AJUNTAMENT DE BARCELONA

'
DEFENSA PASSIVA ANTIAERIA

REFUGIS

lnstruccions elementals pera la

protecció contra els atacs aeris amb
bombes explosives o incendiaries
. - - -- -- - - - S U M A R 1- - - .
PRELIMINAR
EFECTES DE LES BOMBES
IDEES GENERALS DE PROTECCIÓ
REFUGIS EN GENERAL
REFUGIS EN EDIFICIS DE NOVA PLANTA
HABILITACIÓ DE REFUGIS EN EDIFICIS EXISTENTS
REFUGIS EN SOLARS NO EDIFICATS
RASES I GALERIES DE MINA
REFUGIS COL·LECTIUS
EQUIPAMENT DELS REFUGIS

3
PRESENTACl·Ó
D'en~a de la guerra europea, en el curs de la qual, per pri-
mera vegada, s'utilitza l'aviació com arma de combat, gai-
rebé totes les nacions s'han preocupat de construir refugis
de protecció de la població civil contra els atacs aeris o,
a!menys, d'establir sobre base experimental i de calcul unes
normes que servissin de guia per a l'esmentada construcció.
Espanya, que· no sofrí directament els efectes de la gran guer-
ra, fou, fins el 19 del proppassat julio!, el país més alegre
i confiat que p1.,gui imaginar-se, en el que es refereix a de-
fensa passiva antiaeria. Ningú no es recorda, o no volgué
recordar-se, de l'abandó en que es deixava els ciutadans
sense defensa davant possibles incursions de vaixells i avfons
enemics.
1, naturalment, s'esdevingué la sublevació feixista, i les
maquines mortíferes de !'aire, al servei de la barbarie, han
escampat arreu .la desolació i la mort!. Quantes de vides de
dones i d'infants han estat segades per la metralla del fei-
xisme a causa de la inepcia deis governants que regentaven
els interessos de la terra iberica ! Si s'hagués fet menys de
política i més d'obra al servei del poble; si, en una paraula,
s'hagués estat a !'altura de les circumstancies, en produir-se
el moviment feixista no ens hauríem trobat que tot estava
per fer en tan humanitari problema.
l'abandó arriba a l'extrem que ni tan sois existeix reglament
oficial per a la construcci6 de refugis. S'han editat, aixo
sí, en !'esfera particular, una serie de fascicles que recopilen
i resumeixen les disposicions estrangeres; pero en la major
part d'aquestes publicacions s'hi transcriuen normes d'origen
5
diferent i, per tant, hi són citades disposicions í xifres con-
tradictories i s'hi consignen dades de dubtosa exactitud pel
fet de limitar-se a extractar el contingut de textos estran-
gers. Així mai no s'hi tenen en compte els procediments
propis i habituals de construcció a Catalunya i en especial
a la nostra ciutat -aixo sol justificaria l'aparició d'aquest
opuscle- ni tampoc els d'Espanya, essencia lment diferents
en molts llocs, deis emprats en altres pa"isos. '
En aquestes condicions, la missió que ens fou enccmanada
de salvaguardar, en el possible, la vida deis barcelonins, havi~
d'ensopegar, indiscutiblement, amb infinitat de dificultats
de tots els ordres. Per altra banda, no es tracta d'una obra
que es pugui improvisar, més que més en una ciutat com
la nostra. Malgrat aixo, s'ha fet molt i es segueix fent el
que ens és possible. Ben cert que ha estat necessari que tot-
hom se superés a si mateix, i ho fem constar amb satisfaccio
Sobre el treball efectuat i el que s'efectua en materia de
construcció de refugis a carrec de l'Ajuntament, i sobre l'as-
sesorament municipal i el lliurament de materials al ve"inat .
en els refugis que aquest realitza amb el seu !loable esforc;
personal i economic, fou encomanat als Serveis Tecnics de la
Conselleria-Regidoria al meu carrec la redacció d'aquestes
pagines de divulgació que, lliures, al nostre entendre, deis
defectes assenyalats en altres pagines similars, són interes-
sants per als tecnics, practiques per als obrers del ram de · 1a
construcció i facilment entenedores per als no iniciats en
aquest art.
En nom de l'Ajuntament de Barcelona m' és plaent de pre-
sentar- les i aferir-les als ciutadans de la capital i a tot el
poble de Catalunya.
Barcelona, maig del 1937.
M. MUÑOZ DIEZ
Conseller-Regidor d'Urbanització i Obres,
Representant de l'Ajuntament en la Junta ·
de Defensa Passiva.
6
AJUNTAMENT DE BARCELONA
Conselleria-Regidoria
d'Urbanització i Obres
Serveis Tecnics
PRELIMINAR
Abans d'entrar en materia, sembla oportú que s'exposin unes
notes justificatives i aclaridores d'algunes de les qüestions
a tractar.
PLA GENERAL. - Sense voler fer una divisi6 absoluta en
la classificació de materies, hom n'ha establert l'ordre co-
men~ant per les idees de caracter general, d'un sentit més
tecnic que la resta, i continuant després pel que podríem
dir-ne aplicacions, donant-hi un caire eminentment practic.
CASOS. - No es tracta, en aquest fascicle, res o gairebé
res que faci referencia directament a la defensa passiva
contra els gasos. L'existencia d'un opuscle editat pel Co-
missariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
amb el títol Ciutada: ¿que has de fer davant la guerra
aeria?, en el qual s'estudia científicament i practica, ex-
tensament i amb precisió, aquesta important materia, excusa
d'insistir sobre aquest punt, sobretot quan la protecció con-
tra els gasos, si no és individual (caretes, vestits espe-
cials, etc.), té lloc mitjan~ant els mateixos refugis que pro-
tegeixen la població contra les bombes explosives, assegu-
rant-se que estiguin perfectament ai"llats de l'aire exte-
rior, especialment de la part baixa (la qual amb més
facilitat pot quedar envaida molta estona deis esmentats
gasos) , i disposant les entrades i sortides en forma de res-
closes.
TAULES. - En el text hom trobara nombrases taules des-
tinades a facilitar la tria deis materials utilitzables en la
construcció de refugis nous i a fixar-ne el gruix, ensems
de les condicions d'un refugi existent i els materials i grui-
xos que cal emprar a fi de millorar les condicions de segu-
7
retat. Per a major claredat --per bé q ue a ixo no ha estat
possible d'assolir-ho d'una manera absol uta , per raó de la :Efectes
daredat mateixa-, la major part de les taules que fan de les bombes explosives
referencia a efectes produ'its per les bombes han estat dutes
als capítols d'idees generals, intercalant entre els que s'ocu- Les bombes explosives són les preferides en atacs aeris, per
pen d'aplicacions practiques gairebé totes les taules que tal com, ultra llur eficacia destructora, poden deprimir la
tracten de materials directament. moral de la població, sobretot quan són llan~ades copio-
. sament.
VALOR DE LES TAULES. - A les dades n umeriques con-
tingudes a les taules cal no donar-hi un va lor absolut, sinó Les bombes d'avió poden arribar a terra amb un angle
un valor aproximat. Serveixen principal ment de referencies ,de 70 º a 90 º i una velocitat, variable segons !'altura,
d'orientació, car el redu"it nombre d'experiencies en que pero maxima, per a les pisciformes, de 260 metres per
estan basades i les dificultats de llur execució, així com segon, que correspon a una caiguda des de 6.000 metres,
la complicació del plantejament de teories i. calculs, fan passats els quals la velocitat esdevé uniforme (velocitat
que els manqui el valor estrictament científic i matematic '!I de reg im).
que acostumen a tenir les taules que es pub liquen en lli- ¿Que s'esdevé quan una bomba explosiva cau, per exemple,
bres tecnics d'altres materies. damunt un massís de formigó? ( Fig. l.)
FORMICONS. - Tots els formigons de que es parla en
aquest opuscle es suposen constitu"its per 300 kg. de ciment
portland artificial, 0 '40 m. 3 d'arena i 0'80 m.ª de grava
{en volum, aproximadament, 1 part de port land, 2 d'arena
i 4 de grava) , quantitats que donen sensiblement un metre
cúbic de formigó. Si s'empra formigó de 4 00 kg. de port-
land per m:' (en volum, aproximadament, 1 part de portland,
1 ½ d'arena i 3 de grava), els gruixos poden reduir-se a
quatre cinquenes parts deis alla indicats.

