fEAN-JACQUES -+ ROUSSEAU DISCURSOS. PROFESSIO DE FE TRADUCCIO DE JOSEP M. SALA-VALLDAURA, EDICIO A CURA DE CHRISTIAN DELACAMPAGNE EDITORIAL LAIA TEXTOS FILOSOFICS El primer que havent tancat un terreny gos dir: Aixd é5 meu, i troba gent prou beneita per creure'l, fou el veri- able fandador de la societat civil. ;Quants crims, guerres, morts, quantes miséries i horrors no hauria estalviat al g&- nere huma el qui, arrencant les estaques o omplint el fossat, hhagués cridat als seus semblants: «Guardeu-vos d’escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits sén de tots i que la terra no és de ningé»! ‘Pero pareix molt clar que llavors les coses havien arribat al punt de no poder durar més com estaven: car aquesta idea de propietat, de- penent de moltes idees anteriors que no han pogut néixer siné succesivament, no es forma pas tot d’un plegar en T'es- perit huma: calgué fer mants progressos, adquirir a basta- ment inddstria i ums, transmetre-les i augmentar-les d’@poca en epoca, abans d’arribar a aquest darrer terme de Vesta de natura. Reprenguem, doncs, les coses de més amunt, i intentem d’aplegar sota un sol punt de vista aquesta lenta successié d’esdeveniments i coneixences en Ilur ordre més natural. El primer sentiment de I"home fou el de la seva existtn- cia; la seva primera cura, la de la seva conservacié. Els productes de Ia terra li fornien tots els auxilis necessaris; Finstint el dugué a fer-ne vis. Fene-li la fam i altres apetits provar de tant en tant diverses maneres d’existir, n’hi hagué tuna que linvita a perpetuar la seva especie; i aquesta incli- nacié cega, desproveida de qualsevol sentiment del cor, no produia més que un acte purament animal: satisfeta la ne- cessitat, els dos sexes no es reconeixien ja, i V'infant mateix no eta res per a la mare tan aviat com podia passar sense ella. Tal fou la condicié de Vhome en néixer; tal fou la vida dun animal limitat de primer a les putes sensacions, i que amb prou feines aprofitava els dons que li oferia la natura, uny de pensar a arrencar-li res. Perd ben aviat es presen- taren dificultats; calgué aprendre a véncer-les: Palcada dels arbres que impedia d’abastar Ilurs fruits, la concurréncia dels animals que buscaven alimentar-se’n, la ferocitat dels que els volien per sempre més, tot Pobligh a dedicar-se als exercicis del cos; calgué fer-se agil, rapid en la cursa, vigorés cen el combat. Les armes naturals, que sn les branques d’ar- bres i les pedres, es trobaren de seguida a la seva mi. Apren-gué a superar els obstacles de Ia naturalesa, a combatre per recessitat els altres animals, a disputar la subsisténcia als hhomes mateixos, o a rescabalar-se d’alld que s*havia de cedir al més fort. ‘A mesura que el génere huma s’estengué, les dificultats ces multiplicaren amb els homes. La diferéncia de terrenys, climes, estacions, pogués forgar-los a posar-la en llurs maneres de viure. Anyades estarils, hiverns Hargs i rudes, estius abro- sadors, que consumeixen tot, exigiren d’ells una nova indis- tria, Al larg del mar i dels sius, inventaren la plomada i Pham, i esdevingueren pescadors i ictidfags. Als boscos es feren, arcs i fletxes, i esdevingueren cacadors i guerrers. Als paisos freds es cobriren amb pells de bésties que havien matat. El llamp, un vole’, 0 algun felig atzar, els féu conéi- xer el foc, nou recurs contra el rigor de ’hivern: aprengueren a conservar aquest element, després a reproduir-lo, i a pre= parar-hi les cars que abans devoraven crues. Aquesta aplicacié reiterada d’éssers diversos per a si, i duns per a altres, degué naturalment engendrar en Vesperit de V'home les percepcions de certes connexions. Aquestes relacions que expressem amb els mots de gran, petit, fort, feble, rapid, lent, poruc, valent i amb altres idees parelles, comparades per necessitat i gairebé sense pensar-hi, pro- duiren finalment en ell alguna mena de reflexi6, 0, més ben dit, una prudéncia maquinal que li indicava les precaucions més necessaries a la seva seguretai Les noves Iltums que resultaren d'aquest desenvolupament van augmentar la seva superioritat sobre els altres animals en feria condixer. S'exercit’ en pararlos trampes, els en- red de mil maneres; i per bé que alguns el sobrepassessin en forga durant el combat, o en velocitat durant la cursa, dels qui podien servir-lo o perjudicarlo, es torni amb el temps l'amo dels uns i el flagell dels