FILTRE ANTIPARTICULES

(FAP)

Assignatura: Química de l’automòbil.

Tutor: Xavier de las Heras
Autors del treball: Daniel Rico i Pau Gabas
Curs: 1r Enginyeria de l’Automoció
ÍNDEX
ÍNDEX 1

1.INTRODUCCIÓ. 2

2. QUÈ ÉS UN FILTRE ANTIPARTICULES (FAP)? 3

Com funciona? 3
Regeneració 4
3. COMPOSTOS QUÍMICS EN EL FILTRE ANTIPARTICULES 5

4 PROCESSOS QUÍMICS EN EL FILTRE ANTIPARTICULES 7

5. CONCLUSIONS 9

6. WEBGRAFIA 10

1
1.INTRODUCCIÓ.
La proposta de treball que es duu a terme es la búsqueda d’un procés o compost químic, els
quals pertanyen al món de l'automoció, més concretament als automòbils, com per exemple,
els fars halògens de xenon o els processos que es duen a terme dins la cambra de combustió. En
aquest cas hem triat els filtres antiparticules (FAP), situats al sistema d’expulsió de gasos ja que
creiem que, avui dia, una de les coses més importants a tenir en compte a l’hora de la fabricació
d’un vehicle automòbil, es complir les lleis que estableixen els òrgans governamentals tant de
seguretat, de disseny i de fabricació. Però, una de les normes que porten més mals de cap als
fabricants, son les normes de anticontaminació, cada vegada més estrictes i difícils de complir.
Per aconseguir que els vehicles estiguin dins del rang límit d'emissions, els fabricants utilitzen
diversos sistemes per rebaixar les emissions per mitjà de la conversió de partícules nocives pel
medi ambient a partícules que no influeixen en el canvi climàtic ni destrueixen el medi ambient.

En caràcter d’anticontaminació la llei per la qual es regeixen les normativas s’anomena EURO
Aquestes normatives són legislacions sobre les emissions contaminants que promulga la UE per
als vehicles que vulguin comercialitzar-se en el seu territori. La primera, l'Euro 0, es va establir
el 1988 i, des d'aleshores, aquestes normes i les seves limitacions d'emissions han precipitat
l'arribada i generalització en els vehicles d'elements com els catalitzadors -de obligada
instal·lació a partir de la Euro 1, establerta en 1992-, els filtres de partícules -obligatoris en els
dièsel a partir de l'aplicació de l'Euro 5- o els catalitzadors SCR amb AdBlue -aquests últims, i per
als dièsel, obligatoris des de l'entrada en vigor de l'Euro 6-.

Evolució de les normes Euro en el transcurs de el temps. valors màxims

d'emissió de NOx (ordenades) i de material particulat (abscisses).

Quan observem aquesta grafica es veu clarament que que aquestes lleis son cada vegada mes
restrictives fins al punt de construir elements com el filtre antiparticules que es el objecte
d’estudi d’aquest treball.

2
2. QUÈ ÉS UN FILTRE ANTIPARTICULES
(FAP)?
S’anomena filtre antipartícules al dispositiu situat al tub d’escapament dels automòbils
encarregat de retenir i destruir partícules sòlides amb l’objectiu de reduir el nivell d'emissions
produïdes, especialment en els motors dièsel, i es poden identificar dos tipus de filtres
antipartícules:

- Sense additiu: Col·locats prop del motor, just després del col·lector
d’escapament per a que quedin exposats a les altes temperatures i dels gasos
que acaben de sortir del motor.
- Amb additiu (addblue o urea): Els filtres amb additiu de cerina es situen més
allunyats ja que el additiu que utilitzen fa que es baixi la temperatura necessària
per a la crema de partícules acumulades.

Com funciona?
El filtre antipartícules, també conegut com FAP o DPF, és un dispositiu que conserva les
partícules sòlides generades pels motors en les seves parets poroses. Un cop ple el filtre, s'inicia
una anomenada regeneració consistent en la incineració de partícules.

Per aconseguir la incineració, el vehicle injecta més combustible al motor i augmenta la

temperatura del gas d'escapament a 600 oC per cremar aquestes partícules sòlides. Aquest
procés es repeteix periòdicament a intervals que varien en funció del fabricant, entre 400 i 800
quilòmetres depenent del model i l'ús que se li dóna.

3
Regeneració
Per evitar que el filtre es saturi tant que l'escapament quedi tapat, i per tant el motor no pugui
"respirar", de tant en tant s'ha de regenerar. Això és un procediment que crema les partícules
exposant-les a una alta temperatura, de manera que el filtre es neteja. Aquesta crema implica
l'oxidació d'ells, transformant-los en gasos que no són perjudicials per a la salut.

La regeneració es realitza de forma automàtica i està controlada per un sistema electrònic

complex. El primer element és el sensor que detecta si el filtre de partícules està saturat, és un
mesurador de diferència de pressió entre l'entrada i la sortida del filtre. Si la pressió s'eleva a un
cert nivell, s'entén que s'ha saturat i toca la regeneració.

Per a la regeneració el motor ha d'elevar la temperatura dels gasos d'escapament per cremar
les partícules, i per fer-ho la gestió electrònica sol injectar una mica més de dièsel a la cambra,
de manera que el foc quedi atrapat en l'escapament.

La regeneració triga un temps, uns 15 o 20 minuts, en què el motor no s'ha d'aturar i al mateix
temps cal correr a una velocitat no massa baixa, almenys per sobre de 2.000 o 2.500 rpm, per
afavorir l'alta temperatura en els gasos d'escapament. Durant la regeneració, el consum de
gasoil augmenta en l'ordre del 10 al 15%.

4
3. COMPOSTOS QUÍMICS EN EL FILTRE
ANTIPARTICULES
CORDIERITA.