Fig. 1 - Efectes d ·uno bombo explosivo

1 . La for~a viva de la caiguda fa que !a bomba penetri en

el formigó (impacte). La penetració d'una bomba de 100
quilos, amb espoleta retardada de 1/20 a 1/ 1O de segon,
varia, segons el punt d'impacte i la qualitat del material,
9
 1

entre 35 i 55 cm. La mateixa bomba, si cau en terra de

conreu, penetra 4'40 m. Com sigui que la pressió actua instantaniament, la destn.tc-

2. L'espoleta provoca l'explosió pe~ la fo rdc;a el xpbansibva

gasos despreses en inflamar-se la carrega . e a om a. . s:
ti~ ció és maxima on e ls elements són petits respecte a la
massa d'aire.

elata l'envolupant metaHica prima i és triturat el form1go És difícil de calcular l'acceleració de la massa d'aire, pero
en una zona adjacent al projectil. s'observa que buf i succió minven rapidament amb la dis-
tancia. En el cas d'una bomba de 100 quilos amb carrega
de 50 quilos:
Destrucció de formigó per impacte
Pes de lo Penetro ció Radi de
a 20 m. de distancia l'augment de pressió és de 250 g./cm.s
bombo kgs. h destrucció » 50 » » » » » » » 40 »
» 100 » » » » » » » 1O }>
50 0'50 0'70 0'95
100 0'52 0'90 1' 16 Per a un tanteig, es pot admetre una reducció en raó inversa
250 0'75 1'30 1'68 al quadrat de les distancies.
1000 1'06 2'00 2 '53 Les instruccions de la Comissió Federal Sui·ssa de defensa
Cal tenir en compte que, quan la bomba penetra molt, bona aeria passiva dóna, per al cas de construccions mo!t lleuge-
part deis efectes explosius poden ésser esmorteits. D'altra res ( portes, porticons, embans) la següent fórmula:
banda atesa la inevitable imprecisió del bombardeig, hi ha,
p = 35.700. Q
avant~tge en atacar amb bombes relativament pet ites, com R:1
resulta de les dades següents:
en la qual
Efecte d'una tona de bombes explosives P pressió en Kg./m. 2
Nombre Pes de codo Rodi de des- Superfície Superfíci e toto t
Q = pes de l'explosiu en Kg.
de bombes uno kgs. trucció m. destruido m2 destrui do m2 R = distanc ia en metres.
La zona en que els efectes del buf es dei xen sentir pro-
1 1.000 2'00 12 '60 12'60 duint desperfectes greus és la següent:
2 500 1'65 8 '60 17'20
4 250 1'30 5 '30 21 '20 Rad i
Bombes Corrego de la zona
10 100 0'90 2'54 25'40
20 50 0'70 1'54 30'80 50 Kgs. 10 Kgs. 30 mts.
3. L'explosió i)Osa en vibració !'aire circumdant i actua- 100 » 53 » 75 »
damunt els edificis propers en forma de pressió (buf) i d'as- 300 » 180 » 135 »
piració (succió). Cal advertir que, a certa distancia del !loe 1000 )) 600 » 250 »
on esclata la bomba, la succió pot fer més efecte que la 4. Per l'explosi6 entra també en vibraci6 el terreny, com
pressió, no solament perque és de més !larga duració r en sacsejada sísmica. Cal, dones, que els edificis tinguin
correspon a major gradient, ans enca ra pe rque la cons- bons fonaments, i que aquests desaendeixin 50 cm. per
trucció dels edificis només té en compte els efectes de sota de la maxima profunditat de penetració deis projec-
pressions latera Is exercides des de fora ( vent) . tils, tal com s'expressa en el següent quadre:
10
11
Pes previst de Roques Graves Terra Terra Les cases de construcció ordinaria no poden resistir t'ener-
les bombes toves compa ctes sorrenca ca Icaria gia que representa la caiguda d'una bomba de 100 quilos
des de !'altura a que obliga mantenir els avions una bona
50 Kgs. 2.20 m. 1.90 m. 3.10 m 4.00 m. defensa antiaeria.
100 » 2.40 » 2.00 » 3.40 )) 4 .30 »
3.50 » 2.80 » 5.00 » 6.60 » Segons l'angle d'incidencia de la trajectoria de la bomba
300 » amb la superfície afectada, el recorregut d'aquella es mo-
Quan les parets estan poc carre_gad~s.' siguin de planta baix~ difica com segueix:
0 de soterrani per tal que res1ste1x in els efectes del buf 1 Angla
sacsejament c¿mbinats, les de planta baixa, i els de sacseja- d'incidencia Terres naturals
ment les de soterrani, si són de formigó armat, han de tenir
Oº a 15º La bomba rebot, deixant sobre el terreny
les següents mides:
un sale poc marcat.
Pes previst de Gruix 15º a 25º La bomba, segons la seva velocitat, i se-
les bombas de la paret
gons també la seva forma més o menys
50 Kgs. 0.80 mts. afuada, rebot després d'un cert recorre-
100 » 1.00 }) gut subterrani, quedant enfonsada a terra
~ a determinada profunditat.
300 » 1.50 »
25º a 40º La bomba segueix sovint un recorregut
Les parets enterrades convé que estiguin separades del terreny subterrani tortuós, i tendeix a retornar a
natural per una paret de pedra en sec, de 0'50 m. de gruix, la superfície.
que faciliti l'expansió deis gasas produits per l'explosió.
40º a 90º La bomba segueix, en general, un recor-
5. La runa produida per l'explosió és projectada amb gran regut subterrani rectilini, i se n'enfonsa
violencia contra les construccions proximes. La zona de una quantitat que depen de la seva ve-
projecció presenta forma canica corresponent, a l'embut locitat, forma i pes, i de la classe de-
obert per !'impacte; aixo fa que el soterrani no sofreixi l'ac- terreny.
ció explosiva mentre teta la resta de la casa esta amena~ada
Angla
de destrucció. d'incidencio Massís de formigó
6. També és llaneada amb violencia la metralla dintre lá Oº a 45º Sempre rebot.
mateixa superfície ~onica que la runa. 45° a 60º Rebot dubtós.
7. En determinades circumstancies l'explosió :pot provocar 60º a 90º Penetra sense rebotre.
un incendi.
L'impacte i l'explosió de la bomba es consideren com efec- Idees generals
tes immediats, mentre que tots e ls a ltres fenomens es tenen de protecci6
per efectes indirectes. Sovint la diversitat de forces desen-
volupades, en esclatar la bomba, exigeix proteccions contra- La protecció deis edificis pot aplicar-se de cinc maneras:
dictories; cal, pero, sospesar-ne la importancia i constatar l'a- (Fig. 2):
vantatge de prescindir gairebé sempre deis efectes immediats
per tal d'oposar millar defensa contra els altres efectes. És un A) Detenir la bomba mitjanc;ant un terrat blindat. -
punt de gran importancia sobre el qua! s'insistira més en- Aquest recurs, caríssim, només és oportú en ediflcis de
davant. 1$
12
 gran importancia militar, política o administrativa. 1 cal
pensa r que, si amb bombes d'extraordinaria potencia s'ateny
la destrucció de la coberta, la runa projectada constitueix
un gran perill.
A 8 e
Fig. 2 - Moneres de protegir un edifici
B) Frenar la bomba en travessar e ls trespols. No és pos-
.,
sible refiar-se'n gaire i_ la protecció contra !'impacte val
només per als pisos inferiors.
C) Refor~ar les parets perimetrals, per tal de protegir ex-
clusivament contra runa o metralla. És un bon sistema si
hi ha poca probabilitat d'impacte (cases a"illades) i la
construcció té poca al~aria.
D) Salvar l'estructura a base d'organitzar-la com esque-
let metal•lic o de formigó armat amb unions rígides. L'ex-
plosió, tant si s'esdevé a fara com a dins l'edifici, des-
trueix el material lleuger de forja i de ixa intacta la carcassa
( valvula de seguretat) . Cal no perdre de vista que adhuc
les bombes més petites rebenten els forjats. Per aixo resulta
preferible la solució que segueix.
E) Estructura esqueletica i coberta blindada, a preva de
bombes de poc pes. Aquest és e l sistema optim per a les
cases deis densos nuclis urbans.
La protecció d'una c:onstrucció aillada pot assolir-se:
A) Afovorint la desviació del projectil. - Es pot obtenir
la desviació de fa trajectoria de la bomba donant a la su-
14
perfície de , 1'o~ra formes apuntades ( vol ta, plans inclinats) .
La forrna d og1va de la punta del projectil fa que aquest re-
boti en topar amb les indicades superfícies.
Si la construcci~ so~resurt del terreny, l'explosió tindra lfoc
bastant lluny d ell , sense enfonsar-se previament a terra.
És un avantatge important d'aquesta mena de defenses. {Fi-
gura 3.) Igual efecte de desviació pot ésser ates amb xarxes
Fig. 3 - Engraellat per a desviar les bombes
de protecció disposades obliquament amb relació a la tra-
jectoria; les quals xarxes, en actuar sobre l'ogiva o sobre
l'empenatge, poden fer bascular la bomba i desviar-la.
Aquestes xarxes de protecció estan consti t u'ides, general-
ment, per un engraellat de taulons de fusta de 3" X 9" o
pei° bigues de ferro de mides semblants, posades de cantel!,
espaiades, maxim, O' 15 m., recolzades damunt uns al tres
taulons o bigues travesseres, ben apuntalades, seguint, les
superiors, la direcció de les línies de maxim pendent de la
superfície inclinada.
B) Provocant l'explosió prematura. - S'ha de buscar un
efecte de frenatge per tal que el projectil esclati abans de
penetrar profundament al sostre del refugi. Pot obtenir-se
aquest resultat per mitja de !loses d'explosió. Quan aquestes
són de formigó armat han, de tenir els següents gruixos:
lS
 Col-locades horitzontalment
Pes p revi st de G ruix de la te nen massa suficient per a resisti r el buf. L'esmentada sub-
les bombes llosa en cm . divisió caldra realitzar-la sempre en els loca ls de gran ca-
paci tat.
50 Kgs. 65 cm.
100 )) 85 ))
300 » 125 »
lnclinades a 45° 1frenalge integra l)
Pes previst d e G ruix de la
les bo mbes llosa en cm.

