ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA VIDA

L’ ORIGEN DE LA VIDA
Generació espontània: Experiment de Redi 
Què és?
La generació espontània és una teoria antiga que diu que la vida pot sorgir de forma espontània a partir de la
matèria inerta.
Experiment de Redi
Amb l’experiment de Redi es va poder demostrar que la generació espontània no era certa.

Per demostrar-ho va introduir carn en tres pots de cristall. Va tapar dos

dels pots, una amb una gasa i l’altre amb una tapa de metall. Quan els
trossos de carn es descomponien únicament dos dels pots (el que estava
tapat amb la gasa i el que no ho estava) desprenien olor i apareixien
mosques que deixaven ous que generaven larves. Les larves apareixien a la
carn en el pot sense tapar i al que estava tapat amb una gasa apareixien
damunt d’aquesta. Així Redi va refutar la idea de la generació espontània,
ja que l’origen de les larves eren les mosques.

Els microorganismes estaven presents en l’aire per tant, demostrà que els éssers vius provenen sempre
d’altres éssers vius a partir de la reproducció         Biogènesis

Teories modernes sobre l’origen de la vida: 

Teoria de les fonts hidrotermals 

Una font hidrotermal és una esquerda a la terra que es situa a prop d’un lloc on hi ha activitat volcànica. Aquestes
contenen gran quantitat d'elements químics com el metà, l'àcid sulfhídric… a més es troben a grans temperatures a
causa del seu contacte directe amb el magma.

Aquesta teoria defensa que la  vida no es va crear

a la superfície, sinó al fons marí, específicament a
les fonts hidrotermals. A causa dels elements
químics i les altes temperatures es creu que es
podria haver generat una abiogènesi (creació de la
vida a partir de matèria inerta) que va donar lloc a
un primer ésser viu anomenat LUCA (Last
Universal Common Ancestor).
 LUCA és un organisme
unicel·lular, aquest va
evolucionar i va donar
lloc a tots els altres
éssers vius, és a dir que
tots provenim d’un
mateix avantpassat. 

L’origen de les primeres cèl·lules: evolució de les cèl·lules.

TEORIES DE L’EVOLUCIÓ

Teories fixistes:  Les espècies no ha patit cap canvi al llarg del temps, s'havien mantingut iguals al llarg del
temps.

 Linné i la nomenclatura binomial

 

Linee, naturalista molt destacat per

establir allò que es coneix com
nomenclatura binomial, la qual és una
forma senzilla i universal de nombrar a
tots els ésser vius.
Ell creia que les espècies eren creacions de
Deu i per tant no sofreixen una evolució.

Linee era fixista però creant aquest sistema de gènere i espècie

va suggerir que les espècies tenen un parentesc. Això va influir
a Darwin en la seva teoria.

 
Cuvier i el catastrofisme.

Durant la història, les diferents espècies havien estat exposades a grans catàstrofes, com el diluvi universal,
inundacions, terratrèmols o erupcions volcàniques.  Els fòssils eren les restes de espècies que no s'havien adaptat.
Investigadors  van observar en restes fòssils a organismes molt diferents. Això el va fer suposar que després d'una
gran extinció es creaven noves espècies.
Teories evolucionistes: Segons aquestes teories, les espècies actuals provenen d’unes altres mitjançant canvis
graduals i successius.
Lamarck : defensa 2 principis:

a)    la funció crea l’òrgan: suposa que si una espècie

necessita realitzar una funció determinada, a causa del seu
esforç acaba desenvolupant un òrgan capaç de facilitar-li
aquesta funció.

b) els caràcters adquirits s’hereten: aquests caràcters

adquirits poden passar als descendents dels individus que
els han desenvolupat.

En descobrir-se l’ADN, es va confirmar que els caràcters

adquirits no es poden heretar.

 
Darwin: defensa 2 principis:
Darwinisme
El 1831 i durant 5 anys, Charles Darwin va participar en
l’expedició científica. Un dels estudis més importants va ser a
les Illes Galàpagos, on va observar que en les diferents illes
habitaven espècies molt similars que es distingien només per
característiques molt concretes.
L’any 1859 va publicar L’origen de les espècies on afirmava que
les espècies provenen per evolució d’altres ja existents:

a) variabilitat de la descendència: els individus d’una mateixa

generació no son mai exactament iguals, ni als seus progenitors
ni entre ells mateixos.
b) selecció natural: en condicions hostils, només sobreviuen, i
per tant es reprodueixen, aquells que presenten uns caràcters
més favorables a la supervivència. Generació rere generació,
cada vegada hi haurà més individus de l’espècie amb aquesta
característica.

