J U S T Í C I A A LT E R N A T I V A
Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya
El dia 27 de desembre va entrar en vigor
la llei 1/2001 de 15 de març de mediació
familiar. El Codi de Família feia la primera
referència a la mediació familiar en el Dret
Civil de Catalunya i, concretament, en l’arti-
cle 79 s'hi preveia la figura d'un mediador fa-
miliar. En el primer article de la Llei es fa pa-
lesa la finalitat que persegueix i es pot definir
com el mètode de resoldre conflictes en què
es pretén que siguin les pròpies parts les que
els resolguin de comú acord, mitjançant un
mediador que els recondueixi. Les qüestions
han de ser resoltes de la manera menys carre-
gosa possible per les parts, i és per això que la
llei no està orientada a la resolució dels con-
flictes en si mateixos sinó a la conciliació de
les seves postures i a ser possible que les con-
seqüències de la ruptura siguin el menys
traumàtiques possibles. La normativa es de-
canta pel caràcter públic de la mediació, però
no descarta el privat.
Característiques del mediador familiar
Es pot definir com aquella persona exper-
ta i neutral que, amb una actuació imparcial,
ajuda a resoldre les diferències entre les parts
sense intervenir en les seves decisions. Per
tant, el mediador ha de ser aliè al conflicte;
ell no és qui el resol i no és un àrbitre perquè
no té poder decisori ni resolutiu. La seva mis-
sió és tractar que siguin les parts les que re-
solguin el conflicte de manera lliure i vo-
luntària. Per tant, les característiques que ha
de tenir aquesta figura són: neutralitat, res-
pecte de les parts en el conflicte amb les quals
no hi pot tenir parentiu ni interès; imparciali-
tat, ja que són les parts les que de comú acord
han de resoldre el conflicte sense que el me-
diador afavoreixi cap d'elles i finalment, pro-
fessionalitat, perquè ha de tenir una determi-
nada titulació, experiència i formació
específica, que el converteix en un expert i
determina el caràcter personal de la seva ac-
tuació.
Matèries susceptibles de mediació
Als primers texts del projecte de llei, les
matèries susceptibles de mediació derivaven
únicament de situacions de crisi matrimonial,
principalment, de les separacions i divorcis.
El projecte de llei de 1999 afegeix els possi-
bles conflictes derivats de les sentències de
nul·litat matrimonial, els que sorgeixen en les
parelles de fet de la Llei del 98, en relació a
l'exercici de la potestat dels fills comuns me-
nors o discapacitats. La nova llei inclou, a
més, com a matèria susceptible de mediació
familiar els conflictes que es puguin derivar
d'una situació de drets d'aliments i els relatius
a institucions tutelars. La raó d'aquesta am-
pliació la podríem trobar o podria tenir expli-
cació en el seu caràcter estrictament familiar.
Així, són susceptibles de mediació fami-
liar tant les qüestions econòmiques com les
personals així com les relatives al compliment
de les sentències de separació o divorci. En
aquest punt es podria recalcar que la Llei no
preveu resoldre situacions respecte de l'e-
xistència de fills comuns abans d'existir la
crisi en el matrimoni, mentre que aquest
punt sí que ha estat regulat quant a les pare-
lles de fet. D'altra banda, cal indicar que la
Llei opta per renunciar a la reconciliació de
les parts i per acceptar resoldre conflictes de-
rivats de la separació o divorci, i en el cas que
aquests siguin contenciosos, per elaborar els
acords adients per a l'assoliment del conveni
regulador. La llei fa esment, en concret, a què
l'àmbit de la mediació familiar es referirà a
matèries de dret privat susceptibles de ser
plantejades judicialment.
Pel que fa als subjectes, l'article 5 de la
Llei estableix quines són les persones legiti-
mades per instar la mediació familiar.
Procediment de mediació
El procediment de mediació familiar pot
ser judicial o extrajudicial segons la llei. S'hi
podria afegir una mediació posterior al proce-
diment judicial orientat al compliment de les
sentències de separació i divorci i al pagament
de pensions periòdiques. Correspon a les
parts iniciar el procediment, bé sigui de comú
acord o bé una d'elles amb el consentiment
de l'altra o, també, per l'Autoritat Judicial que
té la possibilitat d'oferir a les parts que pu-
guin fer ús de la mediació familiar, però sem-
pre tenint en compte el caràcter voluntari de
l'esmentada mediació, ja que són elles les que
han de triar el sistema per afrontar el conflic-
te. La designa també correspon a les parts de
comú acord o, en el seu defecte, al Centre de
Mediació Familiar de Catalunya, que ho ha
de notificar a tothom. En el cas que les parts i
el mediador acceptin el procés, es produeix
una situació contractual en què intervenen els
dos membres de la parella i el mediador. No
obstant, tenint en compte que les parts poden
desistir en qualsevol moment, més aviat es
podria dir que es tracta d'un negoci jurídic
amb les seves característiques pròpies. La Llei
estableix que la durada del procediment no
pot ser superior a tres mesos i, per la seva
banda, el projecte de reglament fixa el nom-
bre màxim de sessions: cinc, si la mediació és
total i tres, si és parcial. A la sessió inicial, que
és merament informativa, el mediador explica
el procediment a seguir a les parts, l'abast de
la mediació i les informa de la conveniència
de rebre assessorament jurídic.