50 Kgs. 45 cm.
100 » 65 »
300 » 90 »
Les xarxes de prote~c~ó- assole ixen també aquest objecte. !íl,
lgualment, en un ed1f1c1, e ls t respols deis pisos, si tenen
suficient resistencia, act uen com llosa d'explosió en relació
1 1
amb la planta baixa i soterrani.
Quan el frenatge vol assolir-se amb xarxes de protecció,
aquestes s'han de col-locar a sobre del sostre i no pas a sota,
purx que llur efecte principal és de provocar l'explosió el
més aviat possible. Els e lements constitutius de la xarxa
cal que siguin suficientment llargs per a quedar amb els
extrems encastats a les parets, en previsió d'un enfonsament
tota l del sostre per efecte de l buf. Tampoc no esta de més
protegir- lo inferiorment amb un empostissat ben apuntalat, Fig. 4 - Abast deis efectes d'uno bomba en una cruill a de l'e ixa mpla
a fi d'evitar els danys que pugui produir en caure.
Refugis
C ) Localitnnt els efectes de l'explosió. - Per tal de lo- en general
cati tzar e ls efectes de les exp losions, s'ha de donar a les
parets verticals una protecció suficient per impedir que siguin Per !ª1 d'allunyar ~Is perills derivats del bombardei g aeri,
destruides o boícades pels projectils que puguin esclatar-hi cal a1xoplug~r la maJor part de la població en refugis ad ients,
a prop. que ~rotege1xen contra la metralla ¡_ contra l'ensorrament.
Per be que en aquestes instruccions s'omet la defensa contra
Demés, convé no dona r als locals una molt gran cabuda. 1:s el_s _gases, s'estu?iar,an els refugis de manera que sense greus
preferible, per contra, fer- ne més de petits, amb l'objecte d1f1cultats pugum esser habilitats per a protecció contra els
de no exposar ensems un gran nombre de persones als efec- efectes de la guerra química.
tes d'un mateix impacte. També sera prudent subdividir-los
convenientment. Aquesta subdivisió sera efica~ si els mu rs Els refu~is _s'han d'organitzar, a base deis efectes produits
de partió són solidament ancora ts a terra i a les parets i pels proiectils o bombes de maxim efecte dintre els normal-
ment emprats (bombes incendiaries, bombes explosives fi ns
16
17
a l 00 quilos de pes, granades trencadores), ~ en f~rma que
no tan sois protegeixin contra els efectes 1mmed1ats deis
artefactes ( incendi, penetraci6, explosió amb projecció de
metralla), ans encara contra els indirectes ( buf, succió, pro-
jecció de terres, runa i materials, ensulsi::iment, enderrocs,
incomunicació amb l'exteriod, tot en íntima relació amb
els procediments constructius corrents a la localitat. Voler,
amb caracter general, obtenir una defensa major de l'abans
indicada, o sía preveient !'ofensiva amb mitjans de major
potencia, fóra fer economicament impossible una proteq;ió
suficientement efica~ per a la majoria deis casos, i aixo
equival a dir que la protecció absoluta només pot ésser atesa
en casos excepcionals.
Per altra banda, quan la defensa passiva antiaeria constitueix
un pla estatal, regional o municipal, amb molt de temps i
cabals abund¡mts per a realitzar-la, es poden prendre pre-
caucions d'una major eficacia; pero quan el problema reque-
reix una solució rapida i ensems economica, per correspon-
dre a la iniciativa particular el portar-la a terme, sufragant
directamenf gran part de les despeses, aleshores no tan sois
no es pot ésser tan exigent quant a seguretat absoluta en
relació amb els mitjans combatius, sinó que adhuc cal tenir
en compte el percentatge de perill que cada un deis efectes
de l'agressió representa. És tan petita la probabilitat de so-
frir l'acció directa de l'explosió, proporcionalment a la pos-
sibilitat d'ésser-ne afectat pels efectes indirectes, que
gairebé sempre té avantatge prescindir de la protecció contra
aquella, preveient, pero, la manera de reduir al mínim
la seva zona d'actuació, per tal_ d'oposar una millor defensa
contra els altres efectes. (Fig. 4.)
Tenint _en compte, dones, el que es deixa exposat, així ~om
els procediments constructius propis de la urbs barcelonma,
a continuació s'esmenten unes idees generals que poden ser-
vir d'orientació per a la construcció de refugis en els edi-
ficis i per l'habilitació, a igual fi, deis locals en ells existents.
Refugis en edificis
de nova planta
En projectar cases de nova planta, d'antuvi cal observar les
prescripcions referents a la defensa passiva, tenint present
per als refugis les següents condicions generals:
18
Lª S~tuació. - Si és possible, s'habilitarA el soterrani. Són
conven1ents les caves pregones, estretes, cobertes amb volta,
.entre murs de gruix suficient, perque barrin !'entrada a fá
metralla .. Procurar que al damunt no hi hagi dependendes
on pugum amuntegar-se mobles i. altres objectes de gran
.pes, i que estiguin lluny de calderes o de magatzems de
generes inflamables. Evitar les canalitzacions.
2 .ª Forma. - La planta ideal és un rectangle allargassat
amb dos accessos oposats. En refugis senzills, un deis acces-
sos és substitui"t per una finestra escalable com a sortida
accidental. Anexa a l'accés cal formar la resclosa preveient
el cas d'atac amb gasas. ( Fig. 5.)
Fig. 5 • Planta ideal pera refugi
3.ª Dimensions. - lmposades pel nombre de les persones
que s'hi abriguen. Si no hi ha instal-lació de ventilació for-
c;ada són necessaris 4 m. 3 per persona, amb els quals la per-
manencia pot ésser de 3 a 4 hores. Convé recluir al mínim
el nombre de refugiats; es recomana de no passar de 50 per-
sones per local. Els refugis grans han de subdividir-se mit-
janc;ant parets de 30 cm. ben lligades amb els murs peri-
metrals.
4.ª Sostre. - Cal que tingui resistencia per suportar la
caiguda de la runa de l'edifici esberlat per l'explosi6. Ge-
neralment no s'intenta protegir els refugis, en cases d 'habi-
tació, contra !'impacte de bombes explosives. Per al calcul
del sostre es té en compte el pes de l'obra per damunt del
-socol, la carrega permanent de trespols i la sobrecarrega efec-
tiva. És ciar que no sempre s'ensorra tota la casa; ca l, pero,
pensar en l'acció dinamica. Els reglaments estrangers pro-
posen com a sobrecarrega addicional per al sostre del refugi:
1.500 Kg./ m. 2 fins a 2 pisos
2.000 » » » 4 »
2.500 » » » 6 ,.
1?
Amb tot, el sistema constructíu emprat a casa nostra de
trespols lleugers ( revoltons sobre bigues amb els carca~yols N ombre de
rnassíssats = 200 a 300 kg. per metre q uadrat, segons l'al- pi sos a més la
planta baixa
Edifl cis amb form igó
armat
Trespols de big-ues
~ada de les bigues), parets ínteriors de ca rrega primíssímes de fusta
i poc pesants ( fabrica de maó de O' 15 m. de gruíx 240 = 4 5.500 Kgs./m 2 5.000 Kgs./m 2
quilograms per metre quadrat), embans també prims ¡ lleu- 3 4.400 » 4.000 ))
gers, travats a parets i sos tres ( 60 kg . per metre quadrat) 2 3.300 )) 3.000 »
fa que aquesta sobrecarrega, practícament , no sigui tan con~ 1 2.200 )) 2.000 ))
siderable com la proposada, sobretot si es considera que la
caiguda de tots els elements no és si multania , sino que trans- Aquestes carregues donen, per a lloses de form igó armat, res-
corre un lapse de temps entre el comen~ament i el final de pectivament, els gruixos següents:
l'enderroc, i que la for~a viva deis e lements de gran pes Nombre Gruix de la llosa en cm.
de pisos,
que cauen de molta altura és aten uada pels trespols ínter- o més de la
Recalzada pels Reco lzoda
quatre costats per dos costats
medís o per fer coixí la runa ¡a amuntegada. Aquestes con- p lanta
sideracions, i que el coeficient de seguretat amb que es cal- baixa Llum4X4m . Llum 5X4 m• llum 4,00 mt. llum 5,00 mt.
culen normalment les estructures mai no és inferior a 1 / 5, 4 23-25 27-30 30-39 37-38
fan que les xifres del quadre transcrit més amunt puguin 3 23 23-27 27-35 33-34
ésser reduides en la practica notablement. Cal advertir, pero, 2 21 21-24 25-32 31-40
que resulten molt perilloses les bigues que. en caure, arri- 1 21 21 21-27 26-34
ben amb angle d'incidencia favo rable directament contra et 5 .ª Parets. - Convé que restin enterrades o que sobresur-
sostre. tin poc, relativament al terreny. El gruix sera 45 cm., si són
El gruix, en centímetres d'una solera de formigó armat cor- de maó, ¡ 25 cm si de formigó armat. Cal procurar l'enllac;
responent a les diverses carregues totals ( pes propi, sobre- de sostre, parets i sol en forma de caixa contínua.
carrega normal i sobrecarrega acci_dental produ'ida per l'en- 6.ª Obertures. - Es limiten ordinariament a !'entrada i a
derroc), en relació a la seva llum. en metres, es el següent: la finestra per a sortida accidental, que cal protegir amb en-
graellat metalHc que s'obri facilment des de dintre. És cla~
Carrega
total
llum tolerable per º= 40 i 1200kgs./cm.1 pera gruixos de
20 cm.
que la protecció contra els gasos obligara a tancar el ~efug1
amb portes i finestres hermetiques i a cloure tots els Junts.
per m.t 10 cm. 12 cm. 14 cm. 16 cm . 18 cm.

