J U S T Í C I A A LT E R N A T I V A

El Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) és una institució cre-

Lluís Muñoz
ada al febrer de 1989, menys de tres mesos després de la
promulgació de la Llei d'Arbitratge de 5 de desembre de
1988. Depèn de l'Associació Catalana per a l'Arbitratge
alhora constituïda pel Col·legi d'Advocats de Barcelona, la
Cambra de Comerç d'aquesta ciutat, el Col·legi de Notaris
de Catalunya i el Consell del Col·legis d'Advocats de
Catalunya. En aquests moments, des del març del 2000, la
Sabaté,
presideix el professor Lluís Muñoz Sabaté al que entrevis-
tem seguidament. president del Tribunal
És cert que acudir al TAB és dotze anys, han sorgit quasi totes
Arbitral de Barcelona
com anar a un hotel de cinc elles de les Cambres de Comerç i
estrelles? dels Col·legis d'Advocats, sota la
Per què ho diu? Per què supo- idea que l'arbitratge intern, en con-
sa que l'arbitratge és car o per què traposició a l'internacional, podria
suposa que els seus resultats són de col·laborar o descongestionar la
millor qualitat? sobrecarregada Administració de
Per les dues coses. Justícia, seguint amb això la reco-
Comencem per la primera: és manació del Consell d'Europa, i
car l'arbitratge? sota el pressupòsit que només el
Al jutge no se li paguen hono- prestigi que li donaven aquelles
raris i a l'àrbitre, sí. Aquesta prime- institucions i unes despeses racio-
ra consideració pot crear l'aparença nals i polítiques podrien fer atracti-
que l'arbitratge és un producte de va l'opció arbitral. Contestant més
luxe, però l'anàlisi comparativa no concretament a la seva pregunta:
resisteix a una variable molt les tarifes del TAB, com tantes
important: un plet ordinari pot altres de tribunals o corts arbitrals
consumir tres instàncies judicials i només cobreixen els honoraris dels
durar cinc o sis anys. En canvi, la àrbitres, calculats a preus notòria-
mitjana estadística de duració d'un ment inferiors als que cobraria un
procés arbi- àrbitre ad hoc i les
tral davant el despeses i amortit-
TAB és de 4, CAP CIUTADÀ zacions del servei.
8 mesos i tot REBUTJARIA Però sempre
i que és cert HAVER DE PAGAR hi haurà el perill
que contra el que a algú se li
UN PEATGE QUE LI
laude hi cap ocorri muntar un
recurs de PERMETÉS ASSOLIR supermercat de
nul·litat són EN SIS MESOS ALLÒ l'arbitratge.
tant estrictes A banda que la
QUE ORDINÀRIAMENT
que, sense llei d'arbitratge
moure'ns de S'ASSOLEIX vigila amb bastant
l'estadística EN SIS ANYS precisió la partici-
del TAB li pació institucional,
diré que només s'impugnen el 17 limitant-la a corporacions de dret tot i que potser el més decisiu sigui primers anys de funcionament, el
per cent dels laudes. M'atreviria a públic i a associacions i entitats el fet d'haver aconseguit erigir una TAB ha atès 628 arbitratges; si es
afegir-li que cap ciutadà mínima- sense ànim de lucre, en la pràctica sola institució arbitral en tot el compara aquesta xifra amb els
ment assenyat rebutjaria haver de un projecte privatista al cent per territori, gràcies al 11.000 de la
pagar un peatge, el qual li permetés cent i amb certes apetències lucra- "pool" realitzat pels LA JUSTÍCIA ARBITRAL C.C.I. de
assolir en sis mesos allò que tives, òbviament camuflades, no Col·legis París des que
ordinàriament s'assoleix en sis crec que tingués massa èxit davant d'Advocats, SEMPRE GUANYARÀ va iniciar la
anys. la clientela. Cambra de EN UN TRACTE MÉS seva activitat
Però el peatge acostuma a I quins són els principals Comerç i Col·legi PERSONALITZAT A el 1923 i es
ser un negoci pel concessionari. clients del TAB? de Notaris. Aquest pondera el
El TAB és també un negoci? Els advocats i els notaris. model, el "model
ADVOCATS I resultat pre-
Quan la Llei de 1988 va intro- Els empresaris no? Barcelona" ha LITIGANTS, EN nent en con-
duir l'arbitratge institucional a M'explicaré. Jo no em referia potenciat una tri- DISCRECIÓ, sideració el
Espanya, el seus detractors, van als clients en sentit formal. El que ple aportació: pres- ritme més
FLEXIBILITAT I SOBRE
vaticinar que a la seva empara sor- he volgut dir és que aquests pro- tigi, clientela i lent que
girien corporacions amb un dis- fessionals són els que en definitiva bones estructures. TOT EN CONEIXEMENT sempre supo-
seny empresarial, és a dir, amb aconsellen als seus clients (empre- Suposo que ESPECIALITZAT sa un primer
ànim de lucre que acabarien saris o no empresaris) incloure en aquesta situació període d'o-
DE LA MATÈRIA
corrompent el sistema. un contracte o escriptura una clàu- els permetrà bertura, es
Afortunadament la realitat ha estat sula de submissió arbitral al TAB. estar en el ràn- veu que
una altra perquè com a regla gene- I ho fan? king dels arbitratges? tenim motius per sentir-nos satis-
ral les institucions dedicades a l'ar- Penso que cada cop més. Pel que fa a l'arbitratge intern, fets i sobre tot per confirmar un
bitratge i que s'han creat en aquests Juguen per això diversos factors, és possible que sigui així. Als onze bon pronòstic.

