fEAN-JACQUES
-+ ROUSSEAU
DISCURSOS.
PROFESSIO DE FE
TRADUCCIO DE
JOSEP M. SALA-VALLDAURA,
EDICIO A CURA DE
CHRISTIAN DELACAMPAGNE
EDITORIAL LAIA
TEXTOS FILOSOFICS
El primer que havent tancat un terreny gos dir: Aixd
é5 meu, i troba gent prou beneita per creure'l, fou el veri-
able fandador de la societat civil. ;Quants crims, guerres,
morts, quantes miséries i horrors no hauria estalviat al g&-
nere huma el qui, arrencant les estaques o omplint el fossat,
hhagués cridat als seus semblants: «Guardeu-vos d’escoltar
aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits sén
de tots i que la terra no és de ningé»! ‘Pero pareix molt
clar que llavors les coses havien arribat al punt de no poder
durar més com estaven: car aquesta idea de propietat, de-
penent de moltes idees anteriors que no han pogut néixer
siné succesivament, no es forma pas tot d’un plegar en T'es-
perit huma: calgué fer mants progressos, adquirir a basta-
ment inddstria i ums, transmetre-les i augmentar-les d’@poca
en epoca, abans d’arribar a aquest darrer terme de Vesta
de natura. Reprenguem, doncs, les coses de més amunt, i
intentem d’aplegar sota un sol punt de vista aquesta lenta
successié d’esdeveniments i coneixences en Ilur ordre més
natural.
El primer sentiment de I"home fou el de la seva existtn-
cia; la seva primera cura, la de la seva conservacié. Els
productes de Ia terra li fornien tots els auxilis necessaris;
Finstint el dugué a fer-ne vis. Fene-li la fam i altres apetits
provar de tant en tant diverses maneres d’existir, n’hi hagué
tuna que linvita a perpetuar la seva especie; i aquesta incli-
nacié cega, desproveida de qualsevol sentiment del cor, no
produia més que un acte purament animal: satisfeta la ne-
cessitat, els dos sexes no es reconeixien ja, i V'infant mateix
no eta res per a la mare tan aviat com podia passar sense ella.
Tal fou la condicié de Vhome en néixer; tal fou la vida
dun animal limitat de primer a les putes sensacions, i que
amb prou feines aprofitava els dons que li oferia la natura,
uny de pensar a arrencar-li res. Perd ben aviat es presen-
taren dificultats; calgué aprendre a véncer-les: Palcada dels
arbres que impedia d’abastar Ilurs fruits, la concurréncia
dels animals que buscaven alimentar-se’n, la ferocitat dels
que els volien per sempre més, tot Pobligh a dedicar-se als
exercicis del cos; calgué fer-se agil, rapid en la cursa, vigorés
cen el combat. Les armes naturals, que sn les branques d’ar-
bres i les pedres, es trobaren de seguida a la seva mi. Apren-gué a superar els obstacles de Ia naturalesa, a combatre per
recessitat els altres animals, a disputar la subsisténcia als
hhomes mateixos, o a rescabalar-se d’alld que s*havia de cedir
al més fort.
‘A mesura que el génere huma s’estengué, les dificultats
ces multiplicaren amb els homes. La diferéncia de terrenys,
climes, estacions, pogués forgar-los a posar-la en llurs maneres
de viure. Anyades estarils, hiverns Hargs i rudes, estius abro-
sadors, que consumeixen tot, exigiren d’ells una nova indis-
tria, Al larg del mar i dels sius, inventaren la plomada i
Pham, i esdevingueren pescadors i ictidfags. Als boscos es
feren, arcs i fletxes, i esdevingueren cacadors i guerrers. Als
paisos freds es cobriren amb pells de bésties que havien
matat. El llamp, un vole’, 0 algun felig atzar, els féu conéi-
xer el foc, nou recurs contra el rigor de ’hivern: aprengueren
a conservar aquest element, després a reproduir-lo, i a pre=
parar-hi les cars que abans devoraven crues.
Aquesta aplicacié reiterada d’éssers diversos per a si, i
duns per a altres, degué naturalment engendrar en Vesperit
de V'home les percepcions de certes connexions. Aquestes
relacions que expressem amb els mots de gran, petit, fort,
feble, rapid, lent, poruc, valent i amb altres idees parelles,
comparades per necessitat i gairebé sense pensar-hi, pro-
duiren finalment en ell alguna mena de reflexi6, 0, més ben
dit, una prudéncia maquinal que li indicava les precaucions
més necessaries a la seva seguretai
Les noves Iltums que resultaren d'aquest desenvolupament
van augmentar la seva superioritat sobre els altres animals
en feria condixer. S'exercit’ en pararlos trampes, els en-
red de mil maneres; i per bé que alguns el sobrepassessin
en forga durant el combat, o en velocitat durant la cursa,
dels qui podien servir-lo o perjudicarlo, es torni amb el
temps l'amo dels uns i el flagell dels altres. Es aixi com el
primer esguard que féu sobre ell mateix li produf el primer
moviment orgull; é aixi com, sabent encara amb prow
feines distingir les categories i contemplant-se en primera en
tant que espicie, es preparava d’un tros luny a pretendrela
també en tant que individu.
