CFGS PRP Riscos Físics Ambientals

Unitat 2. SOROLL:

1. INTRODUCCIÓ: (Youtube: RUIDO. Prevención de riesgos laborales. Buenas prácticas)

*So: “Fenomen vibratori que, a partir d’una pertorbació inicial d’un medi elàstic, es propaga en
un medi (sòlid, líquid o gas, però normalment aire o aigua) en forma de variació periòdica
de la pressió sobre la pressió atmosfèrica”.

La seva velocitat depèn del medi de transmissió:

- Aire : 340 m/s
- Aigua: 1460 m/s
- Fusta: entre 1000-5000 m/s

De forma més senzilla també se pot definir so com: “Qualsevol vibració que l’oïda humana
pot detectar”.

*Renou o soroll: Diferents definicions:

- Conjunt de sons no agradables.
- Combinació de sons no coordinats que originen una sensació desagradable.
- Grup de sons que interfereixen una activitat humana.

*El soroll es compon de: - Una part subjectiva: la molèstia desagradable.

- Una part objectiva: el so quantificable.

*Importància: - És el risc laboral de major prevalença.

- Reconegut com un problema de salut pública.
- Efectes auditius i extra-auditius.

2. FISIOLOGIA DE L’AUDICIÓ:
(Youtube: Video en el que se describe el Proceso de Audición y Cómo Funciona | MED-EL)

1
 - El soroll és una vibració que es transmet per l’aire en forma d’ones.
- Aquestes ones són recollides pel pavelló auditiu i conduïdes pel conducte auditiu extern.

- Arriben a la membrana timpànica, que transmet les vibracions a la cadena d’ossets de l’oïda
mitjana.
- La cadena d’ossets (martillo, yunque i estribo) amplifica la vibració i la transmet a l’oïda
interna.

- Dins la còclea o caragol es troba l’òrgan receptor de l’oïda, anomenat òrgan de Corti.
- L’òrgan de Corti consta de: Un mitja líquid que ompli l’interior de la còclea o caragol.
Les cèl·lules receptores o cèl·lules ciliades.

- Aquestes cèl·lules converteixen les ones vibratòries en impulsos nerviosos.

- Els impulsos són transportats pel nervi auditiu fins l’escorça cerebral.
- És en el cervell on es produeix la percepció del so.

3. EFECTES DEL SOROLL:

Dividirem l’estudi dels efectes del soroll en 2 apartats: - Efectes auditius.

- Efectes NO auditius o extra-auditius.

Els efectes del soroll depenen principalment dels següents factors:

- Paràmetres acústics: Intensitat del soroll i composició espectral de freqüències.
- Exigències auditives i de concentració de les tasques realitzades al lloc de treball.
- Característiques individuals del treballador: estat fisiològic i estat psicològic.

 EFECTES AUDITIUS:

*Trauma acústic: “Lesió als mecanismes auditius de l’oïda interna deguda a un soroll molt fort”.
El grau de lesió dependrà de: - Intensitat del soroll.
- Temps d’exposició.

*Trauma acústic agut: - Provocat per un soroll molt intens i de curta durada.
Ex. explosions, tirs d’armes de foc,...
- Ocasiona ruptura del timpà i/o lesió de l’oïda interna.

*Trauma acústic crònic: - Provocat per sorolls intens amb exposicions prolongades i repetides.
Ex. música amb alt volum, maquinària sorollosa,...
- Ocasiona destrucció de les cèl·lules ciliades de l’òrgan de Corti.
Es produeix en diferents etapes:
1. Fatiga auditiva: Posteriorment a l’estímul acústic es detecta:
- Disminució del llindar auditiu.
- Sensació d’ensordiment.
Es recupera totalment amb el repòs.
2. Trauma crònic pmd: Quan la pèrdua auditiva no es recupera amb el descans adequat.
Es caracteritza per pèrdua d’audició per a altes freqüències.
La més afectada és la de 4.000 Hz.
3. Hipoacúsia o sordesa: Quan l’exposició al soroll continua.
Pèrdua de freqüències conversacionals (500-2.000 Hz).