altres. Es aixi com el primer esguard que féu sobre ell mateix li produf el primer moviment orgull; é aixi com, sabent encara amb prow feines distingir les categories i contemplant-se en primera en tant que espicie, es preparava d’un tros luny a pretendrela també en tant que individu. Tot i que els seus semblants no fossin per a ell el que s6n per a nosaltres i que no tingués gaire més tracte amb cells que amb els altres animals, no foren oblidats a les seves observacions. Les analogies que el temps pogué ferli perce- bre entre ells, Ia seva femella i ell mateix, el feren jutjar les que no percebia; i, veient que es comportaven tots com cll hauria fet en circumstincies similars, conclogué que llur manera de pensar i de sentir era enterament conforme a la seva; i aquesta important veritat, ben establerta en el seu enteniment, li {€u deduir, per un pressentiment tan segur i més amatent que la dialéctica, les millors regles de conducta que, per al seu benefici i la seva seguretat, li convingué de guardar amb ells. Informat per Vexperitneia que Pamor al benestar és I'é- nic mdbil de les accions humanes, es trobi en condicié de distingir les ocasions rares on V'interés comé devia fer-li comptar amb Vassisténcia dels seus semblants, i aquelles altres més rares encara on la compettncia devia fer que se’n malfiés. En el primer cas, s'unia amb ells en ramat 0, a tot estirar, per alguna mena d’associacié Iiure que no obli- gava ningd i que no durava siné la necessitat passatgera que Thavia creada. En el segon, cadasci cercava prendre el seu profit, sia de viva forca si pensava que ho podia, sia per ‘manya i subtilitat si se sentia el més debil. Hens aqui com els homes varen poder insensiblement ad- quirir alguna idea basta dels engatjaments mutus i de Ya. vantatge de complir-los, perd només en tant que ho pogués exigir 'interés present i sensible; car la previsié no els sig- nificava res i, luny d’ocupar-se d’un avenir distant, adhuc no pensaven ni en l’endema. Es tractava d’agafar un cérvol, tothom veia que per a aixd havia de guardar el seu Iloc; perd si una Iebre acabava de passar a Vabast d'un d’ells, no cal 124dubtar que la perseguiria sense escripols i que, havent atés Ja seva presa, no es preocuparia pas gaite si feia perdre la dels seus companys Es facil de comprendre que un comere semblant no exi- gia pas un Ilenguatge molt més refinat que el de les cornelles (0 els micos que s’atropen si fa no fa igual. Crits inarticulats, molts de gestos i alguns sorolls imitatius, degueren composar durant forga temps la Hengua universal; amb Ia qual, en ajuntarhi cada contrada alguns sons articulats i convencio- nals, dels quals, com ja he dit abans, no és massa facil d’ex- plicar la creacié, hom tingué Hlengties particulars, perd gros- seres, imperfectes, i aproximadament com les que tenen encara avui diverses nacions salvatges. Recorro de pressa i corrents un munt de segles, obligat pel temps que s’escola, per la quantitat de coses que haig de dir i pel progrés quasi insensible dels comengaments;, posat que, com més lents en succeir-se eren els esdeveniments, més rapids sén de descriure. ‘Al cap i a la fi, aquests primers. progressos coHloquen Phome a Vabast de fer-ne de més ripids. Com més s'iHustra- va l'enteniment, més es perfeccionava la indlistria, Ben aviat, tot deixant d’adormir-se sota el primer arbre o de retirar-se | a les cavernes, hom troba algunes classes de destrals de pe- des dures i tallants que serviren per a tallar fusta, cavat la terra i fer barraques que hom pensi de seguida a cobrir amb argila o fang. Fou aquesta Pepoca d’una primera revo- \lucié que dona loc a Pestabliment i la distincié de families ja moltes baralles i combats, Aix{ i tot, com els més forts foren versemblantment els primers a fer-se allotjaments que s veien en cor de defensar, és de creure que els febles tro- baren més curt i més segur imitar-los que no intentar de desallotjar-los: i quant als que ja tenien cabanes, cap dels no degué cercar apropiar-se de Ia del seu vei, no tant perqué no li pertanyés que no perqué li era indtil i no podia apo- ie introduf una mena de propietat, d’on potser nasqueren 125 derar-se’n sense exposarse a una brega molt viva amb la familia que Pocupava. Els primers desenvolupaments del cor foren l'efecte d'una situacié nova que reunia dins d’una habitacié comuna els marits i les dones, els pares