Tot i que els seus semblants no fossin per a ell el que
s6n per a nosaltres i que no tingués gaire més tracte amb
cells que amb els altres animals, no foren oblidats a les seves
observacions. Les analogies que el temps pogué ferli perce-
bre entre ells, Ia seva femella i ell mateix, el feren jutjar
les que no percebia; i, veient que es comportaven tots com
cll hauria fet en circumstincies similars, conclogué que llur
manera de pensar i de sentir era enterament conforme a la
seva; i aquesta important veritat, ben establerta en el seu
enteniment, li {€u deduir, per un pressentiment tan segur i
més amatent que la dialéctica, les millors regles de conducta
que, per al seu benefici i la seva seguretat, li convingué de
guardar amb ells.
Informat per Vexperitneia que Pamor al benestar és I'é-
nic mdbil de les accions humanes, es trobi en condicié de
distingir les ocasions rares on V'interés comé devia fer-li
comptar amb Vassisténcia dels seus semblants, i aquelles
altres més rares encara on la compettncia devia fer que se’n
malfiés. En el primer cas, s'unia amb ells en ramat 0, a
tot estirar, per alguna mena d’associacié Iiure que no obli-
gava ningd i que no durava siné la necessitat passatgera que
Thavia creada. En el segon, cadasci cercava prendre el seu
profit, sia de viva forca si pensava que ho podia, sia per
‘manya i subtilitat si se sentia el més debil.
Hens aqui com els homes varen poder insensiblement ad-
quirir alguna idea basta dels engatjaments mutus i de Ya.
vantatge de complir-los, perd només en tant que ho pogués
exigir 'interés present i sensible; car la previsié no els sig-
nificava res i, luny d’ocupar-se d’un avenir distant, adhuc
no pensaven ni en l’endema. Es tractava d’agafar un cérvol,
tothom veia que per a aixd havia de guardar el seu Iloc; perd
si una Iebre acabava de passar a Vabast d'un d’ells, no cal
124dubtar que la perseguiria sense escripols i que, havent atés
Ja seva presa, no es preocuparia pas gaite si feia perdre la
dels seus companys
Es facil de comprendre que un comere semblant no exi-
gia pas un Ilenguatge molt més refinat que el de les cornelles
(0 els micos que s’atropen si fa no fa igual. Crits inarticulats,
molts de gestos i alguns sorolls imitatius, degueren composar
durant forga temps la Hengua universal; amb Ia qual, en
ajuntarhi cada contrada alguns sons articulats i convencio-
nals, dels quals, com ja he dit abans, no és massa facil d’ex-
plicar la creacié, hom tingué Hlengties particulars, perd gros-
seres, imperfectes, i aproximadament com les que tenen
encara avui diverses nacions salvatges.
Recorro de pressa i corrents un munt de segles, obligat
pel temps que s’escola, per la quantitat de coses que haig de
dir i pel progrés quasi insensible dels comengaments;, posat
que, com més lents en succeir-se eren els esdeveniments, més
rapids sén de descriure.
‘Al cap i a la fi, aquests primers. progressos coHloquen
Phome a Vabast de fer-ne de més ripids. Com més s'iHustra-
va l'enteniment, més es perfeccionava la indlistria, Ben aviat,
tot deixant d’adormir-se sota el primer arbre o de retirar-se
| a les cavernes, hom troba algunes classes de destrals de pe-
des dures i tallants que serviren per a tallar fusta, cavat la
terra i fer barraques que hom pensi de seguida a cobrir
amb argila o fang. Fou aquesta Pepoca d’una primera revo-
\lucié que dona loc a Pestabliment i la distincié de families
ja moltes baralles i combats, Aix{ i tot, com els més forts
foren versemblantment els primers a fer-se allotjaments que
s veien en cor de defensar, és de creure que els febles tro-
baren més curt i més segur imitar-los que no intentar de
desallotjar-los: i quant als que ja tenien cabanes, cap dels
no degué cercar apropiar-se de Ia del seu vei, no tant perqué
no li pertanyés que no perqué li era indtil i no podia apo-
ie introduf una mena de propietat, d’on potser nasqueren
125
derar-se’n sense exposarse a una brega molt viva amb la
familia que Pocupava.