2
 *Hipoacúsia: “Incapacitat total o parcial per a escoltar sons en una o ambdues oïdes”.

Segons el nivell al qual està lesionat l’òrgan auditiu, hi ha diferents tipus:

*Hipoacúsia de transmissió: Afectació de l’oïda externa o de l’oïda mitjana.
Hi ha dificultat per a transmetre el so a l’oïda interna.

*Hipoacúsia de percepció: Afectació o lesió en: - Oïda interna.

- Nervi auditiu.
- Vies o centres de l’audició (cervell).
S’altera la recepció del so a l’oïda interna o als centres d’audició.

*Hipoacúsia mixta: Alteració conjunta de: - mecanisme de transmissió.

- mecanisme de recepció del so.

*Sordesa professional: “Pèrdua d’audició progressiva i irreversible, com a conseqüència de la realització

d’un treball”.

*Característiques: - Hipoacúsia neurosensorial per afectació de l’oïda interna.

- Associada a un historial de prolongada exposició al soroll.
- Desenvolupament gradual.
- La pèrdua auditiva s’inicia en les freqüències altes.
- Afectació similar en ambdues oïdes, salvo excepcions.
- La lesió no progressa si el treballador és retirat de l’ambient sorollós.

El control de les funcions auditives es realitza mitjançant audiometries.

Els resultats de les audiometries es representen en forma de gràfica mitjançant audiogrames.

 EFECTES NO AUDITIUS DEL SOROLL:

*Efectes fisiològics: El soroll afecta a altres òrgans diferents a l’oïda.

Els nervis auditius tenen connexions amb nervis del Sistema Nerviós Autònom.
El SNA controla altres òrgans i pot produir diferents efectes:
- Augment del ritme cardíac.
- Vasoconstricció.
- Acceleració de l’activitat respiratòria.
- Dilatació de les pupil·les.
- Disminució de l’activitat dels òrgans digestius.
- Reducció de l’activitat cerebral (menor rendiment del treballador).

Normalment aquests efectes són reversibles quan desapareix l’exposició al soroll.

En exposicions prolongades a sorolls molt intensos es poden produir alteracions permanents.

Ex. Úlceres digestives o alteracions cardíaques.
Es tractaria de malalties del treball: - NO esta comprovada la relació nivell d’exposició/efecte.
- Poden estar implicats altres factors NO acústics.

*Efectes psicològics: Modificacions de comportament o del caràcter: - Agressivitat.

- Ansietat.
- Disminució de l’atenció.

3
 Aquests efectes depenen de factors lligats al treballador o a les condicions de treball:
- Actitud del treballador front al soroll.
- Sensibilitat de l’individu al soroll.
- Actitud del treballador front al tipus i condicions del lloc de treball.
- Moment de la jornada.

*Interferències amb el descans i el somni: Els treballadors sotmesos a sorolls intens poden presentar:
- Dificultat per conciliar el somni.
- Despertares freqüents en mig de la nit.
Això comporta disminució del descans i benestar, i de la capacitat per al treball.

*Interferències amb l’activitat: Els soroll pot interferir en el desenvolupament de les tasques.
*Factors: - Dificultat i complexitat de la tasca.
- Duració de la tasca.
- Característiques del soroll (nivell i tipus de soroll, composició en freqüències,...)
- Predisposició i estat del treballador (interès, capacitat de concentració, motivació,...)

*El mateix soroll pot influir de forma diferent: Ex. Música:

- Pot disminuir la concentració en tasques complexes.
- Pot ser estimulant en tasques repetitives.

*Els sorolls intens i inesperats normalment són perjudicials: - Efectes fisiològics (ja estudiats).
- Efectes negatius en tasques complexes.