i els fills. L’habitud de viure plegats féu sorgir els més dolgos sentiments que sén cone- guts pels homes, amor conjugal i Pamor paternal. Cada familia es torna una petita societa tant més ben unida com més I'estimacié reciproca i la Mibertat n’eren els sols lligams; i és Iavors que s’establi Ia primera diferéncia en la manera de viure dels dos sexes, els quals fins aleshores només n’ha- vien tingut una. Les dones esdevingueren més sedentaries i s'acostumaren a guardar Ia cabana i Ia mainada, mentre que I’home anava a buscar Ja subsisténcia comuna. Tots dos sexes comencaren també, a causa d’una vida una mica més blana, a perdre quelcom de Ilur ferocitat i de llur vigor. Perd si tothom pel seu compte es torna menys amatent a com- batre les bsties salvatges, en contra fou més facil d’ajuntar- se per tal de resistir-les en comu. Dintre d’aquest nou estat, amb una vida senzilla i soli- taria, necessitats molt limitades i els instruments que havien inventat per a proveir-se, els homes, gaudint d'un Ieure molt gran, lempraren per a procurar-se diversos tipus de comoditats desconegudes als pares Ilurs; i aquest fou el pri- mer jou que s"imposaren sense pensar-hi, i la primera font de mals que prepararen a Ilurs descendents; car, ultra que varen continuar aixi amollint el cos i Vesperit, havent perdut pel costum aquestes comoditats quasi tot llur plaer i havent degenerat alhora en vertaderes necessitats, la privacié es con- verti en molt més cruel que no pas era dolea la possessid; i tun hom era desgraciat per perdreles sense ésser felig per posseir-les. Hom albira una mica millor aqui com I’tis de la paraula s’establi o es perfecciona insensiblement en el si de cada familia, i un hom pot conjecturar encara com diverses cau- 126ses van poder escampar el Ilenguatge i accelerar-se el progrés en fer-lo més necessari. Grans inundacions 0 tremolors de terra envoltaren d’aigua o de precipicis cantons habitats; revolucions del globus separaren i tallaren en illes porcions del continent. Hom s'adona que, entre homes aix{ acostats i obligats @ viure junts, degué formar.se un idioma comé més aviat que no pas entre els qui erraven Iliurement pels boscos de la terra ferma, D’aquesta manera, é possible que, després de Ilurs primers assaigs de navegaci6, els insulars ens hagin portat I'és de la paraula; i és, si més no, més versem- blant que Ia societat i les Iengiies hagin nascut a les illes i s*hi hagin perfeccionat abans d’ésser conegudes al continent. Tot comenca a canviar de cara. Els homes que havien vagarejat fins llavors pels boscos, en haver pres una estabi- litat més fixa, es van apropar Ientament, ¢s van reunir en diversos grups i constitueixen per fi a cada contrada una nacié particular, unida per costums i caracters, no per regla- ments i lleis, sind pel matelx genere de vida i aliments i per Ja influtncia comuna del clima. Un veinatge permanent ha dengendrar finalment algun Iligam entre diverses families. Joves de diferents sexes habiten cabanes veines; el tracte passatger que demana la natura emmena ben aviat un altre no menys dolc i més permanent per mitja de la freqiientacié mutua. Hom s’acostuma a considerar diferents objectes i a fer comparacions; hom adquireix, sense adonar-se'n, idees de mérit i de bellesa que produeixen sentiments de prefe- réncia. A forca de veure’s, no pot ja estar-se de continuar-se veient. Un sentiment tendre i dole s'insinua en I’anima, i amb la més petita oposicié esdevé un furor impetuds; la gelosia es desvetlla amb Pamor; la discdrdia triomfa, i la més dolca de les passions rep sacrificis de sang humana. ‘A mesura que les idees i els sentiments se succecixen, que s’exerciten l’esperit i el cor, el g&nere huma va aman- sint-se, els Iligams s’estenen i s’estrenyen els vincles. Hom | sfavesi a ajuntar-se davant Jes cabanes o al voltant d'un 127 gran arbre: el cant i la dansa, vertaders fills de amor i el Ieure, es convertiren en Pentreteniment 0, més aviat, Yo- cupaci6 dels homes i les dones ociosos i atropats. Cadascét comenga a mirar els altres i a voler ser mirat ell mateix, i estima piblica tingué un preu, El que cantava o dansava nillor, el més bo, el més fort, el més hibil o el més clo- qiient, esdevingué el més considerat; i aquest fou alhora el primer pas cap a la desigualtat i cap al vici: d’aquestes pri- meres preferéncies nasqueren, d’una banda, la vanitat i el