Kant intentava sotmetre a judici la raó.

Primer ens deia que: “No és possible demostrar racionalment l’existència

de Déu”.

Critica diversos intents d’argumentar teòricament, les suposades proves

de l’existència d’aquests, suggereix que els problemes tradicionals de la
filosofia es resolen millor adoptant, com a hipòtesi, el punt de vista que el
coneixement no es regeix per l'objecte, sinó aquest pel coneixement, ja
que, admet que tot coneixement comença per o amb l'experiència, no tot
prové d'aquesta. Per tant, només es coneix quan resulta possible imposar
a l'objecte aquells elements a priori, propis del subjecte, que possibiliten
un coneixement universal i necessari.

En aquest cas, l’ésser suprem.

En aquest fragment, Kant ens diu: Que ningú pot afirmar-li que Déu
existeix perquè no té les proves necessàries, tampoc s’hi pot negar,
perquè ell tampoc les té, a tot això hi arriba a través de la crítica
transcendental, i a la raó pura, qui la convençut. Cito : “Quan sento que un
cap molt poc comú pretén haver demostrat que no hi ha llibertat de la
voluntat humana, que no hi ha esperança d'una vida futura, que no
existeix Déu, tinc curiositat per llegir el seu llibre[...] sinó perquè la crítica
transcendental, que m'ha revelat tot el que la raó pura emmagatzema,
m'ha convençut.

La raó pràctica pura s'interessa per com han de ser les coses i, per
aquesta raó, del raonament moral o pràctic.

En aquest fragment també podem veure-hi com la llibertat, la

immortalitat i l’existència de Déu, són tant exigides a priori per la raó
humana, com condicions de possibilitats de la llei moral. Existeix
coneixement científic i indaga com és possible que l’home és moral,
indaga les condicions de possibilitat d’aquest fet: són els “postulats” de la
raó pràctica.

El primer d’ells, la llibertat. La llibertat és un postulat de la raó pràctica

perquè coincideix amb la primera reflexió de la raó sobre la mortalitat. Si
l’home és moral, la moralitat és, “ben suprem” de l’home.
La consideració del “ben suprem” de la moralitat que ha de poder
identificar-se amb el bé complet de l’home porta a pensar en la necessitat
d’una voluntat humana lliure, la immortalitat i en l’existència d’un ser
suprem. És a dir, els tres “postulats de la raó pràctica”.

Arribaríem a la conclusió que: Només és possible creure en l’existència de

Déu com un postular de la moral. El que Kant anomena “prova moral”. La
idea seria que la mortalitat condueix inevitablement a la religió, i això ens
porta a que a Déu se’l pot “postular”.

Kant ni afirma ni ho desmenteix, té clar que això és cosa de la moralitat de

l’ésser, ens exigim massa respostes a vegades.