*Tasques d’oficina: Hi ha nivells màxims establerts per a la realització de diferents tasques:

- Treballs intel·lectuals i de concentració  55dBA.
- Treballs amb màquines d’escriure o ordinadors  65dBA.
- Treballs d’oficina mecanitzats i/o repetitius  70dBA.

*Molèsties provocades pel soroll:

- Segons la OMS, no hi ha risc de pèrdua acústica si: - Ens situem per davall de 75dBA de mitjana.
- Durant la jornada laboral de 8h/dia.
- Poden produir-se molèsties o queixes dels treballadors amb nivells inferiors.
- Treballadors sotmesos a sorolls intensos diuen “acostumar-se” als mateixos.
- Aquest “acostumament” NO evita l’aparició dels efectes perjudicials del soroll.

*Interferència amb la comunicació: En moltes tasques és molt important la comunicació oral.

*La interferència del soroll amb la comunicació oral depèn de diferents factors:
- Nivell i espectre de freqüències del soroll ambiental.
- To de veu necessari per a la comprensió del missatge verbal.
- Distància entre el locutor i l’oient.
- Exigències conversacionals de la tasca.
- Sistemes electroacústics disponibles: telèfons, intèrfons, megafonia,...

*La presència de soroll ambiental pot originar:

- Repercussió negativa en el treball realitzat.
- Alteracions de gola i de faringe per alçament o forçament de la veu.
- Augment de l’aïllament psicològic dels treballadors.
- Deterior de la sensació de les condicions de treball.

4
4. CARACTERÍSTIQUES DEL SO:

 FREQUÈNCIA (f): “Nombre de vibracions o oscil·lacions completes per unitat de temps”.

- Es mesura en hertzs o “cicles per segon” i el seu símbol és Hz.

- El to d’un so depèn de la seva freqüència:

Baixa freqüència (20-500 Hz)  To greu Ex. Compressor, sirena de vaixell,...
Freqüència mitjana (500-2000 Hz)  To mitjà Ex. Converses normals
Altes freqüències (2000-20000 Hz)  To agut Ex. Serra mecànica, flauta,...

*Anàlisi de freqüències:
- Per fer un anàlisi de freqüència dividim l’espectre de freqüències en bandes.

- La majoria de sorolls que escoltem estan formats per més d’una freqüència.

*Per mesurar les freqüències d’un soroll:

- Usem filtres que només deixen passar sons entre una freqüència mínima (f1) i altra màxima (f2).
- Les freqüències que poden passar (entre f1 i f2) formen les anomenades “bandes”.
- Les bandes s’anomenen i es caracteritzen per la seva freqüència central (fc):
fc = ( f1 . f2)1/2
- Els “amples de banda” més utilitzats són:
Banda d’octava: són bandes que compleixen que f2 = 2 f 1
Banda de terç d’octava: tercera part d’una octava (per anàlisis més detallats)

Ex. Banda d’octava de 2.000 Hz.  fc = 2.000 Hz

f1 = 1.414 Hz
f2 = 2.828 Hz

5
 NIVELL DE PRESSIÓ ACUSTICA (NPA): Serveix per mesurar i classificar un soroll.
“Diferència entre la pressió existent en un moment determinat i la pressió en condicions normals”.
NPA = 20 log ( Pef / P0 )
On: Pef = pressió en el moment determinat.
P0 = pressió en condicions normals.

- El NPA es mesura en unes unitats anomenades “decibels” (dB).

1 dB = 10 log ( P / P0) On: P = Valor de la pressió acústica (en Pa)
P0 = Pressió de referència = 20µPa
- El dB no és un valor absolut, sinó relatiu ja que el fem correspondre amb un valor de referència:
NPA (20µPa) = 0 dB

- Amb aquestes dades es construeixen les escales de pressió acústica, amb els següents límits:
0 dB  Umbral d’audició.
140 dB  Umbral de dolor.