menyspreu, de Valtra, la vergonya i Venveja, i la fermentaci6 causada per aquestes noves lavors provoci finalment compos- tos funestos per a Ja felicitat i la innoctncia, Tan bon punt els homes varen comencar dapreciar-se métuament i la ‘idea de la consideracié queda formada en Iur enteniment, cadascéi pretengué tenirhi dret, i ja no fou possible que impunement li manqués a ningé. D’aixd sorti- ten els primers deures de Ia civilitat, fins i tot entre els salvatges; i d'aixd, qualsevol tort voluntari es torna ultratge, perqué, en el mal que resultava de Ia injéria, Pofés hi veia el menyspreu de Ia seva persona, sovint més insuportable que el mateix mal. Aixf é com, castigant cadascé el menys- preament que hom li havia testimoniat de manera proporcio- nada al cas que es feia de si mateix, les venjances es tornaren terribles, i els homes sanguinaris i cruels. Vet aqui el grau que havia assolit la majoria de pobles salvatges que hem conegut; i és culpa dhaver distingit suficientment les idees i d’haver parat esment en quant Iuny estaven ja aquests pobles del primer estat de natura, que alguns s’han afanyat a concloure que I'home és naturalment cruel, i que fa falta policia per a suavitzarla; mentre que no hi ha res de tan suau com ell en la seva condicié primitiva, quan, collocat per la natura a igual distancia de estupidesa dels bruts i de les llums funestes de Vhome civil, i limitat igualment per Vinstint i la ra6 per guardar-se del mal que l’amenaga, es conté per mot de la pietat natural de fer mal a ningt, sense 128serhi incitat per res, adhuc després d’haver-ne rebut. Car, segons Vaxioma del savi Locke, no podria baver-bi injiria on no hi ba propietat.” Cal, perd, remarcar que la societat comencada i les rela- ions ja establertes entre els homes els exigien qualitats diferents de les que tenien per lur constitucié primitiva; que principiant la moralitat a introdui-se en les accions hu- manes i essent cadasci, davant de les leis, I’tinic jutge i venjador de les ofenses que havia rebudes, la bondat con- venient al pur estat de natura ja no era Ia que convenia a la societat naixent; que calia que els castigs esdevinguessin més severs a mesura que les ocasions d’ofendre esdevenien més freqiients; i que el terror a les venjances feia el paper del fre de les leis. D’aquesta manera, encara que els homes svhaguessin convertit en menys resistents i que la pietat na- tural ja hagués sofert alguna alteracié, aquest periode del desenvolupament de les facultats humanes, en ocupar el bell mig entre Ia indoléncia de Iestat primitiu i la perulant acti- vitat del nostre amor propi, degué ésser I’&poca més felig i més durable. Com més hom hi reflexiona, més hom troba que aquest estat era el menys sotmés a les revolucions, el millor per a home (p), del qual només degué sortir-ne per algun funest atzar, que, en favor de la utilitat comuna, mai no hauria hagut de passar. L’exemple dels salvatges que hom ha trobat gairebé tots en aquest punt, sembla confirmar que el génere huma estava fet per a restar-hi sempre, que aquest estat és la veritable joventut del mén, i que tots els progressos ulteriors han estat aparentment passos cap a la perfeccié de l'individu, i en realitat cap a la dectepitud de Pespacie. Mentre que els homes s'acontentaren amb Ilurs cabanes ristiques, mentre que es limitaren a cosir Ilurs vestits de pells amb espines o arestes, a engalanar-se amb plomes i 19. Assaig filosdfic sobre Venteniment bumd, IV, 13, 18. petxines, a pintar-se el cos amb diversos colors, a perfec- cionar o embellir Ilurs arcs i llurs fletxes, a tallar amb pedres esmolades algunes Ilanxes de pescadors 0 alguns rtistecs ins- truments de mtisica; en un mot, mentre que no s'aplicaren sind a obres que podia fer un de sol i a arts que no neces- sitaven del concurs d’algunes mans, visqueren Iliures, sans, bons i feligos tant com podien ésser-ho per llur natura, i continuaren gaudint entre ells dolcars d'un trncte indepen- dent: perd des de instant que un home hagué de menester ajuda d'un altre, des que hom s’adoni que era vitil a un sol heute les provisions de dos, va desapartixer la igualtat, ¢ va introduir la propietat, el treball va esdevenir necessari i els extensos boscos es van canviar en camps riallers que calgué tegar amb la suor dels homes, i en els quals, ben aviat, hom veié germinar i eréixer esclavatge i la miséria amb les collites.