28 MÓN JURÍDIC F E B R E R 2 0 01

La quantia econòmica dels assumptes arbitrals, els manté
també en primera posició?
La mitjana de quanties als arbitratges administrats per la Cort
Espanyola d'Arbitratge de les Cambres de Comerç, que és una institució
certament important al nostre país, gira al voltant de 6 i 10 milions de
pessetes. La quantia mitjana dels arbitratges del TAB durant l'últim any
va ser en canvi de 70.100.000 pessetes, amb un total de 5.890.000.000 pes-
setes.
Això significa que el TAB no és pels pobres?
Dins d'aquesta mitjana, la quantia més baixa va ser de 400.000 pesse-
tes, la qual cosa significa que hi caben totes les opcions, tot i que certa-
ment he de confessar que per assumptes de dimensió econòmica baixa,
possiblement aquest tipus d'arbitratge no sigui el més adient. En compen-
sació gaudeix actualment d'altres alternatives dignes de prendre en consi-
deració que li proporcionen els arbitratges sectorials, cada cop més en
expansió a Espanya. És suficient
saber que les Juntes Arbitrals de
Consum van registrar el 1999 la EL SISTEMA NO ES
xifra de 24.195 sol·licituds d'ar- CONEIX PROU
bitratge, la quantia mitjana de la I MOLTS COPS
qual, per assumpte, va ser de
107.210 pessetes, essent aquest ELS ADVOCATS
procediment totalment gratuït. VAN A L'ARBITRATGE
Parlem de la segona part AMB EL XIP ENCARA
de la meva pregunta inicial:
la qualitat del servei. Em puc
INTACTE DEL SEU
sentir més atès pel TAB que APRENENTATGE
per un jutjat? JUDICIAL, AMB TOTES
No m'atreveixo a afirmar-
LES SEVES INÈRCIES,
ho, amb ànim de no ofendre
ningú. El mòdul d'assumptes RUTINES
que òpticament pugui atendre I MALFORMACIONS
un jutjat s'ha previst en 550,
Els bufets davant d'una nova realitat
Josep Jover i Padró
Col·legiat núm. 12.668
Des de ja fa uns quants anys, el món jurídic ha vist amb sorpresa que la
ciutadania, les empreses i fins i tot les institucions, amb les que convivia al
servei de les que estava i també, perquè no dir-ho, de las que econòmica-
ment vivia, pretenen la solució dels seus conflictes d'una manera diferent i
nova, exigint cada cop més, solucions als seus problemes abans que decla-
racions més o menys assenyades de transcendència jurídica. Exigeixen que
aquestes solucions, a més, han de ser integrals, imaginatives i poc agressi-
ves per a les parts. Queda cada cop més lluny la solució judicial, que és no
volguda, fins i tot per les persones, físiques o jurídiques que venen als nos-
tres despatxos a demanar justícia. Aquesta nova sensibilitat comença a
impregnar també als nostres representants polítics i al propi món judicial,
que la veu com un alliberament.
Això porta a l'advocacia clàssica que conforma la major part dels des-
patxos d'advocats de Barcelona, a un replanteig de les seves eines a fi de
adaptar-se al món i als temps que ens han tocat viure.
El fenomen de la resolució alternativa de conflictes (ADR) i en espe-
cial d'un d'ells, LA MEDIACIÓ, serà capdal en el propers anys per a la ges-
tió dels conflictes de caràcter interpersonal o grupal.
Des de ja fa més de deu anys, pel seu compte, les grans i petites empre-
ses, han buscat i han anat trobant els mecanismes per eludir la
Administració de Justícia, i també, reconeixeu-m'ho, l'arbitratge.
Uns i altres, doncs, han acceptat que per el seu "mutu interès" no els es
"rentable" demanar l'auxili judicial. La justícia queda doncs per aquells
conflictes en que la impossibilitat d'acord es tant o més beneficiosa que el
propi acord. Només a tall d'exemple direm que a Barcelona, examinades
les estadístiques del Jutjat Degà de 1999, el seu repartiment civil ha distri-
buït entre el diversos jutjats pràcticament els mateixos assumptes que l'any
1993, sent-ne l'import mig declarat de la quantia per assumpte inferior
l'any 1999 al corresponent de 1993.