Causes que posen fi a la mediació
Les causes per les quals es pot posar fi a
la mediació són: desistiment, que pot con-
sistir en la declaració expressa d'una de les
parts; la no compareixença a les sessions, ex-
trem que no cal justificar; la pròpia manifes-
tació del mediador que requereix justifica-
ció; esgotament del termini de la mediació i
per acord de les parts orientada a la solució
del conflicte.
Fi del procediment i conseqüències
dels acords
Un cop acabat el procés de mediació, s'ai-
xeca acta en la qual es fa constar els acords as-
solits o, en el seu cas, la impossibilitat d'arri-
bar a un acord. Si ja s'ha iniciat un
procediment judicial, el mediador ha de co-
municar el resultat del procés de mediació al
Jutge en un termini de cinc dies des de l'aca-
bament de la mediació. Els acords han de ser
voluntaris, equitatius i supeditats als fills me-
nors d'edat i discapacitats (cal fer esment que
la llei parla de discapacitats, enlloc d'incapaci-
tats, la qual cosa suposaria haver de fer la co-
rresponent declaració judicial). Si no hi ha
fills, s'ha de tenir sempre en compte que l'in-
terès s'ha de supeditar a la part més necessita-
da o menys protegida, per raó d'edat, situació
laboral, etc. Cal observar que el legislador ha
pensat en conflictes matrimonials o parelles
de fet, però no en els drets d'aliments o insti-
tucions tutelars. Per tant, pel que fa referèn-
cia a l'eficàcia, els acords es poden fer constar
pels advocats al conveni regulador, per tal
que s'incorpori al procés judicial en curs o
que s'iniciï, adquirint i, per tant, tenen força
executiva. En canvi, no fa esment de les me-
sures que es poden adoptar quan els acords
tracten de matèries relatives als drets d'ali-
ments o institucions tutelars, la qual cosa
comporta que si els acords no poden ser
aprovats judicialment, es quedaran en simples
acords.
La Llei estableix quines són les infrac-
cions que el mediador pot cometre al dur a
terme la seva funció, així com les sancions de
les quals pot ser objecte.
Aquesta llei de mediació familiar consti-
tueix el punt i final a l'article 79.2 i a la dispo-
sició final tercera de la Llei 9/1998, de 15 de
juliol, del Codi de Família. Es pot fer una va-
loració positiva d'aquesta llei per dues raons:
la primera, perquè és útil i beneficiosa tant
per a les parts com per a l'Administració de
Justícia en l'àmbit civil i la segona, perquè no
tant sols s'adequa als principis de la Constitu-
ció Espanyola, sinó perquè, d'altra banda,
dóna compliment a una disposició de dret co-
munitari que fa esment a la conveniència
d'establir la figura del mediador familiar da-
vant de l'augment del nombre de divorcis, en
concret, en la Recomanació núm. R (98) I de
21 de gener de 1998 sobre la mediació fami-
liar, en què s'insta als Governs del Estats
membres a instituir-la o, si és el cas, a vigo-
ritzar la que ja tenen.
Per acabar i a fi d'aconseguir una major
aplicació d'aquesta llei, seria convenient, en
primer lloc, donar-li publicitat per tal que el
ciutadà tingui coneixement de l'existència de
la figura del mediador i, per altra banda i en
un futur, que la seva aplicació augmentés en
l'àmbit penal, tenint en compte els límits que
per imperatiu legal s'hi estableixen. De fet,
són nombroses les causes penals que es se-
gueixen com a conseqüència del comporta-
ment d'una de les parts al no donar compli-
ment a les resolucions que dicta el Jutjat de
Primera Instància en els procediments de se-
paració i divorci. Tenim un exemple ben clar
en les causes penals que s'instrueixen per no
satisfer les quantitats fixades en concepte d'a-
liments, les quals necessiten ser instades per
la part perjudicada. En aquest cas, seria com-
pletament factible la intervenció de la figura
del mediador, que no intervindria per a res
en l'aspecte penal de la qüestió, però que po-
dria tenir una actuació de gran transcendència
en l'aspecte abans assenyalat, doncs no s'ha
d'oblidar que en aquests casos, apart de la pe-
nalitat derivada de la situació de crisi, matri-
monial o no, de la parella, intervé també l'as-
pecte punitiu que, òbviament, incrementa la
situació de tensió i crispació entre les parts i
que podria disminuir de manera força notòria
per la institució objecte d'aquest treball, por-
tada a terme amb les característiques de neu-
tralitat, imparcialitat i professionalitat que han
estat exposades.
Maria Sala Gallart
MÓN JURÍDIC ABRIL 2002 21