Els primers desenvolupaments del cor foren l'efecte d'una
situacié nova que reunia dins d’una habitacié comuna els
marits i les dones, els pares i els fills. L’habitud de viure
plegats féu sorgir els més dolgos sentiments que sén cone-
guts pels homes, amor conjugal i Pamor paternal. Cada
familia es torna una petita societa tant més ben unida com
més I'estimacié reciproca i la Mibertat n’eren els sols lligams;
i és Iavors que s’establi Ia primera diferéncia en la manera
de viure dels dos sexes, els quals fins aleshores només n’ha-
vien tingut una. Les dones esdevingueren més sedentaries
i s'acostumaren a guardar Ia cabana i Ia mainada, mentre
que I’home anava a buscar Ja subsisténcia comuna. Tots dos
sexes comencaren també, a causa d’una vida una mica més
blana, a perdre quelcom de Ilur ferocitat i de llur vigor. Perd
si tothom pel seu compte es torna menys amatent a com-
batre les bsties salvatges, en contra fou més facil d’ajuntar-
se per tal de resistir-les en comu.
Dintre d’aquest nou estat, amb una vida senzilla i soli-
taria, necessitats molt limitades i els instruments que havien
inventat per a proveir-se, els homes, gaudint d'un Ieure
molt gran, lempraren per a procurar-se diversos tipus de
comoditats desconegudes als pares Ilurs; i aquest fou el pri-
mer jou que s"imposaren sense pensar-hi, i la primera font
de mals que prepararen a Ilurs descendents; car, ultra que
varen continuar aixi amollint el cos i Vesperit, havent perdut
pel costum aquestes comoditats quasi tot llur plaer i havent
degenerat alhora en vertaderes necessitats, la privacié es con-
verti en molt més cruel que no pas era dolea la possessid; i
tun hom era desgraciat per perdreles sense ésser felig per
posseir-les.
Hom albira una mica millor aqui com I’tis de la paraula
s’establi o es perfecciona insensiblement en el si de cada
familia, i un hom pot conjecturar encara com diverses cau-
126ses van poder escampar el Ilenguatge i accelerar-se el progrés
en fer-lo més necessari. Grans inundacions 0 tremolors de
terra envoltaren d’aigua o de precipicis cantons habitats;
revolucions del globus separaren i tallaren en illes porcions
del continent. Hom s'adona que, entre homes aix{ acostats
i obligats @ viure junts, degué formar.se un idioma comé
més aviat que no pas entre els qui erraven Iliurement pels
boscos de la terra ferma, D’aquesta manera, é possible que,
després de Ilurs primers assaigs de navegaci6, els insulars ens
hagin portat I'és de la paraula; i és, si més no, més versem-
blant que Ia societat i les Iengiies hagin nascut a les illes
i s*hi hagin perfeccionat abans d’ésser conegudes al continent.
Tot comenca a canviar de cara. Els homes que havien
vagarejat fins llavors pels boscos, en haver pres una estabi-
litat més fixa, es van apropar Ientament, ¢s van reunir en
diversos grups i constitueixen per fi a cada contrada una
nacié particular, unida per costums i caracters, no per regla-
ments i lleis, sind pel matelx genere de vida i aliments i per
Ja influtncia comuna del clima. Un veinatge permanent ha
dengendrar finalment algun Iligam entre diverses families.
Joves de diferents sexes habiten cabanes veines; el tracte
passatger que demana la natura emmena ben aviat un altre
no menys dolc i més permanent per mitja de la freqiientacié
mutua. Hom s’acostuma a considerar diferents objectes i a
fer comparacions; hom adquireix, sense adonar-se'n, idees
de mérit i de bellesa que produeixen sentiments de prefe-
réncia. A forca de veure’s, no pot ja estar-se de continuar-se
veient. Un sentiment tendre i dole s'insinua en I’anima, i
amb la més petita oposicié esdevé un furor impetuds; la
gelosia es desvetlla amb Pamor; la discdrdia triomfa, i la
més dolca de les passions rep sacrificis de sang humana.