La cordierita (mineralogia) o iolita (gemmologia), és un mineral ciclosilicat de ferro,

magnesi i alumini. La seva fórmula és: (Mg,Fe)2Al4Si5O18 on poden haver-hi proporcions
variables entre ferro i magnesi. Existeix una solució sòlida entre la cordierita rica en ferro
(sekaninaïta) i la cordierita rica en magnesi.

CARBUR DE SILICI

És un compost de silici i carboni. Té un punt de fusió de 2700 ° C, per la qual cosa és altament
improbable que es fongui durant la regeneració. Es compon de petits segments units amb un
ciment especial que li permet suportar l'expansió tèrmica. També presumeix d'una eficàcia de
filtració de l'99%. Se sol utilitzar en equips originals i filtres de partícules dièsel catalítics.

PLATI

Es tracta d'un metall de transició i quan és pur és blanc grisenc, preciós, pesat, mal·leable i
dúctil. És resistent a la corrosió i es troba en diferents minerals, sovint juntament amb níquel i
coure; també es pot trobar com a metall.

5
RODI

És un metall de transició, poc abundant, del grup del platí. Es troba normalment en menes de
platí i s'empra en alguns aliatges de platí.

PAL·LADI

El pal·ladi és l'element químic de símbol Pd i nombre atòmic 46. És un metall de transició del
grup del platí, dúctil, mal·leable i poc abundant.

6
3.1 PROCESSOS QUÍMICS EN EL FILTRE
ANTIPARTICULES
A continuació nombrarem les partícules que surten del motor:

Partícules dels gassos d’escapament (no

tractats):

-CO: el monòxid de carboni se sol produir en els

motors de gasolina (una mica menys en els
dièsel) quan la combustió no és completa a
causa d'un excés de combustible o una falta
d'oxigen en la barreja.

-CO2: diòxid de carboni, no es letal en

concentracions normals i es troba de forma
natural a l'atmosfera.

-HC: són hidrocarburs no cremats o cremats parcialment que s'emeten pel tub d'escapament
causa d'una combustió incompleta

-Benzopirens: els benzopirens són partícules sòlides que es generen per la combustió del
gasoil, que conté més impureses que la gasolina a l'estar menys destil·lat que aquesta.

-Òxids de sofre: a causa de les impureses de sofre presents en els combustibles, es generen
òxids de sofre.

-NOx: els òxids de nitrogen, precisament els causants de la polèmica de Volkswagen i l'EPA. Es
produeixen al elevar la pressió dins del cilindre i aL treballar amb mescles pobres en
combustible, pel que estan més presents en els motors dièsel.

Partícules dels gasos d’escapament (tractats):

-H20: Aigua resultant del procés químic que es duu a terme dins el filtre antipartícules.

-CO2: El diòxid de carboni no s’elimina per complet pero si una gran quantitat

-N2: En condicions normals, el nitrogen elemental és un gas diatòmic incolor, inodor, insípid i
majoritàriament inert, que constitueix el 78,09% del volum de l'atmosfera terrestre.

7
El procés químic que es duu a terme:

Com es pot observar en la imatge (en aquest cas es un filtre el qual pren la utilització del líquid
addblue per duu a terme la conversió) els processos del filtre antipartícules son químics 100%.
A l’entrada del filtre trobem les partícules nocives que per mitja de les reaccions amb els
diferents minerals pels quals estan formats es transformen en altres tipus de partícules les
quals han rebaixat el seu nivell de contaminació i s’expulsen en forma d’aigua i nitrogen.

8
4. CONCLUSIONS
En l’actualitat, no existirien els vehicles dièsels si no tinguessin aparells anticontaminants com
es el cas del filtre antipartícules, es a dir que es innegable que es una peça clau en la fabricació
d’un automòbil i mes avui en dia ja que la contaminació es un dels temes mes “peliaguts” de
l’automoció. Cal afegir que des de que van sorgir els filtres antipartícules el treball de
investigació i recerca sobre aquest element ha sigut molt abundant ja que ha sigut necessari
per complir les normatives anticontaminació, cada any mes restrictives.

En definitiva si els vehicles de combustió interna segueixin complint les normes de

contaminació i poden continuar circular es gràcies als filtres de partícules.

9
5. WEBGRAFIA
MotorPasion (Diari digital) 14 Agost 2019
https://www.motorpasion.com/compactos/el-ocaso-del-diesel-el-filtro-de-particulas
ITV Official web. Noticia: Filtros Antiparticulas. 25 Gener 2018
https://itv.com.es/filtro-
antiparticulas#:~:text=El%20filtro%20antipart%C3%ADculas%20es%20un%20dispositivo%20qu
e%20se,motor%2C%20lo%20que%20m%C3%A1s%20com%C3%BAnmente%20conocemos%20
como%20carbonilla.
Diseño Catalitzadores 3 vias.CESVIMAP 20 Desembre 2017
file:///C:/Users/Pau%20Gabas%20Lavilla/Downloads/Dialnet-
CatalisisAutomovilYMedioAmbiente-868423.pdf

MEDICIÓN DE LAS EMISIONES DE GASES DE ESCAPE DE LOS VEHÍCULOS AUTOMÓVILES. DE LA

HOMOLOGACIÓN A LA INSPECCIÓN TÉCNICA. Madrid, 12 de juliol de 2016.
http://www.f2i2.net/documentos/lsi/jornadas/20160712_Emisiones/Presentaci%C3%B3n%20
JORNADA%20EMISIONES%20madrid%202016_JLSR_r1.pdf

SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO Nº 73 Julio 2013

https://www.insst.es/documents/94886/175731/N%C3%BAmero+73+(versi%C3%B3n+pdf)

10