- Quan coincideixen al mateix lloc i temps diferents sorolls, la suma dels diferents NPA és complicada:
NPA (suma) = 10 log ∑ 10NPAi/10

Ex. Suposat pràctic: Calcular la suma dels següents nivells sonors a que està sotmès un
treballador que desenvolupa el seu treball en una nau industrial en la que rep el renou
procedent de diferents màquines. Les màquines emeten els nivells sonors següents:
Plegadora: 95 dB, Premsa: 90 dB, Fresadora: 91 dB, Torno: 94 dB.

NPA(suma) = 10 . log ( 1090/10 + 1091/10 + 1094/10 + 1095/10) = 98,99 dB

 TIPUS DE SOROLLS: Segons la seva variació de la pressió acústica, es poden classificar en:

*Soroll estable: “Soroll amb nivell pràcticament constant que presenta fluctuacions menors de
5 dB durant el període d’observació”.

*Soroll fluctuant: “Soroll que varia constantment de nivell sense que s’apreciï estabilitat

6
 durant el període d’observació”.
Hi ha 2 tipus: *Periòdic: amb una cadència cíclica.
*Aleatori: varia constantment de forma aleatòria.

*Soroll impulsiu: Caracteritzat per: - Ascens brusc de soroll.

- Duració total de l’impuls inferior a 1 segon.
- Temps entre màxims igual o superior a 1 segon.
- Màxim d’intensitat molt alt, però desapareixen molt ràpid.
- Si apareixen més d’un màxim per segon, es considera soroll continu.
Ex. Dispar d’armes de foc, colps de martell, de premses,...

 PROMEDI DIARI DE NPA ASSOCIAT A UN LLOC DE TREBALL(LAeq,d):

“Mitjana diària de nivell de pressió sonora assignable a un lloc de treball, mesurat en decibels A”.

- El decibel A (dBA) és la unitat en que es mesura el nivell de soroll en l’escala de ponderació A.

- Escala de ponderació A: S’usa per equiparar el possible dany en l’oïda en funció de la distribució
energètica del NPA al que s’està sotmès.
- Dependent de si les freqüències predominants són greus, mitjanes o agudes, l’oïda amortirà o
amplificarà el so.
- Amb els filtres de ponderació A, el so que rep l’aparell de mesura es filtrat de manera pareguda a
com ho fa l’oïda humana.

- LAeq,d es calcula tenint en compte que el temps d’exposició és una jornada laboral de 8 hores.
- És el paràmetre més important de la legislació espanyola (ver separata).
- Es considera que el risc de pèrdua auditiva és significatiu quan: LAeq,d > 80dBA

7
  NIVELL DE PIC (Lmax):

“Valor màxim de la pressió acústica instantània”.

- Serveix per a avaluar l’exposició quan hi ha renou d’impuls.

- Es mesura sense cap ponderació de la freqüència, és a dir, en decibels (dB).
- Paràmetre necessari per avaluar el risc d’exposició al renou.
- Un nivell de pic molt elevat pot produir danys auditius.

5. INSTRUMENTS DE MESURA:

Per a calcular el LAeq,d s’utilitzen diferents instruments de mesura, depenent de:

- Tipus de soroll existent.
- Mobilitat del treballador al realitzar la tasca.

La legislació estableix que: (ver separata)

- Aquests instruments hauran de mesurar també els nivell de pic i detectar nivells majors de 140dB.
- Hauran de ser degudament calibrats abans i després de la mesura.
- Que les mesures hauran de ser representatives de l’exposició (en nombre i duració).
- Que les mesures es realitzaran en absència dels treballadors.
- Que es realitzaran a l’altura de l’oïda del treballador i/o a 10 cm de l’oïda.
- Que les mesures tindran en compte qualsevol factor que pugui pertorbar-les.

 SONÒMETRE:
“Instrument dissenyat per a respondre al so aproximadament de la mateixa manera que ho fa l’oïda
humana, i donar mesures objectives i reproduïbles del nivell de pressió sonora”.

