Professional Documents
Culture Documents
Filo Text Pregunta Resposta
Filo Text Pregunta Resposta
molta fe en la ciència. Per tant per a ells va ser imprescindible trobar un criteri de
demarcació que diferencies els enunciats científics dels pseudocièntifics.
Per als neopositivistes aquest criteri havia de ser la verificació (per recurs a la lògica en el cas de les
proposicions analítiques, com per l'experiència en les sintètiques o empíriques), és a dir, que
mitjançant, la lògica o l'experiència es pot validar o falsar una teoria, i saber en aquest cas si és científica o
no. Popper compartia amb els positivistes que és la contrastació amb l'experiència la que pot validar o
rebutjar els enunciats científics, però rebutjà el verificacionisme, ja que segons ell no es poden
determinar mitjançant l'experiència tots els casos concrets del món, també rebutjà l'inductivisme
degut a la imposibilitat de verificar els conceptes universals. A part d'això va proposar com criteri de
demarcació del que és o no és ciència el falsacionisme, mètode que segons ell tot científic ha
d'emprar a les seves propostes. Consisteix en sotmetre a critica constant totes les hipòtesi que
s'emeten i rebutjar-les (en el cas que siguin falses) o acceptar-les, de moment, en cas de no poder ser
falsades. Popper rebutja també l'inductivisme, com ja he dit abans, mètode clau per als
neopositivistes, i en canvi dona un paper privilegiat al mètode hipotetic-deductiu, que consisteix
en l'identificació d'un problema, formulació de una hipotesis explicativa, deducció de prediccions a
partir de la hipòtesi i contrastació de les deduccions amb l'experiència. Si la conclusió és falsada, es
rebutja; si no es pot falsar, s'accepta com a vàlida fins que no hi hagi una altra hipòtesi que sigui més
vàlida. També xoca amb els neopositivistes al fet que considera que els enunciats metafísics tenen
sentit, encara que no els considera científics, ja que no es poden falsar ni comprovar per recurs
algun a l'experiència.