1.000 1.85 2.28 2 .72

1.500 1.51 1.87 2.22 2.58 ,:;4
2.000 1.31 1.62 1.92 2.23 .._1.0_ 4-·
2.500 1.17 1.44 1.72 1.99 2.27 ~:
3 .000 1.07 1.32 1.57 l.82 2.07 t:·~··
3.500 0.99 1.22 1.45 1.69 1.92 2.15
4.000 0.92 1.14 1.36 1.58 1.79 2.01 v V
fig. 6 • Empares de protecció contra buf i metralla
Altres reglaments, també estrangers, aconsellen que, en cal- Si el refugi té entrada des del carrer és indispensa~le una
cular el sostre d'un refugi, es suposin les següents carregues pantalla protectora a prova de but i de metralla. (F1g. 6.)
com les produides per l'esfondrament de l'edifici:
21
20
7. ª Ventllacl6 ¡ iNuminaci6. - En tractar de les dimensions
a donar a ls refugis que es construeixen e n edificis de nova·
planta. així com en parlar de l'habi litació, a tal fj deis
locals situats en soterranis o semi-soterranis deis ja • exis-
tents, i despres, en ressenyar les condicions que han de
reunir els refugis constituits per galeries de mina, ja es fa
esment que. suposant. en un local ta ncat i sense cap venti-
lació, una estada seguida de tres hores, es necessita hi hagi.
en ell un volum d'aire disponible de 4 m. 3 per persona, 0 ,
sigui de 1 1/3 m. 3 per persona i hora. Si la capacitat def
local resulta inferior a aquest volum. s'haura d'assegurar la.
ventilació natural o artifical del mateix. Aquella pot asso-
1ir-se mitjan~ant finestres i tubs de ventilació; aquesta per
procediments mecanics.
Les finestres han d'estar protegi des contra buf i metralla,
i ésser facilment obturables per tal d 'evitar corrents d'aire
en un moment donat. Per igual raó, els tubs de ventilació
han d'estar dotats d'un dispositiu faci lment assequible, que-
permeti regular, i fins i tot imped ir totalment. el tiratge
deis mateixos, essent molt convenient que aquests tubs es
perllonguin fins a la part més a lta d'algun edifici.
Els procediments mecanics poden consistir en manxes, bom-
bes i ventiladors, moguts a ma o bé amb forca produ"ida
dintre del mateix loca l ( motors de benzina, alis, electrici-
tat procedent de bate ries, e tc. , e tc.) . Per no fer-se iUu-
sions respecte a !'eficacia deis aparells moguts a ma, cal te-
nir present el poc rendiment de la for~a humana, així com
l'augment de consum d'oxigen de !'aire d'una persona en
exercici.
Sigui el que es vulgui e l procediment mecamc emprat, és
sempre convenient no extreure l'aire viciat, sinó, al revés, ' '
injectar-n'hi de nou a fi de produir una lleugera sobrepres-
sió interior, tenint cura de pendre' ! del punt més alt pos-
sible .
En determinarles condicions, i sempre que el maneig, vigi-
lancia i control dels aparells pugui confiar-se a persona tec-
n ica o experimentada, es pot recorre a la producció química
d 'una a tmosfera artificial, l'estudi del sistema a emprar s'ha
d 'encarregar a un tecnic especíalitzat.
22
Quant a il~uminací6, ni cal dir que aquesta ha d 'estar per-
fectament assegurada per mítjans artifícals. Poden emprar-
se des de simples espelmes, fanals d'oli, de petroli o d'oü
í petroli combinats, fíns a bombe_tes electriques de petit
voltatge, alímentades per bateries d'acumuladors. Quant a
les primeres, s'ha de recordar el que ja s'ha dit referent
al seu consum d'aire (una espelma, 1 /2 m. 3 per hora; un
llum de petrolí, 2 a 2 1 /2 m.3 ). 1 respecte a les bateries,
tampoc es pot negligír el desprendíment de gasas que en
elles es produeix.
Habilitaci6 de refugls
en edificis existents
L'habilitacíó de refugis en edificís vells implica gairebé sem-
pre el refor~ del sostre amb elements provisionals o ?efí ni-
tíus dísposats en forma que en el moment de la catastrofe
treballin conjuntament amb el trespol. L'estantolament en
lloc on no actuin forces pot ésser contraproduent.
Els consolidaments eventuals solen fer-se amb fusta creoso-
tada í en peces numerades que puguín muntar-se rapída-
ment per personal ínexpert i. posar-les en tensió mitjanc;ant
falques, gafes, cargols.
Locals situats en plantes altes
Els locals sítuats en plantes altes difícilment poden ésser
habilitats com a refugi. Són relativament facils de pro!egir
contra les bombes incendiaríes ( de 1 / 4 a 5 kg. ) , pero no
ho són contra l'acció . directa de les explosives, al q':'al fi
s'hauríen de detenir aquestes mitjanc;ant un terrat bhndat.
És un recurs, com ja s'ha dit, caríssím i períllós.
Les bombes incendiaries són lleugeres, com s'acaba d'indicar,
per tal que els avions puguin portar-ne moltes i llanc;ar-les
molt seguides. Per la gran velocitat d'incid_enci~, ordinaria-
ment foraden les teulades í. els terrats pnms I provoquen
incendis a les golfes o sostremorts, sovint ~tape'its ,de trast~
inflamables. Les bombes avuí emprades son les d electr~ 1
termita que, en encendre's, esdevenen una massa fluida,
incandescent i. crepitant.
23
Per tal d'apagar l'incendi iniciat per una bomba s'h·1 b
sacs de sorra; l'aigua d'extinció ha de mullar el ª1 oquen
encesos, pero, no s 'h a d e 11 an~ar mai damunt la bomba.
s e ements
En edificis ai'llats és oportuna la protecció de cobert •
ra b , ir es I ter-
1~s:~ am xa~xes ~eti 1ques que es subjecten a suports
I pla~a o pat1 d dlab t d'explosió i projecció de metra lla i runat
6
ras s gba va~1tzatsb 1. den collats a elements d'estructura
es om es son re utJa es per reacció de les molles
la coberta és planera, romanen innocues damunt la 'xº• si
En e d t·t·1c1s
· d e nova p Ianta es forjaran sempre els aig
vessos de les teulades amb formigó armat en !loses de gru~
arxa._
s':'ficient. Si la bomba ~ot travess~r la ~oberta, cal pro~~~
g1r _el sostre del darrer pis amb pav1ment continu damunt un
gru1x de sorra torrada; ultra aquesta providencia, s'elimina-
ran de les golfes tots els elements inflamab les i si algun
fos indispensable, s'ignifugara. '
El terrat construit «a la catalana», amb bigues i revoltons
massissats, petits embans formant sostremort, solera de tres
fulls de rajola i enrajolat, a més de resultar incombustible,
és difícilment travessat per les bombes incendiaries. Amb tot,
per a major seguretat, s'aconsella d 'estendre-hi al dessobre
una capa d'arena ben seca que faci de coixí i reparteixi la
carrega, produida per la for~a viva de la bomba, en una
majar superfície. Mes, tenint en compte el gran pes especí-
fic de t'arena (de 1.500 a 2.000 kg. per metre cúbic, se-
gons el grau d'humitat), no és prudent que l'esmentada capa
passi de 10 cm. de gruix, a l'objecte de no sobrecarregar
excessivament l' embigat que aguanta el terrat, generalment
calculat per a un pes inferior a l que realment té aquesta
classe de coberta. Altrament s'haurien de reforcar els ele-
ments resistents que fan de suport .. Si es té present que
aquest gruix ofereíx molt poca resistencia a la penetra-
ció, i en canvj el seu pes mort és considerable, resulta que
aquesta sobreprotecció no té tants d 'avantatges com a pri-
me ra vista sembla. En cas d'emprar-se, s'ha d'evitar que
!'arena sigui arrossegada vers les canonades de desguas, con-
tenint-la amb codolell i un morrió de ferro amb tela metal-
lica. Si és possible, convé protegir !'arena superiorment amb
un material impermeable, a fi que no s'humitegi.
Si una bomba explosiva c.au en un edifici, els seus efectes
immediats es deixen sentir en forma sensiblement igual en
24
tates les plantes _~ltesl •Pr
l'embut d'explos10, _es e ec es i
bé que de vegades, a causa de
t ·m,_;,ediats són més extensos
1 s plantes superiors.
a e bomba cau en un altre edifici, o al carrer,
Si, per con~ra,,_ la l'extensió deis efectes immedia ts, a causa
: de l'esmentat em u
s'accentua a mesura qu
e augmenta l'al~ada de la planta.
.
·ndirectes de l'explosió poden afectar la totalita
1'
Els e f ec t es 1 1)
,de l'edific_i l)(esto;:r:q::! ~~~:er c~s
ment parcia ,
:a~~:
b, part ( enruna-
aquests efectes
• s
poden e'sser més sensibles a les p an tes superior .
1
.
··, ·a a falta d'un refugi en degudes cond1-
E_n co_nspe:!~~~nc~i~t de la protecció contra un atac amb ga-
c1onsdurant
sos ' un bombardeig aers,. s1. 1a pan
1 t a b a1xa
· no reuneix
les' degudes condicions, és prudent trasllad~r-s 7 a l~s plantes
inferi ors immediates, situant-se a les crug1es m.tenors, allu-
nyat de les fa~anes i parets qu~ donin a ~spa1s de~c~berts
grans (patis interiors d'illa, espa1s se~se ed1f1car), a1x1 com
de les portes, finestres i balcons (els v,dres poden tren~ar-se,
projectant-se els fragments; penjar darrera una cortina de
tela forta) per on pugui penetrar la metralla . o 1~ runa pro:
jectada per l'explosió en enfonsar-se el proJectd a terra •
-esclatar.
En el cas d'un bombardeig terrestre o marítim, s'ha de te-
nir, demés, en compte la possible direcció des de la qua l
. es dispara.
Les cases altes totalment a"illades (cases de l'Eixampla amb
solar sense edificar a banda i banda) , especialment si les
parets latera Is són primes ( mitgeres de O' 15 mts.t encara
que tinguin pilars de refor~), en cas de bombardeig han
d'ésser totalment desallotjades, car la depressió exterior que
s'esdevé immediatament després d'esclatar una bomba en
un radi determinat, equivalent a una veritable explosió
interior, produeix uns esfor~os de dintre a fora de l'edifici
que aquelles no poden aguantar.
l.ocals situats en plantes. baixes
Aquests locals són del tot inacceptables com a refugi si no
es proveeixen, almenys lateralment, d'una ferma protecció
25
 d 1/4 a J/6.,
, b terrers atalussats e be
contr~ l'acció directa de la metralla i projecci6 de runa que cutar-se tambe am ~aes . . El massissat de les O r-
pugu1n penetrar per les obertures de fa!;anes i patis; degu- per tal d'assolir-ne I estab1htatd les fabriques esmentades.
dament protegits, poden estar en millors condicions que els. tures pot efectuar-se a~b ~~:alede les parets en que e st~n
pisos immediats superiors, per tenir interposat un sastre més. amb gruix resistent equ1val osats de cap í de traves,
Si com a complement s'efectua una protecci6 superior, ales- establertes, o bé a~b sacs te~re~í~m de 0'50 mts,, i ami>
en forma que donin un gru1x
hores poden ésser bons.
els talussos abans indicats. .
La protecci6 lateral indicada pot realtizar-se per un deis . tibie perfectament amb el pri-
procediments que a continuació s'expressen: EI segon proced1ment, co;~a I ona d'actuació deis efectes
1.r Massissant les obertures i refor!;ant els murs existents.
mer, té l'avantatge.?e. re u1\a~t de localitzar en un menor
directes de l'explos•~¡ i, per ti~ents s'obtenen mitjan~ant
2.n Subdividint el local en compartiments degudament pro-
tegits.
espai les perdues.d s
parets ben ancora es ~
e~;~:\ les parets mestres de l'edi-
aga els quals disminueixen els
f . f nt passos en z1ga-z ' d 1
El primer procediment pot emprar-se quan els murs exte- it, t e del buf de l'explosi6 i intercepten _el _pas e ab~e-
riors són de bona fabrica resistent i tenen un gruix mínim e ec es t arets poden estar const1tuides per o es
adequat (maó, 0'45 mts.; pedra, 0'50 mts.; formigó, en trall~- Aques f~~t~ de 0'70 mts. d'ample, plenes de terra,
massa, 0'35 mts.; formigó armat, segons armadura, 0'25 o ca,xes de be' dobles embans de taulons de 7 cmts. ~e
arena o grava, 0 11 d 0'30 mts m1-
metres ). Si les fabriques no són d'excel-lent qualitat, o no ruix deixant una separació entre e s e .
estan carregades, aquest mínim s'ha de suposar aug-
mentat en un 25 i fins en un 50 per 1OO. Quan els gruixos.
s6n inferiors als esmentats, a més de travar-los degudament
r~~;
g_ ' s ai que s'omplira de terra ben piconada; els tau-
~a~ de quedar ben encastats a terra i p~rfectament
travats de la part superior. També poden ~o~stru1r-se aques-
( fig. 7 ) es poden revestir les parets amb un contramur. tes parets amb qualsevol fabrica de les ind1cades en parl~r
de les parets exteriors, inclús els sacs terrers, amb els grui-
xos mínim que alta s'esmenten.
La protecció de la part superior d'_aq~est genere de refugis.
presenta majors dificultats; car, s1 be el. no~br~ de tres-
pols que existeixi al damunt, i segons quin sigui el proc_e-
diment seguit per construir-los, pot representa_r un ma1<;>r
o menor frenatge del projectil, treient-li veloc1tat de ca1-
guda i, per tant, for~a viva, amb la qual cosa minva el seu,
efecte de penetració, no deixa d'ésser aquest considerable.
Cal, demés, organitzar la resistencia del sostre en forma-
que pugui aguantar, sense esfondrar-se, l'enrunament de-
l'edifici produ"it pels efectes directes o indirectes de l'ex-
plosió.