‘A mesura que les idees i els sentiments se succecixen,
que s’exerciten l’esperit i el cor, el g&nere huma va aman-
sint-se, els Iligams s’estenen i s’estrenyen els vincles. Hom
| sfavesi a ajuntar-se davant Jes cabanes o al voltant d'un
127
gran arbre: el cant i la dansa, vertaders fills de amor i el
Ieure, es convertiren en Pentreteniment 0, més aviat, Yo-
cupaci6 dels homes i les dones ociosos i atropats. Cadascét
comenga a mirar els altres i a voler ser mirat ell mateix, i
estima piblica tingué un preu, El que cantava o dansava
nillor, el més bo, el més fort, el més hibil o el més clo-
qiient, esdevingué el més considerat; i aquest fou alhora el
primer pas cap a la desigualtat i cap al vici: d’aquestes pri-
meres preferéncies nasqueren, d’una banda, la vanitat i el
menyspreu, de Valtra, la vergonya i Venveja, i la fermentaci6
causada per aquestes noves lavors provoci finalment compos-
tos funestos per a Ja felicitat i la innoctncia,
Tan bon punt els homes varen comencar dapreciar-se
métuament i la ‘idea de la consideracié queda formada en
Iur enteniment, cadascéi pretengué tenirhi dret, i ja no fou
possible que impunement li manqués a ningé. D’aixd sorti-
ten els primers deures de Ia civilitat, fins i tot entre els
salvatges; i d'aixd, qualsevol tort voluntari es torna ultratge,
perqué, en el mal que resultava de Ia injéria, Pofés hi veia
el menyspreu de Ia seva persona, sovint més insuportable
que el mateix mal. Aixf é com, castigant cadascé el menys-
preament que hom li havia testimoniat de manera proporcio-
nada al cas que es feia de si mateix, les venjances es tornaren
terribles, i els homes sanguinaris i cruels. Vet aqui el grau
que havia assolit la majoria de pobles salvatges que hem
conegut; i és culpa dhaver distingit suficientment les idees
i d’haver parat esment en quant Iuny estaven ja aquests
pobles del primer estat de natura, que alguns s’han afanyat
a concloure que I'home és naturalment cruel, i que fa falta
policia per a suavitzarla; mentre que no hi ha res de tan
suau com ell en la seva condicié primitiva, quan, collocat
per la natura a igual distancia de estupidesa dels bruts i
de les llums funestes de Vhome civil, i limitat igualment per
Vinstint i la ra6 per guardar-se del mal que l’amenaga, es
conté per mot de la pietat natural de fer mal a ningt, sense
128serhi incitat per res, adhuc després d’haver-ne rebut. Car,
segons Vaxioma del savi Locke, no podria baver-bi injiria
on no hi ba propietat.”
Cal, perd, remarcar que la societat comencada i les rela-
ions ja establertes entre els homes els exigien qualitats
diferents de les que tenien per lur constitucié primitiva;
que principiant la moralitat a introdui-se en les accions hu-
manes i essent cadasci, davant de les leis, I’tinic jutge i
venjador de les ofenses que havia rebudes, la bondat con-
venient al pur estat de natura ja no era Ia que convenia a la
societat naixent; que calia que els castigs esdevinguessin més
severs a mesura que les ocasions d’ofendre esdevenien més
freqiients; i que el terror a les venjances feia el paper del
fre de les leis. D’aquesta manera, encara que els homes
svhaguessin convertit en menys resistents i que la pietat na-
tural ja hagués sofert alguna alteracié, aquest periode del
desenvolupament de les facultats humanes, en ocupar el bell
mig entre Ia indoléncia de Iestat primitiu i la perulant acti-
vitat del nostre amor propi, degué ésser I’&poca més felig i
més durable. Com més hom hi reflexiona, més hom troba
que aquest estat era el menys sotmés a les revolucions, el
millor per a home (p), del qual només degué sortir-ne per
algun funest atzar, que, en favor de la utilitat comuna, mai
no hauria hagut de passar. L’exemple dels salvatges que
hom ha trobat gairebé tots en aquest punt, sembla confirmar
que el génere huma estava fet per a restar-hi sempre, que
aquest estat és la veritable joventut del mén, i que tots els
progressos ulteriors han estat aparentment passos cap a la
perfeccié de l'individu, i en realitat cap a la dectepitud de
Pespacie.
Mentre que els homes s'acontentaren amb Ilurs cabanes
ristiques, mentre que es limitaren a cosir Ilurs vestits de
pells amb espines o arestes, a engalanar-se amb plomes i
19. Assaig filosdfic sobre Venteniment bumd, IV, 13, 18.
petxines, a pintar-se el cos amb diversos colors, a perfec-
cionar o embellir Ilurs arcs i llurs fletxes, a tallar amb pedres
esmolades algunes Ilanxes de pescadors 0 alguns rtistecs ins-
truments de mtisica; en un mot, mentre que no s'aplicaren
sind a obres que podia fer un de sol i a arts que no neces-
sitaven del concurs d’algunes mans, visqueren Iliures, sans,
bons i feligos tant com podien ésser-ho per llur natura, i
continuaren gaudint entre ells dolcars d'un trncte indepen-
dent: perd des de instant que un home hagué de menester
ajuda d'un altre, des que hom s’adoni que era vitil a un
sol heute les provisions de dos, va desapartixer la igualtat,
¢ va introduir la propietat, el treball va esdevenir necessari
i els extensos boscos es van canviar en camps riallers que
calgué tegar amb la suor dels homes, i en els quals, ben aviat,
hom veié germinar i eréixer esclavatge i la miséria amb les
collites.