*Parts d’un sonòmetre: Hi ha diferents models, però tots els sistemes consten de 3 parts:

*Micròfon: Converteix la senyal sonora en una senyal elèctrica.

El més adequat és el “micròfon de condensador”: precís i estable.
La senyal elèctrica és molt petita i ha de ser amplificada abans de ser processada.

*Processador o unitat de processament: Realitza diferents processaments de la senyal:

- Ponderació: Es processa la senyal per a que la sensibilitat variï amb la freqüència.
Imita allò que fa l’oïda humana.
Hi ha 3 tipus de ponderació estandarditzats: “A”, “B” i “C”.
Els aparells també tenen una xarxa lineal, sense cap tipus de ponderació.
- Bandes de freqüència: El rang de freqüències pot ser dividit en seccions o bandes.

8
 Els amples de banda més usats són el d’octava i el del terç d’octava.
Serveixen per realitzar mesures amb més informació.
- Amplificació: Després dels diferents processaments, la senyal torna a ser amplificada.

*Unitat de lectura: Determina el valor “Root Mean Square” o RMS (mitjana quadràtica).
Aquest valor esta relacionat amb l’energia del so que es mesura.
També mostra el nivell sonor en decibels (dB) i decibels A (dBA).

*Tipus de sonòmetres: Es diferencien pel grau de precisió que han de complir:

*Tipus 0: Usat en laboratoris. És el dispositiu estàndard de referència.

*Tipus 1: Usat en laboratoris i sobre el terreny.

Quan l’ambient acústic ha de ser mesurat amb precisió.

*Tipus 2: Adequat per a mesures generals sobre el terreny.

*Tipus 3: Per a realitzar mesures de reconeixement.

 DOSÍMETRE:
“Petit sonòmetre integrador que permet calcular la dosi de soroll a la que esta sotmesa una persona”.

- Expressa la dosi acumulada de soroll en el temps en que ha estat funcionant.

- Són portàtils, i poden mesurar sorolls en llocs de treball fixos o mòbils.
- Els més moderns calculen directament el LAeq,d.

 CALIBRADOR O PISTÒFON:
“Aparell utilitzat per a calibrar l’equip de mesura del soroll abans i després del seu ús”.

- Serveix per assegurar la fiabilitat dels sonòmetres.

- Genera un to estable a una freqüència predeterminada.
- El sonòmetre ajusta la seva lectura fent-la coincidir amb el nivell patró generat pel calibrador.

6. ÚS, MANTENIMENT, CALIBRATGE I POSADA A PUNT DELS APARELLS:

Sonómetro PCE-332 A

Youtube: CALIBRACIÓN Y USO DE SONÓMETRO Y DOSÍMETRO

Sonómetro
Medición de ruídos. ¿Cómo realizarlas?

 PROTOCOL DE CALIBRATGE:

Sonómetro PCE-332 A
Calibrador PCE-SC41

1. Ficar en marxa el sonòmetre, pitjant el botó “POWER”.

2. Seleccionar amb el botó A/C, l’escala de ponderació “A” o dBA.

9
 3. Seleccionar amb el botó FAST/SLOW, la posició “FAST”.

4. Seleccionar amb el botó LEVEL, el rang Med (mèdium) “entre 50-100 dB”.

5. Llevar el supressor de renou de vent o “capuchón”. Precaució de no colpejar el micròfon (és la

part més sensible del sonòmetre).

6. Introduir el micròfon en l’apertura del calibrador.

7. Ficar el comandament del calibrador en la posició “94dB”.

8. Observar la lectura en dB de la pantalla del sonòmetre.

9. Si en la pantalla apareix 94.0dB  L’aparell està calibrat.

(S’admet un rang d’error de ±0.2 dB)

10. Si l’aparell no esta calibrat  Amb el tornavís s’ajusta el pern lateral “CAL” fins obtenir una
lectura en pantalla de 94dB.