Fig. 7 - A p unta lo men t de murs de foc;ano Locals situats en soterranis o semisoterranis

preferi blement de form igó, degudament ancorat a terra.; Són, en general, els que reuneixen, dintr~ l'edifici, millors.
a la pare t que es tracta de refor~ar, fins abast~; el gru1x condicions de seguretat, sempre que disposin d'un bon accés,.
m ínim de resistencia equivalent. Aquesta protecc10 pot exe- estiguin suficientment ventilats i tinguin almenys una sor-

26
 f tes directes de-
t bé defensar-se d es e .ec . se n'ha
de locals, poden am '
l'esmentada sobrecarrega, 1a ta
tida accidental. Han de reunir, generalment, les condicions les bombes. Respecte a d'f . de nova planta, la quan ,
<letallades en parlar deis de nova construcci6. indicat, en parlar delds e ! ,c,sdº l'ecli{ici i o les racm qu::i
• , al nombre e pisos -
en re 1ac10 . d
·f
. lment aquestes x1 res.
la protecció lateral d'aquests locals acostuma d'ésser bona, ten redu1 r pru enc1a
,car llurs parets són generalment gruixudes. Amb tot, cal perme ue es pot obtenir el refon;
que tinguin les gruixaries mínimes indicades en parlar de Són nombrase: les f~rmes en ~as s'emprara el procedirnent
les parets deis locals empla¡;ats en planta baixa, per tal com, d'un so,stre, e~1ste~t, , ~nle~ª~~ves característiques construc-
·si una bomba hi caigués a la vora, en rebrien els mateixos que mes s avingu1 am I exemple que generalment
efectes directes que aquelles. En conseqüencia, doni's ací tives. ( Fig. 9.) Les votes, per ,
per reproduit tot el que allí s'ha dit respecte als procedi-
ments de protecció lateral, especialment en el que es refereix
a finestres i lluernes. ( Fig. 8.) Si per !'entrada, escala d'ac- ,~01 L_.&5•.4~