Ara bé, si els advocats que han tingut un important augment de
col·legiats en aquest espai de temps, ho entenem en positiu, descobrirem i
ens retrobarem amb un nou camp de treball, amb un mercat competitiu
però extens on poder treballar.
Certament, aquest espai l'haurem de compartir amb d'altres professio-
J U S T Í C I A A LT E R N A T I V A
En el marc del dotzè aniversari de la fundació del Tribunal Arbitral de
Barcelona, aquest centre arbitral ha organitzat la conferència:
“ARBITRAJE O LEC. Cómo rentabilizar
la gestión de litigios jurídicos”
13 de febrer de 2001, 19:00 hores. A la 8a planta del Col·legi.
Ponent: Francisco Ramos Méndez, advocat i Catedràtic
de Dret Processal de la Universitat Pompeu Fabra
mentre que en realitat aquest número es duplica amb escreix. Així no és
possible donar respostes de qualitat. Però també és cert que al marge d'a-
quest problema la justícia arbitral sempre guanyarà en un tracte més per-
sonalitzat a advocats i litigants, en discreció, flexibilitat i sobre tot en
coneixement especialitzat de la matèria. Quan el TAB elegeix un àrbitre
ho fa en funció de la temàtica del cas.
Quina repercussió opina que tindrà la nova Llei
d'Enjudiciament civil a l'arbitratge?
Jo crec que positiva, en el sentit d'incrementar-lo notablement. Això
serà degut, entre altres factors, però potser primordialment, al fet d'haver
obert la LEC les portes a les mesures cautelars en l'arbitratge, sobre tot a
l'arbitratge institucional.
Que li manca encara a l'arbitratge?
Cultura arbitral i vocació arbitral. El sistema no es coneix el suficient i
molts cops els advocats van a l'arbitratge amb el xip encara intacte del seu
aprenentatge judicial, amb totes les seves inèrcies, rutines i malforma-
cions.
Com a president del TAB, quins és en aquests moments el seu
desig màxim?
Inserir-lo de ple a la societat civil, fins a convertir-lo en referent
emblemàtic per la seva utilitat i prestigi.
nals dels conflictes que han arribat abans que nosaltres, però l'experiència
pot ser beneficiosa, ja que comportarà obrir els nostres despatxos a aquests
nous professionals que al mateix temps hauran d'obrir els seus. Tinguem
present que dins aquesta nova realitat, molt més competitiva, només
sobreviurà el més adaptat.
Han passat doncs, els temps de pensar que els advocats érem els "únics
que podien gestionar els plets". A partir d'ara hem de pensar en ser els
"millors que poden preveure i gestionar el conflicte" i a més, en clara com-
petència econòmica en el mercat.
Per això, tots els despatxos d'advocats i en major mida els petits i mit-
jans, que són els que tracten amb el client directe, han de pensar que el seu
futur passa per treballar "amb i de" mediadors. El fenomen de la mediació
ja el vivim, avui, en l'àmbit de família, en l'àmbit de menors, en l'àmbit
dels conflictes laborals i grupals i ara, en l'àmbit del Dret Penal. Aquesta
figura també, no ho hem d'oblidar, s'està institucionalitzant en el món dels
negocis.
Per "estar en aquests nous temps" no és suficient haver-se format en
les tècniques d'ADR, hem de poder oferir aquest servei als nostres clients i
treballar per arribar als mercats que hem perdut o que encara no hi hem
arribat.
Dues seran les característiques que aquest nou servei ha de posseir.
La primera és que els mediadors escollits no poden tenir vincles de
dependència econòmica directa ni amb les parts ni amb els lletrats de les
mateixes; però al mateix temps ha de ser, per el seu reconeixement profes-
sional, acceptat pels advocats de les parts.
Aquesta acceptació, que en el fons significa excel·lència en el treball,
esdevé de la creació d'un marc fiable que permeti aconsellar mediadors
que puguin realitzar un treball exitós i eficaç per a les parts, que es pugui
coordinar amb la idea de "integritat de serveis".
La segona, la preparació tecnològica dels lletrats i mediadors en el con-
flicte a resoldre. Cada cop més també, les noves tecnologies impregnen el
treball de l'advocat. No parlem solament del fet que els despatxos venen
obligats a invertir cada cop més i més en tecnologia, sinó principalment
que aquesta conformarà bona part dels assumptes d'un futur molt proper.
En un futur mediat, a fi de aconseguir el desenvolupat en els punts
anteriors, veurem "UNIONS TOVES" de petits i mitjans despatxos que
compartiran entre altres actius la infrastructura tecnològica, la derivació de
clientela i l'ús d'una marca comuna per al serveis de mediació.
MÓN JURÍDIC F E B R E R 2 0 01 29