 Protocol de toma de mostres sonores:

1. Esborrar les dades emmagatzemades al sonòmetre:

- Amb el sonòmetre apagat, pressionar el botó REC i al mateix temps, ficar en marxa el
sonòmetre, pitjant el botó “POWER”.
- Una vegada encès, sortirà en pantalla el símbol CLR, i deixar de pressionar el botó REC.
- La memòria de l’aparell queda esborrada.

2. Mesura i registre de mostres sonores:

- Ficar en marxa el sonòmetre, pitjant el botó “POWER”.
- Seleccionar: Posició “SLOW”.
Ponderació freqüencial “A”.
- Dirigir el micròfon a la direcció de la font de renou.
- Pitjar el botó REC per a començar el registre de dades. Apareix “REC” en pantalla.
- Pitjar un altra vegada el botó REC per a finalitzar el registre de dades.

 Protocol del transferència de dades a l’ordinador:

1. Obrir el programa del ordinador “Sound Level Meter”.

2. Connectar el sonòmetre a l’ordinador mitjançant el cable USB.

3. Posar en marxa el sonòmetre, pitjant el botó “POWER”.

4. Triar el “Port Com (C)” adequat en la pantalla de l’ordinador.

5. Pressionar la tecla “SETUP” del sonòmetre. Se descarreguen automàticament les dades.

6. Pitjant “DataLogger(D)” es poden llegir les dades prèviament memoritzades.

10
7. ENREGISTRAMENT DE MESURES SONORES:

 Qüestions prèvies: Hem d’identificar i concretar:

*Llocs de treball susceptibles:
- Tots els llocs de treball excepte en aquells on clarament: El nivell diari equivalent < 80dBA
El nivell de pic < 140dBA
- S’avaluaran tots aquells llocs on hi hagi dubtes raonables.
*Cicles de treball: “Conjunt mínim de tasques que se repeteixen cíclica i successivament al llarg de la
jornada laboral”.
*Fonts generadores de soroll.
*Grups homogenis d’exposició: Grup de treballadors que: - Realitzen els mateixos cicles de treball.
- Exposats a les mateixes fonts de soroll.

 Perquè fer mesures sonores? Hi ha diferents raons:

- Per realitzar una inspecció laboral.
- Per a la compra de nova maquinària o per implantar accions correctores.
- Per verificar l’eficàcia de les accions correctores prèvies.
- Per contrastar la forma en que el soroll canvia amb el temps.

 COM FER LES MESURES SONORES?

- Els sonòmetres i dosímetres han de complir: La legislació vigent (ver separata).
Estar en perfectes condicions de funcionament.
Recentment calibrats.
- Característiques de l’aparell de mesura: Posició “SLOW”.
Ponderació freqüencial “A”.
- Dirigir el micròfon: Fins la zona on s’obtingui major lectura.
A uns 10cm de l’orella del treballador.
- Apartar al treballador per a evitar apantallaments amb el seu propi cos.

*Tècniques: Segons el tipus de soroll a mesurar hi ha diferents tècniques:

*Soroll estable: Quan el soroll és estable al llarg d’un període T determinat de la jornada laboral.
NO cal que el temps global de mesura sigui la totalitat del període T.

- Amb sonòmetre: Executar com a mínim 5 mesures.

Duració mínima de cada mesura: 15 segons.
LAeq,T és igual a la mitjana aritmètica dels valors mesurats.
- Amb dosímetre: S’obtindria directament el valor de LAeq,T

*Soroll periòdic: Quan el soroll oscil·la de forma periòdica durant un temps T.