•PN 16

PN 18

Fig. 8 - Protecció de les obertures d'un soterrani

cés sortida accidental, tubs de ventilació, patis de l'edifici,

ull 'd'escala claraboies etc., pogués arribar al soterrani l'ac-
ció directa d'una bomba metralla o projecció de runa, caldra
defensar convenientme~t aquest punt feble, massissant el
pas o per mitja de mampares de protecció, seguint les ins-
truccions a que s'acaba de fer referencia.
Quant a la protecció superior, a més de la destiné!_da a posar
el soterrani en condicions de resistir ja sobrecarrega q~e
J'enderroc total o parcial de l'edifici pot representar, pertll
del qual convé que estiguin sempre assegurats aquesta classe
2:1
Fig. 9 - Refon;: de sostres
són les que necessiten menys de reforc; si estan ben con-
trarestades (si no és així cal regruixar-ne els estreps o atiran-
tar-les) per tenir ordinariament més massa que els altres
sostres, poden reforc;ar-se amb tempanells que en segueixin
les directrius, que les subdi-videixin i suportin cabirons en
el sentit de les generatrius. Amb aquésta disposició s'apro-
'B
fiten, demés, la rigidesa i la major resistencia que li d6na el
moment d'inercia transversal de la volta. Aquests timpans
.poden recalzar damunt taulons de cantell, degudament
aguantats per peus drets de fusta gruixuts, quadrats o ro-
dons. Els embigats poden augmentar de resistencia dismi-
nuint la llum mitjan~ant suports intermedis (l'augment de
·resistencia és proporcional al quadrat del nombre de trams
-0btingut), o bé recolzant-los damunt travesses sostingudes
per puntals ben calcats damunt taulons i col-locant parederes
per evitar pressions excessives d'alla on descansen. Les
soleres es consolidaran subdividint la llum i. els revoltons,
.adaptant-hi, a sota, cofratges o mulasses. Les unions s'asse-
guren amb grapes. No res menys, pot efectuar-se un re-
forc; definitiu i de gran eficacia colfocant un engraellat de
bigues o construint un sastre de formig6 armat sota el
trespol existent.
La protecció del sastre contra ('impacte directe no pot úni-
cament assolir-se col-locant-hi a sobre o a sota una llosa de
formigó d'un metre de gruix mínim, comptant sempre amb Pes pre-
J'efecte esmortei"dor, majar o menor, de la construcció supe- vistde les Pedro Pedro A ·1
rior, construint, independentment, a ('interior .del soterrani bombas dura ~ ~ ~
el veritable refugi. 50 Kgs.
>
1.30 m.
1.40 >
2.30 m.
2.65 >
3.00 m.
3.50 >
6.00 m.
7.50 >
~ -~ m.
>
~-;g m;
1·u,
100 4 20 5 25 > 10.50 > 2.40 > ,<;;N >
Aquest efecte esmortei"dor, reduit a xifres, fixant-ne !'equi- 300 > 2.10 > . > s·oo 13 oo > 3.00 > 2 .00 ,
valencia en gruix suplementari de terra o de formigó armat 1000 > 4.50 > 7.00 > • > •
posat djrectament sobre el sastre del refugi, és el següent: Per tal de protegir-se, dones, contr.~ l'acció . immediata de
!'impacte directe, es precisen els seguents gru1xos:
Formigó formigó
Trespols Terra armot tPes pre- en Formigó
vist de les Pedro Pedro
dura tova Areno Argila masso ormot
Trespol ordinari, degudament apuntalat0.30 mts.0.03 mts. bombes
4.00m. 7.00 m. 1.40 m. 1.30 m.
Trespol de formigó armat de 0.05 mts. 50 Kgs. 2.50 m. 3.50 m.
2.10 > l.70 ,
0.30 » 1.03 » 100 > 3.00 > 4.00 > 5.00 > 9.00 >
-de gruix. 7.00 > 13.00 > 2.80 > 2.10 ,
0.80 » 0.08 » 300 > 3.50 > 5.50 >
(dem de 0.1 O mts. 8.50 > 10.00 > 17.00 > 3.40 > 2.50 >
1000 > 6.00 >
ídem de 0.15 mts. 1.20 » 0.12 » Les escales que condueixen als soterranis no convé que si-
A desgrat del que indica el quadre ante~ior,_ cal remarcar guin massa estretes (mínim 0'60 mts.), ni gaire forc;a-
ue els sostres de formigó armat no res1ste1xen gaire els des. Els esglaons no amidaran menys de 0'25 metres d'es-
~ops secs. Cal, per tant, apuntalar-los bé. tesa i, si és possible, entre estesa i alc;ada existir la
següent relació: Dues vegades l'al«;ada, més l'estesa.
Per tenir una idea de Ja resistencia deis di!erent~. materials
igual a 0'64 metres. S'evitaran tramades llargues,
.a !'impacte de la metralla comparem els gruixos d igual pro-
vidint-les en replans, i no s'admetra, en absolut, que
tecci6. (Fig. 10.)
31
.30
 cala no tingui una barana ferma. Si !'escala existent no
reuneix aquestes condicions, s'haura d'enderrocar i cons-
truir-ne una altra.
No és prudent, en aquesta classe de refugis, de valer ins-
talfar més de dues persones per metre quadrat de superfície
xifra que pot ampliar-se fins a tres si es tracta de nen;
(cas d'una escala).
Si la ventilació no esta perfectament assegurada, el nombre
de places vindra regulat, com ja s'ha d it en altre lloc pel
volum d'airE: c<?ntingut en el refugi, volum que, sup~sant
una permanencia continuada en ell de tres hores, no pot
5~
-l 60 ~ requisits més amunt detallats.
fig. 11 - Refugia !'interior d'un soterroni
ésser inferior a 4 m. 3 per persona. Cal advertir que una
espelma consumeix mig metre cúbic d'aire per hora: i un
llum de petroli, de 2 a 2'50 m. 3
Un tipus bastant recomanable de refugi constru"it a !'inte-
rior del soterraní és el que representa la figura 11 .
32
També pot construir-se una r.,:na, putint de la planta baíxa
o del soterrani enfonsant-la degudament en el terreny. De
vegades, quan ~I soterrani no ocupa tota l'extensió de l'?di-
fici, aquesta solució es presenta molt favorab_le, car I en-
trada a la mina pot fer-se a peu pla o descendmt suau_ment
de nivell. Aquestes mines és convenient de construir-fes
d'acord amb el que es dira en parlar deis refugis independents.
Refugis en solars
no ediflcats
En els solars sense edificar, poden establir-se des de simples
trinxeres tipus militar, constitu"ides per rases sense cobrir,
fins a veritables refugis colfoctius de gran capacitat i se-
guretat.
Pero la solució més adien t per aques ta classe d'emp la~a-
ments és la formació d'un refugi eficaf i de bastant de
cabuda, a base de construir els soterranis d'un fut u; edifici.
Cal, primerament, excavar les rases deis que han d'ésser
parets i fonaments, tallant, després, el terreny per tal que
serveixi de cintra a les voltes de formigó. Es procurara que
aquestes voltes no tinguin menys de 0 '75 metres de gruix
en el lloc més prim. Aleshores es procedira a omplir tot el
conjunt amb formigó de 300 kgs. de ciment portland arti-
ficial per metre cúbic (en volum, aproximadament, 1 part
i mitja de ciment, 2 parts d'arena i 4 parts de grava) . Quan
el formigó s'haura adormit, es procedira a excavar el soter-
rani, apilant la terra damunt les voltes, que hau ran quedat
sensiblement planes per sobre, amb llet•geres inclinacions a
fi de llan~ar a fora les aigües que puguin filtrar a través de
les terres, impermeabilitzant inclús, si cal, aquesta super-
fície. A fi de facilitar l'escolament de les aigües, convé
d'interposar entre el formigó i les terres una c.apa de grava.
Altrament, aquests soterranis hauran de reunir tots els altres
Als efectes del calcul de la compressió que transmetran els
fonaments al terreny, s'ha de tenir en compte el pes de la
terra que s'augmentara damunt les voltes, el qua!, pe.- bé
que no sera mai simultani amb el de l'edifici que el día de
dema es construeixi, pot arribar a representar una carrega
unitaria superior a la del suposat edifici. Amb tot, el carac ·
33
ter accidental d'aq,.Jesta carrega i la forma tan uniforme
d'actuar permeten de fer treballar el terreny amb un coefi- Si per raó de la poca consi.stencia del terreny, o per trobar-se
cient de seguretat relativament redu"it. molt soma l'aigua subterrania, no convingués profunditzar
les trinxeres als 1'80 o 2 metres abans indicats, poden
Rases i galeries
de mina
Rases de refugi sense cobrir. - Només poden servir p
gent gran i entrenada. ( Fig. 12.) No són recomanableser ª
tan sois per l'efecte moral de poca protecció ( moral 'm~o
~ue material, pui~ que l'impact~ directe en una trinxe~!
es poc probable, 1 encara, en e1. cas desgraciat que aixo

c.amuf(at amb gteoo.

Fig. 12 - Rases de refugi descobertes

s'esdevingui, en quedarien molt localitzats els efectes), ans

encara per la dificultat d'evacuació de les aigües pluvials
i possible caiguda sobre d'ella d'algun edifici proxim. (Convé
allunyar- les 100 metres, almenys, deis edificis.) En tot cas,
si es construeixen, tindran les parets inclinades i protegides
o no amb fustes, feixines, xavegons o sacs de terra, segons
la natura!esa del terreny. Llur profundi tat sera de 1'80 a 2
metres i tindran a la base 0'80 metres per a un sol rengle
~ ~
(dues persones per metre lineal de trinxe.ra) . i 1'20 metres '-,.✓ "',#~ 11... ,e)··
~ v.,'' > ~~.,Jf:y
per dos rengles (quatre persones per m. l. de trinxera). A ~a
part alta bastara, generalment, donar-hi 0'60 metres mes ,
d'amplada . Llur tra~at sera en ziga-zaga, cremallera, ,corba
sinuosa, etc., pero cap alineació recta no tindra mes de Fig. 13 . Tra~at de les bases de refugi
5 metres de llargada. ( Fig. 13.) construir-se quasi enterrades i protegides superiorment com
Rases de refugi cobertes. - Per als efectes morals i de pr_o- s'acaba d'indicar. En tal cas, les parets laterals s'han de
tecció cont ra les aigües de pluja, les trinxeres -podran cobnr- refor~ar amb bótes o caixons de fusta plens de terra, tau-
se amb taulons o rolls de fusta, amuntegant.:.hi al dessobre 35
les terres procedents de I' excavació. ( Fig. 14.) .
34
ter accidental d'aq•.Jesta carrega i la forma ta n uniforme Si per raó de la poca consi.stencia del terreny, o per ttobar-se
d'actuar permeten de fer treballar el terreny amb un coefi- molt soma l'aigua subterrania, no convingués profunditzar
cient de seguretat relativament redu'it. les trinxeres als J '80 o 2 metres abans indicats, poden

Rases i galeries
de mina
Rases de refugi sense cobrir. - Només poden servir per a
gent gran i entrenada. ( Fig. 12.) No són recomanables 1 no
tan sois per l'efecte moral de poca protecció (moral més
que material, puix que !'impacte directe en una trinxera
és poc probable, i encara, en el cas desgraciat que aixo

CamufCat amb gCeoa.

