sobre les bases neurals de la cognició social.

89. Conèixer els principals tipus de lesions del sistema nerviós humà, les seves
seqüel·les, i els seus mecanismes i fases d’acció postlesives.

90. Ser capaços de descriure els principals mecanismes que permeten la recu-
peració de funcions després de lesions del sistema nerviós.

91. Conèixer les bases biològiques dels trastorns psicopatològics més comuns:
esquizofrènia, depressió i ansietat generalitzada.

92. Estudiar per a cada trastorn l’etiologia dels trastorns –centrant-se en els
possibles factors genètics, ambientals o hormonals, si n’hi hagués–, les
alteracions funcionals i estructurals dels trastorns –centrant-se en els sis-
temes de neurotransmissió implicats– i els tractaments farmacològics uti-
litzats.

93. Conèixer què és la resposta d’estrès com a procés adaptatiu.

94. Discernir entre les respostes d’estrès a curt termini i a llarg termini.
© FUOC • PID_00215668 14 Psicologia fisiològica

95. Identificar els mecanismes hormonals i fisiològics de la resposta d’estrès.

96. Analitzar els efectes de l’estrès sobre la salut.

© FUOC • PID_00215668 15 Psicologia fisiològica

Continguts

Mòdul didàctic 1
Introducció a la psicologia fisiològica
Diego Redolar Ripoll, Noemí Robles Muñoz, Josep M. Serra Grabulosa i
Antoni Valero Cabré
1. Concepte i orígens de la psicologia fisiològica
2. Mètodes d’estudi en psicologia fisiològica
3. Neurones, cervell, xarxes neurals i dinàmiques cerebrals

Mòdul didàctic 2
Sistemes sensorials i motors
Pilar Aivar Rodríguez, Leonel Gómez Sena, Alejandro Maiche Marini, Ana
Moreno Alcázar i David Travieso García
1. La visió: dels fotoreceptors a la percepció
2. Audició i sistema vestibular
3. Sentits químics: gust i olfacte
4. El sistema somatosensorial o els sentits corporals
5. El sistema motor

Mòdul didàctic 3
Sistemes reguladors i emocionals
Diego Redolar Ripoll, Josep M. Serra Grabulosa, Ana Moreno Alcázar i Noemí
Robles Muñoz
1. Control neuroendocrí de la conducta
2. Conductes de la ingesta: set i gana
3. Son i vigília
4. Conducta reproductora
5. Reforç i addicció
6. Emocions

Mòdul didàctic 4
Neurociència cognitiva
Mar Ariza González, Susanna Carmona Cañabate, Judit Lachica Bravo, Ana
Moreno Alcázar, Diego Redolar Ripoll, Noemí Robles Muñoz, Josep M. Serra
Grabulosa i Óscar Vilarroya Oliver
1. La plasticitat cerebral: les bases de l’aprenentatge
2. Aprenentatge i memòria
3. Lateralitat i comunicació humana
4. Funcions executives
5. Atenció i cognició espacial
6. Bases cerebrals del càlcul i del processament numèric
7. Bases neurals de la cognició social

Mòdul didàctic 5
Aspectes patològics
© FUOC • PID_00215668 16 Psicologia fisiològica

Diego Redolar Ripoll, Noemí Robles Muñoz i Antoni Valero Cabré

1. Lesions cerebrals: degeneració, regeneració, plasticitat i restitució funci-
onal
2. Bases biològiques dels principals trastorns mentals i neurològics
3. Estrès: interaccions entre el sistema neuroendocrí i immunitari

Mòdul didàctic 6
Activitats pràctiques
Diego Redolar Ripoll
1. El cerebro cambiante
2. El lobotomista
3. Memento