Cada interval de mesura haurà de cobrir diferents períodes.
Podem usar un dosímetre o un sonòmetre integrador-promediador.
- El nombre de mesures necessàries depèn de la diferència entre els nivells màxim i mínim:
Si la diferència entre el nivell màxim i el mínim és ≤ 2dB  3 mesures.
Si la diferència entre el nivell màxim i el mínim és > 2dB  5 mesures.
- LAeq,T es calcularà com la mitjana aritmètica dels valor de LAeq obtinguts.
- Si els valors de LAeq obtingut difereixen en més de 5dB entre ells  “Soroll aleatori”.

*Soroll aleatori: Quan el soroll oscil·la de forma aleatòria durant un interval de temps T.

11
 Podem usar un dosímetre o un sonòmetre integrador-promediador.
Hi ha 2 mètodes: Mètode directe: L’interval de mesura ha de cobrir la totalitat del període T.
Mètode indirecte: També anomenat “Mètode de mostreig”.
Diferents mesures, de forma aleatòria, durant l’interval T.
A major nombre de mesures  major exactitud.

*Soroll d’impacte: Usarem un sonòmetre: Ponderació freqüencial A.

Posició “IMPULSE”.
Les mesures seran representatives d’un nombre sencer de cicles de treball.

 On fer les mesures sonores? La legislació parla de “possibles pertorbacions fomentades pel treballador”.
- Es recomana realitzar les mesures en absència del treballador.
- Situar l’instrument en un trípode amb el micròfon a l’alçada de l’orella del treballador.
- Lo més a prop de l’orella del treballador (uns 10cm de distància).
- Mesurar en la posició d’ambdues orelles, acceptar com a mesura la lectura més alta.
- Procurar no “fer pantalla” ni amb el nostre cos, ni amb el del treballador (si està present).
- Mantenir el sonòmetre allunyat del cos i eludir la presència de “curiosos”.
- Si el lloc de treball és itinerant: Utilitzar un dosímetre portàtil.
Fixar-lo a la part superior de la roba.

 Quan fer les mesures sonores? “Quan la situació de treball sigui representativa d’una jornada laboral
habitual”.
- No ocorren coses diferents de lo habitual en la jornada laboral.
- No hi ha màquines avariades total o parcialment.
- Les màquines no treballen a major o menor revolucions.
- No hi ha fonts de soroll noves o s’ha eliminat qualcuna de forma puntual.
En aquests casos, s’hauria de retardar les mesures fins que les circumstàncies fossin les representatives.

8. PREVENCIÓ, CONTROL I REDUCCIÓ DEL SOROLL:

 CONCEPTES: Hi ha 3 conceptes diferents que apareixen en la legislació i que convé definir:

*Emissió de soroll: “Radiació sonora de la font”.

- Propietat característica de la font.
- NO depèn ni de l’entorn ni del local on es troba la font.

*Immissió de soroll: “Impacte del soroll en un lloc determinat”.

Depèn de: - Distancia de la font al lloc.
- L’entorn.
- El local on es troba la font.

*Exposició al soroll: “Impacte del soroll en el treballador”.

Depèn de: - La mobilitat del treballador.
- Temps d’exposició.

 CONTROL DEL SOROLL: Hem de tenir en compte els següents 4 punts:

- El control del soroll és un problema del conjunt (màquina-medi-receptor).

- L’objectiu del control és aconseguir un ambient acústic acceptable amb un cost també acceptable.

12
 - L’èxit del control es mesura mitjançant la reducció del soroll aconseguida.
- Un disseny acústic adequat haurà de ser compatible amb altres aspectes generals (seguretat,
qualitat i accessibilitat).

Per a la prevenció, control i reducció del soroll es poden adoptar 2 tipus de mesures:
- Mesures tècniques: encaminades a disminuir el soroll.
- Mesures organitzatives: destinades a disminuir l’exposició al soroll del treballador.
Són sempre d’elecció prioritària les mesures les mesures que disminueixen el soroll al seu origen.

 MESURES TÈCNIQUES: Encaminades a disminuir el soroll.