••

Fig. 12 - Roses de refugi descobertes

s'esdevingui, en quedarien molt localitza ts els efectes), ans

J 3.00

encara per la dificultat d'evacuació de les aigües pluvials

i possible caiguda sobre d'ella d'algun edifici proxi m. (Convé
allunyar-les 100 metres, almenys, de is ed ificis. ) En tot cas,
si es construeixen, tindran les parets inclinades i protegides
o no amb fustes, feixines, xavegons o sacs de terra, segons
la natura!esa del terreny. Llur profunditat sera de 1 '80 a 2
metres i tindran a la base 0'80 metres per a un sol rengle
(dues persones per metre lineal de trinxe_ra) i 1 '20 metres
per dos rengles (quatre persones per m. l. de t rinxera). A la
part alta bastara, generalment, donar- hi 0 '60 metres més
d'amplada. Llur trafat sera en z iga - zaga , cremal lera , carba
sinuosa, etc., pero cap alineació recta no t indra més de
Fig. 13 . Tra~at de les bases de refugi
5 metres de !largada. ( Fig. 13.)
Rases de refugi cobertes. - Per als efectes mora ls i de pro- construir-se quasi enterrades i protegides superiorment com
tecció contra les aigües de pluja, les trinxeres -podran cobrir- s'acaba d'indicar. En tal cas, les parets latera ls s'han de
se amb taulons o rolls de fusta, amuntega nt.:.hi al dessobre refor~ar amb bótes o caixons de fusta plens de terra, tau-
les terres procedents de l'excavació. ( Fig. 14.) . 35
34
 !> ~1u

<j)~g ---?
= ~
biguet& a. 15 cm. de

gí~~.QJ>m-0.t
L ~o.60:.

Fig. 14 - Rasa de refugi coberta

lons, rolls i llates també de fusta, feixines, xavegons o sacs

terrers, triant-se de preferencia els materials que no donin
lloc a projeccions. (Fig. 15.) '3

t- 3.g-f

Fig. 16 - Galería adossada a un edifici

de construcció economica, mitjan~ant l'esfor<; personal deis
í.).iooU f~ ve·ins que han de fer-ne ús.

Fig. 15 - Galería en terres tluixes o amb a igua soma

Un exemple, dosificat, d'aquesta classe de refugis són le5

galeries adossades a edificis, construides en algunes fabri-
ques de Belgica. (Fig. 16.)
Caleries o mines. - Consisteixen en foradades més o menys o.25
pregones sense revestiment interior, o amb suports de fusta
o ferro, anells de fabrica o de formigó, segons la consis-
tencia del terreny. ( Fig. 17.)
Aquesta classe de refugis són els més emprats a Barcelona,
perque la ciutat gaudeix, salvant la zona baixa de Sant
Martí, d'un terreny consistent format per argila compacta Fig. 17 - Mines en terra ferma i galería entibada
amb capes de tortora, i, per altra part, aquests refugis són
36
Les entrades d 'aquestes mines, que sempre que es pugui
han d'ésser dues, una a cada extrem, o al menys una entrada
i una sortida accidental, no és necessa ri que estig_uin, en si
~ .
<, ,-
...4
e + 2a. -= o.64 mt.s.
Fig. 18 • G roo ns d'accés a uno galeri a
mateixes, gaire protegides, pero sí q ue cal que es situi'n
en tal forma q ue, si vénen afectades per una bomba, la
metralla no hi pugu i penetrar. Aixo pot ésser ates empla-
F,g. 19 - Escala d'entrada o un r efug i subterrani
~nt- les lateralment respecte a llur tra~a t i e nlla~an t- le~
totes dues per mitja d'un angle sobtat que ensems presenti
38
un frenatge al buf. Aquest angle pot substitu ir-se er una
mampara degudament refor~ada. ( Fig. 6. l P
./ Si , le_s entrades estan. situades dins un edifici , 0 s'hi troben
prox_1mes, cal proteg1r-les contra llur enrunament total 0
parcial.
Tret deis casos en que l'accés a !'interior de tes galeries es
f~ci a peu pla des del sote~rani d'un edifici, o des del vessant
d una muntanya, sera prec1s de guanyar el desnivel! necessari
~
Fig. 20 - Protecció de l'ingrés a una gaíeria
mitjan~ant una rampa suau, mai superior al 20 per cent
per tal d'evitar relliscades, o per mitja d'escales no gaire
for~ades, amb esglaons d'estesa no inferior a 28 cmts.,
tallats a la terra si aquesta és forta, i. millor si són consti-
tuTts per taulons, obra, formigó o qualsevol material fort.
( Fig. 18. l Ha de permetre la facil evacuació d' un lesionat.
(Fig. 19. ) El nombre d'esglaons seguits no ha de passar
de quinze, i. en cas d'ésser superior el necessari per guanyar
el desnivel!, convé subdividir-lo per un repla d'un metre
aproximadament de !largada. L'amplada d'aquesta rampa o
escala sera inferior a la de la mina, a fi d'evitar l'embús,
sense arribar 0 pero a menys de 70 cmts., proveínt-la d'una
estrangulació en ~enetrar a !'interior de la galeri~, en el
qual es pugui col-locar una resclosa en e! cas d haver-se
d'habilitar aquest refugi contra gasos. (F,g. 20.l
Per tal de no haver d'estrebar-les o revestir-les interiorment
39
 qua n el te,:reny ~s ~o ( argila verge o tortera) , convé que
aq uestes mmes s1gurn estretes: 0'80 a 0 '90 metres per a
~n ,rengle 1e persones ( 2 places per metre lineal de galeria),
•. 1 30 a 1 40 metres per a dos reng les ( 4 places per met ·
lmeal). re
L'al~ada total més convenient és, aproxi madament, de 2 me-
tres. En excavar-~es poden d~ixar-se ja seients laterals,
tallats en el materx terreny. Sr aques t resultés humit s'ha
Fig. 21 - Tipus de refugi construit a l Po b le Nou
d'estendre a terra una capa d'a rena que eviti les relliscades.
Si no es deixen els seients en fer l'excavació poden cons-
truir-se posteriorment amb taulons. ' inclinades relliscoses ( fetge de vaca), i en al tres ocasions
Convé que tinguin un trafat tortuós, en ziga-zaga, crema-
llera, ares, ones, etc., pero sempre amb alineacions curtes, a
fi de reduir al mínimum els efectes d ' un accident. En els
canvis de direcció, especialment si aq uests són sobtats, adhuc
en els de les rampes i escales, convé arrodonir fortament les
arestes a fi de facilitar l'evacuació d 'una persona accidentada
estesa en una !litera. En aquests punts caldra revestir la
volta, o almenys refor~ar- la a mb uns ane lls de fabrica.
Si tan sois es vol protegir aquestes mines contra els efectes
indirectes, poden ésser molt sornes. Arriben a consistir, ales-
hores, en una simple rasa protegida superiorment per taulons
o rodons de fusta, o una lleugera placa de form igó, recoberts,
per tal que facin de coixí, deis productes de l'excavació.
40
Si es vol, a més a més, assegurar-les contra els efectes
directes, no convé que resti sobre volta, entre terra natural
i sobreposada, un gruix infe rior de 8 a 1O metres, quan
aquesta és argila. Si es tracta de tortora, aquesta quantitat
pot recluir-se prudentment. Si el gruix de terra fos inferior
a aquesta mida, s'hauria de buscar una protecció comple-
mentaria mitjan~ant fusta, formigó, etc.
La poca consistencia del terreny constituit per sauló, arena
0 barreja d'arena amb argila, o bé la interposició de capes
Fig. 22 - Aprofltament com a refug i d'un ra mal de clave9uera
la proximitat de l'aigua subterrania, impedeixen la cons-
trucció de galeries. Caldra limitar els refugis a rases com
les descrites anteriorment, amb protecció superior més o
menys efica~. Aquesta és la solució adoptada per l'Aj unta-
ment de la nostra ciutat per als refugis que es construeixen
al Poble Nou. (Fig. 21.) Una altra solució adoptada per
l'esmentat Ajuntament en diversos !loes ha estat la de
construir un ramal de claveguera, de moment tan sois des-
tinat a refugis, amb la volta constru'ida de form igó arma t.
(Fig. 22.)
Convé ocupar-se amb cura de la ventilació d'aquestes mines,
per tal com el cúbic d'aire que contenen és sempre infe rior
al necessari. A tal efecte, segons el tra~at i la llargaria de
41
 la galeria, és suficient, de vegades, el ti ra tge prod "t
e~tra~es . . Mes, si !a mina és llarga O té branqu~~ puer les ;efugi el corredor. Observi's que amb viseres !aterals s'eli-
v_inguin drrect~":;mt interposades entre aquelles, conv~ ~. n~ rrlina el perill de les bombes que esclatin al costat deis murs
trvar-la per mttJa de pous o tubs de ventilació situat ~e de contorn. El sostre es fa amb voltes ben robustes o amb
ralment i mai directament damunt la mi na . ' s 1ª e- llosa de formigó armat amb rodons gruixuts i curts i amb
ganxos que assegurin l'ancoratge. Aquest sistema d'abric
Refugis col~ectiu resulta sempre molt car.
col•lectius Un tipus més senzill, per a 30 persones, té un sol accés
¡ una sortida accidental per la finestra de ventilació del
En molts· d'edificis no •hi ha la manera de constru·,r re f ug,s
•
de su f .reten t
seguretat, , en 1es construccions industrial Se.cci.ó pa, A B
poden ésser considerades com objectiu mil itar cal sd, que
·' a1 persona 1 amb refugis independents, cof.le onar
pro t eccro t·
( Figs. 23 i 24.) e rus.