La seva teoria va ser rebutjada per què afirmava que l’ésser

humà era una espècie com qualsevol altre que també havia
sorgit per evolució.
Teoria neodarwiniste o sintètica

A la dècada de 1940 les investigacions en genètica, biologia molecular i paleontologia van afavorir l'aparició d’una
nova teoria que completava el darwinisme.
Es basa en:
-       transmissió de la informació genètica: la informació genètica es
troba a l’ADN i aquesta es transmet a la descendència.
-       mutacions i variabilitat genètica: esporàdicament s’observen en
la descendència algunes característiques que no es troben en els
antecessors. Aquestes mutacions són heretables.
 
Per tant, les mutacions són degudes a canvis aleatoris en una espècie que es transmeten a la descendència a
través de l’ADN. L’acumulació de canvis favorables deguts a la selecció natural provoca l’aparició d’una nova
espècie.

Evolució de les espècies

Concepte d’evolució: És el procés de canvi en totes les formes de vida al llarg del temps. 

Mutació són unes alteracions de l'ADN produïdes a l'atzar, que es transmeten després de generació en generació i
després de moltes generacions, poden formar una nova espècie. Les que no són bones per a adaptar-se a l'ambient
fan que l'espècie desaparegui. Algunes triomfen i fan que avui puguem ser aquí.)

Concepte d’espècie: es el conjunt d'individus que s'assemblen entre si i que poden reproduir-se entre ells donant
descendència fèrtil. per exemple, l'encreuament entre un cavall i una burra dona lloc a una mula, que són sempre
estèrils. Per això aquests dos individus pertanyen a espècies diferents.

EVOLUCIÓ HUMANA

 L'Homo sapiens més conegut com humà es un

ésser viu que forma part dels Hominidae
juntament amb els goril·les, els orangutans,
ximpanzés... Tots els Hominidae provenen d'un
mateix avantpassat que va existir fa entre 6 i 7
Ma.

Fa aproximadament 4 Ma va sorgir
l'Australopitecus afarensi. Aquest donà origen a
l'homo sapiens.

Però abans d'arribar l'homo sapiens, molts d'ells

es varen extingir per no adaptar-se a les
condicions.

Coneguda és la lluita entre l'homo sapiens i

l'homo neadertal que va acabar amb l'extinció
dels segons pels seus problemes reproductius
principalment.

Hi ha dues coses segures en aquesta vida: la mort i la capacitat de sobreviure i adaptar-se dels éssers vius.
 PROVES DE L’EVOLUCIÓ
ANATÒMIQUES

ÒRGANS HOMÒLEGS
Tenen una estructura interna semblant, però una forma i funció diferents. 
Són òrgans que han tingut una evolució divergent, indiquen que comparteixen
un avantpassat comú.

ORGANS ANÀLEGS
Tenen un origen embrionari i una estructura interna diferent. Però realitzen les
mateixes funcions.
Exemple: les ales d’un insecte i d’un ocell. la similitud funcional és deguda a una
evolució convergent 

EMBRIOLÒGIQUES

Amb el desenvolupament embrionari dels animals vertebrats ens adonem que

els trets comuns a les fases inicials són més semblants quan més propers són
els animals, cosa que demostra que ha hagut un antecessor comú per tots ells.

PALEONTOLÒGIQUES

L’estudi dels fòssils i la comparació de les espècies extintes i les actuals ens
permet veure les seves similituds i diferències. Demostrant que els éssers vius
que han viscut a la Terra en el passat han canviat amb el temps i que unes
espècies han estat substituïdes per altres.
Un exemple és el registre fòssil del cavall, que permet seguir els canvis
anatòmics que ha tingut des d’un animal de la grandària d’un gos amb quatre
dits en les seves potes, fins a l’actual, de gran alçària i amb un sol dit en cada
pota.

BIOQUÍMIQUES

Es basen en la comparació de les molècules dels diferents organismes. Està

comprovat que, com més semblant son dos organismes morfològicament, més
coincidència hi ha entre els tipus de molècules que els constitueixen.
Actualment els mètodes més utilitzats per comparar organismes són les
seqüències de nucleòtids de l’ADN nuclear, de l'ADN mitocondrial i de la
seqüència d’aminoàcids de les proteïnes.