Hi ha 3 tipus de mesures tècniques per al control del soroll, que s’han d’aplicar en el següent ordre:
1. Mesures de control en la font de soroll.
2. Mesures de control en el medi de transmissió.
3. Mesures de control en el receptor o treballador.

1. Control en la font del soroll: Es poden destacar, en ordre de prioritat, les següents:

a. Disseny i compra de màquines amb baix nivell de soroll:

- És la millor mesura de control del soroll.
- El proveïdor de les màquines ha de subministrar una declaració de soroll emès per cada màquina.

b. Manteniment adequat de les màquines:

- Les màquines velles fan més soroll que les noves.
- Manteniment: Lubricació adequada.
Substitució de peces gastades o defectuoses.
Neteja.
- Amés, un adequat manteniment allarga la vida útil de les màquines.

13
 c. Substitució de materials: Substituir materials que produeixen soroll, si és possible.
Ex. Engranatges de plàstic en comptes de engranatges de metall.

d. Tancaments amb materials aïllants: Poden ser tancaments totals o parcials.

Les apertures disminueixen molt la seva efectivitat.

2. Control en el medi de transmissió del soroll:

El soroll es transmet per 2 camins: - Aire.
- Estructures connectades amb la font de soroll.

*Mesures contra el soroll aeri: - Col·locació de pantalles acústiques.

- Distribució adequada de les màquines (lluny de parets o reflectants).
- Interposició de materials absorbents de soroll.

*Mesures contra el soroll transmès per les estructures:

- Aïllament de les estructures entre sí mateixes.
- Aïllament de les màquines al terra, mitjançant connexions flexibles.

3. Control en el receptor del soroll: Són les darreres mesures en ordre de prioritat.
- Construcció de cabines insonoritzades, on el treballador passa la major part de la jornada laboral.
- Utilització de protectors auditius: Mesura de caràcter temporal i complementaria a les altres.
Només mentre s’adopten altres mesures tècniques o organitzatives.
(els estudiarem en un apartat específic).

 MESURES ORGANITZATIVES: Destinades a disminuir l’exposició al soroll del treballador:

- Reubicació local dels treballadors.

- Rotació de llocs de treball en tasques sorolloses i poc sorolloses.
- Pauses sense soroll (en ambients silenciosos).
- Formació i informació als treballadors sobre: Riscos existents.
Mesures preventives.

 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL AUDITIVA:

*Protectors auditius: “Són equips de protecció individual usats per disminuir el soroll que percep un
treballador al seu lloc de treball”.
Es classifiquen en 5 classes (A, B, C, D i E) en funció de la seva atenuació.

Youtube: protectores auditivos (de mutualtv)

Hi ha protectors auditius de diferents grups:

*Orelleres (“orejeras”): Envolten totalment el pavelló auditiu.

Formades per: - Casquets: Peces de plàstic dur que cobreixen i envolten l’orella.
Material absorbent al seu interior.
- Arnés: Subjecta i pressiona els casquets sobre el cap.

*Taps (“tapones”): S’insereixen en el conducte auditiu extern, obturant-lo.

- Hi ha de diferents materials: espuma plàstica, silicona, plàstic, goma flexible,...
- És important una neteja freqüent per a evitar el risc d’infeccions.

14
 *Orelleres amb cascs: Són cascs de protecció associats a orelleres.
- S’utilitzen en treballs on cal una protecció del cap i del soroll.
- Cobreixen tot el cap i eviten la transmissió del soroll.

*Protectors actius: Incorporen un sistema electrònic que detecta el soroll a l’exterior.

Genera un so al seu interior que cancel·la parcialment el soroll incident.

9. NORMATIVA SOBRE PROTECCIÓ LABORAL CONTRA EL SOROLL:

*REAL DECRETO 286/2006, de 10 de marzo, sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores
contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido. BOE nº 60 11/03/2006 (Ver separata).

*Per cercar més normativa sobre “ruido”: http://www.insht.es/portal/site/Insht/

15