f .. ---------------· -- -----,,;
'

' ,'
·-:' ----------·------ ........ -- •:..:' ,'____
,
_
~ 9.oo ___.:

Fig. 23 Refugi indepe nd ent

En aquest cas és necessaria una .g ran resistencia a !'impacte,

per tal com manca l'efecte esmorte"idor de la construcció
superjor, i, d'altra banda, per reunir-se en un sol local una
gran gernació l'esfondrament produiria vícti mes en nombre
esfereidor. L'esmentada resistencia s'a te ny donant gruix sufi-
cient al sostre i estenent- hi al dessobre capes de formigó, Fig. 24 - Tipus de refugi col-lectiu
grava o terra; sempre convindra formar terrap le superior
amb la ma.ssa excavada per tal d'obrir e l refugi, cobrint-lo servei. ( Fig. 26.) Damunt el sostre es forma ·coixí de grava
amb una superficie dura d'explosíó. o un engraellat de carrils vells.
En general aquests refugis consten de crugies juxtaposades D'extraordinaria eficacia són els refugis constru"its cmb parets
i en comunicació amb un passadís amb esca les als extrems i sostre de perfils metal~ics engalzats. La protecció contra
( projecte del prof. Rüth, fig. 25). S'assignen 100 persones l'acció lateral de les bombes hi és atesa ficant més avall
a cada compartiment i, si calgués, també podría servir de els perfils peri metra Is. ( Fig. 27.)
Amb la idea de disminuir la probabilitat d'impacte 1 s h' di
proposa els , refugis de b pisos,, de secció circular . ( F'c
,g. m28 e{
L a co berta es una ro usta cupula, en el gruix de la •
.
d 1sposa e f d.1pos1t
' · d' a,gua;
· e 1s pisos
. es comuniquen per qua 1una
es

WL(tf
IJ .

Secc.u,' peri AB
Sec.ció pe,, A B
3o ~

Secció per e D
A

Fig . 26 • Ti pus senzill de refugi pera 30 persones

Emplac;ament indicat per als refugis coUectius són les cruilles

N
de trafec intens o les immediacions de mercats o de centres
E importants per a l'abastament de les poblacions. Cal, pero,
o 4.o -
an observar escrupolosament el principi ceUular abans reco-
manat, si hom vol bandejar el perill deis lamentables acci-
D dents que s'han esdevingut mantes vegades a les estacions
de metro. Cal també fugir d'empla~ar els refugis en places
la forma característica de les quals permeti als agressors
d'afinar la punteria.
B
Equipument
Fig. 25 . Refugi pera fllJ persones deis refugis
La instal•lació mínima d'un refugi compren:
escala de cargo! central. Formigonat que sigui el cilindre,
es cala en el terreny com si fos un pou de fonamentació. · a) Sanes, potser alguna !litera, tau la, sacs de palla, mata-
45
44
 lassos, mantes de llana. En l'adjunt croquis s'ind· I' f"
tament de l'espai. (Fig. 29.) ,ca apro ,_
b) Llum
d electrica
' ·1· independent
S de la li'n'la ge nera I. L'am-
pares e ma aux1 1ars. upressió de llums d f1
consumeixen oxigen de l'aire. e ama, que
e) Reserva d'aigua potable i. per a neteJ·a . ca·1xa de sorra.
d_) .Un W. C. o almenys un atuell de necessitat d
vmt persones, en comunicaci6 .d directa amb el r'8 fpe~
ug,. caSaae
de serra d ures per a 1 serve, e l'atuell. (Fig. 30.)

r,:,:c
©eta.a del p.e¡afil
Fig. 27 - Refugi construit amb perfils metaf.fics
a b
¼W#@#/1///////@'/&

i-3s--1 1-:i.s-scf 35-1 t-zs-w

1 - - - - 1. E>S - - - - f t--- -t.35 ~

Fig. 29 - Aprofltament de l'espai en un refugi

e) Eines de salvament en cas d'obstrucció de les sortides:

destral, parpalines, pie, pala, serra, martell, escarpra j tena-
lles. (Fig. 30.)
f) Farmaciola.
g) . Mai no estan de massa els retols indicadors d'entrades
i sortides i els que recomanin quietud i silenci.
Reglamentació. - Per ben construits que siguin, els
refugis perdrien tota llur eficacia protectora si no s'imposés
als que han d'ocupar-los el compliment rigorós d'un regla-
ment de defensa passiva.
47

7.40
46 Fig . 28 - Refug i de p isos sistema Schindler
 lassos, mantes de llana. En l'adjunt croquis s'indica I' p f
,,. tament de l'espai. ( Fig. 29.) ª ro •-
~~~~~~8!-~~~~~~~~=~;!j_=-d{--? ~ b) Llum e}ectric.a. independent de la línia gener'al. Lam-
pares de ma auxd1ars. Supressió de llums de flama
<i~c;, consumeixen exigen de !'aire. ' que
e) Reserva d'aigua potable i. per a neteja. Caixa de sorra.
d) . Un W. C. o almenys un atuell de necessitat per cada
vint persones, en comunicació directa amb el r~fugi Sa
de serradures per al servei de l'atuell. (Fig. 30.) · e

n:,:c
IDetaCC del pePfiL
Fig. 27. Refugi construit amb perfils metal-lí es

i-3s--i ~-~ 3s... t--zs-w

i---- 1.E>s - - - - 1 t-- -1.,s --4
Fig . 29 • Aprofltament de f'espai en un refugi

e) Eines de salvament en cas d'obstrucció de les sortides:

.destral, parpalines, pie, pala, serra, martell, escarpra i tena-
lles. (Fig. 30.)
f) Farmaciola.
g) . Mai no estan de massa els retols indicadors d'entrades
i sortides i els que recomanin quietud i silenci.
Reglamentació. - Per ben construits que siguin. els
refugis perdrien tota llur eficacia protectora si no s'imposés
als que han d'ocupar-los el compliment rigorós d'un regla -
ment de defensa passiva.
47

------7.40
Fig. 28 • Refugi de pisos sistema Schindler
 Com sigui que aquest fascicle no té altre objecte que fixar
unes idees elementals que orientin des del principi, en
materia de refugis, el que pensi construir-ne un de nou o
habilitar a tal fi un local existent, i malgrat els consells
d'ordre practic que en aquestes pagines es donen, és sempre
recomanable que per projectar i dirigir la construcció de
tals refugis es recorrí a un tecnic, el qual podra, en tot
moment, solucionar de manera practica i científica les difi-
cultats o dubtes que es presentin.

~.t¡.o

Q J•o '--•11----111--11--lil-...l

.,11111111111111111111111111111·
~

Fig. 30 - Dotació mínima d'un refugi

Sense entrar en l'especificació d'un reglament redactat ja

per l'autoritat competent, cal recalcar bé la necessitat d'una
obediencia absoluta a les ordres donades pel responsable de
cada refugi, el qua! ha de tenir idees ben ciares sobre
la defensa antiaeria, grades a una formació i a un en-
trenament espedals. Ultra les prescripcions de caracter
general, cal exposar, en lloc ben visible. la llista de les
famílies que han d'utilitzar el refugi i la missió que corres-
pon a cada un de llurs membres en els treballs d'assistencia,
de salvament, de vjgilancia de la xicalla, de neteja, de veri-
ficació deis estantols, de carrega deis acumuladors, etc.
També cal indicar el !loe de socors i els refugis més proxims.

48
i

fmpremta
VÍDUA DE RAMON TOBELLA
Barcelona